Entrevista a Laia Casanova (gestora de la XarxaProd)
20/08/2025
Ricard Espelt
Projecte culturESS
P: He preparat un guió a partir de resultats del que vaig visualitzar a l'informe i aspectes de la conversa amb la Claire Hugonnet (Art-di-Midi, Occitània). M'agradaria primer que fessis com una primera visió de com veus tu l'orientació del que és la XarxaProd perquè fa els centres com agents transformadors i si realment hi visualitzes que hi ha centres, que realment estiguin treballant específicament des d'aquesta perspectiva. Hi ha centres que ja ho estan molt definits, però d'altres que potser no. Com veus en el conjunt de la xarxa l'orientació sobre aquesta temàtica? 
R: A veure, en el conjunt de la xarxa, malgrat que l'expressió sigui molt diversa, sé que hi ha una tendència cada vegada més gran en què tots es dirigeixin cap a aquesta línia de treball. És a dir, abans els centres de creació sí que se'n tenien com a espais més cercats, més hermètics, en el sentit que eren espais on anaven els artistes a treballar i que hi havia com aquesta idea més d'aïllament. Aquesta tendència ha canviat moltíssim i ara mateix la gran major part dels centres de creació estan molt vinculats al territori i són agents dinamitzadors del territori.
A nivell social, però de manera col·lateral, molts d'ells també a nivell econòmic. No diríem que són al 100%, però jo crec que el 80% dels centres de la xarxa estan en aquesta línia. A més, a nivell de forma jurídica, la major part tenen aquesta forma jurídica d'economia social.
Estem parlant que gairebé tot són associacions i cooperatives, i alguna fundació. És molt mínim, molt residual els que són SL, tot i que existeixen. Moltes d'aquestes SL també és veritat que és fruit d'una realitat del seu context que han de tindre aquesta fórmula jurídica, més enllà per una voluntat de feina de lucre.
P: En coses concretes? Com això es visualitza? 
R: Crec que és diferent el context rural del context urbà. En el context urbà jo crec que aquesta dinamització econòmica no sé si és tan real. Sí que hi ha una dinamització més potser social pels projectes o pels programes que fan.
Hi ha alguns centres que sí que tenen aquesta visió de dinamització econòmica específica amb la seva línia de treball, com en el cas de la Volta, que jo penso que és un dels centres molt interessants a estudiar, la seva forma de treballar, com aquesta idea de dinamització d'economia social. Per mi és un dels més interessants, que justament amb la seva línia de treball ja ho enfoca. Tots els altres ho fan de manera col·lateral, sense una voluntat.
Potser per una falta de formació o d'explicació, però penso que traslladar aquest model podria ser molt interessant. En el cas de l'economia dels centres en llocs rurals, aquí jo crec que hi ha de tot. Això ho havíem parlat, que impacten directament, positivament, i jo crec que n'hi ha alguns que impacten, tenen algunes qüestions negativament de canvi de l'estructura de la població.
Com per exemple, com impactes en un territori i desplaces alguna part de la població local per canviar per un altre tipus de població. En el cas de l'economia rural, jo crec que aquí sí que hi ha aquestes diferències depenent d'on impacta un tipus de població. 
P: Has comentat La Volta, no? El que està a Girona. 
R: Sí, La Volta és un espai que és molt peculiar, perquè ells tenen una forma jurídica d'associació, tot i que jo per mi hauria de passar a ser cooperativa, però suposo que encara no estan en el moment de fer-ho. És un projecte que neix de l'Ajuntament de Girona per un projecte europeu, per dinamitzar un barri que és a les afores de Girona, un barri deprimit, econòmic i socialment, a través de la cultura.
L'Ajuntament de Girona fa aquesta aposta i una vegada l'ha iniciat, el trasllada a la gestió amb una associació sense afany de lucre. Em sembla que és un model molt de cas d'estudi, perquè podria ser una política d'altres ajuntaments a traslladar. És a dir, l'Ajuntament inicia un programa amb una dotació econòmica, amb una contractació del personal, amb un espai, i una vegada, no sé si van estar quatre anys, una cosa així, quatre o cinc anys, l'Ajuntament veu que allò els ajuda a fer un pla econòmic, els ajuda a fer un pla de gestió, i una vegada tot això està funcionant, ja fa un concurs públic i ho gestiona i ho trasllada a associacions sense afany de lucre per dinamitzar-ho.
El projecte en si consisteix en una plaça, que és la plaça del barri de Sant Narcís, que estava completament abandonada, tots els comerços que hi havia al voltant estaven buits, i calia buscar la fórmula de dinamitzar aquest espai. Ells els hi donen un local, elles han buscat la fórmula de fer residències i de fer tallers però al mateix temps de crear economia, és a dir, encarreguen els artesans, barregen molt també art i artesania, de manera que s'han de reparar algunes coses del barri o s'han de fer algunes coses al barri, tots ho fan amb aquests artistes o artesans. Aquests artistes o artesans, molts d'ells o viuen a prop o es traslladen a viure.
Què ha passat? Que tot això ha generat tanta economia que han pogut llogar altres espais que estaven buits, de manera que tenen espais al voltant de tota la plaça. I han generat, per exemple, un taller de “carpinteria”, i aquí juguen gent que treballa des de l'artesania, gent que treballa des de la pràctica artística i una vegada al trimestre fan un mercat a la plaça, on hi ha tallers i coses més dirigides a una part de mediació, però després hi ha una part d'economia de venda d'alguns d'aquests productes que s'elaboren durant les residències o durant les estades. I són dues persones que ho estan gestionant, hi havia una tercera que havíem aconseguit contractar però havien creat un nou lloc de treball, i és això, conjugant.
Però ho tenim clar, dintre de la seva línia de treball està la de crear economia social. Sí, sí, molt bé, molt interessant, s'haurà d'estudiar aquest. Aquest, jo el veig com... perquè si ho contraposes amb casos com l'Escocesa, que sí que hi ha una direcció artística que està abocada cap aquí, això es limita molt, fins al que jo sé, a les artistes que estan vinculades.
El cas de la Volta ho trobo més interessant perquè aconsegueix traspassar el que són els artistes i impacta en el barri. Per què? Es fan tallers, o el fuster del barri pot utilitzar aquell espai, una persona que vol ensenyar, arreglar-te tu les coses i, per tant, pots anar a aquell taller, vull dir, hi ha com aquesta voluntat també de trucar, d'economia, de dinamitzar el territori. En el cas de l'Escocesa té a veure amb la comunitat que l'habita.
Jo crec que no tenen aquest impacte en el barri, fins al que jo sé, jo el que conec no tenen impacte en el barri, tenen amb les artistes que estan al voltant. El cas de la Volta, paral·lelament, seria el cas del TPK. Molt similar.
La diferència és tant que en el TPK no tenen aquesta voluntat econòmica, que a mi em sembla molt interessant de la Volta. La voluntat del TPK és purament social. Potser tampoc s'ho han plantejat, també tenen com un històric, i no ha sortit d'un projecte de l'Ajuntament, d'un programa, no sé si d'un FEDER, on hi havia aquest requeriment de desenvolupament econòmic del barri.
Però tenen unes estructures molt similars, les dues són associacions, les dues parteixen d'un espai públic, les dues tenen programes molt d'involucrar les comunitats. La diferència és això, que una té voluntat de creació d'economia al voltant, i l'altra té la voluntat d'impacte directe en el barri a nivell de mediació. Per mi són com dos dels casos més interessants en aquest àmbit.
P: Saltem amb una ressonància que hi ha en el context francès. A través de l'anàlisi que s'ha fet, es veu que els centres amb etiqueta institucional a França ja tenen obligacions respecte al desenvolupament sostenible. Però sovint tampoc se'ls dona recursos ni acompanyament. La pregunta seria si creus que des de l'administració pública s'identifica aquests centres com a agents socioeconòmics o el seu potencial com a agents socioeconòmics més enllà de la seva capacitat realment amb la cultura de l'entorn o de la perspectiva cultural. Si aquesta perspectiva hi és, no hi és, o com ho veus tu? 
R: Jo crec que és una batalla que ha perdut a nivell cultural. Ha perdut el sector de la cultura. No se la identifica com un sector econòmic i, per tant, no es té aquesta visió com a agents de desenvolupament econòmic. Des del meu punt de vista, crec que aquí, almenys a Catalunya, també va haver-hi com una voluntat des del sector de deslligar-se de l'economia per entendre sempre la idea d'economia de mercat i no entendre l'economia social com una possibilitat de desenvolupament. I aquest rebuig cap a l'economia de mercat ha fet que tot això quedés com deslligat.
Sí que des de la part del teatre, però ja des de la part del teatre més comercial. Però no s'entén tota la part que suporta la creació. De fet, la idea que no s'entén és que nosaltres quan treballem amb l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), amb l'institut més dirigit cap a la indústria cultural, tenen moltes reticències a treballar amb els centres de creació perquè entenen que no realitzen aquesta part d'indústria, per dir-ho d'alguna manera.
Molts dels centres potser generen més economia que una galeria perquè al final les galeries pràcticament, les galeries d'arts potser pràcticament no venen. Són directament molt subvencionades o venen a altres centres públics, a col·leccions públiques. I això sí que s'entén com una economia, però, en canvi, el centre com una volta que estàvem tornant a dir, això no s'entén que és un espai econòmic.
No, no s'identifica i penso que és una de les grans batalles perquè en el moment que poguéssim entrar aquí s'obririen unes línies de finançament que no tindrien amb el sector cultural. 
P: Sí, totalment d'acord. Jo crec que aquí amb el que es comentava amb la Claire Hugonnet també i respecte a França és que, per una banda, encara segueix faltant formació als centres perquè es reconeguin ells mateixos com a agenços econòmics i, d'altra banda, que l'administració també els reconegui perquè al final molts d'ells ho són però gairebé no ho tenen interioritzat ni coneixen els recursos que podrien accedir ni l'administració tampoc a l'hora de “mapejar” o a l'hora d'identificar agents tampoc identifica els centres culturals com agents de suport al desenvolupament socioeconòmic local i sobretot en aquella perspectiva més de ruralitat. És a dir, en aquella perspectiva més en petits municipis que un centre de creació aporta un valor social i econòmic molt gran però que no està visibilitzat, no està contemplat. I, també una mica la idea aquesta que quan parlem d'economia i això ja els passa als centres com tu bé comentaves, es queden amb la dimensió d'economia de mercat i no amb aquesta economia de mercat social que té alguns elements molt més holístics del que representa l'activitat econòmica més enllà de l'economia de mercat. 
R: El que quadra molt amb el que també s'ha visibilitzat jo no sé si és tant un tema de l'administració com del propi sector que ells s'identifiquin. Jo crec que l'administració no seria tan reticent el que passa és que les estructures són tan febles més que per una formació perquè la formació al final la pots adquirir però quan estem parlant d'estructures tan febles no hi ha ni el temps per formar-te. Se t'exigeix molta cosa i tens poc temps per explorar altres dimensions altres possibilitats.  Jo crec que aquesta és la clau és la feblesa de les estructures la feblesa de les estructures. El SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), per exemple no treu ajudes en aquest sentit jo crec que aquí el SOC seria un element bastant clau. 
P: Sí, d’acord. A la cooperativa Envall ja l'estan explorant per exemple, en col·laboració amb el SOC, una estratègia que jo vaig trobar molt interessant, també aquesta idea dels fab labs amb una visió sobre l'ocupabilitat contemporània amb impressores 3D com es pot contribuir la impressió 3D en el manteniment d'alguns determinats oficis i unes pràctiques. 
R: Un altre cas que funcionen molt bé i més potser de les escèniques és L’obrador del Deltebre Dansa que és un agent econòmic brutal pel territori. O sigui, el Delta de l’Ebre ara no s'entendria sense el paper de Deltebre Dansa i tota la part de turisme sostenible que desenvolupa. Això passa també amb Teatre Nu i el Festival de Llegendes de Catalunya que també crea tot un tema de turisme sostenible al voltant que funciona molt bé. A Cobert a Moià amb el festival Ex Abrupto també crea tota una economia al voltant que té molt a veure amb el turisme cultural que aquesta és una altra línia i molts d'ells estan desenvolupats des d'espais de creació estan organitzats des d'espais de creació aquest tipus de festivals de no macrofestivals sinó també de festivals que realment estan treballant per un turisme sostenible que aquesta és una altra línia d'exploració de desenvolupament econòmic i que té més a veure en aquest cas amb zones rurals. 
P: Sí, de fet quan vam fer estava pensant en el que havies dit abans i el que t'anava a preguntar ara quan vam fer aquest informe que hi havia diferents àrees hi ha algunes àrees que donen fortaleses molt grans, per exemple la capacitat d'intercooperació o arrelament territorial o la vocació transformadora dels centres aquests eren elements forts i, en canvi, hi havia elements que sí que hi havia interès a desenvolupar-se, però es manifestaven clarament com a debilitats els feminismes la sostenibilitat ecològica, les finances ètiques, tot el tema de cultura oberta, llicències obertes programari obert. 
R: Crec que hi ha un element que requereix un temps o sigui, la intercooperació l'arrelament territorial o la vocació transformadora gairebé és element intrínsec de la pròpia activitat del centre però tot l'altre requereix aquesta formació o aquest element de plus que no es té. Crec que lliga bastant amb el que identificaves que hi ha aspectes que són molt difícils d'evolucionar perquè gairebé la pròpia precarietat o la pròpia dificultat per la sostenibilitat dels centres no ho permet. Quan vam detectar això que va ser quan vam crear l'espai d'assessorament que està justament dirigit a millorar el finançament dels projectes. La gent, avui en dia, van servir els cercadors però segueixen sense optar a tot el que no és directament espai per projecte cultural I costa molt que la gent hi dedica aquest temps a formar-se o a demanar a aquesta companyia aquest assessorament. I costa, costa moltíssim, que els projectes tinguin aquesta visió del futur de dir m'he d'aturar i he de fer això. 
P: Per la precarietat?
R: Hi ha una combinació de precarietat d'estructura i una combinació de no ficar-se en el centre a pensar que això és tan prioritari com tindre una programació. 
P: Sí la Claire Hugonnet comentava molt la necessitat o sigui que trobava molt interessant del que havíem treballat aquell dia [a la sessió del Pirineu amb els centres] perquè ja era com un primer intent de fer una mena de diagnòstic, però que alhora servia per formar o sigui per fer pensar al mateix temps que estàs fent una diagnosi o sigui que estàs com donant a conèixer eines, formació. Llavors ella trobava molt interessant de sistematitzar bones pràctiques perquè hi ha bones pràctiques que acaben actuant en centres molt concrets, però que podrien tenir una escalabilitat molt gran. Llavors ella el que veia interessant també era d'aprofitar tota la sèrie d'indicadors d'espais de treball que s'han treballat molt a nivell de Catalunya de la xarxa d'economia solidària per incorporar-los d'una forma més evident en tot l'àmbit de la cultura com es va intentar ja fer aquell dia i que això també servís per reforçar bones pràctiques que ajudessin a inspirar els centres de manera que a través de la bona pràctica es veiés una manera d'adoptar-la però també com una manera de formar-se de trobar els elements per avaluar l'impacte d'aquesta bona pràctica, etc. O sigui, anar una mica a aprofitar el que ja s'ha fet des del sector de l'economia social i solidària com per fer veure als centres que això ja ho estan aplicant i que això aporta uns resultats aprofitant aquells que estan més avançats tant, d'una banda, tant d'Occitània com de Catalunya. 
R: Això és una mica la idea quan vam crear el “Segell de sostenibilitat i bones pràctiques” perquè hi ha moltes coses que a primeres et donen molt de molt susto; de dir això jo no ho podré fer mai, però després quan tu t'hi fiques a fer-ho, vas veient que moltes de les coses s'estan fent i, per tant, és una mateixa formació per saber que hi ha coses que ja les estàs fent i que per molt poc canvi ja pots millorar. Però clar, el que jo em dono compte és que tots aquests acompanyaments i aquestes formacions com que tots els projectes són tan particulars no funcionen les formacions generals sinó que has d'anar molt a lo específic pels assessoraments. En aquest sentit, per molt que li dono voltes no... crec que formacions genèriques no acaben de funcionar no acaben de funcionar. Les peculiaritats de cada centre són molt concretes, però jo crec que el Segell Sostenibilitat ja està connectat a les bones pràctiques i ja té aquest element de generar com un cert aprenentatge dels altres i per tenir una visió més completa del que significa Sostenibilitat i que, per tant, també és com un instrument que des de la xarxa pot estendre que ja és una mica el que s'està cercant. Incorporar aquesta visió a partir també de la bona pràctica que pugui ser visualitzada com viable i no abstracta de viabilitat aprenent del que ha fet l'altre i marcant una sèrie d'impacte que aquesta bona pràctica ha suposat en un centre en concret sobretot perquè no generi rebuig en el propi sector quan estàs parlant d'aplicar bones pràctiques o de fer aquests tipus d'indicadors perquè no es vegi com un sobreesforç.