El temps ancian so retray l escriptura Que Maomet de meta malvaysa creatura. E iohan si gaymes feron sey de fasa figura. De pectat e de error Don foro envermatz mans dux e mans presant Per inabes de bugia e si drats d oriantz Marsili de marrot e son frayre aygolantz Que foron Reys clamatz. D agentz e de Girona de mursia sabessa. De tolesa fi gran tro yns en compostessa. E reys de panpalona Aquist cresian sa ley de la malvaysa gesta Bas un etravagant onravan en lur festa. Per so que crestians poguessan far conquesta. E menar de .X. reys. Ad andrioc d ongria doneron lur seror Primot de cuminia e de tota honor Frayre de leon lo gret que fom de gran ricor Gent parlant et plasent qua totas gens agrada. de domas de nichea d antiocha la bona. E de gran maniera. heremborcs bella de cara et plus bella de faysson Huels vares e sana resta con fil Saur en viron Bel vis boca risent e colorat menton Flor de tota castella. Rosa fresca de may non es plus colorada Gent cors e bellas mans de faysson mensirada. E sas beutatz retray. Des misia combatentz ac per essa avida L emperayres lions tro que es agues vencuda La guerra de budat que avia lonc tepmis aguda. Que era rey veramens De sur de nicossia d acre e d escalona L enperayres lions si baysset la corona E si tolc la turquia. A si andrioc son frayre prince de cuminia Que bessa heremborcs avia en sa baylia Tant s esforsset sa donna que mes en sa regia L enperador el frayre Ay Iesu crist lo payre cals dantz e cals dolors. Que per aquesta donna perdavi tant grantz senhors Andrioc e son frayre le reys cristianocs. E trastot lur repayre Pueys non triguet gran temps que sa donna si sentia Ensencha de son cors e domens que dormia E son palays auser sotz palis de suria Vi una vesion de mor grant espavant E yssir vay de son cors una flama lusent Si forma de colompna que tro al cel si estent Le rays d aquessa flama am la fessa clayror Venia tro en espanha a la ley paysanor Vencia e decassava e gitava d onor Regan d aquesta ley am cui pogues parlar Comandament fom fach tantost d a part lo rey Que totz homps crezes en so que Iesu crist fes Moris a mala mort e grepista sa ley Ar moron crestians an tota lur companha. Per lo regne d ongria e per tota alamanha Fan ausiri los sans en la gran spanha Tant dieus lo glorios. aparec veramentz A tres verays cors santz que eim penedentz Lonc temps es mar d erreta en una illa plasent Aysso fom Sanct Caprassi Sant magons Sant liontz Que de gran sanctitat eran liure e fons Mays plus complitz estava Sant Caprassi le sontz Aquist eran agutz phisosophes nompnatz Las riquesas des mont avian desamparatz Anc foron de dieu plen de gran sanctitat Annas dis Iesu Crist say en nicomedia En la forest des rey renes la derrecha via Trametray vos .II. filhs d andrioc rey d ongria E menares los en lay hon aures mandatz Aquist eyssausaran Sancta crestiandatz En may ques temps es clars e gays Els ausels restrenhon sos lays E las vals blanqueian de flors E aimi de motas colors Andronix filh del rey d ongria Cavalra an sa companhia E vay cassar en sa foresta Que en ayssins ho atroban en sa gesta Mena vayletz e mays gansous E ganren lebriers e brados Dins una val costa .I. gran sualh Sautet .I. sers dedins .I. bruelh Apres li vay li melhors vassals Mas le sers antre totz trassalh Laval retenteys de totas partz Qui si gieta pilotz o d artz Castim ponha de la conquesta E qui non pot annar si resta Mays andronix lo filh del rey Apres la bestia fay des rey Vaysen e layssa sa companha Car le fins cavals d alamanha Leu porta am gran paut et am larx Que costa plus de .XXX. marx Son payre Andrioc d ongria Lo tolc abudat de turquia Batent s en vay apres la cassa Et al pers dins son cors menassa Ques si lo pot penre ni tenir Son espieu si fara sentir Ne sers s en vay apres la lauda Per una stranha banda Tro que d una balma fom pres Lo sers s en vay et ell lo pec Mays tant fom espessa si vals Non poc plus annar le cavals Per que deyssent del arabi Pueys vi la venir davant si Tres homes am fort veiayre Lur vestimenta non val gayre Paupres e blancs repatinatz L enfant fom tant respatinatz Que rayda e crida e planh si Quar sa gent non vi costa si Penrava si verayament Diables fos aquisti gent Mays aysso eran li tres santz Que avian tant sperat l enfant Pres de .III. ans an la gaudina Hon avia mot paura cosina Cans sant caprassi si prothava E l enfant plus fort tremolava Morir covenia veramentz Quar non vesia res de sas gens E le sanct homs plan si disia Bel filh bella boca mia Layssa la paor que has aguda. Quar dieus ta trames gran a vida Tres ans o plus e de bon grat En aquest fost tay a gardat Ieu e mos .II. companhons Mays dieus que fes los trons. Trames don merse li rent Tu salvaras totz occident La falsa ley de payania Cassaras e gitaras via Ieu suy homps de carn e d os Non est si suy veser o pos Non aias paor si ay grant Car filh ar mi dona ton gan Et estay aysi de mi cabal Que yeu non ti faray negun mal Daray ti so que dieus conquis Le noble gauch de paradis En tant venes lo sers venis Que tant dura pogut fugir E colquet si costa lo santz Cant hac assegurat l enfant L enfant en lo cap li mes la man Mot tement e dis li de plan Car hanc noyrit lo sers salvaies Que annava per lo bosc araies Sant caprasi li respondet Aquell dieus que tot lo mont formes E noyres bestias e peyssons Als sieus amix dona grans dons. Totas vos son hobediens E fan nostre comandamentz Andronix regarda lo santz E vi lur sas personas grantz Prosomps e de bella rason E de mot gran entencion E dis bonas gens qual senhor Serves vos autres ca dolor Vos fay viure e pauramentz Non vi hanc tant vielh vestiment Con vos autres aves sus l esquina Que vos aves la cara mesquina Lo cors e lo vis a territz Ben sembla que sias maritz Maygres e passezes et enclin Ben par ques senhor es mesquin Mala es aytal senhoria. Que enaysins decay sa companhia Ben say que mon payre le reys Non despesa aysins son reys Ni las viandas assa gentz E segon lo mieu encient Ieu cre que fach l aves iratz Per que est aysins condampnat Mays si sens colpadas fa mal Greu senhor aves en aytal Si voles ambe mi venir Mantenent vos faray vestir Et honrat el palays del rey Si voles creyre nostra ley E layssares aquest senhor Que ess fay viure a deyssonor Sant caprassi diys a l enfant Lo mieu senhor a poder gran Aquesta forest es tota sieu Bestias et autra marenria E totas lausan lo sieu nom Del comensament del mont entro al pom Ar mi digas en vostra lex Si aperten a mom payre lo rey Vol lo mal ho es nostre amix Aquest senhor que es tant ric Ni con ha nom en qual repayre Estay diray o mon payre Et auran ensemps companhia Si lo li dic ben ho faria Andronix del senhor per ver Si puesc dire lo sieu poder Deus lo comendament del mont Formet totas las res que son E fes de diversas naturas homes et autras creaturas E fes la vida e fes la mort Li peccador liam al port Hon duran dolor tostemps mays El santz merin en son palays Iesu crist l apellam de plan Trastotz nos autres crestian L enfant auzi parlar los sant Et hanc en son cor plazer grant Motas enternas li fazia Sant caprassi li respondia Tro que connoc la veritat Se so quel santz li an mostrat En fom alegres e gausentz Andronix e dis cassas gens Seu vol annar et a son payre Per bonas novas a retrayre E sant caprassi fes comant A sers que si meta davant E sa duga a sa companhia Que per la forest lo queria Mays l enfant dis con si pot far Que bestia que non sap perlar Mi fassa a trobar ma maynada Que per l ost es escampada Fils le poder de Iesu crist Es tant grans pos l enay requist Cant seras bateiat per ver Auras aquest meseys poder Dieus fara so que yeu li prec Le sers s en vay et el lo pec Tro que a trobet una gran vall Iugant e trespant so cavall May non si cuiet Andronix Que ia de leu lo caval rix Si layres penre quant le pers Sen vent de plan e de travers Payssent aysins con non len calgues Amb pas pannas las regnas pres E sen torna mot ben lassatz Et andronix es sus montatz Mot es gausent de sa ventura Le sers per una vall escura Lo menet tant que aisi pas gent Que annavan cridant e planhent Per l enfant que avian tant quist Mot menan gran gauch can l an vist Entrevan li hon si es atrobatz Senher le sers que es tant privat Li baysset lo pensan tenir Mays el trasalh e vay fugir En la forest per miey la landa Andronix a dieu lo comanda E vay s en drech a la ciutat Tant que son payre ha atrobat El palays sus el gran estaie Appelet lo en son lengaie En una cambra penrha am flor E comptet li am gran baudor Las vesion que avia vist la gent del rex Iesu crist E la ventura del bon es Que tornet privat que em fers con si retenc son ca- vall Que em l argat en la mi vall. Cant ho ausi son payre lo reys Hanc pauc dolor no lheys Planh e crida de tal ver Que auilh del palays non tuch Las portas dels bel dous- us es lo rey am sos gar- ns. e si gitat als pes del rex her digas mi per ta ley Per qual fason ti yest yrascut N arlot trachor mal est ven- gutz Ben creyres la malvay gesta Per la corona de ma testa Non heretares en ma rest- ta Lo vestir de son cors deysser. ra E pessa lasses e cer dons De sus del cap tro als talons Non si remas rauba cusida E tant en auta vos e seri- da Si que heremborcs hy venc corrent Davant la cambra a tro- bet gent Pessa porta esserradura Demanda quals aventu- ra Era venguda a son sen- hor Mays le rey que avia pa- or Ques la donna non hen fos irada Non si volc dire sa peyra- da Li resina los cavallies Fes iyssir de layns pre- miers E pueys preguet mot humilment Al rey que son entende- ment Li digua si luien agrat Andrioc vi sa voluntat De mantentent li pres a dir Son filh si era annat es- baudir En la forest foron atro- batz Tres santz homes mala- huratz Que cresian Iesu crist lo rey Que lo celi e la terra fey un vestir E sa garlanda es esguira per Sos fermals fres Els cabels testa. Tira es es que Benda li resta. E pueys si desampara E cazet a bauzada en miey del payment Le rey la en volc levar mays le sant li dessent Del nas de la boca Li sieua gentil color es trastota mudada E resca com nulha flors en ennient es tornada La mort al cor si nota Grans dans fom en la donna car ha tant bella persona Duels de cara de cors e de tot quant dieus dona Non trobet en son temps per tot quant le cel trona Ar hac tant gran dolor Andronix filh del rei quant vi morta sa mayre. E per gran marriment que avia dat a son payre D ira e de dolor non si pot plus estrayre E cay es corredor Bella heremborcs es morta E le reys es dolentz Cant ci son filh et estrida sas gentz Adonx viras gan ren Cavalhiers e serventz Que vengron el palays De tota la ciutat vent qui annar podia Leveron andronix que en terra si Iassia Le reys la donna plays Et aysso es son lays Ay heremborcs la flor d ongria E de trastota payzania Bel vis bella cara e bell menton En castella ni an aragon Non era trobada sa par Ni en roma n en cantars De marroc tro n femenia Non era gensors dousa amia De bel vis e de color fina Plus que li rosa en la gaudina Fols e savis e totas gentz Retrazien tas beltatz plazentz Et hanc dieus en trera non sen Tant bella res de nostra ley Heremborcs ren ti falhia Tu eras d auta manencia Sorre del reys lo olus valentz Que hanc fossan en paysanas gentz Molher de Rey e quals dolors Si ma touta bella heremborcs Tracher balfum con non vias mort E on ti dera tan gran tout Pueys que es morta la plus bella Que hanc fos el regne de castella Andronix fom ia revengutz Que avia estat passesc e mutz Et hanc non vist sa par dolor Que el fay e son payre maior De sebelir avian pensat Noblamens ham lo cors honrat Ays nis con tanh a molher de rey Amb grans ensequias de sa ley Cant heremborcs fom poterrada E li coretz si fons conortada Andrioc lo senher d ongria Si penset con si tornaria Andronix fom filh a sa man Que may non vissa crestian Ni volguessa sa companhia De la gent que Iesus cresia Belhoria es leus tro ayssi Mayre de dieus aiuda mi Qui vol ausir grans dira Que ay trobat en estrida En aquesta sancta gesta E vida manifesta Hanc non lausist gensor Si agues bon trobador Quar andrioc le reis desputa de sas leys Dins son palays noyritz Del rey estay marritz E d eremborcs consir E gieta motz sospis Perdut a mox e ris Li ayga de son vis Li deyssent en viron Sus els pietz el menton Et ensenha son filh Serta de greu perilh E sa gran heregia De la ley de paysania Dascarot d aposeri Iupiter atressin De mahum lur message Quom fom de gran estaie Que es pausat entre nant En .I. hostal mot grant E mecha la reyal Hon fes far son hostal Ar escouta car filh A cant mortal perill As mes mi e ma terra Iamays non faray guerra Ni portaray estutz Mon conselh ay perdutz La bella heremborcs Del mont era la flors. Mal as trahitz ton payre. Et as morta ta mayre Et ausiras lo rey Per aquesta falsa ley Que ti avia conquistat Emperi e regnat Le rey planh mot sovent Tant ha lo cor dolent Las caytiu que faray Tot viu dessennaray A plus bella resina Quant portessa crespina E pueys ma noyredura Per ta dezaventura Per la falsa doctrina De trista gent mesquina Gira si veses l enfant E dis sispirant Bel filh yest desennatz Amb homes de peccatz E de malvay conquist Que creson iesu crist E la sieua falsa ley Vuelhas con rey E dizes que Iesus Es le grans dieus de sus Quel cel fes e la terra Mot sabia pauc de guerra Ton oncles aygolans En sabia .IIII. tantz Que fom pendut al vent Per pilat lo valent Doncas si aquest fos dieus Com pogra per iusieus Esser batutz ni tortz Crucificatz ni mortz Pensa ti la valor de dieu lo creator Que .I. dieus es entiers Non fassas .III. carriers Qu om fan li crestian Que la creson en van Si dieus non pot mudar Ni creysser ni amermar Que vera deutat Aura tostemps estat Et en edencia pura E tota creatura Volc trayre de nient Con so cas el non pent E de pols volc formar Pot am si aiostar E viudar sa noblesa En negun vilesa Nil sia maiestat pura Si aiost am creatura Quar en cel estament Quo al comensament Estara tostemps mays Se de fins e sens rellays Donx con amb dieus desus Pot esser aquest Iesus Que fon crucificat Et en terra soterrat Ni dieus con amb luy fom Que sens devesion Ni mays non poc morir Ni degun mal sentir Si iesus am lo rey que traston lo mont fey Fos trans sustanciat ni vera deytat Mays non pogra falhir ni tant vil mort sentir Con fes aquest Iesus Del qual yeu ay dich desus E tuth cels que lo segnian A mala mort morrian Mal creyre fay aytal dieus Que fay morir los sieus Pueys dison li mesquin Que dels sieus si parti E fes ascension Sus el sobeyrim tron Davant que condampnatz Fossa per sos peccatz Fes creyre a sa gentz Que al ters iorn veramientz El Ressucitaria Lur apareysseria En pan sis en l autar En vin pur e clar Et amb els si estaria Per totz los temps que sia Aras veias rason Sed nulha entencion E fora de natura Que nulha creatura Viva pueys que es morta Aquist rasons estorta Ni cre que homps mortas Sia iamays eternals Per que le dieus del tron Plen de provesion Non fes hant aytal gesta Que de error manifesta Es tota acomensada Aquesta ley non mi agrada Que ia pan torne dieus Sapias ho dels Iusieus Que uns torne enfant Aysso non fe atrobet hanc Car filh sias entendentz Ben sap qu tota gent Desira sa salut Motos princeps ha agut E reys en ton linhage Homps de gran estaie E dux e l enperayres Lions que es mos frayres E le reys aygolantz Marcili le presantz Aperteman a ta mayre Tant que eran sos frayres Ad tu donx sens melhor Que li tieu ancessor Ni pensas may valer Quel rey de guin poder E de gran manentia Quant lo mont en bayllia Ilh rieion per gran sens E capdellan las gens Si ho atrobessan per ver Que deguessem aver Ley amb autra vertutz Presa la gram trastutz Per que yeu ti prec frayre Que ti vuelhas estrayre De la falsa crezenca E veritatz ti vensa Que autra vida non es Mays aquesta que ves Hanc non vi foll ni savi Payre ni filh ni avi Que ia sa sia tornatz Pueys que es soterratz Ni iamays sia en vida Puey que aquesta complida Non cresas sa escriptura De la falsa figura Li auctortz son agutz Paures e vis e nutz Et aquilh que son cresentz Mostran grans blandimentz E son visi etric E quant atroban lo ric Volon aver del siau Mays queron ho per dieu E prometon li fort Grans bens apres la mort Huey non atrobaras rey Que tenga aquesta ley Mays gent vil e marrida Quels gautz d aquesta vida Perdon per speransa De so que es duptansa Andronix dous car filh Non vagas a perilh Et usa de totz gautz E sias alegres e bautz Daray ti la plus bella Que hanc crezes en cella A cuy beutat aonda Et ha nom rosamunda Breumens so es li soma Que l emperi de roma Non ha sapar beutat Mot nos ho a mandat Filha d arnols lo rey Que es de nostra ley Senher de lombardia E de manentia E ta sorre costansa Que grans valor enansa Donarem a son filh Pueys serem sens perilh Fils ar avias mos prex. E nembre ti dels grex Que a tant gran honor Ti an fach emperador Apres lions mon frayre De trastot son repayre De romania la grant Car hanc non hac enfant Filh en tu es l espers De tot vostre poders E trastotz lo linhage Pos renar en parage Mays si non vols ausir Mos prex ni mantenir L enperi nil regnat Ni so que ay conquistat La vida de ton payre Non sa pot durar gayre Tost seray soterratz Am las plazens beutatz De eremborcs la resina Cas mort per atahnia Mays hanc sapar dolor Non vist far a comptor Quel rey andrioc fay El palays hon estay Et ha tant fer plorat L ayga la tot banhat Que des vis li deyssent Son fres e son argent De gentil andronix E marrit e lux De la mort de sa mayre Els argumentz son payre Ha mot ben entendut Mays dieus e sas vertutz E son cor reclamavan Et hon mays si pensava Con si sa mayre es morta Plus fort si desconorta E ten aquesta vida Per vil e per marrida A la perpetual Volria far soy hostal Son payre connoc ben Que ayso non li val ren E fes venir costansa Douzella d alegransa Donnas escudiers De vanetatz lengiers Que enbrassant e rizent E privatz e presentz Fesessan far retrayre A voluntat de son frayre Mays le savis dousels Si contenia amb ells Amb iveno et amb audor Sens neguna follor Semblansa fasia De tota leviaria Que mostrava d esfertz Empero dins son cors Prega iesus lo rey Que trastot lo mont fey Que breu lo lay tornar Als sans per bateiar Car nulha rey que sian Gant non desirarian Un iorn era le reys dins son palays real E demanda sos homes d enfra son hostal Ben ves que ia son filh non layssaria nulha dia La fey de crestians ni sa lur companhia Mandamentz lur fay far prennan armas e cans Intron en la forest en que eram los hermitans A mala mort los fassan morir de mantenent Mays iesu crist lo rey filh del omipotent Aparet a sanct caprasi que sa messa dizia E diys li mantenent que tenguessa la via En la ciutat de roncha que es pres de la marina E atrobaran el port vida nau de massina Trametray .II. fils d andrioc rey d ongria Leva los en la nau vagan en lombardia Aras s en van li sans meton si en l esclau E vengron s en al port hon atroberon la nau E prega Iesu Crist li sancta companhia Trameta sos enfans que promes lur avia Andrioc lo rey vi que son entendemen Non poyria complir e demanda breument Girman son autre filh que era gays e leugiers El mandament de son payre fasia mot volentiers Fils so dis lo rey diray ti mon coraie Mays non volria tenir ni terra ni barnaie Car andronix ton frayre a foll entendement A la malvayza gesta s en donat verament Crestian si vol far per que ti prec car filh Que lo sieu gens cors mi tragas de perilh Retray ly e li mostra la ley de gran conquist E la greu malvestat del caytieu iesu crist Aquilh que creson en luy son marritz e trefantz Qui vi hanc tant vil gent con son li crestians Ganren en ay fath aucire trastotz a mala mort Ans neguns non pres armas ni a dreth ni a tort E iamays negun temps non seran affisatz Que yeu non los dassa ausire quen son gentz de baratz Girman lo filh del rey si penset mantenent Con pogues a son frayre dire son entendement Mays andronix pregava Iesu crist lo gran rey Senher per cuy yeu layssi mon regne e ma ley E suy aparelhatz de totz mandamentz a fayre Car senher tu mi tray del poder de mon payre Adonx li aparec Iesu Crist veramentz Am mot gran companhia dels angels resplandentz E diy li dous filh en lo mieu sanct repayre Cay aparelhat gauch a tu et a ton frayre En lo sanct paradis sus lo palays ausor Hon estaras tostemps sens pena e sens dolor E quant l enfant regarda aquesta vesion clara Non ausava levar ni sos vels ni sa cara Mays prega en son cors Senher omnipotent D aquesta vesion .M. gracias ti rent Senher layssa mi vencer per la tieua dousor Las heregias del rey e de l emperador E tramet mi breumentz e mi met en la via Hon santz caprassi es amb sa sieua companhia Ar es plens andronix de sens e de sabers En servir iesu crist e metre son esper Mays son frayre girman agardava tot gentz Qual hora li poyria parlar celadamentz Un iorn s en fom armiatz andrioc Rey d ongria Cassar en la forest amb mot gran companhia Andronix fom restatz en lo iardin de son payre E tant el vy venire del autra part son frayre E diys li e li mostra mot amorosament Frayres est marrit mos payres e dolentz Vist li ay contra tu far malvayza parvensa E prec ti si ti plas que la mieua amor ti venssa Digas mi la rason el esdeveniment En tant lo vent una vos de dieu l omnipotent E diys venes a mi duy benahuratz frayre Aparelhat vos ay lo regne de mom payre De lo comensament del mont vos conquis Ia non vos falhira so que vos ha promes Quant li enfantz ausiron aquesta promession L un cay de costa l autre a blasmat el sablon Quant foron revengutz andronix conortava Son car frayre german mays el li demandava Ay andronix bel fraire qual paor ay aguda Digas mi si ti plas con es esdevenguda Car yeu ti promen ma fe si mi dises lo ver Que yeu suy aparelhat de far tot ton plazer E totz tos mandamens farny ad abandon Si mi dizes vertat d aquesta vesion Andronix li comensa a dire tot son veiayre E diys li vertat de l ira de son payre E con avia atrobat los santz en la forest estranha Que cresian iesu crist e la sieua companha E del sers li comptet con venc en la gran vall Per mandament del santz e retenc son cavall Sapias verament que yeu cresi iesu crist Que amb sos glorios angels mi aparec e lay vist Ni iamays non partray dels sieus plazentz mandatz E que yeu sia Non creyray basfun. Senher dis andronix reial Mil gracias ti rent en ta divitat La cara companhia m as donat de mon Senher prec ti humilmentz que non vos Que nos puscam venir a las tieuas sanctas Hon nos bateiaran caprassis e lions Cant .C. ans a passat Quel grant apoestat Anndrioc rey d ongria Dinss son palay si sezia Mot iratz e pensant Quar sap sos .II. enfans Aver tal volutatz Que non li ven agratz Ar layssa sa dolor Et a l emperador. Trametra los douzels E cavalhers ambels Quar en negun palays Non si atrobara mays Tantz delietz tantz baudors E vanetatz d amors En trastot l autre mont Tro ins en negre pont E car en luenh repayre Sermi ambe son frayre Non auran volontatz Que sian Iamays bateiatz Si volran companhia Amb crestian que sia Bon li par lo couselh E trametra amb els Horions de lausatz Uns nobles apoestatz Ambe mot graiycon rey Aysius con tanh a filh de Rey Le reys los amonesta Que tengan ben lur gesta E fassan gran honor A sa ley payssonor Mot an ben en rendutz Andronix ils et ambe cavals anh gran companhia Sen intray en Romania Venion en la ciutat Que els mot de gran beutat E Roncha la appellavan Aquilh que dins estavan Herions lo corres Si pensa que luex es Dels enfantz soiornar Quar per lo cavalcar Podian esser lassatz E vengra lur agratz So fom el temps d abril Quant las flors tas mil Demostran lur color Un matin a l albor e filh del rey d ongria ambe mot gran companhia D enffantz de lur etatz Que eran de la ciutat Quant andronix domens El vi la hon estava Sanct caprasi le bons Amp sos .II. companhons Connoc los mantenens E va dire tot gentz A girman conselhatz Que aysso son li cors Si van metre d avant Ins en .I bruelh espant Que em pres demand Et andronix fom bel Quant connoc lo temps bel Amp son frayre sancts Intran ins el f Si com per autra per Volguessan far depenre Los cors santz an tro- batz Que avian tant desi- ratz Sans caprasis breumens Vay lur dir son talent Con dieus de maiestat Lur ha apparelhat L avan que es el port E sens nulh desconfort E vengran avant dia Deman el tenran via Ar s en volon tornar Li santz los van senhar E troba lur companha Que menavaiy granlanha De corre e de sautar E de mais iuax affar Quant si son deportatz Intram en la ciutat Am gauch et am plazer Estan matin es ser Pensan en lur coraie De complir lur viage Lay ves la meia nuech le filh del rey d ongria Sentiron fort dormir tota lur companhia Bonamentz e tot gentz ubriron lo palays Tro a la nau del port volon far lur es lays Ar sen van mot tementz et han dasamperatz Per Iesu crist lo rey emperi e Regnatz. Et amix e parens que tant quant terra font Un plus noble linhaie non si atrobet el mont Que non han portat plus de tota lur s arma Mays lurs nobles vestirs que eran d obra arabina Et alcuns autres draps meseron el doblier Los quals doneron als santz que ennaviam ben mestiar Sanct caprasin receup los enfans en sa nau Que eran vengutz ad ell sens bruda e sens esclau Aras s en van si sanst donan las velas als ventz En aiuda lur sia lo payre omnipotent Bon temps am bons vensz tro que son arribatz El mar de la morta al port d una ciutat Quant le pros horions si esdevelhet al dia Non atrobet los enfanf en auta vos escrida Ad armas cavalhiers metes vos en la questa En la ciutat de rontha negun vassal non resta E van per lo pays menant dolor s lanha Non atroban los enfans ni res de lur companha En la ciutat de roncha herions es tornatz Am buygres et am grex el palays repayratz Menan brut e dolor. tota la baronia Herions plus que totz los .II. enfans planhia Pessava son mantell e romp sa fresadura Ay baffumet de mecha en vos ay gran rancura Perdut ay mos senhors andronix e son frayre Plus bellas creaturas que hanc nasquessan de mayre Andrioc Rey d ongria novellas tan pensans Poyras auzir retrayre de totz bels .II. enfantz D enfra las cortz de roncha siay .V. ho mays Quant per encatament foron trach del palays Herions si trasis la barba del menton Cas ben say que reptat seray de tracion Tornar non ausaray lay en nichomedia En l enperi de Roma en lo regne d ongria Non poyray remaner quel rey non mi desfassa Desromp son sistlaton e sos fermals deslassa Blastema las horas que de mayre son natz Mes la man a son brantz e fora si naffratz Quant hy corregron .C. vassals de bona guisa Que enbrassan herions que el metey non si ausiza Las novellas s en van tot drech al rey d ongria Que fasia sas grans cortz ins en nicomedia Li sieus fils li son en blatz e tratz dins del palays Quant ho ausi le reys tal dolor non hac mays E planh si las caytiu que poyray iamays fayre Perdutz ac los enfans et ad perdut la mayre Herembores la plus bella que hanc si atrobes el mont Non so tengan a mal totas aquellas que son Cant mi fom esposada en las cortz d alamanha Non si trobet saioar d aragon ni d espanha Hon plus de .IIII. n avia dins lo vergier La bella heremborcs en levet l esparvier Srer fom bella donna et yssentz et hamars Et Elena de troya e vidis et agars En Sayna sibilia de cuy son mans chantars En faula ni en canson non trobet hom sapar La plus bella del mont perdiey per aventura E conortava mi en la bella figura De mors cars fils am dos mays non hi ay cofort Ni non seray gausentz ni a drech ni a tort Hanc dieus non pot formar plus bella creatura Andronix mon car filh e quals desaventura Gima tout andronix car filh mieu Iesu crist ho a fach lo qual aussiron li Iusieu Ay girman dous car filh ar creson lo mieu sospir Quant de tu mi soven le cor mi vol partir Cas mala vi hanc la hora hon aquesta ley fom atrobada Que ma tout la resnia e ma tout ma maynada Ayssi revenc baffum e travagan mon dieu Si aquest Iesu Crist non mi vengan en brieu Grathors vituperitz est vos embriatz Aves mort los enfans e son agutz emblatz Mal aia la vostra mors e li vostra esperansa Mays non auray am vos ni amor ni fisansa .V.C. milia diables formeron aytals dieus Que si layssan emblar et ausire los sieus Non han tort crestians si blasteman la ley Ni la malvayza gesta quel fals basfumet fey Trueias lo van maniar en lo fanc et en mie So dizon li crestians non lur don Iamays tort Que fara le caytieus si yeu saupes en qual terra Mi quezes mos enfans tant quant e solelh serra Mays non volgra pausar ni portar corona Si yeu los saupes a trobar en tant con le cel trona Ayssi si desgayment andrioc Rey d ongria Li sans son en la mar lay on dieus los envia Tempesta d aquilon e sirot e la bech Los parton de la terra layns en lo pelech Per l ira del maltemps s en vay an forsa Si una milha vay drech .XIIII. vay al orsa Plueias eyssilions e grans dezaventuras Et eslhausses e trons vent de motas figuras An suffert .I. gran temps que hanc pausir non lur lec Frascat lur ha lur vela e van amb albre sec Dezesperatz si son que mays vengan a port Si dieus non lur tramet son glorios confort Ar si son mes a poya tut tres li companhons A Iesu crist lo payre feron omrion Sant Caprasci si plora e mena gran dolor Bel senher Iesu Crist per la tieua doussor Si ayssi vols que moran gracias n aias grans Senher moray los viels e layssa los enfans .V. Ans ha ia passatz que ay estat en esper D aver aquest trazaur que aras ay poder Et ennay suffert motas fams e motas fretz eyssament Quar senher iesu crist per lo tiau mandament Per ton glorios nom e per la tieua crezensa Desiravan amb vos de fayre penitensa Et an layssat lur regne els amix de lur mayre Tratz los ay de lur terra et emblatz a lur payre Yeu e mos companhons n aven suffert gran pena Ar annan ves la mort lay hon le mar nos mena Et en nos seria ben messa tota dezaventura Que vielh e de casuth e de laia figura Mays aquest bels enfant de rial maniera Morent a mala mort gran dampnage seria Senher per ta dusor dona nos temps suau Que nos trameta a port e nos e nostra nau En tant uns a drech vent li fier sus en l antenna Que ell lames al ribaie del port pres de muena Mot an suffert en pas li douzels de bon ayre Las dolors de la mar e los trebals de layre Mays lo diable fath e plens de gran malvestat Una nuech en pantays als douzels ha mostrat Que lur payres lo reys era mort en hongria E li turc avian del tot la senhoria Que an fuec et an flama avian massa lur terra Quar non hya heres ni qui lur fassa guerra E lur sorre costansa en avian ia menada Que a mot gran deyzonor l avian vetiperada Ciutatz e Borcs e vilas els bels palays del rey Avia tot affugat e menatz a barrey Le diables lur fes far aquesta parvensa Per tal que los tornes en la falsa crezensa Ar son vengutz al port et eysson del navey Domens que li sanstz trason de la nau lur arney Li iovencels regardan de sa e de la mantenent Viron la terra estranha non connoysson la gent E vay lur renembrar dels pantays que avian vitz Mot foron en lur cor doloyros e tristz Comensan a pensar per hon ni per qual via Sen poguessan tornar en lo regne d ongria Premion avis tenir los santz e lur figura Que eran paures e blos et an vil vestidura Bels sans si van partir gabant e combatentz Tres iors avian li sans los enfans revengutz Quant mossenher sant peyre lur es aparegutz E dis a sant caprassi mot vos a agardat L amix de dieu mathobris .III. iors ha passatz Que fora receuputz en vostra companhia Sus el santz paradis mays vezer vos volia Ar annas mantenent et metes vos el viage Recebes en luec del en aquell sant heretage Que le rey Iesu crist aparelhat vos ha Tro que sias am luy le sans non passam Ar s en van li cors santz meton si en la via Et an layssat vercelh e tota lombardia Pueian en la montanha e fon vengut tot dreth En lo coll de la brasca per .I. cendier estreth Queron de sa e de la per tot en lo boscaie Si atroberan los sans ni viran lo hermitage E regardan los puethtz al som d una montanha El mont del argentiera en la forest estranha Et ay vist una stela caser del fermament Ambe mot grant resplandor pensan si mantenent Que lay es sant mathobris hon ay vista la estela Que era plus resplandent que neguna candela Aquel dieus quels .III. reys melthyon e gaspar A duys en bellehem lo noble belthesar Ha guisat so sires santz dan l estela lusent Et atroberon per ver la estaia mantenent E la gleyza atressins mossenher sant miquel En domens que rendian gracias a iesu crist del cel Sanct mathobris hiyssi dedins son hermitage Totz .V. los vay bayzar mes los en l eretaie Que iesu crist le reys li avia comandatz Tro que foron puiat sus el mont de l argent Mostra lur grans reliquias que avian lonc temps gardatz Honestamens e devota per paor dels payans Que per ganren de partz ausizian crestians Sanct mathobris lur diys los fatz que ilh farian E motas profecias que esdevenir devian Lo cors de Iesu crist pres le benahurat De la man sant caprassi e pueys s en es passat Fenit el sant mathobris complis ha son Iornal En sanct paradis del cel apres hostal Li santz hay sebelit noblametz lo cors santz Ins en aquella gleyza hon avian estat tant Servon a iesu crist humilment e de grat Ensenhan los enfans de bona volontat Con sui deyan pregar e far oracion Estar en abstinencia d aquella saben pron Mot en fazian mays quels santz non lur mostravan Venias e deiunis e trebals si donavan Motas afliccions otra lur mandament Mays que non pot portar le cors per lo iovent Le precios cors santz e fan lur dreth camin Des la gloria de dieu hon estaran sens fin Qui vol ausir gesta rial e de gran antigaie Non aura fath pas trop iornal si la ten en coraie D aquest glorios filh del rey di que yeu vos retrayray mos dichtz. Et andrioc le rey que era en turquia Pantayset aques sera que la donna si aiassia Una flamma lusent des ventre li eyssia Et aquisti clerdat d espanha e d aragon Cassava la cresensa de mahom lo gloton De tota payania tro a mont metion En gran pensament son le rey e sa resnia D aquesta vesion e cascun sathania Non estet en lur terra ni devin ni devina L un non ho dis al autre en lur cors ho celavan Als savis de lur ley cascuns ho enternavan D aquesta vesion tot le plus si acordavan Que heremborcs sa resina portava .I. enfant Que de tota castella e d espanha la grayt De cassaria la ley mahum e travagant Li bella heremborcs avia mot gran paor Que si saupes le rey la vesion maior Feses ausir l enfant a mot gran deysonor Aras layssa le rey la guerra de turquia Cavalca sas iornadas tro que fom en ungria E trobet heremborcs que en palhola Iassia A liurada iassia d un precios enfant Det declara faysson. e de bellesa grant Andronix si mes nom le rey quar mot l amet Noyrissas fes venir e gardas si queria Que gardessan l enfant grant paor avia Que per la vesion la mayre lausiria Aras creys e melhuyra andronix se plasent Le reys fes venir escudiers e serventz Que trastotz sons plasers li aguessan presentz Pres de nichomedia fag costatins Le payres androc en forest un Iardins Un gran palays rial en si noyri andronix Andronix le plasent fes noyrir el palays De solars de baudors tant con volc e mays Mays hanc non si devot ad un malvays rellays Un Iorn si esdevenc que andronix le plasent annava en la forest amb alcuns de sas gens Que .I. crestians li venc e quer si humilmen Almorna filh de rey mi fay far a tas gentz Per iesu crist lo rey de paradis plasent Tantost li fes donar trastotz sos complimens Enfant de pietat e de gran esperansa. Es le bels andronix de gran habundansa. A paures vergonhos a gentz de malanansa Cant tornet el palays el vay trobar sa mayre La bella heremborcs e dis li son veiayre Car filh que aves vist deforas el repayre Donna venc del deport et ay vist .I. message De Iesu crist lo rey que es de gran parage E fes el nostre cosins ni de nostre linhage Aperten a mom payre ni a l emperador Rey es de paradis so dison si plusor Bel filh dis heremborcs ben parlas de follor Non plassa a baffumet que aquest iesu crist sia Emperayres ni reys ni de lur companha Homps fom malaurat pendut per sa follia Cels que creson en luy son fals galiadors Lebros e malanans e vivon a dolors Tro si banhan en sanc d enfant d emperadors Heremborcs fom marida e penser son afar Con son filh andronix non pogues a trobar Per cuy tantost miracles fay si ia los puesc veser complitz Quar l estoria es greu mays en dieu ay fizansa Car al mieu entendement que es breu fara gran habundansa El temps antic que la malvestat de la lex de payzania Motos reys e motos presantz ar mes en l eregia Que decassavan volentiers nostra sancta crezensa Et apupin duc de baymers fasia guerra e rensa Que lo malvays loys conquis e li tolc arneys e cavals Que em reys de sarrains e li tolc plus de mil vassals E mantenian la ley de Iesu crist e nom de dieu sens falha Don motos sarazins eran trist en camp en en batalha Adonx cavalquet Aygolant le rey de payzania Hostz des meravilhozas grantz am sabufannaria Comma pupin duc de bayniers que era cap e soma Campions et ensenhayres de la gleyza de roma En camp son li dux e li reys en la mortal batalha Cascuns per mantenir sas leys mas dux pupins sens falha Escapet per vertut de dieus et Intret en sa terra Car tuth fon desconfit li sieu en aquella mortal guerra Escapet per vertut de dieu et Intret en sa terra E Carles son filh hy fom pres e motos de son linhaie Foron retengutz e conquist e meses en preyzonaie A toleta los enviet aygolantz en sa terra Encarsses los encadenat con hom fay bestia fera Tres ans foron empreyzonatz et a cascuna festa Mostravan Carles encadenat la gent de mala gesta Per que desirava la mort Carles quar avia mala vida Li fazian a gran tort aquilhy gent marrida Ni non esperava Iamays Iyssir d aquest repayre Am de cadenas .I. gran fays li fazian pena trayre El temps que li cors santz en lo mont del argentiera Fazian en l ermitage penedencia pleniera Santz Iaume aparec a horonat .I. dia E reptet lo mot fort quar requist non habia La sieua sancta gleyza layns en compostella En lo regne de gallitia de burges de castella Hon estay le caytieu carles lo filh de pupin Ambe motos crestians que eran pres atressin Sanct horonat fom cert d aquesta vesion Retray a sant Caprassi mantenent la razon Que li diys dous car filh ar fazes son plazer De l apostol de dieu et annas lo vezer Horonat aparelha mantenent son camin Sant magons menava per companhon am si May son frayre venant gran dolor en menava Car en la companhia d oronat non annava El camin si son mes li duy santz mantenent Parton de l ermitage ambe petit d argent E passan la durensa el roze d avinhon La ciutat de tholosa el regne d aragon Tro ins en compostella que foron al autar De mossenher sant Iaume hon volgron adorar Quant li sastan estat en longa oracion. Una mols mot clara los trasseys en viron E mossenher sant Iaume fom amb els mantenent Que diys a horonat non tant soletament Per vezer mon sepulcre ti ay fach trebalhar tant Mays desliurar Carles de las mans d aygolant Que es primpce e dux de la crestiandat Ar deparet sanct Iaume non lur ha plus parlat Quant li sans han complidas lurs grans oracions Saviament espian de borzes e de barons Hon era Carles maynes pres amb la companhia Diys lur hom catholeta aygolant lo renia Ar s en van li cors santz per miey la gran espanha Passan Castels e vilas e motas terras estranhas A tholeta s en Intran hon le rey aygolantz Fazia una gran festa am compres am presantz Doas milia turcoples avia en cella festa E motos autres barons de la malvaysa gesta E trazon carles maynes en miey de la ciutat Aysis con far solian pres et encadenat Rey aygolant avia una filha mot bella Non era plus genta el Regne de castella Sibilia avia nom Resina de sanc suenha Del comptat d agenes e de tota gascuenha Non era el mont res que tant ames aygolant Com aquesta donzella que avia dolor tant gran Que le diable fals la tenia cascun dia La cara el gent cers els brasses li rompia davant lo rey carec en miey del pahyment Le rey fasia venir savis d encantament Fathuriers e devins et autres goliartz Que sabian diablarias e las malvayzas artz Li uns fan sertz fuec li autres l ayga clara Mays per totz lurs erguels ges non la desamparada Le diable per ver car menutz en soven Son bel vis el menten Am las mans escoyssen Per que aygolant am trompas mantenent fay cridar Si neguns homps a sa filha conselh sabia donar Que ell li daria gran terra domoynes e ciutatz De tot quant li querria faria a sa volontat Sanct horonat auzi la promessa del rey Sa mayre la resina li sorre d aygolant L en avia ensenhat quant lo noyria enfant E diys quel donaria sanitat a la douzella Sain volontat del rey podia parlar amb ella Ar menan lo cors santz sus el palays ausor Davant lo rey aygolant ambe mot gran honor E quant lo rey lo vi savi e gent parlant De mot bella faysson e d amoros semblans Diys a sos cavalliers si non fes arabes Aquest bels iovensels per cert fora mafes Que ell fossa mos neps filh d eremborcs d ongria De la plus bella donna de tota payania Regarda li la cara e los huels el menton Hanc non vi tant semblant res de la sieua faysson Que sabia lo lengaie de tota aquella ley Bels amix tray ti enant poyras tu donar santitat A ma filha sibilia daray ti .I. Comptat O vilas o castels vuelhas aur o argent Si la mi rendes sana ti daray mantenent Sanct horonat mantenent respont si play al creator Ieu tolray a ta filha lo mal e la dolor Ar escoutas senhors si vol ben dieus servir Aquest glorios cors sans si com podes ausir En la cort de son oncle e del rey aygolant Que avia tant nobla terra e riquesa tant grant Mays hanc de son linhage non fes nulha parvensa Ni diys a sos parens deguna connoyssensa Mays desirava tornar el bosc en l ermitage Per servir Iesu Crist que estar am son linhage Ar intret en las cambras que son penthas am flors E desur e desmautz e de motas colors Cay hon tenian sibilia vencuda e liada Que am las dentz et am las mans desfazia la maynada Ressauta e brayda e crida e fort si desgaymenta Ha lo diable el cors que tant la layt trumentada Quant horonat la vi mantenent fes venir De sal e d ayga neta e vay la besenir En lo nom de Iesu crist l en gitet en la cara Am .I. ram d oliviar tantost la desampara Le diable malvays quant si es recomandada Als pes de sant horonat mantenent es venguda Car senher benastruc non layssar la mesquina Mon regne e ma terra tot cant a mi s enclina Si a tieu a bon plazer sol mays noy mi layssar Al diable trachor tenir ni trebalhar Sanct horonat la pres e ca la confortar La rason del sieu mal li va tota comptar E las temptacions els engans del diables La arror de bafumet que era lur conestables Si vol creyre lo filh de la verges maria Quel ti desliurara de tota malautia Sanct horonat ensenha la donna bellamentz Com deya temer dieus e far sos mandamentz E creyre Iesu crist per cuy seras salvada L ayga senhet le sans la donna ha bateiada Mantenent fom desliurada de tota malanansa Comenset si a donar et baudor et alegransa La sanitat de sibilia ha saupuda aygolant Hanc non fon tant gausent passat ha .XL. ans E dis ha horonat seguramens que es Que mays li donaria que non li a promes Sanct horonat reques aygolant lo gran rey So que li a promes e iurat en sa ley Que li fassa donar ell respont que ho fara Tot quant sanct horonat ni sibila volra Sanct horonat estet mot consiros aquel dia Sovenhet e menut sibilia li venia Senher aves paor quel rey non vos a trenda So que vos ha promes mays garlanda ni bende Non auray sus mon cap non timias querre Sant horonat respont que Carles vol aver Que le rey la enfranquis ambe sa companhia E que pogues annar lay hon mays si volria Aygolant am sas gentz mantenent vay donar Vagan a la preyson Carles desferriar Ar yeys de la preyson de mantenent Carlons Aygolant lo li det am .XII. companhons E vay li donar grans Ioyas e deniers e cavals Sant horonat los det mantenent als vassals E vay los enfranquir denant lo rey aygolant Que poguessan annar deus aquella hora avant hon lur plazeria mays e tornar en lur terra Non aguessan paor ni destrir ni de guerra Li .XII. companhons son gausentz e baudors Plus alegres dels autres e baudoyns le pros Gent cors e Bella cara bels semblantz et avinentz D aquest s en enamoret Sibilia li plazent Segon que retray li gesta pueys fom son espos De la sayna sibilia baudom lo ioyos Horonat pres cumiat de aygolant humilment De la sayna sibilia de Carles e de sas gentz En lo mont de l argentiera volc tornar dretha via Hon ha layssat son frayre am l autra companhia Ant con sant horonat demoret en espaha E son frayre venant menet dolor a lainha Soven pregua dieus lo filh sancta maria Que li rendes son frayre e la sieua companhia Que es en estranha terra annat tant paurament Car senher Iesu Crist per lo tieu mandament Ses cavall e ses bestia senher lay es annat E le caytiu venant son frayre es restat Hanc non volguist suffrir que fos en la companhia De mon frayre carnal mays negun non avia Senher yeu suy restat en aquest hermitage A trebalh a dolor fora de mon linhage Car senher Iesu crist ar as trames mon frayre Morir en autra terra non say en qual repayre Senher layssat ti avem tot lo regne d ongria Per far ton mandament e la gran romania Noranta iorns ha huey que yeu noh vi horonat Ni magons que es am luy non han ben trop estat Siam non ha d aqui a compostella A ben. .XXXta. Iornadas tro al regne de castella D aqui a .XV. iorns auray vist mon car frayre Ar hovac entervar a caprassi mon frayre Aysins si tensonava venasis cascun iorn Li santz lo confortavan mays ren non lur valia Cascun iorn s en annava al som de la montalha E regardava luenh si veyria sa companha Motos fretz e motas engoyssas docnatis hy suffria E de fam e de set e tant plus non podia Tornaria s en als sans mays non pot plus suffrir De venir en la garda ni sos trebals suffrir Ar estay malanans de sanglot e de tors De la vista son frayre tant eran talentos Quant venc al .VII. iorn per terme vertadier Ell non pot plus annar per via ni per cendier Et atrobet son frayre a bausat que si Iassia Caprassis e lions li fazian companhia E lo confortavan mays fort avia perdutz De maniar e de beure gran part de sa vertut Cant li santz al malaute disian motas novellas Horonat e magons intran en la capella E cant agron complit lur sancta oracion Ilh sonan la campana li autre companhon Vengron a sant Miquel venatis si levat Ben connoys que son frayre em ia repayrat Am lagremas am plors son car frayre baysava Quar ava tant estat durament lo reptava Li duy romieu lur comptan tot lo esdeveniment Cant foron a sant Iaume e per son mandament Annet desliurar Carles horonat en castella De la malautia de sibilia la bella Gracias nay rendut plus d .M. e de .C. Trastutz li companhon a dieu lo omnipotent El temps antic quant aygolant El rey marcili le presantz Et arnols rey de lombardia E motz primpces de paysania Perseguian per tot trestian Per montanhas e per plans Que volian la crestiandat Cassar de terra e de regnat E sanct esteve le segens Papa de roma outra mons Hat mandat a l emperador Leon de gretia la maior Mot l avia requist e pregat Que defendes crestiandat Hant per prex ni per mandamentz Leons non foms obedient Ni en portet lansa ni estut Per que li roman volgron tut E nostre papa maiorment E li cardenals eyssament Que l enperi dels grex ostes Et als latins lo trasportes Als alamans l an autreiat Que defendia crestiandat Per que pueys le papa leon An princes et am motz barons Carles maynes le bon guerrier Filh de pupin duc de baynier An elegut emperador E manderon li mantenent Per que Carles secretament A tupin si mes en la via Sus per los apres de lombardia Tant que en la montanha d argent Vengron .VII. Iorns ysnellament Als santz que son en l ermitaie Volt parlar a son barnaie Quant carles hi as deissendut Antrels autres a connogut Sanct horonat el vi de pres Mantenent el li cazet al pes Senher .M. gracias ti rent Car tu mi desliurest tant gent De las preysons rey aygolant E mi fesist honor tant grant Que mi doniest so que obs mi era Azur est argent tro en ma terra Car senher con estay a vos Senher merse de dieu e de Ien suy esirven a dieu E carles respont mantenent A dieus .M. gratias en rent Senher e li fat oration Que vos renda ben guisandon De la honor que vos mi fezest Quant de las preysons mi Hon annas vos dut de baylier Senher le sant payre l autrier Si mandet una gran honor Elegit mays emperador A roma vat celadament Per fayre li lo sagrament Aqui fom am la santa gentz Carles ques e las deveniment Li compra e con si faria De so que li esdevendria Ar comandava a dieu los santz Benedicions lur fan grans E montan sus en lurs cavals Mays pero .I. nobles vassals Vesian resta en l ermitaie Que non pot suffrir lo viaie Guardava lo sant horonat E fazia li motas bontatz Tant fort si van enamorar Que am penas lo pot pueys atar Carles d aquella companhia Cant Carles may- nes fom tornat De roma nostre apoestat Ad arle venter pre- mierament E t asaiet la ciutat forment Et aqui mori vesians Car le trathe malvays payans Primpce de la traya alayrons Lausis et am gran tracion Pueys que Carles hac la ciutat Lo palays pres et a affugat Tota sa pensa e son confort Am que puesca vemar la mort Vesian lo noble baron E manda sas ostz environ D escalonha mas a baimers Non remas duc ni Cavalhier Ni primpce ni apoestat Trastotz non los aian mandatz Trenta milia combatadors Al emperayre en son cors A la trapa avironada Per terraer la mar salada Aqui viras barcas e naus E d albar estas motas claus Et estrenher e de que sarrar. E guerra per terra. e per mar Aqui viras laussas e dartz Lansar asconas e falsartz E trabutz gitar e frientz Cant Carles estrida sas gentz Senhers yeu hy ferray premiers Adonx viras .M. Cavalliers Sautar en la mar pres del port Mays no vist guerra tant fort Mays le primpce ambe sas gentz Si afortidament si deffent Carles conforta sa maynada Et avia l escala levada Per intrar denfra la ciutat Mays si iuns o auran comprat L un cay envers e l autre enclins Aqui mori baudoins Senher del regne sancs suncha E d agenes e de gascuncha Marit la filha d aygolant Per cuy sant honorat fes tant Cant Carles saup la mort del rey Adonx viras menar dens rey E trays enant el poinh ioyosa Contra la gent malahurosa E fent escut e romp ausbert Non lo tent palays ni albercz Ni la manieira ni tan bayrons Ni deguna autra garnison Talha testas e brisa bras Contra la gent de mal pertas Conset lo prinpce en sa rota Ioyosa dins lo cors li boca Grathe mort t aguessa mal lamps. Quant lausizist en aliscamp Vesian lo mieu car cosin Baudoyn man mort a tresta Los tieus cavalliers de falsa gesta Amb aquest brant perdras la testa Et avant si trays ves la flant Hon vay donar motos colps mortals E trenca helmes e baissons Per l autre rent s en vay turpins Denant si mena tal roesta Non n escapa ni bras ni testa Iosta si ha bona companha De .C. cavalliers d alamanha Que van fazent mortal desrey Non pausan tro que son al rey Donan per pietz e per esquant Turpin lur cantara mant De .C. nan mort ambe sas gentz Non los confessan d autra- mentz Don n aymes garda en lor Am .V.C. homes de paraie Aquist menan las mans per terra Hanc non vist parlar d ay- tal guerra Sobre lo port en lo cor- ralh Aqui viras guerra mor- tal Motas restas espesseiadas Motas gorgieras deslassa- das Carles e li vassalh de crist Menan en fuec et barrey Dedins la trapa fan tor- ney Payans feuion ves lo ri- baie Doutra volon far lur passage Ves miey iorn en l illa auriana Car li guerra non es sana Carles los set els sieus nauthiers Aqui vent le daynes angiers Ambe .II. milia caval- liers Non n escapa mi pe ni testa Aqui lur fes mala roesta Donan per pietz e per esquinas Lo sanc s en ca per la ma- rina Sus en las ondas non si estanca Per la plaia de vila fran- cha Cant Carles hac pres la ciutat Esl payans son desbara- tatz A sanct horonat ,antenent Ho mandet sus el mont d argent E requer las oracions De si e de sos compan- hons Li sans pregan iesu crist Que li don forsa e conquist Que defenda crestias De sarrayns e de pay- ans Carles part de la trapa que ha presa e conquista Motz palays a fondutz e motas tors antiqua Cavals aur et argent als sieus despesa e dona E vay s en dretha via all primpce de nar- bona A saria la ciutat e cassa la heregia La ley de iesu crist eyssausa cascun dia entiera Sant honorat remas el mont de l argentiera Am los sanctz que fasian penedencia pleniera Un matin s es levat ad horar a sanct miquel Mays quant ha regardat las ensenhas del cel El vi una molina negra freia e laia Per regardar los signes fes aqui gran estaga De la mol cazia neu per tot environ Plus negra non es mora quant es a ca sazon Sanct horonat s en vay layns als autres sans Diys lisr las meravilhas que avia vistas tans grans Van s en a la capella tut .V. davant l autar Pregan a dieu lo payre que lur deia mostrar D aquesta vesion son esdeveniment Mays iesu crist le rey lur venc de mantenent Que ell los conforta e lur dis que lo servay de bon grat Quar le sant paradis lur ha aparelhat De la negra neu lur diys que esdevenria Que lur sanctas preguieras cassavan la heregia De baffumet de macha e fes lur mandamentz De mantenent layssessan la montanha d argentz E trayssessan si enant ves lo mar en los plans Aqui confortarian ganren de crestians Del hermitaie parton li cor sans glorios E portan las reliquias el sant fust precios De la veraya cros a cuy merce requier Quar per cert et ancaras denfra lo monestier Dens dels clavels de Iesu crist nan atressins portat E mot d autras reliquias que avian lonc temp gardat Van matin el sera la sancta companhia Per plans e per rocasses lay hon dieus los envia Aras retray la estoria que a freirs avia Un evesque mot sant e de gran bonomia Aquest avia .I. frayre malaute et enclin Gibos e desfigurat que avia nom aymolin Non li atrobaras hoas entier entro a las cavilhas Motas gens lo venian vezer per meravilhas Son mal avia portat lonc temps en patiensia Per que sanct esperit lo pres en mantenensa Avia li revelat que uns hostes li venrian Que lo rendia sans e quiti de tota malautia Retrach hav a son frayre aquesta vesion Mot soven li pregava denfra sa mayzon Que regardes las vias e reculhis per dieu Si atrobet vianans vo degun paure romieu Iulian avia nom l evesque verament Un iorn iyssi deforas vi venc venir suaut ment Sant caprassi lo dons ambe sa companhya Sant Iulian l evesque en encontre lur venia Fes lur gran reverencia e met fort los somon Venguessan as ostal lo sera a sa mayzon Sant Iulian l evesque en mena amb si los santz Mot avia fort plogut e le frech era grans Ar intran en l ostal li santz benahuratz Aymolins los receup de bona volontat E pensset en son cors que un dels plus complitz Tocara sos vestirs e pueys sera sanatz e garitz Pietat li es presa quar li santz son mulhatz Humilment ha requist aymolins horonat Quar era plus servent que d aqui lo ostes Que li autri poguessan estar del fuoc plus pres Sant horonat apres humilment lo contrach Vol lo portar al lieth que li avian fach Tantost quant lo toquet si senti gays e sans E gieta si a sos pes e bayza li las mans Horonat hac paor que le mesquins contratz Domens que lo portava non li fom escapatz En auta vos escrida. senher sant horonat Tu m as trath de la pena en que yeu avia tant estat Quant li vesin auziron et aquilh de la mayzon Que aymolins cridava e menava renson Pensavan si que l agues le greu mal a sautat Que fay cridar e planher aysins con avia acostumat Pregavan li mot fort que en pas portet son mal Per amor dels sans homes que eran denfra lo hostal Mays el vay per lo sol e diys quant lo roquet Sant horonat quel mal mantenent lo laysset Tantost aquilh que han vist lo miracle per cert Mandan per la ciutat a rescos et a prec E venian li li malautes sols et en companhia Ay tantost con deguns los sans tocar podia Mantenent s en annavan desliure e gausentz De tota malananse e d autres marrimentz Sant caprassi non volc suffrir aquella honor Gran paor hac d erguelh e d uffana maior Tant gran era le vot que avian en los cors sans Que .I. sera sonet lions horonat ven avant Per una gran posterlla sen son tut .V. emblatz Tro sus en la montanha non si son restanquatz Ar sey van ves levant li cors sans per la maura Ins per lo boscz salvaie non temon frech ni aura En la plaia de gales lo matin son vengutz Pregan iesu crist que per la sieua vertut Lur donc tal estaie con lo puescan servir Car de neguna ren non han tant de desir Et en tant lo venc una loba blanca am sos cadels E fay davant los sans somostas e sembels Ilh si meton apres e la loba vay denantt Menet los pres del mar ad una balma grantz Hon hy sorch una font mot de bona sabor Balma de berthomieu l apellan li plusor Li santz viron lo luec que era assas de bon ayre A servir Iesu crist et a far son mandament Autar e sacrifici hy an fach mantenent Ar han so que querian li santh banahuratz Servon a dieu lo payre de bon cor e de gratz L estoria nos retray que ha freins e fenitz Sant Iulian l evesque amp dieu si es reculhatz Crestians et hereges hi avia manithieus Cascun volgra elegir evesque uns dels sieus Crestians volon tutz et autreian de plan Que per evesque volos santz lions l ermitan Ar si meton en questa ins per lo bosc salvaie Li uns queron la maura li autre lo ribaie Tant que a troban la balma hon estavan li santz Prezeron sanct lions hotra sa volontat Que non consenti tro que li fom revelat Per mandament de dieu premian la senhoria Penre van sant lions menan l en dretha via Que decasset la error e la gran malvestat De hereges e la lay de dieu ha eyssaussat En apres esdevenc que vay morir em brieu L evesque de vienna que fom amic de dieu El temple sant maurisi si son tuth aiestat Els clergues els beries per elegir prelatz E li sarrestans si son mantenent compromes Que lur dones prelat quaö que mays lur plagues Le pros homps lur preguet fassan oracion Al rey de paradis que fes lo cel el tron Que lur des tal rector per la sieua pietat Que fos honor de dieu e ben de la ciutat Apres la oracion lur days una gran voutz Per evesque vos don lo sanct home magontz Tres ves hy retornet la vos aquesta dicha Ayssins troban per ver la veritat escricha Ar mandan en viannes per tot embayssadors E queron lo cors santz per ciutatz e per borcs Venon s en en prohensa e passan per gapenses Querent lur aventura venon s en en freiares Am sant lions l evesque si volon conselhar De so que van querent que lur van ensenhar Sanct magons en la balma hon era en l ermitaie Ilh han sobeyran gauth menet los a l estaie Comptan li razons mays non volc consentir D aver la election per prex ni per gent dir Hermitan suy non vuelh portar corona Ayssins mi tenc per pagat de so que dieus ni dona Sant caprassi respont bel filh verayament Ben sabes que yeu t avia dith lo esdeveniment Ar prennes sancta gleyza el luec en mantenensa Que yeu ten fac mandament e nom d obediencia Tornan s en li message tot dretz en viannes Menan en sanct magons que tantost miracles fes Per la sieua sancta fom pueys islumenada Vienna e leyon e motz antrencontrada Li gesta nos ensenha que de totz nostres santz Es restat sant caprassi horonat e venantz Plus bels e plus plazens que fos en .II. comptat Humils e vertadiers savis et amesurat De l esperit de dieu hac tant gran habundansa Que si hom li demandes de deguna duptansa Mantenent ensenhava de tot la veritat Vergonhos e complit de tota humilitat En malautia cazec grans e desmesurada Que lo cor e la cara li a desfigurada Mays la sieu plazent cara fom aytant resplandent Com fora d un bell angel tant era ignoscent Pueys que nasquet de mayre non avia fach poccat Ni en cors ni en arma ni neguna malvestat Quant sant horonat vi la pena el greu mal De son frayre venans hac greu dolor mortal Le malautz los conforta hom mays los destrenhia Le greus mal de la mort al plus gent que podia Mays non hy a confort car sant horonat plora E gaymenta son cors non gardet iorn ni hora Cant sant caprassi vi quel bel venatis mor Le glasi de dolor li sautet dins lo cor Non poc donar conselh ni al vieu ni al mort Car viell es e romput plus non hy a confort Le cor li part dedins e non fa mays cridar Ni assi nil als autres conselh non pot donar Que fary las caytieu si ma companha es morta Que suy viels e resutz non vac qui non mi porta Car filh en que esdevenra le viels desamparat Que non ti poc servir ni rendre tantas bontatz Venacis mi portava venacis mi payssie Venacis mi colcava Venacis mi cubria Venacis filh del rey mos ayzes mi fasia Ar remanra tota sola aquesta bestia marrida Horonat si morra mays non si tras de vida Eremanra tota sola aquesta bestia marrida Ay mort de conoyssent per que mi yest tant lunhant Que aquest caytieu vielh soterre los enfans Hanc tal dol non vist mays menar a persona De la cridor del vielh li gran balma resona Quant lo santz fom fenit de dins son hermitaie Iesu crist appellet el sieu rial estaie Li angel l enportavian sus lo cel dretha via Sanct horonat cridava que puiar l en vesia Las mans ionchas en aut ambe mot gran resplandor Frayre per que mi layssas en aquesta dolor Tostemps ti avia cresut de bon cor e de grat Hanc non passiey .I. Iorn la tieua volontat Huey mays e caitiray vivent quar li mieua falsa vida Sera pietz que de mort si ia l avey complida Quant l arma gloriosa del benastruc venantz El cel s en es puiada hon sera Iorns et antz E horonat son frayre non lo pot plus vezer Sus lo cors sans venantz mantenent vay caser E bayza li la cara am lagremas am plors Non es qui lo conforte de tant mortal dolor Sant caprassi non pot quar moure non si podia Tant em viels e fragels per gran temps que avia L un plorava lo viau l autre plorava lo mort Tro que dieus lur trames son glorios confort Mosenher sant miquel que lur diys a present Que l arma de sant venant annes verayament En lo sans paradis hon dieus la coronat De gloria ses fin e des clara bontat Sant horonat conforta e dis li mantenent Que apres .II. iorns caprassis sera verament Receup am baudor am los sans sus el cel Yeu lo tornaray querre so li diys sant miquel Passat es sant caprassi sus el palays rial Non aura tostemps mays glorla eternal Alora que lur ha l angel denunciada Denant dieus iesu crist l arma ha presentada Cay hon non si trobara iamays termes ni fins Hon prega iesu crist per totz aquels de lerins Denant lo omnipotent tot iorns merce requier Per totz aquels que son frayres del monestier Senhors qui volra esser entendut et enclins Comptaray li per von l illa de lerins E conquistet sant horonat la qual li gent pagana Appellava enantz l illa auria El temps que sant Caprassi fom fenit e venant Aysins con la veritat vos ay dich el romans Sant horonat remas sol e ses companhia Denfra l ermitage soven si complanhia Las cayytieu que faras que perdut has ton payre Le baron sant Caprassi e venati ton frayre Qu en plus bels Iovencels que hen lo regne d ongria sia Non cre que fos restat tro ins en Romaia C am ben mi fora pres si yeu fos annat premier Si a dieus hagues plagut so fora volentiers Ar suy restat ayssi con fay bestia salvaie Tot sol ses companhon en una fera estai Que pegra aver agut lo segle am gran honor El regne de mon payre ho am l emperador D arnols de lombardia ho d un autre presantz De marcilion o. del rey aygolant Mon font le son aquist el regne de castella Agut suy en lur cort hanc non l a vist plus bella Si fossan crestians en trastot l autre mont Non a plus gran parage de totz los reys que huey son Trenta e .II. ans ha huey que yeu suy en l ermitage Et ay layssat per dieu la ley de mon linhage Bezenet en sia dieus que ma trach de ma terra E d aquest caytiu mont ma fath venser la guerra Sant caprissi nos trays del regne de mon payre Don sufri mota pena per mi e per mon frayre De grecia n es vengutz morir en balma fera Ben .CC. Iornadas si es lunhat de sa terra Et estat las caytiu am dos los ay perdutz Ben volgrala mieua vida los aguesrezemutz Ar suy orphes evac solet en la plasse Si Iesu crist non ma vida yeu non say que mi fassa Am plors et am dolors viuray mays cascun dia Falsa mort hon hiest tu mi hon ti atrobaria De tot es trascuiat vay s en a la marina Tro que fom en agazes non pausa mi non fina Lay atrobet una bracha d omes de fellonia Plens de gran malvestat e de folla heregia Cant hay vist lo cors santz venir per lo sablon Cascun mes a son coll mantenent .I. baston E dizon que aquest es de la companhia De lions de frevirs que cassa la heregia Non pausara mays tro que fassa fenir Nostra ley ar parra qui miels poyra ferir Van s en ves lo cors santz e layssan la marina E donan li grans colps per pietz e per esquina Cant han batut lo sant li mavals dur e fort Layessavan lo el ribaie de gazes de miey mort E l un si regiret e vi lo santz bollegar Mes man a son coltell per la gola talhar Que avia nom lambert e dis lur atrasatzh Aquest vos fara pietz que lions nop ha fath Certas yeu lauciry falharay li la testa Mays non allegara en contra nostra gesta E verans li respont en auta vos non sia Metam lo en la barcha e tengam dreca via Que li marema escaras suau e plana Portem lo a las serpens de l illa auriana Ar prennon lo cors santz qui per pes qui per testa A las serpens de l illa dison que en faran festa E devoraran lo que iamays non nestorsa En la barcha l an mes e vogan am gran forsa Saber deves senhors que l illa auriana Nompnavan li antic que es suau e plana Lay hon le monestier es aras el maraie Cant Carles hac conquist la terra an son banaie Hon plus de .XXX. milia de la malvayza gent Nausizan crestian crestias adonx verayament Yssiron de las mauras e srepens e dragons Et intran en las illas devorar los glotons E maniar la carnassa de las grans mortaudatz Que avia fath carles maynes le noble poestat L un serpent a nom ryn e l autre a nom lery Sobre totas las autras volon aver l empery Que venian de sa outra cassar en ferma terra Si savissan .I. buou o. una bestia fera Tiravan len en las illas am forsa et am poder Non hy atrobaras polpa del matin tro al sera Quat vesian venirbarcha en aquell renement Mantenent hy corrian per devorar las gentz Per so fom appellada l illa de lerins Quar layns si noyrian le ferip e le rins Aras s en ven li barca hon es nostre cors santz E meseron l en en l illa hon ha de serpentz tant E tornan s en atras li glot en autra mar Siblan e cridan fort que fassan acampar Leri e las serpens per devorar lo santz Si lo vezon ausire ren non desiran tant Quant serpens sentiron los santz en lur repayre Mantenent vengron totas volian la desfayre Horonat si gaymenta tan fom li paor grant Las ben mi vengra miels fossa mort am los santz Ben ay vist alcuns temps pensar non mi podia Fossadat a serpens le filh del rey d ongria Falsa mort doloyrosa que ha forfach le mesquins Bel senher Iesu crist per que mi yest tant esquins Non ti pogras veniar de horonat en sa terra Com l aguessas aduch en aquesta illa fera Morir a mala mort e donar a serpentz Totas son entorn luy e macellan las dentz Siblan fant fort e criday que non es depensar Tant que li mal fachor que son luenh en la mar Quant viron que las serpens menavan tal desrey De paor e d esglay son casuch el naveth Horonat es tot sol et es si trath enant E blastenia la mort que li trigava tant Quant ell vi las serpens trastotas en torn luy Regardatotas partz si vira negun refuch Mays quant vi que confort ni aiuda non li resta Reclama Iesu crist et a cubert la testa Adonx li trames Iesu crist los cors sans Lo baron sant caprassi e son frayre venant Et el leva son cap vi los plus resplandens Non es solelh ni luna ni estela luzent E diys li sant venati frayre per qual parvensa Los fachtz de Iesu crist non has en paciensa Que deus eyssausar sancte crestiandat E cassar la heregia e tota malvestat E temptas dieu lo payre pensas tu traspassar So que l ompnipotent a volgut adordenar Regarda la gran gloria e la gran resplandor Que dieus vos a donat sus el palays ausor Hon aurem tostemps mays solvetat e refugi Per .I. pauc de trebalh que avem suffert Conforta t car frayre quar gran ben deves far Horonat li prega senher non mi layssar Car las malas serpens mi maniaran en breu Senhors aiudas mi per la merse de dieu E li santz li respondon non ti layssarem mays Car ades em am tu ses fin e sens rellays Et am tos companhons que apres tu venran En aquesta sancta illa e dieus si serviran Car dieus a besenit desus de paradis Tantost con fust intratz en l illa de lerins Las serpens els dragons ausiras mantenent Am lo senhal de iesu crist non dias espavent Pueys neteian l illa de tot aquell caytivier Ad honor de sant peyre hi faras monestiers Que prega dieus per tu e per ta companhia Mandament a de dieu que per tostemps mays sia De l illa de lerins patron e governayres Et aia en sa garda los rendutz e los frayres Horonat lur respontsenhors per qual companha Prega l apostol dieus en aquesta illa estranha So podes ben vezer non hay nulha companha Mays solamens dragons que mi estan environ E li sans respondon de ren non hy duptar Que aquilh que sa tan mes venran a mays o gar Et am tu regiran aquest plazent repayre Et apres tu seran capdell e governayre Motz autres companhons auras en ta baylia Per servir iesu crist en aquesta abadia Am tramdors los palmiers faras cavar un pontz E de miey de la peyra iyssira gran lo dontz Et en tant pueian e cel li santz benahuratz Heronat na mil ves lo filh de dieu lausatz Ar estay tot segur horonat lo cors santz Quitis de la paor que avia tant gran davat E vi lo rin e l eri que estavan entorn luy E las autras serpens que cascuna li fuch Lo senhal de la cros lur fay de mantenent Tantost con lo lur mostra e cascuna si estent Ayssins las ausis totas sensa lansa e sens escut Am lo senhal de crist et am la sieua vertut E quant vi la sancta illa tant fort en vironada Del leri e del rin e de la cauranhada Preguet iesu crist d aiunelhons humilmens Senher dieus que fesist lo cel el fermament En asquiest de la verges casta e neta e pura Hanc non si corrompet per la tieua genitura El sieu gloros temple volguist far ton estaie Quar fom sancta e neta e de rial linhaie Del profeta davit de saamon lo rey Hanc non nasquet plus avi en tota nostra ley Ni hanc non si trobet plus bella ni plus sancta En totas las lausors que sancta gleyza canta Senher quant tac noyrit de sa sancta mamella La verges gloriosa que es tant sancta e bella Suffrit mort en la cros sus el rial estaie Per desliurar d enfern trastot l uman linhage Senher ayssi ti prega le tieu sers humilment Que vuelhas desliurar l illa de las serpens Hon ti puscam servir d aqui avant Ayssins con m an promes los glorioses cors santz Et en tant le mar creys e passa lo ribaie Comensa a cubrir l illa et hostar lo carnaie Ar sant horonat so que a dieu requier Vay s en en miey de l illa e pueia en .I. palmier E le mar ha cubert l illa de mantenent Que non hy a layssat colobra ni serpent Pueys s en tornet le mar suau en son estaie Que hanc pueys non la passet plus que sol lo ribaie Quant lambert everaus que layns l avian mes Viron las meravilhas que dieus en l illa fes Agron mot gra dolor e pentiment mot gran E vengron am la barca humilment al cors santz Que ploran e sospiran et an gran marriment del mal que li hom fach mays le sant humilment Los bayza e los embrassa els acuelh ambe si Ayssi servires dieus bels senhors ambe mi Bezenet en sia dieus que ayssi vos ha trames Mantenent lur recompta quel santz lur a promes Ilh n an mot gran plazer senhet los de sa man Amb el si son rendutz mantenent hermitaie Tres iorns avi complit horonat non avia Agut ni pan ni cin ni vianda que sia De pan de peyssin li autre li an dat Le santz ensemps si sin dinnatz E pueys varan la barca parton si del ribaie Van querre los cors sans que son en l ermitaie Et am remps et am vela s en van per la marina E quant son deyssendutz pueian per la bosquina Venon s en a la balma aqui han receuputz Los precios cors sans e las autras vertutz E la veraya cros en portan eyssament Vengutz son a la barca e collan mantenent En l illa de lerins tenon lur drecha via E portan hen los santz li bona companhia Sant horonat ensenha sos novells companhons Quo deyan dieus servir e far oracions Etemps que Carles maynes assaiava Hon hac motos cavalhiers e motas noblas Motos reys Mmotos presantz motos E motos Barons Estout le coms de londres e le comptes e dons Gandalbueys rey ar estant rey de bretanha E Raynaut de ballanda na amant d alamanha Am motos combatedors valens que avia amb si Cant sa iestan en l ost viras menar desrey L enperayres assaia la cutat cascun dia Gan ren hy a estat penre non la podia Li payans son deduys que si defendon fort Aquels prennon crestianspaor an de la mort Adonx venc sant magons en l ost an companhia Del evesque trupin que per embaysaria Dalamas grans ciutas volon parlar al rey Quant Carles los connoc mot gran honor lur fes Mantenent entonet a magns dels cors santz Del baron sant caprass de horonat de venant Con estan miey senhor li santz benauratz Que per l emperador ay dieus lonc demp pregatz Las si yeu iamais seray am lo mieu car senhor Sant horonat lo payre que mi fes tat d onor E mi trays de preyzins de las mans d aygolantz Mi e mos companhons a tolera la grantz A quel dieus que nasquet de la verge maria L en renda guisardon el salve en bona via Quar si el agues volgut mon aur ni mon argent Pron ley agra donat mays en alre entent Per servir Iesu crist say ben que ha layssat Las honors d aquest mont emperie Regnat E say ben que si ell fos en aquesta encontrada Presa agra la ciutat que tant ay assaiada L arcivesques respont senher gran guisardon N aias de dieu lo payre car li mieu companhor Per mandament de dieu an mudat lur estaie Savass en frein res estan en hermitaie E dic vos veramentz que .I. ans en ja passat Que yeu non vi los cors santz car suy agut ,anda Per tractar pas am vos en estem bayssaria Per que non hay pogut vezer ma companhia Mays per cert sapias que al partir que faray De vostra nobla cort los santz vesitaray Et si aves bona fe els santz benahuratz Deman ad aquesta hora si penra la ciutat Carles hac mot gran gauch quar desesperat sera De penre la ciutat tant era li gent fera E crezet sant magons l endeman mantenent Desplega auriflamma e fay armar sa gent Pueys lur donet batalha alora aquell iorn Fes tant gran terra tremol quels barris tot cara Soy casutz e la ciutat e mantenent conquista Intran s en crestians que tant l avian ausiza Carles vi sos miracles els poders dels cors santz Centz tantz y ac mays fe que non avia enantz E prega santz magons que letras portara As santz que el meteys Carles de sa via las estriura Torna s en santz magons a dieu la comandat Carles e sa companha de sa man a senhat Intrar vol en prohensa per veser los cors san Car de lur companhia era mot desirantz Ar s en ven santz magons deyssent de viannes A tornet es vengut un castell de reges Que era adonx bon luoc e de gentz habitatz May segont que hay ausit ar es desamparat Uns nobles homps del luoc lo receup volentiers E li Ris gran honor que appellavan naugiers L ostes avia .I. filh ambe gran malautia Maymes fom appellatz plen de gran bonomia Que avia lonc temps estat despodorat al liech Non si podia donar ni solas ni deliech E comptava lo sera la fama dels cors santz Els glorios miracles que dieus fay per els tant Cant ho aus le malautes comenset a pregar Per iesu crist son payre que fezessa portar A santz que en l ermitaie quar sens tota duptansa Tantost seray garitz tant hi ay de fiansa Dangier li respondet per ren non ho faria Mot li avia costat ia plus non hi metria Doas Iornadas a ben d aqui a l ermitaie. E nuatz nos ha totz e mi e mon linhage Santz magons diys a maymes con hi est tant desirantz D annar en l ermitaie per veser los cors santz Senher car suy malautes doloyros e marritz Tantotz con mi veyray li santz seray garitz Vo si a Iesu Crist play morray de mantenent Tres ans hay enviat mon payre e ma gent Sant magons li respnt si en las oracions Del baron sant caprassi e de sos companhons As fe et esperansa aquell dieus ti don sanitat Que regiys paradis en vera maiestat Mantenent si senti mayme baudos e sans Poderos de son cors e de pes e de mans Mil gracias en rent ad ell et a sa companhia A iesu crist lo filh de la verges maria Maymes e sant magons en frevins son intrat E sant lions l evesques han mantenent trobat Quels ha gent receuput e meton sel viage D annar vezer los santz que eran en l ermitage Can vengron a la balma hanc ren non hy troberon Mays l autar solament fort sen meravilheron Sant magons l arcivesque sospirava e planhia Las tant mal has gardat ta cara companhia Caprassi mon car frayre horonat e venantz Noyrit ti eras Ambels ben ha passat .XXX. ans Pos que fuy arcivesque dels non hay agut cura De fam e de desayre son mortz per aventura De tu pot hom ben dire cel que fay bona vida Pueys que ha tot son plen payre e mayre eyessembles Cant ti demadara iesu crist le cars payres Magons hom has estat que has fach de tos frayres E tu non auras regardar contra ell Aytal compte rendras com fes cahym d abell Don auras guisardon al iorn del iuiament Las caytiu que faras per lo mieu ensient Serpens los han maniatz o bestias salvaies Leu si es devengut en esta fera estaie De caprassi le don lo cor mi vol partir Menar l en volia ambe mi si ell ho volgues suffrir Que era viell e romput non podia plus mal trayre Mort es a mala mort en aquest fer repayre Senher so dis lions non sias consiros Mot ennay mays de tort per cert non aves vos Car era ayssi plus pres non los hay vesitatz De vos e de totz autres en dey esser repretz Senher per aventura li santz si son mudatz O fach alcun viage que dieus lur la mandat Aras sen vay querent los santz per lo boscage A traves et en aut tot lo iorn vay amie Per vezer si a trobaran ni pesada ni tast De nulha creatura que passes per lo gast Pueian per la montanha que appellavan l estelell Que hanc non atroberon ni bestia ni auzel Clama si sant magons doloyros et enclins Regardan ves la mar en l illa de lerins Viron una colompna de fuec que contenia L illa del cap en outra al cel s estendia E dizon que li santz son layns veramentz L uns ha mostrat a l autre la colompna luzent Deyssendon del castell cothos per lo boscage Et atroberon .II. barcas pescant en lo ribage Que si meravilhavan mot de la vesion Que avian vist en l illa e li santz companhons Lur pregan que las barcas metan en la marina Que annanan vezer que li signe devina Mantenent han varat las barcas sobre mar Et am temps et am velas s en van a mays o gar Cant foron pres de l illa vist han sant honorat En l esperit de dieu las barcas nan layssat E sautan en la mar van sus per l ayga clara Sant horonat lur bayssa e sos huels e sa cara Et ha lur tot comptat los esdevenimentz Con es vengut en l illa et ha mort las serpentz E de lurs companhons que en la balma son mortz Quant ho auzon los santz playsseron lo mot fort Ar non naias paor quar yeu los vi coronatz Dels gautz de paradis so dis sant horonat Saludt lo magons dapart l enperador E mostra li la letra que es d aquesta tenor sant home bena- huratz A mossenhor sant horonatz Dapart carles maynes lo rey. Campion de la santa ley Salutz et amors plus E gratias de dne maior Car senher mot suy desfor de servir e de vezer vos E vostra cara companhia A cuy dieus don tot ben que sia Pueys que nos vi el mont d argent Quant anniey far lo sagramant Hay manta terra conquistat Mantz palays e mantas ciutatz Dedins la trapa fis tornes E cassiey la paysana ley Conquist hay arlle e narbona Car magons li sancta persona Diys que per las vostras oraciones L endeman m en seria fach donz Conquist hay terras e regnatz Mantz dux e apoestatz Et ay veniat la mort de iesu crist E mantz sarrayns hoy fach trist Ares ennay veniansa de mas mans Et ay eyssausatz crestians Ni tant non hay conquist de terra Que res ni aia vencutz de guerra La merse de dieu e de vos Vostras sanctas oracions An salvat mi e ma maynada Quar ayso es causa proada De so que en diyssest en argent Ay vist tot lo esdevenimnet E de la preyzon d aygolant Mi traysist que avia estat tant Ben .III. ans amb autres caytiu Que volgra esser mays mort que viu Aques dieu que per gran drechura Manten trastota creatura Vos en renda grans giusardons A vos et a vostres companhons Car yeu cos ennay pauc rendut Mays si dieus mi dona salutz Car senher perdonas mi En breu vos trametray turpin E daray vos de mos ioels Ciutatz o vilas e castels Per so que plus complidamens Vos e tota la vostra gent Puscas servir nostre senhor E pregar per l emperador Senher sia vos recomandatz Els autres santz benahuratz Cant horonat aus sa salutz E li santz que son amb estut An legit las letras escrithas Mantenent pressas et an dithas. Li gesta nos ensenha et es causa divisa Que quant nostres cors santz agron l illa conquistz E viron que le reys que tot lo mon capdella Lur ha donat estaia tant plazent e tant bella poder e volontat lur don sant esperit De far .I. monestier hon dieus fassa servir Mays non cresa neguns que aysso sia volontat De faulas atrobar ni d escriure baratz Ni que le monestier sia fath ad aventura Per sens ni per saber de nulha creatura Car iesu crist le payres el rey de paradis Al glorios cors santz lo det que lo conquis Si con prophetizet Caprassi e venant Per mandament de dieu ha dith lo romantz E cresi dire per ver que en trastot l autre mont Non aia monestier de totz aquels que son Salvant la gleyza de Roma hon aia trastos cors santz Con aquist que iasson caprassis e venantz Ni miels digan lurs horas e trostot lur mestier Li santz agron plazer e bona volonta E meton man a l obra de bon cor e de grat Comensat hay la gleyza e claustras e mayzons Ad honor de sanct peyre que es de l illa patrons Quant agron fath lo temple consumatz e complit Autars et offirmas han de denfra bastitz Sacrifi tan a dieus e fom metre los santz Denfra lo monestier caprassis e venantz Li fama dels cors santz per tot lo mont s estent Del regne d englaterra tro en orient Car segon que li gesta nos retrayre e nos dis Doze preyres avia en l illa de lerins Et .XXX. hermitans que fazian penedensa Et estavan trastotz sotz una obediensa E tot iorn hy venian per las grans sanctitatz E per los grans miracles que fay sant horonatz Conselh agron li santz que l orde sia estreth Aver volon la regla que fes sant bezeneth Empero saber deves quant sanc magons venia En l illa de lerins a duys en companhia Sant eloy que sant iaume avia ia desliurat De la gola d enfern lonc temps avia passat Aquest fom vengutz et aygodls atressi Annar querre la regla dretz a monti cassi Aras van li santz e per terra e per mar Ciutat e terra estranha lur coven a passar Piza luca e Roma e lo pont chipran Non volon soiornar tro que son a sant girman Sus en monticassin tenon lur dretha via Mantenent son intratz en la sancta abadia Li finyre que lay son lur fan mot gran honor Et an los receuputz am gauch et am baudor Mot los han saludatz d apart sant horonat E de trastotz los frayres que en lerins han layssat Senhors per servir dieus nos hem fathtz hermitatz E .XXtaII. redutz e motz preyres hyas Nostra fraternitat humilmentz vos requier Que nos dones la regla d aquest sant monestier Li moyne de cassi la regla han translatat An la lur autreiada de bon cor e de grat Tornan s en li cor sans que an la regla quist Venon per lur Iornadas en l illa de lerins Et a sant horonat la baylan mantenent Que a trastotz los frayres la mostres a prezent E quant agron sauput la regla per entier Pas et obediensa l un a l autre requier E volon la tenir ben e honradamentz Que hanc non fom miels per negunas gentz En l illa de lerins si tenia caritat Que porta l un a l autre humilitat En l illa de lerins si ren obediensa Cascun ponha de far so que a l autre gens En l illa de lerins bontat si mantenia Complida de vertutz e de gran bonomia En l illa de lerins si ren castitat Sens neguns desirier de follas vanetatz En l illa de lerins ha gauch complit Negun de ren que fassa non si arroba marritz En l illa de lerins si manten suavesa Mot si garda cascuns de far que a l autre pesa En l illa de lerins es ferma esperansa Que en lo sanct paradis auran gran benan no En l illa de lerins ha longa minitatz Una de las vertutz que a dieu ven mays a grat En l illa de lerins si manten a tempransa E de cors e de lenga sens neguna avol semblansa En l illa de lerins si manten fe complida Tot iorn esdevenian miracles en lur vida Aquestas .XII. vertutz si con vos ay comptat Tenian en la sancta illa li sant benahurat Li fama dess cors santz s estent per totz repayres En lurs oracions lor gran fe l emperayres E donet mandament a turpin lo prelat Que vaga vezen drecha via fezit horonat Salude d apart luy ell e tota sa gent E fassa lur don aysins con ha mandament L arcivesque turpins cavalca per prohensa Als mandamentz del rey non vol metre bestensa En l illa de lerins s en vay la drecha via Hon ess sant horonat ambe sa companhia Aras li fan li santz gran honor e gran festa Lo mandament del rey trastot lur manifesta Senhors saluda vos Carles maynes l obiers E li sieua compa am totz sos cavalliers Dieus li a fach vertutz e miracles apertz Per las vostras preguieras l emperayres n es cert Sant horonat lo trays de preysons d aygolant El e sa companhia e li fes honor grant Ben annet .C. ironadas trayre lo de preyzon Ar es vengut lo temps que en aya guisardon Trastot lo drech del rey e tota manensia Aysin con vay la rebiera que part an lombardia E pueia per los als de pueymont ad en sus E si mescla am lo roze lay de sotz avinhon De tot aquest domayne tro lo mar environ Vol far don l emperayres a la sancta abadia Que pregues dieus per ell e per la companhia E trames vos la carta hon pendet son sagell Per gran humilitat hi empres son anell Li sans aginolhons si gietan mantenent A dieus nan rendutz gratias de tant nobles Pueys s en torna turpins am lur benediction Huey mays auran li santz lur neta garnizon Aras retrays li gesta que li fama complida Dels cors santz de lerins si espertet Per que le papa de roma sant eugen Quant auzi los miracles e las devocion Del novell monestier que sant horonat fes Dis que volra saber la veritat qual es Quar tot lo mont retray los miracles els dons Que sant horonat fay ambe sos companhons Le sant payres cavalca e ven s en dretz camin Per la plana toscana passat a florentin Lucha prat e pistoya e ienoa la bella Et hon may sa probenqua plus fort aus las novellas D aquesta sancta vida que li cors santz fasian En l illa de lerins hon Iesu Crist servian Intran s en lay dedins am barchas am naveys May si con moysses so dis la vielha ley Per lo boysson cremantz vay descaussar sos pes Non cresia esser dignes que la terra toques Enayssins le santz payre descaus volia intrar En aquesta sancta illa que venia visitar Quant horonat ho saup e li sieu companhon Mantenent son Iyssit am gran procession Et avista la regla e los captenementz D aquesta sancta gent que tant complidamentz Volon servir a dieu et en l illa sagrada E la gleya sant peyre que ay esdeficada Et ay cannonizat los preciors cors santz Que son en la sancta illa caprassis e venantz E de sancta mongia habitz lur ha donatz E conformet la Regla que avian demandat E det li l abadia d aquell hora enant Et ames en la garda et en protection De la gleyza de roma per especial don L illa el monestier totz perpetualmentz E donet lo perdon que auzires breumentz Trastutz ces que seran en vera penedensa E vestiran l illa quant lo perdon comensa Pueys que intra la vigilia davant la cara Tro al luns de pandecosta per bona entenara Aian aquel person que han tuth li romieu Que passan outra mar a la honor de dieu En apres tuth aquilh que .VII. antz totz complitz Faran lo romavaie quant los auran fenitz Sian quiti et asoutz d aquell hora enantz De totas penedensas que avian en comdut Salvant vot de matremoni ni qui sas mans menia Contra payre ni mayre ni home de clerzia E que lur sia donada li palma de bon grat Pueys me han complit lo vot que avian acomensat En signe de victoria e de absolucion De trastotz los pectatz que ay pres confession Autreiet a totz cels que pueys vesitaran Los cors santz de lerins en l autre temps de l an A donat l apostol e li sieua sancta cros. Tostemps mays de perdon han en Caranta iorns Aysso es lo perdon senhors totz per entier Que eugenis le santz payres donet al monestier Salvant autras endulgentias e grans remessions Que han fach autres apostolis e donatz mans perdons De que seria trop lonc retrayre en mon escrich Que han tutz li romieu amb aquell que ay dich Cant venon vesitar aquesta sancta abadia E pregar los cors santz e la verges maria L abas santz horonatz que vent permieramentz En l illa de lerins confortava sas gens Et ensenhava lur con deyan dieus servir Enaysso mes sa cura e trastot son desir Mot los prega suau e lur fay mandamentz Degun non s en corrossa tant lo fay humilmentz Del onor d aquest segle non hay neguna cura E si dels companhons aus deguna rancura Mantenent hy met pas humils e vertadiers Mandamentz de dieu es totz sos desiriers. Et si deguns dels frayres per peccat ha falhit De mantenent ho sap per lo sant esperitz E fay lo reconnoysser per vera penedensa Per que cascun estay en sancta obediensa Li sieua vianda era pan et ayga tot dia Pero d erbas saladas e dee li om prennia Quant venian las grans festas et als frayres donava Vianda e peyssons segon que si trobava Pauc parlava le santz et am vera rason Sos consirs e sa penssa era d oracion De costa la carn nuda tostemps serici portava. Si non disia la messa sabatas non causava Li sieua sancta cara es tant angelicals Cant la ves mals peccayres nembra li de sos mals E s ill santz la regarda mays de volutatz D estar en sancta vida e d esquivar peccatz Sa carn mortificava a cascun iorn que sia Suaumens e devota lo sauteri dizia Quant disia la messa el fasia procurar La vianda dels frayres que poguessan maniar En apres cal que causa d obras far lur fasia Per tal que occios non estessan lo dia Quant avian dichas vespras sos frayres confortava Ad una part del temple mantenent s en annava Am lagremas am plors si clinava .C. ves Daginolhons al sepulcre hon sant caprassi es E cascuna ves pater noster disia E la sancta salut de la verges maria Pueys si gitava al liech d estobla e de Ionquiers Una peyra a son cap non vol autre aurelhier Tapitz ni cubertors non volia en son liech Negun temps a son cors non donava deliech Quant avian dich matinas .C. ves s aginolhava Si con ay dich desus totas ves erava Tro al solelh levant que mandava sa gent Pueys a totas las horas annava am lo covent Ayssins si combatia aquest sant cavaliers Contra lo cara el mont es autres batalhiers Pregava iesu crist non per si solament Mays per totz crestians desotz lo fermamentz Cant li santz son complitz e mot ben ensenhatz De menar sancta vida et ell a demandat Sans verans que es homps de gran promecion E mostret al covent tota sa entencion Lo poder li donet de tot lo monestier Per tal que miels pogues complir son desirier De menar sancta vida e far oracions Marturier sa carn e far afflictions Totas cansas det dieus ben complidamens A sant veran per si e per totz lo covent De ren mays d ayga dousa non avian malananse Quar de totz autres bens avian gran plendansa Le covent hac conselh pregon sant horonat Humilment e devota que si li ven agrat Am iesu crist acabe filh de la verges mayres Lur dones ayga dousa de denfra aquel repayre Mays horonat lur dis que antre los .II. palmiers Que eran de denfra l illa hon es le monestier Cavessan a poder e dieus lur donaria Ayga dousa per beure que mays non falhiria Aras c avan li frayre aqui hon dicht lur era Li vis estan dedins li autre portan terra Et ay cavat pregon tro sus la peyra dura Que non troberon ayga ni nulha milhadura Ar s en van al sanct payre et an li dicht per ver Que entro a la plana lausa an cavat a poderr Preguessa a iesu crist que per sa pietat Lur tramesessa ayga que tant hay desirat Annas so dis barons la peyra cavas Aqui vos dara dieus l ayga que demandas Li sans s en van al obra e caveron la lauza Mays d un reys e demiey que degun non hy E donavan am ponchas et am pix fug l escruelh Que non troberon ayga ni vena de remielh Tornan s en al cors sans si ia conselharia Si en autre luoc de l illa l ayga si atrobaria Le cors santz precios de ren non hy duptava L ayga non s atrobes aqui hon ell dechava Si con la veritat avia sauput enantz El temps que li aparegron li preciors cors santz Leva d oracion et annet s en al talh Cant fom intrat dedins va penre lo magalh Tres colps feri la peyra prega la trenitat Veray dieus glorios que yest vera magestat Yest tostemps e seras qua al architechn Quant mostriest totz miracles fesist de l ayga E volguist bezenir l ayga del flum Iordan Non ti vay bateiar sant Iohan de sa man Que al pobol d israel doniest a gran vintat Ayga dedins la peyra senher per ta bontat Tu dona a nos autres en tant s en hyesy le dos E qui non m en creyra vaga vezer lo pos Aras s en van li frayre per far oracions Al autar de sant peyre que es de l illa patrons Sant horonat senhet l ayga dins lo sagrier Pueys fes asperges me denfra lo monestier E fes sacrifi a dieus nostre senhor E sen fara lonc temps a la sieua honor Ar son plus desiros tuth filh del abadia De servir Iesu crist e la sieua companhya De far sancta vida quar per sanct horonat Lur fay dieus grans miracles e motas d autras bontatz Qui vol ausir rason de gran entencion E dels miracles grans Que fes sant horonat E per la sieua sancta vida Can veritat complida Si trays de vera gesta Per tal que manifesta Si l aia tostemps mays Als clergues et als layxs Sanct horonat .I. dia Si estava en sa abadia E fay sa oration Am contemplacion Cent ves si agenolhava Le sieu cors non pausava A dieus ionchas mans Quant li vent vesians Le sieu compans cortes. Que en aliscamps mors es Requier li humilmentz Per dieu omnipotent Que preguessa per luy Car al loys non ha refuy Pres l en es pietatz Per que sant horonat Humilment requeria Tutz cels de l abadia Fassan oracion Per son car companhon E que als frayres plagues. Con ell annar pogues Ad arlle la ciutat Hon l avian soterrat Li frayre del covent Autreian son talent fort lur ha grasit. Et a lur stablitz Sant mayme per vicari Et el am sant nazari S en van con fan romieu Comandan lor a dieu Dassan eyx e sallon Cant foron environ Antre arle e la palum Ilh si soy perceuput La Ciutat regardar Sus en aut estar Con apella la truelha Que quant plou soven muelha Ay vist .I. sarrazin Gran e fag arabin Cant lo bras drech estent Un glasi tot sagnent Per la gola gitava Serpent que semenava Per tota la cuitat Cay hon li ven a grat Li sans son esbazitz Cant lo viron marrit E pensan la razon D aquesta vesion Cant si son aprobencatz De denfra la ciutat Ilh ausiron cridor De las gens tot en tota E guerra fort e dura Am gran desventura De lansas e d espieus Cascun manten los sieus De mortz e de naffretatz Na ganren els vallatz Li sans an espiat Con mi per qual pietat El l esdeveniment Que sausizan las gentz Non lur dis mantenentz Que mort era breumentz L evesque de la terra Per so si fay li guerra E car li heregia Consentir non volia Crestians fos prelat Si defay li ciutat Cant le sant ho ausia Ins en son cor disia Que aysso son las serpens Que escampa le dolens Al temple son annatz Non ay ganren trobatz de gentz que a batalha Cascun l un l autre talha E viras en viron Mortal sedicion A drech sareias ses mes Hon sant Tropheme es Per pregar horonat Quant d aqui si es levat Un pauc ses mes en aut E dis que cascun laut Escoutas mi senhors So es mot gran dolors Que tant nobla ciutat Non aia tantz honratz Cavalliers e borzes Con le luet d arle es E tant de bona gent De levant tro haponent S en saup li veritatz Doncas e quals peccatz Ni quals desaventura A fath esta rancura Que antre vos ayas guerra Vist ay en autra terra Que ciutat si deffent Contra tota autra gent Empero autre vos Voles far l enveios Far en podes iausentz Totz vostres mals volentz Enveia es peccatz Que al diable plas Per enveia conquis Adam en paradis Es ell la comensada Mays pueys la semenada Antre l uman linhaie Mantz luecs e mantz estaies Per enveia breument Venon a perdement Mot mi par grans errors Que tant valent honors Per tant folla rason Venga a destruction Con li nobla Ciutat D arlle que es veritat E segon ma parvensa Que caps es de proensa Si ben volias far Vos deves esquivar Las guerras dels vezins E dels autres camins E capdellar la gent De vostre tenement Segon que ay entendut Lo trebalh an mogut Alcuns de la ciutat Per elegir prelat Aytals elections Non deu far am tenssons Ni ambe fellonia De nulha ren que sia Antre vos aias pas E pueys si a dieus plas Cant seres acordatz Et ames caritat Am gauch et am baudor E li ges lo melhor Saber deves senhors Que .I. palays granors Fom fach sus la ciutat De gran antiquitat D autesa sobeyrana E sus li gent pagana Una nobla aviam messa Aqui disian lur messa Mays pueys es casutha Crestians l an destrucha La truelha es appellatz Le palays decipatz Mot ben an escoutat Los dichtz sant horonat E la vera razon De que lur fes sermon Le pobol que s estreis Mays de la trulha creis Una mol estura Que tota creatura Que la vis mantenent N avia gran espavent Es eis los totz entorn Quant viron lo temps Ilh an paor tant grant Que als pes del cors sant Si van trastuch gitar E prennon a cridar Senher sant horonat Prega per la siutat Ar fan oracion Tuch ensemps environ E pregan Iesu crist Lur tolla aquell temps trist E pas e caritat Trameta en la ciutat Quant ses d aqui levatz Trastotz los a senhatz E li niol escura Am tant laia figura Ses partida d aqui Hanc pueys res non la vi Las gentz han regardat Lo cors sant horonat E viron li la cara Tant plazent e tant clara Con un angel del cel Compans de sant miquel Cant viron manithieu Lo miracle de dieu Pregan sant horonat Ques li ven agrat Meta pas en la terra E que tota li guerra Que ilh faran son comant D aquella hora enant A lur dich le cors santz Razons autas e grans Plenas de veritat Con si la malvestat Layssessan d eregia E de tota follia E la veraya ley Que dieus Iesu crist fey Tenguessan tostemps mays Sens fin e sens rellays La pas a reformat Per tota la ciutat E li guerra sen fuy E van s en tuch am luy Als vasses d aliscamps Aqui si fes le camps Sus lo vas de vesian A fath metre de plan Autar e corporals Vestir sacerdotals E sa messa cantada Sancta es benaurada Cant li messa fenis E sant horonat diys L arma de vesian Lo fizel crestian E li companhon sieu Que moriron per dieu Aian vida eterna E pausa sempiterna Tut li mort mantenent Cridan amen amen Cant viron li senhor Que eran tot entorn E li sancta gleyzia Et aquih de la regia Las meravilhas grans Que fazian le cors santz L un l autre regardavan Fort li meravilhavan Mantenent an tractat De pura volonta Donon la election Ad aquest sant baron E que l arcivescat El sia presentat Puyes que sant horonat D orar si fom levat Li consols els patrons Per gran devocion Clergue el sendegat Tuth ho an autreiat E .I. dels plus complitz En aut si trays e dis Senher veritat es Que dieus vos ha trames Per la sieua doussor Ben suy que aquisti honor E li nobla Ciutat Per los nostres peccatz A mal ponch fora messa Guerra fort et espessa Era ia comensada Autre nostra maynada Don nan mort ben .CC. Tro que l omnipotent Que trastotz lo mont fes Sayns vos a trames Que aves finat la guerra E mes pas en la terra La ciutat am la gent Mil gracias vos en rent Ar si son acordatz Li barons els clerguatz Ad una entencion Aias la election Ad honor et al dreth Volem sias elech Ar cridan li enfans Li petitz e li grans E tota la Ciutat Viva sant horonat E sanct fom esbaytz Sant non fon tant martz Et ha lur dich senhors Hanc d aquestas honors Un iorn non fuy gausentz Tornar vuelh a mas gentz En l illa dins la mar Non m asaut deportar Ni crossa ni anell Ni penna en mon mantell Ben mi tent per pagatz Si ay de peysson salatz E d erbas am de pan Pauc sap qui d ermitan Arcivesque vol far Ni regiment donar Senhors de dignitast Hanc non hac volontat Mays a l omnipotent Requeri humilment E fac oracion Que vos en renda guisardon Del onor tostemps mays Que yeu non vuelh aquest fays Ni tenir tant gran fieu E comant vos a dieu Li prosomes e li borzes Sant horonat an prer De terra lay levant Outra sa volontat Sapia li bon ho mal Portan lo al evescat En cadiera l an mes Mays ell per nulha res Non hy volc consentir Per prex ni per ben dir Li patron e la cleysia Gran dolors en fasia Pregan li de bon grat Que la necessitat Veia del cumenal Car de guerra mortal Estan aparelhatz Tut aquilh de la ciutat Per so car la regia D autre non consentia Pregan li de bon cor Ni ell per negun fort Ni per promession Non volc la election Et es si esdevengut Quel iorn eran vengutz Ad arlle la ciutat Tres santz homes prelatz Fabian l an nompnat Que Evesque era fath Ad aurenga la bona E flavis de Narbona E santz privat hy es Arcivesque d aygues Vengutz son mantenent Borzes e bonas gentz Los senhors vesitar Que deguessan pregar Sant horonat la leth Consentir a son dreth Car si non ho fazia La ciutat si perdria E li senhors prelatz Lo lur ay autreiat Tantost si son mogutz Al leleth son vengutz Quel sa gent aculhit Si tot si estay marrit Et han la razon mes Senher veritatz es Quel noble arcivescatz D arlle es vacat Don trebalh an tenson E per la election Aguda greus e dura Mays dieus per aventura Sayns vos a reduch Aquilh de la ciutat tuth Ad una volontat E leg vos han levat Mays hanc tant mortal guerra Non hac en esta terra Si non prennes l onor Vers es que li plusor Tenon coutels e brantz Don plus de .M. enfans E donnas maridadas Seran desconselhadas E sens confessions Cavalliers e barons Son mortz plus de .CC. Estier las autras gentz Per que pregan per dieu Clergues e manthieu Que vulhas de bon grat Penre l arcivescat E nos verayament Ho pregam humilment Ell lur respont breument Senhors merse vos rent Mays ayso non faria Per nulha ren que sia En l illa vuelh tornar Tant sa poyria estar Quels frayres da mayre Non so temian a bon E quant sa vuelt vent Mi van fort encarzir Que al plus tost que poyre Tornes en l abadia Per que vos prec per dieu Que m aiudes en brieu Cumiat acabar Com m en puesca tornar Ben an vist los pralatz Que iamays a son gratz Non consent horonatz Per can trames vivat A lerins .I. messaie Que comptet lo dampnage El perilh de la terra E con la mortal guerra Si fay antre la gent Si horonat non consent Per que requern totz Li grans e li menutz Mandon a horonat Que prenna l arcivescat Et an conselh plenier Prosomes e cavalliers Horonat fan gardar Aon s en puesca tornar Aausit an lo messaie A lerins el maraie Sant maymes e li baron De la election Mays hanc dolor tant gran Non an ausit con ilh fan Car han perdut lur payre Pregan la verges mayre Sant peyre d avinelhons Que es de l illa patrons Que per sa pietat Lur renda horonat Estat han environ Tuth en oracion Cant sant peyre per cert Aparet en apert E fes comandament A maymes mantenent Ad arlle s en intres E mandament espres Fezes ad horonat Prezes l arcivescat Sant horonat s estay ad arle la cuitat Cavalhiers e borzes e noblamens l an gardat. Tal dol e tal esmay hac que greu malautia E febre fort e dura lo rent la nuech el dia E li mort lo trebalha que entranses ha estat Tres iorns que ren que sia non ha dich ni parlat Davant dieus Iesu Crist l esperit es portat En lo sobeyran tron el cel es presentat Manament li a fath que li renda razon Ni con si a regit la sieua aministracion L esperit hac tal paor e tant gran del iuiament Non auza regardar lo payre omipotent E casec a blasmat quant a vist lo cors santz Sanctz peyre sanct Caprassi e son frayre venant Et an lo fort repres e duramens reptat Car pres e receuput non ha l arcivescat Aptant le verays Iuies lur ha fath mandament Que l esperit al cors torna de mantenent E que prenga lo fays que li es comandat El priol de lerins maymes es repayratz Que iosta lo cors santz a trobet sanct nazaris Que avia fath aportar candelas e suzaris Per soterrar lo cors on non conneyssia vida Sanct maymes ho at vist en auta vos escrida Car payre que fara li lassa companhia Dels frayres de lerins que per tu si regia Las quant mal lur es pres avias acampatz Per servir Iesu crist de diversses regnatz Orphes e paures seran et aimaran a rage Perdut han lur senhor quels tenia en parage. Duravas los caytieus els avias eyssaussatz De la sancta doctrina los avias ensenhatz Mays non suy en lerins de denfra ta mayzon Restat son ses capdel en l illa li mesquin Pron poyray agardar si si plevon per mi Sant maymes e nazaris si son deygaymentatz Cant l esperit retorna el cors sant horonat Mentre que lo bayssavan am lagremas am plors E lo cors tremolet que temia la paors Et ha ubert los huels quant si es reconnegut Embrassat ha sant maymes mays tant fom esperdut Que non podia parlar ni dire son talent De la paor que hac sus en lo fermament Quant ho ci la gleyza e li senhors prelatz A mon senher sant maymes mantenent han pregat Si fassa mandament prenna la election E garde la ciutat de la destruction Am lagremas am plors sant maymes mantenent Leu affath mandament vezent tota la gent Dich lur ha lo comant que sant peyre li fes En l illa de lerins que as arlle s en vengues E fezes mandament al preciors cors santz Capdelles la ciutat d aquella hora avant Sant horonat consent apres l arcivescat Don menan gran baudor per tota la ciutat E li prelat sagreron lo cors santz precios Tuch cilh de la ciutat en menan Ioya grant Sant horonat conforta crestians cascun dia Soven vay vesitar aquel del eregia Mostra lur et ensenha con laysson lo peccat E tengan sancta ley de la crestiandat Mot en an convertitz de la falsa crezensa Predica los soven els ten en mantenensa Denfra .XL. Iorns a adordenat Sa gleyza e son hostal e pueys a demandat Sant maymes e nazaris am dos sos companhons Clergues e Cavalliers e borzes e barons Cels que li ven agrat de sos melhors vesins Amar vos vesitar los frayres de lerins Intra s en l arcivesque ell e sa companhia Mot lan ben receuput aquilh de la badia Quant los hac bezenitz trastotz e saludatz Ordenat hac sant maymes que fossa lur prelat Que governes los frayres ben e devotametz Hanc non passet .I. Iorn so sieu comandamentz Sant horonat s en torna en son arcivescat Son desir e sa pensa et en oracion En servir iesu crist a sa entention Hanc d aver dignitat .I. iorn non fes semblant Plus humils si rent aras que non fagia davant Iassiaysso que fos prelatz de gran nobleza A son cors fay tot iorn martiri e vileza. Caritat et amors hac en son cors fermada Si con l avia dedins defora la mostrada En governar gleyza e trastotz sos sosmes Tot son entendement e son desir ames De tant gran sanctitat e de fama complida Fom aquest cors santz de tant auta vida Nos retrays sant ylaris que hac la dignitat Del arcivescat d arlle apres sanct horonat Que l avia fach vestir del abit de mongia E fath desamparar la malvayza heregia Ensenhat e noyrit de totz bon complimentz Pueys rent l arcivescat apres all longamentz Hanc non hac .VII. iors cura de trasaur acampar Car tot quant li sobrava per dieu fazia donar A paures vergonhozes a mesquins malanantz A mezels. A lebroses et ad orphes enfantz So vos retray l estoria que si esdevent .I. dia Que totas las viandas sant horonat avia Despezadas a paures e pueys de mantenent E vengron ganren mays et antre l autra gent Avia .I. malanantz de laia lebrozia Desfath duels e de cara que parlar non podia De las mans e dels pes motas detz li son casutz. Per la gran malautia lo refudavan tuchtz Cant lo vi l arcivesque tant enant de pietat Que la cara el menton els huels li abayza Pregava li per dieu prezes en patiencia A lo pres per la man al palays la menat En la cambra la mes en son lieth la colcat Apparelhar li fay que poguessa maniar Et apres d ayga cauda las mans li volc lavar Le sanct li regarda son menton e son vis Plus resplandent lo vi que angel de paradis La luna nil solelh non son ia tant luzent Con ell luiy la cara quant son el fermament Tementmens lo regarda hanc tant bell non fom vist E connoc certamens que aysso es Iesu Crist Le santz li cay als pes adorar son senhor Le palays lusy tot de la gran resplandor Conforta l arcivesque e dis quel a regia De sa sancta doctrina tant gran dolor avia Que penssa nuech el Iorn con si poyria tractar Que del arcivescat lo poguessan gitar Car filh ar ti conforta et aias fe complida Que yeu non ti layssaray el temps de la tieua vida Pueys ti daray lo gauch que has longament conquis Ar desparet iesus vay s en en paradis Per la prohensa d arlle avian tant gran dolor Menichieus et hereges cant vezian lur error Destrucha ot abayssada per totz los avescatz Car lurs fatz e lurs ditz confont sant horonat Non trobavan aiuda per lur defencion Ni iron ausavan far polegre ni sermon Mantenent lur prova Mantenent lur prova per lo sanct testament Que error e malvestat mostravan a la gent Per que feron tractar a cels de la claysia Et am lo sacrestan lo perbost consentia Que van penre de mers e de grans dons a sotz man D aquell del eregia li malvays crestians E van si apausar le decipation Dels bens del evescat a la destruction E non era de dieu las obras que fazia Mays simulations e fatz d apocresia Pero li maier part dels cliers e de las gentz Dison que l arcivesque es sant homps verament E razonavan lo sant si que am confession Si parton li malvays del acusacion Li dolors e l enveia los fay estar marritz Plus deguns malautes quant estay affebrit E parlla am lo senher consol de la ciutat Que escap del eregia e de la malvestat Trames l an am grans dons tuch cilh de la lur part Al primpce de vienna que avia nom Girart Et an lo saludat da part los Cavalliers Els barons de la terra le malvays lausengiers Senher veritat es que arlle la ciutat Avia estat en pas el temps que es traspassat Que res non hy movia decession ni guerra En l apertenement de tota nostra terra Mays aras de novell per la gran malvestat D un malvays arcivesque que apellan horonat Es plena la ciutat de perilh e d error Si non hy trametes perdres hy vostra honor Le malvays lausengier lur fay creyre sa ley Non farian mandament de primpce ni de rey Girart aus las novellas e demanda garin Senescal de sa terra e cavalliers am si A los trames ad arle si con senis volia Prezoniers e servens am mot gran companhia Ar s en intra garin ad arlle la ciutat Cavalliers e borzes e gent a demandat E dis per cal rason tractava deyzonor Al primpce de vienna a girart lur senhor Am lo malvays conselh que horonat lur donava Que la destruction de la ciutat tractava Ar agron meravilhas li grant e li petit E dizon que hanc mays aysso non han ausit E que sanct horonat regia l arcivescat Mot ben escaramens e sens deguns baratz E garin respondet follamens et irada Ades connoysseray sil primpce vos agrada Ar podes elegir la pas de la ciutat O la destruction si mays vos ven a grat Mot es foll so mi par qui son senhor soanna Qual voles horonat el primpce de vienna Ar somonon lo pobol tuch cilh de la regia E cridan que faran totz quant garin volria Que fezes comandament que gitessan vilmens Horonat de la terra am trastotas sas gentz Mantenent son vengutz hereges manichieu E gietan l arcivesque del onor e del fieu Amb ell s en son Iyssitz tuch li clergue tantost Levat lo sacrestan e lo malvays perbost Que an elegit breument ambe lur companhia Senis per arcivesque que es cap del eregia Per aysso non es gens horonat es perdut En l illa de lerins am sas gentz ses rendutz Li moynes lauzan dieus de rial maiestat Car lur avia rendut lur senhor horonat Que ambe humilitat et am gran paciencia Prega sos companhons l amor de dieu los nensa E vuell sia lurs espers e lurs devocions Non durara lonc temps li persecucions En aqest estament que auzes sant horonat Annet en l amor e ya amb alcuns sieus privatz E tornet a lerins en la sancta abadia Convertit ha ylari de la falsa heregia Que contra crestians avia mot contrastat Moyne lo fes de l illa pueys que l ac bateiat Li fama dels cors sans le l illa de lerins S espant et es saupuda per trastotz lurs vesins E per luenhas terras en diverses regnatz Per vilas e per borcx e per motas ciutatz Et es si esdevengut que mort es fabians L evesque d ereges uns nobles crestians Per que volc li cleyzia e tota la ciutat Que eliian sant maymes que sia lur prelat Vengutz son a lerins demandan lo priol Li moynes le lerins lur han fach gran honor E demandan sant maymes quar l avian elegit A l evescat de rietz a l onor et al drech E fan lo consentir outra sa volontat Horonat l arcivesque mandament l en ha dat Et ha fach sant nazaris senhor del abadia Home de sancta vida e de gran bonomia Sant horonat stet .III. ans de la ciutat Que nonauzava venir en son arcivescat Per lo premier an so nos retraps li gesta Loys lo rey de fransa a paris fay gran festa hom avia fach venir barons e cavalliers Guarins dux de lorena e le coms heugeliers Hi son e berenguiers que era coms de bretanha Am .X. milia cavals que avian en lur companha Le rey lur ha comptat que Girart li fay guerra Pertit es de vienna per afugar sa terra Vol aver lur conselh con si si deffendia De Girart de vienna que en encontre li venia Le conselh respondet e tut li .XII. par Al rey que l auriflamma fezessan desplegar Vagan s en a grirart am sa Cavallaria Pena metia del cors ad aquell que remanria So fom el temps de may que verdeian las vals Lo rey hac en companha .XXXta. milia vassals Van s en contra girart quel troban en la companha E guasta borcs e vilas e menavan gran lanha Et apparelhan si las ostz e las batalhas Si uns ho compraran enans que lo camp falha Trencan testas e brantz et elmes et escutz Tal enasiys lo iorn que pueyssas ses rendutz Aqui viras combatre Cavalliers e vassals Gran cridor e gran brut d armas e de cavals Mil naffratz e mil mortz e mil fora de cella Que non brandirin mays astas desotz lur ayscella E que vos comptaria colps d estox ni d artz Li gesta vos recompta que vencut es girart Fransces l an encaussat e menat a barrey Et an pres sos enfans e trastot son arnex Mays ell s en es fugit per puethtz e per boscaies Lo peccat que ha fach lo fay annar araies Le reys pres la ciutat pessa murs e palays E totz los castels fortz hanc non hy mes rellays Son trasaur e sa terra e totz sos garnimentz A fath sazir le rey e cassar sos parentz So foron sieus erguels els sieus mortals peccat Car fes gitar lo sanct de son arcivescat E dieus que volc veniar lo desconnoyssement De la ciutat d arlle e de son tenement Lur trames pestilencias lengostas e rozilh Que torneron li blatz plus vermels que brezilh Venguda es plaga con fes a faraon Car avian encaussatz lur prelat sensa rozon Famps e desaventura los pres e carestia L un moria de dezayse l autre de malautis Layssavan la ciutat paures e consiros Mays cascun los refuch son di fessan lebros N aymerit de narbona ad arlle fazia guerra E viuras lo marques e per mar e per terra E destrenha masselha e tholon et aygues En augier atressi lo primpce de reges Ensemps o de per se cascun los asautava So que prennian del lur mays non si cobrava Confusion hy era e grans desaventura Hac en la ciutat d arlle tro que per aventura Si son reconnegutz que peccat o fazia Que avian del arcivesque e de sa companhia Ar planhon e sospiran li gran e li petit E penton si mot fort quar avian consentit De tolre al arcivesque son dreth e sa honor E cridan mantenent ad armas li melhor E cassan lo perbst senis el sacrestan E tota l eregia que uns non hy remas Que s en van a tolosa vergonhos et iratz Et an del eregia bautugat la ciutat Et ancaras via qui fort lo lur fuffrian De peccat e d arror si fuoc non ho delia Cavalliers e barons d arlle si son empres Trametan a lerins mantenent .C. borzes Deysscendutz son en l illa cant foron el repayre E cridan misericordia ti requerem sant payre En camizas annavan trastutz e descaussat Am redortas al coll per gran humilitat E van per la sancta illa am lagremas am critz Aias misericordia car payre dels marritz Cant auziron li moyne las cridors dels borzes Que ploravan e planhian demandan so que es Per prex ni per gentz ditz non podian plus retrayre Senher misericordia ti requerem sant payre Non si son restancat tro que foron al sant Tut .C. aginolhons si giteron denant E queron li merse de lur gran defalhiment Que ell la lur agues a totz de mantenent E que per Iesu Crist tornes a la ciutat Per capdellar son pobol vil e desconselhat Sant horonat respont que aquo non faria Car non ha volontat d iyssir del abadia Li moyne e li cleysia que eran vengut am leys Li queran merse quar Iesu crist le Reys La volc aver ad aquels que lo leveron en cros Misericordia queron trastut ad una vos L efant hac pietat de sos parrothians Fes los levar d aqui e pres los per las mans Tornera s en amb els en son arcivescat Tuch cridan mantenent senher dieus n aia grat Cant requerian merse a la sancta persona N aymes filh d aymeric lo primpce de narbona Intret am sa molher en l illa de lerins N atiborx que era filha de vivaut lo marques Mot era bella donna mays enfant non avia Peccat la sobre pres agut ha companhia Am .I. sieu aymador don hac sospiecha grant N aymes part mena a la tor desy iayant La ydola lur diria veritat de la sortz Pueyssas farian morit la donna a mala mort Qui vol ausir l antiquitat de l idola que yeu ay parlat E de la torre del iayant que a la turbia fes tant g Que en aquel temps fom apellada la torre banahurat Trobam en aquest sanct escrich la veritat de so que ay dich El temps antiquit .I.iayant fom savis que capollo avia nom Que era phizalophe nompnat e per alcuns dieus apellat Tant sabia de estrolomia e de l art de nigromancia Tota espanha et aragon bautuguet d aquella razon Tant annes per diversas partz obrantz e fasent de sas aratz Que volc intrar en lombardia e venc s en dreth a la turbia El mont d arguell pres de la mar luec covenhable vay trobar Car soven en la selva fera diables per mar e per terra Passavan present e privat per que le luec li ven agrat Cerca sos esdeveniment aqui fom soz en mandament E levet son sercle menor a la semblansa del maior Del cercle meian fes rellays per lo cadruns si comtays Del sodiac la roda feis ades la tramontama l enpeys Vay lo levar tant quant obs era Segon la forma del espera Cant hac gitat totas sas sortz Connoc sens falha que la mort Li ven don hac tant gran dolor hanc non ausist dire maior Estorsser non pot a la mort Mays pueyssas vay pen confort Penset si con tostemps per ver Fossa parlat del sieu saber Per que fes ab encantament La torre de grant bastiment Am peyras de grantz cayraduras Et obradas d antigas figuras Colompnas de marmes pesatz Hi mes meravilhosas grantz Que suffron l obra tot entorn E cant hac complida la tor De tres dyaes totz environ Belssabut e manta fellon Los demonis fes acampar. pueys fes una ydola sagrar Que per forsa d encantament De tot cant hom li demadava Segon que li sort li monstrava. En la tor la mes apolian E pueyssas sausis le mesquiero Aqui si fay sacrificar E secretament soterrar a la torre venian cothos De totas partz marit gilos Cascun per far pedar sorpirs Car la ydola malaurosa Lur dizia totz los falhimens Per que l apellavan las gentz A la torre banahurada Car mantas donnas maridadas Si gardavan de fuoc Con non las menes a la tor N aymes per atahnia Menava tiborcs la mes A la torre que comptat Mays ilhi partet A sant horonat en lerins E la confortet e li dis Cara filha del falhiment Aias dolor e marriment Car pueys que ten yest confessafa l idola non sera tant Que puesca de tu nulh mal dir E vay penre de son vestir De la cogulha .I. pannet El cap de la donna lo met Que de son vel o vay cubrir E diys li non aias consir Que ia non seras deyscelada Per l idola malahurada Aras s en vay a la turbia N aymes am sa companhia Al ydola si es presentat Cant hac fath las sollempnitat Demanda li de mantenent. Si Tiborx a fath falhiment Li maier desus de la tor. Dis que donna de gran valor Era Tiborx non connoyssia. hanc fezes falhiment .I. dia Cuberta era ses peccat Del vestir de sant horonat E hon mays l en ha entervada A des plus fort la rozonada Don n aymes na rendut s amor al la domna per can baudor Sen son al abadia tornatz E troberon sant horonat Mantenent li compteron tu Que li maie ha respondut Horonat per viva razon A monstrat e dich a n aymon Que peccat es grant follors Qui al diable quer secors Que tostemps volria lo damnage E la mort del uman linhage Sant horonat e li barons Ves arlle s en van an n aymons Des moynes an pres cumiat E son els navilis montatz Non han cura de far soiorn Intran a masselha lo iorn Vivant lo marques volentiers Receup son genre els cavalliers E Tiborx e sant horonat. Car lonc temps l avia desirat Tiborx son payre lo marques Mantament ha a rason mes Et ha dich secretamentz Trastotz sos esdevenimentz Con sant horonat la estorta Del peccat per que fora morta Tantost Tiborx e lo marques Als pes del cors sans si son mes Gratias li rendon plus de .C. Sant horonat de mantenent Diys al marques que tengues via Am sa cogulha a la turbia E que en toquessan l imaie Non dia paor de dampnaie Car aytantost con hom l en tocaria Le diable s en fugiria Pessa l imaie e la tor Fassa la desfar tot entorn Le marques fes son mandament Alla turbia vent breumens Toquet la esmaie del vestir Le diabla s en vay fugir E fes desfar la cayradura de la bella obra de natura Colompnas e marmes es entiers Tot encantament a delit Hon apolio mes escritz A masselha s en es tornat Senhors aysso es li vertat. E li sancta gesta o retray Per los miracles que dieus fay. Ar podon las donnas pescaie Cant gran honor devon portar. A mossenhor sant horonat Que ha la donna desliurat. De vergonha perpetual E de sentencia mortal. Aquesta e d autras gan ren Con els miracles auzires. Enfant li det de mantenent Si con vos retrayray breument. honrar lo devon totas gentz E mays donnas specialmens Aras dis l escriptura que as arlle la ciutat S en van li .C. borzes ambe sant horonat N aymess e na Tibortz van en la companhia E non reman en arlle homps ni donna que sia Que non venga en encorre amb humilitat grant E pregan et requiron al precios cors sans Senhor la ciutat d arlle es a gran deyzonor Que a mort et a martiri nos han mes li trachors Et engava las gens am la falssa heregia Car fath vos avian tolre del tot la senhoria Guerras e pestilencias han destruch la ciutat Per la desconnoyssensa e per nostres peccatz Pos nos partim de vos avem agut motz mals Fams e desaventuras plays e guerras mortals Tant con aves estat en l illa de lerins Non avem agut pas antre vostres vezins Senher requerem vos pregues l ompnipotent Per la ciutat d arlle e de son tenement Sant horonat lur dis fassam orations Estegon en deiunis et en afflictions E pueys ha bezenit e las gentz e la terra Et a lur tractat pas que res non hy fay guerra Ialumes e na tiborcx limavan ves narbona Gitatz si son als pes de la sancta persona Humilmentz li requeron pregues a dieu lo payre Que lur dones enfant que regis lur repayre Sanct horonat lur dis que la retornarian Ilh crezon fermamens so que ell lur disia Senhet los de sa man et an tengut lur via A narbona per cert lay hom dieus los envia Dieus lur donet enfant denfra aquell an per cert Que a sant horonat am gran gauch l an hufert A lerins los trames ambe lurs companhons A mossenher sant peyre que es de l illa patrons Li fama dels cors santz per tot lo mont si espant De la mar d englaterra al solelh levant Totz sos perpausamentz et en far son plazer De Iesu crist lo rey hon ames son esper Per cuy fay tantz miracles meravilhos e grantz Non los auzi plus bels hanc de negun cors santz Car .I. temps si esdevent que en arlla la ciutat Hac tant de carestia e d esterilitat Que non podian durar las gentz de la famina En trastotz lo poder que ad arlle s enclina Per que vengron trastuth al sanct dainnilhons Cavalliers e borzes am motz autres barons Que pregues dieus per els e per la paura gent Car moron a desayzes et a deffalhimentz Le santz fes escriure tot lo blat de la ciutat Cant ni metria cascuns d aquels que l an trobat E puessas la fach metre trastot en .I. molon Senhet lo de sa man am gran oracion Senher que tramesist iozep en lo repayre De farahon lo rey quel venderon. sieus frayres Que acampet .VII. anstz lo blat en la sartina Don ha pueyssas pagut tota la goent mesquina Et am la carestia los has noyritz tant gent Senher que tramesist el temps de moyzos E volguist demostrar miracles tant apert Cant se meniest la manna al pobol el desert E multipliquiest tant el temps sant nicholau Per las sieuas preguieras lo fromant de la nau Senher aias mersse per la tieua gran doussor D aquesta gent caytiva que mor am tal dolor Car tu yest poderos sobre trastotz los reys Fossan ni sian iamays en tant e le blat creys bolh sobre la terra con fay la fos el prat Le santz rendet lo gran ad aquels que l an pres Dieus per sa pietat trames son don plenier De las sobras del blat passan un aut entier Per preguieras del sant en cuy han gran fizanssa Lur ha fach Iesu crist gran honor et ahondanssa Pot esser que ad alcuns non plazera mos ditz Mays segon los miracles que hay trobat en escrich Apres la passion dels apostols de crist Miracles plus apertz qual li .IIII. elementz E li mar e li terra so que d ella pent E l ayre e l fuoc fazian sa volontat Et obedient al bar sanct horonat Ayssins con la veritat vos diray el romans Ar escoutas senhors las meravilhas grantz El temps que le cors santz regia l arcivescat Alcuns barons d arlle han .I. clergue atrobat En peccat de luxuria et an lo mandament Menat a l arcivesque que fezes Iuiament E det li penedensia segon que avia meritat Mays non ren de pecunia con fan alcuns prelatz Almornas ni deiunis non cargan a la gent Sol que puescan aver los deniers e l argent E dels autruys peccatz con si fassan rix Los frayres els parens e los autres amix Per que annaran .M. armas a dolor et a pena Dieus hy aia mersse que sap con si si mena En l ora d aquel iorn avian contrast plenier Li frayre de lerins denfra lo monestier Car volian elegir lur aministrador E menavan entrels trebalh e cridor Sant esperit mostret al cors sant mantenent La gran decession e la error de sa gent Denfra son oratori s en intret de randon Cant si es aginolhat per far oracion Fom raubit mantenent en .I. carre de fuoc Cant le sanct esperit lo levet d aquel luoc Portat foma lerins vivatz en .I. moment Ins en miey del capitol lur ha dich a present Pas e dilection le rey de paradis Vos don a totz aquels que en l illa de lerins Apres vos estaran hen vera obediensia Et auran perpensat de fayre penedensia E vos don volontat que per bens temporals Non perdas la ricor dels gautz esperitals Huey mays non un veyres tutz ensemps veramentz Senhet los de sa man e desparec breument Ad arlle mantenent de lay hon fom raubit Denfra son oratori lo mes sanct esperit Li frayres de lerins agron mot gran pentenssa Dels trebals que han agut per dezobediencia Queron aginolhons perdon a lur abat Mon senher sant nazari que en breu lur ha donat E leugeri lo bon per administradot E de sanct horonat agron mot gran paor Que non moris en breu per so que avian ausit Per que nestan li frayre consiros e marritz Retrach vos ay la gesta quel santz fes en son temps Totas sal los miracles que vos diray ensemps A part los escriuray a la fan del romans Compli que auray la vida que fes aquest cors santz Cant sant horonat hac ganren de temps passat Que en servir Iesu crist hac mes sa volontat E son perpausament totz los temps de sa vida Viels fom et aterritz mays per so non oblida De far afflictions e de martirizar Sa cara amb apstinencias et ambe deiunar Aysins con ha acostumat en sa gran ioventut Comensa a deffalhir vilhesa la vencut Tant ha suffert tostemps afan et nuditat Fretz et autras dolors tot si es afrezolhat sLi persona li falh complit ha sos iornala E desira tot iorn los gautz celestials Cant hac complit son temps iesu crist le grans reys Denfra son oratori .I. iorn li apareys E dis li ven a mi car filh benahurat En la mieua sancta gloria que has lonc temps conquistat Fath has entiera vida e sancta oracion Ar es vengut le temps que en naias guisardon Pensa de tu meseys et adordena sos fatz Car apres .XXXta. iorns tu seras appellatz Sus en la iezarchia am los glorios santz Et aqui atrobaras caprassis e venans Iesu crist lo senhet e desparet breument Sant horonat len rent gratias plus de .C. Mantenent a mandat per querre sant nazari En l illa de lerins que vengues ambe ylari Aytantost con li sant dusiron lo message Ad arlle van tot dreth iyssit son del mamie Troban sant horonat quels a gent aculhitz E dis lur mantenent lo iorn que deu morir E con lo monestier deguessan gevernar Am gloriosa vida els frayres confortar Lur ensenha e lur dis le sant am gran doussor Cant ylaris ausi la mort de son senhor hac tant gran desplazer e tant grap marriment Que esquinta sos vestirs et sa cart escoyssent Mot dusament li prega le cors santz e li dis Aras m entent ylari car filh conforta ti Car aysso non es mort ans mudaray passaie De las dolors del mont al sobeyran estaie A tu coven affar grans bens apres ma mort Per que deves aver plazer e confort Los primpces els barons castia bonament Et al pobol menut daras ensenhament Als freols malanans dona gauch e baudor Et a totz mals fachors menassas e paor Cels que estan en arror metras en dretha via Als mandamentz de dieu endreyssaras clerzia A cels que han erguelh daras humilitat Als humils aparelha refuch e salvetat Sias humils e non vils plans a mesuratz Det que puescas ostar las autras vanetatz E reforma ton cors e ton entendement Del esperit de dieu ad ensenhar la gent Aias bonas costumas e d amor desiros Sias en companha suau e vergonhos Complitz en penedencia am ferm perpausament Amoros et enclins am bon acordament Amaras lialesa e mantendras drechura Comanda suaument parlaras amb mesura Sias fizel en conselh d aiudar consiros E savis e ditret en tas responcions Devotament acuelh los maiors els prelantz Als menors sias suau et a totz pars compans A paures sias humils e dur als ergulhos Tostemps mays fugiras lauzengiers verinos Retrassis non creyras ni nulha malvestat Tro que aias sauput la pura veritat Aias misericordia tostemps e penedensa En servir Iesu crist aias ta entendensa Sias larxs a pauras gentz de sania cobezetat Car lo es .I. peccat que esta layt a prelat E tu frayre nazari que has pres lo regiment De l illa de lerins que totz comenssament As de religion et auras tostemps mays E tramet sos amix al sobeyran palays Aqui si ren l estudi e l escola complida A gasanhar lo gauch de perpetual vida Sancta profecions a lerins el ribaie A mes son fondament e fermat son estaie Et aquels que iysseran deuran aver entensa D esquivar totz pectatz e de far penedensa Li delietz de la carn el foll entendement Si purgan en l estaie d aquella illa plazent Perr la ordenament de iesu crist lo payre Ses trobat aquell luoc de tant plazent repayre A mossenher sant peyre que es de l illa ptrons Recorreras tostemps en tas oracions ia non ti layssara en ta necessitat Segurament to dic quar yeu ho ay proat Car frayre benastruc met ton entendement En gardar las reliquias ben e devotament Que hax mes en la sancta illa per mandament de dieu Cant la seras tornat las escondras en breu Lo luoc las metras als enfantz fay mostrar Que en temps covenhable si puescan revelar Car per peccat del pobol e per desconoyssensa Venra fams e dolors e glazis en proensa E gastara la gent de roze tota via E trastot lo repayre tro ins en lombardia Ciutatz e fortz e vilas conquistaran sarrazins Adonx si escamparan li moyne de lerins L illa tornara gasta car ausiran los santz E non sa abitaran de .L. e .III. ans Pueys la vesitara le rey de maiestat E tornaran lains aquilh que seran restat Restaran l abadia e la abitacion E sera tostemps mays luoc de religion Vos autres hy complires vostra vida ioyos Et alcuns successors que venran apres vos Temes dieus iesu crist e fach sos mandamentz Que ell adordenan totz los vostres complimentz Cant ylaris auzi so que yeu vos ay escrich Prega li car dous payre que es aysso que m as dith Requier si ti plas tota la entencion Mi digas d aquest fach la esposicion Sanct horonat respont cant aysso sera fach Adoncas ti renembre de so que tay retrach En apres ha le sant adordenat l estament De si e de gleysa e de tota sa gent Et es si fath cumenegar e cant vent al in A sant Tropheme vent a la gleyza maior El qui vay de bon cor sa oracion complir Cant venc lo iorn enantz que deguessa morir Fach ha venir lo pobol els Cliers de la ciutat A monestatz los ha et a lur revelat Que a morir lo coven amor e patiencia Sian am totas gentz e que gran reverencia Fassan a lur prelat que apres luy sera Et avian de bon cor so que comandara Cant lo pobol ausi la mort de son senhor Auziras per la terra marriment e cridor Plorar de totas pars Cavalliers e barons E venir el palays escudiers e garsson Que planhon lur senhor e blasteman la mort Adontx viras mortal dolor e desconfort Menar per la ciutat et an li entervat Car payre digas nos de qui farem prelat Apres la tieua mort per so que onradamentz Lo trametan querir et pregar mantenent Sant horonat respont cant yeu seray fenit Esser le trezen iorn entieramentz complit Dieus aministra aquel et ha adordenat Que aia lo regiment vostra arcivesquat E pueys ha laormenta del autar damandada Vezent tota la gent a la messa cantada Cant ha dich son mestier a fath sa oracion Vay bayzar lo perbost els autres environ E monegues e cliers e l abat sant nazari Mays apres totz los autres donet pas ad ylari Lo trasseys tot entorn e rendet l esperit Al rey de paradis a cuy ha tant servit Aqui viron per cert tota li companhia Cant del preciors cors l esperit si partia En forma de colomba blanca e resplandent Le nan vista montar tro ins el fermament E domens que s en puiava l arma totas sasons Le preciors cors sant estet aginolhons Cant ylaris vesia l esperit sus en l ayre Cridava auta vos per que non layssas payre Qui covernara huey mays los monegues Que avias acampat en l illa de lerins Et has noyrit tant gent e donat sancta vida Mays lur valria li mort que non faria la vida Que fara le mesquins que avias bateiat Et a la part de crist a duth e conquistat May non hi ay confort perdut ay mon desir Que faray desastrat le cor mi vol partir Glorios filh del rey quant mala fuy hanc nat Que aia vist la tieua mort car li tieua sanctitat De la falsa heregia hon estiey ben .XXXta. ans Manias de tot hostat e fach honor tan grant Pueys m avias receuput en la sacta abadia Adobat e garnit del abit de mongia Li mieu desir huay mays seran plors e consirs Pueys que mon car senhor vey de mos huals morir Aras que ay ablasmat ylaris sobre terra Mays tota li clersia e li gent que hy era Rendon gracias a dieu ot oracions grantz Que fay tal guisardon al preciors cor santz Entorn luy fay lo pobol e cridors e sospirs E baysan del cors sant sos pes e sos vestirs Sant nazari desromp son menton e sa cara Cant vi mort lo cors sant adoncx se desampara Clama si las caytiu ia dieus non agues facha L alba ni la clerdat del iorn que a desfacha Nostra profession e la sancta abadia Mays non ha aytal rector per totz los temps que sia Falsa mort per que as pres tant glorios hostal Hanc pos nasquet de mayres non fes peccat mortal Ni fes mal ni lo dis erguelh non consenti Ni pensset malvestat sa boca non menti Mort per que nos has tout tant sancta creatura Con non has mort am luy tota sa noyridura Los caytius desastratz wue son en l abadia Et esperavan tot iorn si novas lur venria De tant glorios cors sant que ha fenit sos iornals Ay las que yeu lur diray novellas tantz mortals E cazec sus lo cors dolors la deyisoptat Ar auziras cridors e plors per la ciutat Car senher qui fara iamays miracles tantz De maridar douzellas de suscitar enfantz De noyrir paura gent e d ensenhar clerzia Li gent de la ciutat tant grant bruda fazia Per hostals e per plassas de la mort del sant payre Non vist sa par dolors pos hanc nasquet de mayre Sanct nazaris avia mandat per adhenant En l illa de lerins de la mort del cors sant Et a l ora que ilh agron sauput Al intrar de la gleyzanli frayre estavan tut Que ploravan e planhian la mort de lur car payre Cant si son recordatz ilh viron sus en l ayre Gran son e resplandor en l arma d oronat Quels angels l avian sus aut en l ayre levat An vist que seuprava sus en la gisarchia D angels e de cors santz am mot grant companhia Si moyne que lo viron han tant gran resplandor Non layssar los caytius que has tostemps noyrit Mena los en am tu car estaran marrit Orphes e desiros del glorios prelat Sanct horonat s estanca sus en la gran clardat E bezeniys los frayres e tota l abadia E dis lur certament que tostemps mays seria De l illa de lerins patrons et advocatz E pregara per totz los frayres els donatz E que vesitara los cors santz de lerins En tant s en es intrat als gautz de paradis Hon aura tostemps mays gloria le cors sant Am sos cars companhons caprasis e venantz Li monegues mesquins que ad arlle son restatz Que han perdut lur senhor que avian tant Ploran e sospiran e menan dolor grantz En atahur han mes lo precios cors santz E volon l en portar en l illa drecha via De clergues e de layx lo set gran companhia Cant son en aliscamps al vas de vesian Tut li mort d aquel luoc si leveron de plan Cridan ad auta vos digna causa non es Nos tollas lo sant payre que dieus nos ha trames Cant han vist et ausit las cridors e los clamps Aquilh que portan lo cors dels vasses d aliscamps Fuion s en de randon de paor que han aguda Et an layssat lo cors santz quant ausiron la bruda Mays pueyssas son vengutz e son si confortatz Volon portar lo cors aysins con han adordenat E li mort han cridat mot plus fort que davantz Digna causa non es que vos tollas lo cors santz Aras layssan lo cors e firion s en trastutz Li petit e li grant que amb ell eran vengutz E cant li baron d arlle e li sancta clerzia An vist los grans miracles que Iesu crist fasia Pensan si mantenent que dieus ha aordenat Que lo cors sant non sia girat de laciutat Per que han fach bastir tantost una cappella Ad honor del cors sant que es avinent e bella Dreth de sobre lo va de vesian lo bon Han mes sanct horonat lo sieu car companhon De denfra la cappella ben et onradamentz Hon dieus fes grans miracles e fara longamentz Ayssins con vos estriuray en lo redier tractat En lo libre que ausires quant lauray romanssat Dels miracles que fes le glorios prelat Bezenet en sia dieus en vera maiestat Ad honor del omnipotent Que de verges pres nayss E del monestier de lerins a cuy suy fizels et enclins Pueys que ay la gesta complida los miracles que en sa vida Fes le benahurat cors sant vos retraray e mon rota Et enapres diray atressi aquels que fes apres sa fin Mays autre las autras honors. que dieus li fes fom li maiers Que apres ell le sieu monestiers. Noyri tant nobles E tantost cors santz si son trobatz en aquel luoc banahurada Tostemps. Si con mostra la veritat le premier fom sant horonat Sant caprassis e sant venantz hi foron soteratz enanz Sant ylari la si noyri. E sant cesaris atressi Santz vergilis la fon profes E sant concordis enapres Tut .IIII. foron pueys prelatz. Ad arlle del arcivescat Vincens evesque de sant son. iust arcivesque d alaon Sant fabian e sant aygos l abas de carrnelh santz amdos Lambert evesque de vencel. Sant maymes prelat de reges E bibol abat de lerins. Sant iop ecesque de troyas Sant andrieu et sant columbans. Sant viyssesis et sant girmans Que fom evesque de paris. L abadia de laia conquis E sant amantz tenc l abadia de lerins que en son temps avia Ben .IIII.M. e .VII.C. Monegues coghilhatz vistentz Sant enthiers prelat de laon. E sant agricols d avinhon Sant ferriol e sant nazaris. Sant valentin et sant porcaris Que regi pueyssas l abadia. Et am .V.C. moynes .I. dia Pres per dieu mort e passion. denfra l illa de costa lo peyron L abas carmelh sant tropes. Sant arthenis e sant suffren Que fom prela de vennayssi. Sant florentians atressi Sant valiers hac la dignitat. De missa e de son evescat E sant ambrueys e sant Iohan. Que esteron en l illa motz anstz E pueyssas hac la senhoria. En borgonha d una abbadia Verans fom layns receuput. Et sant ceday fom elegut An emp se rector e prelat. Ganren mays que non nay nompnat Son hermitans e sanctas gentz. Que agron de l illa comentz Ar podes veser qual ben fom. De comensar esta mayson Han tantos glorios cors santz. foron noyritz per adenent De matirs e de confessors. Mot es a l illa grant honors Tantz evesques e tantz abbatz. E fatz prohomes sanctificatz Que pregan dieus de maiestat per cels que rendutz e donatz Son en la sancta confrayria. de lerins e de l abadia Meravilhas mi don per ver. Car en prohensa pot aver Senhor ni donna filh ni payre. Que de l illa non sian confrayre E passoniers en los bens fatz. De tantos santz benahuratz Aquest miracles vos ay comptat. que fes dieus a sant horonatz Cant li fes l illa conquistar. hon tantz bens fatz si devian far Don dia gracias e salutz Et al santz cresca sas vertutz Tostemps A marguelh si esdevent que .I. rix homps e celatz Nobles e poderos Danfos era nopnatz Hac molher nobla donna mays enfant non avia E reques humilment sant horonat .I. dia Pregues Iesu Crist que li dones enfant Que regis apres ell la heretat que avia grant Sant horonat preguet lo payre glorios Que dones aquell an .I. enfant a nanfos Mays non tardet lonc temps que la donna hac malautia E senti si per ver que li mort li venia Lo filh que avia agut comandat la al cors santz E preguet a nanfos que gardes ben l enfant Mays non triguet gran temps que fes a perceuputz E vay penre molher que era viels e canutz Don nac alcuns enfantz lo vielh per aventura Per que del filh premier li donna non hac cura Ans si pensset .I. iorn consin per qual maniera Pogues auzir l enfant de la donna premiera Per so quels bens del payre non pogues heretar En .I. pos ses tota ayga .I. iorn lo vay gitar Pueys li gitet desus de peyras gran plendansa L enfant crida vales mi senher sant horonat Le payre fazia querre tot iorn l enfant perdut Que hanc non en trobet ensenhas ni salutz Cant l enfant hac estat .XXXta. iorns soterrat Horonat l arcivesque a marguelh es intrat E requiera l enfant que avia comandat A nanfos que li dis que mal l avia gardat Perdut avia son filh non lo podia atrobar Qu en diversses repayres ganren l avia fach cercar Don n avia gran marriment e mot gran desplazer Sant horonat respont non las pas fath querre Aqui hon ha estat .XXXta. iorns totz complitz L enfant sans et entiers. nanfos fom esbayt L arcivesque lur diys que lo seguissan ab tant Lur fes seroiar lo pos et atroberon l enfant Alegres e baudors le sant l avia salvat Trenta iorns dins lo pos hon l avian degolat Cant le payres hac vist los miracles grantz La molher a cassat e trastotz los enfantz Als paures ha donat totz los bens que avia Et apres am son filh ha vestit habiti de mongia En l illa de lerins los trames le cors santz Hon feron bona vida et han complit lurs ans Bezenet en sia dieus e la verges maria E sant hovonat cresca sa senhoria Tostemps A.M.E.N. Ad arlle si esdevent .I. temps Que duy frayres estavan E cascun avia sa espoza Mays li femena malahumens La una d ellas pensset .I. dia Quel filh de l autra sorre Per tal quel sieu filh agues La heretat dandos los borzes Un iorn vay appellar l enfant Sus l ostal en .Ia. estra grant En roze lo vay degollar Pueyssas li falsa pres a cridar En auta vos mayre de dieu L autra conhada venc en breu Sus l ayga li mostra son filh Que es mort a tant grant perilh Li mayre corre dessennada Als pes del santz si es abauzada E plora e crida e planh si Senher aias merce de mi Que en rose s en vay mantenent E trobet pescadors e gentz Que per la pregonnesa grant. Non podia atrobar l enfant Am sa cogulha le cors santz Feri l ayga d aves sos pans Le roze si part fin e fort E viron l enfant lains mort L ayga s estay que non si mou. Comparet ques fatha de nou Prennon l enfant gietan lo fors Li mayre mes aqui lo cors E le sant de son vestiment fier lo roze sw mantenent si claus E l ayga fay sa via Tot enaysi con far solia Li femena plora son enfant E non ausa dire al cors santz Son desir ni sa volontat Mays le sant n ac gran pietat Gitar s en vay ad oracion Cant hac complit son sermon Levet l enfant tot vieu e san Rent lo a sa mayre per Ar podon las femenas vezer Cant gran lauzor devon tener Ad aquest precors cors santz Car a las donnas fay d onor Tant tostemps Ad arlle fom .I. homps Ad arlle fom .I. homps que era rix e plendos Raynaut fom appellat mays pueys fom sofrachos Et hac tant de deutors que si feron pagar Que trastotz li sieus beus non pogron acabar Et es si desesperatz quar perdia sa heretat E duptava suffrir vilesa e pauretat Annet s en a sa vinha .I. sera privadament A l albre d un noguer per la gola si pent Domens que si degolla lo caytiu desastrat En esperit de dieu hy venc sanct horonat Que li suffri sos pes e la corda talhes Lo las desesperat mot durament reptet E cant l ac confortat ambe si l en vay menar Los deutes que devia trastotz li vay pagar En arma et en cors en aysins fom salvatz Per aquest vers cors santz lo las desesperat Que lo vay desliurar de tant mortal outraie tostemps. A bellaron uns bachaliers pres molher Mays .I. estudiers filh del senhor d aquest castell Fes violens e mantz cembels e mostrava seblant d amor A la tosa per sa follor Mays ilhi non hi consentian L estudier li venc .I. dia que la trobet en luec privat dis que fezes a sa volontat e que devengues s amia Si non lo nas li talharia Bayssar la volc ilhi si deffent Lo nas li talha mantenent Mays Iesu crist de maiestat Que volc punir aquel peccat Laysset al diable toquar Lo mal fathor e trebalhar Quel romp el gieta de sens Los membres e lo cors li vens Son payre cant ausi la rancura Cavallier de mot gran drechura que era senher d aquel luec Comandet que hom fezes gran fuoc E cremes hom los mals fachors Quels autres n aguessan paor Ni fezes hom forsa ni guerra A nulha femena de sa terra Sanct horonat aus la razon E la gran bontat del baron quel payre ai viat lo filh E volc lo trayre de perilh Tant lo somon gran pietat Que avellaron s en es annat E la toza vay demandar Lo nas entier li vay tornar A volobrega pres una tosa marit En l ostal fom li suegra que hac gran temps complit Vilhesa e despoder la rendon enuiosa Sos mals ni sas dolors noy pot portar li toza Penset si per qual via s en pogues desliurar Donar li vay a beuraie vayla entuyssegar Son filh e li vesin viron la malautia Al benastruc cors sans la mena dretha via Que connoc la malesa e l esdeveniment Que es entuyssegada fom e vay dir mantenent Sanitat ti renda dieus et aquilh que t an fath mal Suffra atretant de temps la pena per egal La suagra fom tantost de son mal desliurada E li nora esdevenc mantenent dessennada Que cridava tot iorn per la gran malautia Que sa donna per ver entuissegar avia E cant hac .XV. iorns menat aytal tempesta Sant horonat li mes las .II. mans en sa testa Sana fom mantenent e vay merse clamar Al filh et a la mayre que la van recobrar Bezenet en sia dieus que lur det tal rector Que garda sos sosmesses de pena e de dolor tostemps Ad orgon fom sant horonat. En .I. bell hostal albergat d una donna bona et honrada Que avia sa filha espozada Ad .I. servent de mala vida Que fazia lo sera l estremida Et annava motas sazons Em peccas amb autres glofos Quant vent .I. sera que repayret Venc a la porta e cridet Mays li toza dormi fortmet Leva la porta en empenhent Si que dels pezelhies la gitada. En miey del sol la trastornada Li douzella si esdevelhet hanc pauc de tot non dessennet Comensset fort a tremolar De gran paor non poc parlar Le marit tantost sa cresut Que li douzella l agues drut Trays son coutell pres la agabar Car non li volc autreiar Gieta la del liech mot vilment Lo nas li talha mantenent La mayre quant ausi la cridar hac gran fereza e gran dolor A la cambra s en es annada Trobet sa filha esnazada A son hoste la vay menar Que la pres fort a conortar Compta li la desaventura Le sanct apres la partidura Tornara la en son luec No connogras hac fossa perrida del nas Mays al segon iorn foron pres Le marit am d autres ganren Lo senhor donet iuiament Com lo pendes de mantenent Li toza reques de bon grat A mossenher sant horonat Si li plas que al senher pregues Per dieus son marit li rendes Lo cors sant o vay acabar Mantenent lo fes presentar As sa molher liat e pres E per tal quezell saber pogues Que sos prex verayament fom desliure mantenent Donnas an on mege atrabat E mon senher sant horonat Sanitat lur dona sens dolor. E las garda de deyzonor tostemps Ad alansson uns rix homs escondet Gran part de sos deniers e pueys non los trobet Desnembrar vay lo luoc hon los avia mes E pensset en son cors que sa molher los agues Pres et emblatz per que la batet fort De gran yra que hac duys pres de la mort Gitar la vay d ostal ilhi s en hieys plorant E vay s en drecha via al precios cors sans Entretant le marit fom endemoniat Per lo diable fom conquist et assautat En domens que li donna disia sos mals planhent Denant nostre cors sant li amix els parens Auzian lo caytiu que romp e desfigura An dentz et an las mans tota sa vestidura Requeron al cors sanz an gran humilitat Pregues nostre senhor li rendessa sanitat E que li perdones li donnas follia E pregues dieus per luy e la verges maria Cant l arcivesque hac sa oracion complit Desliuret lo pros homps del diable marrit Et ha lur ensenhat los deniers a platatz Ensemps hac la molher el marit acordatz Em pas los na trames van s en a lur hostal Sanct horonat comanda que hom renda ben per mal tostemps A narbona per veritat De mosenher sanct horonat Donet dieus enfant a naymon Primpce d aquella region Ayssins com hay dich per adhenant Le rix homps non hac plus enfant Ell e natiborx an per ver. En lo dousell tot lur esper Mays .I. iorn si esdevenc de may Que .I. rix homps det .I. cavall gay A primpce que es mot soiornat Le cavals fom bels et honrat Le rozet que es gays e laugiers Vay montar mays le rix destriers Noon si destrieys hanc per l enfant Sauta a travers et adhenant Las regnas romp ad .I. randon E vay derrocar lo garson L un per li mes dins la servella Am l autre li frays la mamella Si que vay mantenent morir Adoncx viras grant gent venire E cridor denfra la ciutat Viras plorar de pietat Mans cavalliers e mans barons Lay hon ias mort le daigellons Cant naymes vi lo cavall ric venir Corret s en lo mendir En son cor hac mot gran paor Vay s en lay hon aus la cridor E trobet son filh mortz e frech Adoncx viras menar de frey Car le primpce es trasannant Sus en lo cors es trastornatz Pueys li venc na tiborcx xorrent Vi son filh mort dautre la gent Los pels saurs tira de sa testa Vel ni garlanda non li resta Son argent e sa frezadura Pessa del tot e si desfigura Am las mans grata son vis clar Hanc tal dol non vist menar Con ilhi fay en auta vos Senher que fust levat en cros Ben ma preza dezaventura Que aia perdut ma pentadura Mon filh era huey sans e baus Mot es agut breus le mieuas Ben dura le precios sant. Que pauc sabi gardar enfant Que lo m avia fach aver Am gran gauch et am gran plazer Mot l avia lonc temps desirat Avida mi sant horonat N aymes en fes l enfant portar En atahur lo fay pausar Vay s en ad arlle la ciutat Ambe sos barons gran plendat Am cavalliers et am s esposa Que es fort marrida e doloyrosa E troberon nostre cors sans Que li van presentar l enfant Planhon e ploran ferament Le primpce casec mantenent Als pes dels cors sant tot conclus E li primpcessa .C. tantz plus Que davant ell si es ab ausada Merse li quer la desastrada Que aia de la pietat Rent mi l enfant que manias dat Sant horonat fom tant grimos E vay si metra d aginolhons Los membres li vay aiostar L enfant portet denant l autar E vay far sa oracion Dieus payre que fezist lo tron E ressuciciest davant la cena Lo frayre de la magdalena Prec ti per ta sancta dousser Que nos vuelhas far tant d onor Mostra lo poder que has tant gran L arma rent ad aquest enfant Mays n aymes e tuth li sieus barons Estavan en oracionos Cant le sans si levet premiers Vesent trastotz los cavalliers Plorant e planhent vay senhar Lo cors e la cara bayzar Del enfant si que l ayga clara Dels huels li donet en la cara Dieus fes l esperit revenir El cors que vay los huels ubrir Le sanct lo rozet vay levar E menet lo denant l autar Mays empero tal paer avia Imperias suffrir si podia L enfant lur rent tot vieus e sans Tut lausan dieus ionthas sas mans Per ays empero tant con ell visquet Li aparec lay hon lo toquet Lo cavall quels pes li assas Sus en lo pietz et en lo vis Bels plazers e conortz grantz D ausir los miracles tans grans Lauzar en sia le glorios Que per nos fom levat en cros Tostemps Trobat hay en un libre que Turpins fes per ver Que sezar l emperayre que hac tant gran per Cant conquistava lo mont vay far una ciutat Que fom en aquel temps de mot gran dignitat Bastir li vay de prop limoies e peitou Sosmes li lo comptat de cahors e d avion Bezes et amilhau e friiatz e sansons E trastotz marthins amb autres regions Equitania nompnet la ciutat lee vassals Mays pueys li ciutadan foron en ronssasvals Mortz e destrutz per la gran tracion El temps de carles maynes del trachor gaymelon Per aquo si esdevenc que uns nobles cavalliers Era dux de equitania que avia nom angliers Que era rix e plendors e de gran manencia Vent a sanct horonat quar enfant non avia Humilment e devota requiera lo cors sant Pregues a iesu crist que li dones enfant Le sant li autreiet so que ell li requeria Denfra l an li det dieus enfant de sa molher L enfant fom appellat al bateiar a amant Mot si confizet dous aquella hora enant Le dux en lo cors santz e conselh li queria De sos maiors negossis quant fayre los volia Mays uns temps si esdevenc quel duc volc moure guerra L enemic lo deceup contra lo rey d englaterra Conselh ques al cors santz si mouria la batalha Le qual li diys mantenent que ell la perdria sens falha E que non si mezes guerreiar. am lo rey Mays le dirs acampet grans ost e gran bordey Motas ves li mandet sant horonat pregant Que non si combates le dux am lo presant Hanc creyre non lo volc mogut si es contra lo rey En la mortal batalha perdet tot son arney E sa gent e sa terra le rey la decassat Car en tota equitania non ha borc ni ciutat Aras s en fuch le duc lay hon sap le cors santz Le cors santz es vengut ad arlle ambe son filh a amant Vergonhos e marritz et am gran pentiment Le sanct n ac pietat receup lo honradamentz Ell e son filh vesti d abiti de mongia En l illa de lerins los mes en l abadia Aquest a amant fom pueys tant net en son iovent Que am las mans prennia braza e lo ferre volhent E portava lo lay cremant hon li plasia Que en la carn ni en lo cuer ardor non pareyssia Mays un iorn si esdevenc que am lo cellarier Fom trames acimiers a amant del monestier La filha de son hoste vi nuda dins son lieth Desiret en son cor d aver am luy deliech Empero cant tornet dedenfra l abadia Pensset penre la braza si con huzat avia Tremet si la man don avia dolor grant Li frayre lo meneron mantent al cors santz Sant horonat lo vi marrit e vergonhos Diys li per que penset aquest fach doloyros A amant li respondet senher yeu peccat Iesu crist mi perdon per la sieua pietat Le santz lo fes partir .I. iorn de son covent E pueys lo bezem e lo gari mot gent Empero tantos miracles fes pueyssas sant a amant Com fom de sancta vida le preciors cors santz Atroban en escrich la pura veritat Lauzar en devem dieus el cors sant horonat tostemps Duses vom .I. esuriers Que vay galiar am Una toza de paure affar Si con volgues almonser Un iorn la mes a sa mayzon Vay la gardar a trazon Per forssa vay iasser amb ella Li toza menava de frey Planh e plora de gran dolor. El esurier que hac paor Com non saupes lo falhiment Stenher la vay mantenent En la sieia la vay gitar En dordi la vay soterrar Mays li mayre de la mesquina Non laysset forest ni gaudina Hon non quesessa son enfant El esurier fazia semblant Que la queres per gran barat E vengron a sant horonat Am duy li pregan humilment Lur mostre l esdeveniment E pregues a domini dieu La toza lur rendes em brieu Mays le sant per sant esperit Saup la malvestat de marida E vay lo trayre ad una part. E dis li tracher vielh musart Per que has fath tant gran malvestat Que aias la tozera fort Qui tant laiament corrompuda yeu say tota la veritat E lo esurier la regardat Car senher merse ti requier Le tieu conselh mi fay mestier Tot quant hay pren a ton Mays la vida non vuelh aver Le sanct vi la contriction Del malvays esurier fellon. Penedencia li a donada Segon que avia meritada La mayre layssa vay sey lay Hon li mesquina toza Iay .XV. iorns avia ia complitz Que lauria morta le marritz La roza ha deyssoterrada Denans lo cors sans la aportada Que si mes ad oracion E cant hac complit sa oracion Vezem la le cors sans e la senhet En tant la toza si levet Dempes tenir non si podia Per la gran paor que avia Mays le santz li fes mandament Non diysses los esdevenimentz Aras que sia denfra aquel iorn La maridet am gran honor Le santz dels bens del esurier E vay metre en lo monestier Lo mal fachor que ha sa vida Fezes penedencia complida Iesu crist sia glorificatz Dels miracles benhauratz Ren es per ver aquest cors santz Payre de donnas e d enfans Tostemps. Ad Ayx era uns pros homps qu era rix e honratz Nalphant l apellet homp e cant sant horonat Amava Cascun an a lerins al perdon E nalphant l albergava de denfra sa mayzon Molher hac nobla donna e ricor avia grant Negun temps de lur vida non han agut enfant Le sant que connoyssia tot lur entendement Al senher et a l osta vay dire bonament De temps cant tornaray vos ma companhares En l illa de lerins am l enfant que aures Li molher el marit si son aginolhatz Senher nos sabes ben que si ti ven agrat Dieus nos donara leu tost nostre compliment Denfra l an hac la donna .I. enfant bell e gent Cant le sant retornet vesitar l abadia Ambe duy s en anneron en la sieua companhia Am gauch et am baudor en l illa fon intratz E pueyssas s en torneron ambe sant horonat Le tozet fom cregutz de denfra l ostal ric Un iorn annet iugant per .I. solier antic Li trau son tuth romputz et el cay adenant Los membres e la testa passeron al enfant Cant nalfant e li donna viron lur enfant mort Hanc de neguna gent non vist dolor tant fort L enfant lur era cars que dieus lur avia dat Portan l en al ostal an lo .II. iorns plorat Per aytal aventura sant horonat venia Al perdon de lerins si con usat avia Le sant vent al ostal hon aus plorar la gent Demandet als vesins tot l esdeveniment Que li dizon car senher gran dolor ha nalphant Dos iorns avia passat qque mort era l enfant Le sanc intra en la cambra hom fan aparelhar So que era mestier a l enfant soterrar Las gentz en fes eyssir de layns mantenent E serreron la porta per lo sieu mandament Sanct horonat reclama iesu crist e sa ley Senher que ressucitiest lo filh del petit rey Lay en capharnaon que ten avia pregat Senher tu ti regarda per la tieua pietat Brestituys vida ad aquest pauc enfant Li osses tornan en luoc e truysseron En tant es tornada l arma e l enfant si ploret Li mayre que l ausi la porta pesseiet Et intret layns cant le sant adornava Las ionchas de las mans e l enfant que plorava La donna l empachet per que vay desnembrar Que en la man senestra non li let aiostar Ni compenre los detz aysins con enans avia Per que los hac desformatz tot lo temps de sa vida A dieu grazir las meravilhas grantz Els miracles apertz que fay aquest cors sanrt tostemps An tan .Ia. donna de la mar. Corsaris la vengron asautar De mayorgas eran vengutz homes an pres e retengutz De nuethtz assautan crestians. Et antrels autres pres .I. car Lo filh d una que non vesia. Paura res e tenon lur via Cant a mayorgas son vengutz. Cascuns dels los sieus a vendutz Li mercadiers son retornatz a la mar et an aportatz En galeyas los preyzoniers Don volon aver grans deniers La secta si es fatha menar. Al cors santz e pres a cridar. Car senher rendas mi mon filh Que tenon an tant grant perilh Vo si non das mi los deniers Que vol aver le mercadiers Le sant dis que argent non avia. Nil filh rendre non li posia Li mesquina plus fort cridava. Rent mi mon filh que mi guisava Cant le sanct ausia la tahina. Vay dire a la vielha mesquina Que vaga dire al mercant. Si li vol rendre son enfant E sant horonat lo baron. Si metra per ell en preyzon Et ambe luy s en annara. Le tirx dis que ben o fara Le sant s en vay celadamentz. Et atrobet lo sayne delent Apres l enfant a receuput et a sa mayre la rendut L arcivesque si mes aqui. En la preyson del sarrazin Le mercadier hac gran plazer. Cant l arcivesque pot aver Penssa n aver gran resempsson Per que l enviena a sa meyzon Vogan an forsa et ambe ventz A mayorgas vengron breument Tant esperet le mercadiers. passat a ben .II. ans antiers Que hanc non l en vent rezempssons Prequierad ni promessions De que si tenc fort deysceuput Mays pueyssas sis a perceuputz Mena vendre sant horonat Le primpce de la ciutat Com appellava momordrat Venc cavalcant .I. cavall ric E s en tornet al mercadier. Si vendre vol lo preysonier Senher o yeu mays a donar Le prompce li vay demandar Con fom tant foll ni tant esquieu per autre si sia fach caytiu El dis tal pietat avia. De la vielha que non vesia Momordrit regarda lo sant. E vi lo de mot bell semblant Gent parllant ambe razon fina. E dis li si saupra mederina Le sant dis que ausit en avia. Alcuna causa que sabia Le primpce en son palays ha .I. filh que non vi gran temps ha Sant horonat menet am si E vay si mostrar lo mesquin Le santz li diys que mi vols dar. Si ambe dieus puasc Que fon filh veia clarament. Le ioves homps prega humilment Son payre que si plazia Li dones so que ell li queria El respont volontiers faray Tot cant le sant comandara Iaras mi totz los preyzoniers Que per layrons e mariniers Son pres de la crestiandat El respont hoc yeu de bon grat Le sant na pres son sagrament. Vezent ganren de bona gent Aginolhet s en en terra mayre De bon cor prega dieus lo payre Senher que humilment volguist Lo paure que non ha vist Negun temps pos hanc nasquet Adoncx li gent si meravilhet Aquest miracle mi complisers per ta pietat e pueys dis Aquest huelh sia illumenat Per Iesu crist de maiestat Tantost quant lo sant lo toquet Lo filh del primpce regardet E vi mantenent ben e clar Als pes del santz ssavay gitar E diys que mays li donaria Ganren mays que promes non avia De mantenent fan desliurar Totz los preysoniers que van trobar Crestians en lo principat datz los ha a sant horonat Am grans ioyas et amgrans dons Mays le santz per las messions Na pres alcuna cantitat El sobre plus lur ha layssat Montan en mar van s en am vela et aquell dieus que am l estela Am bellehen guizet los reys Al port de lerins los empeys E va cascun en son repayre. Retrazent los miracles grans Que lur avia fach le cors santz Bel senhor dieus omnipotent Qui lo vi hanc tant apareyssant Miracles ben sap dieus sa Que volentiors layssara lo fays Del trebalh mays cres veran Bon eyssemple hi penra li gent Per los miracles que dieus fey Ar avias que vos comptaray Momordric primpce de mayorga De saytina e de menorgas vi que son filh avia saudat Que sec avia lonc temps estat E comptet la veritat pura Al meie que ganren na encura Avia fegut son filh enant E dis li con sol en parllant Horonat ha garit son filh El desliuret de gran perilh E con aras ves ben e clar Vayssen mot meravilhar lo meie E fort espiet En qual terra le sant annet La scientia volia saber Con si lo sec a fath vezer letras de segurtat aquis Ad arlle venc hon hom li dis que a lerins s en es annat Per lo person sant horonat Lo meie lo sec dretha via Am .X. escolars que avia que van am luy matin es ser Per apenre de son saber le mege venc al monestier Tantost sant horonat requier de totz los doptes que avia En qual que sciencia que sia de totz li dis sant horonat Solucions e veritatz Enapres mot fort lo requies Que las paraulas li diysses. Ni con fes guar a tression Lo filh del primpce sarrasin E sant horonat li respont La veritat en son sermon Els mandamentz de santa E las obras que iesu fey. Els miracles plenierament De la fe li diys eyssament. Pueys lo sagrament Del hostia com si dieu sagrar Con lp pan torna vera cor Et en aquo duptet lo musart E diys que far non si pot Na iamays aquo non treyria Fols qui sapue pot veser layssa per negun van espert Tornar s en volc le sarrazins am sa companha en son pays Mays d aysso fes cortesia grant a dieus volc comandar lo sant L arcivesques es a l autar. que messa volia cantar A pandecosta la grant festa que enayssins o troban en la gesta Le meges sa probenta lays ad una fenestra si estrays Que pot bezer complidamentz lo cor elautar cama Cantar mot devotament lo veni sancte spiritus Li moge que estan al pertus viron una flamma luzent Que sobre los santz mantenent e degun non o podon vezer Que li moyne cremessan tut mays quant si son aperceuput Dos frayres en feron eyssir que non pogron lo fuoc suffrir .XII. enfans moynes hac el cor que rizeron de tant bon cor Cant los .II. environ eyssir per ren non s en pogron tenir Lo meges que vesian cremant Et ancar los moynes els enfans Que risian a tot lur poder grans meravilhas poc aver E regardava volentiers tro que fossa dich lo mestier Le moges a vist atressins que sant horonat pan e vin Avia pauzat sus en l autar que volc lo sacrifizi far Ayssins von enantz dich lur avia el mege dis que ades veyri Si li sustancia tornaria que vesia del vin e del pan Per las paraullas en semblansa de deguna significansa Cant sant horonat volc levar lo corpus christi per mostrar En sas mans aparec veramentz Un enfant que es mot resplandent Que aur ni argent non es aytals Desvalre l estela iornals li escolar mesprezeron fort so que han vist vos aves tort Dis lo mege car veritat es tot cant dis sant horonat Ilh dizon mays cop si pot far li moyne non fan mays cridar. Resonhat son es en au lonc col en veritat ben sembla foll Meravilhas es dels marritz Car le fuoc non los ha delitz Cant le mestier fom consumatz e fenit e sacrificat Sanct horonat layssa l estole e le maystre del escola. Appellet assi los enfantz. E dis lur passat ha .XXXta. ans Non prezeron tal deceplina. Con ell lur dara sus l esquina Per lo ris que cascun fazia. Cant l alleluya si dizia Li monegues clama merse. Senher disent vos per ma fe Que li duy negre sarrasin que van gabant sera e matin Lo cancellier el sacrestan cascun pres lo sieu per la man De la gleyza los van tirar. E non los fazian mays bayzar Cant a la rieia foron tuth. Sus en lo lumptas son casuth Le maystre de mantenent vay comptar lo esdeveniment E sant horonat que requier lo sacrestan el cancellier Et ha lur dich per cahin for yyssiron de layns del cor Ni defora tengron lur vis Ilh dison que calor tant fort avia Que a respieth de mort a gran estat lur enssient Per que s en iyssireon breument Le sant lur respont atrassath Ieu mi cre que pietz aias fath Hon foron li vielh de malayre Que suana volian desfayre Ilh agron malvayza calor E say que vos l aves peior per que l esperit bezenet Non vos ha atrobat bels ni netz de la gleya vos na gitat Le diable vos en na gitat Las cogulhas lur escorchet Del abadia los gitet domens a sant horonat Fora l illa los hac gitat Le mege e li sieus companhons Han revelat las vesions ad horonat et a sa gent E del bell enfant resplandent Que santz levetz sus en l autar E del fuoc que vesian cremar. En forma del sant esperit Empero escolar marritz. En lur terra s en son tornatz Car non crezon la veritat. Mays le mege si converti E sanct horonat lo vesti del sant habiti de mongia Es estat pueys en l abadia hon a servit dieus longament E fenitz sos iorns sanctament lausat en sia le creators Et al sant cresca sas honors hoors tostemps Ad empus a grans aspers et una gran clapiera E boscaies escurs et espesses de fort ensiera Lay si noyri lonc temps un feroios dragons En balmas mot escuras et en pregons vallons Mays .I. temps si esdevent que aygas e plueias Sobre caupiron fort las vals e las gandinas Per que Iays le serpentz fora del gran boscaie Pres de sant hermentari es vengut far estaie Li serpent era grant per ver e de malayre Gastava lo borguet e tot aquell repayre Per que s en van las gentz estar en fortz castels Layssan sant hermentari que era luoc plans e bels Tuch fuion lo viaie el camin drechurier Per hon tenon lo niaie drech a lo monestier Per autra via hy van paor han el dragon Mays .I. temps si esdevent que annavan al perdon En l illa de lerins .X. homes grantz et autz D un castell d aqui pres que avia nom arquinautz Pres si son a bon cor e dizon que de plan Annaran drecha via per lo camin roman Cant lo serpent los sent tantost los assautetz Et apres lo premier que hanc si defendet Aqui meseys lausis el mania le dragons E per presencia de totz los autres companhons Cant a sant horonat comptet hom la rancura Gran dolor si donet de la desaventura Un companhon apres e vay sen mantenent Es plan sant hermentari hon trobet la serpent Fes lo senhal de Crist non vol autra armadura La serpent vay liar al coll de la centura Al pe d una gran rota la vay ben estacar Lay don era venguda aqui la layssa estar hon esteron los osses gran temps con los mostrava De la mala serpent que la terra gastava Et ancaras s apella le terrayres de plan Per las gentz al dragon se sobre dragunhan E dragunhan ha nom lo castell atressins Car en son terrador le mal dragon mori Dieus donet al cors sant mandament e poder De totas creaturas pogues far son plazer tostemps A lerins hac .I. Iovencel que era agut a sas bell Despendut avia sa ricor per mala vida a deyssonor En femenas et en malvestat degun ben non li son Doncx alcuns nobles cavalliers pregueron aquell del Que lo receupessan per dieu que non pot plus viure del sieu Empero cant hac estat .I. an el monestier mostrava gran Humilitat als companhons e dedins son cor le fellons Tractava tota desaventura e dels plus prosomes fay rancura Et escusa los iovencels que van volentiers als castels E layssan soven per foldat l abiti de que son honratz E si deporta per la terra antrels frayres a mes gran guerra Que cascuns li dis son talent als autres .o. dis mantenent Cant fan capitol .o. tractatz el lur tras grans auctoritatz Parlla suau e lauzengiers. mostra si savi et entiers E fasia congregacions escondudament le glotons E cant yssia del abadia aportava novellaria De peccat e de trassions am que enganna los companhons Cant hac totz los frayres tractat de follors e de malvestatz Sant nazaris e li vilhart queron e tractan de cal part Tant gran discordia pot iyssir et an en dolor e consir Mays hanc per ren que pogues far santz nazaris non poc trobar Lo comens de la malvestat per que mandan a sant horonat Ad arlle la decession dels frayres e de la mayzon El perdement del abadia isi dieus conselh non hy metia Cant sant horonat .o. ausi. gran dolor hac e plora si Mantenent venc al monestier. Non atent cofres ni saumiers Denant l autar cazet enclins denfra sant peyre de lerins Solor hac et afflictions e dis que mays d oracions Denant l autar non levaria Si la veritat non sabia Tres iorns en oracions estet que hanc non bec ni non maniet Cant sant peyre venc e dis li. horonat frayre leva ti Cassa la feda maganhada que non enferme ta maynada En tant desparec mantenent horonat si leva breument gHanc non hac cura de maniar Totz los frayres fes acampar Et esgarda los longamentz Ilh lo regardan eyssamens Trastut mot fort sal lo mesquin que tenc cubert lo cap enclin Horonat tantost sa pensat aquel lo vielh a semenatz La veritat volc miels saber. non fes con aquilh que an poder Que iuegan per presompcions dizon quels savis salamons Fes atrestal mays luenh es lucha. so dizon vielhas despelluca Ad una part a demandat los petitz moynes ses pectat Et a lur dich tost mi digas. Dayna malvestat trobas els frayres E quals per entier fay may de mal el monestier Si non ades seres batut li enfant tremoleron tut Senher so dis lo plus petit frayre sems es plus menit En la cogulha ha una serpent am que enverina la gent Cant am los frayres vol parlar li serpent los vay assautar Cant horonat aus lo barat Tantost connoys la veritat A totz los frayres vay demandar en miey dels autres fes Sem que li dis mantenent To nom ti persses verament Pron sabes de malastrux platz. Sem en latin es malvatz Rietz has que lop entre anhels e mostras plazers e sembels Los frayres has mes en error le diable ti det sa mor Que per la lenga ta conguist de mantenent als frayres dis La gola del malfadat fassan hubrir outra son grat Et reyssa s en de mantenent. Layns viron una serpent Negra e tacafa sens rellais hi es de la gola del malvays Per mandament del sant baron als frayres si mostra en Li frayre agron tal paor que eyssiron tuch del refraytor Le serpen tornet en son estaie per far so que avia d uzaie Le sant fes mandament espres con lo malvays hom despilhes El tolgues l abiti de mongia. E lo gites del abadia Li frayre agron gran dolor E contriction e paor E comptan la gran malvestat que sems lur ha ensenhat E con los avia galiatz per peccatz e per malvestatz El ilh crezian .o. volentiers Empero le sant .VII. iorns entiers Diys messas et oracions e preguet per sos companhons En apres los vay ensenhar con sanctament deyan estar Ni non fassan avol parlament al abat sian obedient E degun non sia lausengiers presompcioos ni hufaniers Desesperat ni repremies sospichos ni desconiyssens Cant los frayres hac mes en pas Le sant s en torna tant li plas El et sa gent s en son intratz ad arlle en son arcivescat Aquel iesu crist desus del tron que per nos suffri passion Sia lauzat per iorns e per ans dels bens que fes ad aqeust cors santz Tostemps A lerins venc un temps de demfra l abadia Uns ioves homps que pres l abiti de mongia Non volc estar al segle molher hac soamiat Una bella rosarda car non avia rictat Cant hac estat .I. temps en l illa de lerins A servir Iesu Crist si fazia mot enclins Silenci tenia gran e menava fort vida Et estava solet del iorn una pertida Li frayre li fazian reverencia et honor Ad aquell Iovencell que mostrava sanctor Sant nazari requer .I. iorn estipocrita Que lo licencier quel si vol far hermita Nazaris .o. retrays al cors santz horonat Quel ioves homps avia licencia demandat Sant horonat lo fes venir en sa presencia E diys li bels amix yeu fay que non ta gensa L abati que has pres al segle vols tornar la molher que laysiest volrias recobrar Layssa nos la cogulha e vay a la thosarda Que ha motz aymadors que la tenon en garda Le ioves homps li nega tota la veritat L abiti li fes tolre de l illa la gitat Vay s en de mantenent al ostal de la bella Lauzenias e plazers ganren li calamella Car era pura femena en orde ti mesist Que non mi volguist penre per ren con ti diysses Ar suy tornada rica et ay mos nobles drutz Tu yest paures e vils per que sa yest vengutz Vostra ti denant an mantenent t en ta via El dis que non fara que la mayzons era sieua Li roza demandet aymadors e verins Am pes et am tarrons el caytiu corron sus Gietan lo del ostal e de tota la terra Deus pos que nasquet non vi tant mala guerra Mot estet le caytieus marit e vergonhos Batut e mal menat clama si doloyros Ben avia dich le sant tota la veritat Con si mi devia penre d aquesta malvestat Torna s en al cors santz sospirant e planhent Prega que li perdon per dieu son falhiment Frayre so dis le sant ben veses que a gran tort Tu portas en tas mans ta vida e ta mort E pren cal ti volras cascum a son hostat E car ben hy pos penre garda non prengas mal Le sant n ac pietat e fes lo revestir L abiti si fes rendre con pogues dieus servir Penitencia li det aquella que li ranhia E fes lo revestir en l autra companhia Pietatz e merse hy mot sant horonat E donet nos eyssemple con l ayan li prelatz tostemps As arlle fom .I. bell borzes que la segonna molher pres Que ell destorbet de dar verquiera A la filha de la premiera molher per que si es avengutz Que li roza vay fare drut En la ciutat d un iovencell E menet tant lo batarell Que senti si grossa d enfant Per que son cor vay procurant con si s en poguess fugir O la creatura delir dieus .o. vay revelar al sant Que a las donnas fay donar tant vesitet la de mantenent E vay li pregar bon ament que non fezessa d un mal dos Car ell d aquell fath vergonhos la volc gardar am dieu enant E li fara noyrir l enfant Don fessaga l an del peccat Penitencia li a donat Cant la toda sent que breument Sera lo iorn del enfantament una caysseta mandet fan E vay la defora pegar Pres de roze s en vay .I. iorn Aqui vay suffrir la dolor. Escont en la cayssa l enfant Sus lo roze la mes En tant diys a sant horonat ti rent Li ayga suau len deyssent ans que pogues d aqui pertir Alhi vi lo cors santz venir Segur vay sobre la romplina Cant fom a la cayssa s enclina l enfant mes denfra son vestir Torna s en e fay lo noyrir En la ciutat secretament Hanc non saup res de sa gent lendeman non si triguet gayre Le sant annet parllar al payre de la douzella a son hotal E diys li que mot fazia mal E que non era bell ni bon Que tant estessa sens barons le payre respont que faria So que l arcivesque volria Marit en breu li an donat Mersse dieus e sant horonat que garda de tal deyssonor Las donnas e lur fay honor. Cant hac fach noyrir l enfant Ves lo monestier lo trannes Moyne lo fes per la bontat Que fom pueys de gran sanctitat e feni sos iorns sanctamentz Ayssins con aven trobat li gentz Non vist hac plus sancta persona Que noyre los enfantz e los dona Con le bon sanct horonat es Dieus n aia gracias e mersses tostemps. Amen. Ad avinhon avia sus la fortalesa Una donna mot nobla que avia gran paureza Mal avia aministrat sos bens e sas rictatz Per que era tornada a gran pauretat Li donna hac una filha que era verges e bella En tota la ciutat non era plus ignella Li donna la volc vendre de matin e de sera A malvays queredors que en fassan lur plazer Per eyssir de paureza promet huey e deman Que la bella douzella lur liure per la man Li caytiva si plora et ha mot gran dolor Serme lur det li mayre que la vengan querra Cant venc la nuech enantz sant horonat intret De denfra aquell hostal la donna demandet E diys li bonament Ausit ay veritat Que tu ad una filha que ha mot gran beutat E perpausassa vendre per esquivar lo fays De paureza que hay may yeu ti daray mays Si la mi vols layssar ben pres de .IIII. tantz Que non ren davan aquilh que la querian enantz Li donna li respont si la volia per si O la queria per autra e le cors sant disy li Yeu ay un bell senhor ric que non ha molher E volria la li dar car per aquel la quer Quel servis e l onres e fezes son plazer Dell li venria grans bens segon lo mieu esper Li donna li respont e cant mi vols donar Daray ti la donna e poyras l en menar L arcivesque li diys e quant ti somonia Dels autres queredors aquell que mays hy disia ilhi dis que .II. marx et yeu ren daray .X. Li donna li respont yeu cre que vost mi escarnes Non fac si fath certas ans los ay ben Un sac li monstret de deniers plens Li donna fom per ver dels deniers talentosa Vay s en de mantenent e demandet la tosa Preza la per la man al cors santz la presentada Que fos a son plazer s amiga .o. sa serventa Empero sant horonat a la toza dizia Si autreia de bon cor so que sa mayre dizia Li douzella respont hoc senher de bon grat Des evant faray tota ta volontat Le benastruc cors santz nombra de mantenent A la donna gentil .X. marcx de son argent Tant con han mercadet e lurs deniers nombratz De denfra lur hostal le clars iorns es intratz Cant connogron lo sant e l an vist en la cara Ploran de mantenent durament et am cara E queron li merse per dieu de sa follor Le sant dis a la donna que non aia paor Per ton ben es vengut mesquina desastrada De tu e de ta filha que agras avantada Ar pagas vostres deutes sigues un dretha via Al monestier sant peyre de denfra l abadia Hon vos faray recebre ben et honradamentz Las donnas han complit trastotz sos mandamentz Donnas sant horonat es vostre mercadiers Noyre vostres enfantz e dona sos deniers Vos garda de grans blasmes e vos dona maritz Iesus filh de la verges sia lauzat e grazit Vos lo deves honrar mays que neguns cors santz Si tenes a bon cor so que yeu hay dich enans Tostemps A M E N Marguelh hac .I. iovencell filh del vescomte del castell Que pres outra lo grat de tos aquels de son parentat Per so car ilhi non gens de tal luoc qual dousel caysses Lo iorn que si fasia festa a marguelh cavalliers non resta Cascun biorda volentiers le douzell cavalca .I. destriers Que fom boca durs e fellons E lo destreys dels esperons Tant falh enant e de tamers que le douzell es casuch e vers Maganhat e tant malament Que malauteies longament Tant lo destreys la gran dolors la douzella los mals d amors Non pot plus suffrir ni portar. per que si vay anamorar D un escudier privadament non tardet gayre que si sent Ensencha don hac gran dolor E mays car a tant honor Era vengusa per marit Pensa si con mi per qual fort Si poguessa iuiar la mort. Pendre am sa benda en gar E tota viva soterrar. Sant horonat de mantenent Saup trastotz l esdeveniment Dreth cami s en vay a marguelh Li douzella mot gent l acuelh. Tot lo fach li vay revelaar Ni per que si volia negar. Trastot lo li comptet le sant Ilhi n ac meravilhas grant fort si plays et si desgaymenta Senher que fara li dolenta Tira sos pels et esguira sa cara Plorant del tot si desampara. Mays sant horonat le bons payres La conforta de sa dolor e diys li non aias paor De vergonha ti gardaray e dis li cal iorn sa iaraya Noyrir faray celadament del entant non aias pensament Li douzella diys al baron. Que dieus l en renda guizardon Pueys lo malaute vesitet Als amix reques e preguet Fezessan ostrar la douzella Quel malaut non parles amb ella Car tant soven la vesia. Lo greviava li malautia Ben s en tenon per conselhat li parentz et han comandat A la douzella mantenent Que allons estet privadament Que non la vissa le marit entro que Rossa ben garit Li douzella estet enclusa Patientmens suffri la causa Cant venc lo iorn quel terme es. E cant horonat li trames Doas bonas donnas e rivadas honestas e bon conselhadas Que lo fach han mot ben celat La creatura n an portat Aquest ha fach noyrir l enfant Que fom de mot bell semblant Le douzell gari noblament e li donna que nes gausent Estet lonc temps amb ell honrada. Sant horonat la desliugada E la gardet de tant mal escuelh La vescomtessa de marguelh Complit hay los miracles grantz. que en sa vida fes lo cors santz E retrayray vos atressi aquels que fes apres si Cant per dieu fom glorificat Am los autres benahuratz Els gaustz de paradis ioyos. hon prega Iesu crist per nos Tostemps amen Senhors en gran consir suy que pogues complir Aquesta sancta gesta de razon manifesta Car l estoria es greus. E le latin es breus Si si sabia vertat con si suy assaiat de layssar lo comen Yeu say que motas gens. O tenrian a bauzia Et apres la follia. Tornavan al cor santz Caprassis enant. Et a sant horonat Per cuy es comensat. Si que pueys en pantays Razia versses e lais. E que aysso vers sia Sap li verges maria Que yeu non hay tot fach Ni de mon saber trach. Agut hay gran avida E say don m es venguda. dich vos ay el romans Las meravilhas grantz. Quel sant fes en sa vida Que aves desus ausida. Per que faria foldat De layssar las bontatz. E los miracles tantz Que fes aquest cor santz. Pueys que dieus l ac amb si Els gautz de paradis. On an claras beutatz Estara coronat tostemps. amen Cant sant nazaris fom d arlle repayratz On le glorios cors sant era agut soterrat Intratz es a le rins consiros e dolent Mays tal dolor non vist hanc de negunas gentz Con li frayre caytiu menavan cascun dia Perdut han lur senhor patron del abadia E l abas sant nazaris planh e sospira e plora Ay gentil filh de rey mala vim aquel hora Que tu nos has layssatz e cant ben mi consir La tieua sancta vida le cors mi vol partir E deuria m aleguir am gauch et ambe Ris Car t ay vist de mos huels puiar en paradis L archangel sanct Miquel sus en la iezarchia T en montava tant gent Am sa gran companhia Li frayre lo confortan que estan en sancta vida Servon a iesu crist am caritat complida Per que de totas partz la sieua fama si espant De la fin d aquest mont tro al solelh levant Hy venon dux e premces Comptes e saudadiers Borzes et autras gentz barons e cavalliers Pelegrins e romieus per los miracles grantz Que en l illa de lerins fay dieus el cors santz Si mi voles entendre d aquest sant ceramentz Ausires los miracles que fes apareyssentz Pueys que fom coronatz el bell palays ioyos Del sanct paradis hon prega dieus per nos tostemps Le primpce de salerns un dia que era rix de gran manentia Ausi la fama el nom plenier dels miracles del monestier Per que aparelha son viaie. Galeyas e lintz el ribaie Don tota sa cort nes ioyoza e dis que menara sa esposa La primpcesse de gran beutat pregar dieus e sant horonat Per sa merse lur des enfant Car ren non desiravan tantt Meton si en mar levan lur vela. Ben vent hay e segon l estela Las galeyas s en van am forsa. Mays li donn a non cre que estorsessa Car preza la gran malautia. Le primpce vi que si moria Per que .l. iorn entorn hora nona. vengron a l illa de gorgona Li donna es morta soptanament. don hac dolor tota sa gent A tahut li fes li maynada Et an hy la donna pausada Mays lo rix homps de gran coraie dis que complira son viage A lerins s en vay drecha via Es es intrat en l abadia Hon vi miracles .IIII. tantz Que hon non l en avia dich enans Fes son vot e levet deuferra le primpce s en torna e fan terra Fach a saber a sa maynada. que la donna han soterrada En mar en l illa de gorgona. Tant amet sa gentil persona Que la en volria portar a salern E que dieus gar l arma d enfern Messas e bens en fara dir e gent soterrar e servir A l illa van prennon lo cors. Mays ben auson aquell defors Que li donna parla per cert et han li la tahut ubert Li donna si levet de plan e pres lo primpce per la man Le primpce hac paor tant grant. Que volentiers la layssera son gan Cant ilhi si levet estautz. E dis quel preciors cors santz La menada dins l abadia Am vos hay annat tota via Vist hay los sepulcres dels santz. Santz caprassis e santz venantz E vi cant regardest lo pont. Bayzat hay la veraya cros E d autras reliquias ganrens. Quel glorios cors santz hi mes Pueys ma sana e salva tornada. Ayssi hon m avias layssada Sauput hay per cert del cors santz. Que denfra estan auray enfant Can auzi los enprennementz. Lo primpce non fom tant gauzent Degun temps poc que nasquet de mayre. Tornatz sen son en lur repayre Denfra l an hac li donna enfant Tot lo temps que hanc visquet Venc al perdon en l abadia. Cascun an am gran companhia Hon le benahurat cors santz Fes e fara miracles grantz tostemps amen. Mon senher sant nazaris abas del monestier Vesitava malautes els servia volentiers Et esdevenc .I. temps que denfra l abadia Hac .I. mpnegue vielh que avia grau malautia All avia nom le franc home de penedensa Sa malautia suffri En mot gran penedencia Sant nazaris comanda que hom li despuelhes Sos draps e sa cogulha que a mays d ayze estes VIII. iorns estet le franc cant pres e tant conquist Que ades pensan li frayre que l arma s en iyssis Tuth aquilh que lo gardavan n eran fort enviatz Car de nuech e de Iorns l avian lonc temps gardat Un iorn venc sant nazaris lo malaut vesitar Ben connoc certamentz que non pot escapar Am gran humilitat li diys en auta vos Prec ti per lo senhor que fom levat en cros Que si deves morir del mal que ti donava Digas per qual razon en suffres tant gran pena Que los frayres de sayns has trastotz enviatz Le malaute respont senher li veritat es Que yeu hay acabat am dieu l ompnipotent Que en paradis seray sens tot defalhiment Mays car de ma cogulha suy agut despulhat Non m a volgut recebre per ren sant horonat Am los autres cors santz en la sieua companhia Per que vos prec que mi vistas l abiti que avia Cant l abas sant nazaris a lo miracle ausit Mandament fay tantost que hom li renda l abit Cant del habit fom garnitz et adobatz Mantenent vezent totz los frayres es passat Le precios cors santz la pres en sa companhia Hon non aura paor que negun ben li soffranha tostemps Cant sant nazari rema lo regiment del abadia Raynaut lo primpce de bellanda. decimiers e d aquella banda En anton que era marques de marselha tro freinres Per mar e per terra cabal avian ensemps guerra mortal Per que raynaut vay comandar la torre de bellanda a gardar A Guigonet .I. sieu que l avia servit de bon grat E que gardi la fortalesa hon raynaut a sa riquesa Mays enveia que es mal peccat. Sobre pres alcuns sieus privatz Car .I. malvays al primpce manda. Que lo fort castell de bellanda Lo trasaur e la manentia. En guigonet rendre volia Tot iorn que ayzina nagues. Al pros antoni lo marques Per que lo primpce de randon. Guigonet fes merce en preyson Acusatz fom per malas gentz. E vencutz oer falces garentz Le conselh del primpce es agut. Que per la gola sia pendut Guigonet menava al trinnent pendre lo volon mantenent A las forcas de la cortina. En las rotas de sus la marnia Lo las Guigonet de bon grat. Reclama si a sant horonat Ay senher que yest veray cors sant. Et has per tos miracles grantz Aiudat a tantas personas al filh del primpce de narbona Senher que resussitiest de mort A mi que suy iuiat a tort Aiuda mi per ta pietat Accusat suy a gran peccat Sasit han trastot mon domayne Senher que traysist karle mayne De las preyzons del rey aygolant senher merse ti requier ab tant Tiran l escala mantenent E guigonet pendet al vent Cant foron .XXXta. Iorns passatz Els sieus an tant pregat Lo primpce que det mandament Que hom la batessan mantenent Quel poguessan soterrar per que volgron am luy menar De la maynada del senhor li parent menan gran dolor Talhan la corda quel dessassan. E guigonet sauta en la plassa Sans e vieus que ambe humilitat Rent gracias a sant horonat Don li parent han gran baudor. E li maynada del senhor Hac tal paor que del rellays S en torneron drech al palays E comptan li per veritat. que guigonet an vieu trobat Raynaut lo primpce de bellanda. Gran part de sos barens demanda E van encontra al ignocent Que nat en torn si plus de .C. Que aut cridavan de totz latz. Bezenet sia sant horonat Cant lo primpce lo iovencell Regarda gran e gros e bell Ben cre que hanc nulha sazon Ves ell non pensset tration E diys li con es escapat Guigonet dis que sant horonat En ses bels bunsses m a tengut de lo temps que m aves pendut E noyrit an tant gran baudor. Que huey non es sotz lo creator Nulh cors que pensar si pogues los delietz en que el m a mes Tant l avia requist e pregat. Car era quiti del peccat Que li malvays sus avian mes. El primpce los trachors pres Que l avian fath iuiar a tort. E van los condampnar a mort Prezeron los de mantenent. Trastotz los penderan al vent Lo primpce a mot fort pregat. Guigonet que de bon grat Tota sa terra li comanda. El noble palays de bellanda Guigonet li diys mersses certas iamays non mi pendres Han serviray lo santz barons Que m a rendut tal guizardon Et es escapat de tant vil mort hon m avas pendut a tort E m an tengut en son palays. Si non lo servian tostemps mays. Grant desconnoyssement seria. Guigonet s en vay en l abadia De lerins et apres l abiti. hon longament a dieu servi E sant horonat lo baron. Que rent als sieus tal guisardon Tostenps Na Gualbors que era molher de Raynaut lo baron Lo primpce de bellanda avia devocion En las sanctas preguieras del cors sant preciors E cant vi lo miracle de Guigonet lo pros Mot hi ac may de fe que enantz non avia Per que fazia ben ad aquels del abadia E mostrava defora grantz solars e burbanstz Empero dins son cors tenia dieus es cors santz Mot era bella donna per que esdevenc .I. dia Quel bayle de bellanda la reques de follia Mays li donna non hy volc per ren consentir Per gaps ni per menassas per dons ni per gent dir Le bayle a ben vist que la donna non consent Ad .I. autre trachor donet de son argent Am que l en fes fugir e pueys l a acusada La donna am son senhor dis que la a trobada Amb aquell escudier que s en era fugit Cant lo primpce .o. saup hanc non fom tant marrit Le primpce demandet la donna mantenent Follamens et irada e vay li dir son talent Falsa desconnoyssent con e que ti falhia non ti tenias per pagada de la mieu companhia Que aias vituperat e mi e ton linhaie E ton cors e mielit e liurat a putaie Ben dis ver lo proverbis que soven auzit hay Que tant grata li cabra tro que ponha que mal i ay Ben has tu fach aytal que estavas honrada Mandament a donat que fos presa e liada Cant la donna escuza sa razon non ha luoc Sentencia fom donada que hom la tremes al fuoc Ar la menan li corrieus a la mort la gen sortz Que reclaman en son cors am lagremas am plors Ay preciors cors santz. senher sant horonat Que a motas caytiuas has fach tantas bontatz E desliuret sibilia de la gran malautia La douzella garist quel nas perdut avia E salviest quigonet del malvays iuiament Senher per ta merse mas pregieras ententent Ben sabes que iuiada suy aguda a gran tort E sens tota hucaizon mi menan a la mort Senher a tu comandi mon drech e ma razon Que a sant hermentari ausizist lo dragon Fach avia gran molon de lenha le baylons Que accuzet la donna am motz autres glotons En ca marts non laysset clausura ni palisa Que non fezes portar en lo plan desotz iussa Preza l an mantenent la donna lor cors senha E meron la de sotz .C. saumadas d erlenha Butan lo fuoc enant e li flamma s estent Un demies iorn cremet sens tot defalhiment Mays cant li lenha fom consumada e cremada Et ilh viron la donna que fuoc non la tocada Que estay en la braza que era grantz de totz latz Al primpce lur senhor .o. manderon vivatz Que venc am cavaliers et aquels de la ciutat Tro que foron al fuoc non si son restancatz E troban mantenent la donna sus la braza A cuy que peze .o. plassa es alegra e sana Cant le primpce hac vist las meravilhas grant A fach partir lo fuoc e traysseron si enant E deslian la donna que era encadenada Sens totz corrompementz al primpce l an menada Regardan li sas mans els vestirs el clar vis Que fom entier e cobrant vent de par Le primpce demandet guboral Per que non l avia agrada lo saber ni las calca Li domna li respont quel glorios cors santz T a cuberta e salvada dedins las flammas grantz Car avian acusada intra tortde gran tort Le bar sanct horonat sia salvada de mort Le prmpce a fach pendre mantenent lo baylon E los falsses garentz que hay fach la tracion Recresut han lo fath e fes los a lapidar Al pobol mantenent hanc non los lec cridar Menat enant la donna am gauch et am audor Per la ciutat cridavan li grantz els menors Bezenet e lauzat en sia sant horonat Que per los sieus amix monstra tantz grantz bontatz Tostemps. Amen. Agesta dis que en lo temps antic. fes .I. gran encantador Fon fach .I. autar el boscaie Sus en .I. pueth Per .I. pont hy passavan l ayga. hon adordenavan li gent En lo plan de costa auribell. Arlluet nompnavan lo Cloastre fes appellar aquell que avia sagnat l autar Hon apareyssian diables de sortz e de mantas follias Per que en lo temps del abadia l abas sant nazaris tenia Vent ad arllut .I. iovencell hon l autar era gran e bell Que avia nom Ambrueys sens mentir. son sacrifizi vay complir Lo sera enatz fes esta vista. la festa sanct Iohan baptista Ar auzires .I. gran miracle d aqui len leveron diable Devant l autar d arllut sens falha E portan ben con si fos palha. Sus per l ayre sobre la mar En enfern l en volon portar adonx plorava le mesquin Cant foron l illa de lerins. Ell auzi matinas cantar Els monegues d enaut l autar. Que si esforssan de dieu a servir Mantenent li vays sovenir En son cor los miracles grantz Que fay precios cors sant E comandet si bon grat A mosser sant horonat Trastotz si son meravilhatz Tant fort cridet de lessennat le sant es mantenent vengutz Tol lur am brueys que es casuth. Sus en la gleyza l an layssat Et aqui l an desamparat li frayre cant auzon l escrich Que fazia le caytieu marrit. de fora s en iyssiron tuch E feron penre lo casuch. Que tenia li paor tant grant Et a lur dich que le cors santz Al follet la tout e conquist Que l enportan en abis. Per que senhors vos requier merse Que pregues Iesu crist per mi. E mi des habiti de mongia En aquesta sancta abadia. Adoncx le covent am l abiti L an vestit et aparelhat Que pueys fom mot de sancta vida Aysins con la veritat es complida. fom escricha l abadia Dels miracles que dieus fazia. Per sant ambrueys que es convertit Quel santz tolc als diablons marritz Adonx sant nazaris trames. Per talhar los boc fortz et espes Ni hy layssan pin ni sambuc. Et espesseian l autar d arlluc Pueyssas donnas hy feron venir. Que iesu crist volian servir Elena monestier hy fes. Que era primcessa de reges De sant esteve lo baron. Que si mantent longa sazon Cant escapet del iuiament. Ayssins con auzires mantenent Don lauzan lo sant glorios. Que pregue Iesu crist per nos Tostemps Lo miracle de elena que sant horonat fes Que era molhier d augier lo primpce de reges Vos comptaray senhors si los voles auzir Lauzar en deven dieu e las donnasn e grasir Peccat la sobrepres per que hac companhia Amb un noble douzell tant menet la follia Que lo primpce o saup e fes la comandar Que ses tota merse la fezes hom cremar Cant menavan la donna cremar sus la verdura Uns moynes de lerins per aytal aventura Passet per lo camin e cant vi tant vilmentz Menar la nobla donna als carnassiers dolentz Pren l en gran pietat e pregant los e somon los Que li laysson per dieu penre confession Li donna los en prega van lo li autreiar Davans que vaga a la mort si puesca confessar Li caytiva ves ben que s en vay al trument Et ac de sos peccatz dolor e marriment Am plors ses confessada et ambe humilitat E tantost la le moynes assouta de bon grat Et hac li dich que fassa penitencia an son cor Ni voluntat non aya iamays per negun for De fayre negun peccat totz los temps de sa vida Car dieus li pot trametre sa gratia complida Sapias que yeu hay la gauta e la ti prestaray Sanct horonat lo payre que tantos miracles fay Pueyss que lauras Am tu sapias certanament Que si de verays cors vols esser penedent Et ambe humilitat sant horonat reclamas Segura podes estar del fuoc e de las flammas Li donna mes et sens lo tesaur precios Am gran devocion et hac lo cors ioyos Soven dis e reclama senher sant horonat Li carnassier l an preza son sent cors han liat Ambe cadenas fortz l estavan al peyron Pueys li meton desus de lenh Meton lo fuoc dedins e crema longamentz Non pot de pres estar li gent per la calor del fuoc E cant li lenha fan trastota consumada E li braza fom grant tot entorn la iuiada Ilh li viron tantz bels e los huels e la cara Empero saber deves que li monegues estava De luenh sesotz un bruelh que desus la regardava Cant li menistre viron la donna colrada Que cresian que fos morta et ensenres tornada Cridan ad auta vos e feron tant grant brut Que aquilh de la ciutat hy corregron trastut Li terra retentiys e l ayres de cridor Tut van vezer la donna li gran e li menor El primpce que estava denant son gran palays Cant aus las meravilhas hy correc de rellays Am totz sos cavalliers et en miey del brazier Viron estar la donna am son gent cors entier Que es preza e liada am la cadena fort E dizon que li donna fom iuiada a tort Tut viron que de elena lo muscle es en ius Tenia la viva braza lo sieu gent cors enclus E mostra bel semblant non la tota calors Con si fos en .I. liech de rozas e de flors Gran paor hac le primpce et a lur fach assaber Com desliure la braza am forssa et am poder E destaran la donna que es liada al peyron Al primpce son senhor la menan de randon Mays non troban que aia suffert nulha dolor Ni .I. pel de la testa sia mens de la genssor Le primpce li dizia con es esdevengut Que le fuoc ni li flamma non li aia volgut Li donna li respont quel glorios cors santz Ha estat costa luy denfra las flammes grantz Et ha la donna deffenduda quel fuox non la tocada Estat hay tant suau con si fos en rozada Adoncx pogras auzir critz e retenis las vals Del primpce dels barons de donnas de vassals Car mil ad .I. rellays cridavan de totz latz Bezenet e grazit en sia sant horonat Le primpce en menet la donna am gran honor Tut aquilh de la ciutat feron festa aquel iorn Li donna de mantenent lo monegue demanda Am gran humilitat li rendet sa comanda Pueys s en vengron ensemps al sanct monestier E meton las relliquias de denfra lo sagrier La gauta del cors santz d aargent feron cubrir Et es en l abadia ancaras sens mentir Li frayre casyun am la gauta verament Cant venon a perdon la mostran a las gentz Apres si esdevenc al temps quel primpce mortz es Elena sa molher .I. bell monestier fes El terrador d arlluc so atroban en la gesta Del baron sant esteve car lo ion de sa festa La desliuret del fuoc lo bar sant horonat Don en sia iesu crist bezenet e lauzat Li donna si relidet denfra aquesta abadia E motas autras donnas que hac en sa baylia Lauzar deven dieus tut del miracles tant grant Que fes sant horonat aquilh de grassa garnitz Car an lur repayre tant noble monestier Don prennon gran honor donnas e mercadiers El glorios cors santz los tenga en sa mantenensa E pregan Iesu crist que peccat non los vensa. tostemps Diray vos novas vertadieras De n anselm lomarques dieras Que era rix homps de gran poder Et en dieu avia son esper Per que cascun annava per veritat Al illa e sant horonat Annavan romieus al oerdon E per la gran devocion que hac en lo cors sant atressins Menava sa molher am si. Que en brieu de temps agron enfantz Car ren non desiravan tant May li donna non pot suffrir Los greus mals per que vay morir En la palhola del enfantz Don le marques hac dolor grant Le payres l enfant mos amat E vay li metre nom dieudet. Bayllas fes mantenent Que deguessan l enfant noyrir mays non es lonc temps Traspassat que le marques es perpensat E pres molher am gran burbaut Don hac pueyssas genren d enfantz Empero mays annet lo marques Dieude que los autres non fes Don li donna hac gran dolor Que en volia mal al senhor E volia mal al enfant Ayssins con vos comptaray li gant Et es si esdevengut un dia Quel marques la festa de mossenher sant horonat Ayssins con lonc temps ha acostumat Et ac envidat sos amix ganrey de paures e de rix Mays dieu de lo primpce pros iovencels Que era cortes et ignels Car servir mot aprestat Denfra la cambra es intrat hon es la mayrastra marrida Per vezer si era ben liurada. Li donna si det gran dolor Car tuth li portavan gran honor. E negun non dizia degun ben Dels sieus enfantz mays de dieude. Mantenent lo vay embrassar Ad auta vos vay escridar. A corres mi bona maynada Quel tracher dieude m a forssada. Adoncx hy vengron de randon Le marques e tut li sieu. L escudier troban costa luy Quel sens e li color s en fuy. Car hanc non fom tant esbayt Estay dolent e marrit. Li donna mot fort li plays Auzentz totz aquels del palays. Senher mot suy vituperada Darel vostre filh mi aia assaiada de fayre nulha vilania Iamays totz los tempns de ma vida. Non mi desnembra aquesta festa Cent ves li ay lavat la testa. Mays qual miels li fazia donor Car senher per la vostra amor. Li parent de la donna plus Si fazian e confus- Requeron lo marques breumentz Que fassa far lo iuiament. De dieude que per neguna sort Don lo dieu estorsser de mort. Le marques l a fath demandar Mays hanc non si saup arazonar. Tracher mala fossas hanc nat E con era tant dessennat. Vitiperessas ta mayrastra Mal estara qui non ti castra. Mays trop seria lonc iuiament Ades morras verayament. Mandament donet als vassals Com lo tirasses ambe cavals. Tro en la plaia sens estancar E pueys lo giressan en mar. Adoncx per si acampan li parent De la donna mantenent E prennon lo caytiu iuiat Tro sus lo port l an tirassat E cridant que ia non n estorssa Meton si en mar vogan an forssa. Maysse las dieude de bon ayre Dizia sant horonat car payre. Senhor glorios filh de rey Que laysiest ta terra e ta ley. Per servir a dieus iesu crist E l enfant de roze trayssist Et has conquist lo sant estaie L illa de lerins el ribaie hon ausizist lo rim e l eri E refudiest d aver l emperi. Per dieu de la gran romanaie Elonor del regne d ongria. E cant l usurier la mesquina Hac estencha dins la sazina. Tu la ressusities de mort Senher iuiat suy a gran tort. E tirassat an caval braus Hen aquest linh pres et enclaus. don suffreray greu passa May iesu crist que fes lo tron. Aia d aquest las pietat Per los prex de sant horonat. Adoncx li parent de la falssa Dizon nos ti farem tal salsa. Don tostemps mays auras valensa Car cugiest forssar la marquesa. Prennon lo als pel gietan lo An contra pes d un gros anglar. fach han de dieude lur plazent La peyre suau l en deyssent. Cantli donna saup la verdat Que delit avian son filhat. Mena solas e gran burbant E dis que Iamays los enfantz. Non auran negun passonier En la terra del cavallier. Cant n ansels aus aquesta razon Negun temps tant irat non fern. En son cor penssava que a torn Dieude fossa iuiat a mort. Per lo barat de la marquesa Mays denfra .XV. iorns la preza. Un greu mal car li desastrada El devenc en demoniada. E pesseia am mand et am dentz Si mezesma e las autras gentz. En autas vos escrida e dis Yeu suy la suy la falsa pecayris. Que ay dieude mort et ausia A gran tort et a gran pecat. Cant le payres aus la cridor E per son cor hac mortal dolor. E fes demandar pescadors Aquels de sa terra los melhors. E promet lur de far gran ben Si podia a trobar dieude. Vi trayre lo dins de la mar Per so que lo pogues soterrar. Li pescadors de bon coraie Queron lo mar e lo ribaie E sorcizan dedins la marina Tro al sol de la gran tomperlina. Mays hanc non podon querre tant Que poguessan atrobar l enfant don le marques estay dolont E li greu dolor tant lo ventz Que estay tot iorn pres del ribaie E planh son filh e son lengaie E las e qual desaventura A fach far aquesta rancura. Que aia fach negar mon filh E morir an tant gran perilh. Per malvestat de ma iurada Aquella hora sia blastemada. Car yeu hanc la garni del anell Al cor m a mes aytal cayrell. Que mon car filh a fath delir Ay dieude ben mi consir. Ton semblant e ta fresca cara Ton bel vis e ta faysson clara. Non es gran tort si yeu suy irat E cant lo bar sant horonat Ti mi det an tant gran dezir Nay mays de dol e de consir. Cant le marques plora e planh si El vi lay estar denant si .I. monegue d antigue faysson Et ha li dich per qual razon. Es irat ni tant a plorat N anselm li dis la veritat. el moyne li respont breument Hanc per aquell entendement. Non ti fos dar dieude l enfant E trays si ves la mar. Entant amb un ram de palma la fier L ayga si part sus el granier. Le pros homps me dedins sos pes E diys al marques que lo segues. Vay si merre aprop lo baron Eyssuch s en van per lo sablon. L ayga s estay de totas mans Con si fos postatz lo murs pans. Doas milhas s en van per entier E troberon sus lo gravier dieude que es santz et entier Mays liat era l escudier. Talhan las cordas mantenent E iyssiron s en cothosament. E le mar apres els si serra Tro que foron en ferma terra. Adoncx n anselms fom tant ioyos Que de gauch era tot gremios. E bayza los huels el clar vis A son filh. E diys le marques quel perdon e mot si repent Car hanc fes far lo iuiament. ni crezet la malvayza res Mantenent a castell trames E fes venir viandas pron Per dar a maniar al garsson que pensset que fos affamegat Le tozet respont que disnat sera mot ben e tot cant quis Mi det uns moynes de lerins senher que apellan horonat E d enfra la mar m a salvat Que non laysset nulha sazon Toquar ni desfar al peysson. Le cavalhier regiret si Pensset vezer costa si Lo moyne que l avia guizat E cant l ac pron quist e cercat. Non hen troberon nulha ensenha El marques mot soven si senha. Que menet gran dolor e tensa Mot hay fach gran desconnoyssensa. Car non hay rendut guizardon Negun al benastruc baron. Que per mi si es mes a perilh E rendut e viu mon filh Aquilh de la vila venon tuth Am gran solas et an grrans brutz. dieude que es sans e gays En meneron sus el palays. Puey s aparelha le marques E dis que sa volontat es d annar a lerins el ribaie Am los melhors de son barnaie. E dara dons e manencia Ad horonat del abadia. Que son fil li salvet l autrier Cant foron yns lo monestier Ilh requeron al vicari Que lur demandes sant nazari. L abas hy venc de mantenent E an li dich ignellament tot lur fach E que lur mostres sant horonat lo moyne de pres Sant nazari li comptet Senher sapias que veritat es Que moyne non ay am mi negun que aia nom enayssi E le marques li diys breument. Senher yeu vos prec carament Que mi fassas venir denant totz los moynes En tant fes acampar tot lo covent et ell regarda longament Cant si foron tut acampat. Si ia veyria sant horonat mays d aquell non troberon ren lo marques ni son filht dieuda Mot en foron marritz e tristz E li moyne lur an requist Senhors digas nos la figura d aquest moyne que an tant gran cura Annas queret el monestier ilh respondon que volentiers Senhor le moynes es complitz per lo gran temps sembla m abit Bels huels bella cara bel vis. Empero pallezes es son vis Mot es de bella captenenssa. homps sembla de gran penedensa D arlla suau et am razon. hanc non vi son par companhon En son cap porta una berreta hermini l apellan moleta Sus la cogulha avia mantell. En sa man dretha .I. anell E diys nos que era de lerins. Ar digas que vos nos aves vist Li moyne respondon vivatz. So es le barss sant horonat E intran s en denant l autar. Te deum laudamus prennon a cantar E lauzan dieus de maiestat. El glorios sant horonat Per cuy prennon tantas honors. Cavalliers e donnas maiors E dieude lo filh del marques. L abas sant nazari reques Le des habiti de mongie. En aquella sancta abadia Vestit es et aparelhatz E son payre s en es tornatz A dyems denfra son palays. Sa terra garni aysins con tays A dieu comanda sos vezins. Pueys s en es tornat a lerins Fes si la cogulha vestir. Et si esforsset de dieus a servir Aras podes vezer senhors si hanc auzist miracles maiors De sant ni plus apareyssent que resussitet tantas gentz Per que li pauc e li maior devon pregar aquest senhor Tostemps mays Senhors diray vos gesta de verayza razon Del gentil en Iaufre lo senher de tholon Cavalliers pros e savi e de gran lialtat Et amava en son cors dieus e sant horonat Donar volia sa filha de los molher premiera Que avia nom Sibilia ambe mot gran verquiera Ad .I. noble douzell cassian lo cortes Son payre era doucx de marselha marques Mays vira que era molher de Iaufre lo baron Si pensset en son cor una gran oracion Car mandet al douzell per .I .selat messaie Que sibilia per cert a consellet putaie E que non la prezes si tot li fom lauzada Que uns ioves escudiers l avia despiuzellada Cant le douzell .o. saup mandet all cavallier Non so tengues a mal que non volia molher Empero per las salas e per plassas comptava Que la douzella per que la soannava Cant li novella venc assaber as en Iaufre Mot n ac gran marriment e fes venir ad si La falsa sa molher e demanda con es Na huga li respont Senher veritat es Que vostra filha es vilment vetiperada Uns escudier la ten don en suy mot yrada Ben vos o agra dich cant connuc lo barat Mays gran paor avia non fosses corrossat Per los santz evangelis yeu say la veritat Senher perdonas mi car vos o ay comtat Aras hac gran dolor mortal e cavalliiers Mantenent fes venir vaylletz et escudiers E fes gitar Sibilia fora de son hostal E diys que hom li fassa carser perpetual Li douzella suffra lonc temps dolor e lainha En la carcer escura dens neguna companha Mays ho gran patiencia suffri sa pauretat Soven prega dieus e sant horonat Ay precios cors santz que am pietat fina As de greus iuiamertz salvat tanta mesquina E desliuriest tant gent na galborcx la primpcessa La donna de bellanda del fuoc hon l avian messa Car yeu condampnada a tort et a peccat A tu comant mon dreth senher sant horonat De bon cor ti promet que si yeu suy desliurada Del blasme que hom mi a leva que non sia enautada D aquesta malvestat de que m an drusada Que yeu fassa cascun an am volontat complida Lo viage de l illa totz los temps de ma vida Mays dieus de maiestat entent sa razon El glorios cors santz vi sa devocion Que en Iaufre acampet cavalliers e parentz E fes unas grantz cortz hon hac ganren de gentz Cant li baron si foron tut assis al maniar Li molher de Iaufre comensset a cridar A corres mi senhor per dieu l omnipotent Quel bars sant horonat mi ausira mantenent Car la sieua sibilia accusiey a gran tort Acorres mi senhors car pres suy de la mort Non fazia may cridar e dire sa notvescat En Iaufre hac gran vergonha a totz demandet Donnas bonas e dignas e dis lur bonamentz S en vagan a la carcer E que diligentmentz Regardan de sibilia si fom hanc corrompuda Tornon s en cant auran la veritat saupuda Las donnas fan hubrir la carcer mantenent Ben complidament an fach lo mandament Tornan s en a las cortz e van dire a son payre Aytant verges es sibilia com hanc nasquest de mayre Enantz a cassian que era malautz de mort A paret le cors santz e diys li que a tort Accuset hom sibilia hanc malvestat non fom Annes s en a tholon per molher la prezes E si non o fazia saupessa ses duptanssa Que non escaparia d aquella malanansa Ans en morria per cert car l avia defannada Si denfra .XV. iorns non l avia espozada Le douzell respondet al cors santz mantenent Que ell o faria de bon grat trastotz sotz mandamentz En l ora d aquell Iorn que li donna cridava Cassian de marsselha dins lo palays Intrava Na huga li dizia sapias per veritat Que yeu acuziey sibilia a tort et a peccat E cant cassian auzi que a gran tracion Fom blasmada sibilia e messa en preyzon Et huga rozona que l avia accusada Las donnas atressi que l avian regardada A la preyzon s en van de trigar non an cura E giteron sibilia de la carcer escura Am gauch et am baucer la menan al autar E nom de Iesu Crist la li van espozar A marselha la en menan dins sa nobla mayzon En l illa de lerins cascun an annavan al perdon Rendre gracias a dieu et al glorios cors santz Que desliures sibilia de deyssonor tantz grantz Don pregueron a dieu li moyne de lerins Cassian de masselha qu en es dieus enclins Que Reffes noblamentz lo monestier de la Iosta al port de marselha que era sant cassian Ar es monestier appellat sanct victoris A cuy cels de lerin feron far tal secors Que era agut decipat e tout per malas gentz E feron lo reffar ben et honradamentz E cant foron fenitz si feron soterrar Denfra aquell monestier que avian fach sagrar Cassian e sa molher sibilia de tholon A cuy sant horonat rendet tal guizardon Per que totas las donnas en devon dieus lauzar Lo glorios cors santz e servir et honrar tostemps Le pros n enric de sant marcell. Senher que era del castel Avia sa permiera espoza. Grans fils e pueys pres una roza Payre d amix e suau e plana. Con apellava clariana Que amava dieus el temia El cors santz de nostra abasia Empero le filh de n enrix A la donna fazia d estrit E so tenian a gran vileza. Car si eran messas ey lur nobleza E car li donna de bon ayre. Non ha parent negun ni frayre Dopta los fils de son senhor. Car li fay mantas deyssonors Per que en dormentz cot en velhantz. Si rent al glorios cors santz Et es devenc si quel sieu filhat. Si penseron grantz malvestat Car meron .I. galiador Denfra la cambra del senhor Et an dich que clariana Troberon .II. ves la semana Am l arllot cubert d un mantell. Senher fach bes han mal torell Non es vers si es per ma fe Li vostre huelh vos en fassan fe Lur payre prennon per la man. Menan en la cambra de plan Hon iay clariana li fina. E trazon de tras la cortina Larllot que l avian escondut. Et a lur so fath recresut N enric que en fom fels eet iratz Trastotz sos fils ha demandat Poder lur det de mantenent Que en fassan qual que iuiament Mays amaran de la masquina Vuelhan en fuoc vo en marina Els fils de n enric de mal ayre. Van s en non si triqueron gayre La donna prennon a tirar. Que hanc non la lec razonar El calpol la menan li foll. Gran peyra li meton al coll Mays li caytiva sospirant Prega lo glorios cors santz Senhor car payre de lerins. Que en los bels gautz de paradis Hy est coronat am bontat fina. Aias merse de la mesquina Que desliurest del gran brayer. Elena molher de n augier E dieude salviest de mort. Que era iuiat a tant gran tort Sant horonat a vos mi rent. Non ay may amix ni parentz Verays cors santz aiuda mi. Li malvals la levan d aqui Dins la mar la volon sortir. En tant viron mort tost Un antic moyne per la perlaia. Sus l ayga vay gent non si Lur vezent a preza la bella. per l ayrecon le rondessa Drecha via que non hy fes torta. Al monestier d arlluc la porta E greus ventz los mals fachors ceys de ttotas partz que los enpeys Am gran perilh en auta mar. E corsaris los van trobar De mayorgas que fazian guerra. Et an los menatz en lur terra Venderon los car non an cura. En servitutz son fort e dura Cant si aperceupron li mesquin L un soven mot a l autre dis Aquesta vida non nos es sana. Car lo peccat de clariana Nos ha trames verayamentz A dolor et a marrimentz Mays cant n enric de sant marcell soi que messaie ni cembelh Non li venian de sos enfantz. Meravilhas si donet grantz E fes armar Barcas e lentz. Que espieron certanament Corssaris los en n avian menatz A mayorgas pres e liatz Cant le payres aus la razon. Neguns temps tant iratz non fom Romp son vestir grata sa cara. li dolor non li desampara E manda al primpce sarrazin de mayorgas si son camin Podia far am sa segurtat. Lo primpce manda de bon grat Que aut e bas denfra sa terra Pogues intrar sens tota guerra Le gentils homps s en vay an forssa Per mar et am remps et a lori A mayorgas s en son vengutz Et ha atrobat sos fils vendutz Que estan en gran caytivitatz A dolor et a pauretatz A n enric dollan sas dolors. Li caytius cridan am grantz plors Venianssa de nostre senhor. A los ames en tant gran dolor Car am malvestat sobeysobeyrana accusem la pros clariana Nostra mayrastra enher payre. Mays dieus que fes la terra e l ayre Per sapietatz nos perdon Lo peccat e la tracion La veritat li van comptan Le payres los vay recobrar Am gran plendat de son argent. Collan e van s en mantenent Cant son de mayorgas vengutz un n Entier an totz tengutz De vesitar gleyzas e santz Per acabar que los cors santz Mersse de lurs grans falhimerz de clariana maiorment Vengron a l illa de lerins descaus com paures pellegrins Sant nazaris viron l abat. Et an li mantenent comptat Lurs peccatz veritat plana. Con accuseron clariana Molher que era de lur payre. E l abas lur diys de bon ayre Cant vi lur gran contriccion Gracias rendes a dieu del tron Et al baron sant horonat lur clariana a salvat Car le moyne que vist annar. Segurament sobre la mar E que pres la donna vivatz. era le bars sant horonat Ayssi la duys le glorios. En .I. monestier pres de nos Ad arlluc hon a donnas ganrens. Servon a dieus e lains la mes Annem hy que yeu yray am vos. diray li pregui dieus per vos E requieres li humilment Que vos perdon lo falhiment Senher so farem volentiers. Sant nazaris si mes premiers Van s en a la sancta abadia Hon clariana dieus servia Sant nazaris la fes venir E li caytieu am motz sospirs Am plors et am devocion. Li requeron que lur perdon E clariana li gensors. Que era plena de grans valors Lur vay perdonar lo peccat Et al baron sant horonat Rent li lauzors e mantas mersses de los grans miracles que lur fes E pueys li preguet mantenent. Sant nazarit que am sas gentz S en tornes e van s en ab tant E comandan a dieu lo sant Ar auzires miracles grantz. Que fes lo glorios cors santz Miracles en mar et en terra. Per tot aytant con le mont sera Ayga el foc els .IIII. elemens. Fan del cors sant lo mandament Tostemps Lamcelin de vila vielha fom senher del castell Et avia .Ia. nora que amet .I. Iovencell Ancelma sa conhada connoc lo falhiment Mantas ves la castia ben e fermamentz E celava la en fort mays li falsa per iura Un iorn si vay penssar si per nulha figura Pogra tornar lo blasme de que l avia reptada Sus la bona persona d ancelma sa conhada E parllet a son drut que si escondes .I. doa En la cambra amcelma lay hon ilhi iassia Pueys appellet lo payre el marit de la roza Menet los en la cambra senhors mot vergonhoza Vos monstrava .I. fach que ay lonc temps celat D ancelma ma conhada que fay grantz malvestatz Castiada l en ay gran mal m en a volgat Intras denfra la cambra e trobares son drut E castiares segon que vos volres Hanc tant non la en preguiey que layssar s en volgues Cant le marit el payre viron lo mal fachor En la cambra d ancelma mot menan gran dolor Prennon la per lo bras gietan la de mayzon Ambe mot grant deyssonor et an confuzion Sospirant e planhent e fay preguieras grantz Mays trastotz sos espers ha mes en lo cors santz Tant si donet de dolor ancelma d aquest fach Que non pauza ni fina iorn que dieus aia fach E vay s en al perdon en l illa de lerins Planher si de sos mals amb autres pellegrins E cazec a bauzada tot drech davant l autar Ay preciors cors santz con poas tant escoutar Aquesta desastrada que de nuech e de dia T aura tant reclamat iamays del abadia Non iysseray nulh temps e la sancta cortina De ton autar non lays tro que merse fina M aia dieus m a desliurada del blasme en que m a messa a tort Et a peccat li falsa trachoressa Iamays non vuelh maniar ni finaran li mieu huelh Senher que desliuriest la donna de marguelh Aiuda a la caytiva d aquest en prennement Cant ilhi si regarda vist a de mantenent Uns moynes que es antic e de gran estatura Plus luzent a la cara que deguna penchura E diys li torna t en huey mays non plorar tant Ton marit e ton payre ti van querent plorant Mays ancelma non pot suffrir la resplandor E cazec a blasmada denant aquell senhor De mantenent son nom a demandat Le cors sant li respont yeu ay nom horonat Que avias reclamat tantas ves e requist Seguramens t en poas tornar pos que m as vist Ar desparec le santz El diable breument va penre La conhada e lo drut eyssament e trabalha los fort Soven los fay cazer e cridan ad auta vos amdui matin es ser Per lo peccat d ancelma que accusem a tort E diable malvays nos fa pieys que de mort Le payres el marit ancelma van querent E penton si mot fort quor hanc foron crezentz Que la douzella fezes neguna malvestat Per que intran mantenent en l illa de sant horonat Demanderon novella si avian vist la douzella A romieus de lur terra que eran vengutz amb ella E dizon lays denant l autar trobares vostra filha Que non fay mays plorar Menan los a la gleyza Mantenent la trobada bonamentz e suau l an del fach conortada E que lur perdones et en tant li parent del endemoniat Vengron am mot gran gent per reclamar merse al precios cors santz Per so que a l endemoniat tolgues las dolors grantz Le sacrestan de l illa las relliquias pres Fes venir lo malaute sus lo cap las li mes Mays per so le diables ia non los desampara Am las mans si desfay e los huels e la cara Cant vi lo sacrestan que l endemoniat Per so non es desliures ans es plus trebalhat Et amonesta la gent que estavan en torn luy Fassam oracions e preguen dieus per luy Li romieus si son mes tuch en oracion Mays le payres d ancelma et aquilh de sa mayzon Trastut ad una part del monestier si son mes Hanc non niat neguns oracion en fezes E l endemoniat cridava e si desfay Si que tota li gent n avian gran esglayi Le sacrestan si penssa lo fach de mantenent E preguet an amcelms am tota l autra gent Que per dieu iesu crist perdones los peccatz E la gran tracion a l endemoniat N ancelms a entendut los precx e las razons Del sacrestan de l illa e dels autres barons Pregnet a la donzella que perdones al mesquin Mantenent si son mes d aginolhons e clins E prega Iesu crist per l endemoniat E le diable fals que tant la trebalhat Tantost lo vay layssar e li petitz e li grantz Ausiras que cridavan lausat sia le cors santz N ancelins e li douzella el marit eyssament Am gauch et am baudor s en tornan mantenent Del preciors cors santz dizon ben e lauzor Que donnas e douzellas garda de deyssonor tostemps Qui vol auzir que li gesta dis d una rozeta pecchayris De rictz que per devocion annava cascun an al perdon En la sancta illa de lerins. Mays .I. galiares mesquins Pregava la roza mot gent. E li caytiva non consent Per que l acuzet a son drut E dis que lonc temps a tengut Li roza de far romanaie. de far amix en lo viage Cant le malvays que la tenia hac ausit so que li dizia La mesquina fes demandar. Tantost lo nas li vay talhar Mays li caytiva doloyroza d amix e d aver soffrachosa Planh e crida fortmentz e dura pres del nas la pertidura Drech a lerins s en vay plorant Querre la vida del cors santz Tant hy mes sa devocion. Empero cant fom al verdon Non pogra passar sensa avida tant era li ayga creguda Car avia plogut fort lo sera don si det fort grap desplazer A la riba dins en plorat ay verays preciors cors santz Que fara li lassa mesquina. Car per forest ni per gaudina Non vey venir ni tornar. Que mi aiude l ayga a passar E l ayga creys a des plus fort Ayssi morray a mala mort Tota sola sens companhon Senher que a la roza d orgon Fezist honor e bontat clara lo nas li torniest en la cara Que li vay talhar son marit. d aquesta lassa pecayris Aias mersse e pietat Tout ma lo nas am gran tort E sens nulha iusta razon. Mays de l autra part del verdon A vist venir de mantenent. Un moyne que segurament Vay sus per l ayga tot enayssi. Con fera per .I. drech camin D outra s en vay on es li roza. E diys li con yest tant ploroza Digas mi l esdeveniment. E li caytiva mantenent Li compta tota sa rancura. Portas del nas la partidura Senher hoc ben e ve la vos. E le benastruc tot ginhos La iostet al nas de content. Que hanc non hy fom aparvent Cant la senhada de sa man E pueys li diys suau e plan Filha vay ten a ton hostal. E garda que non fassas mal Ni peccat d aquesta hora enant. Mays penitencia fay Entant li roza li vay demandar. Senher con vos fach apellar Ni qui est que yeu puesca retrayre. L onor que m aves volgut fayre Le sant li respont que vertutz sapias que yeu ay nom horonat Que tant has pregat e requist. En tant s en vay plus non la vist Els toza si part d aqui. E compta privat e pales Lo miracle que dieus li fes. E le benahurat cors sant Que als privatz et als estrantz Et als iustz et als peccadors Fay tantos bens e tantas honors Tostemps Uns nobles homps fom rix n ansaus de saona E sa molher n astorga fom donna bella e bona Cascun an s en annavan a lerins al perdon En dieus el cors santz avien devocion Tota lur volontat era d aver enfant E donet lo lur dieus am preguieras del sant Que fom al bateiar castellar appellat Car aquel nom avia son parentat Mays .I. an si esdevenc que non pogron venir al perdon Per que volgron lur viage complir Pueys apres en tant foron denfra lo monestier Le tozet castellans regarda volentiers Las gleyzas e las cellas ques eran tot entorn E cant si desportava dellay d aves miey iorn Corssaris sarrazins que estavan a platatz Els escuels de la mar l enfant an asautat Pres lan de mantenent e mes en lur sarma Velas an am bon temps van s en per la marina A murcia l en portan mays plus bels crestians Non si pogra atrobar que era castellans Per que si van penssar li payans mescrezens Que al duc lur senhor presentessan l enfant Le qual mena gran festa el recepp volentiers E dis que a sa taula sera son escudiers Mays cant le payres vi e la mayre menar lur filh Als sarrazins que s en van per la mar Ploran e planhon si Senher sant horonat Aquest solet en fant que nos avias donat Aiam arais perdut senher en ton poder non sabem en cuy mays Puscam aver esper car em viels e mesquins e tot nostre confort Perdem en aquest iorn.