per la qual vensa son trebay.£E si l’infant es nudrit a dir mal,£con hoyrá ben dir aurá envege, accidia, ira,£qui son peccatz mortals.£E si infant es privat e nudrit ab vils homens,£fugirá als bons homens.£Vols be nudrir ton infant?£Acustuma sa memoria
conaxensa dada de los corsos compots.£En lo libre Metaerorum£parla de les pluges, neus, vens, trons, lamps£e de terratremol, e de les esteles, cometes£e dels altres senyals semblants a aquets.£E lo libre De anima racional£parla de la substancia d’anima£e de
naturals£e tornar-les a no esser.£La tersa manera de moviment es, fil,£en los .v. seyns corporals,£cor .i. moviment es per veer, altra per ohir,£altre per odorar, altre per gustar, altra per palpar,£e per assó son .v. moviments diverses los uns dels altres.
DOLORÓS DE LA REYNA ÈCUBA£RAHONANT LA MORT DE PRÍAM, LA DE POLÍCENA E DE ASTÍANACTES£Cruel, ficta, mortal e sanguonosa pau£Eneas e Anthènor havien finat deu anys passats,£aprés quels superbos grechs£en les fèrtils ribes de Àsia£havien posat lurs riques tendes.£Los camps vehins de
e en gran deute son los preveres con sien bons£per so que sien agradables a nostro senyor Jesuchrist.£De matrimoni£Matrimoni es, fil,£ordonat ajustament corporal e espiritual per aver fils£qui sien servidors de nostro senyor Deus,£e que de Deu reeben gracia e benedicció.
ops de les dites mezquites,£axi com ere antigament.9. . . .£E que no pusca poblar ab ells christiá,£né bateját dins la lur població,£sens lo lur voler,£ne Nos no pusguám aquells forzar,£ni alcun altre en nom nostre£del regne de Valencia per tos
past calt,£e feu-li tots los plaer que porreu,£que prendrà ardiment i brava;£y un capvespre tu mostraràs les grues£e, tantost, toparà ab ells£e, tenint l’orde sobredit,£tu les faràs axí grués.£Per nafres£Pren una drama de càlamo aromàtico e una drama
apelada nostra dona santa Maria,£la qual fo del linatge de Daviu.£En aquela donsela£lo fiyl de Deu fo encarnat e nasqué,£eylla estant verge,£sens que no fo corrumpuda£ne pardé sa vergenitat,£de la qual donzela nasqué£deu e home ensems,£so es nostro senyor
sus estec en vertutz£guardan si metexa de pecats.£Anastasia [era] dona la plus nobla£que fos dels Romans,£que fo fila d'en Petraxat,£baro mot noble£qui era paga,£e de la sua mare na Fausra£qui era crestiana.£Per lo bonauyrat en Guisogon£en la fe de CRist
no es en libertat de rahó;£mas cor la raó a en libertat£de consentir o de contrestar£al primer moviment,£per assó es lo merit o la colpa£en lo segon moviment.£En moltes maneres te poria parlar, fil,£de moviment spiritual,£mas de moviment corporal t’e
forçat de partir,£e l'anar e lo restar està en la vostra mà.―£Puix més no puc fer―£dix la comtessa―,£entrar-me'n he en la mia cambra£plorant la mia trista desaventura.£Lo comte pres dolorós comiat d'ella,£besant-la moltes voltes,£lançant dels seus hulls vives làgrimes,£e
te speren,£puix per lo teu mal consell£a la mort primers los has offerts,£porta'ls nova de nostra pròspera e darrera victòria.£Leva't, rey de misèria,£stalvi de la primera destroyda Troya,£perquè ab major dolor prengua fi£la tua miserable vida.£Penit-te, sens que not serà atorgat temps
persones é en bens£ells é tots los que per temps serán en per tots temps,£sobre aquesta condició,£que ells sien sotmeses é leals vasalls á Nos,£é á qui aprés de nos será de tota la generació.£14. . . .£E que no pusquen anar á
enaxí lo demoni,£qui es ple de malicia,£ferá tot son poder£e trametrá missatge Antecrist£per destruir lo poble£que Christ a reparat.£Amable fil, Antecrist nexerá de fembre£e será nodrit en Babilonia;£e, con será de edat on fo Jesuchrist£con comensá a preycar, preycará
crisma e d’oli a la hora de la mort£signifiquen la passió del fill de Deu,£quant pus forment la signifiquen£aquels£qui per la sua amor£a la ora de la mort£son per via de martiri£untats ab la sanch de lur cors£sostinent mort per honrar e
e benuyransa al teu desirer dreturer.£La final rahó per que est creat e recreat es justicia;£adonchs, lo compliment de ta deziransa£no·l pots aver per injuriós dezirer.£Si la major justicia£qui es en hom£es afermar e amar en Deu unitat e trinitat
es deu e home£e venc de la mort,£en la qual avia estat,£alegrá nostra dona,£qui es sa mare!£Tant fo gran lo gog£que la regina del cel£ach de l’aparició de son fil,£que a tot altra gog abasta a alegrar£e a tota
poden, fill,£escriura tota la gloria de paradís,£com sia cosa£que la gloria de paradís sia molt mayor£sens comparació£que tota la mar,£ne encara tot lo mon£no es tan gran com es la gloria£que los sancts de paradís£han en nostre senyor Deus,£tot so
o legaya en huy,£enaxí se descové ab los huyls£que voen Deu colpa e peccat.£E per assó cové·s de necessitat£que nedeetat de pensa£sia covinent a veer Deu.£Ab aygua de ton cors yxent de tos huyls ab lagrames£e ab plors leva tos huyls
forma es demostració de materia;£on, enaxí con la materia sa demostra per la forma,£enaxí segons la calitat dels peccats mortals£se demostra la infernal pena,£e per assó Deus ha ordonat£que aquels qui uzen de peccat£conaguen en lur peccat£la pena qui·ls está aparalada per aquel
de Deu ne de ses obres,£ne de sso per que hom va a Deu.£E assó fo£per so cor no volien creure ne aver fe£en aqueles cozes£per les quals l’umanal enteniment,£per lum de fe,£s’exalsa a entendre Deu.£De la sciencia de dret
diosos e per virtut,£vós sots grans e poderosos e rics e bastats;£totes les coses vos són pròsperes e obedients;£per què pus leugera cosa vos és£de curar les injúries dels companyons.£Tan solament yo·m tem£que aquells qui han privada amistat ab Jugurta£no us
los poseu en una casa hon farà fum,£que’ls fa gran mal.£E, axí meteix,£que no⋅ls donen caparós.£Se deu donar en aquesta manera£quant l’an mester:£pendreu quatre o sinc grans seufragie£e parar-los-heu e motar-los-heu£e metreu-los en un draped de li£e pendreu let de donna
rahons lo mossèn Johan Deyana prengué un libre£y se feren a compares los dos£ço és ell deposant e lo mossèn Johan Deyana£y lo dit frare faent jurament sobre dit libre,£aprés lo dit Deyana dix a ell deposant£que li daria un mal sperit£que tenia dins
De mos actes no vull més recitar,£perquè no convé als savis reys£ser croniquistes de llurs victòries,£ni vull minvar lo premi de mos treballs£ab superba jactància.£Mas, perquè vejes no tinch del tot ma sperança en paraules,£mira los meus pits:£més nafres quel teu scut,
cozes semblans a aquestes.£Les forçes corporals e les forçes spirituals,£totes venen, fil, del Sant Esperit,£e per assó, fil,£la sua forsa es amable e temable£sobre tota altra forsa e forçes.£Si no era lo Sant Esperit,£tot quant es creat no a tant de
que les enuiassen per les aldees de fora.£E axi con aço degrem fer£anamnosen nos a casa nostra,£e els romangueren a les portes de la uila£que hauiem fetes tancar:£e don Nuno e don Pedro£a qui hauiem comanades les portes,£meteren hi tots quants els se
infants lo bres que·ls plors,£e mes ploren per so cor no·ls bressa hom£que no farien si hom£no·ls custumava a bressar.£Conservar cabeys en cap bubelós£es acustumar humors a pugar a ensús,£e per assó destruu-se lo serveyl,£e a hom avol alen e avols
que ell aia per la dita procuració£poder de reebre,£et el sobredit Seynor Rey en Jacme£mavia solt en aquest cas tota la fe, jura et naturalea£que ab ell avia,£et per son manament£me avia yo sobre aço desnaturat dell,£e mavia manat ell et sa muller
qual ley nova son los avengelis£que ous cantar en santa Esgleya.£En la ley veyla avia, fil,£molts d’establiments e moltes custumes£qui significaven la ley nova;£e, cor los jueus£qui ara son£cuyden tenir e saguir aquels establiments£e no entenen so que signifiquen,£per
tot assó se·n saguís,£doncs pensar potz con greu coza es aver accidia.£Semblant es al diable£home qui ha accidia,£cor lo diable ha accidia de tot lo be£que membre e enten,£e a tristicia con lo mal no es mayor;£e per assó s’esforsa aytant
poc la git£prin sang de .ia. poca bestia£que es dita gruil.£E si no la potz auer£prin sang de rata£qui es dit guarris,£& onta lo loc de la pena£& exira depux.£Apres si vols£que noua ploma isca,£pren mell he coula en .j.
tota dilació anàs a vós£e us informàs sobra les ditas cosas e altres moltas£que ell vos ha a dir,£axí com aquell£qui sap tota eixa terra per experiència£e us ha singular amor e afecció,£a vós e a tot ço qui vostro és.£E per ma
Jugurta.£Mas, pus que·l senat,£per consciència del delicte,£temé lo poble,£per la ley Semprònia,£les províncies Numídia e Itàlia£foren decretes als cònsols esdevenidors:£els cònsols declarats,£P. Scipion Nasica, L. Bèstia Chalafúrnio;£mas a Chalafúrnio fo decreta Numida,£e Ytàlia, a Scipion.£Enaprés, la host,£la qual
Gog e esser senyor de tot lo mon£no·s covenen ne·s concorden£ten forment con fan gog e enfantar£salvador del mon e deus del mon.£On, si tu vols cogitar en lo gog£que nostra dona£ach en la nativitat de nostro senyor Jesuchrist,£aesma con gran alegria deuries
obra que·n Franch Colom feya£et si feya so que sa pertenyia,£anaren dinar alà.£Costà pa II sous,£viy III sous,£I corter de moltó IIII sous, VII diners ;£I asa£qui u duý I sou,£I asa£que cavalcà en Castayó, I sou.£Suma per tot XI
homens de peu qui la yns eren.£E uengren ali foch ences£en falles al feneuol.£E anaren escometre don Palegri e don ·G· de Poyo£qui tenien. la uetla.£E aquels qui eren ab don Pelegri e ab don ·G· de Poyo£per la gran multitut£que ueeren uenir
pendre.£E quan uiren aço,£lo comte Simon e aquels de dins£presen penitencia,£e reeberen lo cors de 1 Ihesu Christ,£e dixeren£que mes amauen morir el camp que en uila.£E sobre aço exiren combatre ensemps en una.£E aquels de la part del Rey£no saberen
avisaven a sa magestat com Tirant£era ja partit de la ciutat de Contestina£e que venia ab molt gran cuyta per socórrer-lo,£e que conffiàs de la misericòrdia de Déu,£que molt prestament seria ab ell.£E d'altra part, armaren hun bergantí,£lo qual trameteren a Tirant per avisar-lo
de Leyda que tingues de sa uida,£e no ualia la ora ·CC· sol' de renda,£e puys puja a ·III·4 milia sous.£E fo acort del bisbe e dels richs homens,£que citassen al comte Durgell,£per nom en Guerau de Cabrera,£que uingues a nostra cort per
qui la servexen;£la segona manera es con la complecció£qui sayorega ten fortment£que destruu les altres£es aminvada e mortificada per sos contraris.£E per assó fan, fil, los metges .ii. cures:£la .ia. es con curen e sanen la malautia£per semblans cozes en natura;£l’altra es
piatosament duptar,£que si alcuna causa defenia preumtosament.£Mes que ayxí sia cresedor£él o prova en els seguents raysons enayxí:—£Si trobs són que dien£que en aquels qui ab Jhesú Crist ressuciteren£és complida la perdurable resureció,£e molts qui disien£que Sent Johan és en carn glorificada
en aquest mon£per honrar e servir aquest fil de Deu£de que yo·t parle,£per lo qual t’emonest£que tu l’ams e·l desigs veer.£Hon, si tu no·l ames ne·l serveys,£ferás contra so£perque est vengut en lo mon£e serás serv e catiu de perdurables trebays,£als
sson senyor terrenal,£e tot home deu seguir la natura de son enteniment.£On, en aquesta ley foren los philosofs£qui conpilaren la sciencia de filozofia.£Ley natural es aytant a dir con natural ordinació.£On, con Deus aya creat tot quant es£a demostrar sa gran vertut
O, doloroses dones,£les qui ab pèrdua de fills£passau per lo camí de dolor materna!£Pensau ab quanta cuyta respondre, e abraçar ensemps,£volguí a la laugera ombra,£la qual, enganant los dèbils braços,£féu-se absent de la mia vera o ficta vista,£refrescant les passades nafres ab
gents de poca discreció e ab poch d’enteniment.£En aquel temps s’esdevench£que Mafumet era mercader£e anava en mercaderia en Jherusalem;£e en la carrera pres de Jherusalem£estava .i. fals crestiá£qui avia nom Micolau, e era resclús,£e sabia molt de la lig veyla e
esser salvat£e cové esser jutjat£a sser turmentat per los demonis£aytant durablament con Deus estará al cel.£Amable fil, no fasses ladronissi,£cor no ho vol ceyl£qui t’a creat,£a la sentencia del qual no pots escapar;£e si as mester alguna cosa,£no la
la presencia d’aquest mon£faces obres per les quals sies agradable£als sants de gloria e a ton Deu.£De recreació£Recreació es recobrar so que avia perdut£nostro senyor Deus en son poble,£e racreació es tolra al demoni son poder,£lo qual avia sobre nosaltres.
dona infinida bonea, granea, eternitat, infinit poder,£infinida saviea, amor e les altres vertutz£qui·s convenen a Deu;£e en quant natura humana,£nasch fil de nostra dona£qui fo hom meyor que tots los homents£e que totes fembres hi que totes creatures.£Amable fil, con aquest
pebre trit, posan dins£& donali n a menjar souen & no cridara.£Item si sera ouat la cura d’aquell sera aytall:£mel escumada & crema pel de voltor & tornal en pols,£& pux mescla ho ensems,£& ab .ja. pena vntali souen los huyls.£Item
soferir totes coses£que pendre ne començar guerra,£car una vegada ho havia assajat£e ere-li'n mal pres.£Ne per açò la cobeegança de Jugurta£no cessà ne se n'aminuave,£ans esvahí tot lo regne.£E, aplegada gran host,£començà a fer guerra£e de occupar manifestament tot lo regne
aconseguiria£e optendrie tot sol el regne de Numídia;£car en ell ere gran virtut£e d'altra part£que totes coses eren venals en Roma.£Mas, aprés que Numància fo delida e destruïda,£Públio Scipion deliberà de trametre'n les ajudes£e que tornàs él en casa,£e donà
materia es potencia en general a totes formes,£enaxí la segona es en especial potencia£a totes formes naturals sincibles,£segons diversitat de jenres e d’especies.£Sapies, fil,£que per la contrarietat£que·ls .iiii. alaments an en lo quart comensament£es lo quint comensament,£en lo qual sa
tan lege es so£que li fa membrar e entendre, amar,£que n·o gos nomnar ne escriura,£e luxuria ensutze lo cors d’aquela coza£la qual no gos dir.£On, con luxuria aya tanta de sutzetat£en esser nomenada sa obre,£quant mes es gran la sutzetat£que ha en
peccadors e homens deshordonats£e homens qui ignorassen les santes Escriptures de la santa Esgleya;£e per assó, fil,£lo bisbe, con fa ordines,£ordona lo subdiacha a cantar l’apistola£e lo diaque a cantar l’avengeli£e lo prevera a cantar la missa.£D’altres ordines fa, fil, lo
la mà del cruel carnicer,£lo qual,£obrint la finestra,£cridant deya:«£O, troyans!£Preneu lo cap de vostre rey,£que lo cors resta a la muller e filles!£Millor vos és ésser catius de nostres vasals,£que no miserables ciutadans de Troya, senyorejant Príam,£que a si, ne
la fama e la glòria dels mayors.£E per contrari, qual de tots és, en aquests moviments,£qui no contena ab los seus mayors de riqueses e de despeses,£no de proesa ne de indústria?£Encara los hòmens novels,£los quals eren acustumats d'abans£haver noblea e honor,£ara, furtivament
damunt és stat dit,£manà al rey que calàs.£E jatsie que la multitut del poble,£el qual ere aquí present,£fortment encès e inflamat lo spahordís,£emperò ab crits e ab la cara£e sovén ab impetuositat e ab totes altres maneres£s'esforçaven que·s fahés£ço que él volie.
lex ta terra e tos amics£e que gits totes cozes de ton cor£e que y mates Deu;£e ve-te·n en los armitatges£e en les terras estrayes£e dona pobretat e trebay a ton cors,£per so que te vida sia en consolació e en la dolsor£que
sent hom anans£que per lo foch e l’aer;£e, encara,£cor lo cors aytant con es de pus grossa materia,£aytant es pus tocable,£e on mes es tocable, mes es sensibla,£ab que sia animat.£Enaxí con segons desig natural£en les esperas dels alaments lo
açi uenguts denant uos,£e pesans molt desta uerra£que es estada entre nos e uos,£e som uenguts açi per partirnosen£e pregam uos quens perdonets,£que cor hauem de seruiruos£jo e en ·G· de Muntcada, e don Pero Corneyl,£e quants som de la nostra partida,£que
él,£regardonat del seu trebail,£lo seu gasardó reseba.£Comana lo meu cors a la terra,£per so que a mi pus a vetlar no covenga;£e, francament,£a tu qui est font de no-dcfalcnt gog,£pusca anar,£axí que neguna angoxa arrere no-l torn£n r l pusca empatxar—.:,
caritat e amor son comensament de possessió de pau.£Suau fo, fil,£nostro senyor Jesuchrist con vench en lo mon,£adoncs con se lexá pendra£e ligar e assotar e crucificar.£E saps per que?£Per so que l’umanal linatge recobrás la possessió£que li era promesa en
leuansa Monso,£e esteguem aqui ·II· anys e mig a ·I· tinent,£e tota la renda£que nostre pare hauia en Arago e en Catalunya£era empenyorada tro als juheus, e als sarrayns,£e encara les honors,£que eren ·DCC·2 cauallerias en aquel temps,£e nostre pare lo Rey don
mon.£Amable fil, ama suavetat£per so que ira no move ton coratge a desobediencia,£per la qual ve servitut,£e humilia ta pensa a cogitar la viltat d’aquest mon,£per so que ta volentat£sia contenguda en desirar la posseyda benuyransa infinida.£Amor qui ama
Entrà altra vegada per la nostra cambra£lo cruel Pirro, la spasa tinta,£e quascuna de nosaltres sperava,£com anyell davant lo quil mata,£qual primera a la mort convidaria.£Ab spantable veu lo cubdiciós de sanch humana cridà:«£No cures, Polícena, de les obsèquies de ton pare,
fets son vanagloriosos en so£que·s donen gloria e bon saber de so£qui no es durable£ne assó£per que hom es creat,£cor home no es creat£per donar laor de si matex£e que no sia loador de Deu.£Ha fil!£E tanta almoyna e
animosa força?£Encara en los scurs regnes Achilles te contrasta?£Deixa lo cors en lo sepulcre,£devore'l la insaciable terra.£Vine, desigada laugera ombra,£que sola tu bastes vençre los covarts grechs£que, de tu viu fogint,£de tes victòries són romasos.£Porta Tròyol en ta companyia,£que ensemps principi
li que nos fias en el,£que no sera son amich desta hora a auant.£E lauores, en ·G· de Muntcada feu ses couinençes damor ab don Pero Ferrandes,£e ab la partida sua e don Nuno uolch amaor hauer£e ach ab don Fferrando e ab don Pedro Ahones
a ssi matex,£del qual muntiplicament ha ira e tristicia;£e per assó en totes maneres a trebay, maledicció e pena.£Si as accidia serás malparler,£cor accidia te fará dir mal,£e mentider serás;£d’engan, tració, falcedat, luyn no serás;£en peril serás de tos enamichs,£e
aquestas cosas se fazien,£aquellos£que eran fincados en Numidia£et lexados por Bestino,£aquellos£que eran capitanes de la huest,£siguientes la costumbre de lur emperador,£fizieron muchas malvestades et trayciones.£Et fueron hombres los quales,£corrompidos por moneda,£liuraron a Jugurta los elefantes,£los otros los vendieron por
de la neboda de don Exemen Corneyl£sor de don Pero Corneyl,£que la preses per muyler don Pero Aones.£E ab aytant manam nostra ost al estiu aenant£e anam sobre Albarrezi.£E mesem nostre seti£sobre la torra del Andador en una serreta£ques fa sobre aquela torre.
en la vila de Serramanna£en casa de mossèn Johan Deyana prevere£quondam ab un carratell de vi£que ell deposant£aportava per a Càller£y reposà una nit en casa£de dit mossèn Johan Deyana£portant dit vi£i trobà allí un frare del abit de la Merce£que
Magres viandes, dejunis, affliccions,£lagremes, plors e contriccions de cor,£oració, devoció, obadiencia, consciencia£e les altres cozes semblants a aquestes,£son, fil,£tresaur e riquees de religiozes.£Hon, si tu, fil, ames orde de religió,£ab aytals riquees£t’i covendrá a entrar e perseverar.£Entre
Achilles?£Yo deman les armes,£perquè primer e sens força£é offert ma persona a Menalau,£en venja dels seus reyals tàlems.£Si tu res digne de premi has fet,£lo guardó a Palanides se sguarda,£que descobrí la veritat£de la tua ficta e temerosa follia.£E plagués
·G· Çasala leuras en peus, e dix:£Senyor, prec uos£que uos quem façats escoltar:£Deus uolch£que en est segle fossen Reys,£e donals hi per aquest offici,£que tinguessen dretura a aquels£que mester la aurien,£e especialment a uidues e a orfens:£e quan la comtessa no
món molts han posats,£en la .iiia. partida del món, Àfrica,£e pochs deÿen£que tant solament eren Àsia e Europa,£e que Àfrica ere en Europa.£E que aquella ha termes,£de part de ponent,£la mar nostra e la mar occeana£e, de part de sol ixent, ha
a Deu.£Con lo pobre, magre, mal vestit,£te está denant£e demana per amor de Deu,£lo malvat angell te conssella£que no li dons almoyna.£E sabs per que?£Per ço que ages avaricia£e que no·t confiis en la larguea de Deu.£Mas lo bon
segrements.£Con hom es, fil, malaut fortment£e·s per alcuns seyals significada la mort,£adonchs deu hom demanar£aquest segrament darrer£per significar e demostrar£que hom ha conservatz e tenguts los primés sagraments.£Adoncs venen, fil,£los clergues ab lo seyal de Jesuchrist,£per lo
es uera trinitat,£lexam aquest libre per memoria,£a aquels qui uolran hoir de les gracies£que nostre Senyor nos ha feytes,£e per dar exempli a tots los altres homens del mon,£que façen ço que nos, hauem feyt£de metre sa fe en aquest, Senyor£qui es tant
apagada e extirpada la tua sanch e·l linatge!£Per nuyl temps la nostra família£no serà reposada ne segura?£Tots temps se contornarà en sanch e en ferre e en fuyta?£Dementre los cartegimeses pogueren,£nós soferíem tots mals e guerres e crueltats:£los enemichs nos eren al dòs£e
con la gloria del Altisme.£A, fiyl!£E con en gran maladicció son aquels£qui per una pocha de benuiransa temporal£perden la celestial gloria£que no a fi,£e van en turments perdurables£a esser sotzmeses a infenits trebayls.£Si tu, fiyl, entres en gloria,
cor,£enaxí con lo fil de Deu vench en aquest mon£pendra nostra natura£e se·n puyá al cel ab ela,£enaxí pugeran en los cels tots los cossos£d’aquels qui son£e d’aqueles£qui en est mon seran estats sos servidors£e qui creuran en la sua incarnació£e
objets£que pren en Deu es ten fortificat£son remembrament e son enteniment e son voler,£que malvat remembrament, enteniment e voler£no a poder contra la nobilitat de son coratge.£Sabs, fil, qual cosa es objet d’anima?£Representació feta d’alcuna coza£a son remembrar e entendre e
feneuol.£E anch negu daquels de la ost noy uolgren ocorrer.£E sobre aço can uiren nostre conseyl£que nos ere enganats,£e mal seruits de nostres homens,£conseylaren nos£quens en leuassem e haguem nos en a leuar:£cor aytans caualers huia be de dins o pus con nos
ella,£quan foren a Montpesller saberen£quel Rey don Alfonso nostre aui£hauia presa la Reyna dona Sanxa£fiyla del Emperador de Castella per muyler.£E uiren se en gran pensament£que farien,£pus el hauia presa altra muyler.£E en ·G· de Montpesller era senyor de Montpesller, e de
ssaber que les ales li penjen,£lo cap ten bax, souen gita,£& per enug pren lo menjar,£e a uegades pren glotament£& mal lo met dins.£E a uegades tremola£he demostra semblant de fret.£Per raon d’altres febres£totes es aytall medicina:£dona li suc d’artemesia.
sements.£En dimecres creá Deus lo sol e la luna e les esteles£per illuminar la mar e la terra.£En diyous creá Deus aucells e besties.£En divendres creá Deus home,£lo qual hac nom Adam.£E con fo adormit,£trach-li .iª. costa£d’on creá fembree, so es Eva.
que porten.£E sabs per que?£Per so que pusquen estorsre a mort.£On, per so que pusques estorsre e fugir a les penes infernals,£gita totes coses de ton cor,£e no y ages altre cosa mas nostre senyor Deus£o so£qui sia plaent a Deu.£De
segona cor uos li podets dar conseyl,£e no neguna altra persona del mon,£perque ela us clama merçe£aixi con hom deu fer a bon senyor:£que uos li façats respondre£an Guerau o an ·G· de Cardona£qui eu aqui per el,£que en aquest feyt hauets donat
del Cap de Marratge fins a Portixol£a quel tal peix agen a portar£y vendre en la present Ciutat,£so es que nol puguen portar ni vendre fora de la Ciutat£sots pena de vint sous.£Item que qualsevol pescador, o altra persona,£no puga salar ni fer
lo camp,£e lo anglés rey fonch romput£e s'agué a retraure ab la gent£que restada li era,£e recullí's dins una ciutat£qui·s nomena Sanct Thomàs de Conturberi,£allí hon jau lo seu sanct cors.£Lo rey de Anglaterra tornà ajustar més gent£e sabé£que los
ferm lo regna al príncep,£e lo contrari lo porta a no res:£nuylltemps hom cruel prospera a la fi,£segons que posa la Sancta Scriptura.£Item, senyor,£devetz éser tostemps ab cara alegra,£mas no molt rient,£mas bé acuyllent;£car masa riura e masa parlar e masa moura
damunt dites,£mas cascun home es jutyat a .ia. complecció£mes que a altra,£e per assó los uns homens son colerics£e los altres sanguinis e los altres flaumatics e los altres malencolics.£En .ii. maneres es feta concordansa£d’estes .iiii. compleccions:£la .ia. es con la
totz los autres santz,£él avia Sent Andreu en honor.£Axí que en totes les sues obres£aquest títol él sobre-pausava dién:—£A honor de Déu e del bonaüyrat Sent Andreu£fas aquesta obra eu—.£Emperamor d'aysó,£co- diable agés enveja del sant baró,£a él a enganar ab tota
loguer£que a conexer la occazió de la malautia,£no es contra la malautia£ne no·s concorda ab la volentat de Deu.£De les arts mecaniques£Art mecanicha es sciencia lucrativa manual£per donar sustentació a vida corporal.£En aquesta sciencia son, fil, los maestrals,£so es
que no a fi.£Aquest mon es loch de plorar£per so que en l’altra segla£sapiam nos matexs consolar;£on, si no pots plorar,£plora per so cor no plores,£e ama plorar per so que sies consolat£e per so que ages refrigeri dels trebays£qui
cors natural es donada significansa£con deya hom usar de rahó£e con sia obadient a Deu,£e com fassa so£per que venga a la fi£per que es creat.£Amable fil, ley natural es honrar£son senyor, son mayor, son benfactor£e amar son proysme;£e
dona,£i que nos hoim dir£depuys a son reboster£qui hauia nom Gil£e fo puys frare del espital,£qui hauia estat en aquel conseyl,£e altres£qui ho uiren per sos uyls,£que anch al Euangeli£no poc estar en peus,£ans sasech en son seti mentres deya.
es appereyat de obeyr al demoni£e a ssa natura matexa,£qui es corrumpuda per peccat,£e cor tant home es vensut per esser temptat,£per assó te consel, fil,£que tu, aytant con pusques,£fug a les temptacions diabolicals£e a les temptacions de les fembres e dels mals
oració feta per nostre Senyor Deu sobre tots los Apostols:£Aquest es privilegi honrat,£lo cual mana nostre Senyor lo Rey de Aragó, de Mallorques,£de Valencia, é Comte de Barcelona é Durgell, é Senyor de Monpesler,£á qui Deu mantenga,£otorgat à tots los moros de la vall de
cel e la terra,£e fo lo primer dia dicmenge,£en lo qual creá los angels.£E en aquel dia£caegren los demonis del cel,£per so cor volgren esser semblants al Altisme,£e confermá Deus los angels en estament£que no poguessen pecar.£En lo diluns creá
gog con ha fil£qui deya esser rey?£Emperó no ach gog acabat entró£que·l veé rey;£mas la regina del cel,£tantost con ach enfentat son fil,£encontinent lo viu rey del cel e de la terra£e de tot quant es.£Con la dousa regina nostra
premo tot£& dona ho pux a l’esperuer a menyar£& sera garit.£Si gitta la guorga,£donali moxons calens.£E si asso no profita£pren suriu menut capolat£& donali n & sera garit.£Item a la tyna£prin sofre & argent viu, & suc de
seyns corporals falsament te neguen£so que les vertuts de Deu te dien,£e cor los seyns corporals sien mentiders£e les vertuts de Deu no pusquen mentir,£per assó est ubligat que creegues£so que les vertuts de Deu te signifiquen£ab lur vertut matexa.£Sabs per
Exarcitura es, fil, occazió de sanitat;£cor, si trebayes en dejun£la calor natural fortificará la digistió£e multiplicará en los membres£e consumará alcuna mala humor enjenrada per indigistió,£la qual porgará per suor e per vapor.£Sens menyar e sens boura£no puria esser sostentat cors
era ab nos quantfayem aquest libre.£E eren hi de les ciutats de Lerida, de Saragoça,£e de Calateyo, e de Derocha, e de Terol.£E entre tots aquests richs homens£quins seruien no hauien ·CL· caualers:£car nos erem infant£que no hauiem mas ·XI· anys.£E tot ço
tempten los uns homens los altres,£segons que·s recomte en lo Libre de contemplació.£Differencia es, fil,£enfre temptació espiritual e temptació corporal,£cor la temptació espiritual se fa en l’anima e en sos poders,£so es, memoria, enteniment, volentat;£e temptació corporal se fa en lo cors
Deus en gloria qui no a fi,£a la qual salvació son en est mon£les .vii. vertuts davant dites£lum per lo qual los sants homens e les santes fembres£veen les carreres£per les quals hom va a aleta benuyransa.£Gran coza e noble son, fil,
a tot lals,£que ela es amada per tots los homens del mon£qui saben de sos captenimens.£E nostre Senyor la ama tant£e li dona tanta de gracia,£que Reyna sancta es clamada per aquels£qui son en Roma,£e per tot laltre mon.£E guarex malalts molts
daqui.£E nos parten daqui,£leuarense les ciutats Darago contra nos£ab don Fferrando, e ab don Pero Cornell,£e la partida de don Pero Aones.£E sobre, aço enuiaren per en ·G· de Muntcada£que uingues,£e el uench ab tot son poder.£E les ciutats Darago eren
e nul eximent.£Enaxí con tots los angels e tots los sants de gloria£ab cant de molt gran dolçor e ab gran professó£axiren a nostro senyor Jesuchrist£per fer honrament con pugá en gloria,£enaxí als homens peccadors,£con passen d’aquest mon en l’altra,£hixen los
necessaries ha Deus donade mayor abundancia,£axí con de terra, d’aer e d’aygua e de foch£e de sal e de ferre e de pa e de les altres coses semblans a aquestes.£Creades ha Deus ales als aucels£per so que pusquen volar,£e a·ls donada ploma
mort,£per so cor li fal enteniment!£E tant hom es rich e benenant en aquest mon,£e en l’altra es en gloria per tots temps,£con es abundant d’alt enteniment£per gracia de Sant Esperit!£On mes en est mon axelserás£ton enteniment en conexer e en
qui feran retret al fil de Deu£mostrant les nafres e els trebays£que per eyl auran sostenguts en aquest mon!£E ten maluyrats seran aquels£qui al dia perilós vendran ab les mans buydes£e no auran de que fassen retret al fil de Deu,£qui·ls ferá ratret ab
Vida ermitana era, fil,£en lo comensament estar sol en los munts£e viura de les erbes e vestir sillici per destreyer la carn.£Mas cresqueren los ermitans,£e ajustaren-sa a tenir regla e orde e alageren mayor,£so es, prior e abat;£e ffeeren monestirs en los
Aquels qui son en gloria£aytant amen con entenen£e aytant entenen con amen,£e tot so an que amen e entenen.£On, si tu, fiyl, en aquest mon£no pots aver tots los delits que entens,£guarda·t£que no perdes a ton voler la gloria£que lo
ho molt,£e que entrassem en bona ora en la uila,£e farien aixi per nos£con hom deu fer per lur senyor natural.£E al entrar que nos faem,£los infants e la gent menuda£hagren gran alegria de la nostra uenguda:£e entram a hora de uespre en
pelegrí dix al missatge:—£Ve ad aquel qui t'à tramès a mi£e d'acló él diligenment t i r l demana;£cor él mils o sab£e o à conegut que eu;£e per assò a tu d'aysó mils te respondrà que eu:£per so cor él aquel espasi mesurà
romà.£E yo no us amonest de ço£que·ls vostres mayors faeren,£ço és, que anets armats contra les injúries;£açí no és ops força ne cession o apartament,£car necessari és que ells mateixs,£segons que han acustumat, se embalçen.£Matat Tibèrio Graco, al qual los hòmens
en primer era nuuayós e perarós,£fa esser diligent en aqueles cozes£en que la anima lo fa trebayar£per so que fassa bones obres.£Amable fil, la temptació diabolical fa tot lo contrari,£cor en lo comensament fa pagat lo cors a comensar mal£e fa a
uila:£e uench a Piera e no la poc pendre.£E feren couinença entre el e don Fferrando e don ·P· Ahones,£e entrassen en ·G· de Muntcada en Arago,£e uench sen a Tahust£que tenia don Pero Ahones de nos per honor:£e en aquesta couinença lur fohi
fil, aquestes .iii. maneres de babtisme£no agren compliment£dentró que vench lo fil de Deu£e fo bateyat en aygua e en sanch,£e per foch de Sant Esperit£fo consebut en lo ventra de la verge gloriosa,£nostra dona santa Maria.£Fil, aprés ta nativitat fuyst
totes les coses del mon son tresassadores£ques perden,£sino ta solament la amor de Deu.£E nos conexem£que aquesta era la ueritat,£e lals monçonega uolguem la nostra pensa£e les nostres obres donar e pensar£e dreçar als manamens de nostre saluador:5£e lexam les uanes glories
poluera entre a dins,£& sera garit.£Item per raon deis lombricz,£donali en sopes vermeyllon & api mesclat ensems.£Assi fenex la pratica dels ocell£Sapient quants esta carta veuran£que per rahó que Fferran Rruyç£maiordom mayor del Infant Don Anrich Seinor de Viscaya
la victòria fo diversa e v&agrave;ria,£enaprés car lavores fo primerament contrastat e obviat£a la supèrbia de la nobilitat.£La qual contesa e contrast mesclà£totes les coses divinals e humanals,£per tal con la bataylla£aquela procehie de malvestat en tant,£que la bataylla e la discipació de
conseyl gran mati.£E manam los per la senyoria£que hauiem sobrels,£que en laltre dia bo mati£fossen a les Celles ab lurs armes,£e aquel que noy seria£que fos en pena de tots los bens£que hauia en nostra terra.£E faesem carta desta manera matexa a
certificat;£temptació es occazionament per lo qual ve la fi.£Hon, si tu, fil, vols aver conaxensa de temptació,£en .iii. maneres le·t covendrá a sercar:£la primera es temptació angelical,£segona es diabolical, la tersa es de .i. home a altra.£Temptació angelical es, fil, con l’angel
clergues son establitz en lo mon£per so que aprenen theologia£e que la mostren als homens,£per tal que sien amadós de Deu£e que·s sapien guardar de peccat.£On, per assó, los clergues qui amen mes altra sciencia que theologia£no saguexen los comensaments£per los quals son
e valents sien més manifestades.£Del neximent e de la juventut de Jugurta£e dels studis e costumes de aquell£En la segona bataylla púnica,£en la qual Aníbal,£duch dels cartigimeses,£aprés la grandese del nom romà,£havie discipades les riqueses de Itàlia,£Massimissa, rey
fer ço quels homens han a fer ab sa muyler,£car no hauiem, la edat.£E feyt aquest matrimoni£entram en Arago e en Cathalunya£nos e nostra muyler la Reyna,£e cascuns dels richs homens punyauen£que fossen nostres priuats,£que ço que nos fariem que ho fessem
e dix-los semblants paraules:―£Mos fills e fidelíssims servidors,£a la magestat divina plau£que jo m'é a partir de vosaltres£e la mia tornada m'és incerta,£si a Jhesuchrist serà plasent,£e lo viatge és de grandíssim perill,£per què ara de present vull satisfer a cascú de
resurecció£Per so, fil,£que pusques mils entendra lo gran gog£que nostra dona ach de son fil£con fo ressuscitat e aparech a ela e als apostols,£te vul recomtar lo trebayl e la dolor e la passió£que eyla sostench aquel dia£con viu son fil
coses.£Desamonesten-me: ajuda de traÿció, la vostra paciència,£no dret negú£e, ço que més que més me desamonesta,£oir a ignocència£més és donat peril que honor.£E açò me pesa de dir:£en aquestes .xv. anys£con sots stats scarnits e vituperats per supèrbia de pochs hòmens,£e
testis,£que qual que hu any ha passat,£ell testis e lo dit Bernat Cocorella£estaven en una casa,£ell testis estava davall de sota£e lo dit Bernat Cocorella estava de dalt,£e per alguns forats£que havia en lo sostre de la dita cambra£lo dit Bernat Cocorella
la qual est vengut en aquest mon.£On, si tu no est misericordiós,£meysprees la misericordia£que Deus t’a feta£e meysprezes la benuyransa£a la qual son apelats los misericordiozos.£Amable fil, aquest mon es loch de perdonar£e de aver misericordia,£con en l’altra segla no
agradables a nostro seyor Deus.£No ferás homey£Homey es destruyr e auciura los homens,£los quals Deus vol que viven.£Hon, per assó que ton voler no sia, fil,£contra lo voler de Deu,£te fa manament Deus£que tu no fasses homey.£Si
comtessa―,£posat cas£que los moros fossen molts més que no són,£per força han de venir per lo pla,£que per l'altra part no poden£per lo gran riu que y és,£qui fir a les muntanyes de Gales.―£Molt só content―£dix lo rey―£de restar ací,
besties e de totes les plantes e de totes les aus£e de tot so que terra leva ne sosté.£En lo .viie. dia Deus reposá,£a demostrar£que Deus avia dat al mon£tot so qui era covinent a esser creat;£e per so lo .viie. die
mes pusques creura per les vertuts de Deu£que per los teus seyns corporals entendre,£cor per l’exalsament£que·l teu enteniment pren per lum de fe£sobre los .v. seyns corporals£sobrepuya majors cozes entendra£per les vertuts de Deu£que per les obres naturals£ni per los seyns corporals.
benananses d’aquest mon per entenció£que·n fassen be per la amor de Deu,£e an muyer e infants e an los dalitz d’aquest mon ordonadament,£los quals graexen a Deu£e·n los quals esquiven obres de peccats.£Hon, aytals homens an aquest mon e l’altra.£En la vida
emparar deyenli:1£Senyer, con gitarets nostres muylers de nostres maysons,£mas nos e elles ne serem uostres,£en farem uostra uolentat.£E per aquesta manera no li atenien re£que li promesessen .£Em mostrauen li lurs muylers, e lurs fiyles,£e lurs parentes les pus beles que podien
del poble£e amolí los coratges de aquels£e, finalment, confermà la fe pública£que no fos maculada,£mas que fos observada.£E fet scilenci,£mostrat e produït Jugurta,£dix Mèmio aytals paraules:«£los fets de Roma e les traÿcions e malvestats tues,£comeses en ton pare e en tos
en lo qual los homens£qui uiuien humanament,£e con es petit aquest segle e freuol e ple descandel,£e con laltre ha gloria en si senes fi:£e nostre Senyor con la dona a aquels£qui la uolen hauer ni la percaçen.£E esgardan encara con es gran lo
daré—.£E feta oració per l'apóstol,£lo jovencel resucità£e ab l'apóstol se n'aná.£* M .£Con alcuns barons, per nombre -xl-,£vengessen en navili a l'apóstol,£per so que d'él <l>a fe crestiana recebessen,£veus que per lo diable la mar fo escomoguda,£per qué, totz egualment periren.
de corrumpre ab moneda£e de mostrar la aspresa de la batayla£la qual administrave,£el coratge malaut leugerament£fo convertit per avarícia.£Enaprés fo pres per companyon e per administrador£de tots los conseyls Marcho Escauro,£el qual, o si en lo començament£molt agrament impugnave el rey Jugurta,
cura dell speruer deu esser aytal.£Si aquell vols auer sens affayn en pau£so es dolzament & amigablement£lo deus maneiar & anar ves el.£E nuyl temps nol lex acostar£a hom embriac ne beuedor ni felon o auen polipus.£Cor d’asso pigoren en moltes maneres.
Con los apostols foren£enaxí enbeguts e aflamats£de la gracia del Sant Esperit,£adonchs anaren preycar los avangelis de Deu,£los quals no podien preycar dentró£que lo Sant Esperit develá sobre eyls,£qui los inluminá e los anemorá£con poguessen e sabessen e volguessen preycar la
sie intitulat Hostal dels Pobres Voluntaris e Hostal de Pobresa Voluntària.£En lo qual sien fets XXXIII lits:£ço és, XIII on sien acullits hòmens pobres spirituals,£axí preveres com altres£que haien ele- gida voluntàriament pobresa.£Item, altres XIII lits on sien acullits vertaders pere- grins.£Item, set lits
foren gents molt amans los dalits d’aquest mon£e qui desconegueren Deu e vivien molt;£e per assó tramés Deus lo diluvi,£per tal que·l mon£renovelás d’altres gents£qui fossen bones.£La segona edat fo de Noé a Abraam.£E Noé fo sant home,£e per la
e demanamli£ques faya ne on anaua.£E dix nos:£que anaua per entrar en terra de moros,£el e son germa lo bisbe de Saragoça.£E dixemli:£que tornas ab nos£que ab el uoliem parlar sobre aço.£E ell pregans£que nol tardassem de son uiatge.£E dixemli:
e quan sabrem£que el hi sera,£exir uos nets uos de jus la porta,£e don Artal anarsen a ab uos,£e io romandre aqui a Saragoça.£E yo per tal£que mal nos captenguen de uos£no gos començar neguna re:£mas tan yuas con uos fiats exida
del ab ses armes, e anarensen ab ell.£E nos dixem a ·I· caualer Dalago£per nom Miquel Dagues£qui hauia ·I· caual a la porta£quels nos liuras.£E sempre caualcam en el:£e nostres perpunt uestit,£aportaren nos nostres armes e anam detras el.£E ans que, nos
«Aquests són los arreus£que als vostres tàlems, Polícena, se sguarden.£De creure era que, per ser dona,£la mort comportant-nos miserable vida,£algun spay vos perdonara.£Però, no solament dels hòmens,£mas de les dones,£los covarts grechs recelen.£Nols oblida sou germana de aquell,£lo nom del
de luny£e fum d'estopa tot és hu.£Voleu que us digua, senyor?£Més és la mia dolor£que no és la vostra amor,£car si fos axí com la senyoria vostra diu,£crech restaríeu per la amor mia.£Mas, què val al moro la crisma£si no coneix la
qui son pus prop que altres a la via juzana,£enaxí en la via subirana ha alcunes religions£pus luny de la vida activa que altres.£Amable fil, .iª. religió matexa ha alcuns officis£qui·s covenen mils ab la vida contemplativa que los altres.£E sabs per que?
es, fil,£con la bela fembra pinta ses faysons e orna sos vestiments£per so que·s fassa dezirar a les gens£e que parlen de sa balea;£on, aquesta temptació es engenrada de vanagloria e de lutxuria.£Hom tempta ab semblansa de be£per so que pusque fer
No ayes vergoya de pregar Deus,£cor honrat senyor es Deus.£E en l’esgleya no guarts los homens ne les fembres£ne escolts lurs paraules,£cor torbament n’auries en ta oració;£no demans de noves£per so que no gits Deus de ta anima.£Aprin tant de latí que
d’aquell senyor£que tenia lo libre comú,£de que ara no fan res, ben ha X anys,£ans continuament fan totes lurs escriptures£en la cort del senyor Rey.£VIII.£Item posa que el estany de la sal d’yviça£es dins los termes e terra del senyor Arcabisbe,£bé
per dir veritat e volentat£li es donade per ahirar falsetat.£Sabs, fil,£per que home mantider fa molts sagraments?£Per so cor no es cregut per .i. sagrament.£Ffil, no jurs ton cap,£cor no·l daries per tot lo trezor del rey;£ne no jurs
se partí del rey ab dos donzelles,£e ab los regidors de la ciutat£anà per les cases,£fent traure forment£e civades e tot lo que havia necessari.£Com lo rey e tots los altres£veren tan gran abundància de totes coses,£foren molt contents,£e en special de
del Endador,£e cleda denant lo feneuol.£E dins en la uila hauia be ·CL· caualers£entre castelans, e aragoneses, e nauarres.£E eren la yns per caps£don Pero Fferrandes de qui eral loch,£e don Rodrigo Liçana,£e ab nos eren don Exemen Cornel, e en Pero Corneyl,
havets presa de aquells,£no us esforçats ab tot vostre esforç?£E aytant pus fortment,£con mayor deshonor és aparelada de perdre aquela£que de tot en tot no obeir.£Dirà alcun:"£Donch què conseyles ne què jutges que nós façam?"£Dic£que deu ésser feta vengança de
aver major misericordia,£si no ames perdonar,£donchs tu desames les cozes majors e melors per les manors,£per la qual desamor est indigne£que ages la celestial benuyransa de nostro senyor Deus.£De veer Deu£Veer Deu es compliment de benuyransa,£la qual ha Deus promesa,
saludà dién:—£Pau sia ab vosautres—.£E éls li respoyren:—£Glòria sia a tu Séyer,£qui sols fas grans maraveles—.£Enaprés él dix als apòstols:—£Quina onor vos pensats£que eu don a la mia Mare?—.£E éls li dixeren:—£Justa causa és, Séyer,£que ayxí con tu,£vencuda la
falia la riquea,£que pogués viure per son mester.£Molt fil de rich-hom mor de fam en terra estraya£per so cor no a mester;£e molt hom lexa rich son fil£qui ve a pobrea e a mort£per so cor guasta la riquea,£e no a
estec verge"—.£E quant i ac dit£él fo garit.£E Sent Pere li dix:—£Pren la palma de les mans del nostre frare, Sent Johan,£e pausa-la sobre lo pòbol£qui és encegat,£e cel qui volrà creyre en Jhesú Christ£poyrà veser e[n] per totstemps—.£E·ls apòstols,
en persona de tu£promaseren a conservar lo sagrament del babtisme.£E tu, fil, fas sacrifici a Deu de tu matex£e offers-te a esser servidor de Deu£e defenedor de la santa fe crestiana.£Los malvats crestians£qui per paor de mort o per pobretat o per
discípol oí de Sent Johan dién:—£Veus l'ayel de Déu!—;£e de mantinent ab -i' altre discípol vene£e vesé en qual loe estava Jhesú Crist,£e estegren ab Él per tot aquel dia.£E atrobà Sent Andreu lo seu (Vare Simon£e ame- nà-lo a Jhesú Crist.£E en
volentat£per so que no sies suspitós;£remembra la mort£per so que no sies cobou;£ages veritat en ta bocha£per so que no ages vergoya;£ama castedat£per so que no sies sutze;£ages temor£per so que ages pau;£ages ardiment£per so que no sies pres.
avia de que,£e molt home viuria de son mester£si·l sabia precurar;£e tal home mostra a sson fil a despendre,£qui li valria mes£que li mostrás alcun mester.£Pus segura riquea es enrequir son fil per alcun mester£que yaquir-li diners, possecions,£cor tota altra
pusquen lurs fruyts medurar,£e als peys ha creada la mar£per so que pusquen nadar,£e a cada creatura ha creades Deus£aqueles proprietats£que li son mester.£Deus ha creat a hom£lo caval per cavalcar£e l’estor per cassar£e·l moltó per menjar£e la
Per so cor enfre bones custumes e consiencia es feta pau;£hon, per assó, malvats nudriments e consciencia son contraris.£Con lo cors sia natura corumpuda per peccat,£per assó se cové mils a malvada custuma que ab bona.£E saps per que?£Per so que l’anima n’aga
E yo, pares conscrits,£qui són cahut en tantes misèries,£volria£que per los benificis meus,£o més dels meus mayors,£que yo puxa demanar ajuda,£e que més que més sien deguts£a mi benificis per lo poble romà,£los quals per la mia voluntat yo no
corrien la uila.£E nos ueem quel conseyl se arrauataua,£dixemlus:£Estats segurs,£e hoits ço queus direm.£E enuiam per aquels£qui eren anats conseylar que uinguessen:£e uengren ni una partida,£e no responeren a aço£que nos los hauiem dit.£E dixemlos:£Baraons, maraueylamnos molt£perqueus arauatats
be que amarás vourás e entendrás,£e si desames mal,£aurás pietat e tembrás la justicia de Deu.£Per accidia son los homens£tots jorns en mala volentat;£e mala volentat es pació de la anima,£e la pació de la anima£mortifica lo cors,£e per la
Adonchs, de aquell temps ançà,£Jugurta, inflamat per ira e ansiós per paor,£cogità e emaginà manera£per la qual Yènsal fos matat ab aguayts.£E, com lo seu coratge no s'ablanís,£deliberà en qualque manera£de complir ço£que havie cogitat.£E com en lo
a Pertusa:£e uench larquibisbe de Terragona,£per nom Nesparech e era nostre parent,£e quant ui que la terra Darago anaua a mal£e que feyen ço£que fer no deuien contra nos,£pregans molt per Deus e per amor dell£que nos£que uolguessem fer composicio ab nostres
aquel offici£qui es pus luyn a vida activa.£Si alegs vida activa,£no liges en los libres£qui fan la via juzana dezirable£e ages lo gran Libre de contemplació,£per lo qual la vida contemplativa£es dezirable a contemplar nostro senyor Deus.£De la mort
per que?£Per so cor mengen massa£e traen poch de mal;£e nul home no fa ten gran affany£a sos amics con burgués pobre,£e en nul home no está tan ahontada pobrea con fa en om burgués.£Nuyl home no a ten poch merit de
O, bé fóra poch avisada Thetis,£que les armes, les quals l'enteniment£ensemps ab lo cors armen,£hagués donat a Achilles,£perquè aprés d'ell les succehís£un cavaller sens ànima!£Del que m'enculpes de Palamides£e que forçat só vengut a la batalla,£not cur respondre,£perquè a
de tota lahor e de tot honrament.£En Deu es bonea e granea, eternitat,£poder, saviea e amor, vertut, veritat,£gloria e perfecció, justicia, larguea,£misericordia, humilitat, senyoria, paciencia.£En Deu ha moltes vertuts semblants a·questes,£e quescuna d’estes vertuts£e·nsems son .i. deu ten solament.
no·s mou,£e es sobre lo cel cristallí,£qui es cel de lugor e de resplendor,£e no es movible.£E aquest cel cristallí es sobre lo cel£qui es del fermament,£en lo qual son les estelles£que tu veus e que·s mou.£E aquest terç cel es sobre
es de la memoria£que anans oblida moltes cozes que .ia.;£e per assó son fetes les sumas,£so es a ssaber,£.x. .xx. .xxx. .c. .m. .mma. .cma.£E con aquestes sumes£no poden bastar a esser escrites,£gire·s hom a les xifres£e a les figures de l’algurisma
contrari, alcuns pochs,£als quals ere vist£que bon e egual ere£pus car e meylor que riqueses,£jutgaven£que devie ésser aüdat a Adhèrbal£e que la mort de Hyènsal£devie ésser vengada ab severitat;£mas un de tots64 mayorment,£Emílio Scauro, hom noble, traÿdor e barater,£el qual
jo us ame de sobirana amor,£e grandíssima és la pena e dolor£que la mia ànima sent£com pens en la vostra absència.£Però la gran sperança que tinch me fa aconortar£havent notícia de vostres virtuoses obres,£que só cert que ab amor e paciència£pendreu la mia
goyg e tristicia.£Lo ters comensament es departit en .iii. parts:£malautia, occazió de malautia, accident.£Cascuna d’estes parts damun dites£se departex en moltes parts,£e de totes ensemps£es composta la sciencia de medicina.£E cor nos, fil,£volem breument manifestar esta sciencia,£per assó daim
Nul home no ha tants ladres ne robadors,£traydors, maldeidors, enamics, enganadors,£con ha princep.£On, qui dezira ser princep no tem los perils£qui venen per los homens damunt dits.£Sapies, fil,£que si tu dezames ton senyor£per so cor fa de tu justicia,£doncs desama
Montpestler e de na Agnes,£que no eren de leyal coniugi,£car eren feyts en aulteri,£hauen altra muyler:£e jutja£que Montpestler fos de la Reyna dona Maria,£e de nos qui erem son fiyl.£Ara comptarem en qual manera nos som engenrats,£e en qual manera fo
e·l enteniment entendrá£que ha perduda la gloria qui no a fi,£e la volentat airará la memoria£qui menbra infinida pena£e lo enteniment£qui entena la gloria qui ha perduda.£On, per açó, cascuna d’aquestes potencies£haurá pena en l’altre e en si matexa.£Sabs, fill,
habitació,£que aquells aytals vulle compartirr£dels dits lits almenys en nombre des sis lits,£acollint-los en aquells contínuament i huma- na,£car no dubte que alguns d’els no sien spirituals£o almenys£que no sien peregrins£pert aconseguir vida spiritual.£… Item, vull e ordon£que de la dita
scriura’n.£Yo, senyor,£ma recoman humilment tostemps£en la vostra gràcia e mercè,£apareyllat tostemps als vostros manamens.£D’estz jorns faem gran sollempnitat açí en la ciutat£per la vostra victòria e honor,£e yo preyqué e tota la gent féu aquell jorn gran festa;£e ab gran alegria
diners, castels, ciutats, regnats£que Deu, as sciencia sens prudencia.£E saps per que?£Per so cor concordes lo contrari de saviea ab ciencia,£qui son contraris a prudencia e saviea.£E si assó no era enaxí,£seguir-s’ia que diners, castells, ciutats, regnats£e los altres bens temporals£valguessen mes
E per assó son los infants tiyosos e postermats£con hom los dona la vianda per forsa,£que natura no pot coure,£e per la posterma moren molts infants£qui viurien si tant£no menyaven ne bavien.£Con l’infant es ten gran£que va e corra e juga,
mel e cusiu-los de manera£que no·s puga exir la mel.£E posau una teula al foc e,£des que serà prou calda,£apartau-la del foc£e meteu los dites saquetes de mel sobre la teula£tro a tant sient calents rahonablement.£E pendreu lo hun saquet,£e posau-lo al
la cosa publica,£muyt presta de benifiçio,£seyer oblidant£et no recordant de malefiçio.£(XXXI,28-29)£Jugurta vos es fecho cruel enemigo,£por que amoniesto tu,£pueblo romano,£que fagas justicia de las cosas injuriosas,£porque si no lo fazes tu honor£no aura durada».£Del decreto del pueblo
per que som fets,£es peril e pahor£que·l mon no sia jutgat a esser en perilors£estament per la justicia de Deu.£De ypocrezia e de vanagloria£Ipocrezia es semblansa de vertut£en so que es vici amagat.£E per assó, fil,£los homens ypocrites fan
les legions passaren per Ytàlia£e d'aquí per Règio e aprés per Cicília£e aprés de Cicília passaren per Àfrica.£De les gestes o fets per Chalafúrnio£cònsul en Numida contra Jugurta,£e de un simulat retiment£o donament feyt per Jugurta£ab lo cònsul Adonchs
de matí,£e quant haurà purgat bé£dau-li de bon colom.£Aqui comiença el VIIIº libro,£de Gayo vispo Salustio, varon illustre,£de Jugurta, rey de los numidienos,£et comiença primerament el proemio.£Falsament se conplanye el linatge humanal de la su natura,£que es miserable et de
mar,£los apelà de la pescada,£a éls dién:—£Venitz aprés mi£e taré vós pescadors d'ó- mens—.£Los quals, desemparades totes lurs coses, seguiren Él;£e aprés ab Él tota hora estegren,£axí que puys ais lurs propris loes no tornaren.£* M .£Aprés la assenció de Nostre
Vine, rey de dolor ab corona de misèria!£Tu has engendrat molts fills£per a la spasa de mon pare,£e ton pare a tu per a la mia».£Ab veu sforçada respòs lo rey sens temor:«£O, jove sens vergonya,£vell en covardia,£animós contrals morts, pauruch
posturas,£que feu ab lo sobredit Rey Don Sancho£per rahó de casament de la dita Seyora Regina Dona Isabel£et de les donacions£que li feu el dit Rey son marit,£et de viure ab ella£com marit et muller ensems deven viure,£et de no desempararla james per
de conaxensa an de Deu, aquels an major pena.£Divinal lum de Sant Esperit t’a donada, fil,£sciencia per la qual sabs aver conaxensa de be e de mal.£E sabs per que?£Per so que ams lo be£e que ages en oy lo mal.
delitozes£e viuen mes e son pus richs que los homens£qui·s senfonen menyan e beven.£Hon, si tu, fil, sabs fer comparació enfre bo e melor£ho emfre mal e piyor,£colpable est si no as trempansa.£Per menyar e per boure£aurás pleer dementre que menges
vengut a aquest segrament£deu hom esser confessats e combregat,£e deu hom aver son testament fet£e en totes cozes se deu hom esser ordonat£per reebre la mort.£Amable fil, aquest darrer sagrament£en lo qual es hom untat ab crisma e ab oli£significa la
E el respos e dix:£que noy respondrie als.£E dixemli:£Donchs nos farem aixi con fer deuem:£nos citarem altre uegada,£e siran ·III·:£e si uol fer dret nos lo pendrem,£e sino nos enantarem aixi con dret ho uol.£E ab aytant el sen ana:£nos faemli
I.£Primerament posa lo dit procurador fiscal£que lo Governador d’yviça£que ara es pren aquells£qui delenquexen en la partida del senyor Arcabisbe£o en la partida del honrat Pabordre de Tarragona,£e com aquells ha toltes les armes retense aquellas,£que no les vol tornar,£jatsia raquest per
de aquella alta torre£que sola sens cremar resta,£la qual de les flames£per alre no és feta delliure,£sinó perquè, d'ella en lo més alt,£lo fill de Èctor, empés,£en diversos e chichs trosos lo seu cors partit,£sia imposible als qui diligentment lo plegaran,£les sues
les cozes£qui son generals en lo mon£perqué sapia deveylar a les specials;£e fassa hom configer en vulgar a sson fiyl£al comensament d’assó que apendrá,£per tal que entena so que configerá;£enapréss cové que a aquel sia feta construcció£en aquel libra mateyx,£lo qual sia
coses entre bons és amistat,£entre mals és faccion,£ço és, traÿcion e malvestat.£E si vós havíets tanta cura de la libertat,£con éls són enceses a senyoreyar,£certament ne la república no serie degastada£e·ls vostres benificis obtendrien barons excel·lents£e no hòmens mals ne ardits e presumptuoses.
gran con nos la prenem:£sus a qui nos desexim,£de uostra amor,£que mentre nos uiuam nous amarem.£E el dix:£Per quinya rao?£Perço con ueets nostra onta et nostre dan,£e si uos noyc fossets nos£no aguerem presa esta onta ni est dan,£e pus ho
celestial gloria£per la gloria d’aquest mon.£E si tu, per la gloria d’aquest mon,£meysprees la gloria del altre segle,£mit lo teu dit en lo foch£e assage si porás sostenir£lo foch infernal perpetualment,£lo qual sostenen los dampnats,£cor aquel foch te covendrá a sostenir£si
son en lo libre qui es apelat Alcorá,£e que el, per la gran sentetat de sent Gabriel e de les paraules,£no·s pudia sostenir£e per assó gitave·s en terra.£E era custuma que hom lo cubria,£e con avia estat axí .ia. hora el se levava£e deya
mal te vols, crueltat ajes.£Es-ta semblant, fil,£si a la fi de tos dies,£con vendrás a la mort ab molts peccats£que aurás fets,£si t’es obs£que Deus sia piedós?£Es-ta semblant si lo pobre mal vestit, malalt, famejant,£a mester que atrop piedós ton
magrana£e, aprés de tres jorns o quant,£entretala lo clau£que té en la mà ab un ganivet subtilment£e untar-l’as de oli rosat£e ben tro a tant£que veges lo clau se’n leve,£tirar-lo-i-as gentilment ab los dits£e, en lo loc que romandrà,£met-y sang de
gran temor,£per què dix al cavaler:—£O home no fesel,¿£per què m'as escarnit,£ni per qual rasó,£con eu t'aya tant de bé feyt?£Eu te dixí£que tu m'aduxesses la tua muler,£e tu as-me amenada la Mare del seyor, la Verge Maria.£Sàpies que eu volia
loc,£que ela visc xii ayns aprés son Fil£e que avia lx ayns quant se morí;£e aytants ayns presiqueren los apòstols en Judea,£e aqueles partides,£segons que és dit en les Ystòries eclesiàstiques.£Fo un dia£que ela hac tan gran desig del seu Fil,£per
pren mell£e mescla- la ab una poca de aigua,£e mete-li-u en la bocca,£e, des che tinga la mel en la bocca,£fes per maner£que no se u invie,£e, despuix que aurà prou stufat,£da-li un poc a mengar.£E aquex dia metex, al vespre,£fes-lo
.v. .mª. sous de renda,£a les cozes damunt dites£quants ne serien donats?£Qui no atrobava hom£qui volgués esser bisba£sens .m. marchs de renda?£No serien homens aquels£qui ab meyns de renda£consentirien a esser bisbes?£E qui espera£que Deus li meta en
ab mantegua.£E cant sera mesclat en .j. corn tebeu£lin fasses metra en la boca.£Item asso pica aloe,£& donalin en sopes.£Aytambe li dona herba consolda,£he pux donali a menjar colom viu,£sobre lo qual colom£gita oli mesclat ab sang del colom.£Item asso matex
que tots ne restaren molt contents.£Aprés féu donació a la comtessa£de tot lo comdat a totes ses voluntats,£si bé·s tenia un fill de molta poca edat.£E havie fet fer un anell d'or£ab les armes sues e de la comtessa,£lo qual anell era fet ab
E ell dix£que li plaia:£e som a Burbaguena en una casa£qui es del Temple,£qui es el cami de Darocha,£e de Terol a la entrada de la aldea£can hom ue de Darocha:£e aqui fa don Blasco Dalago, e don Artal Dalago, e don, Ato
que fasses almoyna o alcú altra be£per so que n’ages vanagloria,£qui es peccat;£o conseyar-t’a£que fasses alcun peccat venial,£per so que per aquel te pusca induir£a fer peccat mortal,£e axí de les altres coses semblants a aquestes.£Si vols conexer qual temptació
gordons,£a demostrar que no trebayar ne sostenir persecucions£per amor de Deu no·s covenen ab guardons.£Si los homens richs montipliquen lurs riquezes£montiplicant diners e possecions,£montiplicaments de celestials dons son, fil,£montiplicaments de turments e de tribulacions£qui sien sostengudes en loar£e·n servir lo
e haver gloria en tota lur gloria,£e menbrar e entendre esta gloria,£pensses con es gran la gloria£qui es en los sancts de gloria£qui han tota la gloria demunt dita?£Amable fill, si entres en paradís,£cors haurás glorificat,£qui nul temps no morrá,£e
detriar enfre be e mal.£On, per aytal vertut an, fil, los homens certesa£e manera a fer bones obres£e a ssessar mal.£Prudencia es aleger mayor be o manor mal,£e prudencia es concordar temps e loch, quantitat e calitat,£e prudencia es dessimular per conservar
de Uxó,£ells, é tots aquells£qui per temps serán de lur generació£pera tots temps en fe de nos lo Rey.£2. . . . .£E perdonam é remetem á aquells£tots crims ó penes£per aquells comeses tro al jorn de huy,£é per res non
en honrar, loar, conexer aquel£per qui tu tens e as ton enteniment,£so es, Deus gloriós Sant Esperit.£De conseyl£Lo conseyl de Sant Esperit es, fil,£aquela coza per la qual los homens fan bones obres£e an volentat de cessar mal£e de fer
d’aquel que hom auciu.£Amable fil, no vules esser homayer£ne vules auciura nuyl hom,£cor molt hom cuyda auciure altre qui mor,£e Deu auciu molt hom£per so que no aucia altra.£Amable fil,£so que Deus fa ne te a vida,£e so
cor per totes estes cozes£pot hom esser en la ira de Deu£e pot hom anar en infinits turments;£e per les vertuts va hom esser£benuyrat en la celestial gloria,£qui tots temps dura.£Amable fil, prega per ton pare e per ta mare,£cor d’els
o murir .iª. vegada£o murir tots temps en foch perdurable?£Ne qual te val mes,£o murir a mort dezirable per honrar Deu,£o morir a mort ahirable,£la qual auciu home mal son grat e sens£que no n’a grat ne merit de Deu?£Nula coza
d’arena ha en la mar,£e leva los uylls al cel£e comta les esteles,£e cogita quants grans de mil£cabrien en lo spay£qui es enfre lo cel e la terra.£Sapies, fill,£que mes d’ayns sens comparació£estará .i. peccador en les penes infernals£que no es
mon pare demanant desijada£venga me forcen tolre't la vida».£No tardà Polícena levar-se a la veu£de aquest trosejador de humana carn.£E una sola camisa cobria la sua bellíssima persona,£de la bellea de la qual de scriure deixe,£perquè ab actes de crueldat tan feroce alguna
convertir lo mon que Deu,£e assó no es ver.£No som en temps de miracles,£cor la devoció era major de convertir lo mon en los apostols£que no es ara en lo temps en que som;£ne rahons fundades sobre actoritats£no reben los infaels.£Doncs,
Pugadas vos ha servit molt£en lo pasat e ara en lo present,£e de gran cor, e servirà tostemps.£Per què us plàcia que·l reguardonetz£segons que·s pertany a la vostra magnificència,£car fylla té ya gran per amaridar£qui espera la vostra misericòrdia.£Axí matex avetz aquí ab
de cants sia aduyta al tron dels cants,£ni co ab plasent cara£e ab clara la aya resebuda lo seu Fil abrassan,£ela exaunsada sobre tota creatura—.£És cresedor£que la cavalayra celestial£venc per fer honor a la Verge ab molt gran clartat£e que la aduxesen
per mig.£En aquesta passió e dolor£estech lo fil de Deu£per amor que salvás son poble,£e murí per so que tu poguesses aver lig acabada,£per la qual poguesses aver gloria;£cor si·l fil de Deu se volgués,£los jueus ne tots los homens£ne·ls
E adoncs la fembra dix:—£Sia a él feta altra qiiestió£molt pus greu e mot amagada,£la qual és pus greu per soure e és molt escura,£per so que axí la sa- viesa d'él,£per aquesta tersa questió, sia provada,£e que axí con home digne a la
no es avido.£Et mas maravillosa es la perversidat de aquellos£los quales son dados al goyo et al delectamiento del cuerpo,£viven et passan lur hedat en luxuria et en occiosidat,£e·l entendimiento,£el qual es mas exçellent que otra cosa,£lexan rudo et inculto en la su rudidat
les quals,£vençuts los cartegimeses e pres Sífachx—£el imperi del qual ere molt gran e estès en Àfrica—,£el poble romà féu donació al rey£de totes quantes ciutats e dels camps£los quals havie preses a sa mà.£Adonchs, la amistat de Massimissa perseverà bona e
e beza la terra£per humilitat e per significanse£que d’ela est vengut£e sots ela tornerás.£Saluda la crou dient:«£Adoramus te Christe et benediximus tibi,£quia per sanctam crucem tuam£redemisti mundum.»£Digues lo Pater noster£en remembransa de la pasció de Jesuchrist,£qui·l dix la nit£que
les compleccions,£cor encontinent destruaria l’una l’altra;£mes, per alen que gita en vapor defora lo cors£so qui es massa calt o fret o omit o sec,£e tira e aporta defora e met en lo cors£so qui es mester als mesclaments de les .iiii. calitats,£per assó
reposá en lo .viie. dia£a ssignificar£que home al .viie. dia dega reposar corporalment,£e que spiritualment e corporal£fassa reverencia e honor a nostro senyor Deus.£On, per assó lo Deus de gloria,£con doná la lig veyla a Moysés,£fou manament£que tot lo pobol de Irael
aurien si vanagloria no amaven ne ypocrezia.£Hon, fer be secretament no fo comensat per als£mas per so que hom no n’agués vanagloria.£Molt home es qui diu mal de son pare e de son frara o de alcú altra home.£E saps per que?£Per so
toltes ne emblades:£tro a la mort seran ab tu£e reprezenteran la tua anima a Deu.£Dels .iiii. elaments£Alaments son la materia£en la qual son conservats los individuus naturals,£en los quals son conservades£les espicies dezirades per la ordial materia.£Amable
a mi, fengint-me mercader,£portàs moltes joyes a les nobles donzelles£en la casa del rey Licomedes,£entre les quals, en àbit femenil, Achilles reposava,£poch ansiós de sullar ses mans en sanch troyana.£Mas, perquè entre tantes donzelles£millor conegués lo vergonyós jove,£ensemps ab les altres joyes yo
lone turment.£E con I'aduxessen a la crou,£gran multitut de gens a él vene diens:—£No-nosent és la sane d'él£e senes colpa és dapnat—.£Los quais, empero, pregà Tapòstol£que no enpeytassen lo seu martiri.£E vesent la crou Sent Andreu de luyn,£él la saluda dién:—£Déus
nodriment de bestiar,£stèrill de arbres;£freytura de aygües,£e del cel e de la terra.£Los hòmens hi viuen sans, leugés e pacients de trebayls;£veyllura ne mata molts,£sinó per ventura aquells£que moren per ferre o per bèsties feras;£malauties no sobren sovén alcuns;£molts animals són
fa contra justicia,£ne per injuria hom no pot pacificar£ne refrenar la ira de Deu.£Amable es la justicia de Deu,£per so cor Deus es bo.£On, si tu ames Deu,£amar te cové la sua justicia;£e si ahires la justicia de Deu, ahires Deu,
partida en les tugúrias,£els altres, incultos e vagarosos,£habiten adés ça adés là.£Aprés aquells són los ethíops£e aprés altres lochs torrats per les ardors del soleyll.£Donchs, en la batayla jugurtina,£moltes ciutats dels púnicos£e encontrades dels cartegimeses,£el poble romà administraven per magistrats,£les
pus elevat enteniment que als altres.£Amable fil, major don dona lo Sant Esperit a home£con li dona alevat e exelsat enteniment,£que no fa con li dona castels£ne viles ne ciutats ne regnats;£cor rey qui no a subtil enteniment£no pot conexer Deu ne
munt de Sinaý.£E Moysés fo aquell£qui trasch lo poble de Israel del poder de pharaó£adonchs com per la vertut de Deu£tocá la mar ab la verga£e passá a peu ab son poble per la mar,£qui·s obrí.£E pharaó ab son poble perseguí Moysés.£E
de Montpestler,£e de totes ses Pertinencies,£e ela que daria son cors£e Montpestler ab totes ses pertinencies.£E ayxi feuse el matrimoni£e fo lo seu nom crescut,£que hac nom la Reyna dona Maria.£E puys en ·G· de Montpestler estan ella uiua£pres una altra
Car poques coses crexen per concòrdia£e grans coses defalen e s'aleneguen per discòrdia.£E oges, o Jugurta, per tal con tu est primer en edat e en saviesa,£a tu·s pertanyn e deus provehir£que neguna cosa sinestra no s'esdevenga;£car en tot contrast, aquell qui és
les armes?£O, Thelamó!£Desija armar la ànima,£puix tens stalvi lo cors de les passades batalles,£e no tingues sperança en aquelles cosses£les quals natura als altres animals£pus líberament que als hòmens atorga.£Pensa£que la discretió e prudència humana£sovint doma e amansa animals,£no menys
Per so que ab hobediencia e ab nedetat de cors e de pensa£combates ton cors tot jorn£contra lo delit de la carn,£qui es engenrada de tan sutza materia£que orrible coza es de esser nomenada.£Aesma, fil, la nedeatat£qui es en la flor e·n
de pols & vesica de can o de ors.£Gardat que no dons als ocels carn d’ase£cor tantost morria.£E si requer bayn l’esperuer o l’ mirle£con son pols posa aygua freda denant els.£Empero guarda£que trop calor nols noga.£Pux seran cregutz, souen sien portatz en
. . E volem que tots los moros sien sobre lur çuna en lurs matrimonis,£é en totes les altres coses,£segons çuna.£E que pusquen publicar lur çuna en oracions,£é en amostrar de letra á lurs fills el Alcorá publicament,£sens nengú prejudici á aquells fer.£E que
nostro seyor Deus.£Con aquestes paraules aurás dites£davant l’altar de yonolons,£muda·t en altra loch,£si es pus covinent a adorar—£cor per la multitut de les gens es enbergada oració—,£e en aquel loch tu fe oració.£Primerament adora Deu en los .xiiii. articles;£enaprés adora
qual nex l’ome,£es aestrat e es fedat aquel home£quant deu viura ni qual mester li cové mils£ni en qual terra li hixen mils sos negocis.£Los corsos celestials no an poder sobre la anima,£mas sobre lo cors;£e cor la anima es forma del
porás entendre.£Con lo cors del home mor no·t cuyts, fil,£que muyre la anima racional,£ans va en paradís o en porgatori o en infern,£segons que aurá perservit.£Mas la anima vegetable e sensetiva e himaginativa£moren en la mort del cors.£E sabs per que?
los huyls de ta pensa de tals obres£que a Deu sien agradables.£E en lo conseyl que·l Sant Esperit dona£no pots felir,£cor totes cozes sap£e tots bens ama£e nuyl mal no vol.£On, per assó, fil,£te cové enclinar al conseyl del Sant
operació natural,£qui perex minvant la calor natural fortificada per replecció;£e per buydar se fa la dispulciva.£E la calor natural per poc menyar e boure£consuma alcuna superfluitat innatural.£Per los accidents d’anima es vivificat, fil,£lo cors con hom a gog e pagament e plaer;
per la qual mort anima d’ome lutxuriós mor perdurablament£sustinent pena£qui no a fi!£Luxuria e gelozia se covenen,£e escarn e trebay e morts de tots dies se covenen;£e lutxuria no dona tots jorns£ne totes hores del dia dalit,£e per assó luxuria e
senyor,£que us plàcia que yamés hom cruel£no posetz en regiment,£ne sostingatz tirans ne res qui favor lus dó,£car tiran és la pus fera e cruel bèstia£qui sia e·l món,£la mort del qual és vida del pobla.£Item, senyor, agatz personas stans en devoció£qui
de vendre dihuit diners la spina,£del quisorjo quinze diners,£la morxa ab la sanch setze diners,£la ffrexura ab la tela, ventre,£y melça un sou,£los lloms y ronyons, quatre diners,£lo parell de les costelles, sis costelles£per quiscuna part un sou£sots pena de sinch sous.
poder e acció sobre l’aer e la terra,£qui an paçió;£e lo foch e l’aygua son contraris,£e l’aer e la terra son contraris.£E sabs per que?£Per so cor lo foch es calt e l’aygua es freda,£e l’aer es humit e la terra es seca.
eyl era vengut per salvar£e per trer eyls del poder del demoni.£Entró al dia no estigueren en als£mas en ferir e en escarnir lo fil de Deu,£e al matí els lo liuraren a Pilat,£qui era precurador del senyor de Roma,£e aquel fou-lo
no an fi,£si sola .iª. hora podien fer penitencia.£Per la penitencia que hom fa, fil, en aquest mon,£fug hom a les penes infernals e al foch de purgatori;£e con hom passa d’aquest segle en l’altre,£adoncs hom ven a la celestial gloria£qui tots
e veus los cans ajustar sobre una lepra o un conill,£e aucien e trenquen e tiren e escorxen aquel de totes parts,£e aquel no ha nulla ajuda£ne·s pot deffendre,£albira com los demonis,£qui son tants e tan mals,£s’ajusten a les animes dels peccadors a turmentar
El loctenent del seyor£per gran maravela denant eles s'adormi,£en tant que nol podia hom despertar.£En apres les verges per martiri foron coronades.£E senta Anestasia fo liurada per l'emperador£al loc tenent del seyor£per so, si la fasia a les ydoles sacrificar,£que en apres que
Gononò hon ell deposant té casa£y ans d’arribar en sa casa£passant per una vinya£que ell deposant tenia un pirasta£dexa allí la dita ampolleta y lo libre£y no u vulgué portar en sa casa£a causa dels fills£que tenia xichs£y altre dia ell deposant
a la coha del cavall de Achilles,£laurant la terra a l'entorn dels murs de la sua ciutat£en presència de sos vassals.£Acostí'm a Príam,£que ensemps ab mis dolia,£puix egualment abduys perdíem,£perquè li digués la darrera e dolorosa vista£de la ànima de aquell qui,
cavals£e offeriren al fil de Deu ensens e aur e mirra,£a significar£que eyl era deu e home£e qui murria per salvar l’umanal linatge.£Amable fil, con nostra dona£viu venir los .iii. reys£e viu la estela£qui·ls guiava£e viu lo present£qui
pots res perdre;£e en tot quant obeyrás al demoni,£perdrás en tu matex e en tots tos bens,£e a la fi, si lo obeex,£fer-t’a esser en la ira de Deu.£De infern£Infern es en lo mig loch£dintre lo cor de la terra,
puyament,£aytant covenc esser son alegrament e son gog.£On, con son honrament sia inestimable,£qui es qui pogués dir£ne escriure ne significar,£aesmar lo gran gog£que hac la regina del cel£con fo en gloria?£En los cels ha .ii. corones£qui son meyors e
ordonat estament no·l pots tenir,£e ordona ta muler aytant con pusques£con te sia ajudant a tenir ton orde,£cor malvada fembre e deshordonade£fa hom exir e desviar del horde de matrimoni.£Caritat e tamor e humilitat, veritat, justicia£e les altres vertuts semblans a aquestes
mesquí, indigna£que son nom ssia escrit en aquest libra,£fa abreviadament, con pus planament pot,£aquest libre e d’altres al seu amable fill,£per tal que pus leugerament e anans£pusque entrar en la sciencia£en la qual sapia conexer e amar e servir son gloriós Deu.
temps duren.£Plorar sens amor se descové ab lo pler£que plorar fa convenir ab consolació;£on, per so que sies consolat,£plora per amor,£que en los plors dona consolació a sos amadós.£Ha, fil, con gran consolació an aquels£qui per amor son en
Jesú Crist costa l'estayn de Genazereth,£lo qual és apelai Mar de Galilea,£e Jhesú Crist entrà en la nau de Simon e d'Andreu£e pres gran multitut de pex.£Él apelà Jacme e Joan£qui eren en altra nau,£qui segiren Jhesú Crist,£e enaprés éls se-n tornaren ais
recomterá de Deu,£e que·t confeses al prevera de tots tos peccats,£e que li offires ton cors e te anima,£e que li dons dels bens d’aquest mon,£los quals Deus t’a donats e comanats.£Aquel dia festival es, fil,£dia d’oració e de contrecció e de
fermetat faç la segellar ab mon segell pendent.£E a mayor compliment de totes les damunt dites coses£mané y posar mon seynal,£segon que sengueix.£Escrita en Valencia en lo dia£en lo qual hom contaba undecimo Kalendas februarij,£que son XX. et dos dies anats del mes de
Un poc de sucre candi.£Item. Una poca de sal.£Item. Un poch de safrà.£Tot sia mesclat a vestre* sins*£en quantitat de una bona avellana;£e dins açò metreu dos o tres gotes de oli£e ligau-la lauger ab un fil de seda£e donau-la-i ab dos o
te la palma, & sens son dampnatge pren.£Item prin ciuada aytant con darie a .j. caual,£& fela deneyar,£pux posa aquella en aygua freda,£e aqui estia per tota nuyt,£pux fela aytan coure tro sia escorxada,£pux colla per .j. drap prim lexa l’aygua
agren paor£que altra vegada no retornás lo dilubi,£volgren fer ten alta torra en Babilonia£que, si lo delubi retornás,£que estorcessen de mort en aquela torra.£Mas, ans que la torra fos ten alta£con els la volien fer,£tramés Deus a aquels£qui la torra faien diverses
Regina de Castella et de Leo,£et per la molt noble et molt honrada Seynora sa filla£Dona Isabel Regina Daragó et de Sicilia,£me pogues demanar quem fees vassayll£de la dita Seynora Regina Dona Isabel£et que fees per ella pleyt et homenatge£per los castells d' Alcheer
no pots mengar ne boure£no es tan covinent temps a amar tempransa£con es con as talent de mengar e de boure;£cor en lo temps en que hom pot usar de trempansa£no la deu hom meys amar£que en lo temps en lo qual trempansa£demostra mils
volria yo e molt me plauria,£car yo no veg£qu'en neguna ren pogues aver tan gran solas£ni tan gran deport ni aysi plasent,£e s{•n faria tots ren£qui pogues esser aysi com v6s diszetss.£cDonzelas,£dix lo clergue,«£si vos me volets dar vostr'amor,£yo ho far[i]a
Deu es desamar la celestial benuyransa£qui no pot esser donada per altra£sinó per la misericordia de Deu.£Digues-ma, fil,£a qual es major dapnatge,£o a ton proysma, al qual tu no as misericordia,£o a tu, si Deus no t’a misericordia?£Deus t’a
que retenir los qui són acostats de sanch.£No hosts ne tresors£no són deffensió del regne,£mas amichs verdaders,£los quals no podràs forçar ab armes£ne conquerir ab aur:£són aparellats ab offici e ab fe.£Qual pot ésser pus amich£que frare a frare?£O, qual altre
no s'acustumàs de dar a alcuns,£car perilosa cosa ere ésser comprat per pochs£ço que ere de molts;£mas que si volie perseverar en les sues obres,£que obtendrie glòria e serie rey,£mas si ab moneda volie fer sos afers,£él se embalçarie e ab la pecúnia caurie.
mes propries mans tocats,£et faç pleyt et homenatge£de mans et de boca a vos£dit Fferran Rruyç,£com home fidalgo lo deu fer a fidalgo,£en nom et en veu del sobredit Senyor Rey Don Sancho,£et de la molt noble et molt honrada£Seynora sa muller Regina
ha sciencia infuza per elevat enteniment.£Amable fil, lo Sant Esperit dona a l’enteniment aqueles coses£qui li fa entendre.£Hon, si tu entens Deu,£Deus se dona a esser entés per ton enteniment,£e si tu entens tu matex e aquest mon,£lo Sant Esperit dona a
de porc macla.£Item qui vol auer son speruer magre,£donali carn de galina joue muylada en aygua£o carn de vaca muylla en aygua.£Item qui vol auer son speruer temprat,£donali carn de gallina veylla.£Item qui vol que son speruer prena ben,£ffassali bona guorga£& posa
Orta£que és entre la vila de Figu y la vila de Gononò£y posa ell deposant dita ampolleta y dit libre en un arbre d’ullastre£que és dins dita vinya£a prop lo camí real dins un furat£que y ha en lo fondo de dit arbre de ullastre
com ell, dit testis,£sen clama lo dit Bernat Cocorella£cridava a ell testis diverses vegades£barba merdosa, cornut e altres paraules molt diffamatories£dell testis e de sa muller.£E mes, tots vespres li cridava cucuth cucuth,£de que ell testis vench en proposit£de degollar sa muller.
fe, d’esperansa, de caritat, de justicia£e de les altres vertuts£ve de la forsa del Sant Esperit,£sens lo qual nuyl hom£no pot combatre ne apoderar los vicis,£qui son contraris a les vertuts demunt dites.£Amable fil, lo Sant Esperit dona diverses forçes,£cor a
totes creatures.£Molts son, fil, los demonis,£qui an tanta de forsa£que, si lo Sant Esperit no era,£tots los homens d’aquest mon£metrien en infern e tot lo mon destruyrien;£mas tant es gran la forsa del Sant Esperit,£que nuyl demoni no pot fer mas
manat a nos seruidors teus£fer obra breu & profitable del ozels.£Del libre dells antics translatant ab diligencia.£Nos obediens a la tua volentat ajustatz ensems£atorgan breument la tua demanda.£E volen la tua altea£saber que diverses son les maneres dels ocels de cassa£& diuerses son
en la resurrecció de nostre senyor Deus Jesuchrist.£Del gog que nostra dona ach£con son fil li apparech Fil,£la mare de Deu era ab los apostols£e ab los altres dexebles de Jesuchrist en .i. alberch,£e parlaven de la passió e de la mort
assó covenc que fos babtisma de volentat en la humana pensa£totes les vegades£que y fos mester a la conversió dels infels£qui·s convertexen a la santa fe catholica.£Babtisma de sanch es ten nobla coza e ten meravelosa£que munda hom de tota colpa e de
e nos demanamli:£Qui a la clau desta porta?£E el dix:£Los jurats la han.£E nos dixemli:£Ara datsla tost,£sino tal uos dare de la espaa per la testa£que mort uos metre.£E feem pujar aquells ab el£e aportaren la clau,£e aduxerenlons pres altra
On, con son fil ach coronade nostra dona£e nostra dona viu son fil coronat tan noblament£e viu la nobilitat de la corona£on son fil la ach coronade,£lo gog de nostra dona fo egual a la corona.£On, con sia ten gran la gloria dels sants de
so cor est mon fil e est fil de ta mare,£aprés la mia mort e la mort de ta mare£esperes aver los nostros bens temporals.£On, si tu as esperanse en la celestial gloria,£a creura te cové£que sies fil del pare celestial,£speritual Deu de gloria,
mon pare és mort,£axí con natura ha atorgat e ordonat;£el pus prohisme, per traÿcion,£à tirada la vida a mon frare,£la qual cosa no devie fer;£los afins meus e·ls altres proïsmes són cruxificats,£e partida abandonats a bèsties feres;£e alcuns pochs,£qui són romases vius,
E que lavós los dits scolans£puxen studiar, legir, veure e mirar£los dits libres en tota lur volentat.£Vull, emperò,£que si la dita na Serena, muller mia, e fills meus£se volien servir dels dits libres per a legir,£açò puxen fer tantes vegades com volran£portant-los-se’n an
especies e de sos individuus,£per assó torna a si matex£so qui es en lo .ve. comensament;£e con lo primer comensament o a resebut£e cada elament es tornat a son simple,£adoncs lo primer comensament,£per manera de generació, o dona al segon,£e lo segon al
Enaxí con la anima e lo cors del home mort£son de natura humana£sens que no son home,£enaxí la primera materia es de natura corporal£sens que no es cors.£Primera materia a apetit a conservar£los jenres e les species e los individuus,
guayes en la consolació del plaer£que as en plorar£que no perts en les vanitats mundanes.£Si vols plorar e no pots plorar,£no sabs amar ni desigar los celestials bens£ni menysprear los dalitz d’aquest mon,£ne sabs aver consolació dels bens£que Deus t’a donats.
per sufismades paraules,£e per logica serás pus suptil£en totes les altres sciencies.£Totes quantes cozes son creades van, fil,£per .x. cozes,£so es a ssaber:£substancia, quantitat, relació, calitat, acció, pació, situs, abitus, tempus, locus.£E aquestes .x. cozes son los .x. predicaments,£dels quals
per a curar aquesta malaltia fet axí;£prendas suc de rugolícia£e dar-li-u-as uns tres o quatre jorns£en dejú tant com miga avelana,£e, si asò non li val,£pren lo falcó semblantment£e dóna-li un bottó de foc£e dóna-li molto simplement en un clot£que té entre
o en loguer de alberch,£si no·n hauran de propri;£o en sustentació de scolansv propris pobres£o de hostes o en altres messions ordinàries o extraordinà- ries£necessàrias al col·legi e a les persones de aquell.£Entès e declarat£que de açò lo dit regidor no puxe ésser domenatw
Hon pus fort serás irat,£pus aperalat serás£a aver gran abstinencia, paciencia, caritat,£e on mayor vertut aurás en ton coratge,£pus noble coratge aurás£e pus agradable serás a nostro senyor Deus.£De dampnació£Dampnació es perdra la celestial gloria perdurable£e esser sotzmés a
cap és principal membre de tot lo cors,£quant aquest ha molt mal,£tot lo cors ne sent.£Per tal o dic£perquè·s fa una malaltia en lo cap del falquó£la qual se diu aigua congelada,£de què aques capítol parla,£que aquesta és la principal malaltia,£que per
pareýs£e los turments infernals£e la compaya dels angels e dels sants de gloria e de nostro senyor Deus.£De ordines£Ordines son sagrament,£lo qual es donat als officials de santa Esgleya,£cor tant es santa coza, fil, nostra mare Esgleya,£que·ls officials d’aquela dauen
mes paraules£e faç simulació de fuyta£e que legudament podia aturar en lo regne,£per la mia voluntat,£ara, aquel per la traÿcion e impietat£del qual yo són vengut en aquestes misèries,£axí vega yo simulant e fenyent£aquestes coses matexes.£E per la mia voluntat vós e
lamp ferida, casec tota cremada.£Ies altres gens totes pregaren l'apóstol£que no perissen;£per qué pregà per éls£que no perissen,£e de mantenent la tempesta cessa.£On adones lo jutge cresec en Déu,£ab tota la sua compaya.£* M .£Con fos l'apóstol en la ciutat de
E ayxí con ela·s comanava a la Verge Maria,£sobtament s'adormí,£e la Verge Maria ab aytals vestidures,£e que resemblava ela en les sues faysós,£exí de la gleysa e puyà al caval.£E la muler del cavaler romàs en la gleysa,£e·l cavaler se pensà£que fos sa
car nouela era,£e que el no era hom£aqui hom degues demanar tan nouela dermanda£con aquesta era e tan esquiua.£E en ·G· Casala dix aquesta rao per la comtessa:£Senyor, en ·G· de Cardona es prohom e de gran linyatge e donrat,£e maraueylas daquesta demanda?£major
per él trameses en Roma no reebuts per los romans£E Jugurta, reebut missatgers de aquestes coses£qui s'eren fetes en Roma,£tramès son fil£e ab él .iis. legats familiàs seus al senat£e manà que aquests, tot axí con aquels£los quals havie trameses£quan Hiènsal fo
mig dels apòstols els·s pausà,£e estaven ab làmpeses ardens e ab ciris cremans.£En aviró de la iii nuyt£Jhesú Christ venc ab tots los àngels£e ab los patriarches e ab los màrtirs£e ab los confessors e ab lo cor de les verges.£E tots éls s'aordeneren
quey fossen.£E nos sobre aço manleute de conduyt:£e don Pasqual Monyos,£qui era molt priuat de nostre pare,£era dels meylors homens de uila£que nos aguessem en nostra terra en aquel tems£e dix nos£quens prestaria molt uolenters e de grat£tot quant ell pogues de
aygua dejunà,£e, aprés, él, pie de bones obres,£en pau él ab Déu se repausà.£Emperamor d'aysó vene vou del£eel a Andreu dién:—£Per la tua oració Nicolau,£que avia perdut, e eu gasayat—.£Un jovencel crestià secretament dix a Sent Andreu:—£La mare
de la crou,£per so que, per aventura,£quant Fauràs conegut,£que-! cresegues,£per tal que sies sais—.£E adoncs comensà a él£lo mester de la redemeió a manifestar;£e con covinable e necessari fo,£per -v rasós o enseyà.£La primera rasó:£cor enaxí co l primer home
en aquest mon,£en aquest es significada la cativitat infernal,£en la qual an pobretat eternal los peccadors,£que dezigen so que nuyl temps no auran.£Pensa, fil, en les viltats de les riquees temporals,£qui no poden sedolar l’anima d’aquel£qui les ama,£e cogita en lo
nos en Arago.£E en ·G· de Muntcada feu son aiustament en Cathalunya,£e don Nuno sabeo.£E nos la donchs erem en Oscha£e la Reyna atre tal,£e uench lo Comte don Sanxo, e don Nuno a nos,£e mostraren nos denant la Reyna,£que en ·G· de
ab aquels qui eren del seu bando Darago;£uolch se apoderar Darago.£E nos enuiam missatge a don Pero Ferrandes,£a don Rodrigo Liçana, e a lur bando, e an ·G· de Ceruera,£que uinguessen a nos a Montso,£car en totes maneres ne uoliem. eixir:£e ells asseguraren nos
con fan almoynes per amor de Deu.£Ages, fil, en ta oració especial sant o santa£en la qual ages devoció,£e prega·l e honra·l£per so qu’el ta tenga loch ab Deu,£cor los sants de gloria son ten amables a Deu£que, per muntiplicar lur gloria,
corn eyla era estada,£per molt que•n saubessen.£Et eyl dix£que no,£ans seria un chavaller£qui•ls escacs mataria,£e no•n seria altre al mon,£car aqueyl seria aysi soptil£que non auria som par al mon,£e si duraria£que•ls escacs juguarien per eyls meteys£aytant cant lo
temable.£Amable fil, les viandes majors e melors£donen mayor sadolament que les manors.£On, si ta anima es sadolada£per so con justicia satisfá a tu la injuria£que hom te fa,£quant pus fortment la justicia£que tu fas de tu matex£a satisfer tos torts
dels sants de pareís£es glorieyat en la gloria del altra.£No crees, fiyl,£que en gloria hom menuch ne beva ne jaga ab fembre,£cor totes estes cozes an defeliment e sutzetat,£e aquestes coses se covenen ab aquest mon,£qui es sutze e corrumpable e ple
Fiyl, tu sapies que articles son creura£e amar veres cozes e meravelozes de Deu.£Lo primer article es creura en .i. deu,£lo qual es comensament de tots comensaments£e senyor benfactor de tot quant es.£A creure·t cové .i. deu esser ten solament,£en lo qual no
de Deu que la tua,£e per assó cové que Deus am pus fortment la tua salvació£que no fas tu;£on, per assó la volentat sua£se cové ab lo poder seu,£qui pot donar a qui·s vol salvació.£E cor ton voler no age poder£que do a
los richs homens Darago,£noy uengren sino tan solament don Blasco Dalago,£e don Artal de Luna, e don Ato de Foces:£e ueem que no uenien al dia£que nos los hauiem, dat.£E per sadiga dells£haguem nos a menjar lo conduyt£que hauiem estojat per entrar en
monge mot viciós,£mes avia gran devoció en la Verge Maria.£Una veguada que él anava fer aquel pecat£que avia aostumat de fer,£pasec davant l'autar de la Verge£he saludà-la e aprés él ixí de gleysa.£E ayxí con él volc pasar una aygua,£él casec en l'aygua
de Jugurta fossen rebuts dintre los murs.£E aquests deliberaren£que si Jugurta mateix£e·l seu regne no metien en poder del senat,£que dintre .x. dies£que·s fossen partits de tota Ytàlia.£E axí ho manà el cònsul als númides£e·l senat manà£que fes denunciar per decret.£E
sa mare,£e la divina natura sa manifestá a la intelligencia de nostra dona,£aquel gog, aquel alegra, aquel pleer, fil,£qui fo en nostra dona£no pot esser entés tot,£en aquest mon ne en l’altra,£per nula altra criatura,£mas ten solament per nostra dona e son fil,
e entene£que ell ne sie administrador£axí com de cosa pròpria,£de la qual no sie tengut a algú sinó a Déu,£aytempoch com serie de cosa£qui fos pròpria de son patrimoni. …£Aquesta és la mia derrera voluntat et cetera. x £Testes rogati: venerabilis Guillermus Caldarono, civis,
desvariables en lur lenguatge.£Fil, si vols apendre gramatica£.iii. cozes te covenen a saber:£costrucció, declinació e vocables.£On, aquestes .iii. cozes aprin en aquest libre,£lo qual sia treledat en latí,£cor, per so cor lo saps en romans,£sabrás ans fer la costrucció en est
hedificis e molts lochs.£E aprés, ab tota la multitut,£tornà-se'n en son regne,£extimant que Adhèrbal,£punyt e mogut per dolor,£vengarie la sua injúria£e que serie rahó e causa de guerra.£Mas Adhèrbal, no s'extimave egual en armes ab él£e confiave més de la amistat del
vengueren en Àfrica ab naus£e occuparen los lochs pus prop de la nostra mar.£Mas los persanes occuparen loc dintre la mar oceana£e agueren en loch de tugúries£les carenes de les naus enversades,£car ne matèria no era en los camps£ne havien còpia de comprar£ne
que volria esser sobre mayor e vol aminvar£so que a mayoria sobre eyl;£e home argulós es contrari a egual£en so que vol esser mayor£e que son egual li sia dejús per menoritat;£e home argulós es contra manor£en so que no vol que sia mayor
quant es creat no es ten gran£con es lo fil de Deu.£De resurrecció£A creura te cové, fil,£que lo divendres,£con nostro senyor Jesuchrist fo crucificat e mort per nosaltres a salvar,£adoncs Joseph Abanimacia£ques lo cors de Jesuchrist a Pons Pilat per
d’on lo mon£qui es dejús la luna es compost;£e assó enserca per provar£que lo mon es .i. tan solament.£E en lo libre De generació e de corrupció£enserca com pusca determenar£la natura e les proprietats de les cozes£qui son engenrables e corrumpables,
pugan mular lo falquó£salvan-ne les ales, e lo cap e la coa,£axí com donau pebrada.£E quant l’areu mulat, meteu-lo al sol£perquè s’exuch,£e si sol no fa,£meteu-lo al foch e a l’aire,£e ab asò guarrà, és cosa provada,£e fes haçò en degú.
drap de covinent mercat,£compartit egualment entre tots tres,£qui sie de aquella color£que·l regidor volrà,£lo qual prech que no façe fitó£ne puyat en color (sic),£pus sie del dit covinent mercat.£Dich covinent,£car jo entén que no dege ésser del pus sotil.£Mas si lo
e misèries,£les quals me premen,£has perdudes ensemps ab la ànima.£Mas jo, malastruch e desaventurat,£embalçat e caüt en tants de mals,£foragitat del regne de mon pare,£don mirayl de les coses humanals.£No sé què·m faça,£ne si perseguiré les tues injúries,£con yo mateix sia
de anar ad Cathabàtmon,£el qual loch departeix Egipte de Àfrica,£en la mar segona primerament és Cirene, colònia de Thereon,£e·naprés .iis. Siertes,£entre les quals és Leptis,£e aprés Philenonare,£el qual loch és en les encontrades de Egipte,£en lo qual loch los cartagineses hagueren termen de
pare e a ta mare fas malvestat ni defeliment,£sapies que tu al Deu del cel fas desonrament.£Aytant con la vertut de ton cors multiplica, fil, en est mon,£aytant la vertut del cors de ton para e de ta mare£esdevé en debilitat e en defeliment.
Deus lur do lum de gracia£con pusquen esser convertits a la santa fe catholica£e que Deus, per sa pietat,£los do procuradors con agen preycadors£qui·ls adoctrinen en la via vera£sens paor de mort.£En la tua oració no oblits los morts£qui son en
a Adhèrbal£que liuràs si mateix£e la ciutat a Jugurta,£ab covinença e ab pati£que tant solament li salvàs la vida;£e que de les altres coses£que·l senat se n'aurie sa cura.£E aquell, jatsia que extimàs£que a Jugurta totes les coses li eren melors£que
l’esperit vidal no pot esser en los membres en sa vertut ne en sa forsa.£Vetlar e dormir se cové a home.£E saps per que?£Per so que per lo dormir sia l’ome reposable£e per lo vetlar sia trebayat,£cor per lo dormir recobre l’esperit la
tant dir en romans,£que qui uol uenir apres del,£leyx la sua uoluntat per la sua.£E membrans encara a nos les grans gracies£que ell moltes uegades nos huia feytes en temps de nostra uida,£e maiorment a la derreria dels nostres dies,£volguem leixar la nostra uoluntat
temable Deu si a tuyt perdonás;£mas cor alguns no perdona,£per so que tu no sies d’aquels£a qui no perdona, ages, fil, temor;£cor, si·l temps, no tembrás mort,£e hon major temor aurás,£en gloria seran majors tos merits£e mes te confiarás en est mon en
est nat, comensa a murir,£cor cascun jorn s’acosta a la mort;£e per assó no cal, fil,£que tu aucies hom,£e lexa la mort auciure hom£e perdona a la mort per amor de Deu.£No ferás fornicació Ffil, fornicació es luxuria,£qui es sutzetat
que en la uila gitauen cadenes,£e tancauen les portes de la uila.£E nos dixem an Rabaça:£Hauets neguna ley£qui tenga prou a nos e a uos?£E el respos£Senyor, no par quey tenga pro, ley ni dret.£E nos dixemli:£Sabets hi als?£E dix el:
de Moysé,£la qual no tenen,£per so cor no seguexen£so que la veyla significa de la nova.£Amable fil, no ages en ton cor mas .i. deu,£cor aquels an molts deus falsos en lur coratge,£qui amen alcunes coses mes£que·l Deu vertader£qui t’a
esser cobou£e avar luya de si les vertuts,£qui son agradables a Deu,£e acosta e met en si matex los vicis,£qui son ahirables a Deu;£doncs, si savi est,£lunya avaricia de ta anima£per so que no sies en la ira de Deu.£Cobea
nom de natura,£per so cor es pus general,£que a nagun dels altres comensaments;£e a los altres comensaments se cové,£segons esguardament de especialitat,£mils nom natural£que·l primer comensament.£La primera materia hom, fil,£no pot veer ne tocar ne sentir.£E sabs per que?
Convertir es endressar los errats a via de veritat£per esser participants ab los catholics en via perdurable.£On, aytal obra sapies, fil,£que ha mester .iii. cozes:£poder, saviea e volentat,£de les quals .iii. cozes£promés les .ii. nostro senyor Deus Jesuchrist a sent Pere con li
servir.£Fforts son los manaments£qui son, fil, donats en la lig veyla,£cor Deus los ha manats;£mas per so cor en la lig nova Jesuchrist,£qui es deu e home,£a tant encarregat son poble a el a servir£que n’es volgut murir,£per assó son
És la rayson de Sant Bernat£que, pusque Déus honrà los precioses corses sants,£so és Sen Pere e Sant Jacme e·ls autres,£ayxí que as·éls fos loc asignat£covinable per honor lo seu Fil, £con tots lo[s] autres tengua honrats£segons que vesem.£Diu Sent Jerònim£que en
sap aver conaxensa dels moviments damunt dits£a entenció de honrar e servir son gloriós Deus.£De custumes£Custuma es envelida perseveransa en semblans cozes agradables.£E cor bones custumes sien amadores£e males custumes sien ahirables,£e cor tot home a en libertat de alegir bones
ajuda de l’aygua,£qui reeb l’enprenta de lo naframent£qui es fet en l’aer.£Hon, con l’aer e l’aygua se descovenen en lo serveyl e en les oreyes,£per aquela inconveniencia no pot passar£la conveniencia de l’aer nafrat ab l’aygua,£hon se forma lo so, a donar hoyment a
aprés altra,£e moviment racional es atalentament o ahirament d’anima£a esser o no esser.£Amable fil, axí con tu pots ton cors moure de .i. loch en altra,£enaxí te anima pot moure tes cogitacions de .ia. coza en altra,£e amant .ia. coza e airant altra.
sufficient con vós, dona,£qui a totz los altres, e a nós,£per bel parlar davant anatz£e, per molta saviesa, a nós totz sotz resplandent?£Enperamor d'assó vós a él aquesta questió preposatz—.£Per qué ela adoncs dix:—£Sia-li demanat qual és lo major miracle£que Déus aja mils
Si Deus de gloria hac pietat£e per pietat fo encarnat e turmentat£e penyat e mort en la creu,£qui es aquel enamich de pietat?£Ne qui s’escuza d’aver pietat de son proysme ne de si matex?£Con tu, fil, fas peccat,£no as de tu matex
vida,£cascun anyk mentre viurà, XX florins d’or d’Aragó.£E vull que aprés obte del dit mossèn Anthonil los dits XX florins£sien dats cascun any a aquell£qui regirà la escola on se lig la dita art,£per les necessitats sues e de aquells£qui ab ells staran.£Entès,
nudrir son infant£no deu tenir en son alberch home mal nudrit,£per so que son fil no·n prena mal nodriment.£E tal dona lexa sa fila en caza con va defora,£que valria mes que la menás.£Sabs per que?£Per so que no creegués la mala sirventa.£E
la neta del Emperador Manuel£fo puys muyler de nostre pare on nos uenim.£E per aço es obra de Deu£que aquella couinença£que nos compli en aquell temps,£se compli depuys£can nostre pare pres per muyler la neta del Emperador.£E passat lo temps del nostre
les unes de les altres.£Operacions naturals son£so que cada alament obra per se natura£e per la natura del altre£ab lo qual es compost e mesclat.£E per assó los metges saguexen artificialment la obra natural£axí con poden,£e aytant con la obra de
seria aquela.£E dix el,£Seyer ueus en ·G· de Muntcada qui ue,£e don Pero Ferrandez,£et uos sabets£som nos desexits damor£yo don ·G· e els seran dema a Ualcarcha,£e uenen ab els be ·CCC· caualers,£e han uolentat de moure a mi baraiyla,£e quem
deffendre.£Desiges altre scut£perquèl teu de molts colps és guast.£Yo, per semblant, deuria desijar altre cors,£e tu que mudasses altra ànima,£la qual te fes conéxer£quant offens natura humana,£que en àbit de home est pijor£que animal brut. Glories-te£que has deffés de foch nostres
en arayn o bertol eren preses suc d’urtigua o de arremenya hy fa.£La carn muyllada el suc li sia donada, & guerex.£Item frega los peus dequell ab fang calent & ab vin tebeu£en lo qual sien cuytes urtiges.£E en aquell vin muylla lo menyar d’aquell.£Item
la casa on estava Senta Maria.£Per què él se n'intrà dins£e saludà la Verge molt onradament.£E quant Senta Maria lo vesec,£sobtament ne fo esbalausida£e per gran gaug que ac£se·n plorà fortment£e dix a Sent Joan: —£Fil, sies menbrant de les paraules del teu
deu pensar que tota novitat,£qual que sia, davalla de Déu,£qui la lleva abans al pacient£que a tot altra.£Item, senyor, vos plàcia éser amador de las comunitatz£e de la cosa pública,£e de no pendra guerra sens llur consentiment.£E llavors, forçat ne yamés vuyllatz entrar
cremem lo cors£qui portec l'enguanador—.£E·l príncep dels preveres,£assò vesent, fo molt esbalausit e irat dix: —£Veus lo tabernacle d'Aquel qui nós,£e tot nostre liyatge, a torbat.£Quina glòria receb ara!—.£E quant assò ac dit,£él pausà la mà al lit£per so que
en paradís terrenal;£on, per asó tu est, fil, obligat,£e tots aquels£qui amen esser en orde de matrimoni,£que ages aquela entenció en esser en matrimoni£segons la qual Deus feu matrimoni en paradís terrenal.£Obligat est, fil,£a esser en orde de matrimoni o de
com algunes fustes de corsaris£havien robat un loch seu.£Pres en si molt gran ira£e inflamat de gran supèrbia£perquè algú havia tengut gosar d'enujar-lo,£ab molt gran armada partí de la sua terra£e, navegant ab pròsper vent,£arribà en les fèrtils e pacífiques ribes de Anglaterra.
fiyla,£e noy hauia mes fiyl ne fiyla si ela no:£e quens clamaua amor e merçe£que nos que uolguessem sa dretura,£e que menys de nos£no la podia hauer daltre hom del mon.£E en ·G· de Ceruera, e en ·R· de Peralta, empararenli sa raho per
que .ii.,£enaxí, fil, en orde de matrimoni es meyor£e pus noble l’om que la fembre;£e per assó, fil, cové£que·l home sia seyorayant sa muler£per tal que mentenga a ssi matex sa noblitat,£e que per sa doctrina£e per sa pahor sia sa muler obedient
grosa materia,£e per menyar e boure cozes caldes e seques£es fortificada la materia subtil.£Si tu, fil, est malaut£e as conaxensa de la tua malautia—£si es de fredor o de calor o sequetat o umiditat—,£sapies menyar e boure£segons que damunt es significat,
adonchs Jesuchrist,£per alegrar e consolar nostra dona£e aquels qui ab eyla eran,£aparech lo fil de Deu.£Lo gog ni l’alegria£qui fo en nostra dona£con viu son gloriós fil devant si,£sa e viu e ab cors immortal glorificat,£no·l poria nuyl hom recontar,
per lurs obres ten solament cuyden merexer salvació,£qu’en los peccadors£qui per lurs peccatz£se tenen per indignes de salvació.£E assó es per so cor les obres£que hom fa no son salvació,£e la openió que hom ha,£que per eles ten solament sia salvat,£es a
e home sens dolor e sens corrupció de nostra dona santa Maria.£Sapies, fil,£que nostra dona santa Maria£era pobra fembre d’aquestes riquees temporals,£mas riqua era de vertutz,£e nada fo d’onrat linatge.£E per assó, con plach al fil de Deu que nasqués,£nasch en
lo glas en l’aygua,£e en lo mig de aquell glas£aurá pera o fust o alguna altra cosa,£cogita, fill, com los peccadors£qui per calor de luxuria£hauran perdut lo regne celestial£estaran tots nuus dintre les grans muntanyes£que son de glas e de neu, en los
mort per eyl a honrar.£A morir te cové, fiyl, vules ho no;£e donchs, pus que a murir as,£vules murir per honrar aquel senyor£qui t’a creat£e que·t dona tot quant as,£e qui·t pot dar foch perdurable£e qui·t vol dar gloria£qui no
nos,£e que li donassem ·XX· milia morabatins:£e nos tiram£en aço que nols li deuiem dar,£aguem nos a uençre per paraula e per porfia,£e per cuydar£ques partirien de la manera salsa£que presa hauien:£e promesemli los ·XX· milia morabetins.£E quan haguem aci estat
Item si aura scuredat en los huyls,£lo tell sera ferit o aura macula£axi l’ garex,£prin fuylles de bretonica & de ruda£cuyla ans dell sol exit£pícala & cola priment per .j. drap£prim he mit en los huyls.£Item si volra la carn,
lo divinal adjutori serà departit lo present libre de cavalleria en VII parts principals,£per demostrar la honor e senyoria£que los cavallers deuen haver sobre lo poble.£La primera part serà del principi de cavalleria;£la segona serà del stament e offici de cavalleria;£lo terç és de
fruyt val mes£que les fules,£per assó natura a la primera entenció al fruyt£e la segona a les fules.£E cor home es pus noble coza£que·ls arbres ne les besties ne les altres cozes£qui son dejús home en nobilitat,£per assó ha Deus volgut£que home
monstruosa, ab variables diverses cares,£sens repòs sempre movent la tua inquieta roda!£Contra los miserables troyans£has poderosament mostrat£lo pus alt grau de la tua iniqua força.£Envejosa deessa de animosos enemiga,£als flachs no desdenyes vençre£e dels forts destroyts triümphar te delita.£Quantes cases de vil
e a la damunt dita ciutat él vene,£l'ángel él guisan ab molt bon temps;£e atrobà oberta la càrcer£on estava Sant Matheu£e, él vesent,£plorà Sent Andreu molt e orà.£E adoncs Nostre Senyor reté los uls£e l veser a Sent Matheu,£los quais avia perdutz
nomenades,£foren per nos fermades les dites coses.£Testimonis sobre les dites coses£los capdals Don Ferrando de Muncada, Don Guillem de Muncada, Don Galcerán de Pinós, Don Guillem Deutença.£Feta en lo mes de Jumet Alahir,£segons compte de moros,£en lany de 648 conjunt lo dit kalendari en
divina Bondat,£per sa clemència,£qui·ns ha dats quatre anys següents£molt gran abundància dels fruyts de la terra.£Per què la senyoria vostra pot ací segurament star.£Respòs lo rey: ―£Comtessa, a mi par£que vós me donau bon consell,£pus la ciutat és tan fort£e
de Numida, el qual és vostre,£sie anul·lat e vituperat per la traÿcion e malvestat£e per la sanch de nostra família.»£De la resposta dels legats de Jugurta a les paraules del rey£Aprés que·l rey féu fin de parlar,£los legats de Jugurta, usants
honrada despulla als enemichs,£faràs present poch agraït als troyans de belles armes.£O, carregat de tan gran pes!£No attenyeràs les tues vençudes victòries,£les quals corrent aconsegueix£e perdràs lo nom de lauger,£guanyat ab vergonyoses fuytes!£O, Ulixes! Pensa£quel teu scut no és menys romput
«Pater noster qui es in celis,£sanctificetur nomem tuum;£adueniat regnum tuum;£fiat uoluntas tua£sicut in celo et in terra;£panem nostrum cotidianum da nobis hodie,£et dimitte nobis debita nostra£sicut et nos dimittimus debitoribus nostris,£et ne nos inducas in temptacionem,£sed libera nos a malo.»
que Deus fa;£cor, si Deus dona a alcun home,£fa a home aver despagament del be£que Deus dona,£e si Deus ponex en aquest mon alcun home,£accidia fa hom irat con Deus£no·l ponex pus fortment.£Accidia te tots jorns irats e despegats sos sotzmeses,
contra nos:£e caualcare ·I· caual et haure ·I· guilando£e fer hoe en tal manera£e en aço no poden escapar£que yo la ·I· noy mat:£e no creem quens encalcen,£mas creem que nos tenrem tal caual£que no aurem temor£que uinguen molt apres nos.£E
eran ab eyl,£totz lo desempararen£e tots fugiren,£sal ten solament sent Pere,£qui·l saguia;£emperó .iii. vegades lo negá aquela nit£e dix£que no·l conexia.£Sapies, fil,£que los jueus despularen lo salvador de tot lo mon£e escupiren-li en la care£e clucaven-li los
fo en caresma,£e donauals perdo per lo mal que fayen,£e soltauals que meniassen carn£qui menjar ne uolia.£E altra uegada exiren los de Saragoça al Castelar,£e don Blasco e don Artal eren en Alago,£e passaren laygua Debre£e donarenlos salt en aquela serra£qui es
de Uxó,£segons que de primer ere acostumat.£11. . . .£E qui volrá anar dels de la vall de Uxó£cuant se volrá, en terres de moros,£que ho pusca fer:£é açols otorgam sens alcuna triga.£E que pusquen vendre totes les lurs possessions é bens
pus que veé que ho havie a dexar lo regne£o l'havie de necessitat retenir ab armes,£aparelà còpies e anà a l'encontre de Jugurta.£Entretant, no lunyn de la mar,£prop de la ciutat Cirta,£cascuna de les hosts se atendaren£e, per tal con ere hora tarda£e
per Sent Andreu,£no cuyt£que sia digne de fe;£per so que en tan gran evangelista aminvament de vertutz no sia demostrai,£per la qual si a si no o avia pogut obtener,"£que Sent Andreu a él£tan leugerament o empetrés. * M .£Un jovencel noble dementre
los acort.£E els donaren lols tro en laltre dia,£E el bisbe e els richs homens£qui uengren ab ela ueeren£que la uoluntat den ·G· de Montpestler£e de son conseyl hauia a passar,£pensaren se£que faessen aquel matrimoni ab aquesta condicio:£Que si fiyl o fyla
que dir pensant lo servey poch£que avem aüt,£ab tanta cortesia£que enseyatz a la terra.£Item, senyor, vos soplech£que per tal que vostro regiment sia tostemps prosperat£e que muyratz veyll e ab hereu£e en sanitat de vostra persona,£que vós, aprés Déu, honrretz los prelatz
a mossèn Anthoni Çedaçer e mossèn Johanb Bollons, nabot seu,£Iª peça de drapc de color scura,£de lo qual façen vestadures a sí mateixs e a aquells pobres£que·ls plaurà de aquellsd£que ab ells ensemps stane en la casa£on se lig la art o scièn- cia del
mal tingués.£Aquesta malaltia se deu curar£per la manera següent:£quant vindrà al vespre,£quant lo falcó aurà passada la gorga,£pren un poc de vinagre blanch£e mescla’l ab aigua,£e que sia tanta l’aigua cum lo vinagre£e ruxa-li’n les nefes£e posa’l en la percha
stat ordenat per los magnifichs consellers£que tot pescador o venedor de peix aja de vendre y servir primer£que degun al senyor serenissim Loctinent general,£al senyor governador, als magnifich Veguer y consellers, capellans y frares,£trobantse presents los compradors dels sobre dits£y essent request pague les sots
e quan ho fessets,£pregant et ab amor uos uençre£e a b lo bon seruiy£que yos fare,£e açom deu ualer ab uos.£E feu fi a sas paraulas.£E sobre aço. dixemlos nos£quens acordariem.£E partirense de nos£e dixeren aquells richs homens£qui eren ab
Deu e per aquels£que Deus ama ne qui amen Deu.£Molt hom, per la paor£que ha de son cors£o de restitució o d’algunes altres cozes,£no goza amar Deu.£Adoncs, ama per so que sies amat de Deu,£cor nuyl dampnatge no pren£qui es
fo de don Ladro,£qui era noble e de gran liynatge,£e don Assalit de Guda,£e ·I· caualler nostre,£e don Pelegri de Bolas:£e de la lur part uench don Fferrando£que era oncle nostre,£e en ·G· de Muntcada pare den Gasto,£don Pero Corneyl, e Fferrando
del bisbe él recebés sanitat,£él se pres altra vegada lo camp mala- ment.£Per qué ladones lo bisbe se posa a oració£e totes les lànteas I de la esgleya£él trencà dién: —£Assí no s'encendrá lum entró£que Nostre Seyor se venge del seu enemic,£e que la
nostres cartes an ·G· de Muntcada£que no l faes mal,£que el hauia assegurat£en poder de nos de fer dret.£E el prea ho poch e no sen lexa,£e entra en Rosseylo ab son liynatge,£e pres ·I· castel,£a escut e a lança,£qui hauia nom
creure de ço£que nos uos conseylauem?£E el nons poc re dir,£sino quens guardaua en la cara.£E nos estant ayxi£uench don Blasco£e dix:£A, Senyor, lexats nos aquest leo£que uenjarnosem de ço quens ha feyt.£E nos dixemli a don Blasco:£Deu uos
neguna manera a él£no po- gren atéyer per tocar,£cor de mantinent los brasses d'éls tornaven tremolans.£E vesent Sent Andreu£que'l pòbol volia él levar de la crou,£fe aquesta oració en la crou,£axí con diu Sent Agusti en lo Libre de penitência:—£No'm lex, Séyer, viu
plagas,£e curar-las-has axí:£pren una ploma£e del canó fes-ne una paletta£e fes-li’n ben neta£la bocca del dit càncer,£e met-li mell rosat colat;£e si ab axò no guarex,£met-li suc de limó.£Fa’s un altra malaltia als falcons en
la nau,£lo patró pujà alt en la nau de Tirant£e dix-li£com les VI naus eren al port de Valona£que no eren pogudes passar per l'estol del soldà,£qui era sobre Contestinoble,£e siti que tenien sobre la ciutat.£D'açò hagué Tirant molt gran enuig£e féu
perxa,£o en la ma o en volan fira si matex.£Aquestes coses sien axi dites:£tagramum, arsenic, gales, aristologia, & lientropram.£Item altra cosa asso matex£per asso que tost sia maner cou murta en aygua a .ix. veus.£Item cadarn dell aucel ayl picat mes
tot et per tot lou et atorch. = Testimonis£que a aço veer et hoyr£foren apellats et pregats.£Lo sobredit Seynor Rey en Jacme,£et Linfant en Pere Senyor de Muncada et de Castellvj,£et en Jacme Senyor de Xericha, en Roger de Loria dels Regnes Daragó et de
no és estat en ma mà Jugurta£qual ne quin hom serie.£Pares conscrits, són fugit a vós£e, per gran misèria mia, són forçat£que us sia a càrech més£que a hús ne a servici. (XIV,5-6)£Els altres reys, vençuts en batayla,£són reebuts en amistat vostra o,
dels demonis,£qui tant an perseverat en mal, serien bones.£E si les custumes noveles eren totes males,£comensament de fe seria mal.£Ages, fil, en custuma de fer almoyna,£per so que·t acustums£a aver esperansa en Deu;£e acustume·t a oració,£per so que desigs la
ple de plom o d’aur fus.£Si tu eras a la boca del pou, auries pahor£si hom te ligava les mans e·ls peus£e metia en un sach,£e que·t ligás una gran pedra al coll£e que·t gitás en lo pou.£Donchs, hajes pahor, fill, del estany qui
an fet establiment los sarraýs£que nuyl hom no gos mostrar logica£ne natures enfre eyls,£per so que agen rudi enteniment,£per lo qual sien en openió£que Mafumet sia propheta.£Amable fil, aytals sarrayns£qui an soptil enteniment£e qui no creen£que Mafumet sia propheta,
en totz vostros afers.£Item, senyor,£per tal cant tot hom cau lleugerament,£soplech a la vostra altea£que vostros peccatz e defallimens,£quals que sien,£sien axí amagatz£que hom del món no·ls sàpia,£car açò provocarà vostro pobbla£a aver-vos en gran reverència,£e lo contrari induïria menyspreu,
pació£que sostenien per amor del fil de Deu,£fayen miracles£e convertiren los homens a via de salut.£Luyat s’es, fil, de nosaltres aquel jorn£con lo Sant Esperit develá sobre los dexebles,£e per assó, fil, es quax morta devoció e caritat£a preycar e a
a uostre prou e a uostra honor:£mas pus ueg£que a uos no plau a mi no plau,£e tinch me per errat£de ço que feyt he,£e axi clam uos merçe£quem perdonets a mi e als altres£qui en esta cosa hauem estat,£car faç uos
escuder uostre,£e, nos mostrar lihoem.£E nos dixemli:£Lexats nos dormir£que non pot als esser£sino ço que Deus uolra.£E quan uench al mati£que nos fom leuats£e aguem hoyda missa,£faem cridar conseyl£que uinguessen en aquel corral£qui es denant les cases nostres£e
qual fredor los tancaria£e seria conservada la calor natural en lo cors,£e la digistiva ne saria pus forts£e les viandes£que·ls infants manuguen,£mes per lo trebay que fan,£ne serien enans digestes.£Lo manegar£que hom fa ab los infants en lo bressol per
e los homens .v. seyns corporals.£Anima ymaginativa es poder£ab lo qual himagena les cozes corporals.£Anima racional es la essencia£qui a poder de membrar e entendre e voler.£Anima mutiva es lo poder£per lo qual se mouen les plantes e les besties£a assó que dezigen,
temps ere veyl e diós,£e poch valie ço£que fet havie,£per defaliment de enteniment.£Lavores, Yènsal respòs£que li placye,£car en aquells anys£.iiis. pus prop pasats, per adopcion,£Jugurta ere pervengut en lo regne.£La qual paraula devalà e entrà en lo cor de Jugurta molt
la fortitut£que·l Sant Esperit dona£Lo Sant Esperit, fil, dona als homens forts coratge,£per lo qual vensen e apoderen lurs enamics£e los dalits d’aquest mon,£qui son enamics de la gloria de l’altra segle.£Ab lo Sant Esperit es hom forts contra la
fil,£que Deus te mana£que tu no fasses ladrunissi£per so que ages esperansa en eyl£e que li demans£e que dons a ton proysma,£per so que Deus te muntiplich lo do.£Mayor coza es, fil, pobra temorós£que ladre rich e ergulós,£e mayor
per enveyar hom devia aver los bens temporals,£seguir-s’ia que per aver vertutz£hom no dagués posseir so£que Deus ha sotzmés a servey d’ome.£On, con d’assó sia lo contrari,£doncs home envegós no es digne£que sia posseidor de nul be,£a ssignificar que los dampnatz no an
per manera che non li trenques negú nervi;£e ab un fustel primo e delicat£alsareu la vena ab un cos de agulla de cusir£e per bel que la vena£liga-li la cuxa ab un tros del fil prim£e, aprés, ligua la vena alt devés la cuxa£e,
femenils e molles,£perquè les ànimes prestament fugen de habitatió derrohida!£Que, sens comparatió,£més cruel te mostres£cessant de ferir en nosaltres,£que matant aquells£per la mort dels quals£en tant strem avorrim la miserable vida.£O, defunct e no sobrat,£invençut fill meu Èctor,£hoges dels profundes
lo sabater a fer a tu sabates£ne·l sartre a fer ta gonela.£Deus a mes senyor terrenal£entre si matex e tu.£E saps per que?£Per so que amant e honrant e tement£ton senyor terrenal sies amador e honrador de Deu,£e que temes son
preycació£e ab escampament de lagrames e de sanch,£e ab molts trebays£e ab greus morts;£e la terra£que·ls sarrayns tenen, els la convertiren.£E per assó Jesuchrist doná per la creu significansa,£e estenent sos brassos,£que venguen los benuyrats savis£qui son en lo poble dels
en aquest mon, fe penitencia,£cor en l’altre segla donade es la sentencia£de gloria eternal o de foch infernal.£En aquel temps, fil,£que nostro senyor Jesuchrist era en aquest mon£e anave ab los apostols,£adoncs doná les claus de penitencia a sent Pere, en persona
qui es salvació dels sants£en so que en eyl son salvats e benuyrats e glorificats.£On, con assó sia enaxí,£doncs, no ten solament abasta£a salvació d’ome vertut creada,£ans hi es mester vertut increada.£No es nuyl home,£per molt de be que fassa,£que
per tal que no sesquiuassen per nos.£E ans que nos fossem la,£exiren nos los bons homens de la uila tro,£a ·XX· a Sancta Maria de Sales,£e nos raonamnos ab els,£e dixemlos:£quens marauaylauem molt desta cosa,£que era que nos nols uoliem fer sino be,
e dels primers en lo feyt de les armes,£e d'altra part ben avisat en conseylls;£la una condició de les quals sol engendrar,£de la providència, temor comunament,£e l'altra, de l'ardiment, temeritat.£Adonchs l'emperador facye quaix totes les coses aspres per Jugurta,£él havie entre·ls majors
veylla£e en lo suc de les herbes£dona ha ell que us.£En lo terzer matin£cou molt tro sia aiustat£e de pux .iij. tortels donant a el.£Item asso matex fe lo pendre en les tues mans,£he secut lo fort.£E axi fe aquell declinar£axi
la activa.£En la carrera jusana son, fil, los homens peccadors,£amadors d’aquesta vida mundana,£per so que agen los delits temporals.£On, aquels viuen quant a el cors,£mas quant a l’anima moren en peccat e en colpa.£E per assó, fil, no vages per aytal via
que li portaven a la comtessa.£Les dones de honor de la ciutat, sabent£que lo comte devia partir,£anaren totes al castell£per pendre son comiat.£Com foren dins en la cambra, trobaren£que lo comte estava aconortant la comtessa.£Com la comtessa véu entrar les honrades dones,
Jhesu Crist de moltes riqueses era depulat.£Mas el tota hora disia als raubadors: "£Al meyns a mi no tolretz Jhesu Crist." £En apres n'Apollonia lo cors de senta Anestasia£sebeli mout honradament en lo seu verger,£en lo qual avia feta primeirament esgleya.£Ítem, doní en Romeu
la dita ylla en perill de destruccio per les seues obres males.£Es home fort superbios e amich de bregues,£desonrivol de paraules e acomatador de mal,£e es home que desonra tot lo mon£e no dubta cridar a tot hom cornut£e a les dones casades bagasses.
En aquels .iiii. avengelis£son escrites les paraules£que nostro seynor Jesuchrist dix£con era en est mon.£En aquel libre son les obres e·ls miracles£que Jesuchrist feya£e les benuyranses que prometia;£els manaments que feya als seus dexebles y son escrits,£e la doctrina que·ls donava potz
racional, mutiva.£Mas en los arbres no a anima sensetiva£ne en les besties no ha racionalitat,£e en la anima del home son totes .v.;£e per assó diu hom£que anime d’ome participa ab totes criatures.£Anima vegetable es lo creximent£que fan les plantes£e
coza es volentat£qui sab amar£que no son les cozes damun dites.£Aesme·t, fil, con molt pert volentat£que tots temps vol£e nuyl temps no a so que deziga£e tots temps ha so que desama,£e poguera aver tots temps£so que tots temps amará;
e li trasqueren los uls£e, ligat, en career' lo meseren,£e aprés pocs dies lo preposaren aucir.£E entretant Tángel de Nostre Senyor aparee a Sent Andreu£e manà-lo anar a Sent Matheu:£lo qual li respòs£que no sabia la via;£on li maná£que anàs a la
mesclaven.£En breu spay los uns apart dels altres trobats eren,£retenint en la descolorida cara aquella ferocitat£que fins al darrer spay del viurels acompanyà.£Y en diverses squadres als vius paria£que ells, morts, desigada batalla speraven.£Fins que multitud de diversos oszells£en companyia de animals salvatges,
ayn,£una vegada del any, ne fassa festa. Tot so£que hom fa, veu lo bon angel,£que no·s partex d’om£on que hom vaya.£On, gran desonor fa hom, fill, al bon angel£con no·l obeex£e con obeex lo demoni,£qui li es contrarii;£e gran
de Déu Genitrix Verge.£Tu sola, Mare no nosseyada, te lausa tota criatura.£Genitrix de lud, sies per nós perdurable de Déu Preguadora—.£E ayxí co·l clergue fo costret per mot gran langor£en lo temps de la sua mort, él ac gran paor.£Per què, la Verge li aparec
l’ajustament£que·l fil de Deu feu a si de la natura humana,£qui fo ajustada ab natura divina per gracia de Sant Esperit£en lo ventra de nostra dona santa Maria, verge gloriosa.£En lo comensament, con plach a nostro senyor Deus£que·s volch humiliar a recrear lo
pus menyspreable home qui sia.£Tant es amable coza religió,£que desemparats son delits, parents, fils,£diners, possecions, volentat, libertat,£per aver religió.£E no ten solament los homens£desemparen aquestes cozes damunt dites per religió,£que les vergens e les vidues e les altres fembres£qui son
tots aquels£los quals toquave aquesta qüestió cresqueren.
sues obres,£les quals paraules hom deu creure per tal£que aya en memoria£e en amor Deu e ses obres.£Per so cor Deus a donada natura e propietat a les creatures,£qui naturalment lo signifiquen£e·l demostren al humanal enteniment,£per assó teologia se cové ab
prin .j. puyn de lauor de lin£& lexal bulir en conqua d’aharam,£pux ajusta hy aygua freda,£& dona aquela aygua calda dell li£menant souin los ossos trencatz dell speruer,£& ligual de sus,£& fe asso tantes veus tro sia sans.£Item a asso soffre, tymia, &
e mentre quels feus uenien,£el uolch metre ma al coutel,£e nos embargamlo e nol poch traue.£En aço foren entrats los seus,£e els nostres eren per les posades,£e tolguerenlons de les mans per força:£que el hauia poder de si£ques partis de nos,£si quels
la terra de Egipte e de Jherusalem£e conqués tota aquela terra.£E puys d’altres reys sarraýs conqueriren Berbaria e Espaya,£qui era de crestians.£Tant son vils fets e sutzes cels£que fou Mafumet,£e tant se descovenen ses paraules e sos fets a sentetat de vida
nos som Rey Darago,£e hauemlo per nostre dret,£e aquests qui uenen contra nos son nostres naturals£e fan ço que no deuen,£per ço quan se uenen combatre ab nos:£e nos tenim dretura,£e els han tort,£e Deus ajudar nos na:£e nos no, lexarem la
mia mort,£mas de la vostra trista vida!£E, si voleu£que sens dolor muyra,£no mireu vós la cruel fi de mon viure.£No penseu la inumanitat de la injusta£e no mèrita sentència,£quels superbos grechs sens pietat me donen,£que més serà mostra de llur crueldat, ferocitat
e que aquels havien sobirana glòria e grans riqueses.£E, jatsie que éls fahessen aytals malvestats,£no·n foren punits o fort poch;£e per açò, finalment, les leys e la vostra magestat£e totes les coses divinals e humanals£foren liurades als enemichs.£Ne aquels qui faeren aquestes coses no
E complit tot lo desús dit,£girà's a la virtuosa comtessa£e, ab cara molt afable féu-li principi£ab paraules de semblant stil.£Com lo comte manifestà a la comtessa, sa muller, la sua partida;£e les rahons que li fa,£e lo que ella replica
feyt.£Per què fení en bones obres la sua vida.£Fo un cavaler mot poderós e ric,£qui donà tots los seus béns no sàviament,£per què venc a mot gran paubrea.£Avia él mot bona muler,£qui avia gran devoció en la Verge Maria.£Hon con fos prop
la amor de Deu.£De la assumció de nostra dona£Longament fo, fil, desigada nostra dona en lo celestial regne,£qui ab ela·s cové, per son fil e per los angels£e per tots los sants de gloria,£e gran fo lo desirer£que nostra dona n’avia
fust o d’altra coza .iª. forma en semblant d’om,£e aquela adoraven axí con a deu.£Hon, per assó, lo Deus del cel e de la terra maná a Israel,£qui era lo poble dels jueus,£que eyls no fessen deus estrayns,£so es a ssaber, que no
ab superba ira féu principi a tals paraules:«£O, inmortal Júpiter! Si, ensemps ab les altres virtuts,£justícia en tu reposa, ¿comportes£que davant les nostres naus Ulixes ab mi gosa contendre,£lo qual, no dubtant dar loch a les flames troyanes,£fon forçat, per lo stalvi de tota
per l’aer.£E tan grans seran, fill, aquels senyals,£e tanta de paor faran a hom,£que adonchs será manifestat molt forment£con es gran lo poder de nostre senyor Deus.£De angels Angell es sustancia invisible, incorporal,£que sempre veu Deu.£Aquests angels creá, fill, Deus
trebayar e a trer mal,£qui fa son fil burgués fa contra£so per que es fet,£e per assó es mes punit aquel uffici£que altra per nostro senyor Deus.£De princeps£Princep es home£qui a senyoria per elecció sobre altres omens,£per so que·ls
.xiii. jorn£que fo nat£e nostra dona lo tenia en sa falda,£per la vertut de Deu vengren de longues terres .iii. reys,£qui·l vengueren adorar.£Aquels .iii. reys eren guiats per .iª. stela molt resplendent e luguroza,£qui·ls anava devant£e giá aquels dentró£que foren
e untau-lo ab let,£e si no·n podeu haver, ajau mell.£Aquestes filandres se fan de fora lo ventrel endret los rexons,£e quant ne tindrà lo falquó£conexeràs en aquesta manera:£que lo falcó se gratta ab lo bec entorn del groppo£e s’estrem e tremola, en
uostra amor,£e queus he en cor de retenir e de amar.£E sobre aço aguem fenida nostra paraula,£e els resposeren,£e dixeren£quens grayen molt£ço que nos deyem,£e quel conseyl haurie son acort,£e quens respondria.£E anarensen acordar a les cases de Munt Arago,£e
medicines clarament.£Asso es comensament de les medicines£dequel & de totes les aus prenent de cascuna£segons sa manera£& la quantitat sua.£De nudriment dell speruer£Esperuer pres del niu,£si al matin es pris, lexal andurar tro al migdia.£Mas si es pres la
murir per donar gloria e laor de ton Deu.£De fortitudo£Fortitudo es forsa de coratge£qui esforsa los poders de la anima spirituals,£e fortitudo es enfortiment d’anima£per lo qual es vivificada forsa corporal,£e fortitudo es nobilitat£e segurtat de coratge.£Amable
illuminade.£On, con assó sia enaxí,£si tu, fil, est contra los sagraments de santa Esgleya,£aesmar pots con gran faliment fas£e con molt fortment est dezagradable a nostro senyor Deus.£De sacrifici£Amable fil, lo sant sacrifici del cors de Jesuchrist es invisible gracia feta
la fembra dix£que hom li preposàs altra questió pus greu—£en la qual nós mils puscam la saviesa d'él esprovar;£quira-li hom en qual loe la terra sia pus alta£que tot lo cel—.£E perpensat d'acló,£lo pelegrí respòs dién:—£En lo cel emperial,£en lo qual
si les te donen,£lo teu flach cors les porà sostenir;£ans, si proves la fort lança de Achilles,£serà pilar pesat als teus dèbils braços.£Ne la tua mà squerra, àbil sols en furtar,£porà sostenir lo pesat scut,£en lo qual la ymatge del món stà figurada.
demana si garria d'aquela malautia£ni sin poria escapar.£Los quals li responeren diens :" £Per so con senta Anastasia as tu feta irada,£es tu a nos liurat£et d'aysi enant ab nos tots temps en yfern seras turmentat. "£E quant a la casa fo aduyt, entre
Pabordre han acostumat£de pendre homenatge dels habitants£en la partida dels dits senyors,£e el Governador d’yviça£pren los homenatges de tots los habitants£de la vila e illa d’yviça,£contrastant£que els dits senyors ne officials d’aquells£no els prenguen de lurs vassalls ne de neguns£que facen
poders cítares tocans,£e xerubín e seraphín ymnes diens,£qui la haduxeren a la cadira de la sobirana mayestat»—.£Puyàsse ela honradament£per so car Jesú Crist venc a ela ab tota la compaya celestial.£Hon diu Sent Jerònim:—£Qui és aquest qui abast en ayxó a pensar,£en qual
homens;£e si·t vols aprivadar ab bons homens,£ama lurs custumes£e desama so qui es desamat per eyls.£Fermetat ages en ton coratge£per so que no·t panedes;£mesura ages en tes mans£per so que no sies pobre;£refrena ta lengua£per so que no sies
Senta Maria,£per què preyren lo juseu£e·l giteren dins en lo forn caut,£per què mantenent fo lo jueu cremat.£Foren monges£que ans de dia estaven costa una yga£e aquí éls comtaven noves de faules£e ausiren gran brugit en l'aygua ,£aytal con de
que no resistiré a la tua empenta.£La passada por£que a mon pare, covarts, teníeu,£vos fa de present de son fill, encara infant, començar a tembre.£A mi millor és, morint, vençre vostres flachs ànimos,£donant-me la mort per sdevenidora temença,£que ab vida dolorosa tenir obligatió de
nada£qu'entorn eyla agues tot jorn aytal bayla,£e gran plaser n'auria,£e si o dix aysi at£que•1 clergue qui pres li era,£qui molt se prenia guarda d'eyla, o entes£e si s'acosta ad eyla,£e li dix :£o(Donzela, si vos ho vol{etz, encara•yc seria mayor e
per .j. lançol les fuylles & les rayls & tot asso.£E con sera refredat, metli n en la boca.£Item asso matex mel escumada£e mesclada ab aygua freda£donali n a beure tro sia sadol.£Esperuer£qui ha set,£& souen desiga beure, se gita
lo mon.£Arismetica es, fil, montiplicar sumes en suma,£e molts en suma,£e devesir .i. en moltz.£On, aquesta art es£que hom muntiplic .i. nombra par ab altra,£e .i. senar ab altre,£per so que sia par;£cor lo nombre qui es par se pot
e regedor del poble de Israel,£qui eren jueus;£e tant fo Moysé home de santa vida,£que nostro senyor Deus sa demostrá a el,£e perlá ab el e revelá-li£en qual manera avia creat lo mon£e con avia mes Adam e Eva en paradís terrenal e con
cors,£mas no y será mester l’ordonament de les potencies de la anima£segons que es mester en aquest temps£en que som,£cor del dia del judici en avant£no mengerá hom ne bourá ne geurá ab fembre£ne aurá cors corumpable.£E sabs per que?£Per so que
torre del castell mirant la gran morisma£qui cremaven£e destroyen viles e castells,£feent morir tants cristians com podien,£així hòmens com dones.£Los qui campar podien,£venien cridant e corrent devers la ciutat,£qui de bona mija legua£los podien ben sentir los mortals crits£que daven per
és què signifiquen les armes del cavaller;£la sisena és dels actes e costumes£que a cavaller pertanyen;£la setena e darera és de la honor£que deu ésser feta al cavaller.£Les quals VII parts de cavalleria£seran deduydes en serta part del libre.£Ara, en lo principi,
la lig nova está en los .vii. sagraments de santa Esgleya,£los quals t’avem ja recomtats£e los quals son ordonats en santa Esgleya per la vertut£que nostro seynor Jesuchrist doná a sent Pere apostol.£Sent Matheu e sent Johan apostols,£e sent March e sent Luch,
se feren;£per qué dix Sent Andreu£que l mester de la crou era gran.£A l qual Egeas dix:—£Mester dir no-s pot, mas turment.£Empero si ais meus ditz tu no obesex,£aquel mester de la crou faré eu en tu ésser feyt—.£A l qual
greus dolors£que sostench per nosaltres peccadors;£e pietat fa hom cogitar en la amergor£e en los plors e en lo gran trebayl£que nostra dona santa Maria avia£con hom son gloriós fil£denant ela aucihia e turmentava.£En pietat son e estan los benuyrats richs
dixeren£que baró sant£e molt suau e piados£no deuria aytals turmens sofrir;£per qué, Egeas vene là,£per so que de la crou lo levàs.£Lo qual vesent Sent Andreu dix:—¿£Per qual cosa tu, Egeas, est a nós vengut?£Cor si-m vols de la crou levar,
agudes, com gran paor auries.£Veus, fill, en lo gran foch estar los uns tions sobre los altres,£e les unes brasses sobre les altres?£Enaxí, fill, estaran los infernats los uns sobre los altres tostemps,£e lo cors de cascú será enaxí ple, dintre e defora, de
abastar a salvació?£A, fil! E tant home ha dampnació£qui cuyda esser digne de salvació!£E saps per que?£Per so cor acompara ses obres a les obres de Deu,£qui son mayors£que tot quant hom pot fer per Deus;£e mes dona Deus a sola
tes obres al Deu de gloria sien agradables.£Hon, si tu vols esser honrat, honra lo fil de Deu,£qui tant t’a honrat.£E si vols amar, ama Jesuchrist,£qui tant t’a amat.£E si as trebayl ne tristor, consola·t en aquel£qui, per tu, humanitat ha ajustada
dit drap ab los dits grans£e meteu-los en la dita let o en l’aygua tèbea,£e meteu-li-u en les nafres tres jorns amb una palma.£E axí veureu£que lança o sturnuda massa,£prendreu aigua tèbea ab la vostra boca£e aruxar-li-eu bé la cara e los ulls fins
per un diner sab haver major tresor£que tota la benananca d’aquest mon.£Con siurás al tauler dels escachs,£aquest nombre mit,£e compara a la primera casa tota la benanança d’aquest mon,£e a le segona mit tota la benanança£qui fos en dos secgles semblantz a
pacificam la cosa,£e nou faem per temor dela£E uench puys en ·G· de Muntcada,£e feu nos pregar a don Fferrando quel mal£que nos li hauem feyt en Cathalunya quel li esmenassem.£E nos resposem:£que ço que nos nauem feyt,£queu hauem feyt ab dret,
fil, entin que Deus te fa manament£que tu no sies envejós,£a significar£que tu est creatura creada per nostro senyor Deus.£No aurás envege dels bens de ton proysma£Saps, fil, per que Deus,£qui es compliment de tots bens,£ha fet manament£que no
Murcia de les rendes£que el hauia, leuades les peytes.£E el atorgans ab cartes e ab couinençes£que el nos feu:£e faem la treuga ab el.£E passades les ·III· setmanes damunt dites, nos£qui hauiem manat lo conduyt£que deuiem metre en la caualcada,£exim nos de
nol li fara, diu contra rao:£e Deus, senyor, uos mes en son loch£que aquels qui no trobaren dret ne rao,£que uos quels los donets,£e la comtessa pregats£que li donets son dret.£E dix en ·G· de Cardona:£Jo no hic uinch per als:4 ni per
avia.£E tot l'autra pòbol£que aquí era tornà séc.£E·l príncep dels preveres cridava dient:—£Sent Pere, no·m desempars en aquestes tribulacions.£Ans te prec£que tu precs Déus per mi. Menbrar te deu£en qual manera eu t'ajudé£quant la serventa portera t'acusà—.£E Sent Pere li dix:
Sant Sperit.£On, si Deus es saviea£e tu as conaxensa de la saviea de Deu, cové£que aquel don de saviea ages de Deu£e no d’altre,£cor si d’altra la avies seria significat£que mils se covengués saviea ab altra£que ab Deu,£e assó es impossible.
mayor de la ley nova es l’ajustament£e·l ligament del fil de Deu£e de la natura humana preza de nostra dona santa Maria, verge gloriosa.£Amable fil, Jesuchrist vench en lo mon£per donar lig nova,£la qual doná sostinent mort£e pació per nosaltres peccadors;£cor,
On, con Sent Thomàs no os aquí present£quant hom la sebelia,£anc no·n volc res creure£que·ls autres li comtesen;£per què soptament li venc del cel la cinta ab£què era cint lo cors de Senta Maria,£per so que cresegués£que·l seu cors era puyat sus al
Deu,£que tots temps volgre e agra.£On, sapies, fil,£que aytal enteniment turmenta la volentat dels infernats£per so cor en est mon£no an ahuda amor a Deu.£De justicia£Justicia es retra a cascú£so qui es sson dret.£On, con, fil, Deus t’age
infeels£que volien destroir lo poble de Israel.£Sisena etat fo de la transmigració de Babilonia£dentró a Jesuchrist, fill de Deu.£En aquella etat perderen, fill, los jueus princep,£e no·n agren puys.£E Bucadenasor fo rey gentill molt poderós e molt ergullós,£e entrá per força
de Deu.£DELS .VII. PECCATS MORTALS£De glotonia£Glutunia es destrempat desig en menyar e en boure,£meyant e bavent mes£que no·s cové.£On, aquest vici fa als homens desigar vida£per so que pusquen menyar e boure;£e fa-los duptar mort, fam e set
verge, o, si no est content, no tardes,£per apagar tan gran set,£pendre aquesta tan envellida e poqua£que en lo meu cors a tan gran fatiga resta.£O, Pirro, pelech sens fons,£on crueldat navega!£Mira lo sepulcre de ton pare£que ja se exugua£e Cassandra e
de tan gran malesa.£Per qué eu te prec, baró sant,£que precs Déus per mi,£per so que eu no muyra axí no-justament;£cor, per ela acusat,£denant lo jutge de tot en tot calaré,£cor més vull la vida perdre£que la mia mare tan legament defamar—.£E
de Sicilia et de Malorques et de Valencia et Comte de Barchelona£per fer dels dits castells£et de cada un dells ço avia enpres,£el sobredit Rey Don Sancho,£segons que dien les cartes£que eran feytas sobre allo,£en les quals posaren los dits Reys sos noms ab
aquells, magníficament,£segons costuma reyal,£haguessen complits tots los officis£que fer devien,£los reys petits aplegaren-se tots en .i. loc£per tal que deliberassen entre si mateixs de tots los negocis.£Mas Yènsal, el qual ere menor de tots, alt de cor£e feréstech per natura,£menyspresant la ignobilitat
alli bon bastiment,£si per fam no era,£nos poria pendre per neguna ost:£quar daygua els,£nan prou en la costa del castell, de una font£quey nex de una part ues tramuntana,£e nuyl hom no lals pot tolre£sil castel no pren.£E sobre aço, nos fom
ne ociós ne corrumput per luxúria,£mas axí con és custuma de aquella gent£de córer e de saltar e de cavalcar e justar£e tirar a taulat ab sos contirals e eguals;£e com sobrepugàs e anàs davant a tots en glòria,£emperò fo molt car a tots; encara
volch soffarir£que hom lo turmentás e l’auciés.£Sapies, fil,£que una gota de la sanch de Jesuchrist abestara a rembra tot lo poble;£mas, per la gran amor£que·ns ha, volch£que tota la sua sanch ne fos escampada,£cor enaxí con empola£qui es ten forment
en veser, en hoyr, en odorar, en gustar, en palpar, tota la has de Deu.£Ama veritat per tal£que la divina veritat£no·t sapia mentider.£Menysprea la gloria d’aquest mon,£que poch dura,£per so que sies posseydor de la gloria£qui no a fi. La tua
hauia bon pujador,£e qui fer ho uolgues hauia ·I· escuder£lo nom del qual a nos no membre,£mas creem que era don Pero Garçes Delfaro,£e hac se uestit ·I· gonio£e ·I· capel de ferre en lo cap,£e lespaa en la ma,£e uee que la
a la transmigració de Babilonia.£David fo rey molt savi,£e trobá estruments a loar Deu,£e hedificá lo temple on fos adorat Deu,£e feu lo Salterii,£e feu molt de be.£E en aquesta etat fo Salamon,£qui fo son fill,£e era molt savi home;£e fo
é á tots los nostres vasalls be é leyalment. 15. . . .£E que dejen pagar los drets de les colmenes£é lo delme de les figues,£é de garrofes, é de les gallines,£segons ques conté en altre privilegi per Nos á ells otorgat.£E que no
moltes gens lo seguiran£e·l creuran£per so que el fará;£cor ara, en est temps en que som,£son tants homens en error,£sens que no an so£que deziren ne no an semblanses de miracles£ne·ls manassa hom a mort£ne·ls preyca hom ab fortz demostracions,£quant mes
Tant es malvat peccat luxuria,£que no mor per valea,£cor als homens vels lutxuriozos£defal lo cors a esser lutxuriozos per valea£e en la volentat conserven lutxuria;£e tant es lutxuria viscós vici e areygat en hom,£que sens oració, devoció e sens afflicció de cors£hom
él.£Per qué lo bisbe maná£que al seu penitencial se confessas,£al qual él avia liurat plenerament son poder.£E-I diable dix£que a negú altre home£sino a él no revelaría sos secretz de la sua consciência;£on, axí forssat, lo bisbe maná aquela femna a si
cor e de enginyn subtill e apercebut,£en les quals cosses se havie tirats£molts dels romans en familiar amistat.£En aquell temps, en la nostra host£foren molts nobles e novels,£als quals les riqueses eren£e aparien meyllors£que ben e honest,£traÿdors de gran tractament, poderosos
alcun teu amich£que molt ams,£hom t’auseya davant£e que el te requezés ajuda£e que·t reguardás piadozament,£e que tu no li poguesses ajudar.£E con ta natura corporal se comenserá a moure,£gita totes cozes de ta anima sinó Deu,£e remembre la sua pació,£la qual
per establiment don Pero Gomeç,£e ·I· altre caualer£de qui nons membral nom,£escuders, e altres companyes.£Mas don Pero Gomeç era cap daquels,£e del castel, e maior, e mellyor.E£param hi ·I· feneuol£e aço fo el temps de Mayg£e tiral feneuol can fo parat ·D·
los apostols£e en los altres martirs£con los ha Deus honrats£en lo cel e en la terra,£per so cor donaren vertader testimoni de la sua laor£e dels seus honraments.£Negar veritat de son Deus£e calar sa laor en los locs£on l’oen negar
ne·ls tolgatz res del llur ne sofiratz£que altra ho fassa.£Sobra açò, si a Déu plau, vos scriuré llongament,£ans he proposat de acabar-vos lo libra£que·m faés començar,£on sia posat lo regiment reyal,£e us soplich£que fasatz trelladar lo libra£que he ordonat de cavalleria£e
per la qual rohó lo bon casador£se deu vel·lar de guardar£e parar sement en les dites coses£e mirar sovent la cara del falquó£si li muda o fa la cara trista.£Encara s’engendra un altra malaltia en lo cap£y en la
de son avi Massimissa.»£De la adopcion de Jugurta£e de la institució de l'hereu£feta per Micipsa, rey de Numida£Adonchs el rey conegué per les letres de l'emperador les coses£les quals havie oÿdes per fama de Jugurta£e, mogut per virtut e per
salvació, n’es meyns digne£que·l peccador qui per sa colpa cuyda esser digne de dampnació.£Tant es, fil, alta coza e noble salvació,£que·l fil de Deu,£per salvar home, nasch a esser home,£e nasch a sostenir greus trebayls£e enguxosa mort en quant era home.£On,
en poder de dit Governador,£allegant lo Governador£que negun no pot pendre homenatge en yviça£sino lo senyor Rey. IIII.£Item posa£que si alcuna persona estranya delenquex£en qualsevulla partida dels senyors d’yviça,£que lo dit Governador puneix£e vol punir aquests aytals delinquents,£encara que aytal
potz plorar,£puja fer penitencia en los alts munts£e ffug al segle, e fe aspra vida e está sol,£hi ymagina les grans penes infernals,£les quals sostenen los infernats.£E ta ymaginació muda en diverses maneres de turments,£cor adoncs plorarás.£E dementre que est en loch£e
meu regne era.£E si no has dolor de mi,£hajes compassió de tant de poble crestià,£qui és jutgat a perpetual cativeri,£e dones e donzelles£qui són e seran desonides e posades en captivitat.£E contempla que encara£que aquesta ciutat sia ben provehida de vitualles£e de
mal al fel,£pica de la flor dell salze£& donali n en sopes.£O fe aquella medicina£que auem dita a la set toladora.£Si a mal de fel en los peus o en lo bec£& en les nars£par que sia rallus.£Item a
con el[s] en mot gran honor lo solguessen aver.£ERa a el vigares£que tots los autres fossen vestitz de motz blancs vestimens.£Empero el se pensava£que, con totz lo tenguessen per leg e per aurat, £que les santes verges per encantement l'aguessen en axi encantat.£Per que les
consellya com vols fer luxuria£o con vols dir mal de algú.£Con jaus en ton lit£e ous lo seyn£qui sona£per ço que vages a la missa pregar Deus,£adonchs lo bon angel te consella£que·t leus£e que vages fer gracies a Deu,£qui
cuydauen£quens haguessen retengut.£E els homens Dosca hauien ia enuiat a don Ferrando£et als de Saragoça£que uinguessen,£que els nos tenien en Osca.£E aço passat, anamnossen, a Pertusa.£E nos estan aqui, don Fferrando e don ·G· de Muntcada£e don Pero Corneyl uengressen a
homens£qui son en error.£Sabs, fil,£per que Deus t’a donade conaxensa de si mateyx?£Per so que l’ams mes£que totes cozes.£E si ames alcuna coza mes que Deu,£on mils lo coneyxs, major culpa as,£e mayor pena n’eurás£si ab aquela colpa vas
dapnats£qui nul temps no·n exiran;£l’autre es lo infern£qui es appellat purgatori,£en lo qual hom fa penitencia,£per ço cor no l’a complida en aquest mon;£lo terç infern es lo loch on entraren los prophetes ans£que fos encarnat lo fill de Deu,£e aquest infern
libre;£mas breument te direm£algunes poques de paraules de la gloria celestial.£Amable fill, en paradís se demostra Deu£en sa unitat e trinitat e essencia£al remenbrament, enteniment e voler de la anima;£e aquesta demostració es tan gran,£que lo remenbrament e·l enteniment e lo
barons honrats£que no sotsmeten si mateys al conseyl malvat de lurs homens£qui meyspreen lo conseyl£que·l Sant Esperit dona.£Al punt de la mort, con tot conseyl defal,£adoncs ha hom mester, fil, lo conseyl de Deu,£lo qual no fal a aquels£qui·l demanen,£cor
guarir la ditta malaltia£predràs donzell e picar-lo-as bé;£e prendreu vinagre£lo milior que pugau haver,£e feu que sia blanc.£E quant lo donzell serà ben piquat,£mettu-li un poc del dit vinagre£e premeu-o tot e traeu-ne lo suc;£e prendereu un budell de gallina£e metteu-i
respos :" LO deus meu£mana a nos dien" ven totes les coses que as,£el preu puys dona a ppobres.£No dix ges a rics,£e con tu sies ric,£contral manament de Deu eu faria£si alcuna cosa a tu donava.£E adonc senta Anestasia en
de mora agresta,£& d’asso banya souen lo loc de les tynes£que roen les penes.£Item si aura lengua anjs & mell & estafrisagria,£& cural mesclan ab aquell suc de mell£& spergen sobre l’api.£Mas si no profita lexa asso,£he donali a menjar
concordar ab lo dret celestial,£e sagons que lo dret a diversificament en si matex£te convendrá a jutyar.£Dret canonic está, fil, en dacret e en dacretals,£qui son dits de sants£e regla e ordonament de santa Esgleya£e de sos sagraments;£e dret civil está
carn o en ossa—.£E dix,£en aqueles revelacions,£que as-ela era revelat£que aprés xl dies de la seua mort£se·n puyà Senta Maria.£Car Senta Maria ab ela parlan li dix:—£Aprés lo puyament del Seyor£visquí eu un ayn entir,£e aytans dies con són aprés lo
y dit mossèn Johan Deyana£y lo dit frare, lo dit mossèn Johan Deyana feu£que ell deposant£se posàs en lo seu llit£y dormien tot los tres aquella nit£y estant axí en lo llit ell deposant£y dit frare y lo mossèn Johan Deyana£que se despullava
poran, ne aquella pena estorser no poran.£Com serás a la carniseria£e veurás que los carnisers ab los grans coltels degollaran los moutons,£e ab les masses auciran los bous,£e escorxaran ab los coltels be talans aquels,£e puxes ab los grans coltels trenquen£e pessegen
bisbe tot lo pòbol feu denant si venir;£e a éls manifestament él recomtà,£per orde, tot lo fet ni con l i era pres;£per qué-ls maná£que totz dejunassen e orassen,£per so que Déus los revelas£qui fo aquel pelegrí£qui c l tan gran peril
rahonat los mèrits de sos actes.£E fon manifest£quant lo gentil stil fa pus clara la justícia.£Desesperat lo fort Thelamó de les tan desijades armes,£aquell qui no vençut ne jamés sobrat£havia sofert les grans forces de Èctor, sobrant£e sovint vencent los stranys enemichs, fon
aquels es lugor,£e los objecs£que hom vou an lugor.£Cor sens que lugor no fos en estes .iii. cozes,£hom no puria veer,£e com en alcuna d’estes .iii. cozes no es lugor,£ne l’aer no es purificat£a luyr per la lugor del sol e del foch,
la humanal intelligencia.£Mas, cor los homens peccadors s’ixen de l’orde de ley natural£e son amadors de les vanitatz d’aquest mon,£per assó no reeben la significansa£que les criatures donen de nostro senyor Deus£e per assó son desobadients a Deu e a nature.£Natural coza
cosa a ell posibla per la vostra honor e vida£a créxer e a conservar fort liberalment.£Item, senyor, per fermar vostra senyoria£e per ajustar-vos mills ab Déu,£vos plàcia anar ab eixa gent ab tota veritat,£graciositat, sens prejudici de justícia.£Nagú no y prena injúria, specialment en
comú;£e no se’n fa res,£ans continuament hi senyoreia lo loctinent de Governador,£e aquell condempna e absol,£no apellants balle£ne vaguer del senyor Arcabisbe£ne balle de Pabordre.£COMENCA LA PRIMERA PART DEL LIBRE DE TIRANT,£LA QUAL TRACTA DE CERTS VIRTUOSOS ACTES£QUE FÉU LO COMTE
la bella Elena, assajà ab cautelosa indústria£mudar o mittigar los implacables e cruels fats,£los quals, en los camps de Troya,£a son fill Achilles de mort menasaven.£Vestint aquell ab femenils vestidures,£enganà a tots los grechs£e fon maravella l'avisat Thelamó,£ensemps ab ells, fos decebut.£D'on
e a aquels£qui·n son ten be logats£e tant onratz e encarregatz,£rahó e ora seria£que retornás la frevor e la devoció£qui esser solia£en convertir e endressar los eratz,£per so que no fossen infernats£e que aguessen gloria,£e que en els fos amat e
en ells, hac fe uençre la batayla,£e per la merçe£que noy trobaren aquels£qui eren dins.£E aqui mori nostre pare:,£car aixi ho ha usat nostre liynatge totz temps,£que en les batayles£quels an feytes ne nos farem,£de uençre o, morir.£E nos romanguerem en
Folch de Cardona,£e uench a nostra aiuda a ·I· mes passat,£be ab ·LX· cauallers, el,£e son frare en ·G· de, Cardona.£Enuiam en Ffrontera contra cels de Çaragoça£don Blasco Dalago, don Artal de Luna:£e no romas ab nos sino don Ato,£e don Rodrigo Liçana,
Andreu romas en la ciutat de Borgòndia,£los barons d'aquela ciutat, iratz de l'escapament de Sent Matheu,£preseren Sent Andreu,£e per les places, ab les mans ligades, lo ros- segaren;£e con la sane exís d'él, él orava a Déu per éls,£e Crist per la sua oració los
se regien no per regiment o custumes£ne per ley ne per imperi de negú;£vagarosos corrien ça e là, habitaven en aquella partida£hon la nit los prenia.£Mas despuys que Èrcules morí, passó en Spanya,£axí con los afres extimen,£la host de aquell, composte de diverses gents,
mesura en l’alta paret,£de tos huyls tro als teus peus£e e·l peu de la paret,£e que·n sies luny£aytant con ha de tos peus a tos huyls,£adoncs as la primera mesura de geomatria.£Enaprés cové que fasses .ia. altra mesura sobre la primera,£e
De la emulació e envega de Micipsa, rey de Numida, contra Jugurta£e de les fraus machinades contra él£En les quals coses Micipsa,£jatsesie que en lo començament£se alegràs e li plaguessen,£extimant£que la virtut de Jugurta serie profitosa£e a glòria e honor
per tos peccatz e per los meus;£e per so que graesques a Deu los bens£que sens trebay te fa posseyr,£acustuma conaxensa en ton coratge.£Acustuma ton cors a trebayar£per so que ages sanitat,£e que no sies gros ne pererós.£E acustuma te anima
con tots los .iiii. alamens£son ajustatz en .i. cors alementat,£axí con en lo meu e en lo teu e en los altres corsos£hon son ajustatz los .iiii. alamentz.£En la primera composició comensa generació,£e en la segona corrupció.£E saps per que?£Per so
vertuts sens obra de Sant Esperit.£Lo Sant Esperit gloriós,£si·l ames e·l temps e·l honres,£eyl te pot donar saviea,£per la qual lo Deu de gloria£volrás amar, loar, honrar, servir£en tots los temps de ta vida.£Injurioza coza es, fil,£que Deus
l’enteniment enten en altra temps.£E per fe entendrás en l’altra segle,£con hi serás,£so que ara no y potz entendre:£enaxí con veritat no pot esser vensuda per nula coza,£enaxí la fe que as, si la ames,£no porá esser vensuda.£Los malvatz crestians qui
e de ventura£Fat es natural ordonament de cozes vivens per la providencia divina;£e ventura es so qui es desirat£e ve a aventura, sens ordonament de pensa,£e ventura es esdevanir£so qui no es aut en entenció per cogitació de pensa.£Amable fil,
aysò dit,£l'àngel se·n puyà al cel ab molt gran lum;£e la palma£que l'àngel li adux£resplandia de mot gran resplandor£e era la vergua molt vert,£mes les fules d'ela eren resplandens£ayxí con estela matutinal.£Fo feyt en aquel temps£que, dementre que Sent Johan
fugen en altres terres,£ama mes los bens d’aquest mon£que la honor de Deu£ne la salvació de son proysma.£Molt jueu es£qui seria crestiá£si avia de que vivís£el e sos infans e sa muyer.£Hon, qui no·ls vol donar ne fa comú£hon
sobre nostra dona e sobre los apostols,£e inluminá-los de sciencia e de lenguatges diverses,£e confortá-los de la gracia e de la benedicció de Deu.£En aquel dia fo ten gran gog£en nostra dona e en los apostols£que, per abundancia de gran alegre£e de
En Spanya el nom de la nostra família és renovat,£e finalment, ço que és molt difícil entre los mortals,£has vençuda envega ab glòria.£E ara, quant natura me fa fi de la mia vida,£per aquesta man dreta, per la fe del regne,£te amonest e·t
pres en si molt gran congoxa,£e volent-la aconortar£no pogué retenir les làgrimes de la sua natural amor,£manifestant la dolor e compassió£que tenia de la mare e del fill,£e per bon spay estigué£que no pogué parlar,£sinó que tots tres ploraven.£Com les dones e
hi uolem hauer.£E sobre aço leuas en ·G· de. Muntcada,£e dix:£Senyor, sol lo nom,£que hom diu£que uos nos uolets mal£nos es fort mal:£e pensats de uenir a Saragoça£e entrar en uostra Ciutat e en uostre logar,£e ali porets mils parlar£e
lo sacrifici£que·ls prophetes e·ls patriarques£fahien a Deu con fahien holocaust;£e fo significat en los tres infants£qui foren mesos en lo foch e no cremaren,£segons que recomta lo sant propheta Daniel.£La tersa manera, fil, es de sanch,£e aquest babtisme de sanch fo
cové contra veritat e justicia.£On, per assó, fil, guarde·t£que no sies blesmador ne loador de nuyla re£hon sia fals testimoni.£Deus vol£que tu no fasses fals testimoni,£per so que sies testimoni de veritat de Deu,£contra lo qual son molts malvats blasmadors£e
cogitar con gran goyg auries£si hom ta treya de .i. pou£plen de foch e de sofre e de serpents e de tenebres,£e hom te muntave en la gloria celestial.£Si per .i. peccat de Adam£les animes dels prophetes,£qui no consentiren al peccat,£estegren
e en ten achcellent con lo cel,£a comensar te cové,£dementra que temps as,£con fasses bones obres,£e guarda·t que peccat no fassa ton cors ten fexuch£que no pusque puyar en les altees£en les quals pugen aquels£que, per via de penitencia feta en dejunis£e
certament£que Antoni Mir li ha£trames mija quartera de melles…£Deus honrat gloriós senyor nostre,£ab gratia e benedictió vostra£comensam aquest libre,£qui es dels comensaments de Doctrina pueril.£Del prolech£Deus vol£que·ns cuytem e trabaylem en eyl a servir,£cor la vida es
senyor de Montpestler si fos hom,£e aytambe si fos fembra.£E aquestes paraules foren meses en cartes.£E en aquesta manera en ·G· de Montpestler,£haut conseyl de sos nobles e de son conseyl,£atorga les paraules,£e feuse el matrimoni.£E en·G· de Montpestler hac daquela dona una
assotat,£feeren-li aportar lo crou£entró al loch on lo crucificaren£e clavelaren-lo en ela,£e puys dressaren la creu,£e estava penjat en la creu per tal£que tuyt lo vaesen.£Ab sal e ab fel e ab suja e ab vinagra lo abouraren,£e son cap
irat, trist, temorós£e a passió e trebay£per malautia o per altra coza.£Si aquest nombre fas, troberás£que aytant o pus dorm hom con vetla,£e mes vegades es hom irat e trebayat£que alegra ne pagat;£hon, con ten breu sia la vida en esta
Deu, o turmentat, impassient fil de demoni,£impascient turmentat, dezagradable al fil de Deu.£De guardó Merit es guardó promés;£per guardó es donat lo regne dels cels a aquels£qui per la amor de Deu£sostendran en aquest mon£persecucions, trebayls, ontes e tribulacions.
abstinencia, continencia, prudencia, no·t ajuden?£Per so cor no as fortitudo contra la temptació£ne no as membransa de les vertutz damun dites,£qui son agradables a Deu.£Custuma es de bon garrer£que membra son anamich£ans que sia ab eyl en la batayla.£E sabs per
los tribuns del poble,£altres an fetes qüestions injustes£e molts haver feta mort en vós han per no res.£Axí, en tant con cascun ha fet més de mal,£aytant és molt més pus segur.£La sua paor de les sues traÿcions e malvestats£han transladada a la vostra
lo regne,£e que havie feytes moltes coses bé e virtuosament£e que per açò él no podie sofferir injúria,£e que Adhèrbal, ab engans e ab aguayts,£perseguie la sua vida,£e que no devie desplaure al senat ne al poble romà£si él exie a carrera als aguayts
missa.£Amable fil, aytant con Deus dona pus noble orde a prevera que a nul home,£aytant es pus obligat lo prevera a amar Deu£e agrayr Deu la gracia e l’onrament£que li fa en est mon.£Si orde es, fil, pus honrat en .i.
del Rey en Fferrando,£qui hauia nom don Alfonso:£e laltra fo dona- Urraca£que fo Regina de Portugal:£e laltra Regina fo dona Lionor£la qual nos haguem per muyler.£Els fiyls£quel Rey don Alfonso de Castela hague£ach nom la ·I· linfant don Fferrando,£e laltre ach
l’oyr e sentir al palpar,£e tots aquets objets son corporals,£enaxí anima ha objets spirituals,£los quals pren remembrant e entenent, amant o hayrant.£Enaxí con color blava o vert fortifiquen la vista corporal£e veer color vermeya enfortex coratge d’om,£enaxí membrar e entendre e amar
Tu diguest de ta boca£e manest£que durés per tots temps,£dién«£En qual que ora menyarets, morets per mort».£On con aquest sia d'aquel[s] nat£qui menyeren lo menyar per Tu vedat,£per dret de la tua sentència deu morir—.£E Nostre Seyor dix:—£O home, legut t'és
nons conuidaren pas:£e quant aguem menjat som alegres,£e dixem£que bens era semblant£que fariem ço que nos uolriem,£pus tan bens acuylien.£E quan fom gitats nos£e tots aquels qui jahien denant nos,£uench ·I· porter nostre,£e dix£que be ·C· homens
què ets sà venguts vosautres£que no avets res en aquesta ànima?—.£E mantenent la Verge Maria fo aquí present e blasmà-los£car éls avien raubada e tolta la sua ànima.£Mes éls dixeren£que éls l'avien trobat e[n] mala vida.£E ela lur dix:— £No és vers so
qual dessús havem feta memòria,£hom consular e príncep en lo senat.£Aquests, per tal com la cosa ere invidiosa£e suplicats ensemps per los númides,£en .iiis. dies s'espatxaren e pugaren en la nau.£E aprés, en breu de temps,£arribaren e prengueren terra en Útica;£trameseren les letres
en lo dit atrobament de dit llibret£en Jordi Cocorella, fill de dit Esteve,£e dempuixes hi vengueren ses germanes del dit Jordi£quil veren.£En apres, ell testis,£mostra lo dit llibret a n’Anthoni Johan prevere,£lo qual dix£que molt temps havia£que era estat furtat de
la destructió£que a ells, merexents, los spera.£Però, dolch-me£que no la faran los troyans,£mas diran£quels déus los punexen per los mals£quens han fet.£E, axí, quant en sdevenidor de nosaltres se parlarà,£les darreres paraules finaran:£los grechs vencedors, los troyans destruyts.£Mas, què aprofita
poria dir del cors,£mas breument me·n pas.£Sabs per que?£Per so cor molt he a parlar de Deu.£De vida£Vida corporal es actualitat£per la qual viu lo cors,£e vida spiritual es amar Deu.£On, si tu, fil, ames vida corporal,£ama sanitat,
cosa—.£E irat él maná metre Sent Andreu en la càrcer.£E s'endemá matí aquel Egeas£se posà en la sua cadira;£e al sacrifici de les ydoles£a fer Egeas convida Sent Andreu,£a él dién:—£Si a mi tu no obesex, en aquela crou.
per la volentat de misericordia£serien benuyrats en perdurable benuyransa.£Si misericordia no·t ajuda de justicia,£e qui·t valrá?£Ne aquel a qui tu no vols perdonar,£no·l pots dampnar;£e cor no li perdonest,£est jutyat a dampnació.£On, per assó que ages amichs£e que tos
alcuna veguada eu recebi l'Avangeli,£pregant Nostre Seyor£que a mi d'assí enant donàs castetat;£mas en aquel peccat son enveleit£e, per mala cobesa enbressat, de mantinent e- peccat£que eu avia costumat retornava.£On una vegada, per mala cobeesa enflamat,£oblidat l'Avangeli,£lo qual sobre mi avia pausat,
aprés los barons molt clars de la nostra ciutat,£los quals acustumaven axí dir,£con veÿen les ymages de lurs mayors e les guardaven,£que molt fortment los encenien£e·ls inflamaren el coratge a virtut.£Encara deÿen£que aquella cera ho figura£no havie en si tanta de força ne
a nostre senyor Déu£com l'à volgut il·luminar.£E majorment yo,£qui só tant gran peccador,£que en lo temps de les guerres he fets molts mals£e dans a moltes gents.£E no val més,£puix me só apartat de les grans guerres e batalles,£que·m dó tot al
que?£Per so que no·t samfones£e que no sies catiu e sotzmés de glotonia,£qui ha tants sotsmeses,£los quals fa esser en la ira de Deu.£Da lutxuria£Lutxuria es desig no sadolable,£contrariós a orde de matrimoni.£On, aytal desig es ahirable a Deu,
bataylla.£E per totes estes coses ere ansiós e curós.£E empatxat per aquestes dificultats,£pus que veé£que l'hom tant amat e volgut per lo poble£no podie ésser opremut£ne per força ne per aguayts,£e mayorment car Jugurta ere prest de mans£e amanuvit e
tractarie alcuna cosa en Roma per preu o per gràcia de favor.£Mas despuys, pus que entès£que Scauro ere parçoner del negoci,£hagué gran sperança de recobrar pau£e ordonà de fer ab éls de tots los patis e convencions.£Enaprés fo tramès, per causa de la fe, per
qui es en eyl£per so cor ix del fil de Deu?£Ne, per donar ten gran honor a Deu lo pare,£qui engenra ten gloriós fil,£del qual ix ten gloriosa parsona con es lo Sant Sperit,£per que son duptades a jaquir riquees£ne benuyranses ne muler ne
per muyler.£E sobre aqueles paraules que foren tractades£e acordades damdues les parts,£ço es assaber, de nostre aui e del Emperador:£feu matrimoni nostre aui ab la Regina dona Sanxa£que fo fiyla del Emperador de Castella.£E lemperador de Contastinoble no saben lo matrimoni£que el auia
nos fossem entrats en Munntso£que enuiariem per los meylors homens de la uila£que uinguessen denant nos,£e quels diriem aixi:£Pregam, e manam uos,£que gardets la uila,£e que tanquets totes les portes,£e quey tingats porters e homens armats,£e que noy lexets entrar negun rich
per tot lo poble dels crestians,£que lur do gracia£que sien defenadors de la santa fe catholica,£e con la exalsen a honor de la santa passió de Deu,£la qual sia honrada per la santa Esgleya£en lo loch on fo mort£e viu lo fill de Deu,
carn de deu dies£e fa’ls sans e dóna’ls fam.£Se voleu esquarire a tudel£hareu un diner de colofònia£e un diner de trementina e serà nova£e sia més la quantidat de la colofònia£que dels altres materials.
quens retrau la Sancta Scriptura£que diu:£Omnis laus infine canitur.£Que uol dir aytant,£que la meylor cosa quel hom pot hauer,£fi es a la derreria dels seus anys:£E la merçe del Senyor de gloria£ha feyt a nos en aquesta semblança£per ques cumple la paraula
li es plaent ab que pusque servir Deu.£Esguarda quantz homens ha en aquest mon£qui per diners, qui no son Deu,£e per vanagloria, qui fa hom enamich de Deu,£e per benanansa mortal,£sostenen tants de trebays£e tantes de tribulacions.£E, doncs, amable fil, sabrás
de qui espera be e dretura,£que trop dretura en uos en esta manera:£que si en ·G· de Cardona£no es uengut apareylat de fer dret,£que uos que enantets contra en Guerau£e contra los seus bens, a fi£que la comtessa pusca uenir a compliment de dret
dona temor£per so que hom conega£que el ha tot poder e sap totes cozes,£e en tots temps e en tots locs es dreturer.£On, si tu as major temor de senyor terrenal que de Deu,£tu renegas lo Deu de gloria,£qui no tem nules cozes,£e
vegades ab bregues,£alongaven el temps,£ablenien e excusaven la crueltat del fet.£E si no que G. Mèmius, tribun del poble designat,£baron agre e infest al poder de la noblea,£hagués informat el poble romà£que alò se faés—£que per pochs hòmens traïdors la traÿció de Jugurta
minvar la multitut de la casa,£partida de aquells per cobeegança de senyoregar£e altres cobeegançes de coses noveles,£hedificaren, en la riba de la mar, ciutats:£Hipona, Adrumeto, Lopto e altres ciutats.£Aquestes en breu de temps cresqueren,£les unes foren en deffension als seus hedificadors,£e altres a
frares meus, los apòstols, sien ajustats ab mi£per so que eu los veya ab los meus uls corporals£e que éls me sobelesquen£e, éls presens, reda la mia ànima a Déu.£E prec-te que la mia ànima,£quant hixirà del cors,£no veya negun esperit terible ni maligne
Cerueylo en ·XIII· dies.£E sobre aço anam assetir Muntcada,£e messi en ·G· de Montcada, e don Pero Cornel, e don Rodrigo Liçana,£e don Uales Dantillo, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia frare den Ponç ·G· de Torreela:£e nos no hauiem mes de ·XIIII· anys con lo
entendre Deu e anar a l’esgleya£es acustumar volentat en amar Deu£e son pare e sa mare. Memoria£qui membre£e enteniment que entena tamor,£vergoya engenren volentat£qui desama falimentz e ama vertuts,£e per assó infant deu crexer£e deu esser nudrit ab temor, vergoya,£per assó
tu, sensa£que no·l na pregaves ne tu no ho meraxies,£s’es encarnat e ha sostenguda mort,£quant tu, doncs, deus aver gran esperansa£en la justicia, misericordia, poder, saviea, caritat£e en totes les vertutz de Deu!£De caritat£Caritat es amar Deu e son proysma,
dolor prin saluia£& lo suc d’ela he mescla ab leyt de somera£& de fembra preyns£so es pus aja infantat dins .viij. dies,£e vntalo sotz les ales.£Item donali ceruell de cadell & aytambe al mirle.£Les demont dites medicines£deuen esser fetes a les aus poques,
regidor.£E si per ventura qualsevol dels legidors e regidors seran necligents a fer elecció,£en aquest cas vull£que lo legidor principal e regidor£sei elet per lo maioral del dit hostal, hereu meu,£e per aquells qui seran romasos en lo dit col·legi£appellant-hi tres studiants o hoynts
yo·t dich de la concepció del fil de Deu,£e obligat est a cativar ton enteniment£per so que sies exelsat per lum de fe,£cor enaxí con naturalment som tuyt ubligats a murir,£enaxí per la nostra fragilitat£e per la subirana obra del Altisme£som tuyt obligats a
onta£que ualriam tant con la mort.£E aquela sao nos no hauiem sino ·XIIII· anys.£E dixem li£quens pesauen molt les paraules£que el nos deya,£e per aquesta raho£que la sua onta tenriem nos per nostra,£tant de parentesch hauia entre nos e el.£E allo
ment;£e, <as concebut malament,£e> sobre assò cor as demanat con- seil del teu mal al diable.£Mas, enperò, penit-te'n,£e creu en Crist,£e mantenent l'enfant del ventre tu gitaràs—.£La qual, en Déu cresent,£mantinent fo deliurada e la dolor l i cessa. * M . Un
los angels e arcangels e tots los sants de pareýs;£e ab cants de molt gran dousor e ab molts grans honraments£pugaren nostra dona en lo cel subirá,£en la gloria de nostro senyor Deus.£Con nostra dona remembrá la miseria d’aquest mon,£de la qual exida
don Açnar Pardo,£et daltres de sa maynade molts,£e daltres qui a nos no poden membrar:£mas tant nos membre£quens dixeren aquels quey auien estat,£e sabien lo feyt,£que leuat don Gomes, e don Miquel de Rada, e don Açnar Pardo,£e alguns de sa meynade quey
en Anglaterra£com lo comte Guillem de Veroych era mort£tornant-se'n de la Casa Sancta de Hierusalem.£Sabent la virtuosa comtessa tal nova,£fonch molt atribulada£e féu molt desmoderat dol,£e féu-li fer les obsèquies£que un tan virtuós cavaller era merexedor.£Aprés, per discús de temps, lo
ton voler enfre ton remembrament e ton entendre,£cor per massa voler es torbat l’enteniment a entendre,£per lo qual torbament se cové ab ignorancia,£qui·s descové ab justicia. Sabs, fil,£per que es donat jutge als homens qui pledegen?£Per so cor pot aver pus atrempada volentat
crisma,£ab la qual om ha reebut lo primer sagrament.£E ab oracions unten hom per los locs£on hom ha fet peccats e faliments.£E en aquel dia de unció deu hom, fil,£gitar de son cor totes cozes temporals£e deu hom affermar en son cor
a sostenir trebays£per servir e honrar lo senyor de gloria.£On, con sia coza£que tuyt siam obligats a servir Deu£a demostrar la gran caritat, liberalitat,£grassia e misericordia, pietat de Deu,£promet lo rey dels reys£que retrá guardó a tots aquels£qui per mostrar,
deffensions.£E despuys, de nits e de dies, s'esforçave,£o per força o per engans, temptar, prometén guardó,£a los qui deffensaven los murs,£adés los mostrave son poder e fortalesa£metent-los pahor e dupte;£e de tot en tot ere entès£a aparelar totes coses£qui faheÿen a invasió,
si denunciave greus menaçes£si no·s levave del setge£e que cessàs del combatiment,£emperò, aprés moltes paraules despeses debades,£los legats se partiren d'aquí.£Que·ls asetgats per Jugurta e·l rey Adhèrbal£se donaren e·s reteren a él£Aprés que aquestes coses foren oÿdes,£los itàlichs, per
sen anà en Càller ab lo dit carratell de vi,£lo qual portà a mossèn Michel Ambert£y a la tornada£que feya de Càller£torna ell deposant lo camí de Serramanna£en casa de dit mossèn Johan Deyana,£lo qual dit mossèn Johan£li donà una ampolleta dins la
e per la sciencia sap£so qui es be e so qui es mal;£e per assó prudencia ajusta saviea e sciencia,£e saviea e sciencia componen prudencia,£e prudencia no es sens saviea e sciencia.£Sabrás-me dir, fil,£qual es mayor be, o esser amat de Deu
ne que hauia.£E el dix:£Ferit so,£e uels uos aqui per on uan.£E no hauia ab nos sino don Assallit Daguda e Domingo Lopiç de Pomar.£E ueem ·P· Aones ab ·XX· cauallers£qui nos partien del,£pujan per una costa a ma esquerre,£que uolia fstolçre
fora.£E agren se a u ençre los de Perpenya£e pres en Jaspert de Barbera en aquela brocada.£E sobre les cartes£que nos hauiem enuiades an ·G· de Muntcada£que no uolch fer manament nostre,£e feu mal a don Nuno,£e li entra en Rosseyllo, manam nostras
home secca o polvoriza-la£e ages sedes de porc e capola-les menudes£e mescla-les ab la ditta pól- vora,£e dau-li-u ·viii· o ·viiii· jorns.£Axí meteix, res bo del cuirons e de les granotes ben seques£e dau-li a mengar ·v· o ·vi· jorns e guarrà.
si tu no serveys Deu ab tu matex e ab so que as,£tu tols a Deu so qui es seu.£Tot poder, saber, tota dretura es en Deu,£e lo seu voler vol justicia£e haira injuria e torts;£e per assó es temable la justicia de
lo aturmentat sperit meu,£per hon les mies injustes aflictions£poden ésser per vosaltres, dones de honor, conegudes.£E acompanyant les mies doloroses làgrimes e aspres sospirs,£vençuts per la mia justa querella,£presenten la aflictió e obra per la executió£que tal sentiment los manifesta.£A vosaltres, donchs, dones
occiosidat,£es a ssaber, malvestat et pereza;£porque, si el coraçon del hombre es escalfado£por luxuria o por viçiosa o dapnosa malvestat,£la virtut çessa,£el tiempo et el engenyo eslenega et defalle,£la infermedat de natura es acusada,£et los actos culpables trasmudan lur culpa en los fechos.
sentencia,£cor Deus es en tots lochs£e sab totes coses.£Amagar no·s poran ne contrestar no poran,£ne prechs ne escuzacions, res no·ls valrá.£Amable est, fil, a ma anime,£cor remembre que yo t’e engenrat£e he esperansa£que sies salvat;£e ahirable me serás si·t
de justicia desigant obres d’esperansa, de caritat e de les altres vertuts.£Deus ha promesa, fil, benuyransa de sadolament a tots aquels£qui desigen justicia.£E sabs per que?£Per so cor Deus es justicia£qui es compliment a·talentament de justicia.£Si desiges justicia e mors
assó que son poder e sa vertut fos major£que tot l’altra poder e tota l’altra vertut£qui es en les criatures.£Aesma, fil, com dols esguardament era aquel£qui era entre Jesuchrist e nostra dona,£qui·l sabia son fil e senyor de tot lo mon,£e Jesuchrist,
primer sagrament de santa Esgleya es, fil, babtisme,£qui es mundament de la general colpa,£la qual cahich en l’umenal linatge per obra de peccat.£Saber deus, fil,£que babtisme es en .iii. maneres:£la primera es de aygua,£la qual fo significada en lo temps del deluvi,
Montpestler, punya con fos senyor de Montpestler,£per ço cor el era hom.£E aquest pleyt uench denant Lapostoli£si que nostra mare la Reyna dona Maria£ana a la cort de Roma per mantenir son dret,£e que nos que erem son hereu£fossem senyor de Montpestler.£E tengren
e en les cogitacions on es desonrat, pensa, fil,£con gran seria la benuyransa£a la qual seria espirat per lo Sant Esperit.£DE LES .VII. ARTS£De gramatica, logica, rethorica£Art es ordonament e establiment de conexer la fi£de la qual hom vol aver
rànciu,£e engüent rosat,£tant de hum quant de altre;£e mesclau-lo tot ensemps£e untau-li-u les mans dins e defora£fins a tant che conegau£que le mans sian desinflades£les tres partes de la unfladura.£E, aprés, amb una lanceta subtilment£que sia prima, svenar-l’eu en les fonts
en .iii. parts,£les quals tu no est de adat£que entendra ho poguesses;£ters comensament es los .iiii. elaments composts sincibles;£quart es en los corsos engenrats per natura,£los quals son en .iii. jenres: vegetables, animals, metals;£.ve. es en les cozes corrumpudes innaturals,£axí con pudridura, fems,
Luna,£e de nostra meynada Darago:£e entre tots podien esser ·CXXX· cauallers,£e els de dins podien esser ·CXXX· cauallers.£E faem demanar an ·G· de Muntcada£quens donas postat de Muntcada,£e el respos nos que lans donara uolentes£si daltra manera la li demanassem:£mas per ço
fa pahor,£e per so cor ames mes esser en aquest mon£que en l’altre.£On, si tu fosses Jesuchrist,£ja no volgres murir ne murries,£con sia coza que Jesuchrist no murira si·s volgués.£Qual coza es aquesta£que·l senyor vula esser mort per son vessal,£e
fecunda Ècuba£havia fet quasi stèril,£poblant de quada dia los inferns£de nobles ànimes troyanes,£aquell, lo qual Júpiter no gosà engendrar,£tement la resposta de Proteu,£armat de les forts armes de Vulcano,£banyat en lo trist stany£per lo qual jurar los déus no poch temen.£A
no aurá fi.£Con Adam viu son senyor venir e son creador£per eyl a deliurar del trebay e de la dolor£hon avia estat .v. milia ayns,£adoncs dix:«£Aquestes son les mans qui·m crearen e·m formaren£e aquest es lo senyor£qui a remembrats nos en
coza per la qual pusques oblidar lutxuria,£e que en ton remembrament no pusque araygar lutxuria;£cor, con en lo remembrament£luxuria met rayls per molt esser membrada,£per aquel araygament met rails en la volentat£per la qual es dezirada.£Pintar e acolorar ses faysons e ornar
article,£e creura en lo Deus Fiyl es lo ters,£e creura en Deus Sant Spirit es lo quart.£Deus Pare enjenra de si mateyx Deus Fiyl,£e de Deus Par·e Deus Ffyl£hix Deus Sant Espirit;£e lo Pare e lo Fiyl e lo Sant Espirit son
altra a husansa£per la qual sia pus prop a hobra natural;£cor, enaxí con natura seguex son cors£e no·s desvia de sa obra,£enaxí los infantz en lo comensament£s’acustumen a bons nudriments o a mals.£Sapies, fil,£que .iies. maneres son de nudriments:£la .ia.
los senals desobra dits.£Més avant li veureu fer altre sennal£en què milyor lo i conoscereu,£e guarda que allí on diu desús£que li veuràs los lagrimals dels uls inflats, sàpias£que en aquel loc li veuràs enflar£e desimflar quant alenda,£axí com a tot, quant lo
Deus ha creat home£per so que aja salvació;£e con home se sotsmet a peccat£e es desobadient a Deu,£adoncs s’ix hom de la rahó£per que Deus ha creat home,£e cor Deus es just£ponex home en infernals trebays.£Deus dampna£qui·s vol, mas
nostra dona es sobre mon enteniment,£qui n·o pot entendra,£e sobre mes paraules,£qui no ho poden recomtar.£Ffil, aquest nom Jesuchrist£es aytant a dir con nomnar ensems deu e home,£e aquest nom aperaxament£es aytant a dir con demostrament;£on, si .i. hom molt
17. . . .£E declaram que paguen tots los dits moros,£é los que per temps serán,£la huytena part de tots los fruyts á Nos,£ó á qui Nos volrem;£é que no sien tenguts alcuna altra cosa pagar£de tots los lurs fruyts,£los quals naxerán en
mateys com d’altres.£E aquest orde e manera vull£que hi sie servada d’aquí avant en per tots temps,£carregant la consciència dels elegidors£que null temps elegesquen algun qualsevol sie,£de qui sien pregats.£Emperò, per ço que la elecció£no puxe ésser contradita,£e vull que pus sie
Deu,£e series las e ugat£con no les hoyries.£Si est, fil, irat ne as£nula tristicia en ton cor£ne si as negun trebay,£si vols alegrar, consolar, repozar ta anima,£encontinent te dona en oració,£cor oració ha ten gran vertut£que tot home trebayat,
los peus & los huyls£& en lo get e en altres coses sembla falchon.£Lo .vij. linatge es breton,£lo qual pren tota au,£& ha principat sobre totz ocels de cassa£si que neguna no gosa pendre denant ell,£ni volar sobre ell volant,£los peus ha grosses
E enans que donassem sentencia contra ell ni enantassem,£car aço era forma de dret,£tornam a ella£e dixemli:£que aço no podiem fer sino,£con orde de dret ho uolia,£e axi ho deuia ela uoler et son conseyl.£E haguem acort£que citassem en Guerau de Cabrera
e defén-lo,£e sia reduyt al teu sanct servey£perquè·t pugua servir£e donar lahor e glòria.£Car en tal punt stich com lo treballat mariner£que, fallint-li aquell port a hon sperança de repòs presumia,£per ço recòrrech a tu, sacratíssima Mare de aquell Déu Jesús,£que vulles per
esputar-s’an ab el£e contrestar-li-an a ses falses rahons,£e el auciurá aquels en aquela plassa.£E, adoncs, nostro senyor Jesuchrist no u volrá pus sostenir, la malicia d’aquel,£e auciurá-lo devant tot lo poble.£Amable fil, en paraís terrenal£fo lo demoni contrari a la divinal gracia
e hauem los lexats en dret de Uilela£e pensen de uenir aytant con poden.£E manam encelar,£e no hauia ali ab nos sino ·IIII· cauallers:£e manam als del conseyl en pena de traycio£que uinguessen apres nos,£enuiam aytambe a Barbastre.£E sempre anamnosen a les Celles,
yo.£E feren la li mostrar a ella,£e dix nos:£con ella era uenguda merçe de nos£perço can sabia,£e axiu deyen les gens,£que en nos trobaria dretura merçe:£e era uenguda a nos£perço can prenia gran tort en nostra terra,£e que tota la terra
los mals qui venen per luxuria,£e per so cor luxuria fa tant de mal£e es occasió a tans defaliments,£per assó ha manat nostro senyor Deus a hom£qui sia enamich de luxuria e amador de castedat,£per la qual castedat sia apelat£en la gloria de Deu.
portava ales,£pensà los déus ab ulls justs£miren les coses humanes.£E axí fóra rahó£qui tan mal socorregué,£fos mal socorregut,£e lo desemparant fos desemperat.£Yo viu Ulixes ab altes e paorugues veus,£dignes de misericòrdia,£reclamar als grechs£que de mort lo restaurasen,£al qual
dies.£Com lo comte Guillem de Veroych preposà£de anar al Sant Sepulcre£e manifestà a la comtessa e als servidors la sua partida£En la fèrtil, riqua e delitosa illa de Anglaterra£habitava un cavaller valentíssim,£noble de linatge e molt més de virtuts,£lo qual,
Dorta e en ·Bñ· dez Castel bisbal,£e aquels fugiren ab los altres.£Mas be sabem per cert£que don Nunu Sanxes, e en ·G· de Montcada£que fo fiyl den ·G· ·R· e de na ·G· de Castel uiy,£no foren en la batayla,£ans enuiaren missatge al Rey
ab tu, fil,£qui es qui pusque contra ton poder?£Ne qui es aquel qui tu puscha partir£de l’agradable volentat de nostro senyor Deus?£De sciencia£Sciencia es saber so que es,£la qual sciencia, fil,£doná lo Sperit Sant als apostols e als altres homens
Ab honor ce cové amor e temor,£cor deshonor es feta per desamor e per menyspreament.£Hon, per assó, fil,£que tu no ages en meynspreament ton para ne ta mare,£no desams aquels amant la possessió£que pocezexen dels bens d’aquest mon;£per so vol Deus que a
paraula,£enaxí, si creus de Deu e de ses obres£so que no entens,£as grat de Deu de so que creus,£e per lo grat as lo merit£e per lo merit, la gloria.£On, per assó que Deus£age occasió de donar gloria,£ha donade fe als homens.
peccadors£qui menyspreen e descreen la gloria£de nostro senyor Deus Jesuchrist.£De judiçi£Con lo nombre será complit dels sants£qui seran en gloria en les cadires£d’on los demonis son cahuts,£adoncs será resurrecció general dels bons e dels mals,£e tuyt vendran hoyr la
al manament de Deu.£Moysé fo profeta,£qui es aytant a dir£con home spiritat e illuminat d’esperit de Deu,£per la qual spiració e illuminació£ac conaxensa de les cozes prezents e passades e esdevenidores£sobra la apresensebelitat del umanal enteniment.£On, a aquest home doná Deus
vol saber e haver pus manifest de la tua bocha.£E si dius ver,£gran sperança pots haver en la fe£e en la clemència del poble;£e si cales, tu no salvaràs tos companyons£e perdràs tu mateix e tot ço del teu».£E aprés que Memno
e fos lo mayor don£qu’el pogués reebra,£e con aquel cors ten preçiós fos humiliat£a esser mes sots la terra,£remembra, fil, an estes paraules£que yo·t dich,£si vols aver humilitat.£Sapies, fil,£que·l ters jorn resuscitá e,£per manifestar la gran misericordia de nostro
car als cònsuls Marcho Flúvio Flacco e Gayo agués matats,£agrament havie feta victòria£de la nobilitat en lo poble.£De la divisió del regne de Numida£feta per los romans£entre Jugurta e Adhèrbal£E Jugurta, si havie haüts amics en Roma,£emperò, humilment e ab
al mats tornaran en lur bala.£Mes ben sapiats que negun no•y romandre,£si no ama per amor o no a amat,£car entre joyosza gent ni alegre£no deu romandre nuyl om£qui enamorat no sia de dona o de donzela,£car negu no pot esser alegre ni de
aprés aquells legats asats confiaren,£fo donat senat als uns e als altres£e fo-los dia assignat.£Lavòs Adèrbal proposà en aquesta manera:£Oració o proposició del rey Adèrbal£de la mort del frare£e de les altres malvestats feytes per Jugurta«£Pares conscripts, Micipsa, mon
al fil de Deu£que fo encarnat e ach donada£la ley nova al poble dels crestians,£adoncs fo feta transmutació£de la festa del dissapte en digmenge£per so que fos significat£que, enaxí con Deus—£baneyt sia el!—£comensá a crear lo mon en digmenge,£enaxí convenc que
beguesses,£e per gran fam e gran set eres a punt de mort,£daries tot ton regnat£per un pa e per un anap d’aygua.£Si ton regnat ne donaves,£donchs guarda·t£que per .i. peccat mortal£no hajes en infern fam, set perdurablement,£sens que no porás haver una
enaxí en lo comensament£foren elets homens bons e sants e devots£per tal que pregassen Deu per lo poble£e que mostrassen a hom£bons nudrimens e bones custumes,£per tal que home pogués£reebre la gracia de Deu.£Donats foren a clergues sensals e delmes£e
ara no us levats contra los enemichs,£qui són a vós molt culpables,£e encara temets de offendre aquells,£als quals vós deuríets ésser a terror e a espavordiment.£E, jatsie que aquestes coses sien aytals,£emperò el meu coratge me força de contravenir£e de contrastar al poder de
daquel loch.£E enans que nos nexissem be per ·VII· meses£uenc missatge al comte de Proença£per richs homens de sa terra£que a die sabut£uendrien ab una galea a Salou,£e quel traurien celadament del castel de Montso,£e que sen irien ab el tro en Proença:
cor£negun alament no la puscha atrobar en lo ters£ne en lo quart ne en lo quint comensament,£per assó los elaments se componen£en lo segon comensament sens contrarietat,£e puys passen contrariozament en los altres comensaments,£segons que damunt es dit.£Si los .iiii. elaments
nostra pau,£car negun enemich no y havie,£sinó, per ventura, aquells que vós havíets vençuts.£E ara, soptosament que no·ns duptàvem,£per improvís, Jugurta, ab audàcia importable,£traÿdorament e superbiosament offerent si mateix,£à matat mon frare e prohisme seu,£ha fet primerament del regne de aquell preda£e
voler corrump son enteniment.£On, si tu est jutge,£guarda·t£que no corrumpes ton enteniment per pendre servyy;£ni, si vols esser jutgat a dret,£no corrumpes al jutge son enteniment£per dons ne per prechs,£e comana ton fet a la justicia,£per so que la justicia te coman
lo desecat sepulcre del fill de Peleu.«£O, spantable cavaller Achilles,£que vivint mates a mos fills£e, mort, a mes filles!£Si per a tu havia jo parit,£fosses stat madrina,£perquè, ans que als breços arribassen,£en les tues cruels mans£mos fills deixasen llur tendra vida,
acló qui'Is era esdevengut.£Lo qua! miracle se lig en - i - yrnne del dit apóstol. * M .£Lo benaüyrat Sent Andreu en Acaya estant,£aquí moltes es- gleies hedifficà£e l póbol a la fe de Crist convertí.£E <a> la muler de Egeas,£qui era consol,
atorgam á aquells£que sien franchs en aquest present any£de tots los delmes é drets,£del dia£que retrán lo castell£de la dita vall de Uxó en un any;£que no sien de res demanats dels drets.£E aprés fenit lo dit any,£sien tenguts pagar tots los
tenia en vós?£O mísera de mi!£On és la mia grandíssima sperança£que yo tenia,£que lo restant de ma vida£aturàs la senyoria vostra ab mi?£E no havia prou durat lo meu adolorit viduatge?£O trista de mi,£que tota la mia sperança veig perduda!£Vingua la
gran causa,£bé que no us puxa nomenar los factors,£mas que us plàcia£que tostemps catalans fasen en vós£e en ell aquest servey,£ne fora ells£yamés no us tengatz per segurs;£e vaga fora tot hom£que puxatz aver per sospitós£en quina que manera.£E per
lo dit llibre.£E mes diu ell testis£que fama es publicha£que lo dit Bernat Cocorella£presta diners e logra£e que ha hoyt dir£que fa companyia ab Naron jueu e ab Rocha£qui es logrer manifest,£e sab ell,£dit testis,£que tot dia lo dit
los atorguà.£Per què Sent Michel fo aquí mantenent,£qui se·n portà danant Déu£l'ànima de Senta Maria.£E adoncs lo Salvador parlà dient:—£Leva, prusma mia, coloma mia,£tabernacle de glòria e vayxel de vida, temple celestial.£E ayxí con tu no sentist nula carnal temtació,£en ayxí lo
De Àfricha e dels habitadors de aquela,£aytant con és necessari assats és dit.£De Jugurta, en quina manera esvahí la partida£la qual pertanyie al regne de Adhèrbal£Aprés que·l regne de Numida fo departit,£els legats se'n fossen anats de Àfrica£e Jugurta hagués aconseguits
