elhs vengro a l aiga d orbio et aqui elhs pas- sero otra e vengro vays lur habitacol et aqui a trobero lor frayre thomas. E l arsse- vesque turpi amb elh. E quant intiero per l abitacol thomas anec los totz bayssar e saludar e comtec lor coliera pres ni co eran aqui vengutz aquelhs crestias. Et elhs eysxament comtero li qualh pavor agro qui elh fos mortz ni de la venguda de la ost e ploran de gaug que avian e disxeron a thomas Pus que dieus nos ha faita tanta d onor que tans d onratz baros nos ha faitz venir aissi covidatz los e donatz lor delhs bes que dieus nos ha donatz. E tho- mas ausidas aquestas paraulas frayres mieus be sabetz us autres que no avem mais .I. gualh quens canta las oras si laussiam co abastaria entre tans baros Et aisso fait .Karles. fo aqui elh .papa. leo e papa e totz los .XII. pars e totz los maioralhs aissi quo avetz aussit davant. E quant elhs viron los hermitas meraveleros fort De lor esguardament tant eran vegres E l emperador quant los hac vistz comenssec los humilment a saludar Et en aprop elh sant .papa. leo. E pueys totz los autres baros. Pueys l arssevesque turpi comenssec a dir tota la raso e a com- tar de mot e mot sso que thomas li avia dit ni comtat. Et aysso ausit .Karles. elh .papa. e totz los autres es comaugutz de pietat elhs ploreron e feron grans lausors a dieu quar avian trobatz tans sans homes nilhs avia layssatz venir en tant sancre loc. Elh papa. quan los vic volc fair aytan tost son sermo. E l arssevesque turpi preguec lo qu en- tro lendema nol fes. Mais que acosselesso a Karles. quey fes .I. monestier de monges ne gros am lur albat a servisi de dieu e de la ver- ge .Maria. El .papa. ausida la raso delh lauset o e tota la clerssia. E quant .Karles. hac ausit aisso dix que volentiers lo y bastiria ei faria monestier e quels daria rendas e gran res de bes en talh manieyra que poguesso estar onradament e viure quar be conoyssian que dieus amavan aquelh loc e conoyssian que elh lo era sant home e devot. Elhs .VII. hermitas ero sans homes et amitz de dieu E mentre menavan aquestas paraulas Karles. hac set. E l arssevesque turpi anec li apor- tar de vi amb un bel enap e quant volc be- ure Thomas li dix. Deynher ssi voliatz del nostre pa volentiers von darian d ay- talh colavem. E Karles. dix qu en portes. E thomas aportet li mieg pa de mil dur et arre quar avia be .XI. iorns qu era queitz E thomas quant hac pres lo pa elh lo bene- en trol cortalh. L albat de sant deuni avia en sa compaynha .X. albatz e mais de .XXX.Ma. homes e fe .Ia. capela ad ho- nor de sant devin prop dessi. L albatz de mon maior que fo delhs .VII. dormens fe sa capela en .I. loc don podia veser tota la ost ad honor de sant marti. L albat de sant iohan d anguilier fe. Ia. capela ad .Ia. comba. ad honor de sant iohan. Rolant per talh que poges gardar la ost fe .Ia. capelha ad honor de la verge Maria. Lo comte d alamaynha e l albat de brieude e .IIII. avesques ab elhs ab lur ost vengron ad .I. pueg que hanoz flarsa e fero aqui monestier ad honor de moseynher sant michelh et aqui pauseren tropas de relequias so es a saber delh sanc de sant esteve. Et .Ia. dent de sancta columba e de la palida de sanct laurens e pueys sagrero la glieysa. L albat de bruide fe autre monestier cos- ta orbio e felh ad honor de sant iulia L avesque d auvernho fe autre monestie ad honor de sant laurens L avesque de peytiers fe autre monestier ad honor de nostra dona delh palaytz. Mais enans que .Karles. maynes isxis de carcassona augier d aynes. Elh duc de normandia eran anatz cavalcar entrols mons de gironda et enriba mar. Et aqui preser- ro homes e femnas et efans e gran re de bestiar ses tot nombre lo qualh le- vero de girona e deuna e d aquelas partidas. E mentre fasian lurs ca- pelas aquels de la ost et elhs vengro am tota la presa en la sseyra roga. Et a mont agut elhs cologuero lors ten- das e tota la ost hac gran gaug e gran plaser cant los viro ni la presa que ame- nero e .Karles. hac gran gaug de lur ven- guda. E Karles. son cors anec los vesser a lur tenda fort alegir e pagat. Et elhs ameneren de compaynha entre a cavalh et a pe .XL.Ma. Et amenet entre sarrasis e sarrasinas pus de .II.Ma. e .VII. sens efans en bresses. E Karles. maynes man- dec a l arssevesque turpi que totz los bateges et elh aytantost feo. E Karles. mandet que d a- quelha hora avant agues nomr aquelh Pueg pueg de bressols per los bresses qu ey han portatz. E per aquo elh mudet lo nom quar de la avia nom mont agut Et aissi plac. a Karles. et a tota la ost. E fe- ro aqui monestier ad onor de sant visse- us. E Karles. vestic totz los bategatz e donec lor blat a manyar et assemenar. E Karles. mandec lor que l auresso e s esforcesso e que fosso bos crestias e fo aissi fa co elh man- dec ni co dix. E fo aisso en la encar- nassio que hom comtava de nostre seyn- hor .DCC.LXXXIX. Aisso fait tornec ssen .Karles. alhs hermitas. E thomas per mandament delh sant .papa. leo cantec la messa. E l arssevesque dita la messa dix la vangeli de sant iohan E dita la messa thomas per mandament del .papa. donec benedictio. En apres .Karles. mandec a thomas et als autres hermitas que man- yesso ab elh. E thomas respondec que vo- lentiers hi manyarian empero dissxe- ro que no manyarian mays delhs man- iars que avian acostumatz ni manyarian carn ni beumiam vi. Et hanc nols ne poc hom apoderar entro que l arssevesque turpi lor o mandec em pena d escomer- gament. E sela ora elhs fero lo mandament de .Karles. E quant agro manyat. L arssevesque turpi dix a Karles. Seynher ara covenra a hedifiquetz lo monestier que .IIII. forns avem de qaus e pro peyra aiustada mays que nos cove que anem alhs marmes ad obs de las corondas a fayr. E dix .Karles. veyaz hon sera elh monestier abans. Seynher de costa l abitacol. Elh seynhor. N aymes ve bavieyra mesurec .XXX. brassas ad obs delh front de la capela. E l albat de sant deuni mesurec la claustra on fora Aisso fayt .Karles. apelet lo maestre de la peyra. Ro- bert que avia nom et avia .II. filhs aqui essa moler. E dix ad elh amic. Robert a- questa obra cochia aitant quo poyras essia tot be fait e covinentment. Aquo meseys mandec als maestres de la fusta Fayt aquest mandament lo comte de Flandres dix a Karles. Seynher pus dieus nos ha faitz veniy aissi ni us ha donatz atro- bar tans sans homes faytz lo monestier belh et honrat e sia fayt ad honor de la mayre de dieu e faitz lo ric e dontz lor et honradas possessios. E pausatz aquest ho- me sant thomas E l arssevesque turpi dix que be avia parlat lo comte de flandres E totz quans em ho tenem per be fayt que thomas sia lur regidor. E Karles. manies dix adonquas aissi sia si a thomas platz et a totz. Ausidas aquestas paraulas entre Karles. esson cosselh. E l arssevesque turpi dix que anesso a la messa quar las campa- nas sonavan pueys quant aurem ausi- da nostra messa ssonarem a thomas et aurem lo acosselh e veyrem quens responra ni que nos dira. Aut aquest cosselh entre elhs aneron totz essems vays la capelha delhs hermitas. E tho- mas cantet la messa. En mentre aquest sant home cantavan la messa vengro aqui .IIII. homes sey de longas terras. E la .I. fo d alamaynha. E l autre de ray- naborc. E l autre d inglaterra. E l autre de peyragorg. E portec c asqui d elhs I. ciri ardent en la ma. E vengron a la capela e cridero autament. Verge maria mayre de dieu gloriosa ret nos salut Car en aquest sancte lonc em vengutz cofisans de la tua misericordia quar la sanctetat d aquest loc e la bone- ssa delhs sans homes hermitas que aissi so es per tot lo mon poblicada pregan la tua misericordia que per pret d aquetz sans hermitas que aissi lot serveysso delh compimient de la tua grassia espandey syi sobre nostres huelhs per talh clar- tat vos sia renduda. E quar la messa los cantava hom los mandec calhar Mais thomas elhs autres hermitas cant los ausiro aissi cridar ni plorar pres les ne pietat e meseros totz en oro e prege- ron dieus per elhs que dieus lor dones salut E mentre thomas levava elh cors de ihesu christ a la messa venc tan gran clartat delh celh que a totz fo am gayre visiblament que dieus elh meseys fas aqui desserendutz entre elhs. E venc Ia. gran otz delh celh e dix a thomas esxausida es la tua pregaria davant dieu et aitan tot cobrero lur vusta e feron gratias a dieu. Fait aquest miracle en pressensia de .Karles. e de totz les autres l arssevesque turpi pausec lor davant .IIII. deniers de divesas monedas e dix lor que veszetz. Seynher sa dispero elhs .I. autar e de sus l autar ha .I. calice d aurat. E thomas aparelec de cantar messa e vos autres. E l arsse- vesque dix dieus ne sia lausatz. Gardatz que vesetz enquara en torn vos autres et adonx guardero vais terra e leveron los diniers e men t augro cada .I. per so noz Elh .papa. leo dix be conoyssem que vesc e fassam ne lausors e gratias a dieu car nos ha vesitatz de la sua resplandor et ha donada salut e lutz en aquestz ser Elh .papa. messeys e totz los autres esse- ms ploran fero gratias a dieu e lausors E las companas soneron per elas meseychas. Et adonx delhs ferimens delhs pieytz e delh plor meravelosament reyssondia tota la ost valh Et ais- so durec tot lo dia entro a la nueyt E fo tan gran gaug aquelh dia per to- ta la ost que degu no hac desig de man- yar de tot aquelh dia ni agron fam ni set per los grans miracles que dieus fo aquelh dia. E quant fo tota la ost aiustada costa la capela de sant mich- elh lo sant papa. leo fe son sermo denant totz en aytlhs paraulas. Baros fi- selhs la bonessa e la sanctetat d aquest loc e d aquestz sans hermitas que aissi a- vem trobatz nos ha dieus demostrada e non so ha ara solament mostrat en la conversassio d elhs ni en lurs parau- las ni en las bestias salvagas mays en la clartat et en la votz delh celh et en le restaurament delh veser delhs hue- lhs delhs sex segon que avem vist ma- nifestament. E pus que dieus nos ha mostratz tans sans homes ni tant sant loc maudi de par de dieu a totz quans etz que totz pessem quelh mones- tier si obratz. E quar en ta sec ni en tant crauc loc que no podem aver vian- das segons quens auria mestiers Cosselh es de tota la clerecia que .Rolant. ab selhs que li plasera que passen otralhs mo- ns e quavalquez entro. Barsalona E entro girona. E noy trigon trop per talh quelhs reys d aquela terra no foso aiustatz que no li fesso gera ni batalha Empero .Ia. causa qu ieri e prec a- ssy. et asselhs que iran ab elh que dono a dieu et a ma dona sancta maria a fayr aquest lo deume de so que guasayn- haran. E totz ad .Ia. otz crideron sia fayt fayt sia. Et adonx .Karles. dix a Rolant. Car nebot nos iretz aissi col seyn- hor .papa. o vol mo manda. mays que us prec queus guardetz de tot desse- bement delhs sarrasis e vuelh que menetz amb nos .XX.Ma. cavayers e .XXX.Ma. sirvens e tornatz al pus leu que pus qu atz Adordenat .Karles. elh .apa. aisso Thomas lor donec benedictio. E quant agro a- uda benedictio de thomas segon qu era adordenat .Rolant. am sa compaynha se partic e tenc sa via. E pueys .Karles. aiustet sa ost e dix lor baros .Rolant. ses maugut lo qualh vos rendia dieus si ad elh platz ab totz sos conpaynhos empero .III. semmanas ha que nos em aissi e sab om be elh rey de narbona elhs autres per que nos cove questiam savia- ment e que nos guardem que no nos pus- quan dessebre. E guiraut de mana dix. Seynher sapiatz per sert que abans que venga .VI. iorns complitz auretz ayssi gran batala. Vers es per sert sa dix lo comte de flandres que yeu sey quelh Rey de Narbona e d autres trops sso aius- tatz per que es bo que fassatz estreynher to- ta la ost e bastir forsas alhs puetz la on mielhs sera fassedor per talh com no nos pes qu a far vergonha e fayt las establir de sirvens e pueys poyrem se- gurament hedifiquar lo monestier E Karles. dix que aquest cosselh tenia elh per bo. Et adonx .Karles. mandec a sos baros que fessan las forsas tost e deliure E fe far Ia. tor alh pueg de vila bersas am .III. mirandas. Et autra a roqua guili- eyra ab .V. mirandas. fe n autra sobre sant xpistol ab .IIII. mirandas. Autra amiralas a la intrada de la valh. A sant deuni autra. A la rocha de boychia autra quey hac grans obs e fe la establir. Quan las forsas foro faytas plac trop a Karles. et a tota la ost e dix ad elhs huey mays se cove ques cochiem vostra obra. E Karles. apelec. Robert maestre qui era de la obra e dix li vet que tey donatz .M. homes e CCC. bestias ad acabar la obra et aportas so quey sera mestiers e piquas e palas e d autres feramens trops e .VII.Ma. pa- relhs de gans e provianda a .III. me- ses. E si alhs te fa mestiers avi o deman da. Seynher sa dix. Robert tot sso avem quens fa mestiers. E l arssevesque turpi dix a Robert maestre vos avetz a far .XX. pilars de marmes et as a far lo fonsament delh cor. E fayr .XIII. fenestras et .I. trauc redon alh cor delhs seynhors e .X. arx alh cor .V. de quada part. E pueys fay ne .XIIII. per tota la Autra glieysa ey gardat que totz los capi- tols sian caus quar metrem hi rele- quias per talh que aquest loc sia gardatz de tota tempestat e de tot l am per la voluntat de dieu. E Robert dix a l ar- ssevesque. Seynher quans quapitols fa- rem ad obs d autars. E l apostoli. Robert III. ni faytz tan solament per la stre- chyessa delh loc. mays las finestras hon seran a l autar de vostra dona sian grandas e sobr casq una vos laysxatz .I. trauc per on pus qu a intrar .Ia. copa plena de relequias et aquelh trauc pusquatz claus ab .Ia. peyra que i esqua defora en maniera de clau et a qusquna de las au- tras finestras tu layssxa .I. trauc e de- liura la obra. E metetz hi covinent- ment .XX. pilars. E Karles. dix al ma- estre. Robert tot aysso escru per talh que res noy lay chies a fayr ni res noy mermes. Seynher sa dix. Robert la vostra voluntat e de totz los autres sera tot fait et aitantost elhs se partiro d aqui e anero maniar. E quan .Karles. ni totz los autres foro dinnatz intrero per la valh .VII.Ma. bestias quargadas de vianda que venian de Tholosa de las qa lhs. Robert e totz los autres foro fort alegres en agro gran plasser. E men- tre elhs s alegravo d aquesta vengu- da. lo gasc engelier venc ab .VII.Ma cavayers armatz et an evec entre bu- eus e vachas pus de .XXX.Ma. e venc a .Karles. maynes e saludec lo e totz los autres qu amb elh eron. Seynher Rolant. e totz los autres baros vos salu- dan e tota la ost e segon que aviam pro- mes elhs trameto alhs sans hermi- tas et alh monestier de ma dona sanc- ta. maria la desena part de lur ga- saynh e veus qu eus ameni entre bueus e vaquas et entre cavalhs e muls CCCC. e .XV. Ma. besans d aur e .XC. draps d aur e de ceda ad ornar elh monestier E Karles. dix ad elhs es viu .Rolant. seyn- her sa dix elh gasc sas esalhs et ale- gres e sapiatz seynher que trop avem gasaynhat vilhas e castelhs que avem presaf e .III. vetz nos em combatutz e tota hora havem vencut la dieu ni se e mandaus seynher .Rolant. que. donetz las terras que avem presas. Et elh elhs autres baros so aparelatz de fair vostre commandandent en totas causas. E Karles. quant hac ausidas aquestas novelas fe grans lausors a dieu et ale- grec se fort et elh e l arssevesque turpi apelero thomas. E dix li turpi. Tho- mas prendetz aquetz tressaur elhs draps e tot aisso queus tramet .Rolant. Novela dieus seynher fa dir tho- mas que nos aiam propri vostre sia efa- yt ne so queus volretz. A prop aisso Karles. dix al gasc engelier digatz me- qualhs fras asietz presas Seyher tota serdaynhas e la maytant de girona. E quavalgon a barssalona et aqui gasayn hem trop. Pueys a lerida et a balaguier e no ausem anar d aqui avant. Car .XX. reys eran aiustatz contra nos eses nostre cosselh no volguem ab elhs combatre fort be o avetz fayt sa dix .Karles. mays des sa que avetz fayt. Seynher sa dix elh gasc engelier. En las montaynhas d urgelh fem gran bathala am .III. reys. Soys assaber elh rey de sago- nia lo qualh avia nom. abrivacus. la vire rey era de tholetava et avia nom feyragan. E l autre em rey de fraga et havia nom sobresingas. Aquestz .III. reys aussim en batalha et amb elhs. E .XXX.IIII.Ma. sarrasis. E nos perdez CCCC. delhs nostres. E Karles. li dix .Rolant. es romas. Seynher sa dix lo gasc ieu lo layssey ad empurias en riba mar quar promes li avian que bategeran se. mays seynher que en urgelh perdem .I. baro trop valent et honrat e per la mort d aquelh .Rolant. e tota la ost hac gran dolh. E Rolant. fa aqui fair .I. monestier alh cap delh pueg de rosselho. E fal fair ad honor de sant adrieu lo qualh sera sosmes ad aquelh de ma dona sancta maria segon que .Rolant. promes et aqui es sebelitz aquest noble baro. E qui era sa dix .Karles. Seynher augier de normandia. E .Karles. e totz aquelhs que eran amb elh foro fort iratz de la mort d aquelh noble baro En aprop .Karles. apelec filomena lo maestre de la estoria ses mescega si volia sa mis- tat. Audas aquestas novas entrelhs Le comte de flandres vi que tota la valh era plena de viandas. E d aysso que mesti- ers era en la ost e dix a .Karles. Seynher pus que tota vostra compayha em assi aiustatz davant vos plassia a vos que mudetz lo nom en aquesta valh. Car no es causa cominabla d esta ora avant que aia nom valh magra. E Karles. maynes dix a l arssevesque turpi iusta causa es so que ditz lo comte. E donx. sa dix .Karles. a l ar- ssevesque mudatz li elh nom. Seynher sa dix elh volentiers. E mes li nom gras- sa sia apelada d aissi avant. Et aquest nom plac a Karles. et a tota la ost et aissi fo apelada d aqui avant. E mentie que elhs estavan en aquest parlament de la valh vec vos .I. messayer de .Karles. que sabia de totz lengages lo quanlh ha- via trames .Karles. per diversas terras e quant lo vic .Karles. apelec lo e don ves sa dix .Karles. per que as tant estat. Elh messa- gier respondec li. Seynher de proensa so vengut ab gran ost des sarrasis. E quant seran aiustatz seran be .XVI. reys totz ab lur poder los qualhs volo venir sobre vos quar sabo que vos faitz fayr aissi .I. monestier que tot qua- nt hi ha volo destruir. Et ieu seynher direns qualhs reys so per nom. Pru- miers matrans rey de. narbona. Lo se- gon es lo rey de vivars. Lo .III. es. lo rey d aurengua. Lo .IIII. es lo rey d avinho. Lo .V. es lo rey d arle. Lo .VI. es lo rey de nemse et ha nom corbin Lo .VII. es rey de granada et ha nom blabet. Lo .VIII. es rey de nissa. Lo .IX es rey de lodeva et ha nom fureu. Lo .X. es rey d uset et ha non ebritan. Lo .XI. es rex de magalona et ha nom tamarim Lo .XII. es rey de besers et ha nom d ana- but Lo .XIII. es rey d acde et ha nom garautis .Lo .XIIII. es rey de terrago- na et ha nom anchilam. Lo .XV. es rey de barssalona et ha non sathon. Lo .XVI. es rey de gironda et ha nom. mahomet Et entre totz aquestz han de cava- yers .C.LXX.Ma. Et ay de servens be gar- nitz .CC.Ma. E disso que per fersa co- braran. Cascassona. e Tholosa. E chaortz et albi e tot quant lor avetz tout e vos e ustras gens disso que vensiran. Et ieu ey los lassxatz a cambra penchya. E disso que no han temor de vos mars que von fugiatz. E Karles. dix vana es lur entecio quar per sert aissi l om tro- baran si eran .X. tans que no so quar aissi fan maisso ad honor de la verge mayre de dieu enque es tot poder per que nos nos cofissam tant de la sua mi- sericordia e de la sua aiuda que nos lur vensirem lur freul aiust. E so que elhs cuio fair de vos nos farem delhs cofi- sans endieit e de la sua mayre- En per om plaga si aissi fos .Rolant. am sa com- paynha. Ausidas e ditas aquestas novelhas .Karles. maynes cridec en auta otz a totz selhs que de costa l istavan los qualhs agro ausidas las novas. Baros nobles vosautres sabetz que totz aquestz reys que avetz ausitz mentau- re lo so armatz contra nos esson trops eyassi aysso que elhs sian trops mays que nos lor poder es paux. Car dieus que es ver poderos eis amb nos quat nos em aissi aiustatz ad honor de dieu e de la sua mayre qu en aiudara et elhs comfondra per que negu no aia pavor nis dupte de res quar per sert si elhs eran .X. tans que no so tutz seran vencutz e per aquo estatz totz alegres quar per sert. vei seran totz vencutz. E si negu de vos mor en la bathala pro avem terra la sua arma sera davant dieu corona- da ab los angils emparadis. E per aquo belhs seynhors prendetz casqu vostras armas estiatz asiguratz elhs sirvens puegen s en alhs pueytz e s ilhs veson venir fassan nos ho saber. E tota la ost cridec ad .Ia. otz aissi sia fayt Car per sert casque de nos ha cor de leo e per aquo nols duptam en res. E Rogier dix a Karles. Seynher bo seria que trames essem cavayers per gardar Carcassona perlatz me sa dix .Karles. e tra- mes hi tantost. Aprop .Karles. trames elh comte de Flandres ab .II.Ma. cavayers e .V.Ma. sirvens per gardar elh pueg de nausa E quant foro aqui viro ve- nir tota la ost delhs sarrasis E comen- sero acornar a qui. Selhs qui erava qui a roqua gelieyra. Ni al pueg de bre- ssols mal caslar. Et aisso ausit .Karles. dix. Verge de dieu engenrayritz sias nos huey en aiuda. Et aytantost elh fe cridar que tot hom se armes. E quelhs arssevesques elhs avesques elhs autres prealatz traysxesso las relequias cio corses sans. E mentre .Karles. tractava et adordenava aysso. Le comte de flan- dres deysxendec delh pueg de nausa E trobec aqui elh rey de besers ab .V. d autres reys e feric sobre elhs cridan la iutori de dieu. Et alhs prumiers colps elh ausis so frayre delh rey de besers et aqui hac fayta gran batalha. Aissi quey moriro .II.Ma. sirvens e .LXX. cavayrs sarrasis. E can matran vic aisso elh dix be em vils que .XX. garsos nos fan aissi torneyament. Et am .X. Ma. sarrasis elh enclaus lo comte de Flandres elhs sieus en la valh de nau- sa. Et aquela malvada gent fasiau tan grans baugitz e tans grans critz Ab trompas et ab corns et ab d autres esturmeus que dissxeratz que aquo era gran tro e salvage. E no sera merave- lha quar d aqui tenia la ost entro luc de cada part. E quant .Karles. ausic aisso passes ab los sieus entro mare los. Et eran en sa compaynha .XXX. .V.Ma. cavayers amb aubercs et .LXXX. Ma. sirvens. E Karles. am tota aquela compaynha s en anet entro l rodet de sant iulia e thomas l ermita anec amb elhs a pe et aportec al via elh lig- num de nostre seynher e sos compayn- hos romasso a la grassa pregan nostre seynher per elhs que dieus lor dones vic- toria de lurs enemix. E Karles. dix a thomas pugatz sobre .I. cavalh et es- tatz entre la geode quar trop me te- mi de mi de vos. Seynher sa dix tho- mas ia mentre ieu viva no pura rey sobre cavalh. E Karles. cant vi que fair no o volia felh pugar sobre nausa. E thomas quant fo sus alh Pueg elh donec benediction a .Karles. et a totz los sieus e pueys elh se mes en oro e pregec dieus que lor des victoria e gloria ad aquelhs que morian Fayt aisso .Karles. am .VII .Ma. cavayers et am l ar- ssevesque turpi. En aymes de bavieyra Elh comte de peytiers. Elh comte day yoy. Elh duc de normandia. E gui- raut de viana. E raymer lo sayne Et aymeric melio de pola. Elh duc de bergoynha anec prumiers e trobec fineum que era rey de lodeva. E fure- um quelhs vic venc s en vays .Karles. e trenquet li lasta sus l escut. E Karles. ques sentic toquat fier lo am l espasa yo- yosa per nom per mieg l elme fen- dec lo entro terra elh elh cavalh. E cascu delhs .VI.Ma. cavayers de .Karles. aucis .I. sarrasi. Elhs .XV. reys que viro aisso aiustero se e meraveleros fort. E fero trompar. e cornar e ven- gro entro camplonc. Elh come de Flandres. que era enclaus aissi quo a vetz ausit isxic desus am gran gaug e feric en elhs. E la geuda de .LV. venc d autra part et aqui a camplonc hac gran bathalha e gran mortaudat e perdement de membres e caps et escampament de sanc que tota la terra n era plena coma si fos pluega. E durec elh torneyha- ment de la tercia entro aves pras eva quelh loc. E de la gent de .Karles. moriron aqui .VII.Ma. e delhs sarrasis .XL. e V. Ma. pueys romas elh torneyhament en- tro lendema. E casquna de las partz percurec dessi aquelha nueyt al mielh que poc. E mentre que elhs pessavo d ays- so ni parlavan entrelhs Girma .I. delhs hermitas venc aqui e quan l arsse- vesque turpi lo luic demandec li per que era vengutz. Seynher sa dix elh. V. reys an combatut tot .I. ihorn en- tro a la nueyt elh carlar et an hi per- dutz .M. homes. Et aqui elh delh caylar an ni perdutz .XXX. aprot aquo elhs cuiero intrar a la grassa per destruir tot so que y aviatz fait. E no y pogro intrar tant es greu la intrada. E l arssevesque li dix de qualh part ven- gro. Seynher sa dix girma devays lo monestier delh palhaytz lo qualh an destruyt e vengro per la melha e destruiro sant laureus e per la ri- beyra de tornisxarn aneron dreg ilh pueg de vila besolhs e passero orbio. Elhs balestiers d aqui nafre- ro lor gran re de cavalhs e d omes en- tron miralhas. E pueys passero a la rochia boyssa entro aisso et aqui so enquara. E l arssevesque turpi dix a .Karles. Seynher si a vos platz ieu hi irey ad elhs. Anatz de part dieu sa dix .Karles. E menec ab si .X.Ma. cavayers. e M. balestiers. E .X.Ma. sirvens et entorn hora de vespas passero Rodet per la comba de boysxeda entro al so. E l ar- ssevesque trames .III.Ma. cavayers entro caunetas et hac hi .II.Ma. sarrasis que cuyero esser be asseguratz. E tur- pi ab sos compaynhos donec sobre elhs et aquelhs delh casslhat cant o viro vengro aqui. E turpi feric alhs prumiers colps et ausis elh rey de gironda que havia nom mahomet et en aquelha bathalha mortroy be .VII. Ma. sarrasis. E turpi perdec aqui .CCC. compaynhos los qualhs foro sebelitz alh caslar. Pueys totz los autres sar- rasis fugiro sen per los puegz e per la on podian. E Rogier avesque que era de carcassona venia delha ab .CCC cavayeys e .VII.Ma. sirvens lo calh ve- nia a secors a Karles. maynes et isxic lor da- vant que cuyavan fugir a menerba e feric de venguda sobre elhs et hac gran bathalha amb elhs. E davant turpi quelhs en caussava. Rogier anet aussir garantus rey que era d acde. E turpi dix li amb alegra cara. Seynher n arssevesque ara em compaynhos cat quasqu de nos avem mort .I. rey. Es mort ga- rantus totz los autres s en fugiron. E l arssevesque e l avesque essems am tota lur compaynha torneren s en vays .Karles. a la ost et amenero .XII.Ma. cavalhs delhs calhs hac gran gaug Karles. quant los vic e tota la ost. E turpi comtet a Karles. cols era en deven- gut e .Karles. quant o hac ausit fe gra- cias a dieu e lausors E dix .Karles. be es ora que mangem e queus pausem .I. pa- uc quar alh mati covenra que tornez a la bathalha. E Karles. fe armar .M. gar- das e mandec lor que tota la nueyt gar- desso la ost e ques gardesso be de dormir Et aisso fayt casqu delhs estec alh mielhs que poc aquelha nueyt. fayt tot aisso om comtec a .Rolant. tot aisso la gran bathalha e la gran multetat delhs sarrasis que eran vengutz con- tra .Karles. ad aussir e destruir lo mones- tier de la grassa que fasia fair et elh quant ausic aisso ab sa compaynha de nueytz e de dias venc cochec de venir. e per a correr a .Karles. alh pus tost que poc. En aissi que la nueyt davant dita i ac entorn la melha. E gran mati elh se levec e mandet que tot homz s ararmes. Car avia aisselha nueyt au- sidas novelhas de la davant dita bata- lha e d aquelha qu es devia fair e volc a fortidament contrastar e fair sobre la ost delhs sarrasis. E Karles. quant venc alh mati elh tornec a la batha- la e gitet los sarrasis per forsa de camp lonc. Et en caussec los entro faber- sa. E defaberza elh los en caussec en- tro luc. E la on se mescla la me- la aborbio .Rolant. lo isxic a davant e cornec tan aut que d una lega lol po- gratz ausir. E quant .Karles. l ausic ni totz los crestias no n es luns homs que poges dir ni comtar lo gran gaug que .Karles. hac ni tota la ost. E fors quasqu tan arditz que meravelha es per comtar. E selha ora agro elhs sarrasis tan gran paor que negus no era fis dessa vida. En apres .Rolant. feric sobrelhs e cridet la seynha de .Karles. e devenguda elh feric. Lalcafit de tor- tosa e gitec lo mort en terra e VII. d au- tres ans que tires assi la lansa et en aquesta bathalha fo tan gran crit de cascuna delhas partz e tans trenqua- mens de caps e de membres que lonc seria de comtar. Empero per Rolant. e per sieus moriron aqui Ma. sarrasis. E per .Karles. e per los sieus moriron ses nombre. E moric aqui lo rey d arle. Elh rey de irondas. Elhs sarrasis que viron aisso nolhs pogron pus sofrir. E fugiron s en entro a narbona E Rolant. elhs autres segui- ron los trauquan espessegan et ausi- sen selhs que podian aquos seguir Mays empero .Karles. lon fe tornar. tho- mas l ermita vais la grassa ab la maior part delhs sirvens. E .Karles. retenc s en ab si .C.Ma. quar amb aquelhs segra elhs sarrasis vais narbona. E quant foro costa narbona agro aqui gran batha- la. E Rolant. passet malh lur grat l ayga de cabra penchia et ausic aqui. di ca- vayers. Et en apres tornesen a .Karles. E fo fait aporta reg guin toneyhament quelh crit elh brude que aqui era en- tr elhs pogra hom ausir .Ia. lega. Car pus de .LXX.Ma. sarrasis moriro aqui E mornoy entro .D. cavayers cresti- as. los qualhs fe .Karles. sebelir onrada- ment. E quant ui matram que nols podia pus sofrir intrec sen na- frat a narbona ehs sieus amb elh e per paor elh fe clauser las portas das lasqualhs campanas eran ausi- das per tota la valh don tota la ost era fort alegra quant las ausian so- nar. Tot aisso ad hordenat e fait entrelhs .Rolant. e l arssevesque turpi am IIII. d autres avesques aneron s en al caslar. E feron totz los crestias mortz aiustat quant foro aqui los qualhs fo- ro mortz a la bathalha. E l arsseves- que turpi fe aqui de costa sebelir totz los corsses los qualhs corsses flayravan coma si fos fum d aramatic e delh pus pressios enguent que hom po- gues trobar en loc delh mon. E l en- dema mati cantadas las messas elh am sos compaynhos s en tornec vays la ost. E l arssevesque turpi dix a .Karles. Seynher no es bo qu estiam aissi totz quar tota la obra elhs maestres empachiam e per la estrechiessa de la valh es bo quens isquam d aissi entro que sia fait. Et avem aissi a miralhas hon ha gran espassi empero si a vos platz quar iugayre l om do- na que mager espassi aurem trop e mielhs estarem a nostra guissa. Aut aquest cosselh .Karles. maynes fe aqui aparelar sas tendas e sas foga- ynhas e totz sos autres fero aquo mes- seys costa elh. E l arssevesque turpi mandec alhs maestres que be e complidament fessan la obra. E quant .Karles. maynes fo anatz a mira las et elh se fe sagnar e totz selhs que fair o volgro eysxament en tota la ost. E Karles. estet aqui am gran gaug et am gran alegransa am to- ta sa ost Estac que hac aqui .III. iorns vengro sos cassadors de cassar et amenero.CCC. bestias salvagas e .Karles. quant las vic hac gran plas- ser e fe aquelh iorn .III.Ma. cavaye- rs los qualhs eran totz fils de cava- yers e faitz quelhs hac donec a totz cavalhs e palafres e fe a totz lurs obs de tot so que mestiers lor fe faytz quelhs hac cavayers elh lor dix que totz anesso ausir messa a la grassa e casqu delhs cavayers ofric a la maire de dieu .I. bessant d aur E Karles. per amor delhs fe gran co- vit e gran festa. Empero en casqu cap de la taulha fero dressar.Ia. pey- ra et aquelha que fo devais la gras- sa estet sobre terra .III. pes e dennos e l autra .V. Elh gasc engelier mestrec la longuessa de la .Ia. pey- ra entro l autra e trobec que hac de lo- nc .C.XXX. brassas et aytantost elh pau- sec thovalhas per tot. E thomas venc aqui manyar per amor de .Karles. e quar era dissapte thomas no volc man- gar carn e portec hom a .Karles. XII. tro- chias las qualh .Karles. donec a thomas E l arssevesque turpi anet las tren sobre .Ia. peyra e l arssevesque turpi dix que d aqui avant agues nom pey- ra fixa et aquest nom plac. a Karles. et a totz los autres que o ausiron. E quant agro mangat vengro sen totz essems a la grassa e totas las pa- retz foro faytas e las biguas apare- ladas de pausar e vengutz que foro alh monestier .Rolant. e d autres cava- yers agro cordas e pugeron las bigas sus la obra et aqui eran totz los cler- gues lausan nostre seynher e dissen Te deum laudamus. Et en aprop. III. dias lo monestier fo cubertz. E pueys .Karles. fe peynher las peyras. Aisso fait l apostoli mandec alhs aves- ques et alhs arssevesques et alhs autres prealatz que ad honor de la mayre de dieu e per la santetat d aquelh loc pauses a qui casqu de sas relequias e plac a totz. E l arssevesque tur- pi dix a .Karles. Seynher no valria mays quelh monestier fos sagratz abans quey pausessam Relequias. Elh .papa. respos li sapiatz per sert vos e totz los autres quans venra .I. mes que sia sagrat quar per sert lo filh de la verge mayre de dieu segon que elh messeys me fe saber per sos angils que elh lo vengra sagrar de sa ma propiament et aissi lo mo dis- xero los angils una. nueyt laqualh me cogitava de la sagrassio de la gey- sa et aissi pe sert es e per aquo nos tayn que ieu m en meta balles. E Karles. elhs autres que aisso ausiro per gran devosio e per gran gaug que agro d aquestas novas lausero totz autament en .I. clas lo salvador delh mon e la sieua mayre Ap- plop pausero .IIII. causelhas et escris los avesques elhs arssevesques. Fay- ta aquesta lausor a dieu. En apres pausero davant l autar de la may- re de dieu .IIII. causelhas a pausar relequias. Et aqui foro totz los clergues revestitz de draps de seda. E pausero aqui causelhas e d autres arnesses los avesques. Elhs arssevesques. Elhs autres pre- alatz a pausar relequias en l autar E mentre que portavan las rele- quias lo quant delhs dergues elh sonament de las campanas era grans e tota la glieysa era plena de fum delh esses e de romatic. Aiustatz que foro totz en la glieyssa. Thomas l ermita anec descombrir l autar de la verge mayre de dieu e mostres ad elhs la coronda de marme la calh sostem a l autar et era cavada alh mieg la qualh coronda fo ompli- da de sanctas relequias so es assaber I. hos de sant felitz. E .II. dens de sant girma. Et .Ia. marga delh vestir de sant marti. Et .I. ga- nt de sant iorle Et .Ia. cause- la de nors plena delh sanc de sant laurens. E delh sanc de san esteve Ia. plena ampola. Elh .papa. leo son cors anec metre .Ia. plena borsa de relequias E de sant paulh relequias e de .XXIX. sans e compliro tot lo trauc de la co- ronda de santas relequias e pausero aqui de la vestimenta de nostra do- na e pueys clausero lo trauc et am ca- denas li ero la coronda e pueys cobri- ron l autar de draps d aur e de seda Aisso fait l arssevesque turpi pau- set en l arc de la crotz ad .I. trauc tro- pas de relequias so es assaber de sancta fe e de sancta basela e de sancta se- silia e de .XIIII. corses sans. E pueys pauset d autra part tropas relequias ad .I. trauc et aitantost elh lo fe clauser. Aprop l arssevesque turpi pugec ant en .II. finestras alh coen delh autar de nostra dona. Elh .papa. leo liuret li .Ia. brustia cuberta d aur e d argent dins .Ia. borsa de polpra et en la brustia havia delhs pelhs de la verge maria e l arssevesque tur- pi pausec aqui d autras relequias de .XIIII. sans et aitantost claus lo trauc. Pugec en aprop turpi a la .III. finestra et aqui elh mes en trau relequias de samso e de sant deuni e de sant servi et aitantost claus lo trauc. Desxendut que fo d aqui anec s en a l autar da sant andrieu. et en .I. trauc de l arc elh paussec aqui relequias de sant se- bastia et en aprop elh pausec a l utar de sant peyre d aquelas messeyxas relequias. e de sant maurisci. Pausadas totas lurs relequias fero sonar las campas. Elh .papa. anet can- tar la messa e done a totz la benedic- tio. E pueys mandet alhs milors et alhs pus nobles que sa iustessan e que eligissam albat e totz disxero que bo era e que li plasia. Can foro totz aiustatz l emperador .Karles. co- mense so sermo e dix lor aissi. Ba- ros fisselhs coltivadors de dreytu- ra garnitz de tota bonessa e de fe- seutat be sabetz que isxim de fran- sa am l aiutori de dieu e dic vos que avem hedifiquatz .XX. mo- nestiers et avem los de talh guissa en dotatz que al meure d aquelhs po- den viure honradament. E mor- gues de noble linhage et aquest es lo .XX.I. lo qualh aiudan la mi- sericordia de dieu sera pus ric e pus noble que negu delhs autres. En lo qualh donarem tantas de no- blas pogessios que totz los habitadors d aqui poyran estar honradament Car aquest loc es tan sant et am tantas de relequias que tot hom vol deu honrar. Et am los au- tres .III. que havem hedifiquatz seran .XXIIII. e quan quasqu sia acosselatz pasem .Ia. letra del .A.B. C. e totz responder que bo era. aprop disxero totz a .Karles. pus que aquest monestier es hedifiquatz ad honor de la mayre de dieu obs es que pessetz deysxausar la sancta fe crestiana e que partiam d aissi. Mays prumeyrament se cove seynher quey pausetz abbat em- pero seynher totz nos acordam que thomas lon sia si ad elh platz que o vela penre. Bem prlatz sa dix. Karles. sol que o vela penre audas aques- tas paraulas entrelhs elh .papa. apelec thomas dissen ad elh. Thomas ieu velh e .Karles. que es aissi e totz los autres so es a saber arssevesques et avesques e prealatz e baros que ad honor de dieu e de la verge maria e quar lon- gament avetz estat aissi a son ser- visi que totz vos preguam que vos siatz abbatz d aquest loc e governay- re d aquest monestier e seretz po- deros de dar e de despendre e de me- rar ab nos cavayers et onratz ba- ros ab los qualhs la fe crestiana sera creguda et aisso no ho refudetz per amor de nos. E thomas respos sant paire non vuela dieus que ieu sia abbat ni que d aissi a- vant ieu pesse de las causas tem- poralhs per que ns prec seynher que autre ni pausetz que mielhs ho sapia fair que ieu e que mielhs sen sapia entremetre e que miehs lol sapia defendre que ieu ni mos compaynhos quar per sert nos no havem cura dals si no que pusqua aver so quens sera mestiers a sos- tenir nostres corses de mentre que serem en aquesta freul vida et En servisi de la maire de dieu e delh sieu quar filh volem aissi tenir nostra vida et estar. E Karles. dix. a thomas laysxatz estar aquestas paraulas e per amor de mi pren- detz l abbadia e las posessios quieus darey. E thomas dix a Karles. que per deguna causa delh mon no la pen- ria. E l arssevesque turpi e Rolant. e totz los autres baros pregero lo que elh ho prseses. E thomas dix que no faria per res. Et adox tota la ost cridet que per forsa ley mes- ses om e quelh pausesso a la cadi- eyra volgues o no volgues. E tho- mas encara dix que per res no ho presera apelan a dieus et a sant peyre et a la cort de roma si be sera aqui leo .papa. Elh .papa. dix que per res nol ne forsaria pus que penre no ho volia de grat. E .Karles. e totz quan viro que penre no ho volia foron fort iratz agran meravelha e Karles. quan vic sa vo- luntat vol ne volc en nurar. Aysso fait. E . dix a Karles. et a totz los autres que mestiers era que en tan ric monestier quo aquelh era mesesso abbat de noble linha- ge e que sia bo et espert et ardit d armas lo qualh sapia be despen- dre e donar e man levar si mestiers li fa e que si bon clergue e de bo- nas costumas aisso dit totz disxe- ro ques fes e que ho tenian per bo. E mentre que pessavo de la electio. Robert venc de rosselo ab .XXX. cavayers delhs qualhs los .X. nafratz fortment. E comtec a Karles. que marseli los avia gitatz de rossels e totz los autres crestias ha- via mortz e que tota la terra dez- purias e de rosselo avia combrada menassa a .Karles. et a totz los sieus que be lor carvendra la mort de sas gens que moriron a narbona e comtec lor. que gran bathalha avian fayta amb elhs als pratz de silha e mori- ron aqui .VII. Ma. crestias e .IIII. tans de sarrasis e no fo merave- lhas si Robert fo vengutz quar los sarrasis eran .CCC.Ma. cavayers. E dix Robert a .Karles. qu en totas gui- sas veira marseli senes trigua E .Karles. quant hac aisso ausit dix payre e governayre e faseyre de to- tas creaturas mi elhs mieus gar- da e defendi de lur seynhorsa quar en le hedifiquament d aquest mo- nestier de la verge .Ma. no esperaren aver huey mais bathalha. E sim covenia a combatre amb elhs tu m dona victoria ad honor de la tua mayre. Faita .Karles. sa oratio elh dix a totz que anesso maniar .I. pa- uc e que anesso aitantost pugesso so- bre lurs cavalhs e que presesso las gar- das elh pueytz de cada part entorn elhs per talh que si venian que no poguessem penre degun dampnage per elhs. fait aquest manda- ment .Karles. comandet elhs nafratz alhs meges e mandet a. Robert qu es pauses. Mais empero enquara no eran puiatz los cavayers delh em- perador .Karles. maynes sobre lurs cava- lhs que las gardas de roquagueliey- ra e de vila bersas comensero a cornar et a cridar quar viro venir lo rey mar- seli am gran poder de sarrasis. E de venguda elh pres la valh de vila bersas et amenec ne .M. bestias et au- sis de venguda .Karles. homes. E Karles. De tota la ost quan foro totz garnitz vengro s en tost e deliure vais marse- li. E quant foro a serra roga .Rolant. cor- nec son corn. E marsseli quant l au- sic nils sieus que eran amb elh cu- iavan se que no y fos mais que fos vais fransa et agro tan gran pavor que totz se van aiustar. E feyra- gut dix al rey marseli. Seynher sa- piatz per que pus que .Rolant. es aissi si nos eram .IIII. tans que no en nols poyran sofrir. Per que seyn- her al pus tost que pusquam lo non tornem e ses dampnage nostre quar per sert de badas sem ven- gutz. Et aissi quan se foro aiustatz ni comensero a tornar atras ans que fosso a la melha .Karles. lols hac acosse- guitz elhs hac toltz .XVI.Ma. E Rolant vent s en vais lo rey badrac e valh ferir per talh vertut que tot lo fendec per mieg elhs sarrasis que viro aquelh colp foro am gran me- ravelha fort espaorditz si que d aqui avant no esperet la .I. l autre mays que pessero totz de fugir. E Karles. am sa ost seguic los entro que fo mi- eytz e pueys elh ne fe tornar totz los sirvens preguan nostre seyn- her quelh rey marseli elhs sieus co- fondes. e que dones victoria ad elh et alhs sieus. Cant .Karles. hac fay- ta sa oratio aytan tost va venir tan gran resplandor delh celh que semblec que fos mieg iorn ct Entre lhs sarrasis tan gran escur- fat co si fes nueit escura et era nueyt. E quant venc len- devia envays tercia fero aqui gran bathalha et iqui fo vencut autra ve- gada lo rey marsseli. E perdec aqus LXX.Ma. de sa compaynha marseli E .Karles. perdes delhs sieus .CCCC. cava- yers e moric aqui l avesque de cas- tras. E raynart e .II. morgues am si. E lencaus delhs crestias durec en- tro la clausa. Aprop aisso .Karles. fe sebelir totz los crestias que eran ca- vayers al monestier de sant andri- eu honradament. E Rolant. seguic los sarrasis .III. iorns. E ronle lor .C Ma. pesoniers e pueys tornec sen .Rolant en roselo a Karles. e pueys tornec s en vays la grassa am sa ost. E tho- mas que era aqui romassutz am sos compaynhos resseubrols am gran gaug fasen a dieu gracias E lausors de la victoria que dieus lor avia donada. Aprop aisso elh .papa. mandec cantar messa per l a- vesque de castras. E mentre que la mes- sa los cantava .IIII. contraitz ven- git davant de ma dona santa .Ma. on lo cors de l avesque era pausatz en .I. lieyt e per amor de la benezey- ta mayre de dieu redec ad elhs sa- netat. Elh .papa. iugec lo per sant home e felh sebelir costa l autrar de sant michelh honradament aissi as- taynhia delh. Faita la sepultura elhs .papa. leo e .Karles. e totz los autres ba- ros nobles agron cosselh entrelhs E .Karles. dix en qualh que guissa cove que aparelem e que guarniam aquest monestier quels sarra- sis nol puesquan destruir quan no noy serem. E l arssevesque turpi dix. Seynher fort ho dissetz be faitz donquas seynher per amor d aisso e per amor d aquest perilh que no sabetz que si poyria en devenir V. tors fortz e valhatz de cada pa- rt. E thomas dix Seynher for- faitz hi fair .I. bo eluquier quar grans obs hi es. E l arssevesque turpi respos e dix a Karles. Seynher nessessars per sert hi es. Et ay- tantost tramessero quere Robert lo qualh era maestre de la obra e Karles. mandec li que aytantost me- ses ma al eluqier a fair e que agues .XX. brassas d aut e .XX. fe- nestras per talh que las compa- ynhas pusqua hom mielhs au- sir e .II autras finestras pau- cas hi fe. E mandec mays que fes I. pont bo e ferm a sorbio. Tot aisso fait et adhordenat partiro se et anero maniar. Can foro din- natz tornero essems parlar et ad- hordenar de la electio delh abbat E Karles. dix quo o farem d abbat. Elh comte de peytiers dix Seynher aissi ha .I. cossi mieu bon cavayer e savi e bom clergue e cressi que. elh penra l albadia si a vos platz. Es dix en comte qui es elh seyn- her simfre so es lo qualh nos co- noysyetz be. Aytan tost elh papa. leo fo aqui aismnatz e fe li fa- ir gran corona et aitantost elh fe aqui .C. morgues honrat ho- mes entre cavayers e donzelhs los qualhs eran totz de gran lin- hage. Et aitantost .Karles. elh apostho- li los van metre empossessio can tan totz los clergues que aqui e- ran. Te deum laudamus et amb a- qulha lausor elhs lo van metre en la hadieyra. mes l abbat em prossessio e dita la messa .papa. leo los fe venir l abbat e dix li aquestas paraulhas. N abbat ieu vos velh dir a vos et a vostres morgues al- cunas de paraulhas las qualhs vuelh be qu entendatz. Aquest loc es no- ble e sant e de dieu amat ara e se- ra tostemps sol que siatz castz ene e guardetz que las relequias quey son pausadas no las vos pane hom e man dieus que siatz mundes en etz e queus guardetz que no si- atz lausengiers ni no cressatz ma- lhas lenguas e siatz de bona fe et amatz vostres fraires e devotament servetz dieu enquara mays qu eus gardetz que no siatz messorguiers si res prometetz atendetz ho e no o prometatz e que no siatz avars lar- gament despendetz e siatz bo con- duchier vostra regla tenetz e ser- vatz. Tostemps lo Rey de fran- sa amatz et ad elh respondetz. Et en apres a l apostholi de roma. E nulh autre seynhor no aiatz. E quar ieu so avut en lo hedifica- ment d aquest monestier aytalh prevelege vos do et a totz vostres sucsessors que no siatz sotz mesa negu arssevesque ni ad avesque si no tan solament a l apostholi de roma. Et estiers dom vos ad ad honor de dieu e la verge mayre sieua que tot abbat que sia d aquest monestier vasa a roma a cap de .V. ans ho de .VII. E per talh que tot lo mon sapia la gran amor que ieu ey en aquest loc ieus dom lo mieu palafre blanc esselhat ab tot son arnes per regonoysximent e per amistat gran quey ey. E l abbat vuelh que amene .I. an aquelh palafre. E vuelh que casqun an selh que sera avesque de carcasso va venga lo dia de festa da ost si l abbat li ho mandava e cante la messa et avia las cofessios delhs ma- lautes. Pueys l abbat done li .I. palafre si es pros ni valent en seyn- halh d amistat e d amor. Enca- ra vos mandi n abbat que tengatz dreytura alhs pucz et alh grans e per nulh aver nous endeutetz a- questas causas ditas ad elhs et aissi amonestatz. Lo .papa. dix e pregec Karles. maynes que dones heretas e posessios al monestier quar ora era e temps. E Karles. dix so farey volen- tiers. E nom de dieu e de la verge de dieu e de totz los sans e las san- tas de paradis los qualhs m adres- so ad esxausar la sancta fe crestiana et abayssar la gent pagana doni et autres en aquest loc sant e dig- ne .D. cavalayrias e tota la terra en torn lo monestier aitant cant Ia. mula. en .I. dia e vuelh e co- mandi a totz selhs que so ni se- ran dins aquest terme que totz sian sosmeses ad aquest mones- tier de la grassa e vuelh que totz li fas- san homenage. E doni li mays .V. Ma. homes los qualhs ey faitz bateiar E quant aurem mais gasaynhat nos hi darem mays tot dia. E doni li aissi per despessas .M. mars d ar- gent. faita aquesta donassio Karles. alh mon estier l abbat am sos morgues li fe grans gratias. Em- pero sa dix .Karles. a l abbat et alh covent que tostemps donesso a maniar per la sieua arma a .XIIII. paubres et a .III. d autra part los qualhs .III. se donen quada iorn a la porta a pan bres pelegris et aquelha .III. pren- guan tasio engualh .I. morgue per queus prec que tot aisso sia do- nat per la mia arma quada iorn mentre elh monestier sia empes E dic vos per sert n abbat que ieu ami aquest loc. E per amor d aisso mandi a totz que beus cap- deletz en totas causas qu es tayn hiran alh monestier. E casqu de vosautres prec que pessetz d ami- lorar aquest loc. E si bos etz be vos venra e veyret ho be e si mals etz malh vos venra ses trigua. Adordenat aisso .Karles. lor dix que lor layssxava maestres et homes aitans quo conoysxiran quey fessan mestiers. E Robert am sa moler e .II. filhs ad obs de las tors que fessan alh monestier e que fessan so pont de sobre orbio e mandi vos n abbat que. Robert sia onratz am sa compaynha e queus gardetz que no li fassatz mi li digatz causa de malh estar. Seyn- her sa dix l albat a Karles. mielhs ho fa- rem que nous cuiatz e vostra vo- luntat sera complida segon nos- tre poder am l aiutori de dieu. E Robert dix a Karles. Seynher pus que voletz que romanga aissi platz me am la grassia de dieu aiudan acabarey la obra. Mais que par- la vostra bontat seynher quem donetz .I. loc on puesqua fair .I. monh. hon le voletz sa dix .Karles. Seyn- her sa dix. Robert aissi prop de boy- sseda. N abbat sa dix .Karles. donatz loy. Seynher volontiers sa dix l abbat. E si mais seynher voletz que lin done mais lin darey. E Robert pres lo do. En aprop. dix Karles. Robert ara faitz vostre moli Et am dous elhs autres maestres E quant l auras fait estiay ta mo- ler pueys torna t en aissi pe acabar ta obra e pueys faita la obra vey- ren a mi a narbona domentre la tenrem assetiada quar aqui t au- rem obs. E Robert respos seynher la vostra voluntat sera acabada e fayta. Et audas aquestas paraulhas .Karles. trames a narbona sos messagiers a matran dissen ad elh en comtan que sis volian bathegar e retre narbona quelh la seguraria e li daria mays de terra que non thenia. E matran quant ausic aisso volc tolre elhs caps alhs mes- sagiers. Mais per prex de sa mo- ler lon estec. Elhs messagiers torneren s en a Karles. et elh quant ho hac ausit dix. Tot aisso que elh vos ha dit li tornara sus son cap si a dieu platz. Aprop aquestas novelhas que hac audas elh va apelhar et aiustar sos nobles baros e dix lor aquestas paraulhas. Belhs seynhors pus quelh monestier de la verge maire de dieu de la grassa es acabatz mesti- ers es que pus no demorem aqui mais que avem asetiar narbona e que issxausem la santa fe catho- liclhalh.E Rolant. dix als seyn- her mais valria si a vos plasia que prumeyrament pressessan. Me- nerba e besers et acde que es ciutat e totas las forsas que so entorn. narbona e pueys poyrem mielhs assetiar narbona e pueys estar se- gur en torn. E Karles. dix que fort li plasia. so que .Rolant. disia. E don- quas sa dix .Karles. siatz mati aparelatz d anar la et aissi fo fait. Cant venc al mati elhs ausiro messa alh au- tar de la verge maire de dieu de la grassa. ausida aqui lur messa. Karles. man dec a l abbat que totas cau- sas que thomas volgues ni sos com- paynhos que tot fos fayt aitan tost ses trigua e qu es guardes be que thomas fos honratz sobre totz. Ditas .Karles. totas aquestas paraulhas elh anec baysar thomas e pres co- miat delh e de sos compaynhos en aprop l apostholi aissi meseys E Karles. e totz los antres avuda bene- dictio en la glieysa delh .papa. aitan- tost elhs s en anero vays menerba e tan tost .Karles. co fo la elh la pres pre- sa que l agro elh la establic de cava- yers e de sirvens per gardar lo cas- telh e la terra. Aprop vengro al pu- eg colobrar et aqui messero nom languarda .Rolant. e fero aqui cape- lha de sant marti. fayt aquo ane- ro acabestayng e presero lo. E Karles. fe aqui batheyar totz los sarrasis Aprop aysso .Rolant. s en anet vays acde et estec aqui a seti .VII. iorns et en aprop elh la pres. fayta aquesta pressa .Karles. e Rolant. e totz los autres ve- ngron acosa et aqui hedifiquet monestier ad honor de sant esteve E Karles. tenc aqui grans cortz et aquelh loc fo apelhatz corsan. Estan aqui Karles. am sa ost elh trames sos messa- giers a matran rey de narbona que vengues parlar amb elh. E matran m en espressan .Karles. e sos messagiers no y volc venir. Lendema mati. Rolant. ab .XX.Ma. cavayers a- nec s en prumiers vays narbona E Karles. apres am tota sa ost .Rolant. ay- tantost quo fo la elh s en anec en- tro porta reg. E matran quelh vic anec isxir defora am sa com- paynha vays. Rolant et aqui hac gran torneyhament entrelhs e matran perdec aqui entro .LXX. cavayers e. Rolant. perdec ni entro .XIIII. fayt aquest torneyhament venc .Karles. am tota sa ost e devenguda elh anec assetiar la vilha otra l aygua e dessa mesero entro .XXX.Ma. et a sant michelh demon lauses .XL.Ma. aca- bra penchia .I.Ma. e Rolant. pausec al bruelh elhs .XII. pars amb elh E Karles. foro aqui assetiatz elh fe aqui .I. monestier de sant felitz et aqui elhs se pausero et aissi agro as- setiada narbona. Aprop aisso .Karles. va trametre a la grassa a Rolant. que ven- gues vais elh. E Karles. quant lo vic elh li demandec delh estament delh mo- nestier e Robert dix si que thomas e sos compaynhos e l abbat elhs mor- gues nos comandavan a la sieua grasia. E que fort be lor estava la merce de dieu e que tot iorn e tota nueyt pregavan dieus per vos que dieus vos dones victoria de vostres enemicz. E Karles. quant hac ausidas aquestas novas hac ne gran plaser Pueys .Karles. mandec li que apareles los giens per combatre la cieutat ay- sinatz que foro pessero de combatre Empero car no podem muda que no parlem d aquelhs per que es avut hedifiquat lo monestier de la grassa em per amor d aisso tor- nem .I. pauc a lur fayt. En devenc se que thomas amtet .I. iorn sos compaynhos e dix lor que no era bo que d aqui avant estesso aqui establitz quar elhs volian mayar e beure belamens et aver belhs ves- timens e belhas cavalcaduras e la lur voluntat era contraria en totas ca- usas segon la vida que solian tenir ni menar ans que .Karles. vengues a- qui. Cant hac ditas aquestas parau- lhas thomas totz s acordero essems e tot so que volc la .I. volc l autre Et acorderos aisso que ausiretz totz essems que laysesse lo monestier e que fessan lur habitacol de vila bersas et aisso fo fayt. L abbat elhs mor- gues que aysso saubro ni aquestas novas ausiro agron gran desplasler e marriment .I. morgue que havia nom helias que era fort mielh lo qualh hac gran desplasser de lur departiment. E dix a l abbat pus que elhs se parteysxo de nostre monesti- er trametam lor lur pa e lor vi e tot so que lor sera mestiers aissi cossi estavan am nos essems e do- natz lor .II. servessialhs que lor por- ten tot so que lor sera mestiers e leynha e totas autras causas que lor sian nessessarias a lurs negossis fait l abbat aquest mandament los sans hermitas se partiton delh monestier e van s en al pueg de vilha bersas et aqui elhs fero lur habitacol on serveysxon dieu e la verge maria. Anatz que s en foron los hermitas. L abbat aitaytost sen anec vays .Karles. e Karles. quant lo vic plac li fort et hac gran gaug de la ven- guda. Aprop aisso .Karles. li va de- mandar de thomas e de sos com- payhos. E l abbat va li comtar en qualh guissa thomas e sos compay- nhos seran partitz delh monestier Ausidas .Karles. aquestastas parau- lhas aytantost elh va donar .. marcs d argent a l abbat dels calhs C. marcs comprec blat et amb a- quelhs l abbat s en tornet vays la grassa. E saludec totz los morgues de part de . E. Lendema ma- ti girbert prior claustrier que era venc s en al abbat e dix li. Seyn- her thol am elh moli de boysseda ad aquelha vielha moler de Robert et a sos filhs quar per sert quada dia lo nos fara nostre obs a .XXX. empero si no fos per temor de .Karles. Elh abbat respos al prior claustrier. En prior tout loy agra si no fos per temer de .Karles. que li saubes malh. Acosselhatz que foro l abbat elh prior claustrier anero tolre a la femna e trayre delh moli .XL. sestiers de blat et en aprop empa- rar elh moli. mays empero la fem- na am sos efans layssxero estar aqui E de tot aysso no fero am voluntat d un morgue bon hom e prossom que era lo qualh havia nom helias ni delhs autres monges que ero alh monestier ans desplac a totz. En devenc se que aprop aisso Robert que era maestre de la obra mentre que ten- dia elhs giens venc .I. cayrelh de la ciutat e valh aussir de que fe .Karles. fort iratz de la sieua mort. L ab- bat elh prior que saubro que .Robert era mort aitantost pressero lo mo- li gitero la femna e sos filhs defo- ra e disero li que anes querir defo- ra de las amoynas en aprop disxero li de grans antas. Elhs filhs disxero lor que s en avero a Karles. clamar e mostrar a Karles. lo tort que lor fasi- an. La mayre per paor delh ab- bat no ausec dir que s en anesso cla- mar. Mais cubertament que pres I. delhs filhs lo calh avia nom ras- sols et anec s en a Karles. et atrobero lo a reynhac. E si quant la vic fo ma- fo mangut de gran pietat quar grans era l amor que avia a Robert E Karles. quant la vic demandec li co li estava. E l efant que havia no- m rasols pres se a clamar e baysar los pes de .Karles. com tan adelh co l ab- bat elh prior claustrier li avian tout elh moli e pres .XL. sestiers de blat que a trobero lays al moli. Cant .Karles. ausic aquestas no- velhas fo escomaugutz et escris alh abbat et alh prior claustrier que rendesso elh moli a la femna et a sos filhs e que tot quant n avian trait lor fos rendut e que si no o fasian que elh ho vengaria cru- selhment. Apro raisso .Karles. donec alh massipa .I. soler e vestic elh e sa mayre e son frayre e pueys elha s en tornec am so filh vays la grassa. E quant fo la elha pres- sentec sas letras alh abbat e quan l abbat ausic las letras de .Karles. hac gran temor elh prior dix alh abbat Seynher nous temiatz quar .Karles. ha trop a fair e no li membra d aysso e metam lo massip en carsers pu- eys direm que no vim la letra de .Karles. et aissi serem escussatz. Elh abbat tot aisso autreget e volc que aissi fos fait. Elh prior tolc a la mayre los .I. soler que .Karles. li avia donatz e pueys li mes so filh em pre- so. E la maire cridan e ploran de la presso delh filh demandec e requeric alh abbat quelh li ren- des quar no avia res forfayt per quelh tengues pres. Elh prior no ley volc rede ans li tolc so que avia e la batec crusselhment. E la fem- na trista e dolenta anec alh moli e pres .X. pols quey avia bos e grosses amb una galinha et amb elhs et ab so filh menre et anec s en a Karles. a narbo- na e trobec lo alh bruelh ab .Rolant. et ab los autres baros nobles. E ploran mostrec a .Karles. e claman en qualh manieyra li era avengut delh fa- yt delh moli. E donec li elh pres- sent dissen que re al re non li era romasut. Quant aisso hac au- sit .Karles. fo iratz e ple de tristissia e de cosselh delh .Ia. e delhs autres ba- ros elh escris alh abbat autra ve- gada que elh li mandava que li retes tot so que li havia tout e donec li .C. solier e vestic la e so message per que elh li lurec que portes la letra alh albat. Elh abbat quant vic lo message de .Karles. ausic que mandavan las letras escris a .Karles. que nulh temps elh no avia avuda letra d elh e que vistas sas le- tras elh restitiuria tot so que avia hom avut delha e tota sa voluntat seria complit so message. Au- sidas aquestas paraulhas lo messa- ge delh s en tornec a Karles. e seli la res- posta quelh abbat li fe. Tornat que s en fo lo message aitantost l abbat elh prior doblan lur males- sa que avian aneron tolre los .C. soliers. a la femna. Toutz que li agro elhs diniers a cap. dias le filh menor s en anec vays .Karles. e comtec li enqualh manieyr l ab- bat elh prior avian mespressat so mandament. Cant .Karles. vic l e- fant ni ausic las novelhas fo fort iratz et escomaugutz a gran mera- velha. Et aytantost puega sobre son cavalh am .CCCC. cavayers e venc s en a la grassa et intrec s en alh monestier e quant fo a la gly- eysa elh trobec l abbat que cantava la messa alh autar de sant peyre e quant l abbat vic .Karles. hac gran meravelha e gan pavor aissi que no poc res dir e .Karles. quant fo davant l autar elh se despulec sa capa e pu- eys elh se va aginhular e quant hac fayta sa oro elh dix alh abbat que no fes tan gran messa e que s en deliures. l albat que vic que hac trayta las passa anet abrassar l au- tar de gran paor quie hac. E .Karles. que vic que aisso fasia iali tolre elh cap elh cap anec casser lueyn elh cors de travers davant l autar e fo gran miracle que hanc lo sanc no toquez alh autars. Elhs monges que eran aqui quant agro vist so qu e hac fayt .Karles. delh abbat agron gran pa- vor e van se totz amagar pey le monestier. Fayt aque hac la mort delh abbat preguet dieus e la verge .maria. que aisso li perdones quar per alhs no ho avia fayt mays per dretura quar l abbat li avia fay- ta gran anta e gran menespressa- ment. Fayta sa oro a dieu que li perdones so que avia fayt delh ab- bat aprop anec serquar lo prior claustrier quar elh era causa per que l abbat fasa aquo e valh trobar qu es fo amagar ad .I. hostalh e va li trayre los huelhs. En aprop elh va a- pelhar los morgues e va lor dir que no aguesso paor e dix lor la cai sa per que ho avia fayt. Et helias monge que era delh monestier respondec a .Karles. Seynher sa dix l abbat elh prier fasian aquo mal vostre grat. E quar avetz fayt aytalh ven- gament delhs ben serem mielhs cas- tiatz de fayr en veg ad hom vostre E Karles. dix li helias vos etz de noble linhage e no devetz fayr deguna folia ni res fair folament. E per amor d aquo ieu vos comandi la cura de la badia que la regiatz e la governetz aissi quom a prosom que etz. Seynher sa dix helias ieu farey so que a dieus ni a vos plasera. E mentre que estavan en aquestas paraulhas. Thomas l ermita venc vays .Karles. ploran e demandec li per que avia fayt aquo delh abbat dit que hac so que volc a .Karles. elh li res- pondec e comtec li tota la raso per que ho avia fayt ausida que hac thomas la raso de .Karles. elh li va pre- guar quelh laisses sebelir elh cors delh abbat. Sebelit que l ac thomas va penre comiat de .Karles. e tornec s en vays son habitatol. e Karles. romas ro- mas alh monestier tota la nueyt Lendema mati elh va restituir a la femna tot so que li avian tout E mandec ad helias que governes be en totas causas le monestier. Adhordenadas que hac totas sas fassendas elh pres comiat de helias e delhs autres morgues e torne s en vais narbona. E quant fe aqui elh va comtar a l apostholi co avia fay- tas sas fassendas et a sa compaynha ditas aquestas novas. Matran rey que era de narbona isxit foran la ciu- tat e fe amb elhs torneyhament e moriroy .LXXX. cavayers crestias e de ssarrasis .CCCC. et a la fi los crefflas lo sobrero elhs ssarrasis enclausero los a la ciutat. Pueys .Karles. trames message a matran que vengues parlar am- b elh e venc hi matran e parlet am Karles. alh bruelh. E Karles. dix li si volia rendre narbona nis volia batheyar e si o fasia elh li daria girona e barsa- lona e .II. tans de terra que elh no avia. E matram va respondre e dix a Karles. que am que fayr o volgues elh no ho poyria fair quar elh avia .II. frayres la .I. avia nom. Bruaven- tum e l autre tamissum. E porta guey- ra es de tamisso. E porta reg es de bru- aventum e no y so degu ara quar alh rey marsseli son anatz per secors que trameta et ades elhs deo venir. Empero sa dix matran ieu no auniria mon linhage que ni batheges ditas que hac matran sas novas nos pogro acordar mays qu es desfissero e tor- nec s en vays narbona. E Karles. aytan- tost elh fe cridar per la ost que alh mati fosso totz aysinatz per com- batre la ciutat. Empero aquelha nueyt vengro. Tumisso. E bruaven- tum ab .II.Ma. cavayers armatz e .XXX.Ma. pessoniers et intreron a la ciutat per aiudar a matran que hanc res non saup .Karles. ni la ost. Lende- ma mati mentre que .Karles. s aparela- va de combatre la vilha elhs giens trassian que destrovian los murs Matran am dos sos frayres isxiro am .VI.Ma. cavayers e casqu delhs .III. fra- yres anec ausir .I. cavayer crestia. E Karles. cant los vic conoc quele secors avi an avut delh rey marsselhi et apelec matran que vengues parlar am- b elh segurament e venc aytanto- st vays .Karles. et aitan tost matran va comtar a Karles. co eran vengutz sos frayres menassan ad elh que si nos partia delh seti que non podia anar E quant agro parlat essems .I. gran temps matran va pregar .Karles. que fes sessar los giens e que fesso torney- hament e Karles. aitantost felhs sessar et autregec ho. Et aitantost elhs se pressero a fair lur torneyhament alh bruelh e morndy .D. cavayers crestias et entre cavayers ssarrassis e pesoniers moriroy .XI.Ma. Et an- gelier de gasqueyha ausis bruaven- tum frayre que era de matran. Cant los ssarrasis viro la mort de brua- ventum e no pogro sostenir los cres- tias mays que s en intrero a narbo- na e clausero las portas e quant foro lains menero gran dol de la mort de bruaventum e de sos compaynhos que foro mortz amb elh. Lende ma mati l avesque de sant lius fe armar sas gens e foro .III.Ma. en ca- lalhs e cavalguec a narbona. E ta- misso fo dedins armatz amb .XX.Ma. et aytan tost isxit fora et alh prumi- ers colps l avesque anec ausir .II. cavayers ssarrasis et aqui fo gran bathalha entrelhs e tamisso vassen vays l avesque et anec lausir lo qualh avesque avia nom gregori. E .Karles. e .Rolant. que viro la mort delh aves- que foro fort dolens et iratz et aytan- tost donero sobre elhs et ausiroy .CCCC. cavayers sarrassis et elhs que viro que malh anava intrero s en per forssa a la ciutat intratz que s en foro .Karles. fe sebelir honradament lo cors delh avesque a la glieyssa delh avesque ad honor de dieu et aqui nostre sey- her fe miracles per amor delh aves- que que li rendec salut e sanetat e la ost que vic aquest miracle ni gerol per sant home. Autre dia n aymeric que era nebot de gunraut de viana. E raynier payre d olivier lo qualh aymeric fo pueys duc de narbona et era tan franc que tot ho passava de franquessa e de large- tat passec .I. iorn otra l ayga aca- bra penchia ab .CCC. cavayers e .LX. balestiers e cavalguec entro la ciu- tat d autra part anec entro pena treas et entro porta gueyra et aussis aqui .I. ssarrassis e pres aqui .C. cavalhs. Matran e tamisso que viro que ayssi fassian lurs fassen- das isxiro d autra part e vengro so- bre elhs e comenserols ad en caussar e mentre fassian l encaussament augier d aynes venc devays a la ma- ynha ab .XV. Ma. alamayns et aytan- tost quo elh vic l encaus elh feric sobre elhs e fero gran bathalha e men- tre qu es combatian .Karles. e Rolant. am to- ta la ost ferio sobre elhs et anerols enclaure a la ciutat e rassero los ca- valhs e trauquero los murs mays que de la part dedins gitero foc grassec e cremero ho tot e clausero so traucz per forsa. Fayt aquo tamisso is- sxic defora e va trayre las passa du- randarda e feric lo per tanlh poder et aussis de venguda .II. cavayers crestias e pueys ane blastomar nostra ley e dix de grans antas a .Karles. et a .Rolant. e menassec lor fort e tota lur com- paynha. Rolant. que aisso ac vist anec se arma e pugec sobre son ca- valh e dix que elh se volia comba- tre am tamisso e que degu no li avi- des mays quelhs laysses combatre totz sols e va sen issxir defora la ost et augier anec apelhar tamis- so e dix li sis volia combatre tot sol ab .Rolant. ni sil volia emparar. E tamisso anec respondre que vo- lentiers et aytantost elh va issxir fora e vas aissinar de lha e .Rolant. de sa. E va venir la .I. vays l autre e tamisso va ferir .Rolant. si que l es- qut li trauquec e l asta li trenquec desus. Rolant. nol volc toquar mays que li preguec que bateges e que so ho volia fayr que elh li faria donar mays de terra que no havia a .Karles. son oncle ausidas tamisso a- questas novelhas anec li respon- dre que mays o dissia per paor que per amor per queus fau saber per sert que nom bathegaria et aytan tost dit que hac aquo tamisso va trayre las passa e va ferir .Rolant. per mieg l escut si que tot loy va fendre per mieg e va nafrar lo cavalh a las palha. E .Rolant. que vic quelh ca- valh li hac nafrat fo fort iratz e va trayre l espassa durendarda e feric lo per talh poder que tot lo va fen- dre per mieg l elme elh cavalh .Karles. e totz aquelhs que eran a la ost que viron que tamisso fo mortz agro gran gaug. Matran que vic so frayre mort hac gran dol e valh penre e metre dedins lo palaytz et aqui hac tan gran dol e tan gran marriment que trop seria gran per comtar. Et en la mort que agro vista de tamisso. Matran e tota sa compaynha fo fort espaven- tada. E matran per talh qu es con- solesso sas compaynhas va menas- san fort a .Karles. et als sieus dissen e menassan que elh vegaria la mort de sos frayres. Ara faisaz pausa aissi quar no nos cove a parlar delh afair de thomas e de sos compayn- hos dissen en qualh guissa presero martiri per dieu e calarem .I. pauc delh afayr de narbona. Acor- datz foro totz los reys de chathalu- nha so es assaber lo rey d irlanda de tortosa de barsalona de girona e trops d autres quo eran entorn elhs que venguessan ad aiutori a matran am lur poder e quant fo- ro totz aiustatz a sena en rosselo coz- tec lor hom que .Rolant. avia mort tamisso fraire de matran et elhs que ausiro la mort fort espaorditz e dup- tos de venir vays narbona quar au- tra vegada loy eran avutz vencutz et aissi agro lur cosselh entrelhs co ho fasian. Elh rey d irlanda anet dir que tan gran era l erguelh de .Karles. e de .Rolant. e tan duptadas eran elh e sos compaynhos que no seria savi- essa d anar la e magerment quar los avem assagatz autra vegada. Mays que doni aquest cosselh si vo- s autres me voletz creyre que anez destruir .I. monestier quue hom apel- ha la grassa lo qualh a fayt per a- mor de .VII. hermitas qu estavan al pueg de vila bersas e quant au- rem destruit lo monestier irem ausir aquelhs hermitas e dic vos que no podem fayr a Karles. tan gran auta quar elh ama aquelhs mays que res elh monestier dita que hac sa rasso totz los autres disxero que bo era e que mays valia aisso a fair que si conquerisso ni si gasaynha- vo .X. ciutatz et aisso podem fayr se- gurament ses temor de nos et aytan- tost elhs s en van tota la nueyt. E lendema en dreit mieg dia elhs fo- ro alhs palaytz et aqui elhs van des- truir et ausir tot quant hi trobero fayt aquo elhs s en van a sant laurens e fero aquo messeys. E pueys a tor- nisxarn eysxament et aquelha nu- eyt elhs romassero en torn pratz. Lendema mati elhs s en van a l abi- tacol en que estavo elhs sans her- mitas et aissi quo intrero lains Thomas fo revestit per cantar la messa e sos compaynhos estere en oro davant l autar et aissi quo intrero sobptament ses que no laysxero par- lar la .I. l autre elhs los van aucir Elhs sans hermitas anero sostenir humilment lor martiri. Mortz quelhs agro venc tan gran clartat delh celh sobre elhs que aisso fo gran meravelha de vesser elhse ssarrassis que eran aqui ausiron tan grans cans delhs angils que totz estavan en- blausitz entre elhs messeyres de so que viro ni ausiro. E las animas d aquelhs sans martirs foro portadas en la pressensia delh sobira rey per los angils et aqui ressembro coronas perdurablas delh aveniment de las qualhs animas tota la cort do para- dis lon fo alegra en ac gran gaug Fayta la mort d aquestz sans martirs hermitas elhs sarrassis a- nero serquar tot l abitacol si res hi trobero e van hi a trobar.I. calisse de ram que era argentatz e pesseros que fos d argent pur e casqu volial aver si pogues. Et agro tan gran brega entrelhs per lo calis e tan gran bathalha que bey moriro. E sarrasis que totz ses pessegero entre elhs mes- seysses e pueys elh messero foc a l abi- tacol et enquara avia lains trops de sarrassis delhs calhs ni cremero .C. que hanc no pogro venir a la por- ta per la vertut de dieu las qualhs animas l on portero diables en ifern e levec se tan gran vent quue carbo- ni cenres no y romas en tot l abita- col si no tan solament los corses delhs delhs sans hermitas delhs calhs ni pels ni rauba ni deguna causa que fos sobre elhs no fo toquat de foc per que lon foro totz los sarrassis emblausitz. E quar lo creator de tot lo mon gardec las animas del foc infernalh aissi messeys volc gardar lurs corses delh foc mate- rialh per donar isxampli ad aquelhs quey eran mostran aqui sa gran misericordia. E vitz aquestz miracles los sarrassis dessempare- ro l abitacol et aitantost elhs s en vengro a la grassa vays le mones- tier et aquelhs de layns quelhs vi- ro venir aytantost comensero a sonar las esquelhas et aquelhs que estavo a las tors comensero a cridar als morgues que aqui estavan los qualhs eran per nombre .C. et aissi messero aitantost .V. sirvens per refermar las tors et elh d autra part aneros garnir e pugero sobre lurs cavalhs. Et helias regidor que era delh monestier ab .LX. morgues que foro be armatz et atilatz passero or- bio et entre elhs hac .I. monge que avia nom. Rasols los qualh era de gran lynhage et hac grant gaug la bathalha e dix a sos compaynhos que mays valia per .C. dobles com- batre e fayr la bathalha que ligir sauteri ni cantar. Passatz que foro otra orbio elhs viro elhs sar- rassis et aytantost feriro sobre elhs aissi que helias alhs prumiers col- ps anec aussir lo rex de girona e casqu de sos compaynhos ausis .I. cavayer sarrassi. E mentre que elhs se combatian elhs monges que eran romassutz alh monestier ve- ngron ab lurs sirvens et alh pla de sant andrieu fero gran torneyha- ment en tant quelhs sarrassis fo- ro vencutz se fugiro entro elh cor- talh e per dols e per puegs casqu s en anec aissi quo poc. E mornoy de sarrassis entro .DCC. elhs autres fugiro entro la mielha. E quan fo- ro aqui dix lo rey de barsalona a- ra podem conoysxer que nostre seynher. Baomet no valh .I. a- glan pus que aquestz homes ne- gres nos han vencutz. Elh rey de terragona dix aisso no so mon- ges mays diables vius quens an desseubutz ab lur dessebement. No dissetz res sa dix lo rey d ir- landa quar per sert si .Karles. maynes o sap nostra vida volriam aver donada per .III. diniers. E quar nueytz hera helias no volc passar la melha mays que s en tornec ab sos compaynhos ab gran gaug va- ys la grassa sas esalhs e no perde- ro en tota la batalha mays .XXX. sirvens losqualhs sebeliro a sant michelh fasen grassias a dieu et a ma dona santa maria. de la vic- toria que lor avia donada. Elhs sarrassis fugiro tota la nueyt que nos tengro per segurs entro que foro part e una. E mentre que parlava helias ab sos compayn- hos de la victoria que dieus lor avia donada helias dix a sos com- paynhos. Seynhors cars frayres nos sabem be que tot quant es al pueg de vilha bersas escremat et ey gran pavor de thomas e de sos compayn- hos que siam mortz ditas que hac sas paraulhas. Rassols respos Seyn- her be dissetz e donquas anem ves- ser en quin estament son si so mortz o si so vius. helias anec se armar si .XXX. que anero amb elh a cavalh et anec s en vays elh pueg de vilha bersas e quan foro sus l a- bitacol elhs viro tot quant hi ac cremat et helias e sos compaynhos viro los hermitas totz mortz layns et elh quelhs viron mortz agra tan gran dol quelhs cavalhs sos laysxero casser totz en terra. E feron aqui tan gran dol e tran gran playns que nul hom no ho poyria comtar et aytantost elhs tramessero lurs messages a la grassa per lieytz e que portesso los corsses al monestier e totz los morgues issxiro am gran poses- sio et ab grans cans a ressebre elhs corsses menan gran dol e gran tris- tissia de la mort delhs sans hermi- tas resseubutz quelhs agro elhs los van lavar e quan las agro cube- rtz am de belhs draps de seda elhs los pausero davant l autar de vos- tra dona a prop. casqu delhs pre- veyres anec cantar messa per las lurs armas. E mentre pessa- van delhs hermitas a sebelir heli- as dix. Seynhors cars non es causa re rasso nis taynh que aquestz cor- ses sian sebelir ses saubuda de Karles. ni delh .papa. quar elhs foro seynhos d aquest loc e quar sabem per sert que las lurs armas se cologadas alh regne celestialh cove que gran honor lor sia fayta. E mentre esta- van en aquestas paraulhas .V. con- traytz e .IIII. sex intrero al mones- tier ploran e cridan e claman la verge maria e vengro a la glieysa e quant foro layns elhs s agynhole- ro denant lo lieyt de thomas pre- gan dieus e la verge. maria. Elhs sans homes que aqui ero pressens que lor redes sanitat fayta que agro lur oro aitantost cobrero los sex lor vista elhs contraytz cobrero lur sanetat per la qualh causa. totz aquelhs delh monestier fero grans grassias a dieu et a la verge maria. Aprop aisso agro lur cosselh que helias e Rassols ab .XXX. cavalhs anesso a Karles. a narbona e quant foro aqui elhs vengro a la verneda la on era .Karles. e Rolant que cassavo et agro presses .IIII. singlars e .Karles. quant vit helias hac gran plasser de la sieua venguda e demandec li co estavan a la grassa et helias va li saludar totz los morgues los cals se comandavan a la sieua gratia. Et helias va li respondre que fort lor estava be dieu merce quar a- vian d una part gassaynhat e d a- utra perdut. E Karles. dix que be li plassia elh gassaynh en avia gran gaug de la perdoa avia gran des- plasser si alhs ne pogues. Ditas que ac helias sas novas .Karles. anec dir que fam avia e que anessen a la ten- da que dinneras e dinnat que serey vos me comtaretz tot vostre afayr Et al intran de la ost .Karles. mandec a l arssevesque turpi que fes pessar de helias e de sos compaynhos. E l arssevesque anec s en amb elhs e fen pessar be e noblament de tot so que lor fe mestiers. E quant e- lias se fo dinnat elh s en va ab sos compaynhos a .Karles. maynes a la ten- da on era et aqui fo elh .papa. e totz los baros de la ost e quan foro totz aqui aiustatz .Karles. anec dir ad heli- as que disxes tot so ques volria. Et helias va comensar sas para- ulhas en pressesia de totz e comtec ho de mot e mot en qualh guis- sa aquelhs reys ssarrassis avian destruit elh palaytz e sant laures e tornisxarn e vilha bersas e de la mort delhs hermitas e delh mira- dle delh afogament delh habitacol delhs hermitas en los qualhs nostre seynher avia mostrat e fayt gran miracle e pueys elh va comtar de la victoria de la bathalha e delh en- causament que fero entro la me- lha. Pueys comtec lor cols portero a la grassa los sans hermitas ni enquina honor ni covengro a la grassa ni a la glieysa .V. contraytz e .IIII. sex. ni en qualh manieyra reclamero dieus e la verge maria elhs sans martirs que eran aqui pressens e fayta lur oro elhs fo- ro sanatz pueys comtet lor tot quant lor era en devengut pus no y foro. E .Karles. e totz los autres que aisso ausiro de la mort de thomas e de sos compaynhos foron fort iratz e dolentz. Mays empero per los mi- racles que ausiro que fasian ni a- via faytz nostre seynher per elhs de lur martiri aconortero s en pus leu Pueys dix elh .papa. que elh los anera sembelir si no fos malautes la qualh malautia era manifesta a totz. dit aisso .Karles. dix estatz ad anueyt e de- ma aurem cosselh que farem d ais- so et aitantost elh va mandar que tot hom s en anes a sa tenda et aissi fo fayt. Aquelha nueyt lo rey marsseli trames borrelh de comba escura ab .VII.Ma. cavayers per secors a matran aissi que de lur intrada .Karles. non saup res elh ni sa compaynha ni res non sentiro in- tratz que foro los sarrassis a narbo- na agro lur cosselh en qualh guissa se capdelarian. E matran anec ad- ordenar en aquesta manieyra ab son cosselh que borrelh s armes ab .VII.Ma. e matran se metria en aga- yt am tota l autra compaynha e tra- metam .XL. cavayers defora vays elhs e mentre que aquelhs de la ost encausata elh .XL. matran isxira delh agayt e dara amb elhs et aissi fo fayt. Elhs crestias quelhs viro no viro l agayt ni s en raquero et aissi quo ero dessarmatz elhs pugero so- bre lurs cavalhs e segirolhs entro II.Ma. que foro. e mentre fassian l encaus. Matran e borrelh ques se- ro messes en agayt am tota lur compaynha isxiro fora e dono sobre elhs et ausiro be .M.CCC. crestias et aytantost elhs s en van intrar a la ciutat. E Karles. iratz e malh pagatz de la mort de sa compaynha deman- dec cos podia esser en devengut. Se- ynher sa dix. Rolant. ieu me pessi per sert que a nueyt hi aga vengut secors e per aquo no von devetz me- ravelar. E mentre que parla- van d aysso augier danes pres .I. escudier de la regina e quar era son escudier no le volc ausir ma- ys quelh amenec davant .Karles. ero mas amb elhs aquela nueyt. E com- tec lor quo elh rey maisseli lor avia trames secors aquela nueyt ni qui na compaynha eran comtant que lor o hac tot .Rolant. li va donar .I. belh vestir e trames .I. belh anelh d aur a la regina quar fort l ama e la regina amava trop los cresti- as elhs sostenia et avia gran dessieg que fos crestiana aytantost .Rolant. co li hac donat aquo elh l en trames vays sa dona e l escudier quant li fo davant va li pressentar l anelh de part de .Rolant. salutz que li hac di- tas de .Rolant. e elh li na comtar col avian restaurat de mort per amor d ela de que hac gran plasser la re- gina quant ho hac dit. Lende- ma mati prop de tercia. Borrelh va isxir fora armatz ab tota sa co- mpaynha e venc s en al bruelh et aqui elh gitec delh cavalh elh ga- sc engeher et aqui fo fayt gran tor- neyhament e borrelh ausis .V. ca- vayers crestias. Aprop aisso totz los crestias foro armatz. E salamo de bretaynha venc s en de gran poder vays. borrelh e dec li tan gran colp que delh cavalh lol va gitar et alh levar d aquelh fo tan gran escam- pament de sanc e de capitament e tan gran tolement de pes e de mas e de membres que nuls hom no ho poyria dir ni comtar e per forsa los sarrassis levero borrelh dell camp e perderoy .D. cavayers ayssi quelh torneyhament sobrero la com- paynha. de .Karles. e elh messeys .Karles. partic se de sa compaynha et anec ferir lo rey de tudelha aissi que elh elh cavalh fendec per mieg. E .Rolant. ausis arpin. G. ausis torquin. Augier d anes ausis. peranum. Salamo de bretaynha ausis gorta- mun. Torestan frayre de salamo ausis ianundretum. Stot ausis plumerum. Engelier feric aissi fortment Matran que delh cavalh lo gitec elh diable gardec lo do mort Pueys engelier dix li. Matran pa- uc sen ha falit quar noetz avat compaynho de vostre frayre brua- ventum aprop aisso. B. lausec trop engelier per aquelh colp que fe de matran. Guiraut de viana ausis balnyeu. Pueys d autra part raynier de lausaria frayre del payre d olivier. Elh comte de pey- tieus e d aniau. Gaufre de burde- galh. Samson. Benganus. L arsse- vesque turpi. Garnier d alvern- ha totz aquetz ab .XX.Ma. cavayers quavalquero entro las portas de la ciutat de la part delha foro. .XL.Ma. cavayers e .XXX.Ma. pesoni- ers totz armatz los qualhs foro fo- ra las portas et aqui totz se van mesclar essems. Et aqui hac tan gran mortaudat entre des- sa e delha que no poyria esser per hom abbirat. Empero a la fi entre amdos las partidas romasseron en aquelh torneyhament al camp quey moriro .XX.Ma. e covenc lor a clauser las portas de la ciutat. La regina quan los vic blastomet les fort e dix lor que mays lor va- lia que retesso la ciutat. a Karles. que melir ni sostenir fan gran san- tas ni tan grans vitupers ditas que hac aquestas novas elha va dir a borrelh que malh era ve- ngutz a narbona a sos obs. E las menassas que aviatz faytas a la in- trada per mon cap lous son torna- das en dampnage et en gran vitupe- ri. Ditas que hac la regina aques- tas paraulhas. Borrelh sol no li volc respondre causa que li despla- gues mays que la sostenc quar e- ra filha delh almassor de cordoa e per aquo podia dir tot so qu es volia. E matran quant l ac pro escotada elh li va dir que malh o disia e que per als elha no ho di- sia mays per amor de .Rolant. don ne seria qualh que ora punida. E la regina conoc que matran no o dissia mays per gilosya. E dix li Seynher entre meteus de vostra gerra. e laysxatz me amar car nu- lha anta noy avetz si ieu ami tan noble baro ni tan espert d armas quo Rolant. nebot de .Karles. maynes et ieu quelh ami am casta amor per queus dic que si no fos per a- nior de mi pessa fora pressa nar- bona e vos elhs nostres foratz totz mortz. Matran que ausic aquo tot felh e irat partic se davant elha et estero se tota aquelha nueyt. Lendema mati l arssevesque tur- pi armec se ab los sieus e trops d a- utres e per .IIII. partz elhs cavalque- ro a narbona. Matran e borrelh quelhs viro van isxir am tota lur compaynha e l arssevesque turpi vesen demest totz a la venguda va ausir .I. cavayer de borrelh que elh elh cavalh donec en terra et adonquas hac aqui gran torneyha- ment. Et helias era sols caysso vi- ro demandero l essensia a turpi e aneros aytanstost aneros armar a la tenda armatz ques foro elhs ven- gro ab lur compaynha al torneyha- ment e Rasols de venguda va fe- rir. Cabret compaynho que era de Borrelh e gitec le mort en terra cridan la grassa et enans que tires las regnas vays si delh cavalh elh ausis .V. cavayers sarrassis. heli- as que vic que ta be fasia. Rassols sas fassendas hac ne trop gran plas- ser et aytantost elh broqua vays Matran quelh vic estar alh bruelh cridan la grassa e dec li tan gran colp que elh elh cavalh va gitar en .I. valhat empero la regina lol vic casser e totz los autres de cada part e .Karles. quant ho vic dix pros es nostre abbat e quar es de noble linhage fay atrayt e per elh lo mo- nestier de la grassa sera miloratz segon que apar. Matran le- vec se delh valhat e tot vergoyn- hos e ple dira e de tristissia que hac va s en intrar a la ciutat per por- ta reg e va s en a la salha rialh et alh loc on elh adhorava Maometh Ia. hemagena que era gran tota daurada et aquelha elh va penre e feric la am lo pe et en despieyt de maometh elh lava trenquar to- ta disen que pus que .I. vilh mor- gue l avia gitat delh cavalh. Mao- meth no era dignes dasorar ni son poder ni sa deytat res no era Elhs sarrassis que aisso viro van lo reptar trop quar avia batut Maometh e disxero li cos podia elh pessar que Maometh pogues mays quelh creator ni contra la sieua vo- luntat. E matran totz felhs dix e menassec que pus que elh avia pressa ta gran anta per los monges de la grassa que elh no pausera ni armera entro que elh agues destru- it elh monestier si elh vivia e que no volia aiuda nul temps mays de maometh. E la regina quant ac ausidas aquestas novas lasqualhs hac ditas Matran et elha va respon- dre e dix li aquestas novelhas. Rey gitat de celha per .I. morgue no devo per los brasses de la filha delh rey almassor de cordoa esser abrassatz ni no deu esser apelhatz d ayssi avant Rey. Et enans si vos me cressetz ni que pieytz non ven- ga am mon vol rendrietz narbona a .Karles. si no o faytz nostre prepausa- ment sera mudatz empieytz cada dia. Matran que ausic aquelhas novelhas partic se davant elha tor felh et irat et aytantost elh se va ar- mar ab .III.Ma. cavayers et isxic fo- ra e vic que .Rolant. fasia bathalha ab los sieus e trops que n avia faytz ausir aqui quar en talh manieyra eran mesclatz qu a penas conoysian los lurs. E Rasols vic que borrelh sa legrava d un cavayer crestia que era mortz cridec la grassa e venc vays elhs a cors de cavalh. E borrelh quelh vic venir venc vays elh e feriros tam fort am dos que am las lansasas los trauquero la .I. l autre l escut e l aubert aissi fort- ment que casqu e vers ad .Ia. part E quasquna de las partz levec ne elh sieu e li aiudec alhs mielhs que pot. Aissi que helias ausic en aquelh torneyhament .IIII. cavayers. sarrassis e delhs compaynhos de borrelh moriroy .DCC. e delhs au- tres de narbona ses nombre. e Karles. perdec aqui. C. crestias e casquna de las partz combrec elos sieus. E ra- sols pus que fo levat ausis .V. ca- vayers. E borrelh fels et iratz e ple- de vergeynha intre s en a la ciu- tat et adonc romas la bathalha E mentre matran e borrelh foro essems al palhaytz la regina lor va dir qui er ni qualhs vos au- tres los monge o sabo be si cono- gutz los avetz e sils avetz cono- gutz saber devetz delhs autres qui son per queus daria per cosselh queus delivressetz que retessetz narbona a .Karles. e si m en voliatz creyre fariatz ne vostre pro. Ans que fossetz livratz a mort. E nos- tras menassas Borrelh que fa- siatz en comessament ara per ma fe son tornadas e nient. Ma- tran e borrelh que ausiro aques- tas novelhas totz felhs et iratz par- tiro se davant elha ses mot a so- nar .Karles. am tota sa compa- ynha anec s en vays sas tendas efo aparelhat de dinnar quan foro aqui dinneros tot dinnatz que foro helyias diz a .Rolant. e a totz los sieus que temps fora que s en tornes a la grassa per talh que tho- mas e sos compaynhos fossen se- belitz. E .Karles. anec li dir que no volia que s en anes enquara en- tro que aguesso fayta bathalha ab matran et ab borrelh e que elh fos honradament seynhatz per l abbat. Et aytantost .Karles. lol fe sey- nhar a sant felitz elh .papa. e l ar- ssevesque turpi e totz los autres aiustatz elh fo sagratz e benesseytz E Rassols fero prior claustrier fayt que fo aysso .Karles. va donar aRassols C. marcx d argent. E pueys donec a l abbat .XXX. mulhas las qualhs volc donar alh .papa. et elh no las et elh no las volc penre E l arssevesque turpi dix a l abbat que mays valria que las tramesses a la grassa e que las dones per blat cressec ne l arssevesque e trames las a la grassa. Et elhs ro- massero am .Karles. Lendema ma- ti. Matran e Borrelh am tota lur compaynha armatz issiro fora. E d autra part .Karles. fo armatz ab los si- eus. Et al bruelh elhs se mesclero essems et aqui hac gran bathalha. E Rolant. ausis aqui .I. compaynho de Borrelh lo qualh era noble baro que tot lo partic per mieg et avia noz aleysxandri. E mentre ques com- batian de vays alboges de tholosa venc .I. noble baro lo qualh a- via nom falco de mont esclayre e venc ab .III.Ma. cavayers lo qualh ayssi quo venc feric en elhs cridan mont esclayre devenguda elh va ausir lal cassit de tortossa e pueys gitec d autra part .V. cavayers mortz en terra de lurs cavalhs. E casqu de sos compaynhos ausis .I. cavayer sarrassa. E Karles. quant vic falco ac gran plasser de sa venguda e gran gaug e totz los sieus. E quar plavia I. pauc la bathalha de casquna de las partz e cadau s en anec e son loc elhs sarrassis a la ciutat. E Karles. am sa compaynha en lurs tendas E quant foro aqui .Karles. mandec ad aymo que pesses be de falco e de sos compaynhos e que lor amar vis tot so que lor fara mestiers Et aymo fe o largament et alegra quan venc quelhs agro manyat a la nueyt .Rolant. elhs autres baros vengro s en a la tenda de .Karles. per vesser falco que aguesso solas e deport entrelhs e demandan tro- pas novelhas delhas partz don e- ran vengutz. Et adonc .Karles. que relec se ad elh delh abbat de sorese e desh abbat de galhac e de trops d autres quar no li eran vengutz assecors al seti de narbona. E falco respondec li e dix li. Seynher so que a vos plassera faran e casqu delhs venran embreu am tot lur poder. quar son payre de .Karles. pipi avia hedifiquat aquelh monestier e tropas causas quelhs avia donadas per que l abbat de- gra esser ad elh vengutz ab tot son poder pus que sabian per se- rt que ieu era vengut assetiar narbona. E quant casqu hac parlhat de so qu lor plac partiro se d aqui e torneron s en en lurs tendas. E Karles. co videc falco que len- dema manges amb elh. E falco au- tregec li o. Lendema quant se dinnavo que foro a taulha. Ma- tran e borrelh isxiro ab tot lur po- der e van s en vays la ost de .Karles. e de- venguda ausiro .XXX. cavayers cres- tias et adonc hac gran crit per tota la ost de .Karles. ques amesso. E falco que aisso ausic sauta de la taulha e fo garnit ab tota sa compaynha que res no sagro tout de lurs ar- neses mays que pugero sobre lurs cavalhs e dono sobre elhs E falco- devenguda feric alhs prumiers colps gitec mort en terra delh ca- valh a maldiran de segonia et ena- ns que tires a si las regnas delh ca- valh ausis .V. cavayers sarrassis et aqui fo fayta gran bathalha. en talh maneyra que dins porta reg los enclaus per forsa. Mays aytantost isxiro fora per autra porta los sarrassis e vengro sen alh bruelh et aqui hac gran tor- neyhament et aqui moriro .LXX. cavayers crestial. E Rolant. e l arsse- vesque turpi que viro que ay- ssi anava van se mesclar am- b elhs et aviay tan gran compayn- ha de pessoniers que no pogro ausir d aquelhs que eran a ca- valh. E falo de mont esclayre que aisso vic que res no po- dian deliurar cridec la seynha de mont esclayre e quar en cava- lhs res no podian fayr ni degu delhs sarrassis ausir desxendec a pe e d autres amb elh entro .X.Ma. cavayers et am los escutz portans davant elhs e las espassas en lurs mas elhs donero sobr elhs sarras- sis. Et adonc fo fayt tan gran mortandat e tan gran trenqua- ment de membres e tan gran escampament de sanc que se niblec que agues plaugut fort- ment .II. iorns. Calhs ni cans foro mortz nuls homs no ho poyria comtar. Mays de la com- paynha de Borrelh loy moriro IIII.Ma. aissi que de la compayn- ha quey amenec no lin romas- sero mays .M. E moriroy de la part delhs crestias .CCCC. E borrelh que vic que malhanava intrec s en a la ci- utat quar nols poc pus sostenir e nos fo meravelhas quar elh porta- va sus son escut .V. lansas ferma- das. e .IIII. dartz e clausero las por- tas de la ciutat. E quar plavia .Karles. am sa compaynha s en tornec vays lurs tendas. Lendema casqu pessec de sebelir los sieus fayta aque- lha batlha aprop vengro totz los baros davant .Karles. E quasqu dema- ndec li espessialhment narbona. que la lor dones. E Karles. non la volc donar a negu d aquelhs. Mays mentre estavan en aquesta de- manda .I. noble baro intrec en la ost ab .VII.Ma. cavayers .CCCC. cavayers Balestiers lo qualh no era avut en la ost .XVI. iorns avia pas- satz loqualh avia nom aymeric filh d en arnaut de berlanda. e nebot de guiraut de viana e de raymer de lausana e de melio de pola totz aquestz eran sos oncles los qualhs foro filhs de garnier de mon glan E aquest aymeric era vengut de vays Barsalona e de vays lerida lo quanlh hac trop gasaynhat e co que rit. E Karles. quant lo vic hac gran plasser e gran gaug de la sieua ve- nguda quar elh era fort amat per Karles. e nos era meravelhas quar elh era pros e l art e bo cavayer d armas E quant fo davant .Karles. elh li co- mtec tot quant avia fayt ni co li era en devengut et aquo elh li comtec em pressensia de totz los ba- ros. Comtat que hac a Karles. totas las novelhas aprop aisso vengro s en ad elh sos oncles e dixero li que que- ris narbona a Karles. ausida que hac lur raso et elh va respondre e dix que res non faria raso per que quar nos tayn que vassalh qui era res a son seynher mays quant ad elh plassera quem done si li platz ma- ys qu om lo servesqua be e lialh- ment alh miels que puesqua de son poder e quelh ame e quelh te- mia et aytalhs demandas deven esser esxausidas per noble seyn- hor aissi quo es noble seynhor .Karles. et emperayre que es e mo seynhor per queus dic que ieu no sey co li demandes narbona quar ieu no li ey fayt degun servisi per que elh me degues dar tan gran do quo es narbona. Empero ieu ey tan gran cofisansa ad elh quez dara quant ad elh plassera ditas aquestras paraulhas entre elhs .Karles. las hac totas entendudas ia sia ay- sso que elhs nos pessavo ges que elh ho agues entendut .Karles. que hac ausidas las paraulhas aytantost elh va apelhar n aymeric dissen ad elh que elh li fasia donatio de narbona e que si dieus ni la ver- ge maria li donava vida elh li donaria mays. Et aytantost n ay- meric fe li grassias de linholos et amb elhs .VII.Ma. cavayers los calhs fero grassias per amor delh a .Karles. delh gran do que era ta noble e tan ric de narbona et aquest do plac trop a .Rolant. et a totz los autres baros que aisso ausiro. Fayt que ac Karles. aquest do a n aymeric l empe- rador mandec que negu no l ape- les d aqui avant aymeric de ber- landa mays aymeric de narbona Aprop aisso .Karles. fe armar tota la ost e donero bathalha de cada part a la ciutat en tant que intrero a lhas cavas. E matran e borrelh que aisso viro isxiron fora et aqui feron gran bathalha entrelhs aissi quey moriro .CC.LX. sarrassis e XIIII crestias. E quar era nueytz la batha- lha romas e quasquna de lhas partz s en torneren a lurs lox. Aque- lha nueyt segen lo filh delh al- massor de cordoa frayre que era de la regina de Narbona intrec a narbona secors a matran rey que era de Narbona ab .X.Ma. cavayers don agron totz aquelhs de la ciutat gran gaug e gran plasser quan los viro. Cant venc bo ma- ti matran e son cueynhat s ane- ro armar am tota lur compa- ynha canta que n agro e foro totz armatz gran mati. D autra part .Rolant. e n aymeric e .G. ab los lurs foro totz garnitz grant mati e degu de la companhia de Karles. no saubro que secors hi agues intrat aquelha nueyt a narbona Aisinatz que fors aymeric cridet denant totz narbona e trops de sa compaynha e devenguda elh va ausir .I. cavayer E matran que aysso ausic e adonc hac ne gran fasti e demandec per que avia crida- da narbona. Et elh va responre e dix li que .Karles. lay avia donada En aymeric dix li que sis volia bateyar quelh la li rendria et ieu es- peraria autre do quem dones mo- seynhor .Karles. E matran va res- pondre e dix que no ressebria bap- tisme per .C. ciutatz elh do que li avia fayt .Karles. tenialh per aulh e per vil e son cavayer que avia no- m corbealh de tortossa dix a n ay- meric quelh se volia combatre ab elh dissen ad elh que no auri a narbona e que mays valia ma- ometh que ihesus. Aymeric que aysso ausic dix que be li plasia la bathalha. Et aytantost assegurat que fo cadau per las partidas ve- nc la u vays l autre alh pus tost que poc. E corbealh fe ric aymeric tam fort que l esqut elh auberc li va trauquar. Mays no li toquet al cors e va trenquar la lansa per tors. E n aymeric venc vays elh cridan narbona e venc ta fortment vays elh que l esqut li va trauquar elh aubert e per mieg lo cors tot lo va trauquar aissi que delh ca- valh lol va gitar mort en terra delh calh l arma lon portero dia- bles en ifern. Aprop aquo fero a qui gran bathalha aissi merelan de sala ausis .V. cavayers crestias Aymeric que aisso vic va s en vays elh e dec li tan gran colp que delh cavalh lol va gitar. E .Rolant. gitec en terra mort matran. G. gitet en terra borrelh mays degu d aquelhs noy moriro. Mays per sert d aquelhs de cordoa loy moriro .DCC. elhs autres s en intrero a la ciutat mal grat de Karles. Et adonx loy moriro trops a la intrada. Pueys .Karles. tornec s en ab los sieus a las tendas. Et aquest que era vengut a secors a matran. frayre que era de la regina lo qualh a nom amedon venc s en a la regina sa sor que era e dix li aques- tas paraulhas. Trop son valens e pros aquestz baros crestias de las ar- mas quar per sert malh nos an adobatz huey. E la regina li va respondre e dix frayre dix elha no di- setz res pe queus dic que fort mes greu quar hi etz vengutz quar per sert la mort sa penretz quar sapi- atz per veritat que si sa eratz totz los sarrassis quans va en espayn- ha que foso en .I. camp e que no fosso delhs mays .XXX.Ma. crestias ai- ssi serian vencutz totz los sarrassis quo vos veresiriatz .I. massip quar per sert frayre aissi lols menan que si eran fedas per los pratz per que am mo vol si vos m en cressiatz vos lo von tornariatz. Empero cressatz per sert que .Karles. ha donada narbona ad .I. noble baro lo qualh ha nom aymeric que es delhs pus nobles ba- ros de fransa e delhs pus pros d armas segon quey ausit comtar. E si ma- tran mo marit se volia bateyar .Karles. li retria narbona e tota l autra terra mays no ho vol fair per pregar qui eu lo fassa per queus dic per sert que elh no pot tenir narbona que no la perda per queus dic frayre quelh poder ni la deitat de maometh no es res quar tot es belhment a com- paratio de lur creator. E per amor d aisso vos dic que per sert que ieu me vuelh bateyhar en la ley crestia- na e la tenrey ad honor de la bena- urada verge mayre de dieu e delh sieu quar filh lo qualh es vers dieus tot poderos sobre totz autres dieus los qualhs vos adhoratz e vos meteys faretz aytalh am mo vol si no ho fa- ytz per sert vos dic que vostra vida sera breu. So frayre que ausic las no- vas que la regina li dix tenc so trop a gran auta e dix li de grans antas e de grans vilanias e reptec la trop aspramens. Mentre que par- lavan essems la regina et amedon so frayre que era .Rolant. et .G. et Ayme- ric e la maior partida de la ost de Karles. foro totz armatz e van s en vays salas e van la destruir tota e van ausir. CCC. sarrassis que y trobero Pueys cavalquero devays las naus Matran que aisso vic e Borrelh et a- medon isxiro fora ab .X.Ma. cavayers losqualhs avia amenatz amedon de cordoa e van se mesclar essems. Pu- eys fero gran bathalha. E n aymeric cridan autament narbona davant totz va tolre elh cap afustenet d al maria lo qualh era noble baro sar- rassi helias lo qualh era abbat de la grassa dec ta gran colp ad .I. baro sar- rassi que avia nom imicalem que en terra lol va gitar mort. Rasols que era prior claustrier van au- sir autre e fo fayta aqui tan gran mortaudat e tan gran trenquament de membres que nuls hom no ho poyria comtar. Empero lo davant dit amedon perdec aqui delhs sieus IX.Ma. e CCCC. cavayers. E Karles. perdec ni .CC. e .IIII. e quar era nu- eytz romas la bathalha. E quasqu- na de las partz partic se los crestias gausens elhs sarrassis dolens. E pessero de gardar la ciutat. Cant foro vengutz denant la regina e- lha los tenc fort vils. Lende- ma mati totz los baros foro aius- tatz a la tenda de .Karles. Et helias ab- bat que era de la grassa devant totz et elh va comensar son ser- mo e dix enayssi. Co negu no duptes d aquelhs que conoyssian to- mas que l arma d aquelh e de sos compaynhos no fosso cologuadas en le celestialh regne de paradis noy dupto. E co nos aiam aisso co- nogut per trops miracles que per amor delhs nos ha monestatz lo cre- ayre de tot lo mon vesiblament en terra non es covinabla causa que tant los aram triguatz de sebelir E per amor d aysso prec lo trop a- mat de dieu e de la verge mayre sieua lo noble emperayre .Karles. e se- ynher mieu que elh dega voler que aquetz nobles e sans hermitas sian honradament sembelitz e que siam a lur sepultura per talh que lor fassam honor aquelha que lor poyrem fair. Ditas que hac sas no- vas totz autregero que lor plasia e que o tenian totz a bo que aissi fos fayt. E Karles. dix que so que he- lias avia dit tenia per bo et era iusta causa. E Karles. dix ad helias que elh lo y anera volentiers si pogues laysxar la ost. Mays que mandec al arssevesque turpi quey anes elh avesque de paris que avia nom ricart. E Robert que era a- vesque de castras. E Rasols que era d orles. E l avesque de sant honge E l avesque de peytieus. E l avesque d angoleyme et aquestz .VII. avesques vuelh que sian a lur sepultura per queus prec quelhs sebeliatz amb aytanta d onor quo poyretz. e que sian pausatz em belhs locz. Et aissi quo .Karles. o mandec aissi fo tot aparelat e foro .CCC. a cava- lh totz armatz et en dreyt aura no- na elhs foro totz a la grassa los ca- lhs foro resseubutz per los morges am gran prossessio. E quan los cavalhs foron establitz elhs s en in- trero a la glieysa e quant agro orat l arssevesque turpi e sen va la on era thomas e quant lo vi elh se pres a plorar e sos compaynhos am- b elh e quar era tart que era nue- ytz nols volgro sebelir. Lende- ma mati totz los avesques cante- ro messas pe las animas d elhs. Ca- ntadas que agro lurs messas elhs los sebeliro am gran honor et am gran reverencia. E van metre thomas davan l autar maior de nostra dona per .III. brassas e mie- ga. E girma costa elh davant la cadi- eyra delh abbat .IIII. pes e mieg. Feliph mesero davant la cadieyra delh abbat. L autre que era de gres- sia fo mes davant l autar de sant thomas de conturbiera. E costa elh mes hom los dos lo .VI. mes hom costa l autar de sant marsalh. E l autre mes hom costa elh. E deme- ntre quelhs cobrian venc tan gra- n clartat delh celh entr elhs quelh vesser lor empathiava et ausian tan grans cans e tan dosses d an- gils en la glieysa que de gaug que avian eran totz emblausitz. Cant tot aysso fo espassat l arssenesque turpi dix ses tot dupte podem co- noysxer que las lurs armas son co- logadas en le celestialh regne de pa- radis. Aprop aisso l arssevesque turpi mandec alh abbat que cadan fesso festa d aquelhs sans martiris hermi- tas en aquelh dia et en aquelha cale- nda per comemoratio e per gloria d elhs. Elh abbat elhs morgues au- tregeron se que elhs ho farian. E quar era nueytz nos pogron par- tir d aqui. Cant venc gran mati elhs se partiro d aqui e van s en vays narbona e quant foro davant .Karles. elh hac gran plasser e gran gaug de la lur venguda E l arssevesque turpi va li com- tar en qualh guissa los avian se- belitz e quant los sebelian quo lor venc la gran clartat ni quo au- siro elhs cans dells angils quan tot ho hac ausit .Karles. maynes fo fort ale- e e pagat de las paraulhas que ac auersidas delhs efen lausors a dieu et a la sieua mayre. Ditas que li ac turpi e comtadas las novas elh si va demandar si avian als fayt ni si avian auda bathalha pus que pus quelhs noy foron. E Karles. va li respondre que no quar pueys no agro cura de bathalhar raso per que quar tota nostra co- mpaynha es lassa e valh mays ques sian pausatz per mielhs a batha- lhar. Mentre que parlavan d aquestas novas essems intrec .I. messagier d olivier de vays espay- nha e va comtar a Karles. que la nu- eyt segonda devia intrar secors a narbona de la part delh almas- sor so es assaber de la valh furana dalh maria e de valencia e so entre a pe et a cavalh .LXX.Ma. Karles. que ausic aquestas novelhas dix que malh fosson vengutz. Aytantost elh va apelhar .Rolant. et G. e contec lor las novelhas quelh messagier li hac comtadas. Et elhs que au- siron las novas agron gran gaug e gran plasser et aitantost elhs se van be armar e foro amb elhs .XXX.Ma. cavayers per nombre et era nueytz e van se pausar a sant cressent. Et entorn la miega nu- eyt elhs los viron venir et elhs qu e- ls viro aytantost s en van anar vays elhs ferir e fo fayta aqui gra- n bathalha aissi quelhs sarrassis foron totz vencutz. E G. pres lo rey de valencia. Et engelier pres al- cassim de viana .Rolant. ausis lo rey de mursia et abram que era princes delhs sarrassis moric a la bathalha e totz los autres sarrassis que non escapec testa e morroy .DCC. cresti- as quan fo dias elhs pressero tot so que portavo elhs sarrassis cavalh armas vi blat et autras bestias e tot lo mon que portavo de be. Pres que agro tot aquelh gasayn elhs s en van tornar vays lurs tendas. Cant foro aqui elh rey de valencia va prometre que sil restaurava de mort quelh lor daria C. muls quargatz d aur e d argent e M. samitz de seda e .M. sendatz e M. cavalhs bos e nobles e .M. fal- cos montardis. Et. El va respon- dre que so que plaseria a .Karles. el faria e que en autra menieyra elh non sen caisaria metre baylles ni penre autra ressemsso. Aprop aisso elhs s en van a .Karles. et elh que- lhs vic demandec lor que avian fayt. Et engelier va respondre E dix a .Karles. Seynher quant vos de- miat nos nos combatiam et eram a bathalha. Aprop elh comtec a .Karles. enquina manieyra avian faytas lurs fassendas ni cols era en deve- sigut. E Karles. quant hac ausidas las paraulhas hac gran plasser de la victoria que dieus lor hac donada et hac gran desplasser de la compa- ynha que agro perduda don ne fo fort iratz pueys elh los fe totz sebelir honradament a sant felitz Sebelitz quelhs agro. G. dix. a Karles. Seyher ieu ey elh rey de valencia pres e promet gran ressemso que donara si no lausisetz e s il voletz a larguar que no prengua mort comtat que li o hac tot a Karles. va respondre e dix ad .G. amic .G. no plassia a dieu que ieis laysse es- capar degu rey sarrassi qu ieu a- ia viu reyre mi per ressenso car esperansa ey en dieu et a la sieua ma- yre que ya aver ni autres bes noz faliran mentre dieus me done vida. Empero aquest es oncle de matran e si vol retre narbona ia no penra mort e laysxarem lo anar e si no ho vol fair faitz li tolre elh cap e de membre e mez- bre ab los manganelhs gitarem los la ins a la ciutat. fayt que hac Karles. aquest mandament elhs van liar las mas alh rey de valencia pueys van le amenar a porta reg quant foro aqui. G. va dir a ma- tran que aqui era son oncle rey que era de valencia e que si vo- lia retre narbona quelh loy retria sa e salh e si fair non ho volia per sert elh perdria elh cap. E ma- tran na respondre e dix que per totz quans propis parens avia. elh no daria .I. denier. Dit que hac aisso aitantost .G. se partic d aqui vengutz que s en fo ay- tantost elh li fe tolre elh cap elhs autres membres. Pueys elh los fe gitar am los manganelhs dins la ciutat. Matran que vic lo cap de son oncle fo fort emblausitz et hac gran dol e gran tristor am si e totz los autres que eran amb elh que aquo viro disxero a matran Seynher nom diguatz que fari- an de nos que delh rey de valen- cia que es vostre oncle a fayt aisso si nos tenia vius. Per que us disem seynher que mays hu- ey nons calh fair comte de se- cors queus trameta lo rey mar- sseli pus que aissi avem perdutz totz aquestz que nos venian a- ssecors et avia ta gran dol entre elhs e tan gran tristissia que ne- gu no podia l autre a conortar E borrelh anec a metre cor e dix enaissi ieu sey be qu ieu sa mo- des mays ieus promes que ena- Ans qu ieu moria crusselhment ho carvendrey. Amedon que era frayre de la regina ausidas que hac las novas va dir que mays valria que de nueytz ho de dias s en anesso ans que lor vengus malaventura. Matran que au- sic aquestas novas va lor metre cor e dix lor baros no fiatz espa- ventatz ni aiatz paor de re quar em bona ciutat em et enfort et ieu sey per sert que nos aurem seco- rs delh rey marsseli leu e tostz e per aquo estiam ferms ditas que hac sas paraulhas totz s en van a conortar .I. pauc. Ausidas que hac las paraulhas la regi- na que matran hac ditas elha va respon dere e dix enaissi baros las paraulhas que mo marit ma- tran vos ditz son vanas e ses tot profieyt per queus dic per sert que a vos autres fa mestiers que preuguatz l esta .Ia. de dos causas o vos austres penretz baptisme. O per sert penretz morts per .Karles. O per los sieus et aquo embreu de temps si nom cressetz de so queus dic. Ditas quelhs hac a- questas bonas novelhas aprop elha lor dix tropas d autras para- ulhas las calhs no plagro a totz Matran e borrelh et amedon e totz los autres que aisso ausiro foro fort iratz e d autra part per lo gran trebalh que avian de la compaynha que avian perdu- da la calh lor trametia lo rey ma- rsseli elhs se van partir davant la regina et anero sen. Len- dema mati. Matran e borrelh et amedon fero armar tota lur compaynha e foro en cavalhs .V. Ma. e van issir per porta gueyra et enans quelhs crestias fosson le- vatz de lurs lieytz cavalquero en lurs tendas e van ne ausir .CCCC. ans qu es fosso regonogutz. E Borrelh va a trobar. Lambert ave- sque que era de limosi am .V. compaynhos tan solament que venian de l aygua et aytantost elh los va ausir .Rolant. ausic la crida elh trampol elh crit e me- ntre loy venia elh va a trobar l avesque mort e sos compaynhos e trops d autres .Karles. que vic l avesque mort hac ne gran dol e gran tre- balh quar era trop pos e valens E .Rolant. dix. Seynher layssem estar l avesque elh prelayn et avem lo ve- ngar totz espert et aitantost elhs van ferir als sarrassis e devenguda .Rolant. va donar tan gran colp ad .I. cava- yer que tot lo va fendre per mi- eg e mentre quelh ne levavo ausis ne autre et ans que tires las regnas alh cavalh elh ne va ausir .XV. d a- utres et aqui hac fayta gran batha- lha. Los sarrassis que viro que ta- malh los adobavo nols pogro pus sufrir e qui enans pot s en intrec a la ciutat. Et enans que borrelh fos a la porta de la ciutat .Rolant. li fo davant dissen ad elh. Borrelh tropas vega- das nos has faytz grans dampna- ges. Mays ara es venguda la ora que ho quar cumpraras per sert. Mays empero sit volias bategar coz- paynho lot faria de mi e trop lot fa- ria fayr de be a .Karles. per quet dic que trop m es greu de ta proessa si mo- res en erros sarrassina. Ditas que hac Rolant. sas paraulhas. Borrelh li respon- dec .Rolant. sa dix elh si m donavas .C. ciutatz ieu nom batheyaria. Mays faytz gran cortessia hom ditz que vos etz elh pus noble cavayer crestia que sia alh mon entre vos autres. hom ditz que ieu so elh pus noble cava- yer sarrassi que sia entre nos. Com- batam nos ab dos alh bruelh vessen de casquna de las partz. E Rolant. qu ay- so ausic dix li que be li plasia. En- quara dit sa dix. Borrelh et afermi que mays valh maometh que ton ypist lo qualh vosautres ad oratz e dic te que vessen de totz lot venserey. Rolant que ausic aquestas paraulas dix que be li plasia qu es fes la ba- thalha empero bem plaseria mays sit volias batheyar bem plaseria. e serias delhs milors e delhs pus hon- ratz cavayers de la cort de .Karles. Men- tre qu estavo en aquest parlament Rolant. e Borrelh. N aymeric venc vays elhs e dix a borrelh aquestas paraulas Borrelh vos me retretz narbona. e si no o faytz dic vos que vos etz anhs e fals e traydor. Borrelh que ay- so ausic dix li que elh mentia. e que si plasia a Rolant. que ades sen escusaria. Rolant. que ausic aquestas novas entr elhs dix que be li plasia e que elh lor donava segurtat de totz aquelhs de la ost de .Karles. fayt cadau aissi coma nobles cavayers que etz e faytz al mielhs que pusquatz. Diras que hac. Rolant aquestas paraulhas. e donada que lor hac lissensia am dos alegrament vesen de casquna de las partz elhs se van a luynhar et aytantost venc la .I. vays l autre tan regessament qu es van ferir. tam fort que las lansas elhs escutz trenquero elhas singlas elhs pitra- lhs rompero e cada .I. casset e vers en terra los crestias que viro casut n aymeric en terra pesseros que fos mortz. Et aytantost los crestias sen vengro vays elh e cuiero ausir. Bor- relh ho penre. Borrelh que aisso vic trais las passa e defendec se fort e rege et ausis .II. cavayers elhs cava- lhs. Rolant. que aisso vic que aissi li ve- nian desus los crestias fo fort irat e magerment quar elh l avia asse- gurat e tot felh et irat endemes se vays los crestias e van nafrar trops e vedec lor que nol toquesso ni li fes- so malh. Aytantost borrelh puyec sobre son cavalh et intrec s en a la ci- utat. En aymeric tornec s en vais sa compaynha. Borrelh que s en fo intratz aitantost quo fo lavatz per la casu- ta que hac pressa elh s en va tornar fora et aytan tost elh va demandar Rolant. et aitantost va issir quo ausic lo message fora e venc sen vays elh e devenguda elh li dix qu es bacheres. Mentre que parla- van essems a me don frayre que era de la regina venc vays elhs e dix a borrelh que nol laysxaria. combatre essems ab .Rolant. que fos sols en .I. camp mays que ieu me vuelh combatre amb .G. e nos dos combatam al bruelh nos am- b elhs. Ditas que hac a medon aques- tas paraulhas .ont. apelec .G. e dix li las paraulhas que borrelh et a- medon li hac ditas .G. que aisso ausic hac gran plasser e dix que be li plasia qu es combatesso en de- vengutz qu es foro de la bathalha entrelhs. Borrelh va dir ad ame- don ara conoc que i est pros e valens e de bo linhage e pus quet platz que aissi sia dem platz a mi que nos des amb elhs lo nos cocombatam aissi que totz .IIII. Borrelh va dir ad :G. aquestas paraulhas .O. aissi es amedon fra- yre que es de la regira de narbona lo qualh es filh delh almassor de cor- doa bon cavayer et es pros e quar sap que vos etz bos e pros elh se vol combatre ab vos pus que ieu me combatz ab .Rolant. ditas que hac borrelh sas novas .G. li va respondre e dix li aquestas para- ulhas. Borrelh per sert vos dic que fort me plasso aquestas pa- raulhas que vos me avetz ditas respost que hac .O. borrelh va dir aquestas paraulhas a .Rolant. e ad .G. Enquara vos dic mays que mays valh maometh que vostre Xpist. E Rolant. et G. responguero e disxero que al departiment pa- ria qui auria mais de poder ni qui mays valria. audas que agro a- questas paraulhas entrelhs aytan- tost elhs s en anero al bruelh totz .IIII. armatz vessen de canda una de las partz quant foro aqui aius- tatz .Rolant. comessec e preguec. bor- relh qu es batheges et amedon eys- sxament et elhs respondero e disxero que res non farian mays qu es de- liuresso de fayr la bathalha. Et adonc .Rolant. vic que res no podia aquabar van se alveyhar la .I. de l autre elh e borrelh. Mays .Rolant. no volc girar lo ferr de la lansa vays elh e van se ferir tam fort am dos que. Borrelh va trenquar la lansa. E Rolant. va donar tan gra- n colp a borrelh am la restol de la lansa que dalh cavalh lol va gitar en terra E borrelh levec se de terra tot felh et irat e vays las passa e va do- nar tan gran colp al cavalh de Rolant quelh cap li va devalar en .I. co- lp pueys foro am dos a pe autra ve- gada. borrelh mena las passa e cu- yec aver lo pe de .Rolant. et adonc .Rolant. sautec .II. statz e las passa de borrel intrec per terra la maytat. E Rolant los fe vays elh e preguet lo ques batheges e borrelh va li respondre e dix li que pauc li valgra son baptisme si l agues acosseguit de las passa. Ditas aquestas para- ulha. Borrelh autra vegada lol va ferir e dec li tan gran colp. que la maytat delh selcle delh. elme lin va devalhar e va li par- tir per nueg entro a terra .Rolant. que aisso vic que elh no pueyn hava mays quelh pogues ausir va trayre las passa durendarda que avia nom e va li donar tan gran colp per mieg l elme que tot lo fendec quelh muscle e las palla lin va devalhar delh cors. a borrelh pueys elh li tolc lo cap Aprop aisso .G. et amedon foro ay- sinatz al camp. E venc la .I. va- ys l autre tam fortment que a- medon trauquet l escut elh au- bert ab la lausa ad .G. aissi que la lansa la rompec sus mays no fo nafrat al cors. Et .B. feric ta fort amedon que l escut elh au- bert elh cors li trauquet per mi- eg e gitec so en terra mort. Aprop aisso elh lol fe desmembrar et ab los manganelhs elh lol fe gitar dins la ciutat. La regina quant vic son frayre mort fo escoma- uguda de gran dol e fo trista e marida. Matran eysxament e totz aquelhs de la ciutat agro gran paor e de dol foro fort espaventatz Matran que vic tota sa compa- ynha espaordida iuret e menas- sec quelh vegaria la mort d aque- lhs crusselhment et a conortec los al mielhs que elh poc. la regina que totas aquestas paraulhas ausic dix a matran. vostre cofe- tament es vas e ment per que us dic que ara podetz coneysxer que maometh vostre dieus no ha poder en res contralh poder delh creator per queus cosselaria que vos tendessatz narbona a Karles. e queus bathegessatz. E mera lay aquo meteys li acosselec. Matran que aquestas paraulhas ausic fo fort iratz e valhas fort blastomar e reptar e dix que lor cosselh era malvat e dix que re non fera. Los iusieus qu estavo a la ciu- tat conogro en lins sortz que .Karles. penria la ciutat e que seria seyn- hors de tota la terra de sa mar ais- si que agro cosselh entre elhs que venguessen a matran e quant fo- ro davant elh elhs li disxeren que enqualh que guissa si pogues fes concordia ab .Karles. e que saubes per sert que si no ho fasia la ciutat embreu penria e que nos e totz nostres valedors ausirian. Matran que aquestas paraulhas aisic fec so afasti et anient per quens dic que no ho faria per lueynha res delh mon. Car ieu speri aver em breu tan gran secors e tan gran cosselh de marsseli quelhs ven si rey elhs destruhirey .Karles. e totas sas gens. E d aisso ieu so sertz per mes- sagges delh almassor de cordoa. Los iusieus quant agro avuda lur resposta elhs van dir a matran ays- so. Seynher nos vessem e conoys- xem be que aquestas paraulhas que vos nos dissetz so senes frut et aquest cofort que vos metetz. avant res no valh per queus dis- sem seynher per sert que nos lonc avian mays retre a .Karles. que si mo- riam et en totas aquelhas causas que nos pus quam fair per elh sapiatz per sert que nos ho farez aissi coma hom den fayr per so seynhor. Matran que ausic aques- tas paraulhas va lor mandar que per res non ho fesso. Empero elhs iusieus de so mandament nol volgro creyre. Et aitantost quo elhs s en foro tornatz elhs aligiro isaach et amb elh .X. iusieus e van los trametre a .Karles. ab .LXX.Ma. ma- rcs d argent los qualhs li van pre- ssentar de part de la comunia de- lhs iusieus. E quant foro davant Karles. elhs lo van saludar et isaach. parlec prumier e va li dir aquestas paraulhas. Seynher nos conoysxe be et a trobam en nostras sortz que narbona nos pot tenir d aissi avant ni pot contrastar a vos ni aurem poder. E per aquo seynher nos em vengutz aissi davant vos per nos e per totz aquelhs de la ciutat e de part de totz nos vos pressentam aquest tressaur et em seynher iusi- eus los qualhs seynher vos pregaz que nos prenguatz a misericordia misericordia seynher quens auretz avuda nos em pretz aparelhatz que nos fassam per vos aissi coma deu hom fayr per so seynhor naturalh tot so que a vos plassera. Karles. que aquestas paralhas ausic hac gran plasser de lur do que li fero e magerment delhas nonas que li disxero. E va lor respondre en aquesta manieyra. Baros ieu nos fan merses delh do que m avetz pres- sentat e dic vos que qui merse qui er merse merse d en atrobar per que vos dic d aissi avant que ieu vos prenc e ma garda et e ma defensio ditas que hac .Karles. totas sas novas Isaach va respondre e dix a .Karles. Seyn- her no cressatz pas que nos fassam trassio quar per sert nos no tenez res de matran septat que li fam al- cuna cantitat d aver per emparasa per estiers seynher preguam vos que tostemps aia rey de iusieus a nar- bona de nostra gent quar aissi deu esser e de part de lu em nos vengutz a vos lo qualh es delh linhage de david e de baldachi et elh tramet vos per nos aquestz .LXX.Ma. marcx. d argent e tramet vos seynher mes- sagge que si mays ne voletz mays von trametra a tot vostre plasser e tot seynher quant nos avem es vo- stre. Empero seynher .Ia. res vos a- cosselam que devays la part nostra combatatz la ciutat e penretz la pus leu que per autre loc quar vos tenez tota vegada de mur be. largament C. brassas e mays e no aiatz pavor que d aquelha part nostra vos vengua degun dampnage que hom vos tra- gua peyra ni cayrelh ui hom quey sia nous ausara fair degu malh .Karles. que hac ausidas lurs paraulhas tenc se per acosselhat en a lor autregar tot so qu es volgro aprop aisso .Karles. va pe- nre elh tressaur pres quelh hac elhs s en van tornar vays la ciutat. Tor- natz que s en foro elhs van comtat tot so que agro fayt am .Karles. als au- tres iusieus la qualh resposta plac a totz los autres que ho ausiro e s en donero gran gaug anat que s en fo- ro los iusieus .Karles. na apelhar l apos- toli elh patriarcha de iherusalem e totz los baros que eran a la ost aiustatz que foro elh lor va parlhar de la vengu- da delhs iusieus e va lor comtar totas las novas que li comtero ditas que hac .Karles. sas paraulhas. Elh patriarcha va respondre. Seynher sa dix elh pla- sia a vos que hom les comte. E Karles. que ho ausic dix que be li plasia fayt que fo aisso. Elhs se messero a parlar de l avesque de limosi com le portes a la grassa sebelir e mentre que par- lavo d aisso venc .I. cayrelh de vays la ciutat e feric lo patriarcha de iherusalem per luelh dreyt aissi que per lo cogot li va isxir et aytantost elh va casser alhs pes a .Karles. tot emblausit cant hac estat .I. pauc elh va levar sus e va preguar .Karles. elh apostoli quelh si- eu cors fos portat sebelir a la grassa Karles. elh apostoli totz dolens e marritz va lio autreyir. Aytantost col cayrelh li agro trayt vessen de totz elh va morir. Aysinat quelh agro elhs le- van pausar en .I. belh lieyt .Rolant. que vic quelh patriarcha de Iherusalem fo mortz hac gran dol et aytantost elh se pres a cridar en auta otz que totz se anesso armar e que venges- so la mort delh patriarcha. Ayssi quo ho mandec aissi fo fayt. Et aytan tost quo foro aysinatz elhs avero do- nar bathalha de cada part a la ciu- tat aissi quelhs iusieus volian re- tre la ciutat a .Karles. E matran que conoc lo barat delhs iusieus correc vays elhs am gran compaynha de sarrassis cavayers e quar matran fo ab mays de compaynha quelhs iusieus no eran vedec lor qu en- quara no pogro retre la ciutat mays que agro gran pelega entre elhs. Can matran s en fo anatz vays la partida delhs iusieus per guardar que d aquelha part que Rolant. combatia no intresso. La re- gina que avia nom horianda que era monler de matran. Rey de nar- bona quant elha vic que so ma- rit fo ocupat a la bregua. Elha ay- tantost se va aysinar. E merelan lo qualh era noble baro sarrassi et amb elh per nombre .l. donzelhs e gra- n re de donzelhas que eran am la regina et amb aytant d aur e d ar- gent co pogro portar la regina am tota sa compaynha s en va isxir de la ciutat et anec s en via dreyta a la tenda de .Karles. et elh cant la vic reseup la am gran gaug. Cant e- lha li fo davant elha li va dir a- questas novas. Seynher en rey a vos so venguda am tota aquesta compaynha e desemparam nostra ley e tota nostra gent e tot quant avem en iust et enquerent e vo- lem esser bateyatz totz aissi quo em vengutz devant vos ad honor de dieu e de la mayre sieua benesey- ta e de tota la cort celestialh de para- dis don pregus la vostra nobla per- sona que cant ieu serey bateyada et aquestas verges que aissi so am mi que nos donetz maritz. E prec vos seynher que en aquest nueg nos guardetz de vergoynha e de penre an ta encara seynher vos pregui que siam totz aissi quo em devant vos vengutz batheyatz a la grassa. Cant .Karles. hac ausidas aques- tas paraulhas que la regina li hac ditas fo escomaugut de gran pie- tat et am cara alegra elh va respon- dre a la regina. E va li dir aquestas paraulha sapiatz per sert que ays- so que vos demandatz farey e tot so que vos sapiatz demandar ni que a vos plasera ni de vostres compa- ynhos e .Karles. fe aisinar sa tenda que volc que elha estes lains ab sas don- zelhas et ab tota sa compaynha. Aprop aisso la bathalha romas de la ciutat E Rolant. e totz los baros que saubro que la regina fo venguda a la tenda de Karles. aitantost elhs l avan venit ne ser. E Rolant. va la aconortar e totz los baros a tresi e prometen ad elha que li farian tota honor que elhs pogir- esso e tot profieyt. .Ditas que hac .Rolant. sas novas la regina li va respondre tota alegra et am gran gaug que hac de las novas que hac ausidas. Seynher guins grassias vos fan et a totz aquestz nobles baros que so vengutz am vos de so que m avetz dit. Avudas aquestas no- vas entre la regina e .Rolant. En deve- nc se que quan matran fo tornatz de la bathalha ni fo intratz a som palhaitz saup que sa moler s en fo anada am gran compaynha et am gran tressaur vays .Karles. don fo fort trist e marit et hac tan gran dol e tan gran mariment ab si que no saup on se fo mais tot felh et irat anec iurar maometh que elh no pausaria entro ligues tout lo cap a .Karles. sil podia trobar en loc quar li avia touta sa moler e va li tras- metre message quel li retes sa mo- ler. E Karles. va li respondre que elh no lay avia touta per que no lay retria. Mays lo creator de tot lo mon lay avia touta que li donec volun- tat e cor e s en del bateyar et elh lay avia donada per que no lay re- tria. Mays que elh li faria aisso que fi elh sem volia bateyar elh lay retria volentiers e que li daria mays de terra que no tenia ni hac nulre- nips a sa vida. E Karles. va li trametre .I. message e comtec li totas aques- tas novas. Matran que ausic las novas tenc so ad esquarn et hac gran fasti de so que li trames mes- sage quar li parlava de bateyar E va li trametre message que ell era aulh e fals e trahidor e que no devia esser mentaugut per rey si no lay retia trames que li hac massage aytantost elh se va armar am tota sa compaynha e van isxir fora la ciutat fora que fo elh vi. Karles. estar al bruelh ques fo armatz e va s en vays elh e va li dir autra vegada qu elh era aulh e fals e trahidor si nos li retia sa moler Cant .Karles. ausic aquelhas paraulhas tenc so a trufa e valh preguar fort qu es bateyes e fi o fasia elh li retria sa moler e li daria gran re de terra mays que non tenia. E matran quant ho ausic no ho pressec res mays quelh va apelhar autra ve- gada trahidor. E Karles. quant ho ausic tenc so a non res. Empero sa dix Matran ieu me combatrey ab vos E Karles. que vic que aissi los volia combatre amb elh valh desfissar E matran que ausic que l ac des- fissat aytantost elh venc vays elh a cors batut e valh ferir ta fortme- nt que tot l escut li va trauquar e quar trenquec la lansa no li fe autre malh nis girec vays negu- na part ni sol no s en encantelec en deguna part per lo colp que pres E Karles. que vic que malh anava va trayre las passa ioyosa que avia nez e va li donar tan gran colp per mieg l elme que tot lo fendec entro la se- lha delh cavalh l arma son portero diables en ifern. Elhs iusieus que saubro la mort de matran agro gran gaug et aytantost puyeron s en entro .D. armatz al palhaytz. delh. Rey d autra part foro entro CCCC. que van metre a porta reg e vedero la intrada alhs sarrassis los qualhs eran isxitz defora ab ma- tran .Rolant. vas metre alh en caus contra elhs sarrassis am tota la ost e valhs acosseguir a porta reg et aqui hac gran bathalha e moriroy .V.Ma. sarrassis faita que fo la mortau- dat los crestias s en intrero per por- ta reg elhs iusieus que foro aqui laysxerols intrar aytantost layns en la ciutat. En aymeric en lo qualh avia donada .Karles. narbona et intrec s en layns amb elhs en la ci- utat e quant fo alh palhaitz los iu- sieus li van obrir e van s en intrar lains e van li retre tot quant hi avia. Et aytantost elhs pausero la seynheyra de .Karles. sus la ciutat Pueys elhs vais corteyar per tota la vilha. Aprop aisso elhs anero al palhaytz de porta guieyra et aqui elhs van ausir mays de .V.Ma. sarras- sis que lor contrastavo la intra- da. Mortz que agro aquestz fo to- ta la ciutat conquerida que no lor qualc aver paor de res fayt que fo aisso .Karles. fe cridar que negu no fos tan ausart que auses toquar res en loc quey fos a la ciutat. Car elh no vo- lia dar paubra vielha a tan noble ba- ro quo era n aymeric e d aqui avant fo tot assegurat e degu sarrassi que s volgue bateyar non pres mort. Los autres que no volgro penre bap- tisme foro totz espessegatz. Fay- ta que fo la presso de la ciutat estero dins e defora aquelha nueyt am gran gaug. Et aprop .V. messes que la ciutat fo assetiada elha fo pressa. Lendema mati .Karles. fe aportar la patriarcha de iherusalem elh avesque de limosi e totz los autres los qualhs foro mortz en la bathalha a la gras- sa e mandec que nols sebelis hom entro que elh hi fos. E que en aquest mieg loc guardes am gran honor Karles. a cap de .VIII. dias que la ciu- tats hac pressa va fair grans cortz e gran festa pueys elh va partir nar- bona en .III. partz aqui fe arsseves- que lo qualh fo thomas de norman- dia e sotz elh mes .X. avesques en lo qualh va donar lo tertz de la ciu- tat et aqui elh bastic glieysa de ma dona santa maria pueys elh li do- nec posessios. Aprop elh va donar alhs iusieus l autra tersa part quar elhs eran causa per que l avia av- uda. Aprop elh lor donec Rey a tota lur voluntat. Aprop aisso elh se va asesser alh palhaytz e tenc a la ma. Ia. vergua realh et hac en torn si gran compaynha de baros honratz e no- bles et empressensia de totz elh va. apelhar n aymeric de narbona e felh se venir davant si e dix li aquestas paraulhas. N aymeric la tersa part de la ciutat ey donada al arssevesque e l autra alhs iusieus l autra sera vostra e nostra e quar ey donadas las dos. partz diguatz me sins sap bo si us platz ho no. En aymeric li va responre. Sey- nher sa dix elh nos taynh que seynher demande de cosselh a son vassalh de so que volra fayr ni dir per queus dic seynher aytalh a vos que sol no m en demandetz de cosselh de res que vunlatz fayr ni dir quar si ieu era seynhors de .X. ciutatz totas las poy- riatz donar e mi messeys a tota vostra guissa et a nostra voluntat quar per sert seynher tostemps ad omplirey e farey a vostra voluntat en us temps nous serey desobediens en res que vulhatz fair. L emperador que ausic aquestas paraulhas hac gran plasser de so que li ausic dir e va li respondre e va li dir aquestas parau- lhas. N aymeric fort ey gran plasser de vostra resposta e dic vos que be avetz respost coma noble baro e sa- vi per queus dic que vos ne cobra- retz guasardo e bo e per amor d aysso ades lol ne cobraretz. Et ades domx vos per la .Ia. de las partze devant ditas. Bessers que es ciutat. E per l autra dom vos hac de. Elh port de la mar. Enquara vos dom mays Magalona. Usest. Nemses. Arlhe. Avinho. Aurencha. Vivars. Valensia. es de vostre oncle per que no laus puesc donar. Enquara mays vos Elh leo lo qualh es sobre elh flumi de rosser. E dom vos. Rodes. Lodena Caortz. Tholosa. Albi. Carcassona. Regnas. heuna. Empuria. Cocliu- re. Girona. Barsanlona. Terragona. Et aissi auretz .XX.III. regnes de sar- rassis. E seretz per narbona dux. E per tholosa comte. E per las autras ciutatz seretz marques. e de selhas que son conqueridas resebretz ne ades la seynheyra e d aquelhas que no son conqueridas auretz las cant a dieus plasera. Et amb aquestas que ades auretz vos poyretz esser pros e podetz dar e despespendre. Elh do d aquestas ciutatz vos cofermi em- pressensia de totz aquetz baros e li- uri vos lo rialh gant per seyn- halh e per fermetat de posessio de la calh vos meti. N aymeric coma pros e valent que elh era aitantost levec sus e fe li grassias de linholos e reseup lo do e fe s en sos homs e per amor delhs .XXX. cavayers et aytantost elh pres lo gant rialh de .Karles. per possessio e totz sos parens e sos cosis fero lin homenage per l onrat do que li avia fayt a n ay- meric prometen al emperador que tostemps li serian bos e lialhs e que farian tot so que ad elh plaseria ni mandaria e que negun perilh de mort no duptarian a fayr que elh ho mandes negun temps di- tas aquestas paraulhas sos parens alh emperador a prop totz los ba- ros que eran a la cort li fero gra- sias delh do que avia fayt an ay- meric. fayt aisso .Karles. e tota la cavalayria s en van isxir am gran gaug delh palhaitz e fort alegres. E Rolant. et .O. van s en aytantost a l a tenda de .Karles. veser orionda e van la preguar que intres a la ciutat. Et elha va lor respondre e dix lor que no so tenguesso e malh quar per sert noy volia intrar quais raso ley avia quar quant seria la ins ni li membraria en qualh gui- ssa lo solia esser regina ades mor- ria de dol. Ausida que agron la res- posta d orianda .Rolant. et .O. la van a conortar e van li dir gran re de bonas paraulhas. Cant agro par- lhat amb elha .Ia. gran pessa .Rolant. li va demandar sis avia pessat e son cor qualh marit volria ni qualh li plaseria mais de las cort. Et elha va respondre e dix que si ad elh ni a moseynhor .Karles. plasia que elha volria per marit. Falco de mo- nt esclayre. Sertas sa dix .Rolant. be avetz causit quar persert nom pessi que mieler von poguessetz triar en totas las partidas delh mon ni amilorar de ta noble baro ni de tam pros quo elh es. E per sert vos dic que elh auretz ses dupte E seretz amb elh nobla dona e bona et honrada. E si a dieus platz seretz bateyada embreu a la grassa aisso sa dix orionda de siegi ieu mays que deguna causa que sia al mon per que us dic que fort m es greus quar tant ey triguat baptisme E mentre que parlavan essems. d aquestas novas. Falco de mont esclayre. Elh avesque de mont es- sate carcassona. Elh abbat de la grassa vengro essems am gran gaug et am gran alegrier de la preso de la ciutat que agro fayta E Rolant. lausava la dona fort ad al- cus baros quey eran amb elh men- tre que estavan en aquelh parla- ment dix hom a Rolant. que. Falco am los desus ditz venia et aitantost elh lor va isxir defora et emparar e va lor comtar en qualh guissia a- vian pressa la ciutat e nos partic delhs entro quelhs hac amenatz da- vant l emperayre. E quant fo .Rolant. davant .Karles. elh lo va tirar a part. e va li comtar enqualh guissa. Ori- onda volia per marit falco de. mont esclayre. Aprop elh li va comtar tota la raso per que no volc intrar a la ciutat. Ausidas que ac Karles. totas las paraulhas. E donquas sa dix .Karles. vol aissi falco. Orionda. hoc seynher sa dix .Rolant. Et ieus prometi sa dix .Karles. que elha laura per marit en totas guissas. Avudas aquestas novas entre elhs fa nue- itz e van se totz isxir desh palhaitz Lendema mati quant fo tota la cort aiustada davant .Karles. elh va aplhar. Falco de mont esclayre e va li dir denant totz que elh li vo- lia donar. Orionda la calh fo moler de matran. Rey de Narbona e daria li amb elha la ciutat d albi am tot lo comtat peioyas. Empero sa dix Karles. vos lon seretz home delh comte de tholosa et ad elh lo seretz obediens e per elh la tenretz. Falco que aques- tas novas ausic va respondre a Karles. E va li dir aquestas paraulhas. Sey- nher sa dix falco ieu so pres apare- lhatz de fait e de dir tot so que a la vostra nobla persona plasera toste- mps mentre que ieu viva. E Karles. que ausic la resposta hac ne gran plasser. Et aitantost empressensia de totz e de voluntat d en aimeric. elh li fe donatio delh comtat d albi e falco fesen sos homs. En ayme- ric promes li quelh l amaria elh honraria e li daria enquara mays fayt que fo aisso .Karles. e falco am to- ta la baronia essems s en vengro vays. Orionda e quant foro davant elha .Karles. li va dir dona vens aissi falco que vos avetz tant deman- dat a .Rolant. lo qualh vuelh que sia vostre marit. E per amor de vos doni ad elh et a vos la ciutat d albi am tot lo comtat. E quant seretz bateiada penra vos per moler. Ori- onda que ausic aquestas novas hac gran gaus e gran plasser e fe li gra- ns grasias aprop. Aprop aisso. Orion- da parlec trop am falco dins la ten- da e defora estero am gran gaug a- quelh dia. Lendema mati n ay- meric am cosselh de .Karles. pausec et establic senesqualc a narbona lo quanlh avia nom. Robert que era norman. Aprop elh li livrec .DCC. cavayers e mandenc li que guardes narbona be on que elh anes. Aisso fait .Karles. anec penre comiat de la stablida de la ciutat e mandec lor que guardesso be la ciutat de tot perilh Mandat que hac aquo aytantost elh s en va venir vays la grassa am la dona. Orianda. et entorn aura nona elhs foron a la grassa am gran gaug et am gran prosessio. Empero .Karles. ac fayta aportar vianda a .V. iorns aissi que no volc penre res delhs morgues aquelha nueyt. Len- dema mati quant agro cantar per los defuns elhs van sebeli la patriarcha de Iherusalem de tras l autar de vostra dona alh mieg de la fi- nestra de la capelha sebeliro l aves- que de limoges. Tras l autar de sant peyre sebeliro l abbat de sant michelh tras l autar de sant andri- eu. Sebelitz quelhs agron l apos- toli am .CCCC avesques anec sagrar lo sementeri am gran honor et am gran reverensia fayta que fo la sa grassio totz se isxiro de la glieysa. Elh seynher n aymes valos totz co- vidar. E Karles. amb .C. cavayers et orion- da e falco manyero amb elh a la sie- ua tenda. Lendema mati l a- postholi son cors se va revestir eva cantar la messa. E la dona orion- da fo aqui vestida d un drap de se- da trop blanc davant l autar et en .Ia. tina plena d aygua elh .papa. la va batheyar. E Karles. son cors la te- nc a las fons e fo som payri. E Karles. dix que d aqui avant fos apelhada Orionda de mont esclayre. Et aqui messeys falco la pres per moler E quant fo la messa dita isxiron se delh monestier. Empero la dona Orionda ofric a l autar de nostra do- na .II. draps de seda belhs e rix et en quasqu delhs autres autars son do- nec .I. Cant s en foro totz tornatz a la tenda de .Karles. Et elh donec a sa filolha .C. cavalhs nobles e bos e .C. mantelhs am gonelhas folratz de penas vayras am berminis e .C. en- tre compas d aur e d argent donat que li hac aquest do .Karles. Elh la va pre- guar caramens que elha fos bona dona e fisselh crestiana e que ames dieus e que fes be alhs paubres de dieu e que fos be guarnida de bo- nas costumas e de bonessa e de savi- essa. Ditas que hac .Karles. sas parau- lhas ad elha. Orionda li va respon- dre am gran gaug e vic que ta do- ssament e tan cortessa la esseynha va son payri ploran elha li fe gra- ns grassias e va li prometre que elha ho faria en talh manieyra que elh diria que be ho fa e quey faria tot som poder en totas causas que elha pogues fayr ni dir e que tostemps seria aparelhada a son plasser a fair et a dir fayta que hac resposta la dona orionda a som payri .Karles. N ay- meric de Narbona li va dona per ioyas .M. marcs d argent pueys elh la va preguar que li perdones la mort de sos propis parens e quelh ames que elh li faria tostemps secors e valensa si obs li era et elha va li ho tot perdonar e dix li que elha e falco farian tot so queelh volria. Avudas que agro lurs no- vas entrelh. Falco e sa moler anero pe- nre comiat de .Karles. e de tota la baronia que era a la ost. Lendema ma- ti falco am sa moler s en anec et hac amb elh .CCC. cavayers et anec sen vais albi et a mont esclayre. E Karles. romas a la grassa am tota sa cava- layria et aqui elh lor dix en qualh guissa se capdelesso de so que pre- pausava a fayr. Aprop aisso elh va preguar l abbat e sos monges que bes capdelesso e ses forsesso de be afayr e que servesso l orde e que si elhs fasian ayssi coma nobles relegiosses que elh lor creysxiria- lurs posessios e lurs riquessas se- gon que conqueriria terra. Ditas que hac .Karles. sas paraulhas l abbat li va respondre. Seynher sa dix helias que era abbat nos farem en talh ma- nieyra que vos diretz que coma bos relegiosses estam si a dieus platz ni a la sieua mayre. Aprop .Karles. anec dix a n aymeric de narbona ques fes home de ma dona santa maria de la grassa e que li fes homenage et elha gardara vos e us defendra. Aytantost n aymeric sai nec agin- holar davant l autar de nostra do- na et aqui elh fe homenage em pre- ssensia de .Karles. e de tota la cort e va a- qui prometre que tostemps seria bos e lihals et amaria elh monestier aissi coma bo vassalh et aytantost elh va ofrir a l autar de nostra dona .I. calice d argent d aurat e .V. dra- ps de seda fayt que hac aisso em pressensia de .Karles. elh va donar alh. monestier et a l abbat. Borriana so es assaber lisinha e robia e tota la verne- da e va prometre que enquara li daria mays cora que mays li laysxes dieus conquerir. Aisso elh aucreyec alh monestier em pressensia de totz fayta que hac la donassio a nostra dona l abbat elhs monges li van fayr grassias delh do quelhs hac fayt pueys fo tot mes en escrit e .Karles. anec ho co- fermar. Aprop aisso helihas que era abbat va dir a Karles. aquestas paraulhas Seynher si a vos plasia ieu volria anar am vos vais l espaynha quar tostemps so aparelhat de fair e de dir e de valer a vostra voluntat. E Karles. quant ho hac ausit hac ne gra- n plasser de la proessa que dissia. E va li dir aisso .Karles. N abbat be us ho grassec de so que avetz dit. Em- pero no vuelh que y anetz enquara quar lo monestier es enquara pau- bres et aissi no velh quelh destroviatz per despessa que donetz a mi mais que pessetz de be a fair e de be a dir. Mentre que parlavo d aquestas novas .II. messages vengro devays narbona a n aymeric e van lo tro- bar costa la glieysa de sant mich- elh e van lo saludar can lo viro E van li comtar que marsseli era vengut elh almassor de cordoa am- b elh e devia intrar aitantost a nar- bona et amenava ab si .CCC. cava- yers e de sirvens ses nombre los cals menassavan trop ad elh e pessavos que .Karles. s en fos tornat vays fransa Enquara non agro comtadas lurs novas que autres .II. messages van venir e van li comtar que narbona era assetiada e quelh monestier de sant cressent avian destruit e de sa- nt paul e de sant felitz e que li fa- sian saber que ses nombre loy avia vengutz de sarrassis. Aquetz no agro comtadas lurs novas enquara que autres .II. lon van venir e van li comtar que be eran .C.Ma. cavayers en cavalhs que avian destruida bor- riana e corseyavan tota la terra e la gastavan e prendian buous e va- chas e tot autre bestiar que elh po- guesso trobar e so vengutz entro sant. Michelh de navusa e de costa orbio avian aiustat de bestiar ses nombre. E Karles. que aisso vic aytan- tost elh va trametre en tropas de partz sos messages que tot hom que tot hon que pogues portar armas. vengues ad elh e que no fos tan au- sart quey romasses e que lor fassia saber que si romandian que toste- mps aurian perduda s amor. Et aitantost elh va trametre a a tholosa. Ad albi. A caortz. A limoges A peyragorc. Ad engoles. A bordegalh A peytieus. A normandia. Ad agen. A bayhona. A lascar. A mont alba. A ro- des. A cossarans. A vivares. et en tropas d autras ciutatz. Et a clergues et a laix et a totz que armas poguesso portar e mandec lor que portesso vi- anda a .III. messes elhs messages foro entre totz que trames per la terra am letras sageladas de son sagelh delh anelh .CCC. Aprop aisso elh fe fair al monestier tors e forsas que si tant sera que elh no fos al monestier quelhs sarrassis nos po- guesse destruir. Mandat que hac aisso .Karles. aitantost .Rolant. e n ayme- ric e totz los .XII. pars s anero ar- mar ab .XV.Ma. cavayers a cavalh et .I. divenres de nueytz elhs isxiro de la grassa e tota la nueyt elhs a- nero. E foro a narbona prop delh alba e quant foro aqui elhs singl- ero fortment los cavalhs aprop elhs se van aparelhar de lurs ar- mas be e noblament aisinatz que foro elhs van ferir aitantost per mieg la ost es pessegan e trencan et aissi combaten elhs anero entro peyriac. Et enans quelhs sarrassis fossen levatz ni armatz n agro mortz .XI.Ma. e DCC. E gassaynhero .VII.Ma. cavalhs e tot lo mon d aur e d argent e draps de seda e tropas d autras causas ses nombre. E mar- sseli que aisso ausic e totz los autres de la ost delhs sarrassis van cridar autament. Arride Arride singna de marsseli. Et aitantost totz los sarrassis s anero armar al pus tost que pogro et entre peyrihac e sant cressent elhs fero gran torneyhament E Rolant. va ferir am durendarda. pulmeron aissi que vessen de totz lo fendec per mieg delh calh co- lp foron totz los sarrassis espaven- tatz. Et .O. tolc lo cap ad aramo Augier gitet mort en terra cabret Samison de bretaynha anec iun- tar amb ospinelh et am dos cassero en terra e verses. N aymeric de nar- bona vic marsseli e va li dir que mala a sos obs hi era vengutz e que mala avia assetiada narbona. Marsseli va li respondre e dix li que ni elh ni .Karles. ni hom delhs sieus no li podian es- capar ni fugir a sas mas. E mentre que avian las paraulhas essems en- tre n aymeric elh rey marsseli .Rolant. sonec a marsseli et aitantost elh s en venc vays elh a cors de cavalh e va tray- re la spassa e marsselhi conoc que elh era et aitantost quo poc elh s en fu- gic vays los sieus. E Rolant. seguic lo aytant co poc. E marsseli que vic que no li podia esquapar laisxec so casser delh cavalh en terta. E va donar tan gran colp alh cavalh que tot lo fendec per mieg que cuiec ferir marsseli. Et aytantost mar- sseli comenset a cridar autament sa seynha et aitantost fo acorregutz per los sieus e van lo levar de terra En aymeric de Narbona vic l almas- sor de cordoa et aitantost va s en vais elh e va li donarar tan gran colp que en terra lh girec mort vessen de totz Lo rey marsseli que lh vic mort ac ta gran dol e tota sa compaynha que hom no so poyria albirar e foro fort espaventatz los sarrassis de la mort delh almassor a gran meravelha. Aissi que elh torneyhament durec II. iors e van hi morir .III.Ma. sar- rassis estiers los .XI.Ma. davant ditz que ausiro fait lo torneyhament Rolant. e n aymeric am los lur s en tornero vays narbona am gran gasayh et am gran gaug. E Rolant. E n aimeric de narbona tramessero lu- rs messagiers a .Karles. am lurs letras En las calhs letras se contenia en qualh guissa eran intratz a narbona E delh torneyhament que acvan fa- yt. E fasian lor saber que .XIIII.Ma. sarrassis loy avian mortz. E l almas- sor de cordoa e trops de nobles baros sarrassis. Ausidas que hac .Karles. aquestas novelhas no triguec gayre de dias que s en anec vays carcassona. E l a- vesque resseup lo am gran sollem- pnitat et am gran gaug. Lende- ma mati falco de mont esclayre ve- nc devays sa terra ab .M. cavayers be aysinatz et ab. CCC. arquiers e Karles. cant lo vic hac gran gaug e gran plasser de la sieua venguda et ay- tantost elh li va demandar de la do- na orionda sa moler cos capdelava e falco va li respondre que fort se capdelava be coma nobla dona e bona que era e lialh. Aprop aisso elh li comtec que tot le mon li venia ad aiutori quar per sert seynher elh paire no espera elh filh nilh filh elh payre mays que totz li venian aiudar alegrament. Ditas que ac falco sas novelhas a Karles. Aprop .Karles. li va comtar de .Rolant. en qualh guissa avia faitas sas fassendas e pueys com- tec li de la mort delh almassor de cordoa e dix li que embreu seria. seynhor de cordoa am la voluntat de dieu pueys elh li promes que elh li donaria e li faria gran re de be Ausidas que hac falco las no- vas de si aitan tost elh s en va fora la vilha am totz sos compaynhos a sa tenda alberguar. Lendema mati vengro los guascos e foro entre a pe et a cavalh .LXX.Ma. E Karles. quant saup que venian anec lor isxir de fora e de lur venguda hac gran ga- ug e gran plasser aissi que la cara li tornec colorada de gaug. que hac e quant los vic elh los va saludar e valhs emparar alegrament et am gran gaug que hac de lur vengu- da. Pueys elh lor va comtar en calh manieyra lo rey marsseli avia as- setiada narbona ni en qualh guis- sa .Rolant. loy era intratz et elhs van res- pondre. Seynher no y haya autras novas mays aitantost que anem vays narbona e per sert venserem los e noy esperem autra compaynha E .Karles. que ausic la lur voluntat fe lor grassias de so que dissian e car eran vengutz tan honradament. vays elh. E pueys va lor dir que mays valia que esperessan l autra compa- ynha que devia venir. Ecosta la gras- sa prop d orbio van se cologuar gran re de compaynha. Lendema ma- ti vengro vays .Karles. totz aquestz que ausiretz. Peytavis. Normans. Cen- tongeses. Ayanesses. De tholsa D al- beges. De caortz. De rodes. Que totz d a- quelhas partidas. E Karles. quant los vic hac gran gaug e gran plasser de la lur venguda. E va demandar alhs arssevesques et alhs avesques quey eran quans podian esser entre totz et elhs van respondre a .Karles. e disxero li que mays de .LX.Ma. cavayers loy a- via e d autres homes a pe ses mom- bre e costa elhs autres elhs se van a cologuar a lurs tendas. Aquelha nu- eyt venc l abbat de la grassa e com- tec a .Karles. en qualh guissa .Rolant avia mort lo rey de pampalonia al bru- elh. Elh divenres avia mort l alca- ym delh coyne e co en .II. torneyha- mens avia mortz trops sarrassis. Ditas que li hac l abbat las no- velhas aitantost venc .I. messagier a Karles. e va li comtar que gran com- paynha l esperava d alvernha. De ber- goinha de proensa. E trops d autres d aisselhas partidas e no ausan pas- sar l estaynh entro que vos ven- gatz vays elhs nilhs sarrassis no auso passar vays elhs. E Karles. cant aisso ausic mandec a totz aquelhs que eran aqui aiustatz que cant au- sirian las trompas sieuas entorn la miega nueyt que totz se levesso e que partisso d aqui armatz et aysi- natz e que fosso apparelhatz per anar vays narbona. Elh abbat de la grassa que aisso ausic va preguar .Karles. quelh laisxes anar aisinar a la grassa e que- re mays de compaynha e dema en torn prima trobaretz me am tota ma compaynha a boriana e prec vos seynher quem esperetz .I. pauc aqui E Karles. valio autreyar. Et aitantost helias s en venc vays la grassa. E prop de la nuega mieyt .Karles. fe tro- mpar per tota la ost e per la vilha e fe mandar que totz s armesso per anar vais narbona. E sogon que mandec fo fayt.E .Karles. am tota la ost venc s en a borriana. E cant helias fo vengutz a la grassa los mon- ges lol resseubro humilment et elh va los saludar totz de part de .Karles. A- prop aisso elh lor va comtar en calh manieyra .Karles. los devia am lo rey mar- sseli combatre e per aquo prec vos que cascu lous aisinetz al mielhs que pusquatz e que anem ad elh assecors Et enans l abbat avia fayt venir. al monestier gran re de cavayers e d autra compaynha de sirvens per part de marsseli si vengues per destruir lo monestier. Et e- nans quelh abbat partis delh mo- nestier fero .D. cavayers e .LXX. tost l abbat am tota aquelha com- paynha va s en vays .Karles. et entorn pri- ma elh so va a trobar a borriana am tota la ost. E Karles. quan vic l abbat am tan a sauta compaynha ni ta be aparelhada hac gran gaug e gran plasser de la sieua venguda. e valh trop lausar a gran meravelha e per semblansa d amor que li avia elh le va baysar. E quant foro totas las compaynhas aqui aiustadas .Karles. las va comtar e trobet que eran .LXX. Ma. cavayers e CLXXXX.Ma. pessoniers be armatz e be aparelhatz per com- batre. Comtatz quelh hac elh los va preguar et amonestar que casqu ses al mielhs que pregues a mon tan quelh hac .Karles. Elh .papa. leo los va totz absolvre de totz lurs pec- catz. Aprop elh los va sermonar et amonestar que aqui eran totz aius- tatz per la santa fe chatholichalh ad esxausar e per la gent paguana a destruir. et encausar e per aquo no ayatz degu paor quar per sert si negu moretz en la bathalha totz von iretz davant dieus e seretz coronatz en lo regne celestialh de paradis e per amor d aysso cadau aya cor de leo quar per sert dieus es am nos e la sieua mayre fenit que hac elh papa son sermo totz alegres et am gra- n gaug se partiro d aqui et anero s en vays narbona. E selh quelhs guissavan dix a Karles. Seynher n empe- rayre veus totz los aragonesses a mo- nit laureus que per erguelh que au no volo estar essems am l autra. ost. e seria bo si a vos plasia que fe- rissem prumieyrament ad elhs. E .Karles. dix que per sert elhs serian. vencutz prumiers. E quan foro. davant borriana en .I. belh pla. elhs estero aquelha nueyt. Cant venc bo matians que fos alba elhs foro al intran delh pla et a la vista de narbona elhs viro las tendas de la ost. Et a mont laureus elhs anero a trobar totz los arragone- ses en lurs lieytz per gran erguelh que avian et aqui elhs van ferir prumieyrament et aqui elhs los van totz espessegar que no n esca- pero mays .IIII. que aportero las novelhas alh rey marsseli cols era pres et aqui elhs grasaynhero gran re de be so es assaber. gran re de ca- valhs. aur. et argent. e draps de se- da e las tendas e gran re d autre be quey trobero et am tot aquo elhs s en anero. E moriroy be .XXXV. Ma. que non escapero mays .IIII. que fero las novelhas al rey mar- sseli. E quan marsseli hac ausida las novelhas hac gran dol e gran tristissia e tota sa compaynha fo fort espaordida de la mort delhs aragonesses. et aitantost elh fe cri- dar per tota la ost que totz s armes so et aitantost elhs foro totz ar- matz et aisinatz. E Karles. tot suau e gent e da pas venc vays elhs pre- gan la mayre de dieu que li do- nes victoria de sos enemix. E cant foro costa .I. riu entre mont lau- reus e narbona va ferir .Karles. sobre elhs et aqui fero gran torneyha- ment. E Karles. va ferir prumieyra- ment lo rey de segonia le calh avia nom felyn. e dec li ta gran colp que en terra lol va gitar. mort e .VII. cavayers sarrassis aprop aus que tires las regnas delh cavalh a si cridan meravelosa- ment sa seynha. En aprop gui- raut de viana. Elh comte d avin- ho. Elh comte de peytieus am .X. Ma. cavayers feriro sobre elhs et enans que tiresso a reyre los ca- valhs ausiro .XX.Ma. cavayers. sarrassis. Et .I. noble cavayer sarrassi que vic que mal anava dix al rey marsseli. Seynher faytz vostra gent aiustar et aparelem nos de combatre e donem lor ba- thalha quar gran vergoynho lons es que aissi perdem nostra gent e no sabem co quar nos em .II. tans ma- is que elhs. Et ospinelh va dir a marsseli. Seynher ieus ho dissia be que res no guassaynhariam am .Karles. e vos menasavatz lo que mal grat delh iriatz entron a paris e que la lol penriatz e que en totas vos fariatz a paris coronar. Perque us dic seynher que nous cal quelh anetz serquar a paris quar pus pres lol trobaretz que velh vos aissi prop de vos e no sembla ges que aya si- an paor de vos quar veus que ia ha ferit en nostra ost quar totz los aragonesses an mortz que no- n a escapatz mais .IIII. E si be no us aparelhatz vos e vostras gens per combatre e quelhs amonestetz be de defendre e nos e vos e totas nostras gens serem hi vas vencutz quar gran temensa ey que totz hi mor- rem si guayre dura aquesta perdoa de nostras gens. Ausidas que hac lo rey marsseli las novas d ospinelh aitantost fe a parlar sas gens e las va amonestar al mielhs que poc. Amo- nestatz quelhs hac totz se van ar- mar et aparelar et aytantost elhs van fair torneyhament lo calh du- rec entro a la nueyt. E Karles. tornec s en a mont laurens et estet aqui. tota la nueyt am sa compaynha. Et aquelhs que eran a samseu sa passero l estaynh e foro .XXX.Ma. ca- vayers. E Rolant. elhs .XII. pars que ausiron dir quelhs venian van lor isxir fora per emparar e quant foro fora essems .Rolant. lor va comtar enqualh guissa .Karles. avia mortz totz los aragonesses los calhs eran en co- mpaynha .XXXV.Ma. que no n esca- pero mays .IIII. que portero las no- velhas al rey marsseli et en aprop co- n ausiro .XX.Ma. al torneyhament que fero e pueys al intran de narbona que n ausiro mays de .XII.Ma. Et en- aissi comtan lurs novas vengro entro porta reg. E cant foro aqui pauseros costa sant felitz et aqui elhs se tendero car vos volgro reculir dins la ciutat. E Rolant. tendec se a- qui messeys e trops d autres. Elh rey marsseli que saup que aquis fo atendat .Rolant. am sos .XII. pa- rs. hac ne cosselh de sos baros que sen leves e cant venc en vays miega nueyt elh s en va levar e vas mudar a sant cressent et a peyri- ac et aionquieras car marsseli no volc romanre entre la ost de .Karles. ni a la ciutat. E cant foro cologatz entorn miega nueyt. Cant agro gitadas lurs guaytas. Tornabelh de cordoa frayre delh almassor de cor- doa venc ad aiutori al rey marsseli e per vegar atressi la mort de so fray- re venc am .XXX.Ma. cavayers. be aparelhatz e be armatz. E marsse- li can los vic hac gran gaug e gran plasser de la sia venguda et aytantost elh los fe atendar costa si am lurs tendas. Atendatz ques foro e repassimatz. Marsseli li va comtar a tornabelh la mort de so frayre l almassor. Pueys va li comtar en calh manieyra .Karles. los avia adobatz ni co lor avia mortz los aragone- ses. Ditas que hac sas paraulhas ma- rsseli. Tornabelh anec iurar. Mao- meth que lendema vengra crus- selhment la mort de son frayre e delhs sieus e que elh tolria elh cap a falco de mont esclayre s il podia. trobar en loc. Aisso dit mangero .I. pauc en aprop elhs dormiro. Lendema mati tornabelh s a- nec armar am los sieus compay- nhos e cavalquet entro la ost de Karles. E devenguda elh va ausir .V. donzelhs que eran anatz a beurar cavalhs. Et en aisso falco de mont esclayre fo armatz e la mager par- tida de la ost et aitantost elhs se. messero ad encausar aquelhs. E falco qu en vic anar tan ricossa- ment e tan crusselh. Tornabelh. qu en menec totz los sieus davant si demandec li quo avia nom et elh respondec li e dix que elh avia. nom. Tornabelh. Et elh deman- dec li atressi co avia nom elh et elh dix li que elh avia nom falco de mont esclayre elh n apelava hom e vassalh de .Karles. e amic. E tornabelh que ausic que elh era falco dix li aquestas novelhas. Car has ma neboda per moler ieu. me vuelh combatre am tu e dic que mays val maometh que ton crist e dic te que ta moler es fal- sa baguassa e de lial. E falco autre yec li la bathalha e dix li que de so que elh dissia mentia aulhment e falsa e delialh per la gola de so que disia e que elh lol ne retria mort e vencut coma aul e fals e delialh que elh era. Aprop aisso elhs ferme- ro la bathalha cadau. En aprop. Karles. s en va intrar a la cutat. E Rolant. en aymeric de narbona isxiro fo- ra la ciutat be armatz e be apare- lhatz am tota lur compaynha e totz armatz e guarnitz de casquna de sas partz foro en aquelh pla en- tre narbona e la mar. Et assegura- da la bathalha de casquna de las partz falco fo aqui be armatz ar- matz e be aparelhatz e tornabelh atre si. Aytantost quo foro aisinatz venc la .I. vays l autre tan rege e tam fort de poder de cavalh que talhs colps s anero donar can dos e verses cassero en terra. E cant tor- nabelh fo dessat. E falco eysxament Tornabelh trays las passa e va donar tan gran colp per mieg delh cap a falco que de la part dreyta li des- xendec .Ia. partida delh elme mays hanc res delh aubert no li poc en- vassir e gitec lo tot a perpauc de sa mermoria et aitantost tornabelh va ferir falco per las cambas am la spassa que las hi cuyec torar. E falco guardec se delh colp quan los vic venir e sautec atras grans .II. brassas. Et aitantost falco torna vays elh e va li donar tan gran co- lp per mieg l elme am la spassa que tot lo va fendre entro la seynsxa et aqui va morir tornabelh n essen de totz. E Karles. e totz los autres baros pres- fero falco e ferol puyar sobre son ca- valh et am gran gaug et alegran car tam be li era pres elhs s en intrero. Et aitantost elhs se van aparelhar de fair la bathalha et entre sant cre- sent e cionquieras elhs foro aiustatz et aqui elhs se van mesclar. E Rolant. devenguda anec fendre .I. cavayer de cordoa am durendarda cridan autament sa seynha. Aprop elhs fero aqui gran bathalha. E calhs ni cans hi moriro nuls hom nous ho poyria comtar. Mais entro ion- quieras fo encausat marsseli elhs sieus trenquan et ausisen. Et a- donc lo rey marsseli cridec trop. autament sa seynha et hospinelh eysxament. E frenagan. E torna- filh. E beligan. E gatan. E fassa- broyne. E sobian E tatenan. E totz los autres reys cridan lur seynha. cadau autament cridec. E cadau aiustec los sieus al mielhs que poc E can foro totz aiustatz elhs girero vais los crestias e donero amb elhs per talh forsa e per talh poder que malh lor grat los tornero entro sant cressent be afortidament. Car de casquna de las partidas los cavayers eran lasses la bathalhas sessec .I. pauc e casqu qui a pe qui a cavalh tornec s en vays los sieus a las tendas. Aprop aisso quant se foren pausatz aqui vengro gran re de comunias e can foro aqui elhs se van aparelhar e be armar las calhs comunas foro d aquestas par- tidas que ausiretz de normandia. Teo- ronisi angevis Alamayns bretos. Engle- sses. Fransesses. De flandres. Peytavis. Pinquartz. Pontesses. Centongesses. Engolesmes. Peyragorex. Lemosis. Alver- ynhasses. Daycx. Bergoynhos. Foresses. Vianesses. Rodesses. D albeges. Caorse- sses. Gascos. Tholsas. Carcassesses e tro- ps d autres .lox. E foro entre totz .C. .XXX.Ma. crestias. E totz adordenada- ment entre elhs vengro. E de l auta part atresi hac gran geuda e gran compaynha de pesoniers de marsse- li. e foro entre totz .CCC.Ma. Aisinatz que foro cadauna de las partidas aitantost vengro los us vays los autres aitantost quo pogro et hac entre elhs tan gran bathalha que nuls homs no ho poyria comtar. Empero los sarrassis foro vencutz E morroy de crestias .C.XIIII.Ma. sirvens. Aprop aisso foro autra ba- thalha los cavayers crestias am los sarrassis e moriroy per nombre de la compaynha de marsseli .XXXV. Ma. cavayers. Elh lassec fo gran e la nueyt venguda enaissi la bathalha romas. Mays sil dia dures mays los sarrassis foro vencutz que no n es- capera testa. Partitz qu es foro .Karles. am tota sa ost tornec s en vays nar- bona. E per lo gran lassec que er en elhs alcus ni hac que manyero .I. pauc aquelha nueyt e d au- tres ni hac que no volgro man- yar res. Mays totz pessero be delhs cavalhs. Pueys hac ni alcus ques anero pausar dormir totz vestitz. e d autres ques avero despula e dormi- ro fort be per lo gran lassec que avi- an. Marsseli que vic que ta mal li era pres d aquelha venguda am le cosselh que hac de sos baros aquelha nueyt ans que fos dras elh s en fo a- nat al mays que poc vays sa terra aissi que hac anada .Ia. gran lega ans de dia otra narbona. E cant fon dias las gaytas de .Karles. viro que totz s en foro anatz et aitantost elhs s en van a .Karles. e comtero si quelh. Rey. marsseli s en era fugit am tota sa coz- paynha e que no y vessian deguna tenda car am tot n eran anatz E Karles. que aisso ausic mandec a sa coz- paynha ques armesso totz et aytan- tost quo foro aparelhatz .Karles. lo va se- guir am tota aquelha compaynha e foro .LX. .Ma. cavayers et entre que fo nueytz nol poc acosseguir car per sert be avia cavalcadas .XV. legas. et en .I. mal pas elh los va acossegir que avia nom alalbairas et aqui elhs donero sobre elhs e tolgro li al mal pas a marsseli .XXX.Ma. sarras- sis. E III .Ma. saviniers cargatz de vianda e .LXX. camelhs cargatz d a- ur e d argent. E denaps e de copas obradas meravelosament. En a- quo fo nueyt e .Karles. romas aqui. E marsseli que vic que manl ana fugic al mays que poc am totz ay- selhs que bos cavalhs amenavo que no sa remenero entro que foro a mont agut et aqui elh romas car lo seynhor era son vassalh lo calh avia nom frenagan. Et elh cant vic marsseli va li dir aques- tas paraulas. Seynher ieu vos ho dissia be que no anessetz a narbo- na car autra vegada aviatz be cono- gut lo poder der .Karles. per que nos vos aviam donat per cosselh que per deguna causa delh mon nos nous combatessetz amb elh car per sert no son penria be. E mayssel va Karles. responre. Per sert vos dic que ser- lant mes que aissi lom devia pe- nre aquesta vegada et aissi l om devia en devenir. Mays queus dic que pus que so escapat am vida que per sert sera crusselhment vengat e car venray tot so que ey perdut. Mais queus prec cara- nierit e la vostra fesseltat et a la vosta amistat que vos lom pres- tetz so vostre cavalh. Car per sert per temor de .Karles. fugirey al mays que que puesqua a nueyt. E frena- gan que era seynher de castelh dix li. Seynher nous cal duptar de .Karles. car per sert le castelh quem e fort e per aquo no temem nuls homs que venga e per aquo nous en partiretz d aras. E marsseli cant vic sa voluntat romas se aqui. am tota sa compaynha. E frena- gan fe cologar tota la compaynha de marsseli en aquelh castelh e pe- sec ne be e noblament. Canr ve- nc sus l alba .Karles. am los sieus seve- ton se e cant foron armatz ni apa- relhatz et elhs se viron mont agut denat elhs e no y viro degu delhs. sarrassis. E Karles. sa meravelec se trop. car noy vi hom entorn le castelh e dix cos padia fair que hom no y ages E Rolant. dix li seynher per sert ieu lo ni pessi que a mont los sian albegatz et aqui son romassutz a nueyt. E Karles. aytantost am tota sa ost anec s en a mon agut. E frenagan cau los vic venir anec las portas clauser e no laysxec isxir fora elhs sarrassis E Karles. cant fo denant lo castelh elh se fe isxir defora ad .Ia. finestra Mar- sseli e va li dir aquestas paraulhas can lo vic. Marsseli co us etz aissi aluynhatz de narbona co us etz ais- si enclaus en aquest castelh no isxi- retz fair torneyhament am nos. E marsseli anec se escusar e dix li que no avia cavalhs. Mais quelh li fasia saber que ans que vengues .I. an que son gaug tornaria em plor et en ira ses dupte. E Karles. anec li respondre no es aissi ora d aver no vas ni d aver contensa. Mays que us dic que pus que vos etz enclaus en aquest castelh que d esta ora ey- nant aura nom clausa et enaissi fo apelhatz d aqui enant. E car lo castelh era fort e .Karles. no era ven- gut aparelhat per combatre hac de cosselh de sos baros que s en tor- nes vays la grassa. Et aytantost elhs s en vengro aisselha nueyt et elhs i agro entorn le pueg de taug Lendema gran mati elhs se partiro d aqui e vengro s en a la grassa e foroy vays mieg dia. L ab- bat elh morgues ressenbrol am gra- n gaug et am gran alegrier et am gran prossessio. E Karles. am tota sa ba- ronia anec s en davant l autar de nostra dona orar. En aprop elhs se isxiro de la glieysa. E Karles. va com- tar a l abbat et alhs monges tot so que avian fayt ni en calh guissa avian vencut marsseli e pueys col avian encausat entro mon agut. Et aysselha nueyt estero am gran ga- ug. Lendema mati .Karles. a ius- tec totz los prealhatz e totz los baros elh abbat elhs monges aiustatz que foro .Karles. lor va dir que elh no era vengut aqui per alhs mays per penre comiat delh abbat e delhs mon- ges. E preguec los que iusquesso honestament coma bos relegiosses. e que tenguesso la regla e que no fo so de gastadors mays que casqu en tendes et en humilitat et en milo- rament delh monestier alh mielhs que pogues casqu. E cant los hac aissi amonestatz l abbat anec li res- pondre e dix li aquestas paraulhas Seynher si dieu ho vol nos farem en talh manieyra que tot hom di- ra que coma bos relegiosses estam Som plasera sa dix .Karles. En aprop l abbat dix a .Karles. Seynher pus que vos avetz fait aquest monestier plasia a vos pus que elh sant pay- re es aissi e trops d arssevesques. e d avesques que sia la glieysa elh autar sagratz car d ara no sera ta be aisinat ad onor de dieu e delha sieua maire e delhs autres sans per que hom ha faytz aissi autars et ad honor d aquetz sans hermitas per que aquest monestier es avutz fait e per aquo seynher plasia a vos que mentre es ta be aisinat ques fassa car onor sera a nos e profieyt Et em- pero seynher pregam la vostra noble sa aissi com prega son seynhor que si elh vostre cors es lueynh de nos que de corage nos siatz de prop e de bon co- rage lons ametz tostemps e nos vesi- tetz per vostres messages Ditas que hac. l abbat totas sas paraulhas .Karles. anec respondre e dix sor aquestas pa- raulhas. N abbat vos cressatz per sert que tostemps lo us amarey vos elhs monges elh monestier e tostemps lo us aurey en mermoria. E sapiatz per sert que si dieus me dona vida encara donarey mays al monestier que donat noy ey e per aquo es forsaus de be afayr. En aprop dix .Karles. que be li plasia fort qu es fes la sagra- sio delh monestier. En aprop elh va pregar lo seynhor .papa. que elh fes la sagrasio al pus honradament que elh pogues. Elh .papa. respondec e dix que hom los comtes. Aprop elh fe so sermo e dix en aissi. Baros fray- res e filhs nos no avem mays .V. io- ms entro pasqua et en aquest care- me avem traitz grans malhs e sos- tengutz. E per amor d aisso ieu do- ni. per cosselh que totz romangam e que tengam aissi festa per talh que pus honradament sia sagrat aquest monestier. Et aiam totz los prealhatz d aquesta provincia. e dimartz aprop la octava de pasca fassam la sagrassio et enaquest mieg pessat cascu de so que avetz a- fair et estaus cascu am gran gaug e repausaus cor mestiers nos fa per lo gran trebalh que avem avut aquest careme. Empero casqu fassa aissi coma bo crestia e fassa que casqu los cofesse en aquesta santa festa de pascha de sos peccatz en talh manieyra que pueta ressebre le cors De lhesu xpist a profieyt delh arma Car en aquesta santa festa ressussirec de mort e vida. Ditas que hac l apostoli aquestas paraulhas .Karles. e tota la baronia e totz cans ero o lau- sero et o tengro per bo. En aprop .Karles. mandec a totz los avesques et alhs arssevesques et a totz los prealhatz que totz hi fosso aquelh dia quelh seynhor papa viaa donat a la grassa. Aprop ais- so casqu trames per las provinsias e per las terras per viandas e per so que mestiers lor era. Que selebresso la santa festa am gran gaug et am honor. Cant fo vengut lo dia que- lh sant payre lor avia establit totz los prealhatz foro aiustatz. E foro en- tre arssevesques et avesques et abbatz portans crossas .M.CCCC. Aiustatz que foro elh encortinero la glieysa de no- bles draps e pressioses e tot entorn a- tresi de tapitz e de bonas herbas e de flors pausero denant l autar maior Aprop elhs pausero .II. tinas plenas d aigua denant l autar et en aprop tot so quey avia obs niy fasia mestiers a la sagrassio. En aprop le seynhor. papa. mandec que en dreg aura nona fossen cantadas las messas per los pre- prealhatz. Arssevesques et avesques et abbatz quey ero. Et enaissi co elh omandet fo fait. Et enapres lo .papa. mandec que la sagrassio fos alongada entro l endema mati. Pueys elhs anero manyar. Aprop manyar elhs tornero totz a la glieysa e cant foro aiustatz elhs disxero vespras et en aprop com- pletas am gran sollempnitat et am gran reverensia aisxi que cant las agro ditas fo nueytz. E totz isxiron de la glieysa et aitantost elhs anero dormir. Sal lo seynher .papa. que ro- mas tot sol a la glieysa en oro em- pero anec tan car la porta de la gli- eysa. Aprop elh se va aginholar davant l autar de la mayre de dieu et estec hi tant entro que foro adormitz los mo- nges que yasian al dormidor. E va prop elh s en intrec al dormidor tot suau ses tot tabustol et en .I. lieyt que a trobec aisinat elh se va metre tot vestit humilhment. Et ena- ns que elh se fos a dormit lo filh de la verge maria deysxendec delh celh am gran multitut d arcangilhs e d an- gilhs lo calh seynhor beneseyte deyn- hec a deysxendre e venir al monestier per seynhar e per benesir per honor e per reverensia de la sieua marce. E tot cant a la sagrassio delh monestier se per taynhia a fair so que las hu- manalhs personas devian fair Ihesu xpist volc e adomplir per la sua misericordia. Et adonx foro tans grans cans etan dosses delhs archan- gilhs e delhs angilhs e de la beneseyta compaynha que desxendec am lo filh benesecte de la verge maria que no n es lenga que comtar ho pogues ni dir ni cor d ome pessar ni cogitar E fayta que fo la sagrassio per lo sey- nher benesecte de tot lo mon e per la benesecta compayha sieua tot so ques covenia a fair. Ihesu xpist filh de la verge benesceta maire sieua e gover- nayre de tot lo mon am la devant dita compaynha am que era desxen- dut s en tornec en le celestialh regne de paradis. E totz aquetz cans benesec- tes ausic lo sant .papa. leo. Partida ques fo la beneseyta compaynha de la gliey- sa .papa. leo s en intrec a la glieysa. E fe grasias a dieu e lausors et a la sua may- re beneseyta car elh per la sua pietat avia adomplit so que elhs volian fair. En aprop elh vic elhs draps e las paretz bainhadas d aigua la calh aigua avia seynhada lo filh de la ver- ge maria la calh aigua avian aius- tada en .II. tinas ad obs de la sagra- sio de la glieysa. E cant vic l apostoli que tot fo adomplit so que elhs de- vian fair a la sagrassio elh va sonar las campanas. E cant los monges e totz los autres clergues elhs laicx las ausiro meravelero se fort et aitanto- st elh se van levar e vengron s en a la glieysa. E cant viro los draps baynhat e lhas paretz atresi e totz los autres seynhalhs que viro manifesta- ment e viro sonar las campanas a l apostoli son cors de gran merave- lha qu es donero foro totz embalau- sitz. Elh seynher .papa. cant vic .Karles. e totz los autres quant se foro aius- tatz a la gleysa valor comtar tot so que hac ausit la nueyt davant di- ta. E Karles. e totz los autres que aisso au- siro agro ta gran gaug e ta gran ale- grier que totz se van penre a plorar En aprop elhs totz essems redero gra- sias al filh de la verge maria. Car elh deynhec desxendre ni visitar aquest loc benesecte lo calh es hedificat ad onor et a reverensia de la sua maire faitas que agro grasias a dieu elhs se van lavar lors huelhs casqu de l ayga beneseyta que era romasuda et aquelhs que avian deguna taca ni degu manl alhs huelhs aitantost cols sagro lavatz amb aquelha ay- ga beneseyta aissi lols agro belhs. e clars co degu hom pot aver per bos ni per belhs quelhs aya. Aissi que nul temps non viro tam be es per talh que pus manifest fos aquest miracle a totz .III. sex avia aqui vengutz per lo gran aiustament que si fasia de la sagrassio. Et era la .I. de narbona et avia nom .Ra- sols. L autre era d albeges que avia nom gari. L autre avia nom ber- nat. Et aquestz ausiro dir aquest miracle et aitantost elhs s en van intrar a la glieysa. Lains que foro elhs se van lavar los huels am de l aiga beneseyta et aitantost elhs van cobrar cobrar la vista que viromi elhs que nustems no avian ta be vist. Et elhs aitantost fero gra- sias a dieu et a la sua maire denant l autar Karles. e totz cans eran a la glieysa cant viro manifesta- ment aquest miracle conogro be que tot so que l apostoli lor avia dit era vertat. E totz doneros gran gaug e gran alegrier delh miracle que agro vist aissi que de gaug totz se pressero a plorar e fero grassias e laus- sors a dieu et a la maire sieua bene- seyta. Aprop aisso elh .papa. elh arsse- vesque turpi van omplir .Ia. am- pola d aquelha ayga beneseyta en a- prop elhs la van metre a la coron- da delh autar per talh que tostemps aguesso remembrament d aquelha aiga beneseyta. Encara volc lo seynhor beneseyte de tot lo mon que fos mielhs manifestat aquest miracle car .I. mut que era aqui vengut s en va tocar la lenga. amb aquelha aiga beneseyta et ay- tantost vessen de totz elh parlec manifestament. Et adonc totz los clerges comensero a cantai. Te de- um laudamus. E Karles. que aisso au- sic dix aquestas paraulhas. Pues que dieus e la sieua mayre beneseyta. amo tant aquest loc lo calh avez nos hedificat ad honor de la sua maire e delh sieu filh mestiers es que nos l amem de tot nostre po- der et aissi los taynh que ho fassaz E per amor d aisso le prumier do que sera pausatz sobre l autar Aprop la benaurada sagrassio e vi- sita sio deu esser talhs que tostemps aissi estia. E per amor d aisso doni aissi .I. calice hornat de las pus pre- sio sas peyras que podian esser tro- badas lo calh calice avia elh rese- mut .C. marcx d argent lo calh elh cuiava poder abayes ad .Ia. ca- pelha que es en a la maynha. E la patena era hornada en torn de no- blas peyras presiosas elha peyra dels mieg es fort bela e nobla a gran meravelha la calh peyra es apela- da. Agates la calh es fort desguisa- da e no son semblans d aquelha ma- is .II. de las calhs es la una a sant deuni. e l autra a santa sophia en von tasti noble ciutat que es bona e nobla. E Karles. son cors ofric lo sus l autar et elh son cors loy va pausar e la patena eissament En aprop elh va mandar alh abbat et alhs mon- ges que tostemps so tenguesso aqui Aprop elh hi va donar et ofrir tota sa capelha complida de libres e de dra- ps de seda. Pueys elsh hi va donar sos gans en seynhars d amistat e de dilictio que avia al monestier prometen que si dieus si donava vi- da ni conqueria espaynha que elh lol creysxiria de riquessa e de poses- sios. En aprop elh hi va donar .II. libres la .I. am post de vori en lo cal era d una part le crusefic entre talhat e de l autra part de sede ma- gestatis. E donec hi .II. capas d aur e de seda meravelosament obradas Pueys donec .X. draps entiers de se- da presioses. L autre libre que dones fo .I. sauteri am postz de sipres lo cal era cubert tot de peyras presio- sas meravelosament fort noblas e vertuosas et aviam per nombre .C. .XXXV.Ma. Donadas que ac totas aquestas io- yas. Pausadas que hac totas a- questas ioyas sus l autar de la mayre de dieu elh la va preguar humilh- ment e devota que elha gardes e serves lo monestier e quelh tenges empes. En aprop elh la va pregar que cant la sieua arma isxeiria. delh cors que per la presensia d e- lha sia presentada denant lo sieu car filh benesecte la calh arma sia cologada al regne de paradis. Cant hac faita sa oro elh va ador- denar et establir .Ia. peyra la calh e- ra avuda trobada en .I. cap de ba- lena et aquelha elh volc que fos tos- temps elh pes delh pa per talh que nol poguessen amermar et elh pos d aquelha peyra elh volc que pre- sessen cadau delhs monges en pa Aprop aisso l arssevesque turpi anec ofrir sus l autar de la mayre de dieu .Ia. capa meravelosament brada. et .I. libre que elh avia fa- yt lo calh libre era tot e enlume- nat de letras d aur elhas postz eran entorn en revironadas de peyras pre- siosas. Donadas aquestas ioyas lo seynhor .papa. s aparelet de cantar la messa. E l arssevesque turpi a- nec dir l avangeli. L avesque de carcassona lo calh avia nom. Rogier dix la pistola. En la calh messa foro tropas ioyas et autras causas ufertas e donadas las calhs serian longas causas per comtar Cantada que fo la messa totz s en tornero a lurs temndas. Et en aque- lha nueyt .Karles. fe cridar per tota