aiso es le plants de nos- tra dona lo cal fec sant angustins Qui donara aiga al mieu cap Et als mieus uelis font de la genmans per so qui en pus- ca plorar Iorn e nuch. Entro que nostres sei- ners Iesus aparesca al seu serven visions O en somm consolans l anva arma. O vos fillas de ierusalem esposas ama- das de dieu. escampas ensems amiu lagremas. entro que vostres pos en sa bentat nos venga en contre. Revebras revembras Ab cotidiana pensa pensas quant amara causa es partir si de lui lo cal aves esposat. Al cal ab tota santtita aves fatz vot. Si vos li aves faih rendes lo li corres fillas. corres verges sagradas. Corres maires vos vostra castitat a trista Donas cor a la verge que l engeniz Car ilh porta lo rei de glo- ria. El donara as aquel quel demandara ab tot son cor Illi la engeurat e la lachet. es al mithen iorna lo circuncis al XLten lo pre- sentz el templos. Ufrens per lui .II. torderas. O .II. colum- bons. en sacrifici. Au gent davant ero lo portet en egypte. Avens cura de luy. Illi lo seguia a penas on que sanes. Cre qu il li era ab aquellas do- nas las cals segian ie- su. e li ministrav. Ne- guns non si dieu me- ravillan s il seguia car el era sieu dousors. A- quisti masesma ques era antre aquellans. dolens aquellas ploras que seguian nostre seinor plorant. Podia aqu- isti esser autre aquel- las fillas. de Ierusalem. a las cals Jesus non es levats per euperi. Mais pleus d auta. Escupits afflegits i portans la cros en la grant descrecha de la mort. gran si diis. Fillas de ierusalez non vullas plozar so- bre mi. mais mais so- bre vos meses mas ploras e sobre vostres fils. Ceses tu domna del mont amabla ma- ires de crist que si a- vers so qui en dit? Jeu ti prec que so di- gas al tieu petit ser- vicial. tu ques iest bentats de paradis gauh del cel la vertat de questa causa. Pero desnenbrati la do- lor. la cal ieu non dob- ti. que tu aguisti a- donx. O per la nuva voluntat aquil dolor cascun iorn seria en mon cor enan aici con- fon el tieu. O per la nu- va voluntat aquil do- lor cascun iorn seria en mon cor enan aici seria en mon cor en aici con fon el tieu. Per ma voluntat lo iorn que tu fust puiada el cel per so que semalmens ti ale- gressas ab ton fil. ma grans ras lagremas de monstradas Per so ques ieu per ellas cognoges cant agist d amaror cant iesu ton amat. Allas e pent sa enreire per mi amat clavellat en la cros ab clavels cap am lo sieu sanctisme esperit iusas del cors de pertir. Mais ieu ti demant dona que non ti mo- van las paraulas qu ieu dis. Confo sia causa que las peiras si degensan amollegar as aitals paraulas. Quals ne- gun temps remont en cel va peregrinant en terra saa val ausens o pensans en calma verra le semers des angels es fats amta dels homes. le fils de dieu lo paire es fath dois onors del pobol si poira estenir de laghe mas la on en autre temps non poiria homs plorar. Enpero tu t alegra de gran gauh per el era glorificada el cels que fust en ta pensa ab cla- uels amaramens cla- vellada. Per la soa piatosa mort. Enpero ami tramit aquellas lagrimas priec to ca- rament las quals tu aguist en la soa passi- on. E per so que sieu plor largamens las pues- ca aver parllen ensems de la passion del tieu fil dieu e seinor mieu tu iest tenguda a la pro- mesa que mas fah. Rent mi so que desus mas promes. a mi nem- bra qu es al comensamen de nostras paraulas. tu mi parliest de las dolors que tu sufrist de la mort de ton fil que non era mais .I. solets. La qual causa can lausi fort tor- bats commensier a deman- dar ab color cals eran aquellas paraulas. A cui tu dusit. Cals son aquestas paraullas en so miei to pensa en ama- ror de t arma entre qu es apres en parlen autre nos. Ieu ti prec que mi contes la vertat tu ques iest maires de sobeirana veritat al cal illi. Aquo que tu quieres es de com- passion de gran dolor. Mais car ieu sui glori- ficada plorar non puesc tu ab lagrimas e serm so qu eu ab grans dolors ieu senti fort. A la cal ieu dus. Ieu desuimor plo- rar e mais rens non mi plas. Dona mi so que comandas e so qu ieu desir. Le tieus servicials aus. Digas li mieua do- na. Digas si eras en ie- rusalem cant li tieus fils fon pres e liats e menais a sana. Al cal illi dis en ierusalem era cant aiso au- si. Es aiso con puec ume a mon seinor plo- ran. Mais cant ieu lo vi ferir ah poins e gau- telar. Es en la cara es- cupir. D oronar despi- nas es e ser en deisonor dels homes totas mas entransmas foron esco- mogudas e mos esperit de falh. Es a penas podi- a parlar ni sentir. E- ran ab mi mas serors e sautins donnas gau- ren plament lo aisi con lur fa singular. Autre las cals era li. Magda- lena li cals sobre totas era dolenta estiers a- quella que parlla ab tu. So es a dir estier mi. Cant la crida cri- dava qui volia veser la iustisia e pilats co- mandava que forfa- cha. E li fes portar la cros quel mesers la por- tes es enaisci era tira- sats per forsa al torment Vent grans pobols de cors apres lui li implainias sobre lui per compasion li autri l escarivan riscat. Mais li maires de lui lo segiva aisi con podia plena de tristor ab las domnas que l avian seguit de galea servent a lui per las cals illi aisi con morta era suferta e portada. entro que vengron al luec on lo crustufiqueron. Davat ses vels fon levats en cros es en lo fust ab durs clavels clavellats. Mais el aisi con agnels non parlava ni ubra sa bo- ca. Regardava la ser- venta son seinor es gar- dava li maires son fil pendent en la cros de- laia mort morent es era en sa pensa de tan gran torment crebu- lada que que non si poira ab paraula re- contar. Mais non era meravillas. Car le sanxs coria per .IIII. partidas aodesamens per las nafras de las i mans e dels pes cla- vellats. Tota li bontats de la soa cara s en era pertida. Es aquel ques era sobre tots los ho- mes bels senblava le plus lats. Vista ques aquel que dis le prophe- tia era enplit en lui. Nos benin e non era en lui bentats qar li malvais ab blavarols debademens aman laisat la soa cara. Ieu iusta mi desanparar. per aquel ques avia en genrat e mais minga non m en re- mania. Car dors solas era amotils. Per aiso non podia en mi caber ma dolors. Li mieua paraula a penas era de tot fallida. Mais gemia e s aspirava ab gran dolor. Ieu volia parlar mais li dorlors mi rum- pia las paraulas car domens qu ieu so ques avia pensat volia dir li dolor non mo laisava complir li vos trista so- nava deforas mostrant la nafra do ma pensa. paraula donava li amors mais raucamen sonavan qar li lenga maistra de la vos avia perdut l us de parlar. Vesia morent aquel ques amava li mieua arma e l augi a tota per engoisa de dolor. Regardava el au benigna cara la soa maire plorant e volc la consolar ab parau- las mais illi non si poc consolar plorava disent e disent plorava. bel fils mieus bel fil mieus qui mi donaria qu ieu mo- ra per tu. Li mieus fils mor. Per que non mor ab lui li soa doloiro- sa maires? O amor una. fils sobre bons non mi vulas desas- parar apres ti. tira mi a- pres ti per so qu ieu mura ab ti. Mala causa es que tu moras solers mora ab tu aquisti maires toa. Mors mesquina a mi non vulas perdonar tu sola mi plases davant totas causas auseis la maire ensems am lo fil bel dous fil mia dousors mieua. Uns gaus iuta de la mia arma e tot mos solas. Fai ques ieu ara mura qu eran engen- rat sens ta maire non vulas morir. Reconois la mesquina es aus la mia preguiera car co- ven que lo fils avia sa maire. Avias mi prec- to es en la toa cros mi recep. per so qu es aquil que muon en una carn es d una amor saman d una mort periscan O iusieu malvais non mi vulas perdonar. vos que mon fil cricifacas e la maire cruci- ficas o per autra crus el i mort auscises solamen qu es ensems am mon fil prena fin. Ma la cau- sa es quel mora. solets. O iudea tu tolles al mont son rei a mi ausises mon fil mon gauh ma dou- sor. li vida munia mor e li miva saluts. e tota li miva esperansa es cou- ta de terra. Per que donx vieu apres lo fil. li ma- ires en dolor. prenes e pendes la maire ab son fil. Non perdonas al fil? non perdonas a la maire. O mors tu sola sies a- mi crusels. A dons m a- legrara sobeiranamets s ieu podia morir en- semps ab lo mieu crist. Dousa causa es li mors a la mesquina mais li mors desirada s enfuh Ai lasa dolenta es ara- ven cochosamets. Pero miel es a mi morir que vida aver plena de m- ort. Mais illi fuh la mesquina e mi dolenta desamparada. Con so fos causa que li morts fos per mi mot desira- da. Ei fil benigne re- cip las pregieras de la tuia maire mesquena. Laisa ti deser durs aras a ta maire cu ques iest aguts tostems a totas personas bengnes. Re- cip ta maire e la mort ah tu per so qu ieu viva apres la mor tostems ab tu. Neguna cau- sa non es plus dousa ami que morir ab tu. E neguna causa non m es plus amara que vienre apres la toa i mort. Tu eras mos paures. mos fils mos espos tu m eras totas causas aras siu orfa- nella de mon bon pai- re. vesoa de mon espos. Desconsalada de mon fil. Perdi tot cant ai. bels fils e da soi enans que farai On amarai. On mi girarai. Cals consolacions poirai aver. qui mi fara d aisi enants aiutori ni mi consola- ra. Bels fils cars totas causas podes far. pero si non vols qu ieu mora ab tu. Al mens laisi mi al- cun benigne consolador e conseil A la cal le semers plens de dolor se mant li ab les uels. es ab la cara. diis de san. Io- han. Femena veti ton fil. Car san Iohans era presens. Pais que vol- ges dir. Oi maires dou- sa molla per plorar et per dolor aver tu sabes que per aiso sui venguts e de tu ai pres carnque per la cros salves l uman lignage. Con donx sa simpleran las escripturas coven qu ieu sufra pasion per lai salut di l uman li- gnage. Mais al ters iorn resucitarrai apa- reiseus manifestamen a tu e a mos decipols su- fre ti de plorar pausa ta dolor car ieu vauc al paire. puegimen penre la gloria de la magestat del mieu paire. Ans ti alegra ab mi cars ai trobat la feda eran que tan longamen avia per- duda. Uns mor per so que per aquel revindi tots lo monts per lo pec- cat d un. Li autrii per iron e per la vertut d un au- tre son tut li home sal- vat. So que plas a dieu lo paire per que ti desplas maire amada. Non vols qu ieu bena lo calice que m a donat mos paires. Non vulas plorar femena non vu- las plorar dousa mai- res. Non ti laisi non ti desanpari ab tu sui e serai tot lo temps del segle. Sieu segon la carn siu solmes al mandament. de la mor segon la divinitat sui suiaguts e serai tostemp non pasibles e non mor- tals tu sabes don sui ven- guts E per que ti donas tristor sieu puegi ai la dom sui descenduts. Vens es qu ieu torne a sa quel que ma trames E lai on ieu vac tu non podes aras anar Pero pueis lairas es ensamieh iohans que ses tos neps sera enaisi con tos fils. El aura cura de tu es era tos solas fis els. puis escardant iohan dis. Ven ta maire ser- ir li aias cura de lui. Ieu la ti comant. recip ta maire. Ans mais recip la mia. Que sa- van aquist diu verge e non podian per gran do- lor parlar aquist diu martir. Ausian crist parlar en esian lo petit e petit morir e non li podian respondre pa- raula. Car lo vesion quais mort car ill eran Enaisi con mort per que no li podian respendre Car lovesian qu is mor Car ill eran enaisi con mort per aquo lur esperit non podian dire paraulas ausian e quesavan. Car per gran dolor non podi- an parlar. lur esperit e- ran desfallit. O l avian perdut la vertut de par- lar. Solamens dolor e plors remaseron lur amix aman plorar e ploravan amarament Amaramen ploravan car amaramen si do- lian. car los glasis de crist traspasavan cru- sels. Cruselment pa- savan cascun plus crusels era en la mai- re que mais amava li maires sentiar senti- a las dolors de crist Li verges qu es enfantet a sufert lo glasi de dolor de crist morent las na- fras eran de la maire las dolors de crist foron crusel tortor en l arma de la maire. Li maires era tomentada. per la mor del fil. En sa pensa e- ra martirs ferida per lo dart agut per lo cal li menbre ce crist eran traspasat per los crusels homes aqui li era la cal li grans dolors te- nia. En la soa pensa eran cregudas grans dolors e non si podian foras escanpar. esfor seriant dedins las do- lors del fil coutelleza van l arma de la mai- re. Iesus pagava lo deu- re de mort en la soa c carn li cals cansa era plus greus de morir a l arma de la maire. Apres que crist ac co- mandat sa maire a san Iohan dus ieu ai set e donero li a beure a- quil quel crucifiqueron vin aigre ab fel mes- clat. lo cal quant at- tastat non vole beure ans dus. tot es complitz E cridet an gran vos disent. Paire en las toas mans comant lo meu esperit. E saiso disent mori. Adonx tremolz li terra le solels claus sos rais. Li cel e las estelas fasian sei- nal de dolor e li luna perdz tota sa claisor en semal de dolor. e tota res plandor si perti de laher. Las peiras duras si trenqueron e l autesa del temple si trenquet. Ubriron si zi moniment e ganren resuciteron. Confesan publicamen que iesus verers dieus. Benim plas de pensar can gran dolor avia li maires ques enaisi monstresan dolor las causas que non a- vian sentimenta. Non poira lenga parlar ni pensa pensar can gran dolor era adonx en l ar- ma de maria deiosta la cros de crist estava ni si con morta li mai- res que l avia conceput verges del sant esperit. Non podia parlar li do- lor l avia ablasmada estenduda estava en terra tota pallesa qu a- is morta e l arma. Vi- vian vivia morent e moria vivent. Non podia morir cil qu era viva morent en la so- a arma cruselment do- lors esforsenava. De- sirava mais morir que vieure apres la mort de crist li quals mal vi- vent era morta. Aqui estava ab dolor tota contracha per dolor cru- sel. Agardans que lo cors de crist fos desen- duts de la cros. Aqui ti plorava disent plora ti disia. Rendes a l ames quina lo cors mort si mais que non. Aves fah so que desiravas. Almens mort lo ren- des a la maire. Ve si mais nos plas aiostas mi ablin mostra per so que las mieuas dolor prina fin. Avallas lo mi de la cres per so qui en aia almens son cors mort. Si mais que non alcuna consolacions misera si lai mort. Iosta la cros estava regardans ab benig- na cara crist pendent en lo fust crusel. En ortelan si levava sas mans aitan aut con podia. Abrasan la cros abaisant la on plus a- ondosamen le sanx co- ria. Aiso fasia per so que pages crist abrasar e car non la podia ave- nir estendia las mans. Eperava li soa amors motas caus las quals far non si podian leu- mens Li amors in- paciens esperava que s il poges tocar li clavel seran qu eran e lo li la iseran. Volia abrasar crist pendut aut mais cant avia estendudas las mans per grant do- lor si plegavan car non las podia sufrir. Levava si de terra sus es esdreisava si a crist Car non la podia tocar caisia malamens enta Aqui lasia estenduda ablasmada per gran dolor. Mais forsa de gran a- mor la fasia per forsa levar En un brieu d amor que si levava. Bras esten durs desiran con po- ges tocar crist. E tor- mentada per gran dolor per forsa ca sia autra ves en terra. O quan mal li anava adonx. Plus greu li era ab aital vida vieure que ser morta ab glasis crusels del malvais. Palesa era en sa cara aisi con si fos morta ab glas. Pero per las gautas o per la bocha era vermeilla de sanc de crist las gotas del sanc casens ab sa boca baisava. baisan la terra on degota- na le sanx. E de mens uns homs nobles. so es Ioseps d abarimatia qu es era des- cipols de lui estondudamen anet a Pilat per querre lo cors de Jhesu E cant lo li at autreiat fes o saber a sun autre decipol rescost que s avia nom nicodemus. e vengron ensems al luec on era nostres seniers mes en cros portat estrumens so es martol etenailas ab que lo pogesa d ava- lar de la cros. Ios cals cant li soa maires ni vo- lents lo d avalar. Aisi com si laves de la mort am petit si confortet sos esperit es aiuda lur en so que po- dia. l uns trasia los cla- vels de las mans l autres sufria lo cors que non case- ges. Estava maria le- vans sos brats aut. per so quel cap e las mans de lui que pendian pauses e su- fris sobre son prets. O a- is cant ar lo poc tocar corens en baisars es a bra- sars del siau amable fil non si podia s adolar. Ma- is cant le cors fon daval- lat de la cros gitet si sobre lui. E per gran dolor es amor sobre lui estet ganren. aisi con morta estava maria al cap del sieu fil mort arosans la soa cara ab lagremas era tor- mentada per divers sosprs. ai can soven amaramen plainent feria son cap. ab las mans e e disia. e ques as tu fah bel fil per que li visieu crusel tan cruscificat. Ieu ti tenc mort en ma fan- da. triista es li tuia maires. Que fara aquesti mesquina. On es amats le grans gaus que sieu ac en la tuia na- vitat. En can gran dolor es tornats aquel gauhs bels fils mais ren non remann mais que sieu nu ausisa. E domens que si li disia aquestes paraulas. illi li baisava lo front e las gautas el front ets uels e la boca sove- nieramens e domens ques aiso fasia de corria era tan gran aondan- sa de lagremas que tota la cara e l esperit semblava que el ag- ilegies a resava ab la- gremas lo cors mortz de son fil. e la perra en ques era pauzats tota bainava en la cal poi- ra ancaras de son que paison las siuas la- gremas los fars de lui renembrava cals ni qui eran aguts issi vies avia concenput sens la gesa. es avia enfantat sem dolors cal el li era tota li soa vida enaisci con dieus e seiners sieus. e uns fils sieus. E per aiso li era tan greu con de- via e podia. per que desia digas bels dols fils una amor mie- ua singular gauh meus iuda de le miua arma. E tot le mieus solas. per que sufres qu i- eu aia tan gran dolor per que ti est tant lui nats de mi dieus mi- eus que non conso- las la miua arma. re- garda en mi et aias mi merce. Diga dons homs que desira aiso. cal mesura de dolor te- nia li maires. Ieu non cre con poges contar la dolor de la verge. Pero li maniera era drechureira tenent tenent maniera d a- mor non si desespera- ria. Mais piatosamen e drechuriera si dolia. Esperans con resuscites al ters iorn alcunas do- nas sanctas ploranan ab lui mais petit eran e petit li home atresi ques ab lui si ploreshn per la mor de Iesu crist. avian conpasion a la dolor de la mort de crist. Alegrans si car l umans lignaies era resemurs Cre qu il ploravan a- maramen torbat car disian la maire de crist. tan dolorrosament tor- bada. O cals dels angels o dels archangels contra natura. aqui non plo- rera. laion contra na- tura dieus non mor- tals. Ia sia homs morts Visian lo cors de crist tam mal tractar aisi esquintar per los mal- vais aia ser mort tot nainat del sieu sanc. Visian aquella maire siva maria aquella pi- atosa. Escan tota bona tota bella tota dousa tota douchosa ab tan grans sanglars. e ser tormentada. Plena de tan amaras dolors E plorar da tan amara- ment per que non podi- an per ren refrenar lurs lagremas. era fats plors per los angels ques eran aqui presents aital rai- ma als esperit sants. Ans mi donera gran merevilla si tut an- gel non ploresan. ancars en aquella ben ananssa e non pot homs plorar. Ieu cre per que dit so que dit qu il avi- an dolor si podia. Si aisi con si pot far que le seniers prient nostra humanitat mors e- naisi fi pot que li angel ploreron en la mort de lur seinors. Iosep d a- barimatia homs dre- churiers ques avia ab nicodemus lo cors de Jhesu avallat de la croz enaisi con l avangelis li porta garentia lo lo pet est en una tela ne- ta condit a perseiosas especias e pausz lo en un moniment nou lo cal avia fah a sos obs. Adonx li fasian pro- cesion. gran ren di milliers d angels ques eran acampat al sepulcre de lur seinor. aquel cantavan lausors. Mais maria donava plors e cris aquel tramerian al cel lausors. E mari plorava amaramen iostal cepulcre Doment que iosep e nicodemus pausa- van lo seinor el moni- ment. Li maires dolouro- sa volia eser sebelida ab lui. Aquisti era aiostada ab son amable fil abrasan lo e sab tota dousor d amor baisan lo disia. Aias mi merce sinal voz autri que sest nuei. amic laisas lo mi un pe- rit per so qui eu pusca ve- ser la soa cara descuberta non lo sebeliscas ta tots donas lo a sa maire mes- quina per so qu ieu laia am mi sivals mort e s il pausas el sepulcre me mesquina sebe- les ab lui. Car mal vienrai apres lui. illici pausavan cist en lo vas. es illi lo tirava a- si. illi lo volia retener e s il lo volian metre en lo sepul- cre. et enaisi era piatosa contension antr els enpero tut ploravan tan amaramens que neguns non podia plenieramens parlar. Vesian la maire. sens tot solas as avian mais de dolor de lui que sobre lur seinor. Mais avan de dolor de la siva dolor e de la mort de lur seinor. plo- ravan tut ab mesquina e sena dolor isi lo seinor. de vida pauseron en lo sepulcre de mort. cant fon senbelits le seiners li maires abrasz lo sepulcre coralmens vos que podia es ab aquella benesia son fil d omens niulli sesia al sepul- cre estendia las mans so- bre l sepulcre el baisava ploran lo seinor ab trop amar sanglot. Adonx sa probenquet sans Iohans a la cal crist l avia reco- mandada E plorant le vet ella plorant Car illi era tan dormentada de plorar. enivada de do- lor es afligida non podia estar en pes Pero aisi com pot aiudada per las domnas scans. ab totas plorans esems miret en ierusalem. la cal can viron las autras femenas mogudas per pietat eran convertidas en plor amar. Es alcu- nas anavan apres ella plo- ran ploravan ques aman compasion a Maria car li soa dolors garen fa- sia de dolers a penas si podia tener de plorar qui que la vis plorar tan piatosamen plora- va e tan amaramen si dolia. per que ab son pi- atos plorar ganren en tiraus per forsa a plor- era fats plants on que passes maria plorava issi ploravan aquel que s anavan ab lui plo- ravan ganre que li venian en contre E fan aisi fon plo- ran menada plorans entro a la maison de san Iohan. a- qui si pausz aqui remas. en sa maison la retinc san Iohans e sobre sa pro- pria maire la met de tot de tot son cor en la maison de san Iohan plorans plo- rava nueh e iorn E nonera qui la poges consolar de tots sos amix. Aras plora- va lo clavellament e piatos gemimes e sospirs dona- va. Aras plorava. lo dous seinor ab curat de fel e de vin aigre E nafrar ab lansa pueis que fon morts cruselmens. Aquestas causas plorava disent e ploran disian. Iesus Ihesus de nus dieus creaires de totas causas ab can crusel morti vi fars homs fust mors. O domna de gloria. rema delegrier fons de pia- tat e de misericordia aondansa desamititat Alegransa de da lieh. Rema del cel gara de paradis gloria dels angels. alegriers dels sans a tu domna miua comanda la miua arma e salv- eu filamat ab lo cal vines e remas per omnia secula senhor rum am cit