Sur le trepas de robert de sicile comte de provence Glorios dieus don totz bens ha creysensa os prec prezant deziros am dezir Denhes ans play lo mieu cor esclay I ve yeu puesca dir erertar apres zir- ent planh amar dolor nos e consent. Ta lenga d oc en deura sospirar E prozensals planher e gaymentar A mata mort ben nos as fach offensa. De bon senhor descaptalat prozensa. Vera valor valent an gran valensa. Lo puesc nompnar ses tot falhiment Hoy rey robert de bens ayps compliment C aperazis en siensa fondatz Perdut avem la real magestat De cessilia hoy contat de proensa. De bon senhor vos aves defalhensa. Plans plors e critz deu far tota proensa. Petitz e grans yeu vos diray per que. Amava los trastotz en bona fe. Car per tosteps los ha trobat leals. A mara mort ben yest descumenals. Car nos as tout la flor d aquest lengage. Ay tey robert gran perdra fa perage. Del rey robert mot bos homs pronian gages. Ar covenra tornon en lur pays. Lo sieua mort planh hom dedins paris Per autres luox cant auzon renompnar Las soas bontatz en que a volgut renhar Homs que annes a napol on estava. Desconselhat lo rey los conselhava Hoy rey robert gentil flor de nobleza. Tan bon senhor que poyra mays trobar Talhas questas nul temps non fec levar En prozensa tengutz loz a en pas. Lo veray dieus qui en cros fon levatz La sieua arma non meta en rancura. Mays lay on gaug tostemps dura. Mager dolor hom non auzi retrayre. Con aquel iorn quel bon rey volc fenir Sos cavalhers davant si fes venir La regina y fon premierament En sospirant lur dis mot humilment Senhors totz yeu requeri perdon Aysi con pot comenset son sermon. Viscut sa ay com a forfag peccayre Lo iove rey filh ques d aquest d ongria. Tot en plorans dizon quel vay bayzar. E soy felen vulhat dieus amparar. Ben covenra que tu sias suptils E pregue ti vuelhas esser humils A la gleya si oyest dieus lo payre. En tot destrix ti sera capdelayre. El pueys ti pre que proensa captengas Coma leyals que son e ses engan. Si mestier tes aquels t aiudaran. Sol quels ames e los tengas en pas. Paga los ben enaysi los auras. Bos e leyals si mestier ti fazia. Serian primiers con son agut tot dya Ans que fenis lo rey robert d onransa El fes venir son vici cancellier. E volc saber si tug li saudadier Eran pagat el respondet que non Lo noble rey con savi digne e bon. Ha comandat que totz homs pagatz sia Tro .I. denier aqual que part que sia. Pietat fo a tot hom que auzia Lo rey rey robert ans que fenis Comandas mi al rey de san david De malhorca et a cel d arago Aquel senher que sufri passion. Lur don pas a totz cominalment E al sant payre done cor e talent. Com regisca az onor de dieu sia. Tug son mortals e non sabon lo dia La gent que lans mot gra dolor avia Tant humilmens los comandet a dieu A sant loys volgra esser romieus Si a dieu plagues al sieu digne autar Dieu ihesu christ vuelha per mi pregar. A la verge humill santa maria Marma comant laia en sa baylia. La gran dolor retrayre non poyria Que menavan cels qu eran environ Lo rey robert cu dieus fassa perdon Neps e vessas fes venir davant si Aort deziret de vezer lo dalfin Car el era del sanc e del linhage Saludas l om so dis asson barnage E digas li que temi li sovenha Que per m amor abtenga prozensals. Lo masselhes car son bos e lyals. Per un an suffert trebals e grans dolors. En cisilia son agutz coraios E mal pagat don mi sap mal ses falha Dieus sia amb els els gart totz de trebalha Ans que fems lo rey si con podia son heres preguet mot caramens Que los bausenx a mes totz coralmens Lo com novel e los autres trastos Cel devel li e totz sos valedors A trastotz prec que per dieu lur sovenlha Tant com poyran que l un l autre captenha. Paraula dis que es ben de retrayre. Lo rey robert enans que el moris. Aportas mi davant laffor de lis Pueys la bayzet e dis tot sospirant Al rey cuy es bel filh non sias enfan Covenra ti que aptengas la flor Ni la la gleya fazia emperador Non perdas reu per lo tieu volpilhage Mays pren espilh de tot nostre linhage. Con au tegit ni la flor mantenguda. Nostres payrons lo rey carle primier Lo mieu payre amat bon saudadier. Adonat sout el duc qu era mon filh Decalabria na suffert motz perilh Per mantenir la terra de cisilia E ay tu aytal capten ta senhoria En sa vida lo rey tobert estava Per enfant en dieu an gran afflection. E fon la nueg de parission Dieus li trames son angel e dis li Hoy rey robert tu yest pres de la fin Lo iorn li dis que cel morir devia Las mans ionchas ves lo cel si metia Sos dos nebotz regardet essa boda. De sus lo cap la corona pauzet De son felen mot dousament ploret Del realme te reveste belh filh. E sant loys ti gart de tot perilh E nembre ti de tos cozins tot dya Amperara los trastotz per amor mieua. Amb umil cor lo rey si con podia. Ans que fenis dis nos meravilhes Si ay revestit lo rey andrieu cuey es Bel realme car dreg es e razon Carle martel lo sieu am que fon E mon frayre de un fo premier nat Degra regir miels que yeu lo regnat. Consiensa del tort per cert avia Per que yeu que als sieus tornat sia Adonx fem don fon mot gran pezansa Qui raubas trencar e mans vestirs Caras cabels plorar e far grans critz Non y ac negun non menes gran dolor Dizent aysi mot perden bon senhor La sieua arma non puesca sufrir pena Gran fon lo dol que tota sa gent mena. Gran dolor fon qui auzi la departida Del rey robert am la donna gentil La regina va gitar .I. gran quil Ay bon amor temps es que nos partam Si a dieu plagues volgra esser avan Morta que vos mays pueys qui dieu lo payre Ho volay yeu non puesc al re fayre Lo rey auzi que la donna planhia Aysi com poc el lava confortar Huey es lo iorn dieus mi vol apellar El sia grazit que pronsa que vescut Pueys que a cel plas son voler mes salut As el mi rent quan que peccayre sia. Marma mon cors meta en sa baylia. Ben deu planher tota sancta gleya La sieua mort car en tot son vivent. De la gleya es agut son sirvent Gon faronier de papa quen clement E del seyzen el fora eysament Si agues vestut captengra lo tot dya A esperita en el bon pe avia De la razis el es mogut de fransa Per que frances lo devon sospirar E de sa mort planher e gaymentar Lo rey robert mant hom lo planhera Tals portamens en sa vida fecha. Que tota gent en deu aver pezansa Especialmens lo noble rey de fransa Com develli aque planh e sospira La mort del rey el na dreg e razon Car l amava de fin cor e de bon An pauc lo cor de trastot no falhi Cant aus la mort el ha dig cap encli Bel senher dieus ben mas descapdelat De bon senhor mas dieus en sia lauzat E la verge humil santa maria Lia sieua arma tenga en sa baylia. Conplansa vay s en es tota bestensa Per lo pays de levant al ponent Per proensa passa premierament Dedins vissa tu t en vay comensar Tro la verge sancta maria l amar. Per masselha passaras e per arle. Tro aqui s estent lo poder del rey carle Ad ayx t en vay complancha senes falha Petitz e grans humilmens saludar Con .I. dels luox quel rey volia amar. De proensa prega devotament Santa clara per lo bon rey valent Un paradis avocada li sia Totz sos clamans de destric gardat sian Ad avinhon t en vaoy pueys al sant payre Car razon es e pueys als cardenals Al college pueys a totz los reals. Aqui escap e razis de la fe Lo veray dieu que tot lo mont sosten L arma del rey non sufra nullha pena Totz en pregue l umil de gran plena A snt loys ver cors sans de masselha Con plancha vay an gran devocion Aquel senher que sufri passion Pregue si plays per lo rey cabalos. Que aia l arma el regne glorios. El acuelha el sieu digne repayre Hon gaug ses fi a tot fizel peccayre. AMEN. Lo premier mandament de la ley .II. Lo segon man- dament Lo .III. mandament Lo .IIII. mandament Lo .V. mandament Lo .VI. madament Lo .VII. mandament Lo .VIII. madament Lo .IX.madament Lo .X. madament Nota ben ayso. Nota la fe catholica Nota conson .XII. articles Nota ben cals es lo fondament de fe crestiana. Lo premier article Lo .II. article Aquist .VI. aptenon a la humanitat Lo .III. article Lo .IIII. article Lo .V. article Lo .VI. article Lo .VII. article Lo .VIII. articie Lo .IX. article Lo .X. article Lo .XI. article Lo .XII. article Aysi fenis letractatz dels articles de la sancta fe Aysi comensa le tractatz dels .VII. pecatz mortals. IX De peccat d erguelh. La premiera branca d er- guelh La .IIa. branca d erguelh .XI La .IIIa. braca d erguelh .XII La .IIIIa. branca d erguelh La .V. branca d erguelh Nota .XII. temptacions devana gloria que an li gran home La .VI. branca d erguelh que es ypocrizia. De folla paor ua ben De peccat d enveia De peccat dira De peccat d accidia .XVIII. De peccat d avaricia De peccat d uzura De peccat de laynonici De pettat de raubaria De peccat de calopnia De .V. branca d avaricia .XXIII. La .VI. branca d ava- ricia La .VII. branca d avaricia La .VIII. branca .XXV. d avaricia La .IX. branca d avaricia mal mestier. La .X. branca d avaricia .XXVI. De peccat de lu- xuria De pecat de gola .XXIX De taverna. Dels peccatz de la lenga Nota ben de la lenga. Li .IIIa. branca d avaricia Li .IIIIa. branca. d avaricia De iactancia Nota ben de lauzengies yXyh- De messonegas los peccatz De pecat de iurar .XXXVI. De contencion .XXXVIII. De murmuracion .XXXIX De pecat d rebellion. De pecat de blasphemia Aysi ensenha con hom aprena ben a mo- rir si vols saber que es ben viure Con hom azira pecat .XLII. Play sar mal qui non fa ben non s i pot hom salvar. Comensament de bona vida. De petit bens noa De bens meians .XLV. Que son verays bens .XLVI. De beutat veraya. Del centz de l arma. De veraya prozea .XLVIII. De veraya senhoria De veraya franquesa De veraya nobleza .L. Con sola vertutz es ben profichabla De vertut con es bens de- lichables Nota meravilhosas causas. Aysi comensa le tractatz del iardin de veritat .LIIII. Notas las .VII. bunhuran- sas Aysi comensa le tractatz del pater noster .LVII. Aysi comensa le pater voster .LVII Dels .VII. dons del sant esperit .LXVIII. De fe e d espansa e de cari- tat. De las .IIIIa. vertutz car- dinals De prudencia. De tempransa De forsa De drechura Del fruc que fan en home li .VII. dons del sant esperit En cal maniera sancta paor nays en l arma. En cal maniera humilitatz nays en l ar- ma Dels grazes d umilitat Del albre d umilitat La .IIa. branca d umilitat La .IIIa. branca d umilitat La .IIIa. branca d umilitat La .V. branca d umilitat La .VI. branca d umilitat La .VII. branca d umilitat D amor de son pruesme Aquest abbre met .VII. brancas en que si mostra aquesti vertutz .LXXXVI. Del don de sciencia e del don de drechura .LXXXVIII. Lo .III. gra Lo IIIIa. gra Lo .V. gra Lo .VI. gra Lo .VII. gra. las brancas d aquesta vertut. Del don de forsa e de vertut e de proeza Dels grazes d aquesta humilitat Lo premier gra de proeza Lo .IIa. gra de proeza Lo .IIIa. gra de proeza Lo .IIIIa. gra de proeza Lo .V. gra de proeza Lo .VI. gra de proeza Lo .VII. gra de proeza De las brancas d proeza De veray repentiment De veraya confession .V. cauzas en pachan confession La .IIa. cauza La .IIIa. cauza La .IIIIa. cauza- La .V. cauza De satisfation La .IIa. bathalha La .IIIa. bathalha La .IIIIa. bathalha La .V. batalha La .VI. batalha La deriera batalha. Del don de conselh e de la vertut e de la misericordia .C. En VII. grazes profiecha l albres de misericordia Nota terrbile unbun Exemplum sanct ginam .CIII. E vemplu sanct gegorn .CIIII. La .Ia. branca de misericordia esperital. La .IIa. branca La .IIIa. branca La .IIIIa. branca La .V. branca La .VI. branca La .VII. branca La .Ia. branca de misericordia corporal. La .IIa. branca La .IIIa. branca La .IIIIa. branca La .V. branca La .VI. branca La .VII. branca Con si deu hom far almor- na Aysi comensa del don d en- tendement e de vertut de castitat Lo .I. gra de castitat enti- era Lo .II. gra de la lenga e la boca gardar. Lo .IIIa. gra de gardar los .V. sens corporals Lo .IIII. gra as pereza de vida Lo .V. gra fugir aul con- panhia Lo .VI. gra non estar oc- cios Lo .VII. gra devota oratio .CXX. Lo premier estament e la primiera branca de castitat entiera. La .IIa. branca. de castitat trencada. La .IIIa. branca de matre- moni. La .IIII. braca de vidurtat La quinta branca de verginitat .CXXXII. La .VI. braca de clergues. La .VII. braca de religios Aysi comensa con peccat de golan e tracta de tenpransa e desmezu- ra Nota de sobrietat Lo prmier gra. Lo .II. gra. Lo .III. gra. Lo .IIII. gra. Lo .V. gra. Lo .VI. gra Lo .VII. gra Henri .3e. roy de france fut murtri par ung religius. am si que Eglon hoy de N loab iudicum 3e. capitre l an .1589. z le septembre 2 August Le primiers mandamens que dieus coman- det en la ley es aquest. Non auras dieus diverses so es a dire .Ia. sol dieu adoraras. Non metras t esperansa ni servi- ras ni adoraras si non mi que fuy tos dieus. Car sel que met s espansa ni si confiza principalment en creatura fa con aquest man- dament e peca mortalmens. Aysi con son aquels que adoran las ydolas e fan i lur dieu de creatura. Con- tra aquest mandament fan tug aquilh que trop aman lur riquezas. e los bens de la gloria d aquest mont. O cal que cauza terrenal car en las cans traspassans e cor- ropablas meton lur cor en lur esperansa en oblida lur creator lur dieu e lur senhor. que totz aquestos bens a creatz e donatz a nostre servizi. Per que lo deven tug servir e grazir et onrar so- bre tot cant es. Aysi con nos o ensenha aquest pre- mier mandament lo .II. mandament Lo segon mandament de la ley es aquest non iuraras ses bona can e ben razonabla. Aysi mezeys o dis nostre senher dieus ihesu christ. en l a- vangeli. Que hom non iuri: Per lo cel ni per la terra ni per autra creatura. Mas en bona can drechinera pot hom iurar ses peccat. Aysi con en va- yzi on hom demanda sagra- ment de veritat. O fora de iuiament per can honesta e de gran ben e profichabla. En autra maniera no es deguda can de iurar. Per so quar qui iura ses razon lo nom de nostre senhor dieu o per vil can si el iura a son encient el si per iura e fa can aquest madament e pecca mortalmens. E fa si aysi ad entendre cant si piu- ra a pensadamens. et an de- liberation. Car aytals iu- ra can sa consiencia. Empero aquel que iura ver a son en- cient mas qui iura per ment o per avol razon. e non iura maliciozament ni am blastemia. mas per leugie-- ra volontat. pecca venial- ment. mas li costuma es trop perilhoza. e pot ben re- tornar en peccat mortal qui non s en pren garda. E cel que iura orriblament de dieu o dels santz o los des- piecha o endir blasphe- mias o so que non deu dire pecca mortalmens e non pot aver razon per que si puesca escuzar. Et aquel que plus o a en costuma plus pecca lo .II. mandament. Lo .III. mandament es aquest. Renem- bre ti que sanctifiques lo iorn del sapta que li iuzieu apel- lan sabbat. Sabbat en nostra lenga vol dire repaus car dieus si repauzet lo VII. iorn de totas las obras que avia fachas ni creadas en los .VI. iorns. Per que dieus nos comandet de pauzar lo VII. iorn que non fassan neguna obra far i d aquellas que poden far i en los .VI. iorns obrans de la semana. Aquest mandament complis esperital- ment totz homs que garda a son poder la pas de sa consciencia per dieu servir plus sanctamens. Aquest man- dament non pot gardar esperitalment qui sent en sa con- scientia peccat mortal si non s en sanctifica. que s en confessi e sen purguri. car aytal consciencia non pot esser en pas tant con esta en aytal estament. En luoc del sapta que gardan li iuzieu sego la me- lha ley ha establit sancta gley- a colre e sanctificar lo dimene- gue. Car ad aytal iorn re- suscitet de mort nostre senhor dieu ihesu christ. Per que lo deu hom gardar sanctamens et estar en repaus de to- tas las obras que hom pot far sobre semana. E sobre tot si deu hom gardar d obras de tot peccat. Car en so que dieus nos comandet gar- dar et abstenir de far obras que son fructuozas al cors. Maiormens nos entent a devedar que nos non fassam obras de vanetat e de pecat que son en offensa de dieu. et en dampnacion de nostras ar- mas. Aysi con es peccat de gola e de luxia. e per iugar e per ballar e per autras vane- tatz. Tot lo dimenegue deu hom despendre en sanctas obras esperitals al servizi d dieu. Pen- sar en son creator. pregar per sos peccatz. e far gratias a dieu de sos grans bunficis. et acomplir las obras de mina de que no pot hom pensar tan com- plidament per sas autras fa- zennas en tota la semana. Aquilh que trencan lo dimene- gue e las autras festas sol- lempnas que son establidias per sancta gleya peccan mortalment efan can lo mandament de di- eu. si non per alcunas necessitatz que son autreiadas per sancta gleya. e peccan plus mortalmens als dimenegues et a las autras festas sil que fan los peccatz ni las autras obras de totas vanetatz que son con dieu. A- questz .III. premiers mandamens nos adordenan a dieu spe- cialment. lo .III. manda- ment Lo .IIIIa. madament Es aquest. Onra ton payre e ta mayre per so que vivas longamens sobre la terra. Aquest comandament nos amonesta que nos gar- dem d offendre e de mespriar encientmens nostre parre e nostra mayre. Aquel que deysora son payre o sa may- re o los maldis olur fay mal maliciozamens passa lo madament de dieu e peca mortalmens. En aquest mandament es entenduda la honor que deven portar a nostres payres esperitals qui an la cura de nos ensenhar. et endreysar en cors et en arma. Aquel que non vol creyre ni obezir ad aquels que an la cura dels ad ense- nhar. et a endreysar. et a conselhar en tot lo ben que devon far e que son tengutz assabs peccan greumes. e tals pot cer la dezobedientia que sen a peccat mortal. lo .V. mandament Lo .V. mandament es aquist non auciras ton pruesme. En aquest mandament entent dieus a devedar qui hom no auciza autre per ven- iansa ni per son averan per mala razon. E pecca mor- talment que passa aquest mandament. mas auci- re podon ses peccat aquilh que devon gardar e fan ius- ticia segon la ley los mal- fachos. En aquest man- dament es deffendut pec- cat de rancor e de rancor e de mal volensa. Car dis li sancta escriptuta qui azira son frayre es homicida de volontat e pecca mortal- mens. Et ancaras pecca plus mortalmens que procu- ra a son pruesme vergo- nha ni son dampnage en cientmens et an delibera- cion. Empero nayser conta mal non es pecat ans es ver- tutz. Et irayser soptamens am que hom non persevere longa- mens en sa ira non es pecat mortals. mas irayser e per- severar longamens en sa ira am dezurier de si veniar o de nozer ad autre si podi- a. es tostemps peccat mor- tal. E neguns homs non complis aquest mandament si non a ferm prepauzament que negun temps non aucia au- tre home per forfrag que li fas sa. lo .VI. mandament Lo .VI. mandament es Laquest. Non faras ad ultim ni formcacio so es a dire que neguns homs non si aiusti carnalmens am neguna femena si non era sa molher. E que neguna fe- mena non s abandoni a ne- gun home si non era sos ma- ritz. Aquest mandament nos deveda generalment tot peccat de luxuria que es .I. dels .VII. peccatz mortals. Empero aquest pecat ha al- cunas brancas que non son pas pecat mortal. Aysi con son alcuns monemens carnals que non pot hom de tot esquivar E deu los hom tantost este- nher crepemir an gran ver- tut d esperit. O per oracios o per disciplinas. o per abstinencias de devinis. o per autres trebals et excitacions corperals. E deu si hom fort gardar de nuyrir e de sostenir aytals mals movemens carnals qui si nuyro e s esforsan e si crey son per malvays pens. O per beure. O per maniar trop deli- cadamens o per sobrefluitat. O per trop durmir. et estar occios de bonas obras. O per paraulas dezonestas. O per fols esgardamens. O per fols tocamens. O per malas ay- zinas. o per follas companhias Per totas aquestas cans pot hom venir en perilh de peccat mortal. En aquest man- dament es devedat tot pec- cat can natura. O en sa propria persona o en autra. E non lo deu hom nompnar si non tan so- lamens as son confessor aquel que s en sent colpables. los .VII. mandamens Lo .VII. mandament es aquest. Non enblaras ni faras rau- baria. Aquest mandament deveda penre l autruy ni re- tenir a tort. O per mala razon ses volontat d aquel de cuy es li can. En aquest manda- ment son devedadas uzuras e motas baratas per esperan- sa de gazanhar. E totz homs que passi aquest mandament es tengutz de rendre tro .Ia. poge- za de tot cant aura pres d autre per malvayza maniera. e deu si rendre assignadamens ad aquel de cuy fon si si pot atro- bar e non ad autre. E si non si pot trobar de cuy es agut deu si donar per l amor de di- eu en bonas cans am conselh de son confessor ses tot re- tenement. e ses tota nota de cobeycia. E qui reten l au- truy maliciosamentz pecca mortalmens. E non si pot salvar si non o rent a tot son poder am conselh de sancta gleya. lo .VVI. manda- ment Lo .VII. mandament. es aquest non diras fals tes- timoni con ton pruesme. En aquest mandament nos veda nostre senhor que hom non menta ni si piuri en iuia- ment ni foras de iuiament per nozer ad autre. E qui hom non diga mal d autre per en- tendement de luy a defamar ni de tolre sa gratia. e qui pas- sa aquest mandament pecca mortalment. Contra a- quest mandament fan tug aquilh que maliosamens di- zon detras persona aquo qui non diria son denant. Et apella si aquest peccat pre- cat de traction de negar lo ben d autra persona que non sia lauzada maniada. O entrepretar. o girar lo ben en mal. O allevar lo mal en blasme que non es vers. O ma- nifestar sos mals ad aquels que non lo sabon. E fat ma- gers sos mals que non son. Tot ayso es peccat de de- traction. O peccat d azula- zon. Portar lauzeias. lau- zar hom o que fassa mal. ni lauzar sas malas costumas O lauzar home del ben que non ha apart oensa presen- tia. Tot ayso es portat fals testimoni lo .IX. man- da- ment Lo . IX. mandament es aquest. Non cobezeiaras la molher de ton pruesme. Aysi en a- quest mandament es deve- dada tota volontat dea- zordenada d aver son cor ad autra femna que non sia sa molher. Car sol le voles es peccat mortal segon la sentencia de ihesu christ en l a- vangeli. Qui ve autruy femna e la cobezeia en son co- rage pecca mortalmens. si a voluntat de peccar. si avi- a luoc ni temps e poder. et ayzina. que non temeria la of- fensa de dieu. Et atressi s en- tent de femna que non aia son cor en autre home. Contra aquest mandament fan tug aquilh et aquellas que mostran fols semblans et esgardar. et en parlar et en iugar. Et ayso es vedat per espres man- dament car per sol la volon- tat de cobezeiar autruy femna o autruy home son fatz motz e procuradas mortz e grans pils de greus tcbals e d o- micidas. lo .X. mandament Lo .X.madament es a- quest. Non cobezeia- ras la can de ton pruesme. En aquest mandament es de- vedat. non tan solamens pen- re o retenir aquo de l autruy. Mas ancaras la volontat qui dezira o cuia aver autruy honor. o autruy possession. o autray bestia. o autruy ser- vent o serventa iassia ay- so que no ometa a fag sol le voler aver per malvay- za maniera a consentiment es peccat mortal. Et ayso es verdat per espers mandament Car per aquesta mala cobe- zicia li cals es rays de totz mals. son fatz motz debaratz e depilhos tractamens et ho- mes mortz. E dezirar mort d autre o demandar a tort per motz de grenges. O procurar ad autre con venda sa heretat per motz de baratz. Aysi con fon proat el ters libre dels reys De nabot lo fes aucire lo rey acaph car non li volc ven- dre la vinha de son heretage. nota ben ayso Ayso son li .X. mandamens la ley de dieu. Li .III. premier nos adordenan cant a dieu. E li autre .VII. nos adordenan cant a nostre pru- esme. Aquestos .X. manda- mens gardar e far es tengu- da tota persona que si vol salvar pueys que es venguda a etat d aver sens e razon. E qui no ten los mandamens e los passa a son encient. e non los vol saber per mesprezament el non es en estament de sal- vacion. mas es tota sa vi- da en perilh de dampnacion. nota la fe catholica. Ayso son li .XII. arti- cles de la sancta fe catho- lica que cascuns crestians deu creyre fermamens car d au- tramens non si pot salvar. pueys que el a sens e razon et entendement que los pu- esca a penre. nota o son .XII. articles. Li article de nostraa fe son .XII. se- gonn lo nombre dels .XII. apos- tols li cals los decheron a tenir et a gardar et a cre- yre a totz aquels que si vo- lon salvar. le premier arti- cle apten a dieu lo payre. Li .VII. articles que venon apres a dieu lo filh. Li .IIII. que venon apres a dieu lo sant esperit. nota ben cals lo fon- dament de fe christian. Ayso es lo fondament de nostra fe. creyre en sancta trinitat. lo payre el filh el sant esperit .I. Dieu en .III. personas. Tug aquest .XII. articles si contenon el credo lo cal feron li .XII. a- postols. e Cascuns dels apos- tols hi pauzet son article Lo .I. arti- cle Lo premier article de la fe es aquest. hieu cre en dieu lo payre tot poderos creay- re del cel e de terra. E per ayso deu hom creyre et entendre que dieus fes totas createas que son en cel ni en terra vezi- blas e no veziblas. Aquest article y pauzet. Mon se- nhor sant peyre. Lo .II. ar- ticle. Lo .IIa. article aperten al filh de dieu cant assa divinitat so es a dire en cant que el es dieus e dis enaysi hieu cre en di- eu ihesu christ es semblans et e- gals a dieu lo payre en to- tas cans que aptenon assa di- vinitat. et es .Ia. mezeysa I. sol filh de dieu lo payre nostre senhor Per ayso deu hom entendre e creyre que ihesu .christ. can. Sal la persona car li perso- na de dieu lo fil es autra que li persona de dieu lo payre. A- quest article y pauzet mos senher sant iohan evanglista. Aquist .VI. aptenon al uma- nitat Lo .VI. articles que venon apres apertenon a nostre senhor dieu ihesu christ. cant assa humanitat en cant quel es verays homs filhs de la verge Lo .III. article. Lo .III. article es aquest yeu cre que ihesu christ le fils de dieu fon concenputz per obra del sant esperit. cant pres verayamens na- tura d ome mortal. E d ayso es li festa d la conception de nostra donna de mars. que s apella en l escriptura li encarnaci- on de nostre senhor dieu ihesu christ. Conten si ayssi mezeys en aquest ters article que ihesu christ nasquet al sant iorn de nadal de nostra dona sancta maria verge. Aysi deu hom entedre que nostra donna fon verges en son conceupement. Et apres son enfantament. e davant. E re- mas tostemps verges per l o- bra del sant esperit ses tot corrompement Aquest article y pauzet mos senher sant iacme frayre de sant iohan. o .IIII. arti- cle. lo .IIII. article es aquest. yeu cre que ihesu christ sufri passi- on e fon crucifiatz e mortz e sepelitz sotz pons pilat qui era en aquel temps iuges en iherusalem per los romans que teni- an adonx la senhoria de tot lo mont. Per aquest malva- ys iuge pons pilat fon ihesus christ. iuiatz a mort a la re- quista dels fals iuzieus. E fon mes en cros e mortz e pauzatz el sepulcre. Aquest article y pauzet sant andrieu. lo .V. article Lo .V. article es aquest. y- eu cre que ihesu christ descendet en en- fern apres sa mort per traire e per desliurar del poder del dya- ble. las armas dels santz pa- yrons. Aquels que eran mortz del comensament del mont en veraya fe et en esperansa que ilh seria salvat per luy. Car per lo peccat del premier payre. co- venia que tug li bon e li mal descendessan en enfern. Mas li bon eran enferma et en certa esperansa que le fils de dieu los vengues salvar e desliu- rar. car dieus o avia promes per los santz prophetas. e per aquesta razon. Car ihesu christ fo mortz sus en la cros. e son bonhurat cors fon sepelitz el moniment en aquel spazi que fon dens lo venres santz. entro al sant iorn de paschas que ihesu christ re- suscitet. deyscendet li gloria arma de ihesu christ am la divi- nitat. que era dieus et es totz poderos en cel et en terra. a val en enfern. non pas el pre- gon enfern on son li damp- natz peccador. Car aquilh non foron hanc desliurat ni seran ni auran ia redemp- tion. Mas deyscendet en aquella pertida d enfern on eran li sant payron e las armas de totz los fiels. Et aquellas tan solamens en foron gitadas. Aquest article y pauzet sant phe- lip. lo .VI. article. Lo .VI. article es aquest. Yeu cre que ihesu christ. res- suscitet. lo .III. iorn de mort a vida. et aparec a sos apos- tols. et a las .III. marias a motz autres amix sieus. en motas manieras volc mostrar e par quel era veraya- ments ressuscitatz. Aquest article y pauzet monsenher sant thomas. lo .VII. art- cle. Lo .VII. article es aquest. yeu cre que ihesu christ sen puget sus el cel sobre totas creaturas que sian sus el cel entro a la dre- cha de dieu lo payre. Ayso fon al .XL. iorn de paschas a la festa de roazons al bon ious de may. E manget an sos apostols en la ciu- tat de iherusalem sus el mont de syon on eran aiostadas .VI. santz e sanctas personas. Et era y prezens nostra donna sancta maria sa glorioza mayre e tug li apostol. E tug li .LXXII. discipol e las marias. E cant ihesu chist ac maniat an totz e los ac prezicatz. e los en menet totz en procession ensemps foras de la ciutat sus el mont olivet. E vezibla- mens denant totz s en puget sus el cel en .Ia. nivol fort cla- ra e luzent. a la drecha de di- eu lo payre. Aysi con dieus tot poderos rey e senhor de gloria. Alqui lhi nivols non li fazia mestier per aiutori a son puiar. Car per si mezeys es dieus tot poderos. Mas i volc nos ensenhar qui el es senhers de totas creaturas. e pot si servir de totas. e que totas li obeziyson. Aquest article y pauzet sant bertomieus. lo .VIII. article Lo .VIII. articles es aquest yeu cre que ihesu christ venra al iorn del iuiament iuiar los mortz els vius los bons els mals. E rendre a cascun segon que aura mitat en aquest segle. Aquest y mes sant mathieus evanglista lo .IX. article Lo .IX. article es aquest. y- eu cre el sant esperit. Le santz esperitz es li amor del payre e del filh. de cuy nos venon tug li ben de la gratia de la bontat de dieu. Fermamens devem creyre que sant esperit es verays dieus eternals e totz poderos egals a dieus lo payre. et a dieu lo filh. et es .Ia. mezeysa can an lo payre et an lo filh sal la persona que es au- tra. que li persona del parre ni del filh. Aquest articles y pauzet sant iacmes al phyeri frayre de sant symon e iudas que s apella frayre de ihesu christ. car era fils de la sorre de nostra don- na. E car era senblans a ihesu christ en totas sas faysons de son cors. lo .X. article Lo .X. article es aquest. Yeu cre sancta gleya ca- tholica e la comumion dels santz. so es a dire yeu cre que totz aquels et aquellas son santz e sanctas que foron aiustatz del comensament del mont e seran tro a la fin del segle en la veraya fe de ihesu christ en qui es fondada sancta gleya Car sancta gleya non es au- tra can mas li figa d un cors glorios e glorificat. E d a- quest cors ihesu christ es caps. Tut li santz e las sanctas son li nembres d aquest cors. En aquest article son en- tendut li .VII. sagrament de sancta gleya. So es assaber. Le baptismes. li sancta conferma- cion. El sant sagrament de l autar. El sacrament de peni- tencia e de confession. Li sant orde que prenon li veray servidor de dieu. El sant sagrament de matremoni. Li sancta adhula- cions que tota fiel persona deu penre en sa fin. Totas aquestas cans deu creyre tota persona fizel en sancta gleya e la veritat de la sancta escriptura que pre- dica e que recep sancta gleya. Aquest article y pauzet sant symon frayre de sant iacme. Lo .XI. article. Le .XI. article es aquest yeu cre remession e per- don de peccatz per la vertut dels .VII. sagrames de sancta gleya. e per lo poder que ihesu christ donet a mosenher sant peyre princi- palmens et a totz los autres apostols. Et aquel poder ha lo sant payre apostoli. e tug aquilh a cuy el o vol despensar. Aquest article y mes sant iu- das l apostols frayre de sant iacmes non pas iudas le traches que trahi ihesu christ per cobezicia de la ver d aquest mot. e pueys el mezeys si pendet per la gola. lo .XII. article. Le .XII. article es aquest. yeu cre la general resutrection dels corsses e de las armas en vi- da perdurabla. so es en peradis en la gloria de dieu sus el cel am dieus et am los angels on tut seran rey coronat aquels que dieus en fara dignes. segon la sanctitat e la perfection de fe e d amor. e de vertut e de bonas obras en las cals auran ves- cut en aquest segle. En a- quest article den hom enten- dre son conri. es las penas d enfern. que son perdurablas a totz los dampnatz. Aquest article s entent en aytal ma- niera. que tug aquelh que hac vis- quero en aquest segle ressusci- taran al iorn del iuyzi. de mort a vida en lur propri cors en que auran vescut. E prezentaran si denant ihesu christ per penre iuiament. E recebra cascuns son guizardon de so que aura servit en cors et en ar- ma. E li bon auran dieu servit et amat et onrat. e drechuri- eramens en bonas obras se- ran aquel iorn coronat. e glo- rificat en cors et en arma. e seran que ti de tot mal. e seran tut vestit de gloria perdurabla. E li mal per lo conziseran perdu- rablamens dampnat. en cors et en arma en penas eternals Aquest article y pauzet sant mathias. Aysi fenis le trac- tatz dels alticles de la fe. petrus. credo ni deu prez omipotenten cantoren Aysi comensa lo tractat dels .VII. peccatz mortals. Mo senher sant iohan evangelista recompta una vezion en lo libre de re- velacions que s apella apocalip- si. E dis que el vi iysir del mar .Ia. bestia meravilhosa- ment deguizada e trop espaven- tabla. Le cors de la bestia era a semblansa de lhaupait. E li pe eran d ors. et avia go- la de leon. et avia .VII. caps. e .X. coronas. Et aquisti teri- bla bestia avia poder de far bathalha contra los santz e las sanctas de dieu. e podia los nencer e tonquerre. Aquisti bes- tia tant diversa es confacha e tant spaventabla significa lo prince de tenebras que ven del mar d enfern on es tota amaror. de plor de dolor. de tristor. de penas. de turmens. de paors de dolors. Le cors d aquesta bestia es semblans a lhaupart. Car aysi com lhau- part es tacatz de diversas co- lors. enaysi le dyables ha diversas manieras d engans e de baratz a descebre et a temp- tar las gens. Li pes d aquesta bestia son seblans a pes d ors. car aysi con l ors ha sa forsa els pes et els brasses. enay- si le dyables reten fortment e li a totz aquels que pot metre sotz se e tenir en sos brasses. Li gola d aquesta bestia e- ra semblans a gola de leon. qui per sa gran crualeza volria man- iar tot cant ves de so huels. Enayssi li dyable non podon esser sadols de devorar las ar- mas. Le .VII. caps de la bes- tia d enfern. son li .VII. pecatz mortals per los cals le dya- ables cray assi tot lo mont. Car a penas es que neguns homs escapi que non caya en .Ia. d aques- tas .VII. golas d enfern. Per que dis trop ben sant iohan. que aquesti bestia avia poder de ven- cer los santz. Car en terra non ha aysi santz homes que perfie- chamens si puescan gardar de totas manieras de peccat qui nayson d aquestz .VII. caps. ses especial privelege de gran. Aysi con fon en la verges maria et en sant iohan. et en alcuns autres segon la gran especial i de que dieus los privelegiet. Las .X. coronas de la bestia signi- fican los .X. traspassamens dels .X. mandamens de la ley de dieu que li diables cura tant con podon per los .VII. peccatz mortals. que son .VII. caps de totz mals. Las .X. coronas son las victorias que li dyables an sobre totz peccadors. per los traspassamens dels .X. manda- mens de la ley. Le primier caps de la bestia es erguelh. le segon es enveia. le .III. es yra. le .IIII. es accidia so es pigacia de far ben. lo .V. es avaricia. Lo .VI. es luxuria. Lo .VII. es goliozitat. D aquest .VII. caps d essendon totas mani- eras de peccatz e de vicis. sian mortals onemals. e cascus d aquestz .VII. pecat mortals si perton en motas brancas. de pecat d erguelh De totz peccatz. le primiers es erguelhs e comensament d totz mals. Erguelh parti e corrompet primieramens con- panhia et orde. cant l angel lucifer per sa gran beutat. e per son gran entendement volc aparer sobre totz los autres angels. es si nolc comperar a di- eu que l avia creat tan bon e tan bel fag e tant savi. per que cazec del cel. Et es devenc dyables et el e tut li angel que eran amb el en sa conpanhia. Aquest recemblan li trachor que desfan e corrompon conpanhia et orde entre los homes cant volon aparer so- bre los autres e plus esser lauzatz e preatz. E predican e ma- nifestan lur exelencias per tal que hom los tenga per mays valens. Peccat d erguelh es mot perilhos car ey sorba home. que non cognosca si mezeys. homs ergulhos non si ves ni si cono- ys. Erguelh es lo vin del dyable e plus fort e plus espe- cial de que le dyables enubria totz los grans homs e totz los bels. e totz los rix. e totz los savis d aquest mont. e los fortz e los pros e generalmens tota maniera de gens. Mas especialmens los grans se- nhors d aquesta vida que non si vezon an si conoyson lur defalhimens ni lur colpas. ni hom non las lur auza dire. Per que son en plus gran perilh. que tut li autre. Perilhozamens es malaus aqui tota triacla re- torna en verin. et entuey segue. Erguelh es li amada filha del dyable e que la penra per espoza gran part auta del e- retage d enfern. Erguelh fay guerra contra dieu. e tol a dieu sa honor es sa gloria en so que pot. E dieus contrasta a erguelh e confont los ergulhos. Er- guelh es rahis d totz los vi- cis e de totz los autres pecatz e de tot los vol aver ansi. Erguelhs es leons cruels que devora tot lo ben que atroba a persona en que si met. Erguelh destruy e tol totas bonas obras a persona ergulhosa. Erguelh fay d almorna peccatz. e de vertut fa vici. E d aquels bens don hom poyria gazanhar pa- radis e gloria fa gazanhar en- fern. Erguelhs es le princi- pals cavalhers del dyable que auza primieramens envaz- ir los cavalliers de dieu e que deries los dezanpara nescal- re. pueys que sancta persona e rele- gioza aura vencut los au- tres vicis. erguelhs lo fa a- donx plus fort peccar. Er- guelhs fa tantas brancas que a penas las pot hom nombrar. Empero .VII. partz fa princip- als. que son aysi con VII bran- cas. que nayson totas d una rays. e cascuna fa per si motz de rams. Le primiers es falsetat. O dezlialeza. Le .II. es mesprezament. Le .III. es prezoncion cant hom es sobre cu- iatz que cuia trop valer. Le .IIII. es ambicions dezirier de puiar en aut pres o en digintat. Le V. es nana gloria. dezirar d esser vanamens lauzatz. Le .VI. es ypocrizia. le .VII. es folla vergonha o vana paor d es- ser mesprezatz per ben afar. Ad aquestas .VII. brancas si retornan tut li rams de peccat d erguelh. la primiera branca d erguelh Li primiera branca d ergu- elh es falsa deslialeza. Far tracion contra dieu. E d aquesta nayson .III. rams. l uns es mals. E l autres piegers. E l autre sobremals. Le primier rams es vilana desconoysensa Le .II. es follia o dessenamens Le .III. es renegamens. Vilani- a es generalmens en totz pec- catz. car non si fa neguns pecatz ses vilania. car pecat comensa en vileza. Mas aquesti vilania de que parlan aysi que nays d erguelh es .Ia. mala razis de motz de mals que s apella desconoysensa. So es oblidamens de dieu e de sos benificis. que hom non los li grazis ni l en reconoys per se- nhor aysi con o deuria de sos grans bens que dona dieus tant largamens ad home. Ben es vilans e deslials e descono- ysens ves son senhor que li a donatz totz los bens que ha e non los li grazis ni s en reconoys obligatz a dieu. Mas obli- da dieu e pren sos beneficis contuniamens. E rent li soven mal per ben vilania per corte- zia. Aquesta vilania fa homs tant soven contra dieu cant non li fay grans dels bens que dieus li fa. Mas que l en guerreia tant soven. car huza malva- yzamens contra la volontat de di- eu. Vilana desconoysen sa es sames semblant que cascun iorn pren grans e servizis de son amic e non denha dire merces. Et es plus grans desconoy- sensa qui o denega o qui o obli- da. Mas sobre grans desco- noy sensa es que a totz iorns re- cep grans bens. et a totz iorns rent grans mals per grans bens. Qui ben si pensava ayso so- ven hom guizardonaria contu- niamens segon son poder als bens et a las grans que dieus li dona. Dieus dona ad home los bens de natura. beutat e forsa corporal. sens engienh. et entendement na- tural en l arma. Dieus do- na los bens de fortuna. riquas et amix dignitatz et honors. Dieus dona bens de grans e de vertutz. Fe esperansa e caritat. Drechuriera providencia. e tem- prament. e forsa. e las autras vertutz que si retornan ad aquestas que fan home gracios denant dieu. e vertuos en bonas o- bras. Ben deuria dieu ser- vir et amar. que nos dona aytals dons. car dieus non vol ni non quer autre gui- zardon. D essennamens es en erguelh. Hom ten home per fol que a perdut lo sens. Mas non es be foras de son sens. qui lo ben de son senhor que li a comandat d espent mal vayzament en totas ribau- darias denant los huelhs de son senhor. e sap certamens que de tot li covenra rendre comp- te. E si bon compte non rent sera en dapnatz e iustiziatz. e non sap lo iorn ni la hora que son lo deu appellar per rendre compte. D aytal folhia son plens tug li ergulhos que uzan en va vanetatz de totz los bens que dieus lur dona. de beutat de sens. e de forsa. e d aver e de poder. Per que de tot seran condampnatz e iustiziatz. Aquel s apella rene- gat que lo fieu que ten de son se- nhor met en las mas de son enemic e l enfa homenesc. Aytal tracion fa totz homs cant fa peccat mortal. Car adonx cant ayssi fa homenesc al dyable et esdeven sos sers e li rent tot cant ten de dieu. lo cors e l arma e los autres bes que los met totz al servizi del dyable. E si tot si nompna crestians en paraulas el mostra en sos fatz que el non es crestians. E confessa ihesu christ an sa lenga. e renega lo en sas obras. En .III. manieras apella l escriptura home a pos- tata. so es fals crestians e re- negat de dieu. Le premier es cant non fa obras que apertenon as sa fe e fa lo contrari d aquo que cre. Con aquel que si per iura ci- eumens sa fe. Li .II. es cant non cre aquo que sancta gleya cre e predica. ayso son li hereges. Li .III. es que cre mays que non deu. Aysi con fan devins e de- vinas e sortiliers e cilh que obran per l art del dyable. E tug a- quilh que y crezon et y meton lur esperansa o lur demandan conselh peccan mortalment. Totas aquestas cans son contra la fe per que las defent sancta gleya. la .II. branca d erguelh La .II. branca d erguelh es plus principal es mesprezament de dieu que es mot gren pecatz. Neguns pecatz non si fa ses despieg e ses mespre- zament de dieu. Enpero en .III. manieras venhon en aquest pecat L una maniera es cant hom mespreza autre en son cor o non lo preza tant con deuria. La .IIa. es qui non porta honor e reverencia ad aquels a cuy la deu portar. La .III. es qui non porta hobediencia ad aquels a cuy deu obezir. Rene- breti en ton cors cantas vega- das as falhit per aquest pec- cat. et as mesprezat soven- los melhors e los peiors pre- zatz. Cantas negadas as lauzatz peccat d erguelh els homes nans del segle per lui prozeas. e perlur hufana e per l onor del mont. que si fa tot per vanetat e per erguelh. Cant soven as lauzat cobezicia et avaricia en estimant los homes rix elauzat et honrat lur riquezas. E cantas ves as lauzat erguelh et ira e fals poders els homes que son nom- natz pros el segle Car sabon e volon veiar totas lurs am- tas sobre lur enemix. E cant soven as mesprat e despich- at en ton cor et en tas parau- las los homes paciens e hu- mils e los greviatz e los paures que dieus ha en honor. Pensa apres cant petit as portat d onor a dieu et as sa mayre e als santz e a las sanctas de paradis. et als santz angels. E cantas irreverenci- as as fachas a dieu et als santz e pauc honrar las fes- tas. e fag mot de peccatz e motas vanetatz als santz iorns de las festas. O non auzias los sermons ni lo ser- vizi de dieu en la gleya. ni non fazias autras orations. Pensa can paucas por- tat d onor al cors de ihesu christ cant lo vezias. e cant lo rece- bias. E con ten eras aparelhatz per pura confession o per repen- timent de totz pecat. E per a- ventura que seria plus grans pe- rilhs si l avias receuput en peccat. E si o as fag ton encient aquo es mortals mesprezament. Renebre ti de ta bona garda. ton an- gel que es .I. dels grans princes de paradis que tes donatz per garda a totz iorns et a totas horas. ni cantas ni reverencias tu li as fachas en so que tu li as fag motz peccatz en sa presen- tia. Pensa ti cantas ves yest agut dezobediens a ton payre et a ta mayre et a totz aquels a cuy tu degras obezir et onrar e servir. Si tu voles aysi cercar e renembrar tota ta vida. tu conoyseras que tu as tantas negadas et en tantas manieras pecat per a- questa branca d erguelh que es mesprezament que hom non o poyri- a nombrar. la .III. branca d er- guelh La .III. branca d erguelh es prezompcions Cant hom cuia trop valer o plus pode. O saber que .I. autre. Aquest peccat s apella en fi- gura la torre de babilonia. et es li forsa del dyable que gar- da e nuyre los grans peccatz esperitals. Aquest pecat si de- mostra en motas manieras per obras e per paraulas .VI. rams fa sol aquisti branca. Le premiers rams singu- laritatz. sobrecuiamens. cant hom es aysi sobrecuiatz que cuia mays valer e saber e poder que li autre. e non denha pas far aquo que fan li autre mas que volon esser singulars en lurs obras. Le .II. rams s apel- la en l escriptura prodigalitat. folla l argueza qui fa follas despensas per l ufana del dyable per tal que hom los tenga per rix e per valens e que sian lauzatz. E cant non lur abasta lo lur ilh o prenon d autruy. Le .IIIa. rams contencions. cant aquel que content per paraulas vol en totas gui- zas aver victoria per confizansa de son cridar e de sa paraula si- a ver o non ver aquo de que content. Le .IIII. rams es iactancia cant hom si iacta es si lauza et es motz laytz peccatz a dieu et al segle. et es comparatz al cogul que non sap cantar mays de si mezeys Aquest peccat es pron lays ad aquels que per lur propia bo- ca si lauzan. Et es plus laytz e plus vils ad aquels que queron lauzengies e los logan donant lo lur per so que digan dels so quilh non auzan dire. e fan los mentir de si per procurar lauzor humana del segle. Le .V. rams es drezions. so es ga- bar e chiflar et escarnir los autres. Car aytal costuma es d ergulhos que es sobrecuiatz. que non li basta d espichar en son cor los autres que non an aquel ben que el cuian aver. E fa sos gaps e son esquern. et es plus mals que aytals homs fassas chiflas e sas derezions de totz aquels que vey trayre a ben. O el o de fama o en tpta lo ben en mal. que lur nefar Et ay- so es mot perilhos peccat. e contra lo sant esperit. Et es mot gran dampnage en tota sancta gleya car aytals malas len- gas en pachan motas gens de far lo ben que volria far. Le .VI. rams es esser rebels ad aquels que volon son ben ni la consenhan. Car totz homs er- gulhos es aysi sobre cuiatz que qui lo repren el s escuza es si razona que lo castia el si y- rays es si torba et si corrossa e qui lo conselha el non crey- ria negun home ma asson sentz. Aquesti malautia es trop perilhosa. que non pot su- frir que meges y toqui. e totz medicina li torna en verin. Ambicions es dezirier esser d erguel Li .IIII. branca d erguelh es ambicions. aquest peccat es li sartahis d enfern en que le dyables fa sas frichuras. Aquisti bran- ca s espant e fa rams ves totas partz en motas ma- nieras a destra part et a senes- tra. Aquel que dezira ve- nir enaut pres. o puiar en gran dignitat ad alcuns nol plazer. E d aquesta part nayson diverses rams de greus peccatz. so es lauzeniaria. sy- monia. simulacions. folla- mens donar e despendre. per so com l en tenga per l arc e per valent. e per digne de totas ho- nors. Als autres vol nozer. e d aquesta part nayson au- tres rams malvays de greus peccatz. so es mal dire d aquel a cuy vol nozer per eysausar. et allevar blasme d aquel e dezirar e procurar la mort d aquel que ten la dignitat que el entent ad aver. e tracions e mals conselhs. e conspiracios de mal consentir. e contedemens e bregas et homicidas e motz d autres peccat que nayson d aquesta mala branca la .V. branca d erguelh La .V. branca d erguelh es nana gloria. Ayso es aver plazer de vana l au- zor cant hom en son cor alcun alegrament per so car hom lo lauza o el si cuia d alcun ben que elha o cuia aver e vol esser lauzatz d aquo que deuria di- en lauzar e grazir. Et es layres e traches ves dieu que li embla so que es sieu. Car de totz nostres bens deu dieu aver la gloria e la lauzor e l onor. e vol dieus que nos aiam tot lo profieg. Vana gloria es le grans ventz e le grans aurages que mena le dyables an gran tempesta que met per terra los grans albres per los boscages. e dero- ca los roures els cloquies e los grans pontz. e fa grans terra tremols en las autas monta- nhas. Ayso son li auzatz home e li savi e li plus valent d aquest mont. Ayso son li denies del dyable li mone- da d enfern don li dyable a- caban tota la bella mersaria en la fiera del mont. Tres manieras son debens que dieus dona ad home. so son bens de natura e bens de fortuna e bens de gran. Bens de natura cant al cors son beutat. e forsa. e proeza en obleza de linhage. bona lenga e bo- na votz e los autres dons que son en cor d ome. Li bens natural de l arma son sentz e clar entendement. sotil en gienh per ben obrar. Bona memoria per ben retenir. e las autras vertutz de l arma na- turals. Li bens de gran son vertutz. castitat. Abstinencia. Hu- militat. Paciencia e totas las autras vertutz que dieus do- na ad home per pura gran de sa gran bontat. De totz aquestos bens deu hom dieu gra- zir et honrar car tut venon de dieu. Mas homs ergulhos los vent al dyable per los fals de mes d vana gloria. E guerreia dieu soven am sos benificis don lo deuria lauzar. qui ben s en pren garda. En totz aquestos bens que aysi nomnatz. breument pot hom peccar per vana gloria. et en motas manieras. que cascuns pot conoyser en si mezeys si vol estudiar so que autres non li sabria dire. nota .XII. temptacios de vana gloria. Fortuna s apella le cors e li roda d aquest mont Le cors del segle si gira es si tor- zera a forma d una roda de molin d aura on sabrivan de totas partz li .XII. ventz e cant li roda de fortuna a puiat ho- me al plus aut en alcuna i dignitatz o en prosperitat de grans riquezas. El pensa en son cor sa dignitat e son eysau- sament. Apres pensa et estima sa prosperitat e sa riqueza. Apres pensa los delietz que ha. A- pres pensa de la gran quel sec. Apres a sa bella maynada que lo servis. Apres a sas bellas mayzons e sos bels estars. Apres a sas bellas cavalcaduras. Apres a la nobleza de sas raubas. Apres a lo gran ornament de son ostal en vaysellas en lietz et en autres artieys que li son bels e nobles. Apres a los grans prezens e las festas que hom li fa per totz luox on va e ven. Apres a sa gran fama que es ben renomnada per motas partz del mont. Et a sas lauzors que son dichas per totz. E d ayso s alegra le caytius en son cor essem glorifica. ay- si que el non si conoys ni sap on ses ni garda la fin que deu far. Ayso son li .XII. vens de vana gloria. so es .XII. temptacions de vana gloria. de que son temptat tut li auzat home d aquest mont. O el segle. O en religion. Ossia laix. O clergues. En .III. ma- nieras es hom temptatz de vana gloria per los bens de grans e de vertutz. L una maniera es de- dintz el cor cant hom s alegra ams si mezeys en son cor dels bens que hom fa e los estima que mot son grans. Aysi con son obras esperitals. o privadas orations e cuia esser plus prop de dieu que non es. Li se- gona maniera es cant hom si sent lauzar e renompnar es si dona gaug en son cor e per ayso car li autre o dizon et el cuia mays valer e cuia a- ver lo ben que non sentia enantz que fos lauzatz. La .III. ma- niera es cant hom quar e procura que homs sia lauzatz e renomp- natz. et ad aytal entendement fa sas obras. Et aquest pert tot cant fa car non o fa pura- ment per dieu. Mas per lavana lauzor d aquest mont o fa. La .VI. branca d erguelh La .VI. branca d erguelh es ypocrizicia. Ay- so es .I. peccats con demostra tot son ben de foras e fa tenir ce- lat lo mal e los peccatz de que hom es plens. e fenh si d aver e demostrar deforas los bens e las vertutz e las grans que hom non a. Homs que es ypocrita s esforsa plus d aver lo non de bon- tat e de sanctitat mays que esser bons homs ni santz per veritat. Aques- ti branca fa .III. rams. L uns rams es plens d ordura. L au- tres es plens de gran follia. L au- tres es plens de falsa sotileza. Aquilh son orre ypocritas que en secret fan laytz peccatz e vils. e denant la gent si sanctifican es si mostran sant. Aytals y- pocritas apella li escriptura sancta. sepulcre pench e daurat per deforas e dedins son plens d orrezes demonis e de pudors. Alcuns homes s esforsan de viure netamens cant al cors. e fan alcunas penedensas e mo- tas bonas obras. Mas ilh o fan principalmens per lauzor del segle per so que sian lauzatz e tengut per bons. Aytals ypo- critas son veray fol. que de bon metalh fan falsa moneda. E d aquo que poyrian ga- zanhar paradis volon con- prar enfern. et en sac trau- cat meton lur meyson. Aquelh son ypocrita sotil e ginhos de falsas grohoyas. que si volon en oblezir e venir en autas honors et en grans dignitatz e que sian senhor sobre los au- tres. E vivon sanctamens e fan tot aco que prozoms deu far de guiza que neguns homs non lur o pot conoyser entro que son vengut a lur entendement. So es que son puiat en auta dignitat. Et adonx cant an so que anavan querent descuo- bron totz lur vicis. so es assa- ber erguelh. cobezicia. avari- cia e totas malezas. Et a- donx conoys hom apertament que aquilh albre non foron hanc bons que porta aytal fruc. e que tota lur bontat es fenida que avian mostrada enans. De folla paor La .VII. branca d erguelh es folla paor e fada vergonha cant hom si laysa de ben a far per paor d esser mesprezatz. o per so com non sia tengutz per ypocrita e dopta plus lo parlar de la vana gent que non fa la yra de dieu. Aques- ti vergonha ven d un mal de- zirier de voler plazer al mont e per ayso es ilhi filha d erguelh. car fa laysar a motz de fols lo ben que poyria far. E dieus lur o a aparelhat. e sobre tot sa largan a motas vanetatz a far motz de mals per segre lo plazer e la favor e las faisas amors dels amix d aquest mont que son enemix de tot ben. Aysi fenis le tractatz d erguelh. de pecat d enveia. Lo segon cap de la bes- tia d enfern es enveia. Ayso es li serpens d enfern que tot lo mont enverina. En- veia es mayre de la mort car per l enveia del dyable in- tret la mort el segle. Ayso es lo pecat que fa home filh del dyable. Per enveia es hom plus semblans al dyable que per negun autre peccat. Car le dya- bles non azira mas l autruy ben. e non ama mas l autruy mal. Aytals es totz homs en- veios. Homs enveios non pot vezer lo ben d autre. plus que li rata penada fa la raya del solhelh. Aquest peccat d enveia fa .III. brancas prin- cipals. Car aquest peccat enverina primieramens lo cor d ome e pueys la boca. e pue- ys las obras d ome enveios. Le cor d ome enveios es enverinatz que non pot vezer autre ben ses desplazer enve- ia malvaya mens so que aus e so que ves. De tot cant ve ni aus fa son dampnage. Tant ha el cor del enveios de mals pensamens. que hom non o poyria nombrar. Enveios s alegra en son cor cant ne o aus mort o malautia d autre o amer- ment d amix o mals esperi- tals. Aysi con seria qua .Ia. bona persona fos blasmada d alcun mal blasme. o de mal o de for- tuna aysi con de pauretat o de aversitat. Apres cant ve o aus lo ben d autre sia bens naturals. o bens de fortuna o bes dr gran. Aysi con son nomnatz desus. Adonx li ven dolor al cor que non pot esser alegres ni far bella cara ni bel semblant. E- naysi par que totz homs enve- ios pecca greumens en .III. manieras en son cor verinos en fals iuyzis et en gaug ve- rinos que a de l autruy mal et en dolor que a d autruy ben. Atres- si pecca per la boca. car aytal vins ven al doilh cant es dedintz lo vayselh. E car le cor del en- veios es totz plens de verin co- ven que le verin liyesca per la bo- ca per la boca del enveios yey- son .III. manieras de paraulas vermoas de que parla david. Paraulas de maldicion. E paraulas de traction. Et ama- ras repencios e mals alleva- mens. E maudire los bens d au- tre. E greviar los autruys mals. Et allevar mal tant cant pot. E iuia et enterpreta tot en mal so que si pot far en bona entencion. En obras pecca homs enveios en .III. ma- nieras. Tut nostres bens son en .III. estamens a compacio dels bens de la terra. Car primieramens son en erba o en semensa. e pueys en aresta o en espiga. O pueys en fruc conplit. Atressi tot cant nos fazen de ben es. o en bon comensament. o en ben continuar profichar e perseverar. O es en son bon con- pliment. Mas enveios es aysi com bazilicoy que non li pot durar isdor en torn ni en erba ni en albre. Aysi homs enve- ios fa secar en torn si totas bo- nas obras per son poder en totz aquest .III. estamens. Car as son grant non laysa nulh ben a comen- sar. es si a comensatz no lo lay- sa complir. es si es ben complitz el lo torna en mal e lo desfama. Peccat d enveia es aysi per- ilhos. que a penas en pot venir neguns homs a veraya penedensa Car es contraris al sant esperit que es fons de totz bens. E ihesu christ dis en l avangeli: qui pecca contra lo sant esperit ia non li sera perdo- nat en aquest segle ni en l au- tre. Car el pecca per sa propria malicia. Et ayso deu hom sana- mens entendre. Car non es nen- guns peccatz tan greus que di- eus non lo perdoni as son pecca- dor. si s en repent de bon cor. Mas a penas si pot neguns homs repen- tir d aquest peccat. car aquest peccat grevia. Asson poder la gran del sant esperit. Aysi con li iuzi- eus enveios et irat eran cant perseguian nostre senhor de las grans e de las vertutz que ihesu y fazia. E deu totz homs saber. que .VI. ma- nieras son de pecatz contra lo sant es- perit. Le primier es prezomcion so es a dire trop presumir e trop confiar si en la mia de dieu e mesprezar sa drechura e la iusti- zia que dieus fara de peccados per la colpa e per la offensa que es en peccat. et abandonar si a pe- cat o assegurar si mays en pe-- cat per confizansa de la mia de- dieu. Aquest peccat es apel- lat en latin presumptio. Et en roman si deu apellar folla esperansa. Le .II. peccatz contra lo sant esperit es dezesperansa per lo contrari de l autre. que tol a di- eu sa mia. Aysi deu hom aver pa- or de la iusticia de dieu que non si dezesperi de la mia de dieu. Et aysi deu hom esperar en la mia de- dieu que tostemps en totz luox et aia paor de la iusticia de dieu. e que per tot lo mont non sa seguri Ia. hora. Le .III. peccat contra lo sant esperit es abstinacions que vol dire dureza de cor cant hom es aysi endurzit en sa malicia que hom non l en pot partir ni s en vol esmendar. Aquisti .III. pe- catz nayson l us de l autre. Le dyables que engana ginhoza- ment totz aquels que li volo consen- tir. Car ilh non podon negun for- sar. mostra tot primierament lo plazer del peccat e met lo en temptacion e fa lo confizar follament en la mia de dieu. que es mot grans e ben co perdonara tot. Et ey sorba lo que non veia la dura iusticia de dieu. ni pensa cant fort azira dieu peccat ni cal servetut es esser el poder del diable obligar si en las penas d enfern eternals. et esser sers de peccat ni cal dampna- ge es perdre dieu es si mezeys en cors et en arma per vileza de peccat. E perdre paradis e la companha dels angels. e de la glorioza mayre de dieu e de totz los santz e las sanctas de pa- radis. E perdre totz los bens que aura fatz tro aquella ho- ra que cay en peccat mortal. E perdre totz los bens que si fan en sancta gleya. et aquels quel mezeys fa e mens que esta en pe- cat. Et ab aquest eysorba- ment en penh lo en peccat e fa lo assegurar en la mia de dieu. entro que li a mes lo pec- cat en costuma. E pos que li es vengut en costuma non s en sap partir ni pot. Car li cos- tuma es le pontz per on le dya- bles intra en l arma cant nes- sia per penetensa. Car le potz de costuma reman baysatz e retorna s en le dyables e gar- nis plus fort lo castel e met ausi dezesperacion. E mostra le dyables el cor del peccador tantas ves t en yest confessatz en as aguda vergonha. e can- tas ves ten yest tornatz a dieu sembla que non t en vue- lha aiudar ni t en denha aver mia. E ti dampnaria per .I. com per totz e fa lo endurzir que iamays non s en esmenda. Et enaysi mena le dyables a mort et a dampnacio. que ia non s en pot penedir ni repentir ni non vol ni pot clamar mer- ce a dieu. Le .IIII. peccatz contra lo sant esperit es mespreza- ment de penedensa cant hom es en son peccat e perpauza en son cor que ia non fara peneten- sa. et aquest peccat nays del ters. Le .V. peccatz contra lo sant esperit es azirar en son pruesme la gran que dieus lur fa. Aysi con fazian li fals iuzi- eus en ihesu christ. Ayso es prin- cipalment peccat d enveia. Le .VI. peccatz contra lo sant es- perrit es contrastar asso encient a veri- tat connoguda et especialment a la veritat de vostra fe. et a veritat de bona vida. et a veritat d obras vertuozas. et a veritat de sancta doc- trina. Tut aquest peccat son contra la gran del sant esperit. E son tan greus e tan mortals que a penas en ven hom a vera pene- densa que s en puesca verayamens penedir. E dieus non salva negun temps home non penedent Per que dis ihesu christ en l avange- li. que qui pecca contra lo sant esperit i a non li sera perdonat en aquest segle. No pas que dieus non o puesca ben perdonar mas car hom no s en pot penedir. de pec- cat d ira. Le .III. caps de la bestia d enfern es peccat d ira. Saber deu totz homs que yrayser si contra mal non es pec- cat ans es vertutz. Et aquesta yra deu aver tota bona perso- na. Autra yra ya que es mot greu pecat que s apella fellonia de cor. et aysso es .I. mala rays de greus peccatz don nayson .IIII. rams principals segon .IIII. manieras de guerras que fan home fello. La primiera guer- ra que fa homs fellons es assi meze- ys. Car l ira que lo sobre porta lo turmenta en cors et en ar- ma. aysi que non pot dormir ni pauzar. Alcunas ves li tol lo beure el maniar e lo fa cazer en .I. febre o en tristor o en lan- gor d alcuna greu malautia don pren la mort. Peccat d ira es .I. fuoc que gieta e consumis totz los bens de la mayzon. La .II. guerra que fa home fellon es contra dieu: car yra e fellonia sobre porta alcunas ves lo cor d ome fellon per alcuna adversitat temperal o per malautia o per mort d amix o per alcuna mescabansa. que el en iura de dieu e blastenia nostre senhor e mal grazis e maudis o el dis descrezensas de dieu e de sa mayre e de totz los santz e las sanctas. Li .III. guerra que fa home fellon si es ad aquels que son desotz luy so es as sa molher et as sa mayre. e bat e fier e molher et enfans e maynada e trenca e met a mal aquo de son ostal. vay- sella e draps com homs en demo- niatz e totz foras de son sentz essi es el. La .IIII. guerra que fa homs iratz e fellons es contra sos vezins que son entorn luy. E d aquesta branca nayson .VII. rams. Cant nays yra en- tre .II. homes. premieramens y nays content a pres rancor que lur reman el cor. Apres s en dur- zyson en gran azir. apres apa- relhamens de grans peleias. apres dezirier de veniansa. Apres s en segon motas ves homicidis. Apres guerra mortal entre amix e motz eylhamens e greu ges con paures e de rix de que non pot hom satisfar ni esmendar Mas cant a guerra entre .I. grans homes e motz homes en moron e motas armas en gazanha le dyables que s en van a dampnacion. E son es destrutz monestiers e vilas cremadas e motas donas e verges e piuzellas en son vil- mens en aptadas. E mot en- fans ad orfenatz et eysilhatz. Aquilh que mal non peccan. E tantos en venon d autres dampnages que hom non o poyria nombrar de que son tengut al tot desmendar li senhor tro .I. pogeza. E tug aquilh que o percassan ni o percuran ni o con- selhan. e tug li valedor e li aiu- dador en ot a tot lur poder. E per ayso son li aut hom del mont en gran perilh et en dopte de lur salvacio. Car non o podon esmendar. ni non o vo- lon entro que si senton morir que en encargan lurs heres. que ia non o esmendaran. Ben los a eysorbatz le dyables que ilh si cuian que li autre aian mays de cura de lurs armas que ilh me- zeys. de peccat d accidia La .IIII. testa de la bestia d enfern es accidia. so es pigricia e tebeeza de far ben. Aquest peccat es .I. mala rays don nayson .III. malas brancas de greus peccatz. Li .I. branca es mal comensar La .IIa. es mal profichar. La .III. es mal fenir. Li .Ia. branca fa .VI. rams que enpachan ad ho- me tot bon commensament. Le primiers rams es tebeeza que fa home tebeeze e freg e mal en talentos a tot ben co- mensar e dieu ad amar. Le .II. rams es molleza de core de cors. Ayso es li colca el eli- etz en que le dyables si repauza E met en cor ad home et a fe- mena. tu yest trop tentamens noyritz. et y est trop delicatz e de frevol natura. e de frevol complicion. tu non poyrias far ni contuniar ni autras aspreza tan- tost veurias a la mort. E per aquest amonestament del dya- ble si allargan aquest caytiu o aquestas caytivas a far los delietz de lur cors et al plazer de la carn. Car dieus es po- deros de donar vertutz e grans a tota persona de far grans bens si s en aparelha. Le .III. rams es cociozitat. ayso es .I. pec- cat que fa motz de mals. sa dis li sancta escriptura. Cant li dya- bles atroban home occios el lo met en sas obras e met li en cor mals pensamens e mals deziriers de vilezas e de ribau- darias e de glotonias. et en ayso li fa son temps despendre e perdre motz de bens que deuria far e poyria per gazanhar peradis Le .IIII. rams es cant hom si sent pezantz e son nolens qui a penas li plas renfar si non pauzar e iazer e dormir. Em- pero aytals personas son ben so- ven es velhadas a las fazen- nas del segle mas a las obras de dieu senbla que sian tut ador- mit. E le dyables met lur en cor e fa lo lur dire soven per la boca mays val perdre .IIII. messas que .Ia. matinada de bon dormir. Le .V. rams es dilacion que vol dire per longa- ment. cant hon si sent en pec- cat et en temptacion del dyable. o per sa carn o per la cobezicia del mont. e de fina malvestat non si vol anar confessar ni aconselhar de sas temptacios ni vol le- var a dieu sos huelhs per contri- cion. ni ubrir sa boca en oraci- on per demandar a dieu gran e perdon. ni vol sas mans desple- gar ad alcunas bonas obras mas que per longa de iorn en iorn ben o faray. ben y esdeven- ray. Aytal persona pert tot son temps e dampna si mezeis. Car qui temps a e temps espera temps li falh. Aytal fan li malvays qu avian mays poyrir en lo lieg pudent que aver trebalh de puiar l escalier per iysir del malvays lieg. Le .Vi. rams es puzillaminitat cor ol perilh e paure d esperit que non auza a co- mensar nulh ben a far. car a pa- or de nient con aquel que a paor de son pantays. O com le lombartz qu non auza intrar el sendier per paor de la limassa que tray las bannas. O con l enfans que non auza annar per la carriera per pa- or de las aucas que los eyso- flan. Ayso son .VI. rams d ac- cidia que tollon ad home tot bon comensament. Autres .VI. vi- cis que son .VI. rams d accidia que en pachan home accidios a pro- fichar et a perseverar en ben pue- ys quela comensat. Ayso son .VI. blasmes que ha totz mals serventz per que neguns prozomps non lo deu retenir en son servizi so es assaber cant es fals e ne- gligentz e oblidos e pigres e flax e defalhens. Le primi- er rams d aquesta branca es fals allongamens cant dieus met en cor ad home que fassa alcun ben. E le dyables ven a- pres que li dis en son cor ben y a consegras. ioves yest e viuras longamens. et enaysi lo destorba de far aquel ben. D aquest primier nays le segons que es negligencia. car que no fa lialment lo manda- ment de son senhor non es me- ravilhas si es negligentz. Ay- so es .I. peccat don tot lo mont es tacatz qui ben s en pren gar- da car petit son degens que sian tant diligens en so que devon far per dieu e ves lur prues- me. De negligencia nays oblidamens. Car qui es ne- gligens en so que fa non es me- ravilhas si soven s oblida. Per aquestos .II. peccatz ne- gligentia et oblidamens es- deven soven que hom non si sap ben confessar. Oblida sos peccatz. et ayso es mot greus perilhs. Car neguns homs negligens non pot aver veray perdon de sos pe- catz ses veraya confession. Veraya confession es repentiment de cor. Reconoy- sement de boca obediencia d obra. so es esmendamens e satisfacios. Non es neguns homs tan bons que si vezia sos de- falhimes que non trobes pron que dire en sa confession. Mas negligentia e oblidamens ey- sorba de guiza los peccadors que ben non vezon el libre de Lur conciencia. Le .IIII. caps d aquesta branca d accidia s apel- la en l escriptura ignavia. so es malvays cor e freg que non a ren de vigor. E pot si apel- lar defalhiment de cor que ven de malvaya costuma que pren totz homs que non si dona a ben afayre. Et alcunas ves ven de descrecion. cant hom pren mager fays que hom non pot por- tar. o per trop velhar o perfieg que fa venir home en langor et en caytivier que si despodeta totz. e ven freoleza de cor que non pot far so que solia en lo servizi de dieu. E cay enay- si de tot que non li ven devo- cion de fayre negun ben. Le .V. rams es en l escriptu- ra remission e vol dire fla- queza. que cascun iorn si peiu- ra. Si comensa alcuna bo- na obra anb alcuna fuor len- deman namens. e lo .III. iorn namens. e lo cart cays non ren tro que ven a defalhir e de tot recreyre. Ayso son propetatz de mal servent que non mena a conpliment neguna de sas obras. Le primiers es de- zobediencia cant hom non vol far so que hom li encarga en pe- nedensa. o si hom li comanda alcuna can que li semblidura el s escuza que far non o pot es si el la recep en fa .I. pauc o non ren. La .II. es en paciencia car enaysi con el no pot ren- portar ni conplir de so que hom li comanda per sa dezobediencia non pot atressi ren sufrir per sa enpasciencia si que neguns non li auza parlar de son pron. La .III. proprietat de mal servent es murmuration cant hom li parla de son pron el s en tor- ba e sen yrays e murmura e sembla li que hom lo mesprezi e que hom lo li diga tot per despieg. e cay en tal tristicia que tot cant vey ni aus e tot cant hom li dis ni li fa li enveia. E ven en tan gran desplazer de si mezeys que de viure si enveia e tota sa vida li desplas e dezira sa mort Apres aquesta doloyrosa proprietat li dona le dyables lo colp mortal e fa lo cazer en dezesperacion don s esdeven so- ven quel mezeys procura sa mort essi aucis esperitalmens coma dezesperatz que s abandona a fayre totas malvestatz e non tem fayre peccat car d aytal fin mena home peccat d accidi- a. Ayso son .XVIII. pontz dels datz que gieta le dyables sobre l arma d ome accidios e non es meravilhas si l accidios pert lo vezer. de pecat d avaricia. Le .V. rams es d avari- cia e de cobeeza que es li mala rays d totz mals. aysi o dis sant paul. Avaricia sa dis .I. propheta es li gran maystra que ten las grans scolas on tug volon estudiar grans e pe- titz e viels e ioves clergues e laix e princes e prelatz. Ava- ricia es amor deazordenada d aver e de pocezir los bens d aquest mont. Aquesti amor deazordenada si mostra gene- ralment en .III. manieras. En aquestar l averan gran aitor de cobeeza. en retenir et en gardar estrechamens en des- pendre et en aministrar es cassamens. En ayso son .III. mals rams en l albre d ava- ricia don nayson motz greus peccatz mortals. Li primi- era branca d avaricia es uzu- ra. La .II. es l ayronici. La .III. es raubaria. La .IIII. calompnia. La .V. sacrilegis la .VI. es sy- monia. La .VII. es maligni- tatz so es a dire que adonx es hom ben malignamens avars e co- beezes cant hom non tem far o pro- curar gran dampnage ad autre sol qu om n aia .I. pauc- de profieg. La .VII. es merca- daria. La .IX. es amenestrals mal uzar de lur mestier. La .X. es malvays iuoc de datz e de taulas. De cascuna d a- questas .X. brancas nayson motz de ramps que compliyson aquest mal albre. de pecat d uzura La premiera branca de l albre d a- varicia es huzura de que nay- son .VII. malvays ramps. Al- cuns son huzurier que pres tan denies. per denies. e sobre lur captal prennon grans mon- tas. O en denies. o en bestias. O en blat. o en um. o en ter- ras que prenon engagieras mas non comptan pas los frux en paga. e fan encaras pie- ys .II. ves. O .III. l an las vo- lon comptar per mays montar las huzuras. E pueys que vo- lon aver bontatz per castun ter- me e fan soven multiplicar las huzuras sobre lo captal. Aquist s apellan huzurier manifest. e deuria los hom fugir con lo dyable. Alcus autres son huzurier cubert e palhiat que prestan e non fan mer- cat ni prenon negun covenent. Empero totas vegadas ilh entendon con lur fassa gra. O en denies. O en bestias. O en rau- bas. O en vin. O en blat. O en autras bontatz o en servizis de iornals de buous o bels prezens o donar o procurar per bendas a lur fils et es tot comptat a huzura cant que en pre- nan per razon del prest. Ayso es le premier rams d uzura. Le .II. rams es en alcus que non prestan mas ilh sabon per cert que lur payres e lurs ancessor de cuy ilh tenon los bens foron prestador e renoyer et ilh o retenon que non o volon rendre esson en aquella mezeysa damp- nacion que son aquilh que o han acampat. Le .III. rams d u- zura es en alcuns que non pres tan pas de lurs mans mas que fan prestar lurs denies a lur messages o ad autras gens. Aquilh son maystre huzurier. D aquest peccat non son pas quiti li aut homes del segle que sostenon lombartz e caorsenx que prestan destruyon tot lo pays e grenian la pau- ra gent et ilh o sufron per los grans servizis qu en prenon. Le .IIII. rams d uzura es en alcuns que prestan autruy de- niers que o enpruntan an pauc demontas. e prestan an grans mon- tas. Aytal son doble huzuri- er que aprenon lo mestier del dyable a lur dampnacion. Le .V. rams d uzura es en fal- sa mercadaria. cant hom vent las cans mays que non valon per sosta. Et es pietz que li prestador des- lials cant vezon las pauras gens afazennadas e greniadas e non poderoas de pagar. adonx lur vendon plus car .II. tantz o .III. tantz que li can no val. Aytals gens entemoniadas fan trop de mals. car per lur sos- ta e per lur prest destruyon et en paureziyson los caval- liers. e los autz homes. que segon los torneiamens. E meton enguage lur ren- das e lur terras e lurs homes e lur heretages. E meton enguage mort que de ren non s aquitia. En autra maniera si fa atressi aquest peccat per mercadaria. ilh compran blat o vin o co- nilhs. o bestias autras cans a pagar a pagar per az enant ben mens la mitat que non val. Per so car pagan pre- mieramens lur denies e pueys vendon o ad aquels mezeys .II. tans. o .III. tans plus car asosta o apaga que non o an conprat. Li au- tre conpran las cans en aquel temps que son plus vils. blat ameysons. e vin a vin dimias per vendre cant se- ra plus car. E deziran mal temps e carestia per plus car vendre lur blat o lur vin. Et en ayso es mot greu peccat per si enre- quezir volon aquistar tot lo mont. Li autre compran blat en erba. e vin en flor. Car las vinhas fan bella mostra per tal que aian lur pres saul. Le .VI. rams d uzura es d aquels que baylan lur deniers a mercadies e son pas somes el gazanlh e non el perdre. E donan bestias a mieg creys o a mieg gaza- nh. que non podon morir con si eran de ferre. o si moron ilh nesmendan autra valent. Le .VII. ramps d uzura es d aquels que meton lur pau- res vezins en lur obras per aquo que ilh lur preston .I. pauc d argent. o blat o alcu- nas cortezias. Alcuns autres son que cant vezon lurs pau- res vezins sofrachos ilh fan vericat amb els de far lur obras apres fag. E per lur denies e per lur blat que lur donan premieramens volon per .I. de .IIa. denayradas d obras. Ayso son li mals rains que nayson de la mala branca d uzura. de pecat de layroni- ci. La .II. branca d avaricia es layronici. Penre l autruy a tort e ses saupuda d aquel de cuy es e ses sa volontat IIII. manieras son de layrons E segon ayso son .IIII. ma- nieras de layronicis. Alcuns son layrons comuns et apertz d aquel mestier vinon et hom los ten per aytals. E d aquels fa hom iusticia segon que ilh rauba et emblan en motas manieras e per mar e per terra. Alcuns son layrons cubertz que sostrayon l autruy per baratz e per malvayas sotileas. O per alcuna tracion palliada com non s en garda d els. Alcuns son layrons privatz que non en- blan mas a lur privatz pa- rens. O als amix e d aytals via de .II. manieras de grans e de petitz. Li grans son fals bay- lons e fals iuges e fals curials que emblan las e mendas e las rendas a lur senhor e fan bels comptes ereceptas et en despen- sas. Aytal son li huficial que servon als grans ostals dels rix homes que servon a lur amix. et a lur conoysens dels bens del senhor ses lur saupu- da e ses lur volontat. En aquest peccat son las femnas maridadas que si fan enpenhar en adulti. e pueys fan noy- rir aquels enfans a lur ma- ritz et an los bons heres he- retar on aquilh enfant non an negun dreg. En aquest peccat son las donnas marida- das que los bens de lur marit despendon en mals hus o en vils ceiozitatz. o donan a lur parens sobre lo vet de lur ma- rit. e contra lur volontat. En aquest peccat son tug li re- ligios que van aproprietat pueys que an promes qu elh non aian propri. Petit layron son d a- questa maniera. que enblan en las mayzons de lur senhor pan e vin et aytals menu- das cas perdonar avezis o los frux o las herhas dels hortz o de vinhas o motas autras cans que non son de gran pres. En aquest pecat son aquilh que retenon aquo que troban o calque can que sia. ma- iormens can sabon de cuy es e non o volon rendre. et am tot so si non o sabon non o devon retenir mas en devon aver conselh de sancta gleya o de lur confeshor ilh sabon ben que non an negun dreg en la can. Alcuns lay- ron son perticipant el layronici o per compra. e sabon ben que non es d aquel que o vent e o pre- non en don e celan lo layronici. o en prenon part. car son passo- nier en aculhir lo forfag. o en alcuna autra maniera si fan participant en tota la col- pa cilh que o acuelho es celan e o poyrian castiar e repenre e far restituir ad aquels de cuy es. O aquilh que o conselhan. o aquelh que o comandan. et aquelh que defendon los layrons e los sostenon en lur malicia. en aquest peccat son li fals iuges. e li fals iusticier que su- fron los layrons e los allar- gan perdons e per servizis e per prex d autres e non fan la iusticia que dretz hy a esta- blida. de peccat de raubaria. La .IIII. branca d ava- ricia es raubaria. et aquisti braca si part en .VI. rams. Le premier rams fals executors de testament Aquilh rauban los mortz cant lur enpachan lo fruc de las almornas que auran establida. Et es mot gran peccat. car ilh son en las car- ces de dieu. e non s en podon ra- zonar. Le .II. rams es so- bre mals senhors. quistas e toutas e malas accions que fan. et escortegan e rauban lurs homes que degran gardar e defendre. e fan ad empres e meton bantz e malas costu- mas per hucayzon d aver es- mendas. O per menassas o per autras motas manieras que atroban sobre lurs homes per trayre aquo lur con que puescan. E li lauzengier que lo lur conselhan. En a- quest peccat son ligian prin- ce e li baron de las terras que tollon ciutatz e castels e terras e fieus e baronias. O camps o vinhas. o cassas o devens o pasquiers a lurs paures vezins. o a lurs homes. E prenon per lur forsa e per lur gran poder aco de l autruy a des- tre et a senestre. que res non lur pot escapar. Le .III. rams es dels raubados que rauban los camis. E fals hostes que rauban los manans romieus mercadies. Le .IIII. rams es en aquels que non volon pagar e non o laysan per non poder mas per malicia. Et aquilh que rete- non a tort lo loguier de lurs messages e dels obries que fan las obras. Le .V. ramps es en grans prelatz evesques et arcivesques et abatz que levan grans procuracions et es- cortegan lur sosmes en mo- tas manieras. Le .VI. rams es de bayles e de iuges e de priors e de senescals e de mals curials que fan greu ges a la paura gent contra dreg per plazer del senhor e per remanir longamens en lur ufici. Tantas autras manieras son de raubari- as com non o poyria tot comp- tar. de peccat de calopnia La .IIII. branca d avari- cia es calompnia so es a dire venir sobre au- tre a mal cor de far tort. et an volontat de greviar en tot cant pot. Ad aquest pecat apertenon tug li barat e totas las tricharias. e totas las falceas que apertenon a playtz. D aquesta part ensenha a- varicia en sescola motz de dis- cipols e clergues e layx. et es- pecialment troban que .VII. ma- nieras de gens s estudia en a- questa escola. Li primier son fals playdeiayres e fals citayres que non queron mas cuy puescan en playdir so es lurs vezins. E fan falsas peticions e queron fals iuges e fals testimonis e fals avo- catz e fan falsas letras per greviar e per trebalhar a tort los autres. am cort seglar o am cort de sancta gleya. Alcuns autres son en aquesta escola que cant hom lur deman- da aquo sieu ilh sabon de fu- gir e de desinar aco dreg. E trobam cavilhacions e ba- ratz e deslialezas per tolre ad autre lo sieu. Le .III. escolars d aquesta escola son fals testimonis que fan fals ma- tremonis e tollon heretages et ad autres bens e fan tan de mals que res non o poyria esmendar. E fan o tot per lur malvaya cobeycia. o per .I. petit qui hom enans lur doni. ilh donan ad autre gran dampnage. Le .IIII. dis- cipols d aquesta escola. son fals avocatz que sostenon e recepon a lur encient cans e prelaytz contra dreg tort e del tort dreg. E fan perdre motz de prelaytz drechuries e motas cans fan gazanhar a tort per ignorancia car non o sabon ra- zonar. Et entremeton si d autruy mestier. o per negli- gencia que son negligent en me- nar la can o per victoria que si donan gran vana gloria car sabon dreysar los dretz o torser. O car sabon esser maystre de tot barat e de tota tricharia. e de tot aveniment. E d aquels mals si glorifian e son veray filhs del dyable. Le .V. discipols del dyable son fals notaris que fan las falsas letras e fals sagels e fan los fals libres e las falsas car- tas e trop dautras malezas. Le .VI. discipols del dyable son li fals iuges que pendon plus de l una part que de l au- tra. O per prex o per dons o per pro- messas o per amor o per mal vo- lensa. O per paor de perdre la mistat. o per gran d alcunas grans personas. E per ayso do- nan fals iuiamens e fan far grans d espensas. e prenon grans servizis e grans dons de l una part e de l autra e ven- don lur drechura e laysar a far a longant las cans e fan far grans dampnages que non lo podon esmendar. Lo .VII. escolar d aquesta escola so son malvays conselhier que donan mals conselhs als iuges. et als senhos e fan perdre soven son dreg ad aquel que la per los ser- vizis que prenon don son tug corromput la .V. branca d a- varicia La .V. branca d avaricia es sacrilegis Sacrilegis es penre o enblar o tractar vilmens o mal me- tre cans sanctas. Aysi con son ad ornamens de sancta gleya que son adordenat al servizi de dieu o las personas. E tot ayso fa si soven per cobeeza en mo- tas manieras. Premie- ramens cant hom tracta d eyson ransa al cors de iesu christ. Aysi con son li hereges e li sortili- er e li capellan las messas de cobezicia de gazanlhar. et aco mezeys de totz los autres sa- gramens de sancta gleya. cant li ca- pellan los tractan mal e los adordenan a lur cobezycia. Autra maniera es cant hom mal tracta los scuaris o las reliquias dels santz. la cros e la cresma e los vestirs sagratz et atressi de totz los autres or- namens de l autar. Autra maniera es cant hom art o crema gleyas o monestiers O mayzons de religion. O cant hom tray de gleya o de se- menti aquels que hy venon per salvar. Alutra maniera es cant hom fa chilpa o bata- lha en gleya. o en sementis aysi que y aia sanc. O cant hom fa .I. peccat de luxuria o au- tras obras de peccat o de vane- tat. Autra maniera es cant hom met sa man per yra sobre clergue o sobre tota persona religioza. Autra ma- niera es cant hom embla o pren malvayzamens alcuna can brenzeta de sancta gleya ses saupuda d aquel que o a en garda. En aquest peccat son tug aquilh que despen- don en malhus et en obras de peccat los bens de sancta gle- ya que son patremoni de ihesu christ. En aquest pectat son tug aquilh que tollon o retenon a tort o am fossa los bens que son apropriatz a sancta gleya. Et aquilh que retenon mal los deymes e las rendas de sancta gleya. O las ufertas o las autras drechu- ras que son per devocion establi- das. En aquest peccat son atressi aquelh qui envaziyson las festas per obras seglars o per peccat o per obras de vane- tat. Car le temps santz ha atressi sos previleges e sas franquezas con los luox santz. Ayso li rams que nay- son de la branca de sacrilegi. La .VI. branca d avaricia La .VI. branca d avaricia es symonia. et es en- aysi apellada per .I. encantador que avia nom symon que volc acaptar am denies de monsenhor sant .Peyre. la gran de far miracles e volia en do- nar gran aver. E per lo nom d aquel son apellat symon ay tug aquilh que volon ven- dre o conprar las cans esperi- tals. Et ayso es entre totz los peccatz mortals .I. dels plus grans. E nayson d aques- ta branca motz d autres rams. Le premier rams es en aquels que vendon et a- captan los santz ordes e lo sant cors de ihesu christ. e los au- tres sagramens de sancta gleya. Le .II. rams es en aquels que vendon la paraula de dieu e pre- dican principalment per trayre denies. o per autra cobezicia de cans temporals. Le .III. rams es d aquels que per els o per autres procuran am dons o per sertas promessas que sian elegit en al- cuna dignitat de sancta gleya. Aysi con son abbat o esves- ques o autres prelatz que si fan per eleccion. Le .IIII. rams es d aquels prelatz que perdous e per promessas. o per prey d amix. O per servizis dezonest donan las prebendas de sancta gleya e ma- iormens las curas de las ar- mas. Le .V. rams es d aquels que per mercat fazent vendon o es canbian. o laysan a lur ne- bot los benificis e las rendas de sancta gleya. Le .VI. rams es d aquels que mercat fazent intran en religion e d aquels qu en aytal maniera los rece- bon. Motz d autres cas e de diverses peccatz son en symo- nia. Mas que apertenon plus a clergues que a laix. Aquest libres es fatz plus per los laix que per los clergues. car ilh an los libres on podon apenre. Empero mestier fa a totz los laix que si gardon del mal pecat de symona en .III.cas. Le primier cas es cant volon aiudar a lur parens o a lur amix a montar en cal que dig- nitat de sancta gleya devon si gardar que non o fassan per sy- monia. Lo .II. cas es ad al- cuns senhos que an alcunas prebendas a donar que no las donon a personas non dignas per carnal amor car lur apertenon de lur sanc. Le .III. cas es cant meton lur enfans en religi- on. En aquestz .III. cas qui dona dons o los recep o per prex. o per servizis dezonestz el es el peccat de symonia. ay- si con dis l escriptura .III. ma- nieras son de dons. Don de mans aur et argent o denies o autras cans con pren e dona en la man. Don de boca si non prex d amix o d autras personas a cuy hom non vol contradiri. Don de servize dezonest apella hoz cant son per dezonesta can o prin- cipalmens per can esperital. la .VII. branca d avaricia La .VII. branca d avaricia es maligintat. maligintat s a- pella en aquest luoc cant hom es tant malignes en tan endy- abolatz que non tem far gran pe- cat mortal et orrible e non tem donar gran dampnage ad autre sol que .I. pauc y pu- esca fayre de son pron. o per .I. pauc que n espera a far de son ga- zanh. non tem ad autre donar gran dampnage. Aquisti branca porta motz de rams. Ad aquest peccat apten cant hom si fa iuzieus o sarrazys o hereges. o renega la fe catho- lica e son crestianesme. per paor de pauretat. O per esperansa de viure ad anze. O per cobe- eza d aver. Aquest pecat aperten que perdemes fa encan- tamens et artz del dyable. Ay- si con es gardiar en la ongla con l espaza per trobar. O per revelar cans embladas. o per autras malas curiozitatz. Et aquilh ner percassan per sortilies sortz. o per devins o per devinas. o per autres mals uficis que personas que son en matremoni que non sa vengan. O non si puescan aiostar en las obras dels sagramens de sancta gleya o de matremoni. O aquilh que per aytals vi- lezas percassan que personas que non son en matremoni sentre amon de malas amos. En aquest peccat son aquelh que per argent o per autres servizis fan intre o tracions. O fan poy- zons. o donan tuey segue o ve- rin. O son espias per que negu- na persona deia venir a mort per neguna maniera. En a- quest pecat son atressi qui per cobezicia de mal gazanh me- ton fuoc o creman mayzos o blatz. o fens. o bestias en las ramadas. O en las vilas. o en castels. o fan atressi damp- nages els bens temporals. En aquest peccat son aquilh que semenan discordia. O procu- ran playtz. o bregas. o guer- ras entre personas privadas. O en los covens dels monesti- ers o de religion. O entre los comuns de las vilas o dels castels. o entre los grans se- nhors car pensan mays ga- zanhar en la guerra que en la pas. Ayso es lo peccat dels curials que servon en las cortz dels grans senhors. Aysi con son iuges e bayles e senescals e corrieus. que ca- lumpnian et accuzan e grenian e malmenan e fan rezemer la paura gent per .I. pauc de ga- zanh. En aquest peccat son fals testimonis que si lo- gan per dire contra veritat. E fals avocatz e fals conselhies ay- si con es mostrat desus en la branca de calompnia. En mo- tas autras manieras si fan aquisti peccat de maligni- tat. mas non o pot hom tot dire ni non o deu hom tot laysar. E si cascuns si vol esgardar sobre si en pot pronlegir el libre de sa consciencia trop miels que en l apel de la fe- da. la .VIII. branca d avaricia L a.VIII. branca d avari- cia es en falsa mercada- ria en que pecca hom en mo- tas manieras per gazanh tem- poral. et especialmens. en .VII. manieras. Le principals es plus comuns peccat de mer- cadaria car neton aytant com podon e comprar al plus vil que podon. Li .II. es d mercadaria mentir ses tota consciencia iurar e piurar per vendre plus lur cans que non valon. La .III. maniera es baratz que hom fa en pes et en mezuras. Et enayso pecca om en .III. manieras. Premiera- mens cant hom a diverses pes e diversas mezuras. et an gran pes recep. et an petit vendon e liuran. L autra maniera es cant hom a dreg pes. e drecha mezura mas que peza e mezu- ra falsamens e deslial. La .III. maniera es cant hom ma- ystra las cans que deu pezar de guiza que sian plus pezantz. Aysi con fan alcuns merca- dies que tenon las cans humo- rozas els luox humoros per mays pezar. o fan mesclar d arena o d autra can. La .IIII. maniera es principalmens vendre mays que non val per lo terme e per la sosta que hom dona. e d aquest avem parlat desus en l albre d uzura. La .V. ma- niera es vendre autra can que hom non mostra denant. Aysi con fan li escrivan que mostran bo- na letra al comensament e pu- eys la fan avol. La .VI. ma- niera es celar veritat de la can qui vol vendre. Aysi con son bestias affolladas. O semen- sas corrompudas o cant hom lauza la can sobre sa valor. La .VII. maniera es d aquest peccat es cant hom sofostica las cans e las fa aparer melhors que non son. En aquest peccat son li drapier que fan escurs los obradors e fan cortinas vers crossas per so que las colors dels draps aparescan melhors e plus finas e que hom non connos- ca los defalhimens dels draps. E motas autras manieras pot hom peccar en mercadaria. Mas longa can seria acomptar. La .IX. braca d avaricia. La .IX. branca d avaricia es malvays mestier e laytz huficis e dezonestas o- bras en que peca hom en motas manieras. Aysi con son fol- las femnas que s abandona per .I. pauc de gazanh. E campion a fachat que s abandonan per far ba- talha e devon morir o autre aucire et estan en perilh de damp- nacion perdurabla e tostemps an peccat mortal. En aquest peccat son tug aquelh que per aver fan totas obras dezonestas que non si podon far ses peccat et ilh so connoyson e aquilh atressi que los logan. La .X. branca d avaricia La X. branca d avaricia es mal moc. Aysi con es moc de datz e de taulas e d escrima e de totz mox on hom non mo- ga mas per cobezicia de denies o per autres gazans temperals. Totz malvays mox et es- pecialmens moc de datz e de taulas es devedat segon dreg per motz de peccatz que s en ensegon. Le primer pec- cat que s en ensec es cobezi- cia de gazanhar e de despu- lhar son conpanhon. Le .II. es huzura prestar .XI. per XII. so es rendre aqui mezeys a pa- gar o plus a sosta .I. iorn. Le .III. peccat es multiplicar messonegas e vanas parau- las. e blastemar e iurar de dieu que es trop pietz. E vi- tuperar dieu e nostra donna e totz los santz dons de dieus nes mot offendutz soven. e so- ven en pren dieus vemansa. .VII. cavallier iugava en .I. luoc e iuret per los huels de dieu. E mantenent li huelh de la testa cazegron sobre lo taulier. Un autre caval- lier iugava adatz. et ac per- dut son argent e pres son arc- etrays .Ia. sageta en contra dieu. E lendeman cant el si sec al iuce e li sageta cazec li denant en lo taulier. e fon tota sagno- za. Le .IIII. peccat que es en iuce es le mals eysemples que aquel que moga dona als autres que esgardan aquel que moga. Lo quint peccat es perdre lo temps que degra d espen- dre en bonas obras e motz hy a d autres peccatz que seri- an lonc a dire. Empero una can non deu hom oblidar. que aquel que gazanha non pot an bona consciencia rete- nir son gazanh. mas lo deu donar per dieu si donc non l a gazanhat per barat per forsa aysi con fa endur- re l autre a iugar. en aquest dos cas o deu hom rendre ad aquel que ho a perdut. Per aquesta razon meze- yssa deu hom far. d aquo que gazanha els torneys. Ayso son las .X. brancas d a- varicia em poyria hom assignar d autras. mas que per tan hon mays als clergues que als lays. Los manda- mens que fa le dyable as home avar. Totz homs avars deu saber. que el a .I. dy- able son prince en enfern a cuy servis en luoc de dieu. e fay li sos mandamens. Aquest dyable s apella en l escriptura esperit d avari- cia. ihesu christ lo nomna mannion en l avangeli. e fa .VI. man- damens ad aquel que ser. Lo primiers es que gardi ben lo sieu. Lo segon es que non li merme entre sas mans. Lo ters es que o melhore e o cresca a totz iorns. Lo quart es que non done per dieu ni fassa almorna ni cortezia. Lo .V. es non prestes als paures si non sabia ben per que so es per gazanh que non meta en per- ilh so que es entres sas mans. Lo .VI. es que restre- nha si e sa maynada de beu- re e de maniar e d autras mes- sions per lo sieu ben gardar. De luxuria. L .VI. cap de la bestia d enfern es luxuria que fa home mot delichat el deliech de la carn. D a- quest peccat tempta le dya- ble en .V. manieras aysi o dis sans gregoris Pre- mieramens en folh esgart. Apres enfollas paraulas. Apres en fols tocamens. Apres en fols bayzars. Apres querre follas aysinas. Per enclinar al fach. Car de folh esgart ven hom al fol perlar e de fol perlar ven hom al fol tocar. e del fol bayzar e pueys al fach. Aquest peccat si desviza premieramens en doas ma- nieras la una luxuria de cor. e l autra es en fach so es el cors. luxuria de cor Luxuria de cor a .IIII. escalons que s apel- lan grazas en l escriptura. Car l esperit de fornication que servis d abrazar lo fuoc d luxuria dedins el cor. Premieramens presenta los semblans e las ymaginations e fa o procura tan cant pot con el pensi en aquo. Apres lo cor si demora e si deliecha en aytal pensament. E pot esser tant longa la demora e tant escalphatz lo deliech. que pot esser pec- cat mortals. per que persona ben adordenada deu tost re- premir estenher aytals fals pensamens. Le ters escalons es lo consentiment cant le cors e la razon e la volontat s enclina. e con- sentis que faria lo peccat si podia es aquest consen- timent es en tostemps. peccatz mortals. Apres aquest consentimet ven lo deziners aflamatz e la ardor de far peccat es adonc aquest mal esperit fay ho- me peccar mortalmens plus de .XX. vegadas lo iorn. e vezer las femnas e lur fay- sons. e lurs paramens que so- ven si paran plus vanamens e plus dezonestamens per far muzar los fols en ellas e non cuian greumens pec- car e sen escuzan qu ellas non an talent de peccar ni de far mal so dizon anbels. mas per cert ellas peccan greumens. car per ucayzon del las perisson motas armas. et encazon mot de gent. en peccat car ar o dis lo proverbi. donna amb el azorn- es plus perilhoza que baresta de torn. car non ha nembre sobre si mas ornament que non sia las del dyable per penre e per enlassar o per aucire de tot las armas qui dieus ha rezemudas del sieu precios sanc. e covera lur a rendre razon al iorn de iuiament de las armas que per ellas seran damp- nadas. Ayso si fa aysi ad entendre cant ellas en donan ucayzon a lur enci- ent. de luxuria en obra. Luxuria qu es es de- fors per obra el cors si partis segon los .V. sens corporals en .V. manieras so es en luxuria d uels de boca de mans d aurelhas d orres tocamens e de obra carnal. que es tan vils que non si auza nomnar. Ad aquels peccatz s apertenon totas las cans per que la carn d ome si mou a desirar aquel la vil obra aysi con es beu- re trop. e trop maniar. trop dormir. molh iasser. totas manieras d ayse e de deli- eg con dona a son cors part sa necessitat. Luxuria en obra si partis en mo- tas brancas segon los esta- mens de las personas que pec- can en aquest peccat. e van montant de bas en aut crey- sent de mal en pietz. La premiera brancas es dome sout e de femna souta que non son en liam de matremo- ni. m an fag. vot de castitat ni de vergenetat ad orde ni a religion. Aquesta branca es tostemps peccat mor- tals en la obra de luxuria. La segona branca es de fenna cumenal abandona- da. Aquest peccat es plus greus e plus vil per so car aytals femnas motas son maridadas o de relegion o son parentas per aiustament d alcuns propdans parens. e son motz perilhozas per los mezels per los lebros e per autras malautias car el- las no refuian home san ni malaute payre ni filh ni frayre. ni cozin ni oncle ni nebot. La tersa bran- ca es d ome sout e de fenna aveusoa o lo contrari d o- me que a perdut sa molher e de fena sonta. La .IIII. es de verge o de piuzella. La .V.es adulteri cant homs que a molher vay ad autra femna. o femna ma- ridada s abandona ad au- tre home es mot greu pe- cat per motas razons a Premieramens car si per iu- ra en nient sa fe que a promessa l uns al autre en son matre- moni. apres fa sacrilegi que orreza lo sant sagrament de matremoni. Apres pecca per raubaria que fa noy- tir et heretar en autruy bens. Apres s en fan motz de falses matremonis que soven le frayres pren la seror o sa propdana parenta. Aquest peccat si dobla can cascun es en matremo- ni. La .VI. branca de luxuria es cant marit e molher fan en lur aiustament can non deguda e dezaordenada. e pi- etz cant es coansa contra la honestat del sant sagra- ment de matremoni. Le- santz doctor de la relegion crestiana nos ensenha qui non tant solament marit e molher son tengutz de gardar fezeltat l uns al au- tre. mas que deu aver l un l autre en gran reverencia es en honor e lurs obras devon esser honestas e sanctas e relegio- zas car sanctamens es an gran reverencia deu hom tractar. lo sagrament de sancta gleya e devon aver en las obras de matre- moni entendre entencion. e devon dezirar et esperar devotamens que dieus lur don fruc. e si dieus lo lur dona devon lo noyrir et ensenhar. religiozament. De sa pro- pria espaza si pot hom aucire. et atressi am sa propria molher pot hom plus mortalmens pe- car. El primier libre de la ley que es apellat genesis nos es mostrat cant formens dieu azira lo peccat de marit e de molher. cant non uzan l un an l autre adordenadamens. lig si aqui que her et o van duy felenes del patriarcha iacob filhs de son filh de iu- das lo patriarcha de cuy foron trip totz los reys de iheruza- lem. e li mayre de dieu ihesu christ. huzava mal e dezonesta- mens en lur aiustament an lur molhers. E dieus a- bandonet los al poder del dyable que los fen de mort soptana en l obra d aquel peccat. Leg si atressi el libre de thobias. que .I. demoni que a- via nom asmodes estran- golet .VII. barons de mort soptana. que foron tut espos l un apres l autre de la sancta fem- na sarra filha de raguel. Ay- tantost con comensavan mal huzar de la sancta piuzel- la los aucizia le dyables. E li verges fon pveys es- poza de thobias lo iove. La .VII. branca es d ome am sa comayre. o de femna an son conpayre. O an filholh. O an filhala. O an payrin. O an mayrina. O an filh. O an filha de payrin o de mayrina. Aytals personas non si podon aiustar en ma- tremoni ses peccat mortal. La .VIII. branca es d o- me o de femna an son parent o an sa parenta. et aquest peccat monta e baysa se- gon diverses gras de parens. La .IX. branca es d ome am la parenta de sa molher o de femna an la parent de son marit. Et aquest peccat es mot perilhos. Car sel qui torna an la parenta de sa molher pert tot lo dreg que avia en son matremoni. E non si pot iamays aius- tat an sa molher ses peccat mortal. Si ilhi donx non lo requer primieramens. Et a- donx li deu rendre son deu- te an desplazer en son cor secretamens que ilhi non o cognosca. E deu esser tostemps renembrans e repentens de son peccat. Aco mezeys deu far li molher si avia peccat an lo parent de son marit. E si aquest peccat era enans fach que fossan en matremoni. le matremo- nis non val. mas si devon partir si si volon salvar. La .X. branca es de femna an clergue azordenat. A- quest peccat monta e baysa segon que son li orde e las dignitatz de las personas. La .XI. branca es d ome seglar am femna relegioza La .XII. branca es d ome relegios an femna religioza. Et aquest peccat monta e baysa segon l estament de las personas que fan aquest peccat. Plus pecca .Ia. perso- na que autra. e plus pecca d un estament que d autre. La .XIII. branca es de pre- lat que deuria donar forma et eysemple de tota neteza e de tota sanctitat. La derie- ra branca es plus vils e li plus orreza com non lau- za nompnar. Peccat con- tra natura que le dyables ensenha a far ad home et a femena en motas ma- nieras. Mas non fa a nomp- nar per la maniera car es trop vils e trop espavan- tables. Mas en confession o lo contrari de femna seglar am home religios o deu hom dire aquilh o aquel- las a cuy es esdevengut. Car en aytant con le pecat es plus abominables en tant es mays de plazer a dieu. li confessions e mays profiecha a peccador. Car li vergonha que hom a de dire es gran partida de la pe- nedensa. Aquest peccat desplas tant a dieu que el en fes ve- nir del cel plueia de fuoc ardent e desobpre pudent sobre la ciu- tat de sodoma e de gomorra. Et abisset las totas que non sen salveron mas .III. perso- nas. El mezeys le dyables que fa far aquest peccat e lo pro- cura na fastic et abomina- cion cant hom lo fa. de pecca de gola Lo .VII. cap de la bestia d enfern es peccat de gola li boca d ome a .II. uficis gostar so es assa- ber maniar e beure e parlar. Per amor d ayso farem de la boca .II. tractatz principals. Le primier es en peccat de glotoma en beure et en maniar. L autre es peccat de la lenga que es fol parlar. Peccat de glotonia es .I. vici que mot plas al dyable e mot desplas a dieu. Per aquest pecat a lo dyable mot gran poder en home. Don nos troban en l avangeli que li demoni de- manderon licencia a ihesu christ que poguessan intrar els porx. E ihesu christ donet lur en licentia. E de mantenent que ilh foron intrat tut li porx ay- si con endemoniatz si negue- ron tut el mar. En signifi- cansa que tut li home glot que viron a maniera de porx son donatz al dyable que pu- escan habitar en els e qui los puescan far negar en abis en lo mar d enfern. Mot a gran poder sobre son ene- mic que lo ten a la gola. Acres- si a le dyables mot gran po- der en home cant lo pot far peccar per aquest peccat de gola. Cant le dyables vol home de tot sosmetre et el li corre plus volontiers a la gola. car a penas li pot pueys esca- par. Enaysi pres adam et eva en paradis tresti. Aquest peccat es lazesc e li linha anque le pescayres d en- fern pren los peysons en l es- tanh d aquest mont. e pren los per la gola. Mot desplas a dieu aquest vici. car tots homs glotz fason dieu de son ven- tre. Et ayso es grans despla- zer e gran abominacion a dieu. com fassa son dieu d un sac plen de fems. e que hom temia mays et am son ventre que dieu. Dieus comanda de iunis et abstiencias. e le ventres comanda que hom mangi pron e de pas. E dieus coman- da matin levar. El ventre dis trop suy plens. A dormir mi coven per miels degerir mon condug. E pueys cant ses levatz catart que sia. enans que diga sas oracions ni sas matinas. el pensa de son ven- tre. e demanda que poyren huey maniar. poyren ren maniar de sazon. Et apres renembra. que fort fon bons le vins da nueg. poyren en trobar d aytal o de melhor. Li testa m a dolgut a nueg ia non seray ad ayze tro que aia begut. Aquest peccat mena home a tota pauretat. et a tota vergonha. Premieramens lo fa glot et hubriac. et apres iugador e luxurios. e de gastayre. mal despendeyre del sieu. e pueys vendre sa heretat et en deu- tar. E pueys es deven ri- bautz e layres e malfadatz et homicida. e iustiziatz et el mezeys que si dezespera es si aucis e si destruy. aytal es- cot fa soven pagar le dyables del servizi del ventre. Aquest peccat si partis en .V. bran- cas segon sant gregori. car en .V. manieras pot hom pecar en beure et en maniar. Qui mania denant hora. Qui en pren ses mezura. Qui man- ia goluozamens. que fa apa- relhar de maniar trop per so- brefluitat. qui fa aparelhar son maniar trop curiozament e trop delicadament. Li primiera branca d aquest pec- cat es maniar denant hora. Trop esta layt ad home pos que es vengutz amadia etat. et es sans e delichos que non pot esperar ora de maniar et es- deven li de gran glotonia. O per mala costuma. O per mal- vayza companhia. pos que es sans e fortz delichos. si non es alcuna ves per can razonabla. e motz de pecatz esdevenon per aquesta costuma com cura en sa vida aysi com bestia muda. Aytals homs dis que non pot deiunar ni far peneden- sa. car a frevol testa. et el dis ver car el a malvays cor e malvayza volontat. qui son cap dezarma et es ses bon cor. el non pot deiunar ni far autre ben es son malvays cor li fa trencar son deiuni que es gran peccat e greu de- zobediencia de sancta gleya que o a comandat et establit. E fora pron sufertador si aytal perso- na dampnes solamens si me- zeys mas el vol aver compa- nhos en sa glotonia. e tol lur de ben afar. e vol los menar an si en enfern faz- ent las glotonias. Mot homes son malvays per avol conpanha. Car totz homs glotz ha propriamens sobre totz autres peccadors l ufici del dyable: que es retrayre ho- me de far ben nescalre. que son rizon e s en glorifican cant podon alcuns retrayre de de- iunar e de far ben. E chiflan et escarniyson aquels que non los volon creyre cant los vezon devinar o far autres bens. Et apellan los layrons et ype- critas e deurian si mezeys a- pellar enemix de dieu. Car ilh podon ben far soven maior deiunis e pueys podon treba- lhar en las fazennas d aquest mont. E mostran que fort an pauc del amor de dieu e tut son sebelitz en lava amor d aquest mont. Car mays curan del plazer de la carn o de la gloria del mont que d aquella de dieu Alcuns homes podon ben deiunar tro a la nueg per cas- sar o per playtz. o per iuox. o per alcuns negocis temporals. o per alcunas vanetatz. mas per dieu lur seria grieu de far. Ad aquel iorn que deuria deiu- nar son tornat enfant que vo- lon a totas horas tenir lo pan en la man. atressi con hom peca per trop maniar pot hom peccar per trop sopar. Home a cuy plas trop velhar de nuetz gastan lur temps en occiozitatz. Ilh si colcan tart es si levan tart. e peccan en motas manie- ras. Premieramens en so qui trastornan lo temps car fan de la nueg iorn. e del iorn nueg. e dieus maudis los per la pro- pheta. lo iorn deu hom ben fayre e la nueg deu hom pauzar de las obras del cors. e deu hom dieus lauzar e pregar. Mas ilh non o fan ni lo iorn ni la nueg so per que dieus ha tot lo temps establit. e perdon tot lur temps. E non tan solamens perdon lo temps del ben que poyrian far mas fan motz de mals. iu- gar a taulas ad escay et a datz. e dire follias gabari- as e mals en prenemens. et offendon dieus e fan motz- de greu ges a lur cors don samerma lur vida e damp- nan lurs armas. La .IIa. branca de peccat de gola es man- iar e beure contra mezura. ay- tals son propriamens glotons que tot o glotonian. con fa le- gory de sataliers. Gran sens e gran sanetat corporal et esperital es maniar e beure per mezura: car motz homes en moron davant lur temps per maniar o per beure otra mezura. E pueys en vi- von en grans langors et en greus malautias. E qui d aquesta mezura vol a pen- re. El deu saber que motas ma- nieras son de viure el mont. Li .I. vivon sego la carn. Li autre segon lur ioventut alegramens. Li autre segon ypocrizia. Li autre segon lur anancia. Li autre segon fuzica. Li autre segon lur estament en bona vida et onesta. Li autre vivon en penedensa se- gon que lur peccat requeron. Li autre segon l amor de dieu. aysi con los regis le santz es- perit. S il que vivon segon la carn son condampnat. E sant paul los iuia a mort. car fan de lur ventre lur di- eu. Aytals non tenon ni razon ni mezura. per que auran en l autre segle penas e turmens ses mezura. Sil que vivon en lur ioventut. volon seguir las follas copanhias. e non podon tenir mezura. Silh que vivon segon ypocrizia son martir del dyable. Aytals an .IIa. mezuras. car .II. dya- bles an que los turmentan es son mot contraris entre els. L us dy- ables li dis mania pron que sias ben fortz e non ta freoliscas, L autres li dis non faras. de- iuna per so que sembles bons e santz. et homs de penedensa. Et enaysi coven a la ypocri- ta .II. mezuras .I. petita et es- cassa de que huza davant la gent. Et autra gran e lar- ga de que huza privadamens cant hom non o ve. Aquel que es cobees et avars viu segon lo mandament de la bor- sa. Li borsa li es comandayris de tot l ostal. per que entre la bor- sa et home glot ha trop bel- la disputacion. Le ventres li dis quel vol esser gras e plens. Li borsa dis et hieu vuelh esser plena e non mi vuelh vuydar. Le ventres conselha hyeu vuelh que bevas e man- ges pron e despendas. Li borsa dis non fassas. hieu vuelh que tu gardes lo tieu eo restre- nhas. E qui fara aquest las caytius que es sers d aquest .II. mals senhors. per far pas li coven far .II. mezuras. La mezura del ventre en au- truy ostal bona e larga. E la mezura de la borsa en son os- tal fort doloyroza et escassa. Silh que vivon segon fizica. tenon la mezura d ypocras. qu es petita et estrecha et es- deven fort soven que cilh qui vivon per fizica moron atres- si per fizica tant purgan las .IIII. humors que li .V. humors si gasta so es la vida. Silh que vivon ho- nestamens tenon mezura e razon e fan grans a nostre senhor en tot so que lur dona. E pre- non lur necessitat en grat ses tota sobrefluitat. Silh que vivon segon que lurs peccatz requeron tenon la mezura que lur es coman- dada en lur penedensa per lur confessor. Silh que vivon segon lo sant esperit son en l amor de dieu. el sant esperit lur ensenha a tenir mezura e razon. e lur dona senhoria sobre lo cors qu non demanda ren que non de- ia. e fa so que l esperit comanda ses contradiction. En tot ayso que avem dig de sus. pot hom apenre que motz de gientz a le dyables per penre home a la gola. Tot primiera- mens mostra en cogitacions los vins e las sabors e las odors de las viandas con son bellas e caras e delichoas com fes ad eva cant mostret ad adam lo pom en paradis. e fa pensar de tot so que li deu pla- zer. E si tot ayso non li val el fa autre barat. e dis man- ia e beu con fa aquel en l autre que valon ben tu. tenir ti coven conpanhia. vols tu que hom si gardi de tu o com ti tenga per y- pocrita. O el li dis sanetat de cors deves gardar. ren non pot far de ben qui non es sans. non sias homicida de tu mezeys. hom deu sa vida sostenir e non estenher. O el li dis regarda los bens que tu fas. o cels qui tu podes fayre. tu non manias per ton cors a delichar. mas per dieus servir. deves gardar a dieu ta forsa. Aysi con dis le propheta david. fortitudiez me an ad te custodian. La mie- va forsa gardaray a tu bel se- nher dieu. Totas aquestas razons e motas d autras fa le dyables tant sotilmens. que li plus savis e li plus santz yesson motas ves des- ceuput. La .III. branca de glotonia es maniar e beure goliozamens. con los cans la cauranhada. e segon que hom mania plus en frimament en aytant es magers le pe- catz. Aver lialmentz las riqueas e los bens d aquest segle. non es peccatz qui trop las ama e trop y met son cor que n oblida dieu e pietat es arma. et en laysa obras esperitals. Ayso es lo peccat. E cant las vol aver en ma- la maniera. Tot atressi bonas viandas maniar e beu- re a persona ben azordenada non es peccat. Totas viandas als bons son bonas que nuzan de razon e per mezura. e fan a dieu grans de sos dons. E per la sabor e la donsor de las vi- andas que non podon lo cor s a- dollar. deuria hom pensar d a- quels condutz de paradis. on seran totas las doussors que poyrian s adollar lo cor et humplir tota l arma. E per ay- so leg hom a taula la sancta escrip- tura en las mayzons dels or- des. que emens que le cors pren son condug d una part en la sancta escriptura que es condug de l arma La .IIII. branca es le peccatz d aquels que trop noblamens. et a sobre- fluitat volon viure. e despen- don e gastan per lur gola hum- plir so de que motz paures po- yrian esser revengutz es adollatz. Aytals homes peccan en mo- tas manieras. Premie- ramens en so que ilh fan trop grans despensas en greuge de motas gens. et amermament de las almornas que pogran e degran far. Apres car els en huzan an trop gran ardor de lur cors a delichar. Apres en la vana gloria que els nan. car non ofan tant solamens per glotonia mas per los burbans del segle com los tenga per larx e per bons conduchies. e per so fan aparelhar e querre caras viandas. et en tantas manie- ras e diversamens aparelha- das. don los punira dieus en diverses turmens. La .V. branca es la curozitat de las viandas en aparelhar. car sembla d alcuns que non penson si non delichar lur ventre. et assaborar lur gola et aquest son propriamens li cant eglot. e peccan en .III. manieras. Premieramens en la gran cura que an d aparelhar e de per cassar. Apres en lo gran de- lieg que an en lur maniar. Apres en la gran gloria que s en do- nan el recordar. E que poyri- a huey dire ni recomptar la curiozitat que fan alcuns home en aparelhar lur viandas e cascun mes ha sa propria sa- bor. E lo safran e las colors e las verdors per delichar lur huelhs. que non basta pron de delichar la gola. E cant ve- non li mes l un apres l autre. Adonx dizon chiflas e gaps e trufas e ianglas per far ma- ys d offensa a dieu. Adonx o- blida si mezeyses. e razon e mezura s adormis. E le ventres crida plens suy. E li glota gola respont si de- vias crebar non laysaray que non magi d ayso que tant ben es aparelhat. Apres si pre- non a lauzar et a recomptar la gloria d aquestz bons maniars. e volgran en lur cor que agues- san col de grua e ventre de va- ca que poguessan maniar totz aquels bons mossels. de taver- na Taverna es fons de peccatz. li taverna es escola del dyable et es propriamens li gleya on sacri- fian al dyable tut sieu dis- cipol. Aqui fa le dyables miracles aytals con li tanhon de far. En sancta gleya a costumat dieus de far e de mostrar sas vertutz e sos miracles. los orbs enlu- menar los contratz redrey- sar. rendre lo sentz als des- senatz. et als mutz lo par- lar. lauzir als sortz. Mas le dyables fa tot lo contrari en la taverna. Cant le glotz va a la taverna el va totz dretz. e cant s entorna el non si pot tenir en pes. aquel a perdut lo vezer. e l auzir. lo parlar. e lo sentz. e la ra- zon. e la memoria. Aytals son li miracles que le dya- bles sap far. Las lessons que si leion en aquesta escola del dyable son glotonias licarias. iurar per iurar men- tir maldire de dieu. rene- gar e desgrazir. Dire de Dieu e de nostra donna so que non deurian dire d una vil ri- bauda. e trop d autras ma- nieras de peccatz. A la taverna s aparelhan mes- clas bregas eretracis e con- tencions e homicidas. Aqui apren hom a emblar et a penre l autruy. Li teverna es balma de layrons. et es castel e forsa del dyable per guerre- iar dieu e sos santz. E li tavernier qui fan las ta- vernas e o sostenon son pas- sonier de totz los peccatz e dels mals que lassi fan. Per cert que lur dizia lur auzent tant dantas de lur payre o de lire mayre. o de lur mo- lher o de lur serventa cant els auzon dire de dieu nostre payre tot poderos. e de la reyna de gloria e de totz los santz e las sanctas d paradis. ilh non o sufrerian aysi en pas. de peccat de la len- ga. Qui vol pensar e balansar los peccatz de la lenga deu pen- sar e balansar cals es li pa- raula en si si es bona o ma- la e don nays si ven de bon cor o de mal e cal mal en pot se- guir. Li paraula es mala en si cant es paraula de pecat. Paraula es per ayso peccat cant yeys de malvays cor. Paraula cant que sembli bona e bella e ben dicha e razonabla. ella es mala cant mal en ven. Segon las espozicios dels santz. mala lenga es l albre que dieu maudis en l avange- li car non y trobet ren de fruc. mas sol las fuelhas. Li sancta escriptura pren paraulas per fuelhas. Et ayssi con hom non pot leumens nombrar totas las fuelhas d un albre. non pot hom eysamens nombrar totz los peccatz que nayson de la len- ga. Mas nos pauzaren .X. brancas principals. don es ra- zis de tota malalenga. Oc- ciozitatz. gabarias. lauzen- ias. de tractions. mossone- gas. periuris. contencios. re- tracis. murmurations. rebel- lions. blastemias. nota ben de la lega. Silh que saban donan trop a paraulas occiozas y fan mays de lur dampnage que non si pensan. Car ilh perodon lo temps que de gran e pogran despendre en ben. don lur venra gran penedensa e perdon lo thezaur de lur cor so es bons pensamens e bons de- ziriers e descuobron lo vaysel del pument per tal que las mos- cas hi intron. Hom las apel- la pauraulas occiozas mas non son de tot occiozas. Car mot son dampnoas e perilhoas car nueydan lo cor de tot ben. et humplon lo de vent. E covenra nos rendre ra- zon denant dieu de cascuna paraula occioza al iorn del iuyzi. Aysi o dis dieus el mezeys en l avangeli. Non es pas petita can. nil de tot occioza don nos convera comptar e rendre ra- zon en tan gran cort con es li cortz de dieu. Davant la magestat de dieu e denant tota la cort celestial. En paraulas occiozas pot hom peccar en .V. manieras. Alcunas lengas son aysi plenas del vent que parlan de- nant e detras que non podon .Ia. hora callar plus batarel de molin e so que dizon non a cap ni razon. Alcun parlier son que an paraulas curiozas e volontier las compta. e troban novas si an certas o non certas e fan si tenir per messongier e tut aquilh que las recomptan apres els. E son autres que non re- comptan los bels fatz e los bels ditz dels ancians per plazer als homes. et an en mot de vana gloria. cant los vezon be atendutz o que los fan rire. E son alcuns homes parlies que si delie- chan en chiflas et en trufas laydas e messonegas. et ayso apella hom paraulas oc- ciozas e verayamens non son occiozas mas son plenas de pudors e de greuges. Alcuns autres son que reprenon e chiflan et arrezan aquels que vezon far ben. car los volrian dornar a lur corda et aysso non son paraulas occiozas mas son paraulas serpentinas e verinoas. Et aquilh que las dizon son veray homici- das. que per lur lenga retrazon. .I. home o .Ia. femna o .I. en enfant de ben afayre. Ay- tant desplas a dieu con faria al rey qui li aucizia son filh. o qui li emblava son thez- aur. de iactancia Mot es layt peccat e grens e vils qui si iacta e lauza si mezeys. Ay- tal parlies es layres de dieu que li embla sa gloria. aytal parlier es fols. car el dona .I. pauc de vent aco de que po- gra comprar lo cel. e tut aquilh que o auzon lo tenon per fol e per vil. e le fols cant compta sas lauzors. si cuia far prezar. et el si vitupera. D aquesta bran- ca nayson .V. rams. so son .V. manieras de gaps que fan li fol en lauzar si mezeys. L una es de preterit so es d aquo que es passat. Ayso es lo peccat d a- quels que volontiers renembran lur procas d aquo que ilh cuian aver ben fag o ben dig. L autra es de prezent. Ayso es lo peccat d aquels que servon als huels que non fan ren volontier si non cant si pensan que hom o ve- ia. co avia per que en sian lauzat. o de legir. o de cantar. o de fatz. o de ditz. et aytals ven- don per nient tot lo ben que fan. car tot o gietan al vent. Aquest peccat apten ad aquels que si iactan dels bens que an o cuian aver de lur nobleza. de lur riqueza de lur proeza. E semblan lo cogul que non sap cantar mas de si. La .III. maniera es d aquels que si iactan que faran aco. et aco los pueys els plans e serviran e veniaran aquel e l autre. e ren no fan de ben. D autres ma que son plus malicios que an vergonha de lauzar els meze- ymes. mas ilh blasman e vituperan tot cant li autre fan per so que ren non sia tengut per ben fag. mas aquo que ilh sa bon far e dire. D autres ma que son ancaras plus gi- nhos. que mot volon que hom los lauzi mas non o auzan dire apertament. e fan o al rebus silh fan l umiliar fencha- ment e falsa. e dizon qu ilh son malvays e peccador e non sa- bent. plus que ilh no son la meytat. per tal que hom los escuzi e los tenga per ben humils e per bons. Contra aytals dis sant bernart. Ay las coves doloyrosa aquisti humiliacions. ilh si dizon dyables per tal con los tenga per angels e si fan malvays per tal con los tenga per bons. E cant aytals homes sumilian non lur poyria hom mager mal dire mas coz lur diyses ben es vers. Ad ayso apertenon li peccat d aquels que queron viglas e lauzengies per els lauzar plus ardida- mens parla hom per autre que per si. nota ben de lauzengiees Lauzengies son las baylas del dyable que sos enfans allachan e los fan adormir en lur peccatz am lur encantar et am lur bel solas. e los nuyriyson en tot mal. Le cassayres cant ha tendut a lors. gieta mel per la via. per tal que lors venga plus vo- lontiers. Aysi o fan li lauzen- gies. ilh encluzon de lauze- ias la via d enfern per tal que li gran senhor y vagan plus ardidamens. Aquest peccat fa .V. pardidas que son aysi con .V. rams. Le premiers d aquestz son afflatadors que cant sabon que li persona a cuy volon plazer a ben fag o ben dig alcuna can tantost lo li van dire ilh mezeys. per tal que s en dom vana gloria. mas sos mals non li dirian per negun temps. Le .II. rams es cant lauzan tant los petitz bens d acuy volon plazer. e tant li aiustan del lur que plus hy a de messonegas que de ver. Et aytal son apel- lat en la sancta escriptura fals testimonis. Le .III. ramps es cant fan en crezent ad alcu- nas personas que els aian al- cuns bens et alcunas grans. e neguna non n an d aquellas. Et aytals apella li sancta es- criptura en cantados. car en cantan la gent. Ben es hom en cantatz qui de si cre mays per autre que per si. Ben es hom encantatz qui sap per cert que non ha aquel ben ni aquela gran. ni aquella vertut en si. E sol que .I. lauzengier- o di ga el la cuia aver mays cre aco que li autre dizon que so que el sap per cert cosent en son cor. Le .IIII. rams es aquest pe- cat. cant ilh cantan tot iorn. Placebo dno. so es a dire mos senher dis ver. mos senher fa so que deu far. fassa ben o fas- sa mal ilh o lauzan tot en ben. Per amor d ayso los appella li sancta escriptura e quo. So es li vos ele sons que respont e reten- tis en las vals entre las mon- tanhas cant crida sus en los pueys. et acorda si an tot aquo con dis sia bens o mals. sia ver o fals. Lo .V. rams es cant aytals lauzengies escuzan e dalban a persona totz sos mals e sos defalhimens a lur encient per procurar ad els alcun ben tem- poral. Per ayso los apella li sancta escriptura fossa de volps car cuobron e celan als rix homes las lageas de lur pe- catz. per que son ben comparatz a la volp per batat e per trichania. de pecat de lauzeiaria Lauzengiers e maldizens son d una escola e son semblans a serena de mar. Leg si en lo libre de las naturas de las bes- tias. que serena es .Ia. mostra en mar. et a cors de femna e to- za de peyson. et onglas d ay- gla. E canta si dousamens que los marimes fa adormir e pueys aucis los e los devo- ra. Aysi son lauzegier que per lur bel parlar fan adormir los homes en lur peccatz. Salamons dis de mals dizentz que ilh mordon con ser- pens a tracion et en verina .III. personas en sol .I. mors. Aquel que dis lo mal et aquel que l escouta. et aquel de cuy dis mal. Maldizens es pieges que enfern non devora si non los mals. Mas mal dizent non perdona ni a mals ni a bons. Per que li sancta escriptura los apel- la yena. Yena es .Ia. mot cruel bestia. que non perdona ni a mortz ni a vius. Los mortz devora e los vius aucis. Ay- tant pauc mal dizent non perdona ni a mortz ni a vius. L escriptura los apella esca- ravays que non toca negun temps a la flor mas s en volo- pa tot iorn en la borda. Ay- tal fan li mal dizent que ne- gun temps non dizon ben de persona. mas si en sabon ne- gun mal aco en dizon e lo li allevan. Aquesti bran- ca de traction fa .V. rams. Le premier es cant allevan messo- negas per metre persona en vergonha d alcun mal blas- me. Le .II. ramps es cant au- zon alcun mal dire de perso- na et els o creyson. e hi aius- tan del lur. et acuzan los e o manifesta volontiers. Lo .III. rams es cant amerman et estenhon e tornan e nient a lur poder tot lo ben que sabon de persona e fan lo tenir per malvays. Aytals manian home tot vieu e tot entier. Lo .IIII. rams es que s apel- la propriamens detraction que non manian pas home tot enti- er. mas que mort l en porta. E pueys autra cant aus lo ben dire d una persona ilh o a- merman tot iorn. e y atroban .I. mal lauzan lo premieramens per tal com los creza miels del mal que volon dire. Ver e dis el cant naus ben dire. Yeu l ami fort e vuelh son ben. mas ayso mi desplas car el ha aytal defalhiment. Aytals apella l escriptura escorpions. per so car lepa e blandis. premi- eramens an la lenga e pueys ponh et en verina mortalmens am la coza. Lo .V. rams es cant entrepreta e retorna en mal tot so que si pot far en ben et en bona entencion entendre. e pervertis tot so que ne caus. Per so l apella l escriptura fals iu- ge e deslial. de messonegas Messonega falsa home aysi con hom tot falsar la moneda o lo sagel del rey o la bolla del apostoli. Home messoneguier porta falsa moneda e falssas letras. E per ayso sera iuiatz con fals mon- nedies e con falsayre de cort al iorn del iuiament. Ho- me messoneguier es entre los bons con fals denier. entre los bons e coma palha mes- cla an lo gran. Dieus dis en l avangeli que le dyables es payres de messonegas. Per que totz homs messonegui- es es fils del dyable que fes la primiera messonega. Et enayso es semblans e fils del dy- able aquelh que troban las mes- sonegas. Le dyables si tras- forma e si trasfigura en mo- tas guizas. es si mostra en mo- tas manieras per la gent a dece- bre. Et aquo meteus fa home- messoneguier. Homs mes- soneguiers es semblans a ga- maleon que viu tant solamens del ayre. e non a ren el ventre mas nent. Et a cascuna co- lor que ves ilhi si muda sa co- lor. Aquesti branca porta .III. rams que son .III. manieras de messonegas. L una es que a- iuda. L autra es que plas. l au- tra es que nos. et en totas ha peccat. Sa dis sant au- gustin que totz homs que ment aucis l arma. E iassia ayso que el fas- sa ben al autre. totas ves el fa son popri dampnage. Tota messonega per cant que aiude. totas ves es peccat. Messo- nega que plas es plus greus peccatz. Aysi con son lauzenias. falsas trufas e bordas de iu- glas e messonegas trobadas et allevadas per far ryre la gent. e per solas donar e per plazer als homes vans tot es peccat. E non tant solament lo dire es peccat mas pecan ben tut aquilh que l escoutan am plazer. Messonega que nos es peccat mortal cant hom la dis as son encient et apen- sadament per nozer ad autre. Ad aquesta branca apertenon totas falsetatz e tut libaratz e lien- gan e las falcezas e las des- cepcions con fa perdonar ad autre dampnage. o en cors o en arma o en aver o en a- mix. o en sa fama. o en sa honor. de peccat de iurar Mala can es mentir. mas plus mala es per iu- rar. Perilhoza can es iurar. Per que ihesu christ lo deveda fort en l avangeli. Non pas per so com crea que hom non deia iurar en neguna maniera. Aysi con dizon li herege. Mas ayso es devedat car soven iurar fa soven per iurar e so- ven pecar. E dieus azira tant peccat de iurar. Per que tant fort de iurar. car en .VII. manieras pecca hom en sagrament. Premiera- mens car hom iura trop volon- tier. sembla que si deliechon o que tengan dieu en despieg. Per que o deveda sant iacme non pas lo iurar cant ops es mas l ardent volontat e la mala costuma del iurar. Apres cat hon iura lengie- ramens so es per nient o per avol razon. Ayso es devedat en lo segon mandament de la ley que dieus escriys de son bunhurat det en las .II. tau- las de peyra elas donet a amoysen. Apres cant hom iura acostumadamens. Ay- si con a cascun motz. Alcun son tant mal ensenhat. que non sabrian ren dire ses iurar. Aytal an dieu en gran des- pieg. car totz iorns e totas horas l apella per nient a tes- timoni de tot cant dizon sia vers o fals. Car iurar non es autra can mas trayre dieu en testimoni o fermar so con dis per lo testimoni de di- eu. Mot deuria esser grans li can e razonabla e veraya on hom auza apellar tan gran senhor en testimoni con es dieus e nostra donna sancta maria sa gloriosa mayre els sieus an- gels e totz los santz. Apres cant hom iura follamens. et ay- so si fa en motas manieras. O cant hom iura per yra o iu- ra soptamens so de que hom si re- pentis apres. O cant hom iura can que non pot gardar ses pecat. Aytal sagrament non deu hom gardar ni tenir. Mas deu s en confessar e far penedensa del fol sagrament o del fol iu- rar. O cant hom iura mal a pen- sadamens de la can que hom non es be sertans o que fos neys veritat el pecca si non n es certz. O cant hom promet an sagrament so con non sap si o poyria complir. O cant hom iura per las creaturas so es per lo cel que lus e per lo fuoc que art. O per mon cap o per l arma de mon payre o per autra semblan- sa. Aytals sacramens deveda ihesu christ en l avangeli. car ad afer- mar veritat. hyeu non dey tray- re en testimoni. mas la sobey- rana veritat que a fag e creat tot cant es. so es dieus non pas las creatutas que son totas en vanetat. E cant hom las iu- ra encientmens e apensadamens hom lur porta la honor com deu portar tant solamens a dieu. Mas cant hom iura per los a- vangelis. hom deu entendre a iu- rar. per aquel glorios senhor de cuy son las sanctas paraulas que aqui son escrichas. E cant hom iura per las sanctas reliquias o per los santz de patadis. hom deu entendre a iurar per lo senhor que los ha sanctificatz et habita en els per so car l an a- mat et onrat. Apres cant hom iura vilanamens de dieu e de sos santz. En aquest pec- cat son crestians peiors que sarrazins que non iuran en ne- guna maniera ni o sufrerian davant els. que hom iures de bafu- met. Aysi con fan li crestians de ihesu christ. Et alcuns cresti- ans son plus cruel en contra ihesu Vque li vizieu que lo crucifieron. car ilh non brizeron negun de sos osses. mas alcuns cresti- ans lo despezan plus memic com non fa carn amazel. Li iuzieu non toqueron hac nostra donna. mas alcuns malvays crestians la desrompon plus vi- lanamens et ella e los au- tres santz que meravilhas es car crestians o sostenon. Apres cant hom iura fals as son encient. O cant hom porta fals testimoni en calque maniera que hom iuri. O aperta- mens. O a part. O per sufisme car enaysi o dis le dretz es- critz. Dieus que ama ve- ritat e si pleza en aytal sens recep lo sagrament et entent la paraula con aquel la recep que non rentent si non ben so es a dire simpla- mens e ses barat. E qui per art iura. per art si per iura. Don es meravilhas con homs que iura so que ben sap que non es vers. o promet can que non vol ni pensa atendre car le dyables non l estran- gola de mantenent. Car tant o dis per messonega si dieus m aiut o si dieus mi gart hom si gieta de la gar- da e de la victori de dieu. per dreg deuria tantost per- dre lo sens e la memoria e lo cor e la rina e la ver e tot cant ten de dieu. La deriera branca d aquest peccat es cant home ment o traspassa la fe d aquo que promet per sa fe. Car fe mentida es sagra- ment. mentit es tot .I. gras de per iuri. de contencion. Sant angustin dis que res non es tant semblans als fatz del dyable. con es conten- dre. per que aquest peccat plas al dyable e desplas mot a dieu que ama pas e concordia. D aquesta branca nayson .VII. rams. Le primies es mescla- peleia. Le segon es contendre. Le .III. es dire vilanias. Le .IIII. es maldire et orar mala- diction. Le .V. es retracis. cant hom retray ad home los bens que li aura fatz. Lo .VI. es menas- sar. Lo .VII. es somoure dis- cordias. Le dyables non pot sufrir amor. cant ve que personas si amon. e son en pas et en concordia. el pensa de metre discordia e dezamor as son poder. e fa los mesclar e pe- leiar. Aysi comensa le fuox d ira. et abraza brega e mes- cla. E comensa cant l uns dis al autre si es non es. si fon non fon. si sera non sera. Con- tencion es cant si desmeton l un l autre. o si dizon grossas paraulas. Apres venon am- tas e vituperis cant si dizon grans follias. Apres cant son ben iratz e fellons ilh an las lengas plus amoladas que razor ni que alena. non si laysan ren a dire. e totas lur paraulas intran el cor e fie- ron a destre et a senestre am las lengas vermoas e non las podon a temprar. E semblan lo mas- tiu que azira et abiza tot cant ves. e mort aquel que pot. Apres venon las mandicions. que maudis l uns l autre. et ayso es mot greu peccat. Car la sancta escriptura dis. cel que maudis son pruesme es mauditz de dieu. E sant paul dis que aytals gens non podon lo regne de dieu aver. E salamon dis que li boca d ay- tals gens es con ola versant sobre lo fuoc. que escanpa tot so que es bon dedintz. et escau- da totz cels que son entorn. et amorsa la flama e fa fumar lo fuoc. Apres venon re- tracis que l uns retray al autre sas vergonhas. o de sos parens o alcuna can de blasme que el aura en si crecastena li sos benificis si hanc l enfes ne- gun. Apres venon las menas- sas bastons e peyras e gla- zis e li mescla e li guerra. Mas sobre totz los peccatz de la len- ga que aysi son nompnatz sobre- monta peccat de mala lenga que se mena discordia entre a- mix e dieus lazira sobre totz mals sa dis li sancta escrip- tura. de murmuracion. Soven ves hom es de ve- nir que aquel que non au- za respondre ni contendre comensa a murmurar a part. car non si pot del tot callar. Tant es greus e perilhos aquest peccat. e ben nos es mostrat en la sancta escriptura en la veniansa que dieus en pres. Car per aquest peccat sumpsi la terra d atan et abiron que eran .II. grans princes en lo pobol d israhel e deysenderon s en tut viu en enfern en cors et en arma an tota lur compa- nha. am be molhers ab enfans abe maynada et am lur bes- tias et an tot lur thesaur. Per aquest pecat trames dieus .I. fuoc que cremet cho- re e totz sos companhos. .CC.L. dels plus grans homes que fossan en aquel temps en tot lo pobol de dieu el dezert. car donavan en sens davant l autar de dieu el tabernacle de nostre senhor. Per aquest peccat de murmuracion per- deron li iuzieu la terra de pro- mession. Aysi que de .X. mi- lia que dieus n avia trag d e- gipte e desliurat de la serve- tut e del poder del rey fara- on. e los avia passatz a pe- sec per lo mar vermelh e los avia noyritz el dezert .XL. ans de la manna del cel non nintreron en terra de promession mas .II. ses plus. so es calef e iozue. ans moriron tut an gran dolor per lo dezert. Aquest peccat a .II. brancas. Alcuns murmuran contra dieus. et alcuns contra home. Contra home si fa aquest peccat en motas manieras. en ser- ventz contra lur senhor. En ser- ventas contra lur domnas. En enfans contra payre e may- re. En gens pauras contra rix homes. En vilans contra caval- liers. En laix contra clergues En religios prior claustri- er contra lur abbat e contra lur pri- or e lur uficial. E ven hom en aquest peccat per mo- tas razons. O per inobedien- cia cant hom lur fa trop durs mandamens. O per accidia cant son trop negligent de far aco con lur comanda de far. O per im- paciencia per so car non sabon- tota lur voluntat. O per enve- ia. o per ira o per fellonia per so car hom ama et onra e fa mays davantage als uns que als au- tres. Motas autras malas razis poyria hom trobar en aquest mal peccat. don nay- son motz de mals. Aquest peccat de murmuracion si fa contra dieu ancaras per mays de razons. homs que a perdut la gran de dieu. e vertut de paci- encia si vol entremetre de tot cant dieus fa sobre terra. Si dieus non sa volontat en tot tantost murmuran contra dieu e contra los santz. E canta lo pronir. del sumi. e dis la canson del diable. Le santz esperit ensenha a totz aquels que son de la part de dieu lo dous cant del cel. Deo gratias. so es a dieus grans de tot cant li plas de far en cel et en terra. Aquesta canson apres sancta gleya de la mayre de dieu. que la dizia to- tas horas que auzis dieus nompnar. Aysi o troban en escrig en sa vida. mas le mals esperitz del dyable o en- senha per lo contrari a sos decipols la canson d enfern. so es mur- muracion que durara entre los dampnatz aytant con di- eus sera glorios el cel e li dampnat murmuraran en en- fern. Sobre totz es fols e dessennatz homs que vol que son se- nhor li renda razon de tot so que vol far. Si dieus tra- met aversitat. o paureza. o malautias. O carestia. O plu- eia. O secaressa. O si dona a l un. O tol a l autre. si tot non es a la volontat d alcuns ho- mes tan tost si prenon dieus desgrazir e murmurar contra dieu. E cals meravilhas es si dieus si venia d aytals ho- mes que li volon tolre sa senho- ria e sa saviza e son poder. De peccat de rebellion. Mala can es murmuracion mas pieger es rebel- lion. Rebellion es .I. peccat que nays de cor que es rebels e durs et avers que tot iorn vol que sa volontat sia facha. e que sa sen- tencia sia tenguda. e vol que tut li suplicon. et el non si fley- siva per negun. D aytal cor dur dis salamons que non li pot falhir que non venga a mala fin. Enaysi con peccat de murmura- cion si fa contra dieu e contra home tot atressi aquest peccat si fa contra dieu e contra home. Aquest peccat a .IIII. brancas. Car ay- tals homes son rebels a creyre conselh. et a far tot mandament et as sufrir tot castizi. et a re- cebre doctrina e tot ensenha- ment. Si calocom de sos amix lo vol consenhar e mostrar son profieg non o vol escontar. ans fa ben lo contrari plus volontier. car sol hom l en auza parlar. E als consels de dieu es el tot iorn rebels. Qui la conselha de la salut de s arma el gaba e non vol ren far als mandamens de dieu als cals es tengutz totz homs a complir si si vol negun temps salvar. Es ancaras rebels cant hom l en amonesta. El dyables li ensenha a dire malvayas escuzacios. o s es- cuza per sas fazennas. o per freo- leza. o per alcun dezayre. Aysi que en la fin ren del mont non complis en obra. Cant hom lo castia o lo repren el si de- fent coma senglars. e ia sa follia non conoyseia. e cant plus s escuza plus grevia son peccat. Ancaras si dieus al- cuna ves lo bat e lo castia per alcuna aversitat el desgrazis nostre senhor e dis mal grat naia aquel e l autre. e que mi vol dieus e que li ay hieu fag. Et enaysi li vay al fol que so que li deuria esser triacla e me- dicina li torna entuey se- gue et en mort. Apres son alcuns si per nes que negu- na bona doctrina no recebon. ni ren de ben non lur pot hom ensenhar. e lur sentz e lur sentencia volon tot iorn soste- nir e defendre. cal que l aiam don s esdeven que cazon en error et en falsas opinions contra la fe. de pecat de blasfemia Blasfemia es sa dis Sant augustin cant hom cre de dieu so que non deu creyre. O cant hom non cre so que deu creyre. mas especial- ment nos appellan ayso blas- femia cant hom dis mal de d- eu e de sos santz o dels sagra- mens de sancta gleya. Aquest peccat si fa en motas ma- nieras. Cant hom dis mal de dieu. Aysi con fan li herege e li mescrezent. o cant hom dis per cobeycia de gazanh. Ay- si con son en cantador o sortilier. O cant hom dis per sobra d ira o per despieg con fan iugador que tant vilanament despiechan nostre senhor. e lo veray cors de ihesu christ. et aysi deslialmens et orribla dizon mal de la perso- na de dieu. e de sa gloriosa may- re que es grans errors. Aytals malvayas personas son aysi con can enrabiat que mordon e non conoyson lur senhor. A- quest peccat es tant despla- zent a dieu que soven en fa iusticia aqui mezeys denant tota la gent. Aysi con es mos- trat d amont on parla del fol iuoc. D aquest peccat dis dieus en l avangeli. que el non per- dona en aquest segle ni en l autre so es a dire que a penas en troba hom perdon. Aysi o avem parlat dels .X. peccatz de la len- ga. Don le primier es occio- zitat E le derier blasfemia. Ayso es so que dis salamons que le comensament de mala len- ga es follia. et a la fin es ma- la error. que mena home a damp- nacion perdurabla. Aysi fenisson li .VII. peccat mortals e totas lur brancas. E qui ben si vol estudiar en aquest libre mot y poyria ben profichar et apenre. E conoyser totas manieras de peccatz e ben con- fessar. Car neguna persona non si pot ben confessar ni de tot peccatz puramens gardar si non conoys los peccatz. La persona que legira en aquest libre deu regardar diligentmens sobre si mezeys si es colpabla en negun d aquestos peccatz que son ay- si nompnatz. E si senset col- pables de negun deu sen re pentir e tost e purament confes- sar. E deu si gardar as son po- der d aquels que non si sent col- pables. e deu en dieu lauzar. e pregar que l en gart. Aysi fenis le tractatz dels .VII. peccatz mortals. dieus n aia gra- cias amen. Aysi ensenha con hom apren ben a morir si vols saber que es ben viure. Apren a morir si vols saber ben viure. Qui ben non apren a morir. non pot saber ben viu- re. Aquel per dreg si pot a- pellar ben caytius que non sap viure ni non auza morir. Si voles viure francamens apren con viuras alegramens. Si demandas con hom apren aysi to diray mantenent. Totz homs deu saber que tota aquesta vida es .Ia. mort. car mort non es mas .I. traspassament motz breus. Ayso sap e conoys totz homs sertamens que de ren si conoys. per que dis hom cu- menalmens d ome cant mor aquest traspassa. Aquesta vida non es mas .I. traspas- sament et es seguramens mot breus. Car tota la vi- da d un home si vivia. mil ans es a penas .I. sol mo- ment a comparacion de l autra vida que dura ses fin. o en turmens eternals o en gloria perdurabla. D ayso nos fan testimoni li rey. li compte e li prince e li gran en- perayre que an agut en alcun temps la gloria d aquest mont e la honor d aquest segle. Et a- ras ploran en enfern e cridan et hudolan e dizon. Lasses cay- tius que nos valon aras nostras honors nostras noblezas. las riquas del mot e los burbantz entre gran poder que nos fazia ergulhosir sobre la paura gent. tot nos es traspassat coma obra o con aucel volant o cayrel d albaresta. Aysi es traspassada tota nostra vi- da. Pauc visquen cant fon natz que tantost venc la mort. A penas tota nostra vi- da duret per .I. petit moment. Aras em pauzat en perdu- rables turmens. Arens gautz es tornatz en plor. nostras sa- netatz en dolor. nostras coro- nas garlandas e capels nostras raubas. nostres delietz. nostras festas totz nes bens nos son falhitz. Aytals son las cansons d enfern. Aysi o recompta l escriptura per mostrar a nos sertamens que tota aquesta vida non es mas .I. breu tras- passament. Donx tota aquesta vida non es al re mas morir. et ayso es ver coma lo pater noster. Car aytantost con tu comensas a viure. comensas a morir. Tot lo temps que tu as vescut. e tot lo temps que tu as a viure. tot o a sobre pres la mort. Tu dizes que tu as .XL. ans. non es vers que li mortz lo a. e iamays non los ti rendra. Per ayso es tot l esentz d aquest mont follia. Et aquilh que hy cuian vezer. non hy vezon gota. Ilh dizon que an huelhs e que vezon. e mens si conoysson e tot iorn moron e non sabon morir ni auzan. car non an apres ben a viure En autra ma- niera ti vuelh ensenhar a- quest entendement. que tu sapias ben morir e ben viure. A- ras entent si vols ben apenre. La mort non es autra can mas de partiment del cors e de l ar- So ma. Ayso sap ben totz homs que a sentz e razon. Aysi o en- senha le savis catons. Apren- dis el a morir. departan l esper- it del cors. Aysi o feron alcuns grans fizolofes que tant aziravan aquesta vida e tant mesprezavan aquest mot que ilh mezeys si aucizian de lur grat. Mas aquest dezirier non lur tenia pron ad aver la vida perdurabla car non avia la fe de ihesu christ. Mas li sant home que dieu aman e temon que de .III. mortz an las .II. pas- sadas. car mort son a pecat e mort son al mont. Aras entent la .III. mort. So es le partiment del cors e del es- perit. Dels entro paradis non a mas .Ia. paret fort peti- ta et estrecha. que an ara ia passada per esperansa de dezi- rier. E si le cors es per de say. Aysi o dis sant paul. Nostra conversaton in celer est. Tota nostra conversacio es elcel so es a dire lur solas e lur gaug e lur confort. e tot lur dezirier es otra aquesta paret. E per amor d ayso no s es me- ravilhas si aziran aquesta vi- da que non es al re mas mort ni si deziran la mort corporal. Aquesti mort es coma .Ia. bella douzella que porta lectu- aris e garis de totas malau- tias. e va tota cargada de co- ronas e corona los santz e los met totz en gloria. Li mort del cors es als amix de dieu fins de totz mals et intramens e porta de palays que es plens de totz bes. La mort corporal es .I. flu- vi que departis lo regne de la mort e lo regne de vida. Lo regne e la senhoria de la mort es per de say. e lo regne de vida es per delay. mas li sa- vi d aquest mont dessa aquest riu vezon clar mas per de lay non vezon gota. Perque los apella li sancta escriptura fols et avogols. Car aquesta mort apellan vida. E la mort cor- poral que als amix de dieu es comensament de vida apellan la fin. E per ayso lur es tant amara e tant espavantabla la memoria de la mort car non sabon que ayso es. Anc non pas- set lur esperit ni lur dezirier ni lur cors otra aquest fluvi. Ben no sap qui deforas non va. Adonx si tu voles sa- ber que es bens e que es mals. yeys foras del mont. et apren a morir. e de part ton esperit del cors per dezirier dels bens esperitals. e per veraya e ferma esperansa. tramet ton cors en l autre segle. Pensa d en- fern o de paradis. o de purca- tori. Aque apenras sertames que es bens e que es mals. En en- fern auziras plors e dolors que totas legas non poyrian dire ni manifestar. En purcatori plus de turmens qu om non o poyria nombrar. En pa- radis plus de gaug qu om non poyria dezirar. En enfern t ensenharia con dieus ven- ia peccat mortal. En purca- tori ti mostrara con dieus purga de peccatz venials. En paradis veyras apertamens con dieus guizardona sos a- mix per lur amor. e per lur bonas obras. E mest los totz de gautz e de vertutz e corona los de gloria. En aquestas .III. cans es tot cant fa mestier a viure et an ben morir. con hom azira peccat Non es can com deia tant azirar con peccat. Donx si tu voles apenre ben azi- rar peccat oblida bon cors .Ia. ves lo iorn. E tramet ton cor en enfern d omens que vives per so que non la lo covenga ad an- nar a ta mort. Aysi o fan tut li sant home que son savi en dieu. Aqui veyras per que deu hom fugir et azirar totz peccatz. Aqui es de- falhiment de totz bens e aondan- cia de totz mals. Fuoc ardent e sol prepudent. e tempesta bru- gent. e dyables orribles. fam e set tan gran que nulha res no lo poyria restancar. Diverses turmens. plors e dolors. plus que cor non poyria pensar. ni len- ga devizar. e tostemps durara ses fin. E per aquesta razon es apellada aquella pen a mort perdurabla. Car hom viu tot iorn e mor tostemps vivent. Tant tu veyras e pensaras ben en ton cor. can car es pu- nitz aqui .I. sol peccat mor- tal. Tu ti laysarias enans totz vius escortegar. que tu auzessas consentir ni ton cor enclinar. ad .I. sol pecat mor- tal. Apres t en vay en pe- catori. Aqui veyras las penas de las armas que an agut re- pentiment de lur peccatz. Mas non s en son del tot purgadas. car non an fag lur penedensa en aquesta vida. e fan aqui lo romanent entro que sian ben purgadas e netas. aysi con foron al pong que foron bateiadas. Mas aquilhi penedensa es dura e mot orribla. Car totas las dolors que hanc sufri- ron donnas de lur enfans e tut li turment que sufriron sant este- ves ni sant laurens. ni tut li martyr de dieu tot es .I. bel banh d ayga fieia en comperacion d aquellas penas. e d aquels fornas on creman las armas de purcatori entro que sian ben purgadas. Aysi con aur ben afinatz on le fuox non troba- ren plus que purgar. Aquel fuoc de purcatori es de tal natura que purga que purga tot lo roilh que troba en l arma. Et qui son punit tut li pec- cat venial que nos apellan peccatz menutz car menu- damens e soven los fazen. En fols pensamens. en paraulas occiozas. En gabar. en chi- flar. et en motas vanetatz. E cant l arma es ben aqui pur- gada. Ella s en vay el cel. on ren non intra si non es fin e clar. Aquest fuoc temon aquilh et aquellas que si gar- dan a lur poder de totz pec- catz mortals e venials. Et an porta e clauzura a totz los .V. centz corporals. e vi- von enaysi con si devian venir cascun iorn al miamient de nostre senhor. E car neguns homs non pot de tot viure en aquest mont ses peccat. Aysi com dis salamons. que .VII. ves cay lo iorn en peccat le drechuries. Per so es esta- blida confessions e penetencia. plos. e sospirs et orations. Almornas e deiunis on si purga aquelh que si sabon ay- si iuiar. Car qui aysi si iuia- ra veramens non sera plus iu- iatz ni condampnatz al iorn del iuiament. Enaysi apren hom mal fugir. et a conoy- ser. et azirar totz peccatz grans e petitz. Et aysi ven hom en la sancta temor de dieu. que es comensament de bona vi- da e de totz bens. per laysar mal qui non fa ben non si pot sal- var Solamens per sos mals laysar non si pot hom salvar. Qui non s esforsa de far ben. Per que deu hom apen- re que son bens e que son vertutz non pot neguna persona ben viure ni s arma salvar. Donx si tu voles apenre ben viure segon vertutz a pren ben a morir aysi con hieu t ay dig desus. Part ton esperit de ton cor e de ton cors. per bos pensa- mens. e per bons deziries yeys de la terra dels mores. Vay t en el cel on es la terra dels vivens on non mor neguns homs. ni envelheys. so es en paradis. La apren hom a viu- re esentz e cortezia car la non pot intrar neguna vilania. Aqui es li gloriosa companha dels angels e dels santz. Aqui sobre abundan tut li ben. Beu- tatz. riqueas. honors. vertutz amors. Sentz e gloria e gaug perdurable. Aqui non a ypo- crizia. ni barat. ni lauzeniaria. ni discordia. ni enveia. ni fam ni set. ni caut. ni freg. ni malautia. ni dolor. ni paor d enemix. Mas a totz iorns festas e nossas rials. Gaug e cansos et alegrier ses fin. Aquel gaug es tan grans que qui en podia sentir sol .i. gota del menre gaug que es en pa- radis. el seria plus enubri- atz de l amor de dieu. que tot lo gaug e li gloria d aquest segle li seria pudor e turmens. E lo dezirier que auria que auria de venir ad aquel gaug li faria miltans azirar peccatz. et amar vertutz. que tota la paor d enfern de que aven desus par- lat. car amors es plus fort que paors. Et adonx son las o- bras plus plazens e de may de merce cant si fa per amor que si la fazia per paor. La lebre corre e le lebries. l us per pa- or e l autre per alegrier. L uns s en fug e l autres a l encaussar l encaussa. Li amic de dieu coron coma lebries que an tot iorn los huelhs ves lo cel on vezon e senton la preza quilh cassan. per que ey s oblidan totz autres plazers e totz autres bens. Aysi con fahon cant cassa cant ve la preza davant sos huelhs. Ayso es la vida de santz corages ena- moratz gentils et afachatz. que tant aman vertutz et aziran peccatz. que si ilh eran tut segs qu neguns homs non o pogues saber ni desfamar ni dieus non o volgues veniar. ilh non denharian far .I. peccat. Mas tot lur pensament e tota lur ponha es gardar lur cor. e lur cors netamens et aparelhar dignamens que sian digne vayselh de pa- radis. on corage vas vilans ni fels mergulhos non intra- ra. que mens en valria aquella nobla companhia. commensamet de bona vida Comensament de bona vida a pervenir e conquerre vertutz es conoyser non tant solamens que es pecatz. o que es almorna. mas con conosca ben apertamens que es bens e que es mals. e iuiar ben e devizar que es grans bens. que es petitz bens. e que es verays bens. e que es verays mals. E que es bens aparens. e que es mals aparens. car can que hom non cog- nosca non pot hom dezirar. ni azirar maniar nn dezamar. Segon que nos ensenhan las escripturas. Alcuns dons son de dieu que hom apella petitz bens. et alcuns autres meians bens. et alcuns autres grans bens. et aquilh solamens so verays bens. Tot aquest mont es aysi con .Ia. bella fie- ra on ha mot de fols merca- dies que compra veyre en luoc de safir. E plomp en luoc d argent. E coure per aur. E veysigas per lanternas. so es a dire que donan los grans bens e los meians per los petitz. Mas aquel es a dreg bons mer- cadies que de cascuna can conoys sa propria valor e son propri pres. Et ayso nos ensenha propria- mens le santz esperit e non mays autres. Le sant esperit que son grans bens e precios. e que son petitz bens e vils e que son dons bens et amars. de petitz bens. Bens de fortuna s apellan petitz bens. Roda for- tuna gira e regira tot iorn sa roda. e tol e dona sos bens e tor- na aco desotz desus. Ayso son li veyre luzent que li fol merca- dier compran per safir. o per mar- gandas. o per robns d orient. Ayso son ioyas d enfans qui dieus nos dona per nos so lassar e per nostra amor a trayre assi. per so car dieus sap ben que nos en coma enfans freols e tenres. e non poden ni saben perse- verar en sas amors. si tot iorn non nos tira e non nos tray assi am sos benificis. Ayso son li ben temporal d aquest mont. Aytals bens cumenals. dona dieus cume- nalmens a sos amix et as sos enemix. E mays en dona trop a sos enemix que a sos amix. E si ayso fossan grans bens ihesu christ agra deceuput si me- zeys. e sos amix. Ihesu christ ele- gi per si e per sos amix. paure- tat humilitat. e castitat e tota as pretat. e mort e martiri en a- quest segle. e lo mesprezament de totz los bens d aquest mont. Si las honors e li delieg e las riqueas d aquest mont son ve- rays bens. donx non son pas tut li ben en paradis. car d aquest nom- ra negun ni dieus non es per- fiechamens bunhuratz que non huza d aquestos bens en sa gloria. E plus que dieus seria deslials e desnaturatz si tollia sos bens a sos amix e los dona a sos enemix plus largamens. Si aquest bens del mont son verays bens. tut li sant e las sanctas e li a- mix de dieu e li gran phizolo- fe. que los bens e los plazers mondans fugiron e mesprezeron aysi con fems. foron ben fol e de- ceuput. Si li ben d aquest mont son veray ben. donx ment la sancta escriptura e dieus el me- zeys que apella aquestos bens ius- tas et apertas messonegas. et ombra e sompni e vanetat. retz e liams e lasses del dya- ble anque el pren e lia e reten e decep las armas caytivas en mil manieras. Mas li savi mercadier que le santz esperit enlumena. per veraya conoysensa so son li amic de dieu que senton e conoyson lo pres e la valor d una cascuna can. E vezon que en totz los bens d aqust mont non a per .I. mor- set al cor donc humplir ni s adollar s arma. E que mot y a de perilhs e de mals. e fort pe- tit de bens. E sabon sertamens que qui non dona que ama non pren que dezira. fan mercat a nostre se- nhor. e fan la palmadoyra per eferma stipulacion devot am ferm prepauzament. E do- na per lo cel tot aquest mont. Aysi con si canbiavan vil brac per aur o nient per lo tot. E laysan per l amor de dieu riqueas e delietz e honors. e volon viure paure per dieu a gazanhar. e per lo cel conquerre. Ayso es li plus segura vida e li plus bella. e li plus neta. Alcuns autres son que vezon e con- noyson que en motas manie- tas pot hom far son pron d a- quest bens temporals que los po- dia aver e tenir ses trop amar e ses tort d autre. Car dieus non los comanda pas de tot laysar. So es assaber que dieus non nos comanda con non huzi. mas ben comanda com las a- mi. E tenon los alcuns per hu- zar. mas pauc las prezan. e mens los aman al eysem- ple de nostres santz payres. Sant abraham e iob e david e motz d autres que si garda- van dels perilhs que son en regi- ment de riquias e de cans temperals. et en sabian lo cel comprar e lur pecatz rezemer et aquitiar. et a lur pruesme aiudar e dieu grazir e lauzar et on- rar. e mays amar per totz los benificis. E s en sabian mays humiliar e plus temer nostre senhor. per los grans perilhs que hi son. E mays confizar si en la mantenensa de dieu. cant conoysian lur freoleza e lur gran mestier ela necessitat que lur fa la gran e la vertut de dieu. E mays pensar an gran humilitat lur defalhimens. cant non podon dieu tant amar con a- quilh segon ihesu christ per la via de pauretat. e per grans aspretatz. e per la estrecha via de sos. con- sels. e car petit podon sufrir per dieu que tant grans cans a fachas per els. e si mezeys liuret a mort et a turment per lur redemp- cion. E son precios cors lur a laysat en condug de las ar- mas el sacrifizi de l autar. Empero totz homs que a lo lum e la gran del sant esperit sent e co- noys que melhor can e plus leugie- ra e plus sega es ad .I. colp de- zanparar totz los bens d aquest mont. que tenir los an motz de pensamens. d amar e de servir e de far grans cans per dieu. dels bens meians. Bens de natura e de doctrina son meians bens. bens de natura s apellan ay- si com son beutatz de cors. proeza esperteza e forsa. e clar sentz. e clar entendement. bon engienh e bona memoria e totz los au- tres bens que hom pot aver per natura. Bens de doctrina son grans sciencia. bellas costumas e tocz los bens. et alcunas vertutz que hom pot conquerre per estudi. o per bo- na doctrina. o per bonas costu- mas. Aysi con o dis d ome que es ben clergues. e savis et honest e franx. e larx e liberals. e de bon ay- re. e de bels portamens e ben a- costumatz e ben noyritz. tut a- quest ben son en home per natura. O per estudi. o per bons noyremens o per bona costuma. et aiuda y fort bona conpanhia. Ay- so son bens meians que non son verays bens. car non fan home bon pro- fiechament. Motz fizo lo fes e motz de grans clergues. e reys et emperayres son dampnat en enfern que foron mot dotat en aytals bens. E pos que dieus dona aytals bens a pagans e a iuzieus et as sarrazins et as sos enemix aytan ben con as sos a- mix. et als mals con als bons. E pos li ben que defalhon ad hom e que hom pot perdre mal son grat. non son verays bens. E si tu mi dizias que layres non los pot emblar ni tolre ni raubar. tu sabes ben que li mortz o tol tot a la fin. Ayso mezeys podes vezer per autra razon. Ve- rays bens aiuda a totz iorns e non noron negun temps. Mas a- questi bens et aquestas grans na- turals nozon soven ad home. Et alcuns que las an enfan mot de lur dampnages. Car ilh s en ergulheziyson e s en iactan. et en mesprezan los au- tres que non las an. Aquist bens e aquestas grans naturals son donadas ad home per di- eu servir e per aiudar as son pruesme. Et aquil que mal en huzan en seran plus greu- mens turmentatz e plus du- ramens miatz. E plus estre- chamens lur covenra rendre compte e razon denant dieu al iorn del iuyzi que auran ga- zanhat. et en que auran des- pendut lo bezant del senhor e con auran multiplicat lo thezaur de natura que dieus lur aura comandat. que son ve- rays bens. Breument t ay mostrat que si a- pellan petitz bens. Aysi ti vuelh mostrar que son verays bens. A- quilh bens son verays bens per dreg que fan home bon. e ses los cals neguns homs non es bons. Ayso son bens de grans. so son vertutz que dieus dona tant solament a sos amix. Gran de dieu s apella per ayso veray ben. car dona vida e sanetat a l arma e ses aquesta gran tota arma d o- me es morta. Tot enaysi con le cors es mortz ses l ar- ma. e l arma es morta ses la gran de dieu. Vertut s apella veray ben car azorna home de bonas obras. Una metey- sa can si pot apellar gran e ver- tut e caritat per diversas razons. Gran s apella car fa arma d ome gracioza e plazent a dieu. Caritat vol dire ca- ra vintat so es car aiusta- ment que fa l arma coma .Ia. can an dieu que la viest tota de di- eu. Aysi con fa le ferres el fornas que si viest totz de la calor e de la vertut del fuoc. e pot far las obras de fuoc. Ayso es tota nostra perfec- tion e nostra bunhuransa en que deven tut finalmens enten- dre. Mot foron deceuput li philozofe ancian que tant cu- riozament enquizeron e despu- teron qui era veray e sobeyran ben en aquesta vida et hanc non y saupron esdevenir. Li .I. o pauzavan en delietz carnals o en riqueas temperals. E li autre en honesta vida. so es a di- re en la fama et en la lauzor d aquest mont. Mas mos- senher sant paul que fon sobre- totz grans fizolofes. que fon rau- bitz tro al ters cel de la divini- tat. Nos proza per motas ra- zons que le sobeyrans bens d a- questa vida e li reyna de to- tas vertutz es caritat. Car ses caritat sa dis sant paul non profiecha ni val neguna au- tra vertut. ni negun autre ben. E qui ha caritat a totz bens e to- tas vertutz. E cant tut autres bens e totas autras vertutz falhiran so la caritat remanra. Ca- ritat es donna de totz bens. Donx es le plus grans bens que sia sotz lo cel. E per so que tu vuelhas a- quest veray ben que per dreg a nom de vertut. amar e querre a dieu so- bre totz autres bens. ti vuelh mostrar. ancaras mays son pres e sa valor. Tut ben calque si- an son dezirat en .III. entende- mentz. O car son honorable. O car son delichable. O car son profichable. Aysi con tu vezes apertamens els bens del mont. Que neguns homs non vol ni ama neguna can si non si cuia que sia honorabla o delichabla o profichabla. Homs ergulhos quer cans honorablas. Et homs cobees quer cans profichablas. Homs carnals e luxurios quer cans delichablas. E tot cant aquilh queron vanamens en las cans del mont et en vertut. Car vertut es mot onrabla e delichabla. e profichabla. .VI. cans son en aquest mont deziradas per so car semblan mot onrablas. Beutat sens e proeza. poder. franqueza nobleza. de beutat veraya. Beutat es mot ama- da. et es can fort onra- da. Empero la beutat que li hu- elh del cors vezon et aman. es falsa can e cuberta e vana. Falsa es car aquel non es bels. ni aquella non es bella. mas nostres huels son frevol que non vezon mas l apel per deforas. Mas que avia huelhs trasparens con a loba serviera. que pot vezer tras .Ia. paret. hom veyria aper- tamens. que .I. bels cors non es mas .I. sac plen de fems pudent. E li beutat que par als huels es aysi con neus sobre .I. molon de fems. Vana es aquisti beutatz. car petit dura que tantost amar- zir com fa la flor del camp. Tantost con l arma si part e li beutat del cors pis. To- ta la beutat que le cors ha li dona l arma. per so es fols e vans qui de la beutat del cors si glorifica. Mas la beu- tat de l arma es veraya beu- tat a dreg. que cascun iorn creys. e ia non falhira. Ay- so es aquelhi veraya beutat per que l arma plas a dieu. Aquisti beutat de l arma met en l arma gran e vertut e amor de dieu. Aquis- ti beutat reforma l arma e la repera. e li rent la semblansa e la ymage de son creator. qui es bels ses tota conperacion. el arma que plus lo recembla plus es bella. Donx la plus bella can que sia sotz dieu es arma que ha perfiechamens sa drecha forma e sa natu- ral clardat. color de flor ni de dieu e nobleys home de veraya proeza. Non es ay- tal nobleza de negun caval- lier con es d aquel que le santz esperitz adoba et arma de ver- tutz e de gran e d amor de dieu. En proeza a .III. partidas. Ardideza. Forsa. Femetat. Neguns homs non es pros a dreg. que no ha aquestas .III. cans. Qui non es arditz e segurs a grans cans en penre. fortz e po- deros a persoyr sas obras. e ferms et establitz a ben me- nar a compliment. So es grans sens non valon ren. a- questas .III. cans. ni neguna proeza. Car sa dis .I. libre que parla del art de cavallaria. En totas autras querellas. en que hom pot mens penre de falhir fa hom esmenda o preu- trega. Mas error en batal- la non pot esser esmendada car tantost es car comprada. fols en prevemens es de can cant es de gran costa e de pauc de profieg e de gran tre- balh. Aytal son li enprene- ment d aquels que son apellatz pros et ardit en aquest segle. que cors et arma et aver meton en peccat et en perilh et en trebalh per .I. pauc de lauzor conquerre. E lur lauzor es mot vana e de pauca durada. Mas li vertut de dieu fa home de gran cor. e li fa far bon et aut en pre- nement. que homs que es pols e terra sia tant arditz. que el auzi en penre lo regne del cel a conquerre et a vencer totz los princes d en- fern que an forsa e poder sobre tot cant es sotz lo cel. Aytal enprenement es bons e savis e ses perilh. et an pauc de treblh. et es de gran gloria e de gran honor ses comperacion los que non ha vertut non pot aver gran cor- ni ardit. aytan pauc con aquel que a gran paor dement. Ay- tals son aquilh que tant temon los mals e las aversitatz del mont que an paor de perdre so que ilh non podon gardar ni te- nir longames. Aquilh que an gran cor per ment lo donan con fan aquelh que donan lur cor amar los bens de fortuna que son coma nient en operacion dels verays bens. Ayso es sens et estimaci- ons d enfant que ama mays .I. petit miralh o .I. aucellon o .Ia. pona que .I. gran heretage. Mas vertut es donx gran cor a dreg. Car vertut fa lo cel con- qurre. lo mont despechar. E gran fays de penitencia por- tar. E totz los mals del mont segur portar e lialmens sufrir. E per dieu endurzir. Et a totz los assautz del dyable contrastar. Aysi o dis le sa- vis seneca. Nulha res non pot plus en contra vertut greviar meysansas ni dolos ni cant que puesca fortmens menas- sar. ni far plus que fa .Ia. gota de plueya en la mar. Vertut fa home ardit coma leon. fort coma alifant. fermedura- ble coma lo solelh. que tot iorn corre e negun temps non es las. Donx no es neguna proeza tant fort con es vertutz. de veraya se- nhoria. En ren del mont non es veraya senhoria si non es en vertut. Grans senhori- a es a cuy totz aquest mont servis. Aytal senhoria dona ad home gran vertut. Car gran e vertut met home speritalment en son natural estament. en que fon creatz e formatz. Enans que fos peccatz. homs fon creatz en tal honor et en tal senhoria. que el era senher de totas las creaturas que son sotz lo cel. e totas li devian obezir. e res del mont non lur podia nozer. Ayso es le dretz estament d ome e sa natural senhoria. Tot ay- so a perdut per peccat. may- so non pot recobrar per negun temps. si non per gran e per vertut. Vertut leva home enaut. e met li tot lo mont desocz sos pes. e fa lo conversar el cel. Vertut fa home plus adretz senhor de tot lo mont. que le reys de fransa non es senhers de son regne. Car homs que aia veraya vertut ha dels bens d aquest mont aytant con son cors endezira. El ha sos obs essa sostenen- sa. et aytant con vol aver plus azondozamens que le reys. Tot cant han li bon e li mal tot es sieu. car de tot fa son pron e de tot lauza dieu. e sap lo mays grazir et a- mar plus temer. E mays servir en so que el conoys e sap e ves que tota creatura es facha per dieu seruir. vertut dona ad home .Ia. au- tra senhoria ses la cal ne- guns homs non es senhers a- dretz de ren que aia. Ilhi lo fa senhor et emperayre de si me- zeys so es son cors e de s arma dels cals el fa iusticia e ten los en bona pas e mena los a far sa voluntat Car son cors es aysi aiustatz an la voluntat de dieu. que tot cant dieus fa ni ador- dena. tot li es bon o bel. Per ayso a el tot iorn son cors en pas. e governa son cor segon la voluntat de dieu. E tot can dieus fa en son cors li plas e grazis en nostre senhor. et ayso es li senhoria que ver- tut dona ad home vertuos. D ayso parlet le savis sene- ca. gran honor e gran senhoria ti donaray sias empayres de tu mezeys. Bel senher dieus. cantz reys e cantz barons a per lo mont que an tantas ciu- tatz e tans castels. e tant a regir. que non an pas aquesta senhoria que non son pas senhors de lur cor. Antz los turmenta mot soven. O per ira o per mal o per maltalent. o per cobezicia. o per vanetat. o per mals deziriers que non podon ren complir. De veraya fran- quesa. Neguns homs non es franx ni desliures de ma- la servitut si non es franx en gran de dieu. e si non a vertut. Tres manieras son de franqueas. L u- na es de natura. l autra es gran l autra es de gloria. La prime- ra es franc arbire. o franca vo- luntat con puesca far et elegir francamens lo ben o lo mal. Aques- ta franqueza aven de dieu. Si francamens que res non nos en pot far tort. tut li demonis d enfern no poyrian forsar voluntat d ome a far .I. peccat ses son grat. Car qui o fazia mal son grat lo non seria peccat. car neguns homs non pecca en so que non pot esquivar. sa dis sant augusti. Aquesta fran- queza de franc arbiri an tut home. mas que es liada en fatz homes que son fort de lur sen et en homes fols que non an hus de razon per que puescan elegir que es bens e que es mals. Aquesta libertat de franc arbiri si tol homs el mezeys. en gran pertida cant pecca mortalmens. Car el vent si mezeys el delieg del peccat. e si rent de grat al dy- able. e fa si sers de peccat. E non s en pot pueys desliurar as sa volontat d aquesta servi- tut ni ysir de peccat per si mezeys. si dieus e sa gran non l en aiuda. La .II. libertat es d aquella que an li amic de dieu en aquest segle. cuy dieus a franquitz per sa gran e per sa vertut de la servetut del dy- able. e de peccat. que non sian sers d aur ni d argent ni de la cauranhada de lur cors. ni de la cobezicia d aquest mont. d aquest bens de fortuna ni dels bens de natura que si perdon tut a la mort. Mas an lur cor si elevat en dieu que non prezan tot lo mont .I. boton. E non doptan ni compte ni rey ni perdre ni paure- tat ni mort. car ilh son cays de miey mort. et an tot lur cor aysi partit del mont. qui pur atendon e deziran la mort. Aysi con fa legagies la ora de la paga. e le bos la oray res lo temps de sas meysons. Aytals son perfiechamens franx segon qu om pot esser franx en aquesta mortal vida. car ilh non temon si non dieu. E son en gran pas de lur cor que an tot pauzat en dieu. e son en paradis per dezirier. Ad aytal franqeza mena hom gratia e vertut. Empero tota aquesta franqueza non es ma vertut en comperacion de la .III. franqueza que an aquelh que son desliure del cors. e son an di- eu el cel glorificat. Aquisti son verayames franx. car son quiti e desliure de tota miseria. e de paor e de mort. e de perilh de tot peccat e dels lasses del mont e del dyable. e de tota pe- na e de turment en cors et en arma. D aquels mals e d a- quels perilhs non es quitis en a- quest segle. neguns cant que sia perfietz. De veraya noble- za De la .II. franqueza que aven perlat ven hom a nobleza. Veraya nobleza ven ad home de cor franc gentil e debonayre. Per cert cor que dieus non ama non pot esser bons ni franx ni liberals. Non es au- tra nobleza mas dieu amar e servir. E per lo contrari non es autra vilania mas contra dieu esser desconoyscent. en dieu offen- dre et en fayre peccatz. La nobleza e la gentileza del cors non es veraya nobleza car tut em filh d una may- re so es de la terra don tut prezen carn e sanc. D aquesta can non es neguns quitis ni franx. Mas nostre veray payre que es le reys del cel. que formet lo cor de la terra e crezet l arma as sa ymage et as sa semblansa. et aysi com pay- re carnal ha mot gran gaug cant sos fils lo recembla. Tot enaysi nostre payre del cel. qui per sas escripturas e per sos mes- sages non si fina de somoure e de pregar que nos esforsen de luy recemblar. Per ayso nos tra- mes son benezet filh ihesu christ encarnat en la verge. e converset entre nos per mostrar veray ey- semple per que nos sian reformat as sa ymage et as sa bontat. con son li angel que estan en l auta ciutat del cel e tut li sant que per aquest reformament an seguit ihesu christ. e son an dieu en peradis. E cascun de nos es en aytant plus nobles e plus autz en cant plus propriamens porta en si aques- ta ymage so es la semblansa de dieu. Per amor d ayso li sant amic de dieu meton tota lur ponha en aquest se- gle e tot lur cor en dieu co- noyser et amar. et en pregar lur conscientia. Car encant la consciencia es plus neta. li yma- ge e li fas de dieu y resplant plus apertamens. Et en cant plus ama dieu ardentment et en tant plus lo recembla propriamens. Et ayso es la veraya nobleza de que dieus nos en obleziys. Perque dis trop ben l avanglis- ta sant iohan. Adonx serem nos filh de dieu. e lo recembla- ren propriamet cant lo veyren aysi con es el cel apertamens. Ay- so si complira perfiechament en gloria cant veyren dieu aysi con es car dessa non lo poden vezer. mas ayssi con .I. miralh cays en escurdat sa dis sant paul. Mas adonx lo veyren clarament cara e cara. Adonx per gran e per ver- tut comensa esser en home ve- raya nobleza. Mas perfiecha nobleza sera en gloria. Aques- ta veraya nobleza fa le sant esperit en consciencia cant la pur- ga el enlumena en vertut e la complis e la perfa en caritat. So son li .III. plus grans bens que dieus fassa as sos angels sa dis sant daunis el libre de la celestial ierarchia en que li angel son semblant a lur cre- ator. Aysi obra le sant esperrit el cor d aquels que son a- mix de dieu per gran e per vertut. Per cuy ilh son reformat a la ymage et a la semblansa de dieu tant cant podon en aques- ta vida. Car le sant esperit los leva si en dieu e los a- braza si en sa amor que tot lur entendement. tota lur vo- lontat tota lur memoria es convertida en dieu. Et aques- ta amor e le dezirier que sen en sec aiusta aysi lo cor am dieu que non pot autra can vo- ler ni dezirar. mas aco que dieus vol. Et aytal atina ha adonx la ymage ela sem- blansa de dieu. Ayso es so- bre gran nobleza. e sobre gran gentileza esser semblans a dieu. Bel senher dieus e consi luenhan d aver aquesta no- bleza tut aquilh que si fan tant noble e tant gentil de la pau- ra nobleza que an de nostra ma- yre la terra que porta e noyre los porx. aysi ben con fa los reys. E iactan si essi lauzan de lur parage e de lur genti- leza. per so car son o cuian esser de gentil brac. Aquest pa- rage sabon ben comptar e renem- brar. Mas lo parage de l autra costa. so es da part lo payre del cel. don nos ven tota veraya nobleza e ve- ray parage de pura genti- leza. non lur nembra ni non lo conoyson. Si volgues san esgardar al veray eysem- plari ihesu christ que plus amet et onret sa mayre que ac non fes neguns purs homs. Empero cant li diys el temple. Ta mayre e tos cozins ti deman- dan deforas. Et el respondet e qui es ma mayre ni qui son mieu cozin ni mieu frayre si non aquelh que fan la volontat del mieu payre del cel. Aytals solamens es mos frayres e ma sor- res e ma mayres. Ayso es noble parentat e gentileza de parage don nays e ven en l arma veraya gloria. E per lo contrari de l au- tra vana nobleza nays ergu- elh e vana gloria. consola vertut es bens profichables. Tant suficient- ment cant puesc ni say tay mostrat que neguns autres bens non es tant honorables con es gran e vertut e caritat que es ve- raya amor de dieu. Sant paul nos ensenha que non es autres bens tant profichables e dis e- naysi. Si hieu sabia totz los lengages e parlava si ben e si bel con li angels. e sabia totz los con- selhs de dieu e los secretz. E si liurava mon cors cascun iorn a martyri. Es si donava totz mos bens envianda de paures. es si fazia tan grans miracles que mudes las monthanhas d un luoc en autre. e non avia caritat. tot non proficharia .I. nient. Entent que sant paul acuy deu hom ben creyre nos a aysi nomp- natz los plus grans bens que neguns homs pot far per sant que sia e que plus semblon que deian valer e profichar. Far grans pene- densas. sufrir martyri per dieu sostenir los paures e donar en obras de mia totz sos bens e convertir peccadors per predicacion e scientia e bona lenga per ben parlar e far miracles. E dis que tut aquisti bens non valon ren ses caritat. Essi aquestos grans bens non valon ren ses cari- tat com poyria ren naler petitz menres bens ses ella. Et ay- so mezeys podes vezer e pro- ar per razon. Soven ay auzit dire. Aytant valon con val si terra. Ayso es aysi vers con lo pater noster que ben o ententer. Per que nos pot valer o petit o gan ren. e non es doptes que ren non pot valer. si non per caritat o per l amor de dieu. Aytant val homs cant dieus l ama. E que plus ha d aquesta a- mor plus val. e qui mens en ha mens val. e qui ren non ha ren non val. Car per cant que homs aia de bens temporals. sia aur o argent o autras riqueas o bens esperitals o naturals. Aysi con son artz et engientz clerzia e sciencia e forsa. e pro- eza. et autres bens. Non di- ray pas tan solamens que ren non valhan. Mas ti dic ben que plus duramens en sera dampnatz car huza mal dels bens que dieus li a do- natz per luy servir e per gaza- nhar paradis. Atressi si el fa obras corporals. con fan li la oradors e li bras- sier. e li menestral. Essi fazia obras esperitals aysi con es deiunar. orar pregar dieu. paures vestir. Por- tar cilici: et ayso ses caritat adreg parlar ren non li val. Car per tot ayso non au- ra negun meriti. ans si mor ses caritat sera dampnatz. Mas aquel que a vertut e cari- tat profiecha. e de tot cant dieus li dona en aquest segle fa son pron. E tot li ho azor- dena dieus a meriti et a la co- rona de gloria. Caritat es mot bona mercadaria que en tot o per tot gazanha. e de tot fa son prom. et en ne- guna can non pert ni fa son dan. Caritat compra to- tas las denayradas e fa tot sieu so que vent al mercat. e totas ves li reman sos de- mes. et ilhi a los pres. Ayso es amor de cor. Ayso es le de- mes de dieu de qui pot comprar tot cant es. e dieu el mezeys e pueys reman ad home sos demes. Amor tro- ba en totz luox mercat e vent e gazanha en totz playtz. e de totas las bata- lhas porta la victoria. Ca- ritat fa valer ad .I. sol iorn deiunar. aytant con a .I. au- tre tota la carantena cari- tat fa valer ad .I. demer que lo dom per dieu. aytant con ad .I. autre .C. marx. Et .I. pater noster. aytant va- ler ad .I. con ad .I. autre. tot lo sauteri. Et ayso es li razos car aytat val hom ses plus con valon sas obras. E cant plus ha de veraya a- mor tant gazanha plus cas- cun iorn. Amor es le pes de la balansa de sant miquel. car neguna autra can non y pot hom pauzar si non amor e caritat. Segon lo pes de ca- ritat sera cascuns obries pa- gatz. Donx es ben vers que non es autres bens profichables. ay- si con es amor e caritatz. de ver- tut con es bens delichables Aysi con dieus fes hom de cor ed arma. Aysi li donet bens delichables per lo cors e per l arma per tot hom tirar assi en que son tut li verays bens delichables. Li bens de que huza le cors venon ad home per deforas per los .V. cens del cors. per vezer. per auzir. Per odorar. per gostar. per tocar. Aquist .V. cens corporals son aysi con .V. portas per on tut li bens delichables del mont intran el cor. e s adollan lo cors per home alegrar a verays delietz que son en dieu amar. car tut li delieg que prenon li .V. cens del cors en totas las cans del mont non son mas coma .Ia. gota de ro- zadr en conperacion d una font viva. don yeys tot lo mar. so es dieus don nayson tut li ben. Una gota de rozada qui la regarda de luenh sembla .Ia. can precioza mas que la cuia penre ella cay en terra. e torna coma en nient. Atressi es dels delietz corporals que venon al cors per deforas. so es per los .V. cens cant hom los dezira e los estima semblan ad home mot precios. Mas cant hom los ha pres ilh retornan tut en nient. et a penas sap hom que es agut mas sompius. Pensa els delietz que preist yer seras e del sompni da nueg. e veyras que tot es leu annat e leu vengut. et en negu- na maniera non podon s adollar. Essi sola .Ia. gota ha tant de dou- sor can gran pot esser la dousor de tota font. Perque li sant e li savi amic de dieu en tot cant vezon et assaboran los bens delichables del mont. ilh en lauzan dieu e plus en deziran l amor de dieu. E cant plus senton las gotas dousas plus deziran venir a la font. E per so car ilh sabon ben que cant plus aman la gota plus oblidan la font. Aysi es per semblant que cant plus plas la dousor d aquest mont. plus oblida hom la doussor de dieu e mens la dezira. per amor d ayso sola- mens que ilh en podon penre en pre- non en uzan dels delietz car- nals. et al mens que podon delie- chan los .V. cens corporals. Bel senher dieus com son fols e bestias silh que ben cog- noyson e sabon que lo cor d ome es plus paura creatura e plus vils que sia. e par ben cant l esperit s en es partitz. E sabon ben que l arma d ome es la plus nobla creatura e la plus auta que puesca esser. E per que si podon cuiar que ben que son per lo cors sian plus delichables e plus dous. que aquilh noble e pur e permanent eterbalmetz que dieus a fatz. Aquestz bens do- na dieu a sos amix en a- quest segle. cant lur dona pas en lur cor. e victoria de lur enemix. E clardat e puri- tat de consciencia. E lur hum- ple lur cor d amor. E los enubria de sentimens e de dou- sors esperitals. Aytals delietz e d aytals dousors non pot hom pauzar comperacion ni semblant. e tot cant es en aquest mont. D aquesta font parla ihesu christ en l avangeli. Qui beura de l ayga qu ieu li do- naray si fara fontz salhens d ay- ga viva en vida perdurabla. Ayso es la font de gaug e de dousor e de gran careza d amor que pot humplir e s adollar tot lo cor d ome. e non mays res que sia. D aquesta font avia tastat david qui dizia el sau- teri. Ay se- nher dieus cant gran es la multitut de ta dousor que tu gardas a tos temens e la do- nas a tos amix. Per cert qu ieu tastava sol .Ia. gota el mes- prezaria plus que fems tot cant pot delichar ni pla- zer e retenria lo gaug esperi- tal. consel que purga la pura farina del breu. o con cel que fa oli li que reten lo plus gras. e gieta purre l escuma e la grossa sos- tancia. Car gaug es adolla- mens de cor es en amor. Aysi con dis le proverbis con neguns no ha perfiech gauch. si non li ven d amor. L escriptura apella aquest gaug oli. hieu donaray dis dieus oli de gaug per plor. Et aysso es dretz ordes per plor de penitencia venir ad aquel gaug complit. D aquest oli son ong aquels que dieus fa reys e senhors d a- quest mont. E ihesu christ el mezeys per lo sant esperit en fon ong. Et adonx es hom perfiechamens crestians cant hom es ong d aques- ta cresma. Car de cresma si nompna christ e de christ crestians. E qui es ong d aquest onguent de gaug entier de cor. so es de pura amor de dieu. El viu en dieu e dieus en luy. Aysi o dis l avanglista sant iohan. Et ayso es vida de crestians Ayso es adreg parlar vida d ome. ayso es bunhurada vida que crestians deu creyre e dezirar per conquerre la vida per- durabla. Non es en bona vida mas en langor qui tot iorn viu en curas et en pensa- mens et en trebals. Non es pas vida d ome mas de bes- tia. qui tota la volontat de son cors vol far. non es pas vi- da d ome mas d enfant. qui aras plora et aras ris. aras es ayze. aras adezayre. A- ras es iratz. aras pagatz. A- ras es gauios aras en tristor Donx cel que vol far bona vida. pense con aia veray ben honorable delichable e pro- fichable. et adonx viura con homs simplamens et en pas ses yra e ses trebalh e saviamens ses error et alegramens ses dolor. Ad aytal vida mena home. vertut e gran e vertut e caritat Amen. Aysi fenis le tractatz que nos ensenha ben amorir. Deo gratias. aysi comen- sa le tractatz del iardin de veritat Desus avem mostrat generalment de la digni- tat e de la bontat de vertut e de caritat. e de gran. e per que la deu hom conquerre. so es per lo profieg qu en ven ad home gaug et honor e vida eter- nal. E per so car hom non cog- noys tamben la can en general con en especial. Vuelh aysi parlar de vertut plus en espe- cial. per so que totz homs que vol- ra estudiar en aquest libre puesca sa vida adordenar per vertut e per bonas obras car d autramens pauc li valria saber lo ben qui non lo fazia. Car segon que dis sant iacmes. qui sap lo ben e non lo met en obra pecca greu- mens. fols es qui sap dre- cha via. et asson encient si desvia. La sancta escriptura compera bona arma ad I. bel iardin plen de verduras e de bels albres e de bos frux. Per que dis dieus en cant d a- mors. Ma sorre e ma mi- ga tu iest .I. iardin ben claus de .II. clauzuras so es de dieu e de sos angels. Aquest iardin planta le grans ortolans so es dieus le payres el mezeys. et ay- so es cant aparelha lo cor e lo fa gracios e tractable. co es sieta amollegada per far sagel e com bona terra ben aparelhada per recebre bona semensa e bonas plantas. Bonas plantas son vertutz que le santz esperitz arroza de sa gran. Le fils de dieu es le ve- rays solhelhs per que sa vertut que a d escalfar e d allumenar las fa creyser enaut e profi- char. Tres cans son necessa- rias e profichablas a tot cant nays en terra. Terra covenhabla. humor d ayga dousa e nuyrent e calor ra- zonabla ses aquestas .III. cans esperitalmens entendre. non podon creyser. ni fructificar las plantas de vertut. To- tas aquestas cans fa li gratia del sant esperit el cor et en ar- ma d ome. e lo fa tot rever- dir e florir e fructificar. el aparelha con .I. paradis fort delichable. plen de bons albres e preciozes. Aysi con dieus plan- tet paradis tresti de bons albres et en lo nuey plantet .I. al- bre que s apella en l escriptura albre de vida. per so car le frux d aquel albre avia vertut de gar- dar e de conservar vida ad a- quels que en maniaria ses morir e ses malautezir e ses enve- lhir. Aysi fa esperitalmens le grans ortolans. so es dieus le payres en cor d ome e de fenna. Car el y planta albre de vertutz et en lo miey planta l albre de vida. Ayso es ihesu christ que dis de si mezeys en l avan- geli. que maniara ma carn e beura mon sanc ha vida perdu- rabla. Aquest albre de vida enbellezis tot paradis per sa beutat e fa reverdir per sa vertut totz autres albres. Per vertut d aquest albre creyson e floriyson e fructifican tut li autres albres tot cant es d aquest albre es bon e fructuos. Aquest albres fa a lauzar et ad amar per motas razons per la razis e per lo fust. e per las fuelhas. e per la flor. e per lo fruc. e per la odor. La razis d aquest albre es la gran caritat de qui dieu le pa- res ama ihesu christ eternalmens con son filh e ihesu christ dieu lo pay- re. D aquesta amor eternal nos ama ihesu christ e dieus le pay- res tant ardentmens nos a- ma. e nos ha amat. que son car filh enliuret a mort per son mal sers desconoysent adam ha restaurat de mort l uman linhage. D aquesta razis parla li propheta ysayas. E dis qui .Ia. verga nayseta d la ra- zis de iesse. ben val aquest motz qui l entent totas las amors d aquest mont. Le fust d aquest albre es la preciosa carn de ihesu christ. que trays del ventre de la verges maria. e la sacrifizet per nos a greu turment sus el fust de la cros. Lo cor e lo mezolhon d aquest albre. es la sancta arma de ihesu christ. que fon ben ple- na e noyrida de la precioza mezolla. so es li saviza de di- eu. La rusca d aquest albre fom la bella conversaton de ihesu christ. que converset en carn en aquest mont tan ben e tant resplan- dentmens que tot lo mont si y pot mirar. D aquest albre- foron .IIII. preciozas li cors que iysiron e degotero dels pre- ciozes nembres de ihesu christ. so son las lagremas que ihesu christ ploret. E la suzor del sanc cant sangoyset a la ymagina- cion de sa mort. E lo sanc que escampet per nos de tot son cors. E l ayga pura que li iysi apres lo sanc de la plaga del latz dreg. Las fuelhas d aquest albres foron las sanctas paraulas que santifican totz los sagramens de sancta gleya. e gariyson totas ma- lautias. Las flos d aquest albre foron santz pensamens e bels e clars e purs et honestz que s espandiron en tot bon fruc de vida. Le frux principals d aquest albre foron .XII. apos- tols e li .LXXII. discipols que per lur fatz. e per lur ditz. e per l eysemple de lurs obras e per la vertut dels miracles que fazian per tot lo mont e per lur predication convertiron lo segle. E totz aquels que per els crezon e creyran et an crezut en ihesu christ. tut son fruc d aquest albre. Las brancas d aquest albre. so son diverses estamens e di- versas religions el compliment de sancta gleya. Aysi o dis ihesu christ en l avangli a sos apostols en persona de tota sancta gleya. Hieu suy li iutz e nos en las brancas e la pampa. En autre sens pot hom enten- dre per las brancas d aquest albre de vida. Las grans vertutz e los glorios eysemples que ihesu christ mostret per obra et en- senhava per paraulas en sa doctrina. La doctrina que el mostret principalmens a sos privatz amix. so es als .XII. apostols cant los en menet privadamens sus aut en la montanha de tabor. Aqui sa setet aysi con dis l avangli. E sieu discipol en torn el. Et hubri sa bunhurada boca. E despleguet lo thezaur de la savieza de dieu que era tota resconduda en dieu. E pau- zet sas leys plenas de pietat e de gran que s apellan vertutz perfiechas e plenas de verayas bunhuransas. e dis enaysi. nota las .VII. bene- huransas Bunhurat son li paure d esperit car lo regne del cel es lurs. Bunhu- rat son aquelh que son suau e de bon ayre car ilh poceziran la ter- ra. Bunhurat son aquelh que aysi ploran. car en dieu seman confortat. Bene- hurat son aquilh que an fam e set de drechura. car de totz los bens de dieu seran s adollat. Bunhurat son li misericordios car tro- baran plena misericordia. Bunhurat son aquilh que an net cor car ilh veyran dieu clara- ment. Bunhurat son aquilh que an pas. car filh de dieu seran apellat. Aquestas .VII. vertutz. son .VII. brancas d aquest albre de vida que es ve- rays ihesu christ filh de dieu cant assa divinitat. E fils de la verges cant assa humanitat. En lo luoc d aquest albre si deu totz bons esperitz repauzar e remirar sas bellas brancas que portan lo fruc glorios de per- durabla vida. En aquestas .VII. breus paraulas s en claus tota perfection e totas auteas de grans e de vertutz. e tota veraya bunhuransa tant com pura cre- atura en pot aver en aquest segle et en l autre. So son .VII. rams de sancta vida. que le verays salvayre ihesu christ ensenha a sos verays filtz. Ayso es li veraya fizolofia de que le maystres dels angels ensenha a sos apos- tols. Li sant doctor de la sancta gleya nos dizon que en aques- tas .VII. paraulas de ihesu christ se claus tota la somma de la novella ley. Per so s a- pella ley novella. car es d amor e de dousor. e car non pot en velhezir. La ley vi- elha que fon donada als iu- zieus era ley de iusticia e de paor. per aco en velhezi- da. car fazia las armas endurzir et envelhezir en peccat. Mas aquesta es ley novella car purga los peccatz e las armas renovella et es mot estre- cha e deguizada de totas autras leys. Ley es dicha car li a totas las autras leys liant. Mas aquesta deslia. Totas las autras leys cargan et estrenhon. Mas aquesti larga e descarga et al- levia las autras leys me- nasan. et aquisti promet las autras leys an playtz e bregas. Mas en aques- ta es tota pas. En autras ha paor e maladiction. Et en aquesta es amor e bene- diccion. Tota aquesta ley promet bunhuransas. Per que son bunhurat tut aquilh que la tenon. Don dis salamons. bunhurat seran qui la tenra. et aura gazanhat l albre de vida. Aquestas .VII. peraulas que ihesu christ pauza aysi son a- pelladas bunhuransas. Car fan home bunhurat en aquest segle et en l autre. Auzit anc que ihesu christ es l albre de vi- da que dieus plantet el mey de paradis. So es en sancta arma que es apellada en l es- criptura peradis. pos que es ben fermada en l amor de dieu. En l ombra d aquest albre creyson e profiechan e portan fruc li albre de vertut que es dieus. que es bons ortolans. e planta en aquest iardin e los arroza de la font de sa gran que los fa creyser eprofichar e fruc- tificar e los ten en verdor et en vida. D aquesta font de gran nayson .VII. rius so son li .VII. dons del sant esperit que arrozan tot lo vergier de paradis e totz sos albres. Grans e sobre grans es la cortezia de ihesu christ que venc en aquest mont querre e salvar e restaurar so que era perdut. El sabia e conoy- sia nostra pauretat e nostra freo- leza. que nos mezeyses poden cazer. mas per nos mezeyses non nos poden levar. ni rescon- dre de petat. ni vertutz conquerre. ni per venir a neguna bunhuransa. si de son don e de sa gran non nos ven. Per que non nos fina devi- dar e de so moure que lo preguen e li demanden tot so que nos fa mestier a salut. e dieus es aparelhat de donar. E mays que fa de cortezia el mezeys en vol esser avocatz nostres. et en- forma ma peticion que nos ni totz le montz non la sabri- am formar si el non fos. La peticion que el nos forma de sa benezeta boca bella e bona e breu. e ben dechada. e ben com nent. So es lo pater noster. On nos ensenha .VII. peticions per las cals nos queren a nostre bon payre del cel. los .VII. dons del sant esperit. que nos desliu- ron dels .VII. peccatz mortals E los d errazigon de totz nostres cors e de totas nostras armas. Et en luoc dels y planti et hy nuyra las .VII. vertutz que nos menan a las .VII. bene- huransas de perfection. Per que nos puescan aver las .VII. promes- sas que dieus fa a sos elegitz. En las .VII. paraulas davant dichas. don es nostra entencion an la victoria del sant esperit. Pre- mieramens de las .VII. peticions del pater noster. Apres dels .VII. dons del sant esperit. Apres de las .VII. vertutz que son contra los .VII. pecatz mortals don nos aven desus parlat. Las .VII. peticions son aysi con .VII. bellas verges. que non cessan de pozar las aygas. de la font viva de paradis. Per arrozar los al- bres que portan lo fruc de vida perdurabla Amen. Aysi co- mensa lo tractatz del pater noster Qui met .I. enfant a letras al comensament hom li ensenha lo pater noster. E qui aquesta doctrina vol aver. Mestier li fa que esdevenga humils con enfas. Car assol los huils dona ihesu chrsit sa doctrina. et ayso es la plus bella doctrina e la plus proficha- bla que hanc ihesu christ ensenhes ad aquel que la reten e ben l en- tent. Car tals la cuia ben saber et entendre que non entent mas la rusca per deforas. so es la letra et es bona. Mas val mays la mezolhons. so es qui l entent esperitalment. Le pater noster es mot breus en paraulas e mot lonx en sentencia. leugiers es a dire mas greus es ad entendre. La oro del pater noster passa totas autras orations en .III. cans en dignitat en breutat. et en perfieg. La dignitat es en ayso que le fils de dieu ihesu christ el me- zeys lo fes a dieu lo payre en paraula. e dieus le santz esperitz es aco que li oron deman- da. Ihesu christ que en fom mays- tres volc que aquesta oron fossa breus per so que neguns non fos enuiatz de dire volon- tiers e soven. e per mostrar que dieus le payres nos ey- sauzis totz an gran pietat et an breus paraulas cant nos lo pregan de bon cor. Aysi o dis sant grigoris. orar non es en dire bellas paraulas e polidas de boca. Mas en lagremas et en sos- pirs de cor am privada ora- cion e devocion. La valor e lo profiech d aquesta oration es tan grans que ella enclaus enbreus paraulas tot cant hom pot querre a dieu per negu- na necessitat corporal o esperital. Tot cant cor d ome pot ben dezirar ni boca devi- zar per paraula. Et asso que dieus nos dom tot ben e nos desliure de totz mals AMEN. Ayssi comensa lo pater noster Pater noster qui es in celis. payre nostre que y est el cel. En tent com nostres bons maystres que es la savieza de dieu lo payre es ap totas las leys elos hu- zages de sa cort. et ensenha ben a playdeiar e sotilmens e breu e fort saviamens perlar. Lo primier motz que tu dizes el pater noster si es ben entendutz ti donara lo playt e tota la de- manda sera per tu. Car sa dis sant bernart que la oron que comensa per lo dous nom del payre nostre nos met en esperansa d en petrar tot cant nos demandan. Aquest dous nom payre es tant dous que tot aco que ven apres fa dous. et adoucezis tot cant es. e mos- tra nos que deven creyre. e que deven far et enayso es tot cant fa mestier a salvar. Cant hom cres so que deu creyre. e fa so que deu far so es obras segon la fe. En so que nos apellan payre nos confessa e conoysen quel es senhes de l ostal so es del cel. E caps e comensamens e fons de totas creaturas e que tut ben venon de luy e reconoysen son po- der. Donx pos quel es payres et es governayres et adorde- nayres de l ostal. Et ha aprove- zir a tota sa maynada e nomp- nadamens. ad .I. cascun de sos enfantz. Sieu enfant po- don esser dig tut li home qui dieus a fag assa senblansa. Totas las autras creaturas podon esser apelladas de sa may- nada. Car a totas ha apro- vezir. En ayso reconoysez sa gran savieza ses fin. E pos que el es payres et a- ma sos sos enfans. e per cas- sa de lur prom. mays que ilh non sabon far. E los bat e los castia per lur prom cant o for- fan aysi con payres. E volon- tiers ls los recuelh cant re- tornan a luy. Enayso reco- noysen sa gran bontat e sa dig- nitat. Donx en so que nos dizem payre. nos confessam son gran poder quel es dieus tot poderos e sa gran saviza e sa gran bontat. E de part nos en so que nos l apellan pay- re nos confessan nostra nobleza nostra bontat e nostra dignitat. e nostras grans riqueas. Plus gran riqueza non pot esser que esser fils del gran emperador so es dieus. Mager riqueza non pot esser que esser hereties de tot l eretage de dieu e de totz sos bens. Aysi o dis di- eus en l avangeli. Sobre totz sos bens l esta- blira heretier. Mager beu tat non si pot estimar que esser semblans a dieu. A- questa es tan grans que ni an- gels ni homs non la pot esti- mar ni pensar ni devizar aysi con es. Donx en aquest motz payre demostras tu que tu iest fils del gran empera- dor so es de dieu lo payre. Per que t efforsa de luy recem- blar. con bon filh bon payre. so es a dire que tu aias condicion de filh de rey e de filh d enpe- rador or que sias bels e bons e pros e vigoros fort e poderos. savis e franx e netz e larx et amezuratz e cortes e dous e de bon ayre. ses vilan- nia. ses layt peccat e ses lageza. e ben noyritz e ses malas costumas. enaysi con el es que tu non sias sebenx. Donx en aquest motz pay- re cant tu dizes pater noster. de- ves tu renembrar que si tu yest dretz fils tu deves re- cemblar dieu lo payre per natura e per comandament e per drechura. Pueys que crezes e sentes e sabes que dieus es tos payres e que tu yest sos fils. li deves amor et honor e reverencia temor servizi et obediencia. Pensa donx cant tu dizes ton pater noster. que tu sias bons filtz e bona fi- lha e lials si voles quel ti sia bon payre e de bon ayre. Ay- si o dis hom a cavallier novel cant intra entorneys. Pensa de cuy yest fils non sias se- benx. Ben vezes con le pre- mier motz es de gran dou- sor e d amor. E con ti mostra que deves tu esser. que y est filtz de tal payre. Concentent aquest motz noster. yeu ti vuelh ensenhar cant tu di- zes ton pater noster. per que dizes mi- els payre ne que payre mi- eu. Non deu hom dire payre mieu. mas payre nostre si non aquel que es sos fils per natura eternalmens ses fin eses comen- sament so es ihesu christ. Mas nos non em fils per natuta si non per tant car em creat assa y- mage. Mas aco mezeys son li iuzieu el sarram. mas nos em sieu filh per azompcion e per gran adoption es .I. motz de las leys dels emperados .I. rix homs cant non ha enfant el pot afilhar si si vol lo filh d un paure home e sera sos fils per adopcion. e non es sos fils naturals mas afilhatz per gran e deu aver son heretage. Aquesta gran a facha dieus le payres a nos crestians. per l a- mor de son filh ihesu christ nos ha totz afilhatz am luy. Aquest afilhament preven nos el sant baptisme. que enans siam pau- res e vil e fils dira e fils de mort et heretier d enfern sa dis sant paul. Donx cant nos dizen parre nostre. o dona nos. nos aculhen am nos totz nostres frayres que son en aquesta adopcion que son fils de sancta gleya per la fe de ihesu christ e per lo sagrament de la sancta gle- ya. E dona nos aysi ad en- tendre nostre bon payre ihesu christ en aquest motz cant dizen pa- yre nostre la gran largueza e la gran liberalitat de nostre pay- re que dona plus volontier a motz que ad .I. e grans cans que petitas. Don dis sant gregoris que oron. on plus es cumenals plus val. Aysi con le lums es miels partitz cant allume- na ad .Ia. plena sala de gent que si servia ad .I. solet. En Aaquest motz nos es mostrat que mot ardentmens deven a- mar nostre car frayre ihesu christ. e fayre li motas grans. quel nos acompanhe an si en aquesta gran que nos siam amb el. e fils et e- retier de dieu lo payre. Aquest motz atressi nos amonesta que nos garde curiozamens en nostre cor la gran e los dons del sant esperit que es nostre bon testimoni d aquesta adopcion. Ayso es .I. bon gage sa dis sant paul. per cuy nos era segur. que nos auren l ereta- ge de nostre payre celestial so es la gloria de paradis. A- quest motz nos dis atres- si que nos em tut frayre. grans e petitz e rix e paures et aut e pas fils d un pay- re e d una mayre so es de dieu lo payre e de sancta gleya. En que neguns non den autre mesprezar. mas amar l un l autre. Aysi con .I. nembre ad autre en .I. cors. E pregar l un per l au- tre. Aysi con dis sant iacmes Et ayso es nostre gran profieg. Cant tu meres ta oron el cumenal tu as part el cumenal de tota sancta gleya. E per .I. pater noster que tu digas tu prenes part en plus de un l- unlia. Aquest motz pay- re nostre nos fa quitis e des- liures de .III. peccatz mor- tals. D erguelh e dira e d a- varicia. Erguelh met hom foras de companhia. car homs ergulhos non sap esser con- pans. tostemps vol esser sobre los autres. Rancor et i- ra met home foras de con- panhia. e cant fa guerra. ad .I. et el los guerreia totz. A- varicia met home foras de companhia car homs avars i Nnon vol temr encumenal ni si ni sas cans. Aquest motz nostre nos mostra que di- eus si nos volen es nostres. le payres el filh el sant espe- rit. So es si nos gardam sos mandamens. Aysi o dis dieus el mezoys en l avan- geli de sant iohan. que vol dire. qui es ni celis. Cant hom dis qui es ni celis. hom dis .II. cans. Aysi con qui dizia le reys es en son reg- ne. o es en sa ciutat. doas cans dis. Quel es reys e quel es en sa ciutat. Tot atressi que dis que y est el cel. dis .II. cans e que dieus es e quel es el cel. Escrig es el segon libre de la ley. que dieus apparec a moysen en .Ia. montanha el dezert de sinay. e dis li vay t en en egypte e diras al rey faraon da part mi que desliure mon pobol. so es totz los fils d israhel los cals el ten en sa gran servitut. Senher dis moysen si mi deman- dan qui mi tramet. e con aves vos nom que diray hi- eu. Respondet dieus a mo- ysen Tu diras als fils d is- rahel. Qui en mittit me ad nos. Qui es mi tramet a vos. Dizon li sant doctor e li aut clergues de sancta gleya. que entre totz los autz noms de dieu es aquest lo plus propri. e lo plus prin- cipal qui es. et aquel que plus nos ensenhia a conoyser aco que es dieus. Car tut li autre noms de dieu par- lan de sa bontat. de sa saviza o de son poder. O que dieus es tals. O cals. O eternals. O totz poderos. O dieus de ver- tutz. O motas autras mani- eras que troban de parlar de dieu. Mas neguna non dis propria- mens aysi lesser e la escencia de dieu e la veritat de son esser. con aquest nom qui es. Cant hom parla d una auta persona de cuy hom non sap son nom hom la dona a conoyser ayssi con pot per sas proprietatz. O el es reys. o dux. o contes. o bars. O grans. o bels. O rix. o larx. o pros. O motas d aytals cans per que hom pot venir en conoysen- sa de persona. Mas que non dis pas adreg son nom qui non lo sap. Enayssi parlam nos de dieu. Aysi con nos em rudis e de gros entendement a parlar de tan auta can. E tro- han mot de motz que nos mos- tran alcuna lauzor. o alcuna propriacion de persona o de la ma- gestat de dieu. Mas nos non atroban negun nom que aperten- ga a la essencia tanben con fa a- quest quies. Aysi breumens. Aysi propriamens et aysi sotil- mens segon que nostre entendemens si pot estendre nos dis l es- ser de dieu. Car dieus tant solamens es e non mays res eternalmens et es per si. E tota autra can a son esser de luy. et es ses comensament e ses fin. Et el tot sols pot dire hieu suy per mi mezeys etrnals ses comen- sament e ses fin. E tot au- tre esser es per mi e de mi. Ay- so non si pot mays dire de neguna can sal de dieu. E per autra razon poden ayso ve- zer. Dieus es veritatz car ha esser veray. en que es ferma tota veritatz. Tota autra can es creatura e tota creatura es vana de si e sosmessa a vanetat. Aysi o dis sant paul. E salamon. Et a comparacion de son creator. tota creatura es nient. Car tornaria en nient tantost en .I. moment si dieus non la sostenia contuni- amens per sa vertut. Dieus tot sols es fermament et es- tabliment et en dieu e per dieu assa fermetat essa durabilitat tota creatura. Tota creatura es mu- dabla per sa natura. Mas dieus non si muda ni si vana en neguna manie- ra. Dieus ses plus si deu nompnar. qui es. Car el es ve- rayamens ses vanetat e ses tot mudament e perdu- rablamens ses fin e ses co- mensament. E non deu hom dire de dieu. fon o sera car non pres negun traspassament Aysi deu hom entendre que ne- guna veritat non es tant cla- ra ni tant manifesta con es aquesta que dieus es. Ayso es clar e manifest en natura et en l escriptura et en tota razon e tota conoysensa as- pira a dieu segon son esser. en .Ia. maniera o en autra. Mas non es tan fort can per saber con es enquerre que es dieus. o cal can es dieus. Ben ti conselhi que d ayso non enqueras menhuzes. Car ben tem poyrias desviar e venir en error. Ben ti basta que tu digas e sentas en ton cor. Senher dieus pay- re que y est el cel. Veritatz es que non es luoc ni en cel ni en terra ni en mar ni en ayre que dieu non sia. Dieus dis en l escrip- tura hieu humpli lo cel e la terra. Dieus es presens en totz luox aysi ben con es el cel. Mas per ayso dizen que y est els cels. car es plus cognogutz e plus amatz e plus onratz e mays si manifesta sus els cels. Autre entendement pot hom aver en ayso que es els cels. so es en las armas et en las pensas celestials. Car sancta arma s apella cel de die. car dieus hy ses. essi repauzi aysi con fa els cels. Quatre motz avem del pater noster. Le premier nos envida a dieu annar. Le segon a dieu temer. Car iassia ayso quel sia payres e sia nostres el es drechuries e non si muda. Lo .IIII. motz nos ensenha que siam pros e vigoros que dieus es tant aut e tant glorios que non poy- riam avenir a la sieva au- teza ses gran vertut. Lo pre- mier motz nos mostra la longueza de la eternitat de dieu Lo segon la largueza de sa gra caritat. Lo .III. lo cors e la pre- goneza de sa savieza e de sa veritat. Lo .IIII. lauteza de sa magestat. Qui podia a ve- nir ad aquestas .IIII. cans ses dopte el seria bunhuratz Aysi fenis le prologues. Sanctificetur nomen tuum. En aquesta canson que nos ensenha aysi la savi- eza de dieu que ensenha a can tar los aucels. Pauza .VII. notas que son .VII. peticions que de- vem far a dieu lo payre per empetrar los .VII. dons del sant esperit. que nos purga- ran nostre cor de tota lageza e de la enfection dels .VII. peccatz mortals. E nos hy piantara las .VII. vertutz e fara hy .I. tant bel iardin de nostras armas per que los frux de las .VII. vertutz nos fara ve- nir a .VII. bunhuransas que dieus nos ha promessas en l avangli. D aquestas .VII. peticions las .III. pre- mieras fan home sant. tant com pot esser santz en aques- ta vida. Las .IIII. peticions que venon apres fan home dre- churier perfiechamens en tota sanctitat d ome que es fatz a la ymage de la sancta trinitat segon .III. cans que son en l ar- ma. Memoria entedement e volontat es en .III. cans. La primiera es que l arma sia primieramens enlume- nada en son entendement. La .II. es que sia perfiechamens purgada en sa afection so es en sa volontat o en son dezirier. La .III. es que sia perfiechamens conferma- da en sa memoria et en cant plus recep l arma a- questos .III. dons de la bontat de dieu. en tant sia pro ben ca plus propriamens a la drecha lialtat e bontat natural. so es a la semblansa del payre e del filh e del sant es- perit. Cant dieus lo payre li conferma sa memo- ria e dieus lo filh li enlu- mena son entendement de sa savieza. E dieus le sant esperit li purga sa volontat. En aquestas .III. cans de- mandan nos en las .III. premi- eras peticions. Cant nos dizen sanctificetur nomen tuum. Nos mostran a nostre payre cortezamens nostre principal dezirier que nos deven tot iorn aver. so es que le noms de dieu sia sanctificatz e confer- matz en nos. Donx cant tu dizes. sanctificetur nomen tuum. Nos volen dire senher dieu payre nostre sobeyran dezirier es que nos demandan sobre tot cant es que tos bene- zetz noms so es tan beneze- ta memoria ta conoysensa ta magestat. ta persona. ta divinitat. ta essencia. ta ve- ritat. ton poder. ta bontat. que tot es entendut per ton nom benezet sia confermatz en nos e per nos sia sanctificada. En aquesta primiera pe- ticion demandan nos a dieu lo payre. lo premier e lo prin- cipal don del sant esperit. so es lo don de savieza que fier e con- ferma lo cor en dieu e la ius- ta am dieu aysi que non s en pot partir iamays. Saviza es dicha de sabor car persona a cuy dieus dona aquest don de saviza. gosta et assabora. e sent la dousor de dieu. et ay- so non sap qui non tasta. Aysi con hom sent miels la dousor de las viandas corporals qui en tasta en la boca. com non fa am sol lo vezer. Enaysi es qui o entent e non o sent. mas per so que tu entendas que es ayso a dire. totz noms sia sanctificatz en nos. Tu deves saber que aquest motz santz a .V. entende- mens. Sant vol dire purs e netz. santz vol dire ses terra santz vol dire atendutz al ser- vizi de dieu. sant vol dire tenh en sanc. sant vol dire confermar en ben. En aquestas .V. manieras sanctifica le santz esperitz cor d ome per lo don de savieza. Premieramens lo purga e lo deneia aysi con fa le fuox l aur que la fina en lo fornatz. Apres lo leva de la terra. so es de terrenal amor e de tota afection carnal e fa mesprezar tot aco que hom solia amar. con vil condug dey saborat a persona que a acostu- mat delicatz maniars. Apres lo don de savieza dona et establis persona de tot aul servizi de dieu. Per so car lo lu- enha de tota la cura del mont. e li a donat son cor de tot a pensar de dieu e dieu amar e servir aysi con .Ia. bella gleya es hedificada al servizi de di- eu. Aysi que hom non hy faria au- tra can ni y deu fayre si non lo servizi de dieu. Apres lo don de saveza tenh tot en sanc lo cor de persona. Per so car lo met en ardent amor et en dousa devocion de ihesu christ. Car cant aytal persona pensa de la passion de ihesu christ ella es aysi tencha et abeurada de son pre- cios sanc que le fils de dieu volc espandir per nos. Con .Ia. sopa de pan. cant si tenh tota en fort vin vermelh. Et aysso es aysi con .I. novel baptisme. Apres lo don de savieza conferma et aius- ta aysi persona am dieu que res non l en pot partir. Vols donx dire. sanctificetur nomen tuum. Quel nomps sia sanctificatz en nos. so es a dire dona nos esperit de saviza per que nos siam ben purgat et a- finat aysi con aur en la for- natz. e per cuy siam enhubri- at de tota dousa amor. Ay- si que totas autras doussors nos sian amaras. e per cuy nos siam aysi adonatz et atendutz a tu et a ton servizi que iamays d autre non aiam cura. E per cuy nos siam non tant sola- mens salvatz. Mas contenh- en gran e renovellat e bate- iat el sanc de ihesu christ per de- vocion e per fervent amor. E per cuy le noms de dieu nostre bon payre sia aysi con- fermatz en nos que el nos sia bons payres. e nos li si- am bon filh. Aysi confermatz en dieu. que res que puesca es- devenir non puesca partir la fermetat d aquesta gran. Mot es gran gratia de dieu cant voluntat de persona es aysi fermada en dieu que neguna temptacion non l en pot de partir. Plus es gran gratia cant hom es fermatz en l amor et a beuratz de la dousor de dieu. tant com non troba plazer en autras cans. ni en autre solatz si non tant solamens en dieu. Mas adonx es fermada perfi- echamens la persona en di- eu cant sa memoria es ay- si tota en dieu. que a penas pot pensar d autra can si non de dieu. Et ayso queren nos a dieu cant nos dizen. sanctifice- tur nomen tuum. Senher di- eu payre nostre. tos noms sia sanctificatz en nos Adveniat regnum tuum. Ayso es la .II. peticion del pater noster. enque nos pregam e demandam a dieu son reg- ne que venga a nos. Ihesu christ. dis en l avangli assos disci- pols. Le regne de dieu es aras entre vos. Entent con ay- so si pot far. Car dieus dona a persona .I. gran que es apellada esperit d entendement el cor. Ay- si con le solelhs osta las tene- bras e las escurzitatz de la nueg e seca e gasta las va- pors e las neblas que troba lo matin. Aysi osta e seca e gas- ta esperit d entendement totas escurzitatz del cor. e li mostra totz sos peccatz e sos falhimens. E tals cuia esser purs e netz de peccatz que si troba amb aquest lum tot cubert de pols e de lageas. Aysi con la raya del solelh intra dedins la mayzon e dona vezer claramens la pols e las lagezas que son de- dins. Apres li mostra non tant solamens so que es dedins el cor. et en la consciencia. mas tot a- co que es desotz. So es en la val d enfern. et aco que es per de- sus. so es a mont el cel. e so que es entorn luy. Totas las bellas creaturas que totas lau- zan dieu. e nos fan aysi .I. clar testimoni que dieus es poderos. e savis. e bons e bels e dous e de bon ayre. E cant plus clar conoys las creaturas e plus clar conoys dieu e ma- ys lo dezira vezer. E con- noys clar en si mezeys que non es dignes ni aparelhatz de dieu vezer. Et adonx s escal fa aquel bon cor lial et yrays si an si mezeys. E pren son pic e sa pala. E comensa a cavar son cor et intrar dedins sa- consciencia. Et atroba en si tantz peccatz de colpas e de vicis e de lagezas. e tantas tor- bacions de follas curas. e de vans pensamens e de malvay- as volontatz. quel si yrays e si trebalha. E pren .I. mal talent contra si mezeys. E comensa a purgar son cor e deneiar sa consciencia ad averas. E osta las escurdatz del bel miral de dieu. so es de s arma en que dieus si vol intrar e ve- zer sa bella semblansa may que en tot lo cel. Et ayso si fa tot en pleniera et en pu- ra confession. Apres cant aperfiechamens son cor proat e ben examinat e gitat foras tot so que l enpachava a dieu vezer e sentir. El y troba pas e repaus e solas an si mezeys. e sembla li que tot aquest mont sia enfern en comparacion de la clardat e de la pas que troba en son cor. Et ayso demandan nos a dieu nostre bon payre cant nos dizen. Adveniat reg- num tuum. So es a dire dieu payre nostre. Plassa vos que le sant esperit nos deia en- lumenar lo cor e deneiar e que hy vuelha remanir et estar. Aysi con reys e senher e governayres. e comanday- res. Aysi que tot nostre cor sia sieus e que el en sia reys. e que nos lo puscan vezer e sentir. Car ayso es veray- amens lo regne perdurable sentir dieus en son cor. E per so dis ihesu christ en l avan- geli. quel regne de dieu es ay- si con .I. thezanr rescondut en .I. camp. So es en cor humil enamorat de dieu. que es plus grans e plus larx que tot aquest mont Fiat voluntas tua sicut in celo et in terra. Ayso es la .III. peticion. on nos pregam nostre payre del cel que sa volontat sia facha en nos aysi con ilhi es fa- cha e complida sus el cel. so es en los santz angels que son el cel tut enlumenat e con- fermat en dieu si que non po- don autra can voler mas so que dieus vol. Aquesta gran nos non poden aver. si le sant esperit non nos dona lo don de conselh. que es le .III. dons del sant esperit que nos ense- nha la sieua bona volontat. E que nos convertisca nostra frevol e mesquina volon- tat. La conferme del tot a la sieua sancta volontat. Aysi que nos non aiam nostre propri sens ni nostra propria volontat. mas la sieua volontat sia nostra. et a- ia tota senhoria entieramens en nostre cor. E fassa en nos e de nos tot cant si volra. So son las .III. premieras petici- ons del pater noster. que son las plus autas e las plus dignas. En la premiera demandan nos lo don de savieza. En la .IIa. lo don d entendement. En la .III. lo don de conselh. aysi con es desus mostrat. Nos non queren a dieu aquestas cans per so que nos siam en aquest segle perfiechamens donadas e com- plidas en aquesta vida mor- tal. Mas que mostran a nostre bon payre celestials nostres cars deziries que son e devon esser. que aquestas .III. peticions nos si- an complidas en la vida perdu- rabla. En las .IIII. petici- ons que venon apres parlarem con .I. autre lengage. Car non dizem apertamens a nostre bon payre. Lona nos perdona nos garda nos. Car aques- tas .IIII. peticions nos fan mestier en aquesta vida mor- tal. et es nos gran necessitat que le bons payres las nos do- n. Panem nostrum cotidianum da nobis hodie. Mot nos ensenha ben nostre bon ma- ystre a parlar humilment e saviament. Cant nos entent a dire. Payre nostre dona nos huey lo pan cotidian. so es a dire al iorn la vida. Que pot miels demandar le filhs asson payre que de per pan ses plus per lo iorn a pas- sar. Aysi non demandan negu- na sobre fluytat. mas sol a sa necessitat. Non demandam vin ni carn ni peyson. De pan sol demandan. e non pas per .I. an ni per una semana ni as ses plus per .I. iorn passar. Sembla que ayso sia petita can que nos demandan aysi a dieu. Mas nos queren mot gran can e de mot gran necessitat. Cant hom requer ad .I. abbat lo pan e l ayga de son monestier. Hom demanda la fraternitat e la companha et aver dreg et esser passonies en totz los bens de la mayson tem- poral et esperital et ayso non es pas petit. Atressi es aysi a cuy dieus fara gran que sia dignes d aquest don el sera receputz en la frater- nitat et en la conpanhia de tot lo covent de paradis e sera dretz hereties de tos los bens celestials. Ayso es lo bon pan del glorios co- vent de paradis. lo pan del cel. lo pan dels angels pan de dousor tot saboros e delichable. E pan de vida perdurabla. Car fa far bo- na vida. e garda l arma de morir. Don dis la ve- ritat de dieu en l avangli yeu suy le pans de vida que des- cendi del cel. Qui maniara d a- quest pan el niura tot iorn ses morir. Aquest pan es veraya vida. car nuyre e s adolla et estanca tot fam so que non fa autra vianda. Ayso es aquel benezet pan que nos receben el sant sagra- ment del autar que devem pen- re e maniar an bardent volun- tat et an gran dezirier. Ay- si con nos ensenha l escriptura. So es a dire que deves crey- re am tot lo cor que aysi es le verays cors de ihesu christ. e l arma e la divinitat totz ensemps ses enquerre con pot esser ni con si pot far. Car deves fermamens creyre que dieus pot plus far que homs non pot creyre ni entendre. Apres deu hom rumiar aquesta vianda. con le bu- ous rumia sa pastura. So es que hom deu recordar me- nudamens e per partidas totas las bontatz de nostre se- nhor. e so que ihesu christ sufri en terra per nos. Adonx troba le cor la drecha sabor d aquesta vianda. e conoys la gran amor que dieus nos ten. E creys li .I. gran dezirier de far grans cans per dieu e de sufrir per s amor tot cant a- quest mont poyria menassar. Tot ayso fa la vertut d a- quet pan. car aysso es lo pan que conforta lo cor. a so qui sia ben fortz e poderos a far et as su- frir grans cans per l amor de dieu. Mas ayso non si pot far ses los .IIII. dons del sant esperit. que es don de forsa. que arma los cavallies de dieu. e los fa corre a martyri. e los fa cor- re et allegrar entre los tur- mens. Cant nos deman- dam aquest pan nos deman- dam a dieu cortezamens lo don de forsa. Car aysi con le pans corporals sosten et esforsa lo cors. Aysi le dons de forsa fa lo cor fort aportar et assu- frir grans cans per l amor de dieu. Aquest pan apellam nostre. car fon fatz de nostra pasta. Bene- zeta sia la donna que del sieu ymes la flor so fon la verges maria. Nostre es car per nos fom creatz et aparelhatz e mes el ventre de la verges maria am fuoc d amor e fregitz e rautitz el turment de la cros. E fo fregitz en son sanc. en gran fornas de fuoc d amor. Ayso es le bescuetz de garnir vostra nauc. So es tota sancta gleya per pas- sar lo gran mar perilhos d a- quest mont. Nostre es aquest pan Car ihesu christ lo nos layset en son derrier testament. cant pres cumiat de sos apostols. Com lo plus gran thezaur que nos pogues laysar. E dona lo nos con las plus bellas ioyas que nos pogues donar que nos las- gardassen en renembransa de sa mort. e de la mort qui sufri per nos enhuzassen cascun iorn en renembransa de sa mort. Nostre es aquest pans verayamens car res que sia non lo nos pot tolre mal nostre grat. Nos l a- pellam nostre pan cotidian. So es de cascun iorn. Car ayso es liurazons que dieus dona per cascun iorn as sos can no negues que fan son servizi e cantan sas horas. So son bons corages enamorat que cascun iorn fan dousamens per veraya amor. renembransa en memoria de la sancta passi- on. Lo plus de la prebenda penren en nostre aiost so es el cel. Cant nos veyrem dieu claramens en sa beu- tat. Aquest pan s apella co- tidian. per autra razon. car a cascun iorn nos es neces- saris. e cascun iorn lo deu hom penre. el sant sacrifizi de l autar. com fan li capellan al mens esperitalmens per ver- tut de la fe. Com dis sant au- gustin. Crede et manducas ti. cre et as lo receuput. Aquest pan es mot precios sobre nobles. e sobre ben apparelhatz. Ayso es vian- da rials encuy son totas ma- nieras de sabors. e tut li de- lieg. Aysi o dis le libres de savieza ayso non es man- da de vil gent. ni de gar- sons. mas en condug d ar- mas puras esperitals no- blas e netas. Arma es nobla cant es en gratia de dieu. pura e neta per veraya confession e vertuoza per costu- mansa de bonas obras. La vertut d aquest pan nos dis sant mathieus l avan- gelista que l apella sobre sus- tancial. So es a dire que so- bremonta tota autra sustan- cia e totas creaturas en ver- tut en dignitat et en totas manieras de valors. Sant mathyeus non o po- dia miels escriure ni plus suficientmens. que en so que l apella sobre sustancial. Hom dis que vianda es sus- tancioza cant apron de sus- tancia e de nuyriment. Per so pot hom dire qu aquest pan es sustancios e vertuos. Car nuyre sanctas armas en gran et en vertut sobre tot enten- dement. Aquest pan querem nos a nostre payre del cel que lo nos dom a cascun iorn en aquesta vida mortal. Aysi que nos puscan bona iornada far per servir nostre loguier. Ayso es lo denier que dona as sos obries al ves- pre. so es a la fin de lur obras. Et dimitte nobis debita nostra sicut et nos di- mittimus debitoribus nostris. En aquesta peticion pregan nostre payre del cel que nos perdoni nostres forfatz. Aysi con nos perdonan ad aquels que nos o forfan. o nos an forfag. E dizen enay- si. Payre nostre perdona nos nostres deures. Nostres deures son nostres peccatz que nos avem man levatz sobre nostras armas. Ayso es lo melhor guage de nostre ostal. Don le peccayres per .I. sol peccat mortal que tost es fatz e tost es passatz lo vil plazer. ha obligada s arma a sobre gran huzura. so es a las penas d enfern que ia non auran fin. E mays que endeu a dieu tan gran esmenda que non la poyria tot aquest mont pagar. Si .I. home viva mil ans. et en tota sa vida fazia penetencia a tangran cant la poyria far el non poyria satisfar d un sol peccat mortal. si dieus vo- lia huzar drechurieramens de sa drechura. Per ayso nos coven recorre a la cort de mina. E cridar merce e demandar per- don. Car per drecha iusticia tot peccayres seria condamp- natz a mort perdurabla. E per ayso nostre dous maystre ihesu christ nos ensenha a demandar perdon de totz nostres peccatz a di- eu nostre bon payre que es mot larx a perdonar. Empero apren et entent la maniera de pregar dieu per totz peccatz. Senher dieus perdona nos aysi con nos perdonam. Car dieus el mezeys dis en l avangli. que si nos non perdonam ia negun temps non nos perdonara. Donx cel que dis son pater noster. e porta rancor et yra en son cor. el pre- ga dieu plus contra si. que per si. Car el prega dieu que ia non li perdoni. en so que dis perdona mi aysi con hyeu perdoni. Per que a totas horas com dis lo pater noster. hom deu perdonar son malta- lent e gitar de son cor ran- cor et yra e mal volensa. Car d autramens prega dieu contra si plus que per si. Si ti sem- bla gran can perdonar ton mal- talent ad aquels que ti fan mal o mal ti volon o mal t an fag o mal dig. Pensa que le fils de dieu perdonet sa mort ad aquels que lo crucifieron. Per- donar a nos eysemple. que deian perdonar a cels que nos fan mal o mal volon. e que deian dieu preguar per els que lur perdoni. e que lur deian far ben en obra. si lur fazen mestier. Car enaysi o dis ihesu christ en l avangeli. Non nos es gran meriti ves dieu de far ben ad aquels que ben nos fan. ni amaria aquels que nos aman. Car ayso fan li peccadors e li enfizel iuzieus e sarrazins. Mas nos que sem filh de dieus per fe e per gran. et em atressi crestians nompnatz del nom der christ. et em am ihesu christ tut heretier de peradis. deven amar l un l autre. e de- vem perdonar et amar nostres enemix. So es a dire que a- mem lur personas e que preguen per els e que lur fassan lo ben que poyren. sian mestier de nos. Aquistz .III. mandamens nos fa ihesu christ en l avangeli. d amar nostres enemix. Nos devem azirar lurs peccatz. e lurs mals. e devem amar las personas e las armas que son fachas a la ymage de nostre senhor. Aysi con l uns nembres del cors ama e servis l au- tre. e si l uns nembres nos a l autre el non si venia. Nos em tut .I. cors am ihesu christ sa dis sant paul. Per que devem amar l un l autre. non pas mal voler ni greviar l un l autre. Sa dis la sancta escrip- tura. qui vol mal asson prues- me es homicida. Tals sap dire lo pater noster. que li val- ria mays que non lo diyses. car son iuge met contra si. En aquesta peticion demadan nos a dieu .I. don del sant esperit Don de sciencia. Don de sciencia fa home ben apensat e ben entendent. E mos- tra li qui es e cals ensi et en cals perilhs es. e don ven. et on va. E cals obras a fachas. E con ha despendut son temps e cals frux len deu segre. E cant conoys que mal ha despendut son temps. e que per si non pot satisfar de sos mals. Aquest es perit de sciencia lo fa sospirar e plorar et humiliar davant dieu e dire. Senher dieus perdona mi mos deutes so es mos peccatz. car hyeu- suy mot endeutatz ves tu. E per los mals que hyeu ay fag. e per los bens qu ieu ay laysatz et oblidatz a far que pogra e degra aver fatz. E per tantas bontatz e tantos bens. con tu m as donat et hyeu ay receu- put de tu. Don nay malhuzat e t en ay malvayzamens servit. E non hay de que ti satisfassa. Senher perdona mi so que hyeu ti dey. Car aquest esprit ha aysi home enlumenat que connoys sos defalhimens. A- donx li fa gitar del cor tota yra e tota rancor. perdonar et oblidar son maltalent si la. E si non la. el es en bo- na volontat et en prepauzament de perdonar an bon cor as sos mals volens. si neguns li dizia o li fazia mal. Adonx pot ben dire a dieu. Payre nostre perdona nos nostres deutes e nostres defalhimens. Aysi con nos perdonam ad aquels que nos an offendut. Et ne nos inducas in in temptatonem. Escau- datz tebeze tem. E cel que es al- cunas ves cazutz en peccat. cant ha confessat e plorat sos peccatz et es en vera peneten- cia. es totz humiliatz e temeros. Et a gran paor de recalivar. els peccatz. e tem tota tempta- cion. per que prega dieu que lo gardi de venir en temptacion. e dis enaysi. Et ne nos mi ducas in temptatonem. so es a dire. Payre nostre. non nos lay- ses cazer en temptacion. Dy- ables es tot iorn temptay- res. Aco es sos mestiers de que el servis en l ostal de dieu. d esproar los bons cavalliers novels. E si la temptacion del dyable non fossa profichabla als bens de dieu que ha tot poder e tot cant es azordena en ben et aprofiech de sos elegitz. non o sufreria. que la temptacions vengues. ni que le dyables pogues temptar. Mas aysi con dis sant bernart. Cant le temptayres nos tempta e mar- cella am son marcel sobre nostre dos. El nos fa gua- zanhar e non so cuia la co- rona de gloria. Aysi si fa en tota batalha. que cels que do- nan los grans colps sobre aquel que vigorozamens lo sosten. a creyser lur ho- nor et al bon pres de lur ca- vallaria. Dyables en- tent propriamens en sa temp- tacion partir person e lu- nhar de l amor de dieu. Per que pregava sant paul sos dis- cipols que fossan fondatz con- torre e ben enrazigat con al- bre en caritat. Aysi que ne- guna temptacion non los non pogues moure ni derrocar. Per que nos demadan en a- questa peticion la victo- ri de dieu en nostra batalha. E lo don del sant esperit. Pietat es .Ia. gran que arroza lo cor e lo fa dous e piatos e lo fa tot reverdir. e portar pron de fruc de bo- nas obras per deforas e per dedins. e li ferma sa razis en la gloriosa terra dels vi- veus. Pietat es aysi con ionhens con bon batum de que hom fa los murs sarrazivesc que hom non pot derrocar. Cant nos di- zem. Et ne nos inducas in temptationem. so es a dire. Senher dieus ferma nostre cor e l establis que non si tor- bi per neguna temptacion. fer- ma nos en la gran del don de pietat. Nos non devem pregar que non siam temptatz. Ay- so seria folla preguiera e ver- gonhoza. Con si le fils d un noble baron cant el es fatz novel cavallers. Dizia a son senhor. Senher payre non mi layses iamays annar en batalha ni en torneys. Si nos volem esser lavatz e co- ronatz. De pres d onor e de va- lor. nos devem ben voler esser temptatz. Car ayso es nostre gran profieg. Nos em plus humil e plus temen dieu. e plus pros e plus sans. e plus exercicatz. Car aysi con dis salamons. que pot saber aquel que non es agutz temptatz. si non per au- zir dire. Aysi con hom parla de las bathalhas de rollan. o de la guerra de troias. Ses es batalha e ses temptacion non pot neguns conoyser si me- zeys. ni sa forsa ni sa ferme- tat. ni la vertut de sos enemix ni cant nos es necessaris l a- iutoris de dieu. E con dieus es lials e bons e fizels aiuday- res als grans peccados. Ni de cantz peccatz e que cantz perilhs dieus la soven gardat E per totas aquestas razons. homs que non es temptatz non sap dieu amar. ni grazir. ni co- noyser sos benificis. Em- pero nos deven pregar que dieus nos gardi de consentir en la temptacion e d esser batutz que non venga el poder de nostres enemix. Car encant es de nos. nos em tan paures de poder e tant frevols de vertutz que nos ses la vida de dieu non poyri am .Ia. hora sostenir los tre- bals e las batalhas del dy- able. E cant l aiutoris de dieu nos defalh nos em vencut e derrocat. E car dieus nos aiuda nos venien et avem la corona e la victoria de nostres enemix. per que pregam payre nostre non nos menes en temptacion. so es non vuelhas sufrir que perdam la victoria per mal consentiment cadeo Sed libera nos a malo. Sa dis sant autustin que tut li autre vici nos fan. o fayre los mals. o far lay- sar los bens. Mas sol ergu- elh ponha a tolre et adestru- yre totz los bens que hom ha. E totz los dons quel ha conquist. E per ayso car dieus a donat ad home tot so que li a demandat. en las .VI. premieras peticions de que avem parlat. Donx li es mot gran necessitat que di- eus lo desliure del malva- ys dyable. e de son engan. Perque nos necessaria aquesta derriera peticion que ven a- pres. con la reyre garda e dis enaysi. Sed libera nos a malo. So es a dire payre nostre desliura nos del mal- vays. e de sos baratz. so es del dyable que nos non perdan per erguelh los bens que tu nos as donat. En aquesta petici- on demandan nos lo don del sant esperit. so es sancta pa- or. So es veraya temor de dieu. en que seren desliures del dyable e de tot autre mal. de tot peccat de tot perilh en aquest segle et en l autre. AMEN. dels .VI. dons del sant es- perit Apres las .VII. peticions del pater noster. devem parlar an gran re- verencia dels .VII. dons del sant esperit. Aysi com le santz es- peritz nos ensenhara e nos donara sa gracia. Premi- eramens conson apellat dons Apres dels bens que nos fan Costuma es e cortezia de noble espos cant ven assa espoza que li aporte de sas ioy- as e de sos dons. Ysayas lo propheta vi en esperit aquellas gloriozas nossas que si feron el ventre de la verges maria cant le fils de dieu pres nostra sor- re per espoza. so es vostra hu- nitat e vostra natura. Et escriys nos los bels dons que li apor- tet am si perdonar assa espo- za. et assos parens. e dis o en aysi li propheta mot cortezamens. De la razis de iesse iy sera .Ia. verga que portara la flor de nazareth so es a dire de la gran caritat e de lenbra apres per que son apellat dons zament de l amor de dieu. nos venra .Ia. verga que portara la flor de nazareth. vol dire la flor de las flos. Car nazareth vol dire flor et enbrazament d amor. e sobre aquella flor si repauzara lo sant esperit. l esperit de savieza e d entendement. l esperit de conselh e de forsa. l espe- rit de sciencia e de pietat l espe- rit de temor de dieu. Ayso son las grans don le filhs de di- eu fon totz plens de totas ay- gas. e d aqui s arroza tot lo mont d aygas dousas e de sa- ladas. Enaysi fon plens ihesu christ de totas grans. e dis sant iohan. Le fils de dieu es tant plens de grans e de vertutz que de sa ple- netat nos prenen tut. Aques- tos .VII. dons de grans receben tut el sant bapisme. Mas aysi con las grans corporals que dieus dona al enfant. en sentz et en bontat. et en forsa et en autras grans que dieus dona per son plazer ad .I. cas- cun. si mostran petit e petit. Aysi con l enfant creys. s en va deus aquella hora fon conceuput e li cre de la verge. ay con le grans mar es plens. ad enant. Atressi en las grans esperitals segon so que cas- cuns perfiecha en ben et apa- relha son cor e si dona a di- eu. segon so que li dona dieus plus de gran omens. Adonx si mostran aquestos dons per obras l un en .I. l autre en autre. Ay- si con plas al sant esperit que los part asson plazer. sa dis sant paul. Aquestas grans et atressi totas autras vertutz comensan en nos de bas. e montan en aut. Aysi que te- mor es albas e monta s en de gra en gra entro a saviza. car temor es comensament de savieza sa dis salamons. Mas en ihesu christ foron totas las grans e las vertutz ensemps plenierames ses mezura. Per so las li ad ordena li propheta en deyscendent cascun don. se- gon la gran de sa dignitat. Aysi con las .VII. peticions del pater noster son pauzadas .Ia. denant au- tra segon l orde de lur dignitat. La plus auta premiera. E la plus passa ven apres. per que aquestas grans son apelladas dons. Per .III. razons. Premiera- mens per lur dignitat e per lur valor. Qui fa .Ia. almor- na ad .I. paure d una vi- elha gonnella o d un pauc de vianda. aco hom apella don de rey. Per que sant iac- mes apella totz los autres bens donacions aysi con dimi- nutius de menut dons. mas aquestas grans a pella dons perfietz car dieus non los dona que non li don si mezeys. La .II. razon es car las autras grans e las autras vertutz nos dona dieus per sol huzar en aquesta vida. Mas aquist don son dig don per dreg e ses repenre. Car cant las autras grans defa- lhiran et aquist dons nos remanran essi demostraran an nos. Donx son aysi pro- priamens nostres que non los po- dem perdre si non nos volem. E poden ben perdre los autres. La .III. razon es principals car son donat purament per amor. e sabes ben que tot dom- pert nom de don. cant non es donat per amor. Car en so que aquel que dona garda son profieg. aco non es pas don. E cant dona per bontat o per servizi receuput aco non es don. mas es rendre. Mas cant la entencion del don ven purament per l ardor d amor ses deute e ses temor. e ses entendement d autre profi- eg. Le fizolofes dis que dons es can donada ses esper- ansa de guizardo. Mas ses plus per conquerre amor. En aques- ta maniera nos dona di- eus sos dons purament per amor. So es per conquerre nostras armas e nostres cors tot aver assi. Per que propria- ment son apellat don. Per que son apellat don del sant es- perit. totas las obras de la divinitat son comunas a totas las .III. personas de la sancta trinitat al payre et al filh. et al sant esperit. non fa- ren l un ses lautre. Per qui pot hom per razon demandar per que aquestas grans son apella- das dons del sant esperit. plus del payre e del filh. et ayso es la razon. L una razon es. car aysi con las obras que son de gran poder. son apropriadas a dieu lo payre. E las obras de savieza a dieu lo filh. E las obras d amor a dieu lo sant esperit. Car sa dis sant daunis que pura bontat es. espandir si mezeys. Car si .I. home dona so que ren non li costa so non es gran bon- tat. Mas le sant esperit. per aquestos .VII. dons espant si mezeys en nostres corages. plens de grans e de vertutz. E de sa plenetat nos humple. Le sant esperit es aysi com .Ia. plena font que s espant per a- questos .VII. rius en totz los ortz fructificatz. et arro- za totz los vergies. L autra razon es. Car lo sant esperit es propriament l amor qui es entre lo payre el filh. E per ayso car amor es lo plus propri el prin- cipal. el premier don que pot donar qui adreg dona. En aquest don dona hom totz los autres dons. e ses aquest negun don non a nom de don. per so es dig propriamens le santz espe- ritz. dons e donayres. car el si mezeys dona et el me- zeys es donatz en cascun d aquestz .VII. dons. El si dona a nos e nos dona sos dons per confermar la nostra amor am la sieua. E per aquest aiustament nostra amor es fervens. e fina e veraya e pura e neta. Per que son .VII. dons e non plus. Per .II. cans es hom fatz. per fugir mal e per far ben. Lo don de te- mor nos fa fugir tot mal. e li autre .VI. dons nos fan fayre tot ben. Don de te- mor es porties de la gran mayzon que porta la gran mas- sa. so es a dire. fa grans me- nassas de la sentencia de di- eu. e de las penas d enfern. et en totz iorns sa massa le- vada et aparelhada. Te- mor es la gacha del castel. que negun temps non s adorm. Temor es le sercayres del vergier que purga las ma- las plantas. Temor es la bona gaida que porta las claus e garda lo the- zaur e totz los bens que son dins la mayzon. Li autre .VI. dons los nos fan fayre. Aysi con tu po- des vezer am los huels corporals. que le solelhs enlumena tot aquest mont. e dona calor e vigor a to- tas las cans que creyson e vi- von el mont. Aysi fa lo sant esperit. que allume- na. et escalfa e vivifica. en cel et en terra totz aquels que son en gran. homes et an- gels. Sant daunis dis que .III. principatz son d angels sus el cel principals. Aysi con hom diria .III. estamens son en tota sancta gleya. Li .VII. son plus aut. E li autre plus bas. E li autre me- ians. Li plus son del so- lelh del rey e son tot iorn am luy plus pres que li autre. E vezon et auzon tot iorn lo rey e sos secretz. Li me- ian son aysi con baron que gardan e governan lo reg- ne e van e venon et aprevom amb aquels del conselh la volontat del rey. e fan las far als antres. Li plus bas son aysi conservens e hufi- cials. e messages que fan totz los huficis de la cort e las messaiarias aysi con hom- lur dis. Per aquesta ma- niera son .III. estamens dels fils de dieu en terra. Que le santz esperit mena e guiza et endreysa. sa dis sant paul. L uns estamens es d aquels que son el regiment del mont. am lurs possessions e vi- von segon los mandamens de dieu. e segon que crezon et auzon de la doctrina de lur prelatz. Et aquest son tut li plus bas. Autre estament es de plus perfietz. que de tot an lur cor foras d aquest mont e vezon dieu tot iorn. aysi con hom lo pot vezer en aquesta vida mortal per con- templation. e fan segon que podon Lur conversacion el cel per dezirier e lurs cors es en terra. mas lur cor es an dieu. et aquist son plus aut. Lo .III. esta- mentz es d aquels que son me- ians que governan bens els et autres. E vivon segon los conselhs dels avangelis. non pas ses plus segon los mandamens. et aquist son meian. Aquestas .III. mani- eras de gens ensenha lo sant esperit e los guiza e los gover- na per aquestz .VI. dons. e lur part sas grans segon que a luy plas. segon que dis sant paul. Los .II. premiers d aquest .VI. dons apertenon ad aquels que son el premier estament. lo don de conselh los governa. El don de forsa porta lur tre- bals. Li duy plus aut aperte- non ad aquels que son en plus aut estament. E le dons d entedement los allumena. E le dons d savieza los con- ferma e los aiusta am di- eu tant lur es saboros. Autra razon pot hom assignar per que son .VII. e non plus ni mens. li don del sant esperit. Car lo sant esperit per aquestz .VII. dons purga los .VII. pe- catz mortals de nostras armas. et y planta et y nuyre las .VII. vertutz contrarias als .VII. pe- catz mortals. que fan home be- nehurat perfiechamens. Ayso son li ben que le sant esperit fa en cor et en arma on dey- sent per aquest .VII. dons. mas enans que deysendan a las vertut que son contrarias als .VII. peccatz mortals. Par- larem breument de las .VII. vertutz principals de las .III. son apelladas divinals. e las .III. cardinals. de fe d esperansa e de caritat. Las .III. premieras vertutz apella sant paul. Fe esperansa e caritat. E son apelladas divinals car endreysan lo cor a dieu. Fe sa dis sant angusti nos met desotz dieu. e lo nos fa conoyser per senhor de cur nos tenem tot cant avem de ben. Esperansa nos sosleva en dieu. e nos fa fortz et arditz a far et ad enpenre. per s amor obras qui son sobre vertutz d ome. Caritat nos aiusta am dieu. caritat non es autra can. mas aiustament. o ca- ra unitat. Car d arma e de dieu fa tot .I. Aysi o dis sant paul. fes esgar- da en dieu sobeyrana veritat. Esperansa es so- beyrana auteza e sobey- rana magestat. Caritat es sobeyrana bontat. Aquestas .III. vertutz son devezidias. Per .III. gras d amor. Car. per .III. cans ama hon home. per so car hom na gran ben. o can len espera ad aver. o car len ha agut. Aquestas .III. ma- nieras d amor son en aques- tas .III. vertutz. Amor de fe reconoys dieu. e ponha en luy servir. Amor d esperan- sa sent e quer e dezira. Amor de caritat pren e ten e gosta so que ama. de las vertutz .IIII. cardinals Li fizolofe ancian parleron mot de las .IIII. vertutz cardinals. Mas le santz esperit ense- nha miels a parlar et as sentir segon que dis salamons. La premiera a nom pru- dencia. La .IIa. temperansia. La .III. forsa. La .IIII. drechu- ra. E son apelladas car- dinals. car son principals entre totas vertutz. Car se- gon alcuns fizolofes. per aquestas .IIII. vertutz governa hom si mezeys et autres en aquest segle. Aysi com l apos- toli governa tota sancta gleya an sos cardenals. Pru- dencia garda home que non sa deceuput per negun en- gienh de demoni. Tempran- sa gardia home que non sia deceuput per neguna ma- la amor ni per malvays plazer. forsa garda home que non sia per yra ni per dolor. ni per paor vencutz. Aquestas .III. vertutz tenon home en bon esta- ment cant assi. Drechu- ra lo met en orde et en dreg estament cant asson pruesme. Car drechura rent a cascun son dreg es so que es sieu. Ayso son .IIII. corres. E .IIII. angles de la mayzon fortz e segurs. prudencia la garnis deves orient. Prudencia vol dire bona provitencia contra los perilhs que podon esdevenir. Tem- pransa garms lo castel de- ves mey iorn contra doas tem- pradas calors. forsa lo gar- nis deves aquilon contra lo mals fretz. Drechura lo gams deves occident contra las malas plueias. De prudencia. Las .III. vertutz principals an diverses huficis. E son mot diversas en lur obras. Aysi con dis .I. anci- ans fizolofes que a nom pla- ton. En .I. libre que fa d aques- tas .IIII. vertutz. E deviza las mot sotilmens. E dis que pru- dencia ha .III. huficis. Tot cant hom fa ni dis ni pensa. tot o azordena e mena a regla et a linha de razon. Qui ha en si aquesta vertut. non vol far neguna can si non se- gon dreg e razon. Et en to- tas sas obras si pren garda que tot sia fag segon l azorde- nament e l arbiri e la volontat de dieu que tot o ves e tot o iu- ia. Grans senher seria somes semblant que aquesta ver- tut avia es si governava per ellas. De tempransa Temprasa ha .III. hu- ficis. Car homs que ha en si aquesta vertut non vol ni es- cobees de far neguna can de que lo covenga repentir. e neguna ren non traspassa as son encient. la ley de mezura e de sotz lo iou de razon met e dompta to- tas sas volontatz de la cobey- cia del mont. so es a dire. Cel que ha aquesta vertut si gar da que non sia corromputz. per a- questas .III. cans que corrompon e de- zaordenan tot lo mont. sa dis sant iohan. Peccat carnal. Erguelh. E cobeycia de segle. De forsa. Vertut de forsa ha .III. huficis. car homs que ha aquesta vertut si leva aut sobre totz los perilhs que son en aquest mont. Rend a- quest mont non tem. sal vileza de peccat et offensa de dieu. e non si desvia ni s enclina a destre ni a senestre per pauretat ni per adversitat ni per prosperitat. Mot se- ria bons cavalhiers de dieu. que en aquestas .III. cas seria ben espertz. e pros e ferms e ben exercitatz. Aquestas .III. vertutz adordenan home cant a .III. partz que fa lo cor d o- me. La primiera es razon. L au- tra amor. L autra vigor. P- rudencia garda e defent la razon que non sia deceupuda. Tempransa garda l amor. que non sia corrompuda. forsa sosten la vigor que non sia vencuda. de drechura. Drechura fa home ad- ordenadamens viure entre la gent. Car se- gon que dis platon. Aques- ta vertut ensenha ad home que fassa nes tot son prues- me so que li deu far. Car dre- chura fa rendre reverencia et honor a nostres sobeyrans. et a mistat a nostres pars. e gran a- cels que son sotz nos. E per a- questas .IIII. vertutz sap hom governar primeramens si mezeys. e pueys los autres. En aquestas .IIII. vertutz s estudiavan li ancian fizo- lofe. e desamparan am totas las cans del mont per conquerre e savieza. E per amor d ayso foron apellat fizolofe. Fi- zolofia vol dire amor de sa- vieza. Mot nos deuria confondre et espautar ayso que aquilh fizolofe. eran pa- gan et homes ses ley escri- cha. e ren non sabian de la de la gran del sant esperit. Et empero per sol lo dechament de razon natural. et ilh ses fossavan de puiar en la mon- tanha de perfection am forsa per per lur propria vertut. E non denhavan pas regardar los plazes d aquest mont. E nos que em crestians. et a- vem la veraya fe catholica. e saben los comandamens de dieu. E li gran del sant esperit es an nos si nos volem que es plus poderoza en .I. iorn de far nos profichar que tut aquelh non eran en .I. an entier. E nos nos volopam el brac et en las la- gezas del mont. ayssi con .I. porc. E pescam an las ray- netas en la palus dels deli- etz carnals d aquest mont. Per ayso dis sant paul. que li pagan que son ses ley. e fan las obras de la ley iuiaran al iorn del iuyzi. nos que avem la ley e non fazem las obras de la ley. Mas car ilh non avian la veraya fe de ihesu christ ni la gran del sant esperit ni neguna ver- tat viv ni veraya non aman ni podian aver. per cant que mos- tressan bellas obras e vertuozas per deforas. Cant ha de carbon viu. e carbon mort. Et entre home viu et home mort. Aytant ha entre vertut que es ses caritat. e vertut que es an caritat. Caritat es la vi- da e la forma e la bontat. e la valor de totas las vertutz. Per que sant augustin. cant par- la d aquestas .IIII. vertutz. El las de part en .IIII. manieras d amors. E per .IIII. cans. que fan veraya amor. E dis sant augustin que prudencia es li a- mor del cor que refuyda savia- mens tot so que li pot nozer. E reten et elegis tot so que li pot aiudar ad aver so que ama. so es dieus. Forsa es l amor del cor. per que hom sufre vigorazames tot lo mal que pot avenir per aquel- la que ama. so es dieus. Tem- pransa es l amor per que le cor si azordena entieramens e ses corruption asso que ama. so es dieus. Drechura es l a- mor del cor per servir solamens aquel que ama. so es dieus. per luy met totas au- tras cans desotz sos pes. Don drechura met home en son dreg estament. so es sobre totas autras creaturas e de- sotz dieu. Ses aquestas .IIII. vertutz non pot hom montar en la montanha de perfecti- on. Car qui vol aut pu- iar. coven que aia prudencia que li fassa lo mont mesprear. e lo li meta sotz sos pes. Forsa li fa mestier que li doni gran cor e gran vertut de grans cans. en penre et a cabar. Tem- pransa li fa mestier. per so que non si gargui del brac del mont. Drechura li fa mes- tier que lo vieni per drecha via. e li mostri lo regne de dieu sa dis l escriptura. el libre de savieza. Qui pot aver aquestas .IIII. vertutz el es bunhuratz en aquest segle. e sera plus en l autre. Car el ha pas de cor e gaug espe- rital en sa consciencia e res non li pot falhir car el ha- bunda en dieu que ha ansi et en cuy si deliecha. del fruc que fan home li .VII. dons del sant esperitz Aysi retornaren a nostra materia. e preguen de bon cor lo sant esperit que ensenha lo cor. et enforma la consci- encia que el vuelha esser nostre maystres. e nostre avocatz. e nos ensenhi con nos pus- cam mostrar et ensenhar en cal maniera li .VII. dons del sant esperit. voston e de- razigon d arma los .VII. pec- catz mortals. et y planton et hy nuyran las .VII. vertutz en cal maniera sancta paor nays en cor d ome. Sanctaa paor es lo premier don del sant esperit que gieta foras del arma tot peccat mas plus propriamens pe- cat d erguelh. E planta en son luoc vertut d umilitat. et entent ben aquesta seblan- sa. Tota persona que es en peccat mortal es semblans a ribaut ques ubris en la taverna. que ha iugat tot cant ha. et es paures e nus. que res del mont non li es remazut. E non s en sent ni s en planh ni s en apercep. Mas que canta e gaba e cuia esser grans senhes. Mas cant el a dormit que la forsa del vin es de gerida en son cors e ben pauza. El re- torna assi mezeys. e sent lo mal e conoys sa follia. et adonx planh son dampnage. Ayso es lo pemier ben que fa lo sant esperrit al peccador cant lo vezi- ta e li rent son sens es sa me- moria. e lo fa recuhir am si mezeys que si conoys. Essa vertis can grans bens a perdut. et en cant pauretat es ven- gutz per son peccat. Con fes lo filh d un gran senhor que gastet e despendet tot son heretage en glotomas et en ribaudias. E pueys si fes pastres de porx an bun pa- ges. Ihesu christ pauza aquest eysemple en l avangeli. Sa- lamons en pauza autre ey- semple. Homs que es en pe- cat mortal. es aysi con aquel que sa duerm sobremar en la nau. E la nau es en gran perilh. e cel qui duerm non ha paor car ren non sent. Mas cant lo sant esperit lo deysi- da. adonx sent e ves son perilh e comensa ad aver paor de si mezeys. Autra compara- cion s en pauza el libre dels fatz dels apostols a l eysem- ple de sant peyre. homs qu es en peccat mortal es senblans ad aquel que es en gren carcer. en ferres o en grilhons o en ceps. o en cadenas et es ben gardatz. Aysi con sant peyres. en la carcer de rodes. En figura de peccador que s aduerm en son peccat. en las cadenas del dyable. L una cade- na es l amor que hom ha as sa carn per far li sos plazers en vils delietz carnals. L autra cadena es le plazers. L autra cadena es le plazers com si dona en las vane- tatz d aquest mont. e gardan lo .II. cavalliers. L uns ca- vallies es le dyables el mezeys. que ses liatz an bel amb aquestas cadenas. Et es en tant plus perilhos car non si dona a vezer. L au- tre cavallier es la mort corporal et eternal. con non pot fugir domens que es en pec- cat mortal. Doas gar- das son. duy portier de la carcer. l una garda es prezoncion d aver perdon de son peccat. so es fols asseguramens de la miseri- cordia de dieu estant en son peccat. L autra garda es fol- la confiansa de viure longa- mens. e de pentir si cant si volra. L escurdat de la carcer es eysorbamens en que met persona peccat. Et aquest caytius peccayres non pensa esser en tant pe- rilhosa carcer. ni pensa de son iuge que l atent per do- nar la doloyroza sentencia encontra luy. ni pensa del gibet ni del turment que es aparelhatz. Mas s adverm en la costumansa de son pecat. E sompnia e plantaya de fes- tas e de nossas e de la cobeycia del mont. Mas cant la gran del sant esperit l esvelha confes l angel sant peyre. e lo desliu- ra del poder e de la carcer del dyable. Aquest angel que desliura lo peccador es de- dins e deforas. Dedins es lo sant esperit que obra en luy per sanctas aspiracions. Defo- ras es le prezicayres que li ensenha la paraula de dieu. Le lums resplant en la carcer es la gran de dieu que enlumena l arma. L angel lo fier el costat. cant parla pre- dicacion lo remort sa consci- encia de son peccat. O cant la gran del sant esperit li fa renem- brar la passion de ihesu christ. en que deu lavar son peccat. Totz homs que s asegura en son peccat es ayssi con aquel que cuia esser fortz e sans. e desliures e delichos e porta la mort sotz sos draps. So es a dire humors ma- las e corrompudas en son cors. don deu morir propridana- mens. per aventura enans d un mes. E confiza si que puesca viure plus de .C. ans. Aysi con dis helimans .I. trobayres. els verses de la mort. Ostas de nos chi- flas e gaps. Car tals mi co- na sotz sos pes draps. que cuia esser fortz e sans. Mas le santz esperitz es enayssi con bons meges que li mostra la malautia e li purga las me- lhas humors e li dona tal me- dicina que lo garis e li restau- ra la vida. Iassia ayso que li sia amara. Cant adams me premier payre ac pecat que si fon rescondutz entre los albres. per la vergonha de son peccat. Nostre senher li demandet on yest tu adam. Aysi fa lo sant esperit el cor del peccator que volc garir e sanar de sos peccatz. fa li con- noyser en cant perilhos esta- ment es pauzatz per son pecat. Agar la serventa d abra- ham fugia sa donna sancta sarra. Et .I. angel de dieu aparec li. e fes li .III. deman- das. Agardon venes tu. On vas tu. Que fas tu. A- questas .III. demandas fa lo sat esperit al peccador cant li huebre los huelhs del cor e li rent son sentz es sa memo- ria. On yest tu caytiu. en cal perilh yest tu en aquest segle. Car tu y est enaysi con aquel que duerm en la nau que peris. e ren non sent ni ves de son perilh. Apres li dis el cor. don venes tu. Regarda caytiu tas carri- eras. tu venes de la carrie- ra del dyable. on tu as gas- tada ta vida. e gastas ton temps. e tot los bens que di- eus t avia donat. Pu- eys li demanda que fas tu. regarda com yest frevols. en cors et en arma. Tu cuias esser sans e fortz. mas tu as la malautia el cor et en l arma que ti mena a la mort d enfern. si la gran de dieu non t en desliura. Apres li demanda le santz esperit. on vas tu. pensa caytiu et entent que tu vas a la mort. Tu venes en las mans d erodes e de sa maynada so es del rey d en- fern Tu vas en enfern. On tu trobaras fuc de sol- pre pudent en mil turmens que iamays non falhiran. Aysi fa lo sant esperit al peccador. los huelhs u- brir e regardar desotz en enfern clos turmens. De- sus dieu que es iuges iratz contra peccat. denant la mort de part totz sos peccatz. e sos defalhimens que l acuzan e lo segon per tot. So son .III. trons que espautan pe- cadors e los fa tremolar et aver paor. Et ayso son .IIII. brancas d umilitat. que sancta paor planta el cor en luoc d erguelh. en cal maniera humilitat nays en l arma Li .IIII. pensamens davant ditz arraban del cor e del iardin de l arma .IIII. mala razis que son d er- guelh. Car tot homs ergu- lhos cuia trop valer trop poder. trop saber. trop a- ver. Ayso son .IIII. corns que le propheta zacharias vezia en .I a.vezion que di- eus li mostrava. So son .IIII. follias que son en home ergulhos que corropon tot a- quest mont. Mas le propheta sant zacharias vezia apres aquella mezeysa vezion. .IIII. fabres que abatian aquels .IIII. corns. Cant hom pensa don es vengutz en aquest segle. so es que co- noys et entent la paure- tat e la vileza e la frevole- za de sa naysensa. Com fon conceuputz en peccat et en corruption. e de tant vil materia formatz. et en tant paure ostal abergatz. Et en cal pauretat fon natz cant fon mortz en arma enantz que mortz al mont. Et en cal trebalh fon noyritz. et en cals perilhs a viscut. E cant mal a tot son temps mes e despendut. E reconoys la monteza de sos pecatz. E cant de bens ha laysatz que pogra aver fatz. Adonx li fa conoyser e sentir la gran de dieu. que tota sa valor es .I. bel nient. Apres cant si pensa on yest. et esgarda que tot aquest mont es .I. eysilh et .I. dezert plen de leons e de serpens e de ferum. Et es ay- si con .Ia. forest plena de lay- rons. e de lasses e de ceps ede pezanas. Et es aysi con lo gran mar plen de tempestas e de perilhs. Et es aysi con .I. for- nas de mal fuoc e de peccatz. e de tota engoysa. Et es ayssi con .I. camp plen de batalha on nos coven a viure tot nostre temps en guerra. E con- batre am los demonis. que nos son trop ginhos e fortz e sotils. Adonx li fa la gran de dieu conoyser e sentir per cert que fort li val petit son sentz e gardar si de totz aquels perilhs. Apres can pensa et entent e conoys sos peccatz e sos de- falhimens con es plens de pe- catz enveytz de totz bens. A- donx li dona le santz esperitz co- noysser e sentir quel es mot paures e defalhens de totz los bens que deuria aver. Apres regarda denant si e pensa si on va. e pensa de la mort a cuy res non pot contrastar. E pensa del iuyzi de dieu. que tant drechamens iuiara e condampnara peccat. e per aqui lo coven apassar. E pensa de las penas e dels turmens d enfern on son puint mot orriblamens tut peccat. ses fin e ses tota redemption. Adonx li dona dieus conoy- ser e sentir que sos poders es fort petitz. car per si non pot contrastar a negun mal. ni per si non pot conquerre negun ben. Pueys com conoys e sent et entent que petit nal e mens pot far. e mens sap. e ren non ha. Adonx comensa esser paures d esperit. Et aquestz .IIII. pensamens son .IIII. ra- zis del bel albre d umilitat. Et aquest albre es plantatz iosta la font de la temor de dieu. don si arroza essi ad ayga. en totz terminis e d u- vern e d estiu. so es en aver sitatz et en prosperitatz. Nobla can es que cascuna d aquestas .VII. vertutz de que entendem aysi a parlar a sos gras. Per on profiecha e creys en l arma. et atressi sas obras e sas bonas costumas. per on si mostra e si fa conoy- ser per deforas. Car vertut creys enaut con fa palma. e pueys s espant e gieta sas brancas ves totas partz. dels grazes d umilitat Sant ancelm pauza .VII. gras d umilitat per on monta de bas en aut asso que venga a perfection. Lo premier gra d umilitat es conoyser sa pauretat e son defalhiment. E se- gon que dis sant bernart humilitatz es la vertutz que fa home si mezesme mes- prezar e tenir per vil. Car homs humils si conoys veramens. Aquesta co- noysensa nays de las .IIII. razis de que avem parlat de- sus. Mas alcuns homes son que conoyson lur pauretat e lur defalhimens. mas non los senton per que non s en pla- nhon. Per so es lo segon gras d umilitat sentir e planher sa pauretat. e sos defalhimens. E qui ben sent sa malautia e sa dolor volon- tier corre al melhor mege. E qui sent la postema el cors. e las malas humors gran gaug ha cant en pot ga- rir. e gitar deforas del cors. E per ayso es le .III. gras d umilitat. volontier con- fessar sos peccatz e purgar son cor e non escuzar sos fa- lhmens. mas alcuns son que ben conoyson e senton lur defalhimens et en son dolens e planhens e puramens s en confessan. mas non volon que lur defalhimens sian sauput ni cognogut per so que non sian mesprezat e vil tengut. ni vo- lon com en parli nils en re- prenan. Per que coven puiar .I. autre gras d umilitat. so es voler esser tengutz per vil. e vo- ler com lo tenga per tal con si sent. So es que hom vuelha sufrir esser repres per autres de sos defalhimens per so que s en es- mende. O cals son agut qui ben si conoyson e sento e di- zon. hyeu suy vil peccayres et ay aquest et ay aquest defa- lhiment. e suy aquel e l autre. Mas si .I. autre o dizia non o penrian en paciencia. Per que covem puiar lo .V. gra en l al- bre d umilitat. so es volonti- er auzir dire veritat de si me- zeys. et aver plazer com li diga sos defalhimens. Et ayso es so que dis sant bernart que verays humils vol esser tengut per vils e non pas per humil. Apres s en pueia hom el .VI. gra d umilitat. so es sufrir en paciencia com sia vilmens tractatz e menatz. Persona mesprezada e digna de tot mesprezament. Al eysem- ple del rey david. que sufria pacientmens et auzia dousa- mens. que .I. sieu mal sers qui avia non semey lo maudizia el despichava e la lapidava am peyras. e li dizia en sos huelhs tot lo mal que sabia ni podia. E pueys ven lo .VII. gras d umilitat que es plus autz el som de perfection. So es voler dezirar esser vil- mens tractatz e remenatz. Et ayso es verayamens paure- tat d esperit et humlitat de cor. Mot ama le grans emperayres del cel aquesta pau- retat d esperit car de tant lue- nh la venc querre del cel en terra. Mot la met ihesu christ que tant car la compret. tot cant avia en donet. Sos vestirs e son sanc e sa vida per so que fos del tot paures. Mot l amet de fin cor cel que auc non fes peccat. et hanc non hac defalhiment. E volc aparer peccayres. e. e volc venir entrels lay- rons so es entre los filhs d adam. E visti si habiti de peccador. per so que fos vil- mens tractatz e turmen- tatz entrels layrons. Don el mezeys ihesu christ dis assos apostols el ser- mon de la cena. Am dezi- rier ay dezirada penre am vos aquesta pascha. so es a dire aquest traspas- sament aquesta mort. Aquesta amta ay dezirada penre per nos. Plus aut non pot puiar en humilitat. E qui seria en aquest gra d umilitat puiar ses tot dopte. el seria bunhu- tatz en aquest segle. Car dieus que o dis de sa bunhu- rada boca non pot mentir. El es sobeyrana veritat. que dis bunhurat son li pau- re d esperit. Et apres mostra en cal maniera hom apren ad esser paures d esperit. Aprenes de mi non pas d autre esser humils de cor e trobares repaus en vos tras armas. Aquest repaus et aquesta bunhuransa. mas que ayso sia. ni con ha nom neguns non o pot saber si non aquel que o apren. Donx si tu vols saber. que ayso es met ta ponha en vencer tant ton cor que tu montes al .VII. gra d umilitat. Adonx poyras culhir e maniar del fruc del albre de vida. Aysi o dis dieus el mezers en l apocalipsi. Vicen ti da bo edere de ligno vite. Ad aquel que vencera son cor donaray a maniar del albre de vida. del albre d umilitat. Del albre d umilitat nayson .VII. brancas segon que aquesta vertut si mostra en .VII. manieras so es per dieu onrar. per dieu pregar per si mezens mesprezar. per pauretat amar. Per humils obras far. e per ben obezir. E per fugir vana lauzor huma- na. E per si confizar del tot en dieu. Verays humils onra dieu en .III. manieras. Car el cre dieu simplamens. E lo servis e l onra fizelmens. E lo prega devotamens. Aquel honra dieu verayament que lo cre simplament. Aysi com fa pe- titz enfantz son maystre. Per aquesta razon ha la fes ca- tholica tant gran meriti. Honor fa ad home qui lo cre en simpla paraula. Atressi so ten dieus ad honor qui lo cre simplamens. Et ayso es comensament de be a fay- re que es necessaris a totz a- quels que lo volon saber. Aysi o dis sant paul. so es com creza dieu per simpla paraula. que sia veritat so que el dis. per sol aco car dieus o dis ses tota autra razon. e ses tota autra proza en quar- re. Herege es ergulhos car non vol creyre a dieu en so que dis la sancta escriptura. si non vezia que si pogues pro- ar. Per viva razon natural. Et aysso non es creyre a dieu mas a la razon. Aysi con homs huzuriers non cre paraula d ome si non bayla bon gage. E d ayso son vengudas totas manieras d eregias e de mescrezensas. Car hom eysorbat per lur erguelh vo- lon lur s en eysorbat com- parar a la saviza de dieu. E non volon creyre que dieus di- ga ses bon gage. So es a dire si non vezian am lurs huels eysorbatz. o per miracles o per razons. Mas nos que te- nem symplimens la veraya fe catholica crezem miels .C. aytans. Aco que dis aquel que non pot mentir. que totas las razons del mont. ni totz los miracles ni tot aco que nos mezeys vezem an los huelhs corporals. Di- eus dis que iuiara cascun segon sas obras. Dieus dis que de cascuna paraula ce- cioza nos covenra rendre razon al iorn del iuyzi. Ve- rays humils cre ayso fer- mamens. e tem et ha paor e garda as son poder son cor e sa boca e sas obras. Verays humls lauza di- eu lialmens de totz sos bens que li a fatz e li fa cascun iorn. Verays humils es aysi con paures homs que ha gran gaug d una peti- ta almorna e rent gras coral- mens as son ben fachor. Verays humils non sent ni conoys aver en si negu- na can per que sia dignes del pan que mania. E entent e cre purament que tot cant dieus li dona es de pura gran. et es de don ses sos meritis. e ses tot deute. E per amor d ayso car verays humils non apropria assi los bens de son senhor que passa per sas mans. et es del tot lials e fizels servens as son senhor. Sa dis sant bernart que mot es plazens a dieu aytal ser- vent ben entendent. Apres veray humil adora dieu e lo prega dousamens e de- votamens an verayas lagremas de plor que li ven de la gran de dieu e de dreg sen- timent coral. E sembla li que sia denant dieu aysi con enfas que es tot nus davant son maystre que ren non sap de sa lesson. O li sembla que sia aysi da- vant dieu. con es paures homs en deutas en las mans del uzurier obligat e non pot pagar. O li sem- bla que sia ayssi con layres proatz e sobre pres de sent forfatz. et espera la sentencia de sa condampnacion da- vant son iuge. O li sembla que sia aysi con paure dezay- zat que quer almorna de- nant la gleysa que non has ver- gonha de mostrar sas pla- gas e sas postemas e sos dezayzes. per plus tost encli- nar a pietat de si aquels que li podon far almorna. Donx si tu voles apenre apregar dieus humilmens aquestos .IIII. eysemples to ensenharan. Petit enfant davant son maystre. homs en deutat davant luzurier. Layre proat davant lo iu- ge. Paure deayzat que quer almorna. la .II. branca d u- militat Costuma es de veray humil pre- zar autra persona. e lauzar et honrar e metre enaut. Prezar en son cor. Lauza en sa boca. portar honor en sas obras. Veray humil es aysi con bona abelha que fa lo mel per garnir son os- tal. aysi o fa bon cor humil non es garda. en autra per- sona ni autruy malas costumas. Tot lo ben que s en pot pensar. et en aco la lau- za e la preza e la honra. et enayso conoys e pren dou- sor de veraya devocion que dieu li humple sa consciencia el en s adolla tot son cor e neys de codols e de peyras sap trayre oli o mel. Aysi o dis dieus per lo propheta da- vid. o leum quez de saxo durissimo. Sap trayre oli de codol dur. Et autre luoc dis. Et de petra melle- saturavit e os. E de la pey- ra sap trayre mel de que s adol- la sa consciencia. Car non es tant vil homs. ni tant en- durzit en peccat. que veray humil non sapia trayre ma- teria de dieu lauzar. Ve- ray humil preza autre en .III. manieras en son cor. Car mays cre e mays si fer- ma en autre sens que en lo sieu. E plus vol que la vo- lontat d autruy sia facha que la sieua. E plus si con- fiza en autra vertut. que en la si- eua. Tot lo contrari fa homs ergulhos. aysi con es mostrat desus. Veray humil lauza los autres e los onra en sas paraulas. e lauza et eysansa los bens que li au- tres fan. e los mans escuza. Et entrepreta e retorna en la melhor partida so que si pot far. o dire. o entendre en di- verses entendemens. Et ayso es contra .III. malas cos- tumas que han personas mal- dizens. Malas lengas re- tracis allevan mals que non seran vistz ni auzitz ni pen- satz. A merman lo ben d au- tre e retornan et mal enten- dement so que si pot far et entendre en ben. Ve- ray humil preza .I. cascun en sas obras aytant com pot e deu ses nota de negun mal Tot lo contrari fa homs ergulhos. aysi con es mostrat desus el tractat desus. la .III. branca d u- militat. Costuma es de persona humil qui totz sos bens porta detras e non los nes totz sos mals porta davant sos huelhs. e los autres porta de tras si e non los ves. E los bens dels autres porta davant sos huelhs. E d aquesta razis li nays el cor que si mezeys mespreza. Veray humil es aysi con homs avars que es ben cobezes del autruy ben e ten totz iorns sos huelhs als bens que li autres fan. e tot iorn li sembla que el non aia ren. Una maniera sela es d er- guelh. So es tenir si tant aut els bens esperitals con non si vuelha enclinar en neguna vileza de peccat per los bens temporals. A- tressi es una maniera de mieia sancta. so es tant enu- iar los autres bens esperi- tals com los vuelha totz recemblar. Et es atressi sancta avaricia esser cobezes d aver en si los bens que hom conoys els autres. Ve- ray humil es aysi con lo pre- mier filh del rey de fransa que es petit el bres e plora et es hereties e ren non sap ni en sent. ni en sap. ni s en apercep de sa auteza ni de sa riqueza. Veray humil es aysi con li simpla feda vielha en cuy es tot bon que que aia e profichable la lana. L apel la carn. le lag. le fems. e li feda non sap ren ni s en apercep. Aytals e- ra lo gran patriarcha sant abraham cant si nompna- va pols e senres denant nostre senhor. Et el era tant dignes que dieu venia am luy parlar. Sant iob qui era tant grans e tant rix. e santz homs et amix de dieu que dieu que dizia de si mezeys. E qui suy yeu si non seures e belluga de fuoc e fums e poyridura e verps e fems. et ombra. e fuelha que le ventz en porta. e fu- elha secca que ren non val si non al fuoc. Aysi con veray humil preza los au- tres en son cor. e los honra d obras e de paraulas. aysi mespreza si mezeys. en .III. manieras. En son cors. en sas paraulas. En sas obras. E fa de si mezeys so que sant iheronimes dizia de si. cant maniava. o bevia. o velhava o dormia. Totz iorns li era semblant que ades degues au- zir aquella trompa espaven- tabla et orribla trompar. venes tost. al iuiament. e per so car non volia esser iu- iatz. el non finava de si iuiar e condampnar. e repenre sas obras es sas paraulas e sos pensamens. Tot a- tressi verays humil tria e nombra e pensa e contrapen- sa e repren totz sos fatz. e tro- ba plus de palha que de gran. E per so que el non sia ius- tiziat en la cort de drechu- ra non y vol ren laysar que tot non sia iuiat et exami- nat. e dis e disscuebre en la cort de misericordia so es en sancta confession. En a- questa cort qui rent li al comp- te es quitis. Mas en la cort de drechura so es al iorn del iuyzi non sera hom qui tes sol per rendre compte. mas covenra pagar tro la deri- era pogeza. ni iamays non s en poyra aquitiar. Per so sera condampnatz e- ternalmens. aqui coven totz los deutos rendre o penre. Ay las que pagara cels que non auran ren. mas lur col cargat de greus pe- catz mortals. Qui en- tendia e sentia aquestas cans. el si retrayria de totas vanetatz. de chiflas de mes- sonegas de occiozitat. e non mesprezaria los verays humils que dieus temon. et aman e vivon netamens. o per so si confessan volon- tiers e soven. e iuian els mezeys e lurs fatz e lurs ditz. Mas petit val lo iuiament. si li iusticia non es facha apres lo iu- iament per que veray hu- mil cant ses ben confessat met si el mezeys el gibet de penitencia sens fencha e ses ypocrizia. la .IIII. bran- ca d umili- tat. Cel que ben azira erguelh. ama ben paure- tat. Car pauretat met mot lo cor al bas. per que tug li humils que son co- rals amix de pauretat son paures d esperit. Veray humil ama pau- retat per .III. razons l una es per los perils que son en las riqueas. L autra per los grans frutz que son en pauretat. L autra car ihesu christ l amet tant pauretat tant quant visquet en aquest mont e tant l ama tos temps segon que nos mos- tran las sanctas escripturas en motz de luox. On dis lo propheta david el sauteri que dieus en sauzis los deziries e las preguieras dels paures. E que dieus es curos d aparelhar als paures las viandas dou- samens et am bonas sabors. E provezir a lurs neces- sitatz. e que dieus es re- fugis dels paures e lur salvayres. Iob dis que li paure son filh de dieus. e que dieu es lur pay- re. et als paures a dieus donat poder e dignitat de iuiar los autres. Ihesu christ dis en l avangeli de sant mathieu el comen- sament de son sermon. que be- nehurat son li paure de volontat. E dis en autre lu- oc que malezetz son li rix que volon aver en aquest se gle consolacions. car ilh non auran part el veray paradis. mas als bons pau- res dieus ha donat lo ve- ray paradis. que totz homs lo pot comprar dels paures E li paure lo podon vendre e donar a tot home. Li ric d aquest mont non podon creyre que pauretat sia bene- hurada mas ayso es .I. dels secretz conselhs de dieu lo payre. Don dis ihesu christ en l avangeli. Payre senher del cel e de la terra grans ti fauc a tu que ayso as ten- gut rescondut e secret als savis ergulhos d aquest mont. et o as revelat als humils. Verays humils o crezon e o entendon et amon mays lur paurentat que li ric del mont lurs rique- zas. Entres cans si mos- tra qui ama pauretat- L una cant ama la companhia dels paures. e volontiers lur cos- tumas e lur vida al eysem- ple de ihesu christ que visquet e con- verset paurament en aquest mont. et aiustet solament homes paures en sa fami- liaritat et en sa companha. Paures humils son aysi con angels que si aman e s acompanhan naturalment. e fuion los lops els cans e las malas bestias. Et ay con bons enfans simples et innocens sabrigan es s a- companhon volontiers am per- sonas humils. Vida d ome paure non quer pre- ciozas viandas ni curioza- mens aparelhadas. ni hon- tadas raubas. ni vieu en solas. ni en alegransas. ni ten doblas raubas. ni cavalcaduras. ni grans may- nadas. ni grans arneys ni festas ni companhas. Paures homs ha gran gaug de sa sosteancia. e su- fre fam e set. e caut e freg e motz de mesprezamens e motz trebalhs. e de dezay- zes. e tot aco que malvays paure sufre mal son grat. Veray humil paure de volontat o sosten tot an gaug per l amor de di- eu. Autra costuma de paure home. que si el non ha ren ni ren non pot gaza- nhar. el non ha vergonha de querre ni de demandar sa necessitat per amor de dieu. Ayso fa veray humil. mays si confiza dels autruys bens esperi- tals. que dels sieus pro- pris. e non ha vergonha de querre con fa mendic per amor de dieu. los bens esperitals. So son oracions de bonas gens encuy si confiza de sanctitat e de devocion. la .V. braca d u- militat. Erguelh ama aut luoc. hu- militat lo bas. Humi- litat es verays diemans peyra precioza de nobla natura que non sufre que sia pauzada en aur ni en ar- gent mas en paure me- talh. so es en ferre. Enayssi con lo forment batut que es sotz la palha que petit val per defus. Mas dieus triara lo gran de la palha al iorn del iuy- zi so dis l avangeli. e me- tra la palha el fuoc. e lo gran pur en son granier. Aur es lo plus precios metalhs. e cant es plus purs. e plus es pezans e plus tost vay al fuoc. Enaysi es de veray hu- mil que plus ama bas luoc que aut. al eysemple de ihesu christ. e de sa glorioza mayre. que nos doneron eysemple non tant solament de servir e d obezir als maiors. mas als menors. Et en cant lo servizi es despichables en tant verays humils o fan plus volontiers. E per so ihesu christ volc lavar sos pes as sos discipols. Veray humil fa volontiers obras d umi- litat. Humilitat es pro- priamens mayre d obediencia. e la nuyre e la ensenha e la garda que non sia corropu- da per vana gloria. ni per tris- ticia de descordament. ni per murmurar. ni per propri sieu ni per propria volontat. ni en autra maniera. Humi- litat colora et adorna et en bellezys obediencia de totz sos azornamens. Li ad- ornamens de veraya. son .VII. So es que hom deu obezir tost ses tot alongament. alegrament. Simplament. purament. Iustament. vigo- rozament. Veray humil es tostemps paurens e nus. davant sos huels. e non ha grans fazennas per que es totz temps prest et aparelhat ad obezir sens tot alonga- ment. com son homes de mar que tantost con auzon la votz del regidor principal en la nauc corron con bellucas de fuoc per cordas e per albres a far son mandament. Veray humil obezis mot alegrament aysi con fa sers que cessis que pueys que ha pres e receput lo mandament d aquel que lo tramet non tem perilh ni mort. ni car- cer ni trebalh. sol quel puesca conplir la obediencia que li es comandada. Don dis la propheta david que am mager gaug deu hom complir lo man- dament de dieu que gazanhar ni aquestar aur ni argent ni peyras preciozas. E que lo mandament de dieu es dous e sobre dousor de mel e de brescas. Veray humil obezis simplament con fa fe- da que son pastre la mena la on si col ses contradiction. e non dis per que va ella mays que aquella ni l autra. Una de las melhos filhas d umili- tat es bona simpleza. Veray humil es aysi ben lials e volontos de plazer coralment tant solament a dieu con es lial espoza a son lial espos que non entent en autras amors. ni en autres plazers. si non tant solamens a son coral espos. Per que negun non obezis ve- ramens ni de tant pura- entencion con fa netay hu- mil que ren tant non ad ira- con fa plazer al mont. Veray humil es mot leus a far sa volontat. et es co- chos e vertuos a far la volon- tat de dieu. et aquella de son prelat. aysi coma stela del cel que ha nom saturne. e va en sol .I. iorn seguent ay- tant con en .XXX. ans en son propri sercle. so es en sa espera. Veray humil obe- zis generalmens en tota can que cre que sia lo poder de dieu con fa lo bons saumiers que porta aytant volontiers lor di con lo forment. e ferre con plomp. o con aur et argent. O con laze del molin que aytant volontiers porta lo blat del paure con del ric. Veray humil por- ta son fays am la forsa de dieu. So dis ysayas la propheta. E per amor d ayso non es fays ni trebalh que veray non lo puesca portar. Quar dieus el mezeys porta luy e son fays. Per que veray hu- mil obezis vigorozamens e perseverantmens an gran vertut. e negun temps non es las ni vencut. aytan pauc con lo solelh que dieus me- na d orient en occident. o de occident en orient. E cant plus un homs humils. mays li creys sa forsa e sa vigor a semblant de for- miga. Aysi poden vezer con veraya humilitat nos ensenha ben servit dieu e perfiechamens obezir. la .VI. branca d umilitat. Le grans maystres d umilitat ihesu christ tant hac predicat et ac fag motz miracles e multipli- catz los .V. pans e .II. peys- sons en .V. milia homes. e de garir los malautes de totas malautias. parti si de las de las turbas so es de la gent. e puget s en tot sol orar en .I. puey per nos ense- nhar a fugir las lauzors e la favor del pobol. e tot mo- vement de vana gloria. et al eysemple de ihesu christ veray humil. aysi co si trebalha de ben afar. e de ben obezir. tot a- tressi ses forsa de fugir vana gloria e de repenre si mezeys per lo vent de vana gloria e si hosta de la gent per los pe- rilhs de malas lengas. e si rescont en lo luoc secret en la ombra aysi o ensenha ysayas. Ingredere impetra et absconde in fossa humo. In- tra t en sotz la peyra e rescont ti con en balma en una fos- sa sos la terra. Aquesta peyra es ihesu christ el mezeys que es refugi e garda als heris- sons so dis lo propheta david Petra refugu e rinascus La peyra so es ihesu christ es refugis als herissons. so es als verays humils que son cargatz de las espinas de pe- netencia aysi con herissons. L eysemple de la humi- litat de ihesu christ es aysi con colombier on si repauzan las colombas de dieu. so son corages humils per paor del aucel de preza. so son li demoni d enfern. Cant veray humil ha tant fag que s en sia intrat el pert de la peyra. aysi con la colomba so es que si remembra ben la vida e la passion de ihesu christ. adonx oblida totas sas do- lors. e preza mot petit tot cant ha en aquest mont. e tot cant lo mont val ni pot. Cor humil que ayso sent e o a assaiat non desira ren tant con esser perdut e obli- dat al mont. Car tot aquest mont lies eysilh e casser. Car aysi con dis lo savi de si mezeys. Hyeu non suy tant segur con cant suy sols. ni tant a fazennatz con cant suy occios. Cor humil cant es sols en sa contem- placion ha am si de sos melhos amix si mezeys am dieu que es am luy. E tracta aqui am sos me- lhors amix de sos mages negocis. e de sas compaynhas e de sos defalhimens. per que totz los negocis d aquest mont li senblan trufas aqui si playdeia am dieu e dieu am luy per fervent dezirier e per sant pensament aqui sent el la gran dou- sor dels confortamens que di- eu dona a sos temens secre- tamens. ayssi con dis lo pro- pheta david. Quan mag- na multitudo dulce dims tue done qua abscondisti ti mentibus te. Senher dieus cant grans es la granneza de la tieua dousor que tu has rescondut a tos temens so es als verays amix que vi- von tostemps en ta sancta temo. Cor humil pueys que ha alcun sentiment d aquesta dousor. totz los lengages. e totz estrans negocis. totas paraulas li desplazon e li son greus. si donx non son en dieu. e per dieu o de dieu. Ay si comensa ad amar cor humil silencie e luoc. Adonx li nays el cor una sancta vergonha. que es una de las noblas filhas d umi- litat. Quar aysi con fon la verge que ama de folla s amor si ten en vergonha da cant es sobre preza en sa follia e sent que la gent en parla. Tot atressi cor hu- mil si dona vergonha cant sap que hom parla de sos bens e los lauzan de sas vertutz e de sas perfections e de sas hu- militatz. Quar veray humil non vol esser tengut ni nompnat per humil mas per vil. E fa an vertut so que folla verge am follia. qui que en parle. e que comendi- ga. ella quer tot iorn luoc secret on puesca parlar e vezer aquel que ama. Aytal fa cor humil. pueys que comen- sa sentir dieu. quer luoc se- cret on si puesca tot en volo- par en dieu et esser raubitz en esperit aysi con fon sant paul. la .VII. branca d umili- tat Aquesta amor tant secreta e tant pri- vada. que sancta arma comensa aver am dieu. intra ella en .I. sant erguelh. quant es raubida. et es levada entro al cel a la vista de dieu. e re- garda la terra de luenh. con dis ysayas lo propheta. Tota la terra li es petita e vils e laia. a l esgart de la granneza e de la beutat del cel. que tant petit o preza. Mas tant fort o mespreza rique- za et honors. beutat e noble- za e poder que tot li sembla va- netat aysi con iuoc d enfant que mot trebalha e ren non ga- zanha. Cay si con sompiti o una gran messonega con dis salamon. Adonx co- mensa de tot a morir en a- quest mont. e viure en dieu. Aysi o dis sant paul. Adonx es ben paures d esperit que non a si mezeys. dieu li a pres son esperit a si. et a lo humplit del sieu sant esperit. aysi con fes los apostols al iorn de pandecosta. Adonx li dona lo sant esperit .I. tant gran cor. e tan gran ardiment. que la prosperitat ni las adver- sitat d aquest mont non preza .I. boton. Adonx li dona lo sant esperit una veraya segur- tat e de pura consciencia que se- gurament atent la mort et auza morir en totz luocz et a en dieu una tan gran confiansa que non es grens trebalh en aquest mont per l amor de dieu. Car el ha ve- rayament aquella fe de que parla ihesu christ en l avangeli que aysi con es lo gran de la mos- tarda que pot mudar las montanhas d un luoc en autre. Lo gran del senebe es mot petit. mas el es mot aspres e fortz et es de gran calor el quart gra so dizon li doctor. Per la calor intra hom en amor. Sant bernart pauza .III. gras d amor. Lo premier es cant hom non sap amar fort si me- zeys e son propri profieg. Lo segon es cant hom co- noys que ses dieu non pot hom aver negun ben. E per aysso comensa dieu ad amar e temer e servir et honrar per tal que li conservi sa vida. e sos amix e sos bens temporals. Lo .III. es cant conoys mays de dieu e cre et ha sentiment de sa bontat. et adonx lo comensa ad amar per sa propria bontat. Lo .IIII. es cant hom es ayssi ardent en la amor de dieu e totz es- calfatz en la bontat de di- eu. que non ama ni si mezey ni neguna autra can. si non dieu tot purament. E per ayso es lo plus aut gra d amor on mena home veraya humilitat. Aisi pot hom conoyser e sa- ber apertamens con tug li pau- re d esperit son bunhurat en aquest segle. car si son tant humiliatz e nuydatz que lur esperit ses amentatz. E lo sant esperit la tot humplit e possezit e mes en sa senho- ria. E dieus que eysauza tant que fa los roysel cel. et aysi per ferma esperansa e per segurtat de pura conscien- cia. E per ayso dis ihesu christ que lo regne del cel es d a- quels que son paures d esperit so es verays humils. non pas que lur sia promes per ade- nant. mas en son ben ves- titz. e verays possessors con aquels que aras de prezent prenon e recebon los frutz e las rendas. e lo podon ven- dre e donar a cuy si volon. e totz homs lo pot conprar dels. La bunhuransa quilh auran. es la vida eter- nal. Non pot cor estimar ni lenga parlar. ni escrip- tura ben mostrar entro que la sia. E dieus per sa graci- oza bontat nos en fassa totz dignes. AMEN. d amor de son pruesme Lo prmier don del sant esperit fa lo cor humil e temeros per que a nom don de temor. Lo .II. fa cor dous e de bon ayre e pros et espert a tota pietat. Don de pi- etat es con .I. refrigeri de la rozada del cel. e con venra triacla contra tot escalfament d ira. et especialment contra lo mortal verin d enveia de que avem desus parlat. Don de pietat garis e purga del arma. los lases e la malautia d enveia. Ar- ma que dieus fa digna d a- quest don. recep una dou- sa roada del cel que li fa ger- menar e creyser el cor una dousa e suau razis d amor. don nays .I. albre aut e bel e portant mot bel fruc. et ayso es una vertut que s apella en letra. Mansuetudo vel mittitas. Suaveza de cor o benigintat so es dousor de cor que fa home dous e de bon ayre. e benigne et amo- ros et human e tractable. et amigable. e fa perfiechament amar son pruesme con si mezeys. Aquest albre a .VII. grazes per on hom pue- ia enaut. Aquestz .VII. grazes nos ensenha sant paul en l apistola que trames. que metam ponha con siam tug .I. en dieu e pauza .VII. ra- zons per que devem esser tug .I. en dieu. per so que totz avem .I. payre el cel so es dieus que nos ha fatz totz as sa ymage contumamens et as sa semblansa. Rix e paures. grans e petitz. autz e bas. dignes e non dignes totz em frayres e filhs de dieu. E per ayso l apellam payre e tug em heretiers del gran here- tage de paradis. si per nostra col- pa non lo perdem. Dieus es payres e creayres de totz. e nos fes totz d una mate- ria et ad una forma. et ad una fin so es que nos si- am tug .I. en luy. aysi con dis ihesu christ. en l avangeli de sant iohan el sermon de la cena. Mot es gran ra- zon que nos nos entre amen. o se que non. nos se- riam plus vils e plus bes- tias que bestias mudas. Quar so dis salamons que cascuna bestia ama son semblant. La .II. razon pauza sant paul car em tug crestianat en .I. baptisme. en .I. gran del sant esperit. et .I. sagra- ment. Autz e bas. rix e paures tug em lavat d un lavamen so es que em bateiat en la vertut del precios sant de ihesu christ. Et em rezemut d una mo- neda. Et aytant costa l un con l autre. Ben de- vem donx amar l un l au- tre. et honrar totz aquels que dieu ha tant carament amatz et honratz. que los aia fatz et establitz en sa gran dignitat. La .III. razon es car nos tenem totz una fe et em totz liatz d una ley. que si complis to- ta en aquest mont. Ama ton pruesme coma tu me- zeys. D aquest deutes non es quites neguns homs per ren que fassa. Aquest deutes deu cascuns l un al autre. e cant plus en pa- ga mays el deu. La .IIII. razon es car totz em sotz .I. senhor. so es dieus don nos ven tot cant nos avem de ben. e cor et arma. et a- ver e poder. e saber e voler totz nos a fatz contuma- mens. e totz nos guizardo- nara longamens. so es aquels que auran tengut sos mandamens. So son aquels que amaran l un lautre li- almens en dieu. e per lo mandament de dieu. La .V. razon es car em tug conpanhon en la ost de nostre bon senhor. et em sieu cavallher. e sieu sau- dadier. et atenden tug .I. mezesme loguier. So es la gloria perdurabla. la on nostra amor sera perfiecha e nostra com- panha sera confermada e- ternalmens sol que sia aysi ben comensada. La .VI. razon es car nos vivem tut d un esperit esperitalmens. Aysi con nos vivem tug d un ayre corporalment. per lo sant esperit em tug filhs de dieu per adopcion. so es per afilhament filhs de sancta gleya. et ayssi em frayres germans natz d un payre e d una mayre. per una sancta fraternitat esperital que val aytant mays que la frater- nitat carnal. quant val mays le sant esperit que nostre cors. La .VII. razon es. car em tutz membre d un cors don ihesu christ escaps. e nos li membre. e vivem tug d una mezeysa vianda so es de la viva carn e del viu sanc de ihesu christ que tant nos ama. e tant nos ha amat. e tant nos ha car comprat que nos dona son sancz e sa carn a maniar en lo sant sagrament de l autar. Per que nos renembra sant paul tant soven aquesta amor. Car plus bella razon ni plus bel ey- semple non nos pot mostrar que nos deiam amar l un l au- tre de coral amor. Qui ben en- tent aquestas .VII. razons pot montar los .VII. grans de veraya amistat. que avem del don de pietat. aquest albre met .VII. brancas. En .VII. manieras si mostra aquesta vertut. Aysi con es l a- mor que es entre los nembres del cors. en .VII. manieras que son .VII. brancas d aquest albre. Premieramens l un nembre porta l autre e si so- bregardan que non si fassan mal. ni engoysa. ni greuge. ni dan a lur poder. Et en ayso entenden nos la inno- centia que nos devem gar- dar l un ves l autre et aysso es ley de natura que natural- mens es escricha el cor d un cascun. que non fassam ad autre. so que non volriam qu om fezes a nos. Aysi con li man drecha non faria volontier mal a la senestra. Apres l un nembre sufre volon- tier e dousamens l autre. cant li fassa mal. l un non si venia de l autre. ni negun movement dira no porta l un sobre l autre. et enay- so entenden nos perfiecha e complida benignitat que fa .III. rams. Le premier es qu om non si venge d ome per negun mal que li fassa. Lo .II. es qu om non tenga lo sagrament d ira contra son pruesme. Lo .III. es qu om non senta negun move- ment d ira ni de rancor contra son pruesme. per ren que li fassa. Apres li nembre obezison tut cap que es sobeyrans e fan a lur po- der so que lo cor e lo cap comanda. e so que li huelh lur ensenhan. En que entenden nos vertut d obe- diencia. don nos avem denant parlat. Car tota arma que vol ben obezir. deu esser aparelhada en a- mor. en caritat de veraya fraternitat. Aysi con dis sant peyre. Castificantes aimas vestras in obediencia caritatis et fraternitatis a- more. Aparelhas vostra armas en obediencia de caritat. et en amor de veraya fraternitat aysi con l uns nen- bres al autre. Apres l uns nembres aiuda e servis al au- tre e sens contradig. e ses ava- ricia. Et enayso entendem nos veraya caritat. Don nos dizem d un home que a- iuda volontier del poder que dieus li dona e los conselha e los ensenha del sens que ha. Castia e repren los fols els endreysa del auctori- tat que el ha. E dona e per- dis per dieus als paures lo ben que dieus li dona. Adonx dis hom que aytals homs es caritos. Et aysi o co- manda sant peyre. que las grans que dieus nos ha donat ami- nestren a nostres pruesmes. E per ayso dis tulis le fizolo- fes que nos devem sentir. tot so ques nat. e nays e creys. en aquest mont. tot es fag per home a servir. E li home son engentat per aiudar l un a l autre. Fassam donx dis tulis aco per que sem nat. E so que nos ensenha natura. E qu e- ram plus lo cumenal profi- eg. car aysi o dis sant paul que nos em nembre d un cors. Apres tut li nembre senton e tiran ad els so com fa ad .I. cascun sia bens. O mals. o plazer. o desplazer. Si le pes es feritz. la boca dis tu m as ferit. Enayso entenden nos vertut de veraya pietat que nos devem aver tut l un a l autre. Vertut de pietat ha .II. huficis sa dis sant paul. A- legrar si dels bens que li autre an efan. Aver dolor e con- passion als mals que li autres senton efan. Apres si l uns nembres es nafratz. tut li autre nembres li aiudan a medicinar et a garir. En- ayso entendem nos vertut de drechura e de correction ses la cal le cors de sancta gleya non poyria durar ni estar santz Car li nembre poyrit e corromput corroprian los nembres sans. Donx qui vol son frayre castiar. o son pruesme. o sos sosmes repen- re o punir prenna eysemple assi mezeys. Cant .I. nembre es malautz. o nafratz gran compassion en ha le cors e gran dolor en sent. Et ayso per la gran amor que ha asson nembre. las mans lo palpan mot dousament. Aysi con dis le savis senecca. Aysi dousament deu hom tractar las plagas del cors. Car de ve- raya amor e de piatoza con- passion deu venir tota cor- rection. Et an gran paor deu hom metre la man en punir los autres peccatz. Premieramens hy deu hom metre los onguens e los empastres de dousas amonicions. Apres si aco non val y deu hom pauzar polveras aspras e cozens de correpcions e de reprene- mens. Apres lo fier am lo razor de disciplina. Et si per tot ayso non si vol cas- tiar. mestier li es huzar de glazi de drechura so es l es- paza que talha d anbas partz per ostar e per partir dels au- tres lo nembre poyrit a cuy non ten prom medici- na. O per escumeniament o per eysilh. O per lunhar de si. o per calque via. Apres li nem- bres si honran l un l autre es si sufertan. Et ayso en- senha sant paul que nos de- vem portar honor e reveren- cia l un a l autre. E portar e sufrir e sostenir aquels que n an mays de mestier. So son li fol e li plus frevol. Aytals devon comportar mays en totas horas per razon am compacion. Don li prozome e cant son plus savi e plus vertuos en tant mays sostenon los frevols e los fols. Aysi con li bon pilar sostenon lo frevol bastiment en la ma- yzon. et aysi con li os sos- tenon e portan la carn en terra en nostres cors. Et ayso es contra alcuns parlies e maldizens que tant volon- dier cridan contera los defalhi- mens dels autres. A- pres l uns nembres non defalh a l autre en neguna neces- sitat. e s abandonan l uns per l autre a tot perilh. Cant l uns dels pes eslenega o trabu- ca e l autres la corre. E cant le caps ha pahor d esser fe- ritz. le bras e las mans s a- bandonan a tot perilh per son cap salvar. Al gran boyson conoys hom que es sos a- mix. Enayso entendem nos perfiechamens pura amistat. Don dis dieus en l avan- geli que plus gran amistat non pot esser que abandonar sa vida per son amic. Aques- ta amistat nos portet nostre verays e corals amix ihesu christ. que per nos mes son cors e liuret si mezeys a mort per donar eysemple a nos sa dis sant peyres. E sant iohan dis que dieus mes s arma per nos. E nos devem metre nostras armas per nostres frayres. so es per nostre pruesme. si nos em verays nembres d aquel glorios cors don ihesu christ- es caps. Hyeu auzi dire apertamens que cel auria aquesta vertut seria verays bunhuratz en aquesta vida. Ayso es la vertut que nostre bon maystre ihesu christ nos ensenha en so que dis. Beati mittes qui ipni possi debunt terraz. Benehurat son aquelh de bon ayre. car ilh seran en pos- session de la terra dels vivens. En .III. manieras son li verays debonayre en posses- sion de la terra dels vivens. que es dieus el mezeys. que habitation dels vivens So es dels santz e de las sanctas que vivon et habitan en dieu. Aysi con li home bestial del mont habitan en la terra. Car dieus es ve- rayamens li terra dels vivens ad aquels de bon ayre. E car no fan ren si non solamens aco que plas a dieu. dretz es quilh aian dieu en lur possession. Aysi o dis li propheta david. Mansueti ant hereditabut terram. Per cert li benigne et aquilh de bon ayre. heretaran la terra. so es auran dieu dieu en perdu- rable heretage. E sant augustin dis que neguns homs non aura dieu. si non aquel tant solament cuy dieus aura pocezit en aquest se- gle. Apres li benigne an en aquesta vida la senhoria de lur cor en possession. homs malignes non es pas senhers de son cor. Car yra e fello- nia lo sobremonta. Cor benigue sobremonta e vens totas malas costumas. e mals vicis e mals en- clinamens. e non pot esser soptatz ni torbatz per yra ni per enpaciencia. E val mays sa dis salamons. homs paciens que es ben senher de son cor. que cel que pren per for- sa castels ni ciutatz. Apres homs de bon ayre es senhes. de la terra. so es dels bens terrenals. Car si los pert non s en torba ni nes iratz. Aquels que an tot lur cor sebelit en l amor dels bens terrenals si tor- ban cant los perdon. et en son marrit. Aqui par quelh non son senhor. mas en son sers. et en son en sobre vil servitut. Per que es dret que aquilh que en aquest se- gle an pleniera senhoria dels bens temporals e dels esperitals que sian en la fin senhor e pocezidor de la terra dels vivens. Mas entent que si dieus dona als paures lo cel et ad aquels de bon ayre la ter- ra on seran li avar e li co- beze. e li maligne. iratz e fellons e plens d iuiquitat. si non el fuoc et el turment d un fern. Aysi fenis le tractatz d umilitat. Deo gracias. del don de sciencia e del don de dre- chura Lo primier don del sant esperit fa home humil e tement di- eu. Lo .II. lo fa dons e pia- tos e suau e benigne. Le .III. es de sciencia que fa hom clar vezent et ensenhat so es clar conoysent e plen de bon sentz e de veraya scien- cia. savi e conoysent et a mezurat en totas cans. Aquest don de sciencia vosta del cor a cuy dieus lo dona tot peccat d ira e de male- za e d iniquitat. que torba cor e fa home descennat. et eysorba lo que non ha sen ni per si ni per autre. Mas aquest don enlumena lo cor de totas partz que non pot esser deceuput per demo- ni ni per home. Aysi con le dons de pietat fa home in- nocent si que non vol nozer a negun e volria si podia ser- vir e profichar a totz. Don dis sant iohan en l apocalip- si. en esperit que las sanctas besti- as. so son li sant elas sanctas de dieu eran tug plens denant e dereyre. Un angel mostret en esperit al sant propheta zacharias .Ia. peyra on vezia .VII.. huelhs ayso son .VII. lums de veraya conoysensa. e de ve- ray sen. de que son enlumenat li sant e las sanctas de dieu. Car ilh vezon clar dedintz en lur cor. et entorn els ves totas partz. so es desus e de- sotz. denant e detras. a dreg et a senestre. Aquest don de sciencia es maystres et endreysayres de las vertutz e de las obras del arma. tot o mena a plomp et an nivel et a drecha linha tot ho ad- ordena e totas cans fa a re- gla. Premieramens pren son conpas es sa mezura. e fa so que le sant esperit en- senha per lo savi. En tot so que faras e que comensaras gar- da la fin. so es en cal profieg en venras. Apres pren sa linha e vol annar per drecha via. so es drecha entencion. non pas torssent con serpentz ni per luox rescondutz avou- tas con volps per ypocrizia. Apres fa tota sa regla con le peyries fa lo mur tot egal a nivel et ama la via de dieu am lo veray testimoni de la sancta escriptura ses tro- bar novellas errors ni fal- sas heregias. E pren si garda que sa obra non penda ni s en- clin ad .I. part ni ad autra per prosperitat ni per adversitat non si part de ihesu christ que es li dre- cha via on hom non pot er- rar. Aquest don de sciencia es priors claustrier en la claus- tra de l arma que fa ben gardar l orde a totz en totz luox degutz Prenieramens en cor pueys en los autres uficis. En aquest cor ha .II. huficis. so es en- tendement e volontat d au- tramentz si nompna la razon e la perfection. Cant aques- tas .II. partz del cor s acor- dan ellas fan mot dous cant e dousa melodia. e mot bel servizi. et ayso es cant la volontat consent so que razon entent. Cascu- na d aquestas .II. partz de l arma. fa .IIII. huficis so son .IIII. serors en l una part del cor. e .IIII. de l autra que adordenan tut lur ufici. De la part del entedement es ben enquerre e iuiar ben renembrat. ben mostrar so que ben entent. Aquest don de sciencia ensenha la ra- zon so que den a penre enquerre per cal orde et en cal maniera et en cal fin o deu azordenar. et ayso es de gran necessitat. Car mot es gran perilh cant ra- zon non entent. ni apren. ni perfiecha en ben. Senher dieus cantas d espensas e es trop fretz ni trop cautz. mas de temprada calidat. Et el cor d ome venon totas manieras de malautias. per destemprament de las .IIII. humors de que es conplec- cionatz le cors. o per destem- prament de las .X. calitatz que son caudas. o freias. o secas. o humidas. en que s acor- dan os si dezacordan las .X. humors en que es tota la complection del cors. E d ayso ven tota la can que le cors sia sans o malautz de ma- lautia natural. Tot e- naysi es esperitalment en l arma cant la volontat e l entendement si acordan cascuns en aquestos .X. huficis. Adonx es es homs ben adordenatz en si meze- ys dedins son cor et en s arma. Et ayso son .II. rams que nayson de la razis d un mot bel albre vertut com apella en letra e quintas. so es lialeza com fa prepauzament en iuia- que es una mot bella ment dreg e lial. ses en- clinar ves l una partida ni ves l autra. Car equi- tas non es autra can mas e- galeza tota allinhada a to- ta persona que ha aquesta vertut. Enayso pot esser iu- ges e savis en tota can. e per si e per autre. Car homs que ha aquesta vertut non fa ren que ben non sia enquist. et exami- nat enaysi con deu fayre con bons iuges que s en in- tra en son cor. e regarda en sa consciencia sos pensamens e sas volontatz si son bonas o malas. et adordena totz sos deziriers que ren non vol dire ni pensar ni metre en obra si non aco que razon dis e mostra et ensenha. Lo .II. gra d aquesta vertut es cant hom es lial iuges en- tre si. et aquellas cans que son desotz luy. Enayso es sos cors que la razon deu tenir sotz si en tot home ben ad- ordenat. Asson cors deu hom provezir de .III. cans. Aysi con ad .I. bestia. De vianda de fays de veritat. La vi- da del cors non deu esser per deli- char. ni per engraysar. mas per noyrir. e per sostenir sola- ment a necessitat que puesca servir e portar son fays. Le fays del cors deu esser pene- densa et obras fructuozas per si e per son pruesme. e per di- eu servir et onrar. Le vercatz deu esser bona disciplina. E la razon deu esser con lial iu- ge e fiel arbitri entre l esperit e la carn que son tostemps contraris. E deu servar son dreg a l un et a l autre en tal maniera que l esperitz sia bon senhor e le cors sia bons sers. Aquest dreg et aquesta mezura si deu gardar en beure e en maniar et en vestir. et en caussar. et en totz los servizis que le cors demanda. Car le cors s en- clina plus soven a trop que a pauc. Apres fa mestier ben re- gir. los .V. sens corporals per dreg e per razon. Aysi que cascuns serva de son hufici ses peccat. Los huelhs de vezer. las aurenhas d auzir. La boca de gostar. la lenga de parlar. las mans e tot le cors de tocar. lo nas d o- dorar. Cant aquestas .V. portas son ben gardadas. le castels es segurs. Ayso son las portas e las fenes- tras per on la mort intra soven en l arma sa dis di- eus per .I. propheta. lo .III. gra D aquesta vertut es que Mrazon sia lial iuge entre home e las cans que li son denant. so son li ben temporal d aquest mont que fan soven perdre lo cors e l arma. cant hom y met trop son cors con fa homs cobezes et a- vars. E li amic del del mont que son tut enemic de dieu e son tut en lassat dels lasses del dyable. so es en playtz et en guerras et en negocis que non lur pot nembrar de dieu. ni an le- zer ni poder d intrar en lur cor per adordenar lur tant de temps despendon motz homes. en conquerre so que ren non val ni profiecha si non ad aiustar peccatz e vana gloria. Mas lo sant esperit per aquest don ensenho e fa apenre ad home breu- mens et adordenadamens e benignamens so plus li es necessari a la salut del ar- ma. es so que plus l enforma en l amor de dieu. Et ense- nha totas cans far. en dre- cha entencion et adordenar en bona fin. so es a la honor et a l amor de dieu. et apro- fieg de s arma. e per aiudar as son pruesme. Apres li ensenha enquerre perfiecha- mens la veritat de las cans. e principalment la veritat de la fe catholica que deu ferma- mens creyre. Ben creyre es creyre simplamens tot so que dieus dis. e comanda ses trop enquerre et enser- car los secretz de dieu e la pregoneza de sos iuiamens. e l auteza de sa magestat e demandar razon dels sagra- mens de sancta gleya. Ben creyre es cant hom non cre trop tost ni trop tart. ni a cascun ni a negun. car l una e l au- tra es follia e vicis sa dis se- neca. Apres ben enquerre ven ben iuiar fa mestier com non afermi neguna can si non ha ben enquist del ver o de la messonega. com non s entre meta de iuiar aco don non es ben sertz. e de so que non li aper- ten. Aysi con son cans secretas o la entencion del cor. O las cans com pot entrepretar. o en ben o en mal. bon esperit o entrepre- ta tostemps en la melhor par- tida. Don le dons de sci- encia fa la razon del arma. ben iuiar e ben conoyser. e ben devizar per dreg entre bona can e mala. et entre magers mals e meno et entre petit bens e magers bens. A pres don de scien- cia fa home renembrar de tot so que mestier li es e necessari de cors e d arma. Ay- si o dis dieus en l avangeli Las cans que son passadas deu hom renembrar. Las presens deu hom ben despen- sar. e ben azordenar. Las cans que son avenir deu hom pro- vezir. Ayso son las .III. par- tidas de la vertut de prudencia segon los fizolofes. Apres lo don de sciencia fa home per mezura parlar. e per mezura callar. Aysi deu savis homs parlar per razon. que sa parau- la venga premieramens. A la linha de razon que a la lenga. que sia ben pezada a la balansa del entendement e de la razon. Aysi con mone- da ben esproada sa dis sa- lamons. so es que parli de bo- na materia. Aysi con fa bona moneda de bon metalh e de bo- na forma so es en bona ma- niera dicha. e que aia son dreg pes e son nombre. so es que non parli trop ni pauc e que sia ben esplegada. Car bona paraula e bona mone- da non deu hom donar per nient Per que dis ihesu christ en l avange- li. que non giten las peyras preciozas davant los porx. Apres aquest don de sci- encia adordena l autra par- tida del cor so es la volon- tat. et ha .IIII. huficis. so son .IIII. seros. en la .IIa. parti- da. Amor. Temor. Gaug E dolor. Amor es ben ad- ordenada cant ama so que deu amar. et enay- si con deu amar So es que los petitz bens ami de petita a- mor. E los grans de gran a- mor. Temor es ben ador- denada. cant tem aco que deu temer. et aytant com deu. Gaug es ben ador- denat. cant non s alegra si non d aco que deu. et ayssi con deu. et aytant con deu. la dolor del cor es adonx ben ad- ordenada cant non si dona dolor si non d aco que deu. et enayssi con deu e tant con deu. Cant aquestas .X. sorres son ben adordena- das e ben tempradas. Ay- si con hom dis de la calitat d una erba. o de semensa o de razis. o de fruc que non vida. Donx si avera en els so que dis le savis sene- ca que per ayso si fan los grans peccatz e li gran falhi- ment. Car cascuns pensa de la menre partida de sa vida so es del cors. Mas enayso em tut flac e non calent per que negus non pensa ni s estudia d azordenar tota sa vida que es dieus e s arma. Dieus es la vida de l arma. e l arma es la vida de cors. Don non nos fa gran mestier que ad- ordenem nostre cor el dezirier et en las amors d aquels bens peridos. que non nos tenran provi- cant dieus fa iusticia lo iorn que dara de nos sa sentencia. Cat aysi con nos avem de- sus mostrat. cobeycia es la mala razis de totz pecatz. E debadas tol hom las bran- cas de lalbre que la razis re- manga viva car tot iorn gieta. lo .IIII. gra. Mestier fa ad home a- tressi que veia clar ves la drecha partida. A la drecha nos son li ben de cuy de- vem penre bons eysemples o bons ensenhamens. Et en- ayso devem aver discrecion e razon. car totas gens non po- don pas anar per .Ia. via ni tut li bon. ni tut li savi non an pas .Ia. mezeysa gratia. Aysi con li nembres del cors non an pas .I. mezeys ufici. Un libre de las collacions dels santz payres. parla de la perfection de totas las vertutz. E dis en .I. luoc que alcuns homes son que cant vezon .I. bona persona pro- fichar en .Ia. vertut. et en .I. es- tament. Oen .I. gran. tantost entendon a recemblar. Et a- pres si vezon .I. autre profieg en autra gran o en autra vertut volon atressi recemblar aquel e l autre. et enayssi van d un en autre. et en negun ben non si ferman. E son semblant al io- ve lebrier que vol corre a- pres totas las bestias que ves e neguna non pren. E lassa si totz entrebalhar e ren non profiecha. D ayso parla ysop .I. savi en la faula d un brachet e d un aze. et entent pauzar aytal semblansa. Totas horas que .I. senher venia asson ostal .I. bra- chet li fazia festa es si metia en sa fauda e li salhia al col. El senhors l en amorava. e li fazia tot lo gaug e la pla- nhava e lo paysia de sas viandas. Penset si laze del senhor quel deguessa aysi far con le brachet. E dizia as si mezeys. Miels mi de gra far gaug mosenher. car yeu lo siervi. e lo gos- set non o fa de ren. Apres ayso laze ni son senhor in- trar. e venc li encontra cri- dant. e volc li metre los pes sobre los muscles. e tant om le senhers es sa mayna- da penseron si que lazes fossa enrabiatz. e bateron lo lay- damens am grosses b tar- rons. E d aco que lazes cuiet aver profieg e honor el hac vergonha e dampnage. Per aytals eysemples de fau- las solian li savi ense- nhar lur maynada. E per aquest eysemple entent mostrar aquest savis que non es discrecion ad .I. home que entenda en totas grans. Mas que si ferme en .Ia. ver- tut aquella que poyria ni li tanhera miels ad aver. Et ayso mezeys ensenha salamons. filh dis el non leves tos huelhs a las riquezas. so es a las grans que tu non podes tenir ni a- ver per que nos fa mestier aver discrecion a conoyser et a vezer de cuy penrem eysemple. lo .V. gra. Mestier fa atressi con gaidi a senestre ves los fols que nos devon tut estar a senestre. so es en la peior partida. Als fols deu hom aver garda. premieramens am pietat et am compassion. Apres per fu- gir e per gardar si de lur fol- lia e de lur companhia. con dis salamons de si mezeys. Hieu passava per la vi- nha e per lo camp del fol pe- reos e non calent. e trobiey la tota plena despinas e d ortigas. Et aquest eysemple yeu pris sentz daver proeza Cant hom solia dire suavet si castia qui per autre si castia. Apres per so com si tenga per plus obligatz a dieu servir. et a dieu amar. et a dieu on- rar que nos a gardatz e nos garda d aquels perilhs e d a- quella vileza en que son li fol peccador. et en aquesta part plus fa mestier gran sens e discrecion. Mager sentz es de ben huzar de mal que de ben. Cant vey home fol pecca- dor que a dieu gitat purre es si mezeys per gran vileza de peccar. yeu li dey aver pi- etat e conpassion. E non dey far mon esquern ni ma derezion. e dey ad irar sos pe- catz e sos falhimens et amar la persona. E dey mi fort gar- dar que non condampni hom en mon cor ni mi compari a negun per cant que sia malvays. Car tals es huey grans peccayres et enemix de dieu. que deman se- ra bons e plus iustz e plus amix de dieu que yeu. E tals es huey bons. que deman sera malvays et enemix de dieu. Apres per so com lo puesca trayre a ben e gi- tar de pecat. e per so deu hom deysen- dre et enclinar si ad els en o- bras et en paraulas. tant com hom pot ses offensa de dieu. Car aysi con dis lo savi seneca e sant gregoris. Nos non podem relevar aquels que son cazutz si non nos en- clinam ves els en cal que ma- niera. lo .VI. gra. Lo .VI. gra d aquesta vertut es lo .VI. huelh que an li san esperital que vezon los las- ses del dyable. e los engienhs que son aysi de pres. Car le demo- nis que es nostres enemix mor- tals nos vezon e nos non vezem els. Li demonis son plus ses tot nombre. e son trop plus fortz que non es forsa sotz lo cel que si puesca comparar. sa dis dieus el libre de iob. E son sotil e savis e curos de cebre e temptar amb arat et amb engienh en plus de mil manieras. Et en- aysi con dis sant gregoris. le dyables regarda mot sotil- ment l estament d ome e sa ma- niera e sa complecion e en cal defalhiment om es plus encli- natz. O per natura o per costuma. e d aquella part lo tempta plus fort. Home coleric temp- ta d ira. et home sangui de lu- xuria e de gaeza. et home fleu- matic de glotonia e d accidia. que es pigricia e negligencia de far ben. Et home malencolios d enveia e de tristor e d ira e de rancor. per que si deu cascuns plus fort defendre d aquella part don sos castels es plus frevols. So es en contra aquel peccat don si conoys plus temptar. e plus fort assalhir per lo dyable. E devem saber et entendre que le dyables non perdona ad home. Car el es trop arditz a mal a far. et engres e rebels auca- ras que auzet temptar e far ba- talha al filh de dieu ihesu christ. el dezert. Sabes tu sa dis dieus a iob en cantas gui- zas ses desguizatz. os si de- guiza huey el mont le de- monis. Con si diyses non o sap homs sal mi. Car ayssi com dis sant daunis. Tut li angel bon e mal. e tug li esperit dels homes son enan- si con .I. miralh esperital car enaysi con .I. miralh recep de totas las formas que li ve- non denant. Aysi fa l arma d ome. o en dormens o en velhans. Ara pren .I. miralh e met lo contra .I. autre tant tost totas las cans que son en l un resplandon en l autre. En aytal maniera dis hom que le dyables mostra en nostras armas tot cant si vol ni dieus sufre en nostras ar- mas o vezon e o recebon vu- elham o non. cant al primier movement que le demonis prezenta.Aysi cant hom huebre sos huels lo li co- ven vezer soptamens so que es denant luy sia bel o layt. dis pas. que bunhuratz son aquelh que vivon tant discre- tamens que si gardan de pecar. e de falhir en totas cans. Car neguns non es que non falha soven en motas manieras. Et ayssi neguns non seria bunhutatz. e dieus gazanharia petit en sa doc- trina. E per amor d ayso dieus nos conforta mant dousament con bons mays- tres. en la maniera de son parlar. E dis enaysi. Be- nehuratz son aquelh que plo- ran. car ilh seran confortat. so es a dire quelh son veray- ament bunhurat e benezet de la boca de dieu. que vezon et entendon e conoyson ben Lur defalhimens. en totz los .VII. gras d aquesta vertut que nos avem desus nompnat. E d ayso ploran et en son dolens e maritz et yratz en lur cor. Car ilh troban tant soven iniquitatz aqui on deuria trobar bon- tatz. E per aysso es tot aquest mont apellatz val de lagremas. Car neguna perso- na que ha receuput del sant esperit. aquest don de sciencia de que avem parlat. non pot viure en aquest segle ses la- gremas. Enayssi fa mestier segon que dis salamons. que qui plus sent e ves e conoys los mals e las dolos d aquest segle. plus a de dolor en son cor. e plor e lagremas assos huelhs. Per aquest don de sciencia co- mensa tot aquest mont a des plazer. et en cant plus desplas. aytant dezita hom plus l autra vida glorioza ses fin. Et a cuy aquesta vida non desplas. non pot coralmens dezirar l autra vida. D ayso nay- son .VII. manieras de plors e de lagremas que fan li sant ho- me en aquesta vida. et en a- quest segle. per aquest don de sciencia. Le premier plor ven d ayso. car vezon en els et els autres tantas offensas de dieu en pensamens en parau- las et en obras. Lo .II. plor ven d ayso car conoyson e pensan la sentencia el iuyzi de dieu e los turmens eternals e durables e mot terribles d en- fern. que nos son iuiat per nostras colpas. E per cantz dorres pec- catz de que deuria totz homs aver paor. Lo .III. plor ven de las tribulacions que li amic de dieu sufron en aquest segle. Lo .IIII. plor ven dels grans peccatz que fan li mal home. e del gaug e de la prosperitat que lur sembla que aian en lurs pecatz et en lur malicia. Lo .V. plor ven d aco que dis lo propheta danso. Las cay- tiu dolor es a mi. car tant mi dura aquesta doloyroza vida. car tant mi per longa venir als perdurabla vida. Aysi mi coven estar amb omes besti- als. Et hyeu volria estar am los angels. et am totz los santz esperitz enamoratz de dieu. Grans es la can d aquesta dolor ad aquels que vezon e conoy- son los perilhs d aquesta mortal vida. E que senton en lur cor la gloria e la dousor de bunhurada vida que nos a comprada ihesu christ am son precios sanc. Ad aquest sentiment non podon plorar per aquesta razon. Car aques- ta vida lur es plazent e non senton ren de la dousor de l autra vida. per que non an dolor del alongament de pa- radis. Lo .VI. plor ven de devocion e de gran senti- ment e de gaug de la prezencia de ihesu christ. e de fervor de sas a- mors e de las grans del sant esperit. E de compassion de la passion que ihesu sufri. per nostra amor. E silh que enaysi plo- ran. son verayament bunhu- rat e segur per la sancta escrip- tura. que dieus los consolara dousament. Aysi con la bayla consola son enfant cant plo- ra. e li eysuga sos huelhs e li bayza la boca e la cara. e lo fa riyre volontier. Aysi fara nostre senher dieu Empero si es layt. el ha po- der de tornar sos huelhs ves autra part. Tot atressi cant le demonis prezenta en nostras armas cogitacions de pecatz en nos es contrastar al premier movement. Mas sobre gran gran del sant esperit es entendre totz los lengages totz los engantz. e totas las falseas del dyable. Car sa dis sant bernart que mot es sotil can sab e devizar en- tre los pensamens que nostre cor ymagina per si mezeys. et entre las cogitacions e las temptacions que le dyables y met et hy presenta. Tant le demonis prezenta con conpantz. con amix e con au- tres mercadies que nos mostra lo plazer del pecat. con es pla- zens e delichables leugiera- mens lo pot hom conoyser. Mas cant el si deguiza en forma d angel. o nos mos- tra alcun veray ben. per nos tray- re a mal. Adonx es la tempta- cion plus perilhoza. Per que dis sant iohan com non creza a totz los esperitz. Mas con los prohi. enans com los recipia. Per amor d ayso aquilh que volon aver pura e neta consciencia. elegiyson bon confessor e savi. et ho- me esperital a cuy descuobron me nudamens e soven totz lurs pensamens de lur cor. e bon e mal. Car aysi con dis salamons. Bunhurat es qui en totas cans si tem. Et en autre luoc dis fay am conselh tot cant faras. e pueys non ten pentras. lo .VII. gra Lo .VII. huelh coven aver qui complida es vol aver aquesta vertut de lialeza. so es huel que esgar- di enant ves dieu e ves lo cel. D aquest huelh parla ihesu christ en l avangeli. si tos huels es simples e purs. tos cors es totz clars e luzens. Es si tos huelhs es gues ni cassidos. tos cors es totz escurs e tene- bros. so es a dire si l entenci- on de ton cor es pura e simpla. e vey la drecha via per totz los gras que nos avem nompnatz Totas las obras seran bonas e vertuozas e bellas e plazens a dieu. Es si l en- tencion de ton cor es torta. e non es drechamens ves di- eu. tota ta consciencia es tene- broza et escura. Car ses dre- cha entencion la morna es deven peccat. e vertut e vi- ci. l entencion es drecha. cant hom fa bonas obras. pura- mens per plazer a dieu. L eten- cion es torta. cant hom las fa per plazer al mont. o per vana gloria. L entecion es fortada cant hom entent d una part a dieu. e d autra part as sa ho- nor. L entencion es trabucada a reyre. cant hom en so que fa de ben entent en son propri profieg mays que en honor de dieu ni en profieg de son prues- me las brancas d aquestas vertutz Las brancas d aquest albre son .VII. vertutz principals. que son contrarias als .VII. peccat mor- tals. Humilitat contra erguelh. Amistat contra enveia. Paci- encia contra fellonia. Pro- eza contra pigricia. Largueza contra avaricia. Castitat contra lu- xuria. Aquestas .VII. ver- tutz garda e mena mot dreg. le santz esperit. e las guiza mot seguramens per la via de galeza e de dis- crecion. Car sa dis sala- mons que razon e discrecion son carratier de totas las vertutz e marimer en la nan de l arma. Per discrecion si mostra aquesta vertut. razon e totas las autras vertutz. Es ses aquesta tota vertut pert lo nom de vertut. et esdeven peccat e vici. En .VII. entendemens las .VII. ver- tutz davant dichas son las .VII. brancas d aquesta vertut que s apella en letra razon e discrecion. Tut li fruc de bonas obras que nayson d aquestas vertutz apertenon ad aquest albre. Aysi deu hom entendre. cant dousamens ihesu christ par- la en l avangeli. E non ihesu christ ad aquels que en aquesta maniera ploran en aquest segle. E lur torcara la cara e las lagremas. e lur eysugara los huels. so es que iamays non ploraran ni sentiran mal ni dolor. Mas que tot iorn seran am dieu en pas en ris et en gaug perdurable. del don de forsa e de vertut e de proeza Dig es desus d aquels dons e d aquel las vertutz que governan et ad- ordenan aquels que vivon en aquest mont. am plus bas de .III. estamens de que avem par- lat desus. Et ayssi parlarem am la victori del sant esperit dels dons de las vertutz que plus propriamens ad aquels que lo mont mesprezan. e s en van tant cant podon en l auta mon- tanha de perfection. E d aquels dis propriamens iob que vida d o- me sobre terra es comperada a brac et a senres. Vida d ome el regiment del mont. es con .Ia. mercadaria. Vida d o- me que del tot mespreza lo mont. non es en terra. mas es ben sobre tra el puey de perfection. et es coma .Ia. novella cavallaria. Pren eysemple ad .I. iove filh de borzes. o ad .I. novel mercadier. o ad .I. novel ca- nallier. Tu lo veyras annar per diversas vias. et aver mot de diversas entencios. lo borzes entent a gazanhar. et a mer- cadeiar. et a multiplicar son aver. E la fin de sa entencion es tota en ayso que sia rix. e so- beyrans. e plus onratz sobre sos vezins. Lo cavallier novel s en va per autra via. et ha autra entencion. et entent a far cortezias a servir et a do- nar largamens segon son poder e plus que non pot per conquerre l amor del mont. E ses forsa d annar amb armas. e mostran sa caval- laria. Et apren a sufrir mals per manifestar sas proezas. e per conquerre honor. e puiar en ant pres. Per comparacion d a- questos .II. estamens que ser- von ad aquest mont. trobam .II. autres estamens el servizi el servzi de dieu. Le premier es d alcuns que ben s entendon a salvar. E gardan si a lur poder dels grans peccatz. e fan volontier penitencia. e do- nan almornas e fan obras de pietat. E vivon segon los mandamens de dieu. en la o- bediencia de sancta gleya. Et ay- so lur basta a salvar. e son en bon estament. Alcuns autres son. en plus aut estament a cuy tot aquest mont desplas per los mals. e per los pecatz e per los perilhs que hy vezon. don tot lo mont es plens. Aysi que neguns homs que a dieu vol servir. non y pot aver pas de cor ni segurtat de consciencia. E vezon d autra part que non es aver ni thezaur que si pu- esca comparar a l amor de dieu. e que non es autra dousor tan gran. con aver pas en son cor. E que non es sotz lo cel tan gran gloria ni tan gran be- nehuransa. con es gloria e segur- tat de pura consciencia. E sem- bla lur et es ben veritat. que que poyria aquestas .III. cans conquerre. el seria plus rix. que .I. gran emperayres. Mas ayso es mot gran perfecti- on. E fort son pauc. que vuelhan complir ni conquerre. aquesta perfection. Mas cant dieus dona ad hom aquesta gran. et aquest don de forsa. e vertut de proeza. le sant esperit li dona .I. cor novel. e cor noble e cor ar dit per fugir totz los mals que tot lo mont pot me- nassar. E d aquesta ardideza parla ihesu christ en l avangeli. Cant dis que bunhurat son aquelh que an fam e set de dre- chura. Salamons dis que aquel es verayament iust que mespreza son dampna- ge per son amic. so es per ihesu christ. Sant bernart dis que neguns homs non es drechuries. si non sent et en- tent en son cor quel es deu- tors a dieu. que lo deia amar sobre tot cant es. Totz homs es deceuputz que si cuia que aquest deute si pu- esca complidamens pagar en aquesta vida. En dezirier deu hom aver que nos lo pogues s en amar de tot nostre cor. Mas aysi non o poden complir. tro que siam am dieu en paradis. Et ayso nos dona ad en- tendre sertamens ihesu christ. en la maniera de sas paraulas. Ihesu christ non dis pas. Beati qui complent iustician. Be- nehurat son aquilh que compliy- son drechura. Mas o dis enaysi. Beati qui esuriunt et sciciunt iusticia. Bunhurat son aquilh que an fam e set de complir de tota drechura. Fam e set vol dire dezirier d aver aco que fa mestier a viure. e ses aco hom non pot viure. Aquest deute si deu en aquest mont. mas non si pot pagar aysi en a- quest segle. Dezirar deu hom con si pogues pagar. Mas en l autre si pagara compli- damens. Ihesu christ sap ben nostra pauretat. e nostre petit poder. E per ayso o dis el plus cortezamens. Bunhurat son aquilh que an aysi en aquest mont fam e set. so es gran dezirier de pagar aquest deute. so es qu amem dieu de tot nostre cor. en que si complis tota drechu- ra. e tota ley. e tota escriptura. Ihesu christ non quar pas que nos li paguem ayssi con deute. mas ben requer que aiam aysi ferma volontat. e gran dezirier de ren- dre e de pagar. Mas con di- ran que sia iust ni drechurier aquelh que non pagan lur deutes ni an dezirier ni volontat del rendre. Aquest dezirier de pagar aquest deute. cant es verays el cor el si mostra de- foras en obras. Car sa dis salamons com non pot rescondre lo fuoc o la braza en son senh que le vestir non creme. Aquesta mostra non si pot far ses gran vertut de forsa o de pro- eza. Per playtz ni per paraulas ni per lauzengies testimonis non si prova pas ben con sia bons canallies. Mas per ben fayre d armas e per motz de trebalhs suffir. E per ayso es la .III. ver- tut que le sant esperit dona ad home per esser lauzatz de tot en tot. Car lo cart vici. el nombre dels peccatz mortals es accidia. so es pereza de far ben. Aquesta vertut ha de si gran digntat. Car en- tre totas las autras. aquesta sola vertut apropria assi nom de vertut. Iassia aysso que sia co- mun a totas las vertutz. car vertut e proeza es tot .I. Aquesta vertut dona dieus as sos melhors amix. quel volon ben servir coralmens. cant di- eus los vol far cavallies. Aysi con fes as sos apostols lo sant iorn de pandecosta. Dels cals nos trobam els fatz dels apostols que ilh eran tan coart e tan paoros. que ilh estavan enclaus per paor dels iuzieus. e non auzavan iysir de l ostal tro que foron hum- plit del sant esperit. Et agron receupuda aquesta vertut. mas apres annavan entro a lurs enemix alegres e gauzens. Car dieus los fazia dig- nes. que per lo nom de ihesu christ fossan batut e flagellat e contumeliat. dels grazes d aquesta humilitat Li fizolofes que tracte- ron d aquesta vertut. la deviziron en .VII. partidas que son aysi com .VII. gras. per on aquesta vertut monta e profi- echa en lauteza de perfection. Mas nostre bon maystre ihesu christ. que es sobre totz los fizolo- fes. y pauza lo .VII. gra. Lo primier gra s apella en letra. Magnanimitas so es gran cor et ardit. le .II. es confiansa. le .III. es se- gurtat. Lo .IIII. es paciencia Lo .V. es fermetat en bon prepauzament. Lo .VI. es que s apella magnificencia. so es far nobles fatz e no- blas obras. Lo .VII. que ihesu christ y pauzet a nom fam e set de drechura so es dezirier d amar dieu en que si complis tota drechura. Nos non podem aquesta vertut nompnar en roman aysi propriamens con lo latin o pauza. Mas fazem so que po- der ni sabem. lo premier gra Magnanimitat es auteza e noble- za o granneza de corage per que es hom arditz con leon de far gran enprenement. A- questa vertut fa .II. partz l una es grans cans. mespre- zar. l autra es gran en pre- nement elegir. De la premiera part dis sant augustin veraya proeza es cant hom mespreza so que es so- bre son poder. so es aco que li coven sostenir mal son grat. E dis seneca en las cans mondanas non es res tan gran con bon tor e fort. que mespreza grans cans. so es grans enemix. e grans me- nassas. e grans vituperis e grans turmens. De la .II. part dis lo fizolofe que magnanimitat so es ar- dideza de gran cor e razona- ble enprenement d autas cans et espavantablas. Homs que ha aquesta vertut regarda a- quest mont de luenh. aysi con dis ysayas lo propheta. e sem- bla li tot aquest mont ayssi pe- titz con sembla a nos .Ia. este- la el cel. Don tot aquest mont. e totas las curas. e li negoci del mont li sembla aytant con .I. bel ment per que las preza fort petit. aytant con fa bons huels de la daranha. Don sala- mons cant hac tot lo mont reversat e sertat de totz los es- tamens del mont. e de fols e de savis ac desputat. El do- net aytal sentencia de tot cant es el mont. Vanitas vanita tum et omnia vanitas. Vane- tat de vanetat tot cant yeu vey en aquest mont es vane- tat. Atressi li home per cuy tot aquest mont es fatz son plens de vanetat. et en home es to- ta vanetat. Vanetat es per mortalitat. Vanetat per curiozitat. Car las curas e li negocis d ome son ayssi con sompnis La nitat es homs per peccatz e per miquetatz lo fan tornar e mens. que la me- nor can que sia en aquest mont. Donx la premiera part d aquesta vertut es que fa mespre- zar lo mont. Aysi consolian far ancianament li fizolofe pagan e li fizel crestian. La .II. part es que fa ad ho- me en penre auta vida de per- fection. e li fa elegir aquella pe- netencia. o aquella batalha que ad autre sembla mot aspra e mot espavantabla. Ayso es la via que mena home ad montem dei oreb. So es le pueys on dieus habita et en taula a sos amix. so es al estament de veraya perfection. Ayso es la via dels plus princi- pals secret conselhs que ihesu christ donet a sos apostols. En la motanha de thabor don aquest tractat parla. Aquesta via elegiyson li pros els va- lens amix de dieu. A cuy non basta complir tan solamens los comandamens de la ley. que fon do- nada a moysen. Car als mandamens a complir son tut tengut vuelhan o non. si si volon salvar. Mas als consels non son pas obligat per deute. So son aquelh que dezampara tot cant an per Dieu servir. E s abandonan a mort per l amor de ihesu christ. que volc morir per els. O en la terra d otra mar. O en re- ligion. Et aquilh atressi que per servir dieu et amar. Laysan amix e possessions et aver e maynada. digni- tatz e si mezeyses. e si fan sers d autruy volontat que eran franx et estevenon pau- res tals qui eran rix e pogran esser rix. E s abandonan a portar et as sufrir mot de trebalhs e d aspretatz. que pogran aver grans delietz el segle. So son motz que per els mezeyses prenon aspra penetencia. O in- tran en auta religion de bon cor per dieu. Car l abiti non fa pas bon religios. Ni las armas non fan pas bon cavallier. Mas lo bon cor e la prozea de sas noblas obras. vertuozas. lo .II. gra de proeza. Con fizansa fa mesti- er ad aquel que en pren a far grans cans per dieu. Mes- tier li fa que sia ferms en son prepauzament. car el a mot de sautz. e motas batalhas de grans e de diverses enemix. Sos cors lo tempta el enclina fort al comensament. car avi- a pres autre nuyrement. E dis non poyria sostenir ni sufrir aspra vida ni lay- sar mas vielhas costumas. Le montz li es contraris. e tut li amic d aquest mont. que li corron apres. ayssi con hom cor- re al layron cant fug de la prezon. le dyables li dis e li fa dire as sos corals a- mix. et a totas las personas a cuy li sembla que deia plus creyre mas atressi a cuy non deia contradire. Caytiu e que vols far. per que ti voles auci- re non ti podes en autra mani- era salvar. Aytal son los premiers salutz. e las premieras batalhas contra los novels ca- valliers de dieu. Mas cel que per vertut vol lo regne de dieu conquerre si deu fort confiar en dieu que es tot poderos et ama sos amix. e cuy dieu vol gardar es segurs en totz luox car res non li pot nozer lo .III. gra Segurtat es lo .III. gra de proeza Segurtat sa dis le fizolofes es .I. vertut que fa mesprezar los mals e los perilhs que li son denant los huels. Et ayso es lo .III. ben que fa ad home don de forsa. Car lo sant esperit tant arma son cavallier d ar- mas de vertutz. Premiera- mens li dona noble cor per grans cans en penre. Apres li dona gran volontat e fervent dezirier de ben perseverar. e de conplir lo ben que ha enpres am gran con confizansa de la iutori e de la gran de dieu. Apres levar dis e la segura e la fortis con .I. le- on tant que non tem penas ni turmens ni enemix. ni perilhs. ni ren que tot lo mont li pues- ca menassar. Don nos trobam de sancta agatha. que am- b aytant de gaug annava als turmens et a la carcer con de- gra annar .Ia. piuzella vana del segle a nossas o a festas. E de motz martis a troban en lur vida que s alegravan a lurs turmens. lo .IIII. gra de proeza Aysi con sant esperit assegura sos ca- valhes a sufrir greus tur- mens. los mals e las dolors. los greuges que lur podon es- devenir. Atressi los fa fortz e paciens a sostenir. cant son prezens als turmens. Et ayso es lo .IIII. d aquesta vertut. Vertut de paciencia do- na victoria ad home de totz sos enemix. so es del dya- ble. e de la carn de totz los a- mix d aquest mont. e de tot cant aquest mont pot far e dire e menassar. Car paci- encia es l escut d aurat que sufre los grans colps per amor de dieu. e cuebre ho- me de totas partz. Et am l escut de paciencia. neguns colps non pot nafrar lo cor. Neguns homs non sap que es paciencia. si non es temptatz. o si non a agut tribulacion. Car tribula- cion es lenglut. e le mar- tels de paciencia. Aysi o dis sant paul. Tribula- tio paciencia o pa. Tribu- lacion obra paciencia. Aysi con lo fornas cant coy et endurzis los teu- les. que son fatz de fanc e los torna ferms e durs con peyra. Ses aquesta vertut neguns homs non es ben esproatz. Aytant pauc con aur que non sa fina si non en lo fornas. Ses paciencia neguns non pot aver victoria en negun fag. Car qui paciencia pert el es vencutz. Ses paci- encia neguns homs non pot venir a perfection. D ayso aver nos eysemple en totz aquels mesties on hom obra demans. D una planta d aur o d argent. si l aurevellier en vol far .Ia. bella copa a la taula del rey. tan soven la met el fornas. e tant soven la met el fuoc. e tantz colps li do- na del martel entro que sia bella copa. Atressi d un vayselh que tantz colps e tantz giramens pren enans com y meta lo vin. Le bons draps del escarnata es tant bollatz els pes dels parados enans que sia ben parat ni apare- lhat per far bella rauba. E la bona annona cant es meduda el camp totas ves es remenada e purgada e- nans que sia messa el granier del senhor. D ayso pot hom pauzar tot aytant de bons eysemples com son de mesties el regiment d aquest mont. Per aquesta vertut es hom fortz conferres. que dompta totz autres metalhs. Et aysi con aur que cant plus es el fuoc e plus s esmera. e plus es purs e tractables. Et ay- si con salamandra que viu el fuoc. Et aysi con li peyson que si banhan es si nuyron el rabeze de las aygas. lo .V. gra. de proeza Costancia es lo .V. gra d aquesta vertut. so es fermetat en tot bon perpauzament. Costancia es .Ia. vertut que fa lo cor ferm et es tant en dieu con torre ferma- da sobre ferma peyra. e con bon albre que ferma ben sarazis en la pregonna terra e non si mou per negun vent ni per tempesta. Ses aquesta vertut non pot hom venir a victoria de ne- gun fag. Cant alcuns bons ca- vallies de dieu a fag alcuna bona proeza de gran ardideza. Adonx li dona le dyables plus fort sant de vana gloria et a- donx es plus fort dedins lo cor e la batalha es plus perilhoza que non era aguda la temptacion deforas. Don dis lo propheta david. que le dyables abat los fortz. a senestre per vana gloria. Lo savi seneca lau- za mot aquesta vertut. E dis que non es vertut que tant ardi- damens passi otra totas a- venturas que li puescan esde- venir. Car menassas non li podon desviar. que non complis- ca son bon perpauzament bens e mals tot o mespreza. lo .VI. gra de proeza De proeza a nom mag- nificencia. so es gran cor e gran vertut. de grans obras complir. Ihesu christ nostre gran fizo- lofe l apella perseverancia. Per aquesta vertut tot cavallier de dieu sufre totz mals e totz trebals. e sosten los grans colps e persevera ses fugir en la batalha per aver la lauzor e la honor e la corona de la victoria. E li fa menar las grans obras que ha en prezas a gloriosa fin de perfection. D aquesta vertut dis sant paul. Omnes qui d en currunt sez unus accipit bravium. Totas las vertutz corron mas son aquesta gazanha lo lo- guier. Totas si batalhan. mas sol aquesta complis s aior- nada e pren lo loguier al ves- pre. Aysi o dis ihesu christ en l avangeli. Qui persevera verit usquez infinem hic salvar erit. Qui perseverara entro la fin. sera salvatz. e non mays autres. Entro aytant saupro parlar li fizolofe d aquesta vertut e non plus. mas li discipol de nostre bon maystre ihesu christ la segueron trop plus aut. segon que nos ensenha sala- mons. Cum consumaverit hon tunc incipit. Cant santz homs que servis a dieu es consu- matz en perfection. Adonx li sem- bla que comensas ben a far cant sent que deuria far grans cans per dieu. que tot cant a fag li sembla .I. bel ment. La vertut e la proeza dels fizolofes. car sol per erguelh e per sa lauzor del mont. E per ayso volon esser nompnat ver- tuos e purgat de iucis e con- quistar vertutz. Mas la vertut e la proeza del santz es atres- si per purgar los peccatz e los iucis. e per conquerre las vertutz ad enant per esser final- ment e principalment lial ca- valher de nostre senhor ihesu christ. Non es lials ni drechu- ries que non vol rendre asson poder son deute. mas per cert iusta can es e mot razona- bla que yeu doni ma vida. e ma mort. per aquel senhor que sa vida e sa mort do- net per mi. E tant cant el val plus que hyeu. aytant li suy plus obligatz. So nosn ensenha sant ancelm. A- questa drechura non poden aysi sufficientmens pagar ni satisfar. segon que nos avem dig desus. Mas en purca- tori et en paradis en satis- farem complidamens. lo .VII. gra de proe- za Lo .VII. gra d aquesta vertutz que ihesu christ y pauzet acuy li fi- zolofe non pogron avenir. sen- tent en aquella paraula de ihesu christ. Beati que esuriunt et sciciunt iusticiam. Bene- hurat son aquilh que an fam e set de drechura. Donx aquilh son verayament bunhu- rat que an montat los .VI. gras de proeza que nos avem desus nompnat. E que an por- tat aco am fam et an set dels .VII. gra. et an montat a lur poder. so es agut gran dezi- rier d amar dieu an tot lur cor. Car en sol ayso si complis tota drechura e tota escriptura. de las brancas de proeza. De proeza si fa .I. trop bel albre on a .VII. brancas. so son .VII. manieras en que si mostra la proeza del ca- vallier de dieu. Car per .VII. manieras de batalhas ven hom a .VII. manieras de victo- rias. E per .VII. manieras de victoria conquer hom .VII. mani- eras de regnes. So son .VII. loguier. de que sant iohan par- la en l apocalpsi. Car aysi con dis sant bernart. Mot es fols qui ses victoria cuia a- ver la corona. L on sant paul dis. que ia coronat non sera qui lialmens non si com- batra. lialmens vol dire segon la ley de proeza. que solia esser an- cianament a roma. Aquel que si metia el camp per conquerre lauzor covenia que nenques aquel que le maystres del camp li menava a contra. Le maystres de nostre camp es ihesu christ. que esprova sos novels cavallies. Aysi con es escrig el libre dels reys. Ihesu christ nostre bon maystre nos es trop cortes e lials. Car el sap ben lo petit poder de cascun. E non sufre que ne- guns enemix nos tempti otra nostre poder. ni neguns aversaris que non venga en contra. non aura poder contra nos. sol que vulham recorre a la iutori de dieu. e que vulham contras- tar segon nostra forsa. e segon nostre petit poder. Car dieus vencera apres la batalha. aysi o dis sant paul. Sant iohan segon que nos avem to- cat. pauza .VII. victorias e .VII. coronas. so son .VII. loguier que dieus promet ad aquels que en portan la vic- toria. La premiera bata- lha que le demonis nos dona es contra pecat mortal. En aquesta batalha neguns homs non es vencutz. si non aquel tant sola- ment que vol esser vencutz. Car si non vol consentir el pec- cat. el a vencuda la batalha. et es mot leugiera a ven- cer a persona que es pros e vigo- roza. Mas a persona accidi- oza e flaca al servizi de dieu es la batalha mot longa e perilhoza. Per so car aytal per- sona es freia e paoroza e ses fervor d amor de dieu sa dis sant iohan. Aquel que si laysa vencer en aquesta batalha cay els lasses del dyable. e non s en pot levar ni desliurar. ni escapar per neguna vertut. Si que per tostemps es e sera el poder del diable. si dieus el me- zeys non l en leva per sa pu- ra pietat. Le peysons intra per si mezeys en la nans- sa. E l aucel per si ven el las. e cuia penre sa vianda. et el pren sa mort. mas per si non s en pot desliurar. Tot aytal es de pecador en aquesta batalha. cant cuia complir .I. malvays dezirier. et .I. orre plazer. el cay els lasses del dyable. et en mort eternal. El poder del dyable es mot grans. pos que ten home en sos las- ses. Car sa dis dieus el li- bre de iob. que non es poder sotz lo cel. que al poder del dyable si puesca comparar. Donx pueys que le peccayres es en sas mans. ia negun temps non sera desliuratz. si lo poder de dieu non lo desliura. que li do- ni cant li playra armas de penedensa. e dolor e contricion de sos peccat. Mas dieus non dona pas aquesta gran. ni pas tut non si podon pentir ni aver dolor ni contricion. ni conoyser lur falhimens. E ia dieus non salvara ho- me non penedent. Donx la mager gran que dieus puesca far ad home peccador en aquesta vida es final penedensa. Car neguns homs non pot esser damp- nat que mora verays penedens e veray confes. Penedensa es l armadura que l apostol sant paul manda penre en aquesta ba- talha. Mas totz homs deu saber que .III. cans fan mestier a persona que es en veraya penedensa. si vol perfiechamens vencer pecat. Premierames contricion e do- lor e repentiment de cor. La .IIa. es confession de boca. La .III. es sufficient esmenda. E satisfa- cion per obra. En aquestas .III. cans es complitz l albres de pene- densa. Si l una d aquestas y de- falh l albres non es complitz. e l armadura es falsada et a- quel que la porta es vencutz. de veray repentiment. Repetiment requer gran dolor e contricion de cor per la offensa de son creator. Et en cant plus greus es e mager la offensa e plus grans deu esser la dolor. Le reys david cant ac greumens dieu offendut per greus peccatz. parlet en aysi de son repentiment. Labora in ingemitu meo lavabo per singulas noctes lectum meum lacrimis meis stratum meuz rigabo. Hyeu ay trebalhat e mon gemiment. so es en plorar. yeu lavaray per totas nuetz. lo lieg de ma consciencia. Yeu arrozaray de lagremas tota ma colca. so es lo repaus de marma que es ma consciencia. Aquel que ha dieu offendut per peccatz mortals. deu plo- rar. e sospirar del pregon de son cor. aysi que totz le cor li fon- da en lagremas. Et am plors et am sospirs. et am dolor deu cridar a dieu merce. con as son trachor et as son layron. que a ga- zanhat la mort eternal e la car- cer d enfern. Homs que es en peccat mortal. es verayamens layres de dieu. Car totz los bens de son senhor que li eran do- nat per gazanhar. e per multi- plicar a despendutz e barre- iatz e mes en .I. azar. Ay- so son li ben de natura de gran e de fortuna. que de tot li coven- ra rendre compte e razon mot estrechament. cant sera apellat per rendre compte. Es si non rent bon compte es en perilh de cors e d arma d esser dampnatz eternalmens. Murtrier es atressi de la fi- lha del rey. so es de s arma que era filha de dieu per gran et a la morta per vil peccat mor- tal. Verays traches es. car lo castel de son senhor que di- eus li avia comandat a gar- dar. so es son cors e s arma a liurat as son enemic mor- tal tot de grat. e tot per non ren ses autra forsa que non li calia mas demandar la iutori de son senhor. so es de dieu. et agra lo deffendut. Ben deu donx menar gran dolor. que si sent en aytal pong. de- nat son senhor. E deu soven lavar am sas lagremas lo lieg de sa consciencia on ses enrodatz lo serpent verinos d enfern. Aytals lagre- mas cassan los demomis del cor Aysi con hom cassa los cans de la coyna amb ayga cauda. de veraya confession. Apres cel que si pot repen- tir de sos peccatz. deu venir a confession. Confessions es la bona serventa que pur- ga ben l ostal. e gieta tota la borda deforas am la pala de la lenga. David el sauteri nos ensenha fort ben a confes- sar. Car .VI. condicions pau- za david que fan mestier as so que la confessions valha ad ab- solver peccatz. La premie- ra condecion es que si fassa savi- ament. et ad ayso fan mestier .II. cans. La premiera es que gar- de ben de cuy si deu confessar. La .II. es con si sia ben pensatz de que si deu confessar. Sant angustin dis que non es dignes d esser salvat. aquel que non vol far per fugir la mort e la damp- nacion del arma. so que faria per fugir la mort e la dampna- cion del cors. car ben deuria hom miltans amar l arma que lo cors. Home malaut per fugir la mort corporal. e per recobrar la sanetat del cors. quer volontier lo melhor me- ge e lo plus savi que pot trobar. Et ayso nos ensenha sant augustin que qui si vol ben e sa- viament confessar. e vol ben la gran de dieu recobrar et esser assout de sos peccatz. deu quer- re tal confessor que sapia liar e desliar. So es que sapia ben peccatz conoyser e ben a conselhar e que aia poder d asolver. e que sapia ben garir la malautia. e pauzar bon remedi. so es do- nar segon lo peccat penetencia. Apres cel que saviamens si vol confessar deu diligentment sos peccatz pensar enans que ven- ga denant lo confessor. E ser- car tot son cor. e tota sa conscien- cia con a dieu offendut. et en sercar tota sa vida. e renembrar sos falhimens an gran paor. Aysi o dis le bons reys ezechi- as. Yeu retordaray totz mos antz am gran amaror de cor. Le peccayres deu intrar en son hostal. so es sa conscien- cia non pas en traspassant con fa iuglar que non esta gayre en son hostal. Car non troba peior hostal del sieu. mas deu aqui longamens estar. et en sercar totz sos defalhimens as son poder. E pensar de que deu rendre compte a dieu et as son luoc tenent. so es al confes- sor que ten luoc de dieu en aquel sagrament. E deu diligentmens regardar l escrig de sa consciencia. Con aquel que deu rendre compte as son senhor. de receptas e de despensas. E deu si pensar que res non pot rescondre ren a dieu. Car dieus o ves tot e- nans que sia fag. Cant ha diligentmens pensat de sos peccatz. so es can greumens e cantas ves. et en cantas ma- nieras aura dieu offendut e peccat contra dieu e contra son prues- me. e lo temps. so es can longa- mens a estat en peccat. e las condicions que podon greviar los peccatz. so es a dire si fon greu- mens temptatz. O el mezeys so procuret. E cant aura am si mezeys de tot ayso con- trastat en l ostal de sa conscien- cia. Adonx s en deu anar co- chozamens as son confessor. Et ayso es la .IIa. can que deu esser en confession que non si tar- di. Aysi o dis lo sant es- perit per lo savi en l escriptura. Non tardes converti ad dominum. Non ti tarzes convertir a nostre senhor. Et ne differas de die in diem. E non queras al- longui de iorn en iorn. D ayso nos es eysemple le bons reys david. que dis de si mezeys. Media noc- te surgebam ad confitendum ti. Hyeu mi levaray de mieia nueg per confessar a tu bel senher dieus. Bona es a- questa doctrina. e de mot bon eysemple. Car mot es de gran perilh la demora per motas razons. Premie- ramens per la condicion del pe- cat. Car peccat es con fuoc ardent que non si pot amor- sar si non am lagremas de con- tricion. e per la vertut de la con- fession. Et hom tenria tot ho- me per fol que veyria cremar sa mayzon. e non corria a l ay- ga. e non cridava aiutori. Apres peccat es mot greu malautia. E la confession es medicina. E sertas mot preza pauc sa sanetat qui si sent malautz a la mort e non dezira que fossa tost garitz. Apres car la mort es mot prop. et en totz luox porta hom la can de sa mort. E car neguns homs non sap lo iorn ni la ora de sa mort. deu fort esser curos de si tost a confessar maiormens. cant si sent en peccat mortal. Per que es obligat a la mort eternal. Car la mort ha aytal costuma que soven pren peccador cant non s en garda. E deuria si hom tenir apare- lhat en aquel estament que volria morir. Car yeu cre que qui sabia lo terme de sa mort. hom y venria mot fort apa- relhat. E deuria si hom pen- sar cascuns en can segur es- tament volria morir. e que en aquel s aparelhes. Apres si le peccayres avia huelhs es- peritals que si pogues vezer en la forma et en l estament en que peccat la mes. El si veyria en las cadenas del dy- able et en la gola del leon d en- fern que lo vol devorar. E cri- daria aiutori a dieu per gran contricion. E querria cochoza- mens lo vicari de dieu per far confession. Apres si le peccayres vezia los bens espe- ritals que ha totz perdutz per pec- catz es si mezeys. e tot son temps. e tot o pot tost recobrar. Per la vertut de la confession mot seria fols si s en tarzava de re- cobrar. Apres si sentia la misericordia d dieu que la tent e lo toca soven al cor et en la consciencia. Aysi o dis sant iohan en l apocalipsi. Ego sto ad hostium et pul- so. Yeu sa dis dieus miseri- cordios estauc a la porta del cor. e buti la conscientia car volria intrar dedins et habi- tar si la trobava uberta e ne- ta. Ay las peccayre si ay- so conoysias tantost ti con- fessarias. Aytant con dieus dona ad home peccador mays de temps e d espazi de si pentir. Aytant lo fier e lo iustizia plus fort de plus dura sentencia cant lo troba pereos e ne- gligent de si convertir. Ay- si gaba dieus als peccadors per david el sauteri. Nisi con- versi fueritis gladium suum ni bravit arcum suum tetendit et paravit illum. Si tost non vos convertes peccados dieus a son arc tendut. et esta totz aparelhatz per vos auci- re. Arc es mot fereoza ar- madura e fier de luenh e sop- tamens. Et en cant ha mays de legor de far sa esmansa en tant fiermels la on si vol et es plus perilhos. Apres si tar- za trop de confessar. oblida so- ven sos peccatz. e iamays non s en poyra ben confessar. Car motz peccatz eysoblida don iamays non li nembrarian. Et enay- si iamays non s en pentria. E con si poyra pentir de so que non sap que es. dieus non salva home non penedent. Per que es ad home mot gran perilhs e sobre gren pe- cat tarzar confession. pueys que si sent en peccat mor- tal. Apres cant es denant son confessor deu dire totz sos peccatz entieramens en des- cubert. con los aura fatz. de maniera que le confessor ve- ia clarames lo cor e la enten- cion d aquel que si confessa. Aysi con le malautz mos- tra tota sa malautia asson mege. Car en autta mani- era meges non poyria dechar los remenis que podon ben ga- rir la malautia. Don dis boeti .I. gran fizolofe e glo- rios santz. que es nompnatz en sancta gleya. Ses severins. Si tu dis el. vols que le surgians ti garisca. coven que tu li descuobras totas tas plagas. Li truant dezayzat que van per lo se- gle nos ensenhan a confessar. si nos en prenem garda. En so que tan enportunament mostran lur pauretat e lur malautia. e meton lo plus layt denant. per plus tost aver almorna. E per aquella mezeysa manie- ra deu mostrar le peccayres totz sos peccatz al plus des- cubert que el pot. per aca- bar misericordia. Et ayso es la .III. condecion que es en con- fession. Apres si deu confes- sar entieramens. Et ayso es la .IIII. condecion. E deu dire totz sos peccatz grans e petitz. e las cirtunstancias i. dels peccatz. E deu premiera- mens annar als .VII. pecatz mortals. de que avem desus par- lat. Et en sercar sa conscien- cia per .I. cascun segon que si sen- tra colpables que non hy deu ren celar ni palliar. ni defen- dre. ni escuzar. ni autre ac- cuzar. Aysi si confessava david que dizia. Dixi confi- tebor ad versum me iniustici- am meam dno. et tu remisisti impietatem pocia mei. yeu dis el am deliberation a dieu et as son luoc tenent confessa- ray ma en iusticia. so es mos peccatz en contra mi. e tu senher mi perdonaras la impietat de mon peccat. Ben dic mon peccat non pas l autruy con fan los ypocritas. que meton aco plus bel deforas. que manifestan lur bens. e cuobron e celan lur colpas e lur falhimens. et a- cuzan los autres per si descuzar. E vezon las buscas en l au- truy huelh. et el lur non vezon .I. trauc. Aytals era le fa- rizieus de l avangeli. que acuza- va lo peccador humil que fazia sa colpa humilment aval el temple es si iuiava es s acu- zava davant dieu. e cridava merce a dieu e dizia. Des propicius esto mi peccatori. Dieus a- ias merce e pietat a mi peccador. Aiysi si deu iuiar totz homs peccayres denant dieu. non pas alleviar sos peccatz mas greviar. Apres deu totz sos peccatz confessar entieramens as son confessor. non pas partir per diverses confessors. Car dieus non perdona a mieias. Apres deu hom confessar totas las cir- cumstancias que grevian pecatz. Car plus greus es .I. peccat en .Ia. persona que en autra. Et en .I. religios que en .I. seglar. Et en .I. prelat que en .I. sosmes. Et en .I. aut home. que en .I. simple. E mager colpa en .I. luoc. que en autre. Aysi con en monestier o en sementi. O en luoc sant. E plus pecca hom en .I. temps. que en autre. Ay- si con en caresma o aiorn de festas. E plus pecca ho as son encient. que cel que pecca ignorant. Apres den hom dire las condi- cions del peccat e de las perso- nas. Car plus greu peccat es rompre matremoni. E plus despuizellar verge. E plus greu an donna religioza. E plus se- gon que l ordes. es plus autz. E plus de dyaque que de subdyaque. e plus de capellan. Apres deu hom dire lo nombre dels peccatz. e tot lo temps. Apres deu hom confessar si fon greu- mens temptatz. o so procuret el mezeys. Car alcuns so procuran que non atendon la temp- tacion. Apres deu hom manifestar tota la can que lo moc ni lo temptet a far a- quel peccat. O autre. Apres deu hom devezir las manie- ras e las condicions dels pe- catz. Premieramens deu comensar al cor e devezir sos pensamens si son carnal o esperital. Los pensa- mens esperitals si son contra la fe. o son per erguelh o per va- na gloria. o per rancor. o per en- veia. o trop d autras mani- eras de peccat. E deu hom gar- dar en sos pensamens si hy a estat. O li an placut o non. O si son am consenti- ment. e de tot si deu hom con- fessar. Apres deu hom dire per cals nembres a plus pec- cat. Motas personas pecan per lur cap trop curiozament azornar. E plus las donnas. e devon declayrar lur conscien- cia si fan aquel adornament per lur plazer. o per trayre autre a peccat. o per trayre lur marit d autres peccatz. Los rigotiers e las co- lors. e l aur e l argent. lo sa- fran e las autras vanetatz si si fan am plazer e per encli- nar a carnals delietz. o per la pompa. o per la vanetat del segle. Tot sera fuoc d enfern ardent e pudent. on cremaran e pudiran tant con dieus sera glorios el cel so es ses fin. E per cascun adornament de va- netat auran special tur- ment. si dessa non fan la pe- nitencia. per .I. cascun ador- nament de sobre fluitat. Et si lo lur coven a por- tar per la vil costuma del se- gle. o per la volontat de lur marit. O per amonestament de lur parens. non an autre conselh mas que oporton am desplazer si si volon salvar. o si volon fugir la sentencia de la yra de dieu. D aquesta vanetat non son pas queti alcuns homes a cuy es mager colpa que en las donnas. Car forma d o- me es pron nobla per si me- zeys. e non li fa mestier aytal poliment. Mas que es senhals de gran corruption. E l escrip- tura apella aytals homes en feminatz. En home deu resplandir vertutz e forsa. non pas molleza de corrupcion ni de frevoleza. E tot ayso deu hom confessar purament am perpauzament desmendar. Apres deu hom confessar so que ha defalhit et en que a dieu offendut per los .V. sens cor- porals. Am los huelhs peca hom mot soven. en follamens regardar las vanetatz del segle. Am las aurelhas fol- lamens auzit maldizens lauzengies. Messonegines chiflas. retrassis. et autras follias. e totas vanetatz am la boca. follamens parlar. O trop beure. o trop maniar. O per odoramens trop si delichar en odors. Aysi com son flos. O musquetz o au- tras cans ben flayrans. Am las mans pecca hom per vils tocamens dezonestz o de si mezeys o d autra persona. sia sa molher o non. De cu- riozitatz en vestimens si deu hom confessar. La .V. condi- cion que deu esser en confession. es com si confessi humil- ment. Car en confession parla hom ses tot meian an dieu que ves lo cor tot clarament. Don le confessor es aqui luoc tenent de l aurelha de dieu. Esso quel aus non sap con homs. mas con dieus. E deu hom dire sos peccat am reverencia et am temor e deu son cor tot hubrir et espandir denant dieu. Car aysi o ensenha la sancta escrip- tura. Effunde cor tuum sic a quam ante conspectum de mer dei tui. leva ad eum manus tuas et miserebitur tui Es pant tot ton cor aysi con ayga denant los huels de nostre senhor dieu ihesu christ. leva ves el tas mans et aura merce de tu. Cant l ayga es espandida d un vaysel. on non remanga color de la geza ni flaor de vin. ni sa- bor de mel. Aysi deu hom espan- dir son cor en la confession. que ni calor ni sabor ni hodor de peccat non y remanga. Ca- lor es la malvayza conversasion cant ha agut perseverat en son peccat e totz los mals senhals La sabor es malas pensas aver en plazer. Aquel reten anca- ras la sabor del peccat. que si deliecha en pensar o en par- lar del peccat. Am dolor et an contricion deuria hom re- nembrar sos peccatz am ferm perpauzament que iamays non y torni. Apres deu lay- sar e fugir las odors dols pe- catz. Alcuns son que laysan lurs peccatz. mas volontiers auzon parlar d aytal ma- teria. E veray penedent deu avet gran abominacion de sol auzir parlar. La .VI. condecion es com si deia confes- sar soven per motas razons. Premieramens per plus con- querre de gran e de neteza. Con es bella toalha que es plus blan- ca per soven lavar. Apres per los peccatz venials. on hom cay mot soven. e soven sen deu hom lavar. Enaysi coven espozar la sentina de la nau. per las gotas de l ayga. que soven hy sobre versan. A- pres per decassar e desliurar lo dyable. Dis si que au- cels si luenhan volonties d aquel luoc on hom lur romp lur nis. e d aqui on perdon lur huous. Apres per apenre si ben confessar. car hus rent maystre. Apres per so car hom oblida mot soven sos peccatz. e deuria los hom soven confessar. Apres per so car hom non sap si anc negun temps fon ben con- fessat entieramens de totz sos peccatz. o si los confesset am tant de repentiment cant li fora mestier a pagar. o deuria hom soven tornar ad aquo que hom non ha soven prom ben fag a son cor suffici- entmens. Apres per si plus humiliar. e per mays aver de meritis. Una vegada fon demandat ad .I. abbat per que si confessava tant soven. El respon- det per so car avia paor que ne- guna ves non fos ben confessatz. Apres car a cascuna vega- da mi remembra alcuna can que no avia autra vegada dig. e car de la confession mi leve alcuna vegada plus humils. Dig avem en cal maniera si deu hom confessar Saber deu totz homs que .V. cans enpachan confession. La primiera can es fada vergonha que hom ha de dire son peccat. Et ayso fa lo dyable que li met davant la vergonha. per claure al pec- cador la boca. Et aquesta fa- da vergonha apella l escrip- tura initto en gola de can. initto es una rayneta ver- da que crida fort en estieu per las trelhas e per los iardins. et es de sobre gran freior e neguns cans non i apara ni ian- goliara. qui la li gieta en la gola. Et aquesta medicina fan los layrons als cans. cant volon secretamens far mal. Mas le peccayres si deu pensar que la vergonha con ha de dire son peccat es grans par- tida de sa esmenda e de sa sa- tisfacion a dieu. Apres deu hom ben sufrir .I. pauc de vergonha per fugir aquella greu confusion que esperan los peccadors al iorn del iuiament. cant cel e terra. e dieus tot cant es veyra e co- noysera e condampnara son peccat. la II. cauza. La .II. can es folla paor de gran penetencia. Don le dyables met en l aurelha del peccador. tu non poyrias far aquesta aspra penetencia vergonhal. ni poyrias laysar tas melhas costumas. Aytals personas senblan ca- val ombrenc a cuy fa paor l ombra. car per cert tot cant hom pot far de penetencia en aquest segle non es mas ombra em comparacion d aquel- la que fara mal son grat ses tot profieg. o en enfern o en purcatori. En enfern si si dampna. En purca- tori si es de say ben confessatz e ben penedentz. Es si el me- zeys si volia iuiar. que fezes aysi son petit poder iamays dieus non lo iuiaria ni mens non l en amaria. la .III. can La .III. can es amor car- nal. Le dyables sap aysi allicar et aglotonir perso- na en l amor de son cors. e tant li fa amar et estimar sos de- lietz carnals que lo plazer d u- na hora e d un moment li fa semblar bunhuransa. Ay- si que per neguna via non vol laysar lo peccat. ni non s en pot penedir. O pensa si que debadas s en confessaria ni o descubreria. puey que le pe- catz non lo vol laysar. Aysi lo fa adormir en son peccat. e l arma perduda e dampnada. reman el brac entro que ven- ia iusticia de dieu. la .IIII. cauza. La .IIII. can es esperansa de longa vida. Don le dyables li met denant los huelhs. Tu yest ioves e viuras longamens deliecha ti e fay ta volontat. prom auras temps de pentir e de confessar. e de far penetenci- a. Et enaysi eysorba lo. que non garda pas ves la mort que lo sec en totz luox. Aysi con peccat non lay- sa conoyser. que el porta am si la can de la mort corporal. so es d estemprament de las humors de que es complexio natz le cors e que la mort ven- ra plus tost que non si cuia. et en tal pong que non s en penra garda. E dieu promet perdon de sos peccatz als verays pene- dens. Non lur promet loguier tro deman sa dis sant gregoris. Cant le dyables ha aysi pres et eysorbat lo peccador. el s en iuoga con fa bon cat de la ra- ta tant cant li plas. e pueys la devora. la .V. cauza. La .V. can es dezesperan- sa aque le dyables mena peccador finalment per la costuma del peccat. Mas hom si deu pensar que dieus perdo- na mot de grat e volontier e tost. pueys que es penedens. e laysa son peccat et es appa- relhatz de satisfar asson petit poder. D ayso avem eyseple. lo layre en la cros. de satis- facion Que pres la confession ven la satisfacion. so es la esmenda de la offensa del senhor segon son azisme. e lo conselh de son mege so es del con- fessor. que deu iuiar del esmen- da segon lo forfag. O en deiu- nis. O en almornas. O en o- racions. O en autras esmendas segon que le peccatz requer. E le pec- cayres deu volontier obezir. con fa le malautes que dezira ben sanetat. Que obezis vo- lontier asson mege. Et aysi con bons filhs que volontier o- bezis as son payre esperital per sa- lut de s arma. Auzit avem cals son las armas de que di- eus arma sos cavallies contra peccat e contra la batalha del mont e del dyable. E qui vencera aquesta batalha non cal temer la .II. mort sa dis sant iohan en l apocalipsi. La prime- ra mort es vencuda per peni- tencia per que escapa hom a la .II. mort d enfern que tot iorn mor e morit non pot. Ayso es la premiera vertut del albre de proeza vencer aquesta ba- talha. la .II. batalha Apres aquesta batalha ven .I. autra. Cant hom si re- pentis de son peccat. adonx li nays en son cor .Ia. novella lus. so es cal penetencia penra e cal vida fara. E son motz d aquels que si retrazon es son vencut en a- questa batalha. Car aysi con dis ihesu christ en l avangeli. Ad tempuss credunt et in tempre tempta- cionis recedunt. A temps crezon et a temps non crezon. Car cant soven alcuna teptacion dezam- paran lur bon prepauzament e laysan penetencia e parton sie de dieu. E son semblant a la balca de la palus. que si- gira a totz los ventz. Mas cant hom ferma son cor en dieu et en pren .I. bon prepau- zament. Adonx es aquesta batalha fenida e vencuda E dieus ferma lo cors. Ay- si con .I. pilar del temple. so es de sancta gleya. sa dis sant iohan. la .III. batalha Apres aquesta batalha ven la .III. contra la carn que si planh e murmu- ra cant comensa a sentir las aspretatz de penetencia e vol- ria tornat as sas vielhas costumas. Salamons dis que nostra carn es aysi con .Ia. folla fena. que qui plus li fa de son plazer. pieger la e plus fa lo contrari. E qui si laysa vencer as sa carn. en ven en mot dura servitut E d ayso es ben figurat en samson. que per so car si layset vencer ad .Ia. folla fenna perdet la flota de son cap. en que era la forsa de son cors. E venc en las mans de sos enemix. que li cre beron los huelhs en la tes- ta. el eysorberon del tot. E pueys lo feron viure a gran deysonor e feron lo morir a gran servitut. Tot ayso fa esperitalmens l enemix ad aquels que si laysan vencer assa carn. Qui aquesta ba- talha aura vencut dieus li promet lo vestir blanc de innocencia sa dis sant iohan en l apocalipsi. la .IIII. ba- thalha. Apres aquesta batalha lo ven as salhir le montz. e dona li fortuna am tota sa roda que lo gira e lo regira a destre et a senes- tre. Et ayso son .II. fort batalhier que venson mot de gent. E plus en son vencut a destre que a senestre sa dis david el sauteri. Car plus fort e plus perilhoza es la temp- tacion que le dyables ufre e presenta d aver honors e ri- quezas e delietz que non es aquel- la que ven d aversitat e de tribulacion. Aysi con de pauretat o de malautia que dieus tramet ad aquels que la primiera batalha vence- ran a destre so es que mesprearan las honors. los delietz e las riquezas d aquest mont. Dieus lur promet las honos los de- lietz e las riquezas de sa gloria e de lauteza del cel. E fara los sezer en son tron am sos se- nadors en son regne. sa dis sant iohan en l apocalipsi- la .V. batalha Iquel que vencera la bata- lha a senestre. so es que poyra sostenir las adversitatz am vertut et am paciencia per dieu. E dieus lur promet la man- na resconduda. so es la gran dousor. e los delietz de peradis. que res non los poyra tolre. Car per la manna que es dou- sa en que cascuns que en mania- va trobava aquella sabor et aquella dousor que dezirava es entendut le grans delietz e la doussor de paradis que dieus ha estuiat as els que per dieu sos- tenon las adversitatz d aquest mont. la .VI. batalha. Apres aquesta batalha seysena. es mot fortz de mals crestians. e mals religios. que son li nembre d entre christ. que per poder perseguisson los fizels cresti- ans. Aysi con antigamens perseguian los martis. E li herege a semblansa de religion perseguian los bons crestians e catholix. Et aco mezeys si deu far en la fin dil segle. que perseguiran li nembre d entre christ los fizels crestians. Et aysso vol dire la bestia que sant iohan vezia ysir del mar. de que avem desus parlat que fara batalha contra los santz e vence- ra los. Li nembre d aquesta bestia si mostra ara ia els mals princes. et els mals pre- latz que per lur gran cobey- cia devoran e discipan. e rau- ban lurs sosmesses. Aysi que la bona gent que estan sotz els an pron martiri de su- frir los greuges que ilh lur fan. Mas aquel que tot o pren en paciencia e sufre tot per dieu. Al eysemple de iob e de totz los martyrs de ihesu christ vens aquesta batalha. Et ad aquel que la vencera promet dieus quel li donara poder sobre sos enemix sa dis sant iohan en l apo- calipsi. la derriera batalha Apres aquestas batalhas ven la plus fort e la plus perilhoza. et ayso es la derriera batalha que fa le dyables ad home. Cant alcuna persona es montada en la montanha de perfec- tion. et ha totas las au- tras batalhas vencudas. Adonx li dona le dyables malicios per vana gloria e per prezoncion que li fa estimar si mezeys. que sia bons e grans amix de dieu. E que tant a fag o sufert per dieu. E fa lo as- segurar en sa drechuta e con- fizar si de si mezeys. Don s esdeven soven que per aquesta confizansa lo fa ca- zer d aut tanbas que non sen pot levar. Aysi con fes el mezeys lucifer. Per que fa mestier a tot caval- lier de dieu que sia savis e discretz e fort avertitz e ben aperseuputz en sa reyre gar- da contra erguelh e contra vana gloria. Car prop del port peris so- ven la nau. qu es traspassa- da segura per l auta mar. Per que fa mestier que endrey- si sa nela a port de salut. So es a ihesu christ am vent fervent d amor e de ferm dezirier. Ayso es la fin de drechura de que avem desus parlat. que ven del don de forsa. e de la vertut de proeza. Con bos cavallies que es ben esproatz en motas batalhas. et a gran talent de mostrar sa forsa es sa vertut per conquerre lo pes en la valor del mont. Per cert qui a gran amor de dieu et am gran fam et an gran dezirier de salut pot vencer aquesta derriera batalha. So es que non quera en ren que fassa si non l a- mor de dieu e la gloria e la honor e la lauzor de dieu. e la salut de s arma. E qui vencera aquesta batalha gazanha lo loguier de que parla sant iohan en l apocalipsi. Que nos promet dieus el mezeys ad aquel que vencera donaray a maniar del fruc de vida que es el miey de paradis. So es ihesu christ el mezeys que dona vi- da perdurabla don tug sieu sant vinon en gloria on los s a- dolla de sas amors e de sas grans. Ayso es la bunhu- ransa que nostre bon maystre pro- met en l avangeli as sos bons cavalliers cant lur dis. Beati que esuriunt e sciciunt ius- titiam qui ipi saturabuntur. Bunhurat son aquelh que an fam e set de drechura. so es de dieu servir et amar. A cuy es hom tengutz per mandament e per tota drechura. Car ilh se- ran s adollat del fruc de vida so es la fin ela perfection d a- questa vertut que es apella- da de drechuta e de proeza. Aque nos mena lo don del sant esperit que es forsa. del don de conselh de la vertut de mina Aysi com lo sant esperit dona vigor e forsa de grans cans enpenre dona acressi conselh per que hom mena a bon compliment lo ben com en pren. Don de con- selh es .Ia. gra que le sant esperit dona. per la cal gran ven hom en gran discrecion de complir e de ben e de ben regir aco que hom en pren an gran delliberacion. .I. savi dis que grans cans son fachas. non pas per armas ni per forsa de cors. mas per vertut de bon conselh. Le sa- vis dis que de sopte conselh si repent hom apres. Per que dis a- pres salamons fay totas cans am conselh. e pueys non ten pentras. Aysi a conselha- va thobias son filh. quer bon conselh a totz tos fatz a savi ho- me. Salamons dis. aqui hon non ha bon conselh. le pobols si decay. et es totz desfatz. Mas aqui es salvatz on ha pron de bon conselh. Le sa savis tulis dis. pauc valon las armas per deforas si bon conselh non ha dedins lo castels. Mas garda ti sa dis l escriptura de mal- vays conselh que non ti a conse- lhes amb ome fol. car fol non ama mas aco que li plas. non pas so que plas a di- eu. L escriptura ense- nha que hom quera conselh als bons. et als savis que son espro- atz el sens et en l esperit de dieu. Atressi deveda l escrip- tura com non demandi conselh als fols. ni als ioves. que se- gon las follias. so es las vanetatz del segle. que es pu- ra follia. Al eysemple de ro- boam filh de salamon. que si conselhet am los fols io- ves. cels am cuy sera noy- ritz. e layset lo conselh del savi. per que perdet la mager partida de son regne. A- quel que ha lo don d aquesta gran. examina los conselhs que hom li dona. e pensa an discrecion. si hom lo conselha ben. e non deu leugieramens creyre. mas deu esproar per cal esperit parla. cel que dona lo conselh. Sene- ca dis que savis homs prova lo conselh. e non crey trop leugieramens. Car cel que cre leugieramens. troba que soven es desceuputz. Apres cel que ha aquest don obezis a bon conselh cant lo troba. car debada quer hom conselh qui non lo cre. Per que dis salamons que ad home fol sen- bla tot iorn que el sia en bona vida. Mas le savis non si confiza de son sentz e quer tot iorn conselh. So es a dire que fols homs mes- preza conselh. e le savis o- bezis a conselh. Le plus profichables conselh que hom pu- esca penre. es aquel que nostre bon maystre dona. So es ihesu christ que es la saviza de dieu lo payre de cuy venon tut li bon conselh. Ayso es lo conselh que el nos dona en l avangeli en so que dis. Si vis esse perfens. vade et vende omnia que habr et da paupe- ribus. Si vols esser perfietz vay e vent tot cant as e dona o als paures. e ven apres me. et auras gran thezaur el cel. Garda e pensa qui es aquel que dona aytal conselh. Ayso es la saviza de dieu lo payre. Ayso es angel de con- selhs que es verays Dieus e verays homs que venc en terra per nos salvar et a conselhar e per nos ensenhar la drecha via d amar a paradis. Ayso es la via de sancta pauretat. per on lo sant esperit mena a- quels que el vol enlumenar del don de conselh. Veri- tatz es que per autra via et en autra maniera si pot hom salvar. So es en la via dels .X. mandamens de la ley. on hom si salva en l estament de matremoni tenent las possessions e las mayna- das e lo regiment del mont. sol l que ben gardi e complisca en obra los .X. mandamens de la ley de dieu. Car la ley comanda ben huzar de las cans del mont. Mas lo sant esperit per lo don de con- selh mena sos plus corals amix per la drecha via de pe- netencia e de pauretat que met ad home sotz sos pes tot lo mont. e tota cobezicia per amor de dieu. Aquest don de conselh purga hom de peccat d avaricia e de cobe- zicia. E planta li en l arma .I. mot bel albre so es ver- tut de misericordia que es aver dolor e compacion d autruy mal e d autruy greuge. en .VII. gras profiecha l albre de mina Set cans son que mot podon moure lo cor ad aver compas- sion d autruy mal et ayso son .VII. grazes per on hom monta en l albre de misericordia. La premiera es natura. Troba si de la natura de las bestias. que neguns aucels non mania autre de sa natura. En aquel libre mezeys si troba que l una colomba nuiyre los pollasses de l autra. cant lur mayre es preza o mor- ta. Trobiat es soven que las lobas muyron los enfantz que atroban gitatz e los defen- don de las autras bestias. et aysso fa sola natura. Ben deuria donx home que huza de razon aver pietat e compassion l uns del autre. que es sos semblans en na- tura. Car tug em creat d una materia e format ad .Ia. forma et ad .I. eysemple aysi con es dig desus. La .II. can es gran. car tug em membre d un cors. so es de sancta gleya don ihesu christ es caps. e l un nembre ha na- turalment compassion del au- tre. Enaysi que tug em reze- mut d un pres. so es del pre- cios sant de ihesu christ. que es es- campatz en la cros per nos rezemer de dampnacion per- durabla. Pueys que le filhs de dieu fon aysi pa- ciens e misericordios ves nos. Ben deuriam nos aver pietat e conpassion l un a l autre et aiudar l un a l autre. Apres tug em frarre d un payre. e d una mayre. per fe e per gran. Car tut em de dieu e de sancta gleya. E l un frayre deu aiudar al autre en sa ne- cessitat. Car als obs co- noys hom sos amix. La .III. es. car mot comanda la sancta escriptura. obras de misericordia sobre totas las autras obras far. Salamons dis gardati que tos caps non sia ses oli. que noyre lo fuoc en la lam- peza per oli. Es entenduda misericordia que deu tot iorn esser en nostres caps. so es en nostres cors. Car lo cor es lo cap principal de tota la persona. Et aysi con l oli noy- re. E garda lo fuoc en la lampeza. E cant lo li defalh lo fuoc estenh. aysi miseri- cordia garda lo fuoc de l a- mor de dieu. E cant lo fu- oc de misericordia defalh el cor. l amor de dieu s amorsa en nostre cor sa dis sant iohan Nota terribile verbum Qui aura la sostancia d aquest mont e veyra son frayre aver necessitat e claura sa pie- tat ves luy. en cal manie- ra l amor e la caritat de dieu esta en luy. Aysi con si di- zia non si pot far. que en aytal sia l amor de dieu. car l oli de misericordia defalh en la lampez d son cor. Le santz homs thobias ense- nhava aysi son filh. Bel filh sias misericordios segon que tu poyras. Si dieus ti do- na de sos bens largamens dona en per dieu largamens. E si dieus t en dona petit. d aquel petit li dona alegra- ment. E ihesu christ dis en l a- vangeli. vay e vent tot cant as. e dona o tot als paures. et amas gran thesaur el cel. Misericordia es la vertut que la sancta escriptura lauza plus ge- neralmens. Aysi con ha aquel- la vertut que mot plas a dieu. Don dis dieus per .I. propheta misericordia vuelh e non sacri- fizi. Sant angustin dis que non es vertut que tant fassa ho- me amic de dieu. con pietat e misericordia. motas gens fan sacrifizi a dieu de deiu- nis e de romavages e de ci- licis. e d autras aspras pe- netencias. Mas a far almor- nas son avar e tenent. Es son motz homes a cuy dieus do- na largamens de sos bens. e fan en mot de sacrifizis non pas a dieu. mas al mont o al dy- able. En so que o despendon en peccatz et en vanetatz a la gloria del mont. et a la offen- sa de dieu. Mas a donar per dieu son dur co arimans Si mina plas a dieu. ben desplas aytant al dyable. Car ayso son las armas per que Le dyables es plus tost ven- cutz sa dis .Ia. gloza sobre lo sauteri. Car dyables non pot sufrir la bona o- dor de lonhement de mise- ricordia. Aytant pauc con le brufols la hodor de la vinha cant floris. Aquesta odor non podia su- frir iudas le traches. Cant la magdalena onhia lo cap de ihesu christ d un mot pre- cios enguent. semblant li era que aco fos can perduda. o mays amera l argent en sa borsa per sa cobezicia. D aytals es senhers e ma- ystres .I. dyable que a nom clau la bossa .I. hermitan lo vi que clauzia las bossas als rix homes avars qui non fezessan almornas. La .IIII. can que deu moure home a misericordia. es la gran largueza de nostre se- nhor que dona largamens a totz segon que ilh son. Sa dis sant iacmes. E fa son solelh luzir e rayar. sobre bons e mals. Con dis ihesu christ el mezeys en l avan- geli. Donx pueys que nostre senhers es tant larx a nos car el nos dona tot cant avem de ben. per que devem esser larx l us al autre. Car enaysi nos o comanda ihesu christ en l avangeli. Es tote misericordes sicum et pater voster misiricors en. Sias miseri- cordios ayssi con nostre payre celestial es misericordios. Le bons filhs de dieu re- cemblar son payre. e d au- tramens non es bons filhs. ni legesmes. Per que nos dis lo sant esperit per lo savi. Sias misericordios e pi- etos als enfans orfezes com bon payre. Et a lur may- re con bon marit. Aysi seras tu filhs de dieu. Car sa dis salamons. Deum honorat que miseretur pau- peri. Mot honra dieu que fa misericordia als paures. Car dieus el mezeys dis en l avangeli. Quod fece- ritis expusillis istis mini- mis michi fecisti. Tot so que fares de ben o de mal ad .I. d aquels petitz panretz el mieu nom. en aytant o prenc con si o fazias a ma persona. Li paures son la petita maynada de dieu. E qui on- ra la petita maynada per ho- nor del senhor. onra lo senhor. Ayso avem mot clar eysemple en mossenhor sant martin a cuy dieus aparec la nueg apres. que ac partit son mantel al paure. E vezia dieus aflubat de son mantel. E dizia assos angels. Mar- tin martin m a cubert de son vestir. La .VI. can es la paor del iuyzi de dieu. car sant iacme dis. Iudicium sine misericordia erit ei. qui non fecit misericordiam. Iuyzi ses misericordia sera ad aquels que non faran misericordia. Ihesu christ dis en l avangeli. que cant venra al iuiamient la sentencia sera donada contra aquels que non auran complidas las obras de misericordia. E dieus fara la sorda aure- lha ad aquels que aras la fan als paures. segon l eysen- ple que dieus pauza en l a- vangeli del malvays ric que layset morir de fam. lo laer assa porta. Per que dieus non lo volc eysauzir que li do- nes .Ia. gota d ayga per re- freiar lo cremament de sa len- ga. cant fon sebelitz en enfern. E las follas verges. que non avian oli en lur lampeas. troberon la porta de paradis clauza. E dieus respondet lur. non say qui vos sias. e re- mangron de foras. Aysi o fa- ra dieus al iorn del iuyzi. als cobezes et als avars. que non portaran en lur mans obras de misericordia. Mas aquels que las portara tro baran tota gran denant lo iuge. et en tota la cort. Aysi o dis le proverbis comuns. Qui bel prezent porta segur sona a la por- ta A dreg sera mauditz. qui am si pietat non au- ra. Car pietat non troba- ra cant dieus donara sa sentencia per dreg confer- mada. Don ia neguns non poyra apellar. e fara con reys sa iusticia. Et apres gitara sa gran escu- minion con sobeyrans esves- ques. Dizent amias ma- lazet el fuoc d enfern perdu- rable. que es aparelhatz a nos et als diables et as sos angels. Ay dieus a- questa sentencia es mot breus. Mas ella es mot dura e mot engoysoza. e greus poyra esser aquel de par- timent. La .VII. can que nos deu moure a far mi- sericordia es le frux que nays d aquest albre que si mostra en motas mani- eras. Premierames en so que misericordia em petra perdon de peccatz. so son las letras dels perdons e de las indulgencias que son estrichas en l avangeli di gran no- tari sant mathieu. Beati misericordes qui misericor- diam consequentur. Bunhu- rat son los misericordios car misericordia trobaran. Apres s en sec aqui mezeys. que si nos non perdonam l un a l autre. dieus non nos perdo- nara. e d autramens non. Misericordia es .Ia. mer- cadaria enque a totz iorns gazanha. e non y pot ren per- dre. Car con dis sant paul. pietat so es pietat so es misericordia val a totas cans. per misericordia nos dona dieus los bens tem- porals. Dels bens temporals dis salamons. honra dieu de ta sustancia. so es de tas riqueas. e de tos bens dona als paures. E dieus ti hum- plira tos granies de blat. e de vin ton sellier. Mas entent ben aquesta paraula que dis salamons. Non dis pas del autruy sustancia no dels autruys bens. Mas de la tieua e de tos bens. Aquels que fan almorna de l autruy tort. no fa plazer a dieu. Mas li fa tant de des- plazer con qui aucizia ad .I. home son filh en sa presencia so es denant sos huelhs. De ton propri ti manda far la sancta es- criptura pietat et almorna si vols que sia plazens ta mi- sericordia a dieu. e si non. non onras dieu. Mas apres manda la sancta escriptura do- nar als paures non pas als rix. E dieus ten promet en l avangeli cent aytans de guizardon. Misericordia es .Ia. semensa que fructifica plus en terra maygra que en terra gras- sa. Alcuns eysemples mi plas aysi de pauzar per mos- trar con dieus multiplica per misericordia los bens teporals. exemplum sanct germani. Troba si de sant german que fo esvesques que venia. Et a leysir de melans demandet as son arquedyaque que porta- va la despensa si avia ren d ar- gent. et el respondet que non avia mas .III. de. car sant german o ama tot donat als pau- res. Et alcuns paures quezeron li almorna el camin. E comandet a l arquedyaquez que lur dones los .III. de. Car dieus era ben poderos de pro- vezir ad els aquella iorna da E l arquediaque a grans penas murmurant e mostrant tot son desplazer. donet los .II. de. e retenc lo ters. Et apres mantenent venc .I. escudier d un senhor que los avia abergatz amelans que lur aportet .X. liber da part son senhor. Adonx sant ger- man sonet so arquedyaquez. E demandet li si avia tout als paures .I. de et el dis que hoc. Si tu dis el non l aguessas retengut. le ca- valhes nos agia trames. .XV. liber. exemplum En la vida de sant iohan l almorni- er. que fon patriarcha d a- lexandria. E per so era apel- latz almornier. per la costu- ma qui avia de far grans al- mornas. Troba si que .I. nobles homs fon raubatz per layros galiotz de tot cant avia. E venc s en complanher al sant patriarcha. Et ac- li mot gran compassion. e mandet li donar as son despen- sier .XV. liber. El despensier non li donet mas e .C.P. Apres .I. pauc de temps .Ia. no- bla donna de la terra aportet al patriarcha .V. sens. liber. que li laysava en son testament et era garida. e volia las pa- gar en sa vida. E sant iohans apellet son almornier. per saber cant avia donat al no- ble home raubat. E respon- det que non mase .C. ser. Si tu dis el li aguessas donadas las .XV. liber. dieus nos agra trames. mil. e .V. sens liber. E fes venir la do- na e demandet li cant li avia laysat en son testament. E respondet la dona. que mil. e .V. sens liber. et ayso entendia ad aver en es- crig. Et aytant avia apare- lhat per portar ad el. E fes regardar lo testament. e non troberon escrig mas .V. cens liber. et aquellas li avia pa- gadas. exemplum sanct grogorii. Sant gregoris recompta de sant bonifaci. que cant era enfantz en l ostal de sa may- re. Avia tan gran pietat als paures que soven lur donava sa gonnella o tot son vestir. am tot so que sa mayres l en batia. Es devenc si .I. iorn que sa mayre ac fac .I. viage. E ganren de paures vengron querre almorna. E le santz enfantz bonifacis donet lur tot lo blat. que la donna sa may- re a campat. E cant la donna fon venguda cuiet ysir de son sens tant fon yrada. El sant enfas preguet nostre se- nhor. E sieu gramer foron tut plens. exempluz Troba si en escrig que .I. paures homs non avia mas una vaca. Et auzi dire as son capellan. que de tot cant hom donava per dieu. dieus ho guizardonava en .C. do- bles. E per aquesta esperansa le simples homs donet sa vaca al capellan an volontat de sa molher. Et esperet longa- mens sa promessa del capellan. E cant vi que trop li tarza- va. tenc si per desceput. e pen- set si que aucizes lo capellan con fals engamnayres. E mot si .I. seras que l annana au- cire. e trobet en sa via .Ia. gran massa d aur. Et entendet que dieus li complia en aco sa pro- messa. E tornet s en alegres as son hostal. Aquestos eysem- ples mostran que misericordia es bona mercadaria que creys mot los bens temporals. Per que dis david el sauteri. Misericor- dia et veritatem diligit des granz e glam daber duns. Misicordia c veritat. e gran e gloria donara le senhers grans en aquesta vida. e gloria en l autra. Ayso es .Ia. gran per que hom creys e profiecha el fruc et en l albre de misericor- dia. Aras direm de las bran- cas d aquest albre per on si de- mostran e s estent l albre de mi- sericordia. et estent si a destre et a senestre per que coven que aia motas brancas. A destre son las brancas de misericordia. que apertenon a l arma so es a las obras esperitals. A senestre son las obras corporals que a- pertenon al cors. A destre ha a- quest albre .VII. brancas. la .Ia. branca de misericordia La primiera braca de misericordia esperital es donar bon conselh a sels que n an mestier. e puramens per amor de dieu. non pas per cobezicia de gazanh temporal. Con fan los malvays avo- catz que prenon servizi a .II. partz. E donan perdemes motz de malvays consels. O per pa- or. O per favor dels rix ho- mes. Mas aquelh que han dieu denant lus huelhs. con- selhan los peccadors per iyr- sir de peccatz. O sels que son foras de peccatz que si gardon de tornar els lasses del dya- ble. E d ayso son tengutz li con- fessor. e li prelat. e li predicador. e totz bons homs en cal que es- tament que sia. et aysso es la premiera branca de misericor- dia esperital a destre. La .II. branca La .II. branca de misericordia es be endoctrinar sos sos- messes en l amor et en la temor de dieu et en donar et en mostrar bos eysem- ples e bonas costumas. Et a payre et a mayre. a lurs enfans que si gardon de pe- cat. e de tota offensa de dieu e de lur pruesme. E qui los nuyra en bonas obras. E que si gardon de iurar e de mentir. e de mals iuox e de mals conselhs e de malas panhas. Maiormens los enfans dels nobles homes devon esser miels noyritz. e miels ensenhatz e miels acostumas en bels ensenhamens. et en honesta conversacion de bels portamens. franx. e larx. e cortes. e de bon ayre. Car a- des vol hom seguir la primi- era en formation. La .III. branca La .III. branca de mian es cas- tiar e repenre los fols e los malvays. de lur follias. Et ayso aperten especial- mens als prelatz et als prin- ces que devon corregir lur sosmesses cant los sabon malvays. cant ilh sufron peccatz. que poyria esquiar. et els si fan passonier de la pena e de la colpa. Neguns bons homs e maior- mens prelatz e senher de terra que an los autres a iustizi- ar. non deu malvestat sufrir entorn si. pueys que la sap maiormens en sa maynada. Car si o sufre e non ho corregis. e non y met conselh aquel que poyria. Ayso es senhals que non es bons en si. so es en sa perso- na. Car hom sol dire. cal se- nhor cal maynada. E so- ven s esdeven que le senhes es a tort deffamatz per sa maynada. Donx per amor e per familiaritat non deu sufrir neguns senhers malvestat entre si. Car el deu plus amar dieu e temer que negun home. ni deu sufrir ad home que dieus y sia lay- damens offendutz. E deu- rian saber li prelat e li princes. que ignorancia non los escuza en aquest cas. Car ilh son ten- gut de saber con lur maynadas o lur uficials si portan en lur uficis. et en tota lur aministracion. Et o devon en sercar et enquerre per bonas gens tement dieu. et amant drechura. Don ilh non seran pas quiti. d aquesta e questa al iorn del iuiament. per dire non o sabia. La .III. bran- ca. La .IIII. branca de misericordia es con- solar e conortar. aquels que son en temptacions esperitals. o en tribulacions temporals. Per bo- nas paraulas. e per bos a- monestamens que non si de- zesperon. o bon cor non lur falha. Aysi o ense- nha sant paul. Confortas a- quellos que son frevols de cor. E sa- lamons dis que es trebalhatz s alegra d una bona parau- la. Et aysi con le cors s alegra en bonas odors. Aysi sent l arma gran dousor. en bon conselh et en bonas peraulas de coral amic. Verays a- mics e corals es aquel que ama en adversitat. Aysi con en prosperi- tat. car als obs conoys hom sos avin. Totz homs deu saber que .IIII. cans confortan fort per- sona que es en adversitat o en tribulacion. La premiera es pensar a las penas d enfern que tant son aspras e longas. que totz los mals con pot sufrir en aquest mont. non es mas su- aus enguens a comperacion de la menor pena d enfern. Don pregava sant augustin nostre senhor. Aysi mi turmenta en mil manieras. sol perdu- rablamens non mi dampnes. Bon sufrir fa la verga que castia per esquivear lo glazi de la mort. E maiormens lo glazi que aucis perdura- blamens de mort que morir non pot. so es la mort d en- fern. Dieus mostra bel semblant ad home d a- mor cant li tramet las ad- versitatz temporals. Car di- eus dis en la sancta escriptu- ra. Yeu corregiy si e castii aquels qu ieu ami. Lo buon com vol me- nar al mazel en graysa hom. Mas aquel com vol laysar viure met hom al iou. e dona li de la guilhon. Gran senhal d amor mostraria le reys ad aquel a cuy prezen- taria a beure am son enap. L enap am qui beu ihesu christ son las tribulations d aquest mont en la cros la primiera salsa am que deu hom maniar son companage. es pensar en las penas d enfern. Ayso es la salsa del vin aygre que tol e deysabora la sabor del vin. so es dels plazers d a- quest mont els delietz car- nals. La .II. can que conforta home en tribulations es pensar el gran loguier de pa- radis. Car sa dis sant grego- ris que fort allevia ad home son trebalh cant n espera bon lo- guier. La .III. can es pen- sar en la passion de ihesu christ. que sufri per nos. E non es res el mont que tant alleuge tribu- lacions temporals con fa ay- so pensar. Ayso nos fon trop ben figurat. el segon libre de la ley. Lo pobol d is- rahel cant fon issitz d egypte et ac passat lo mar ver- melh e vengron a las aygas amaras que non podian beure. E dieus mostret a moys- en .I. fust. e cant l ac mes en l ayga. las aygas foron totas dousas. Aquestas aygas amaras son las tri- bulations d aquest mont. le fust. que endoucesezis las aygas. es l albres de la cros. on lo filh de dieu pen- det per nos. Car qui pensa ben aquella dolor. non es adver- sitatz ni tribulacions que non sia leugiera assufrir. La .IIII. can es pensar als bens. que las tri- bulacions e las adversitatz nos fan. si las saben portar e su- frir pacientmens. En trebals et en tribulations espera dieus sos melhos cavallies. Cavallier non conoys sa for- sa ni sa valor. entro que es en la batalha. Don dis sant paul que paciencia esproa home. E l an- gel sant raphael dis a tobi- as. Per los bens que fazias. e car tu plazias a dieu. mestier fazia que dieus ti esproes en grans temptacions. Apres las temptacions si purga l ar- ma ayssi con aur si purga e s esmera en lo fornas. Et ay- si con le flagis pertis lo gran de la palha. sa dis sant grego- ris. Apres las tribulacions d a- quest mont son medicinas esperi- tals per garir las malautias dels peccatz. Car sa dis sant gregoris. que .Ia. greu malautia fa soven a temprar et a mezurar aquel que en sa sanetat era totz ubris de peccatz. Don nos a- monesta aysi sant gregoris. Non ti sia dura can si tu sufres en ton cors per deforas so per que garis t arma dedintz de ma- lautia de peccatz. Apres ne- guns homs non pot gazanhar la corona de gloria ses tribula- cion. Don dis sant iacmes. Bunhurat es homs que sufre en paciencia sas tribulacions. Car cant sera ben esproatz el recebra la corona de vida. Aquestz .IIII. pensamens da- vant ditz. confortan mot aquels que son en tribulacions et en adver- sitatz. la .V. branca de mina La .V. branca de mina es- perital es perdonar son maltalent. Sa dis sant gregoris que dona sos denies o s almor- na al paure. e non perdona sa mala volontat. non li profiecha. Car dieus non pren en grat lo don de la man tant cant la rancor reman el cor. Per que non perdona l uns a l autre nostre payre celestial non nos per- donara. E cel que non vol perdo- nar dis contra si totas vega- das lo pater noster. Car el pre- ga dieu que li perdoni. aysi con el perdona son maltalent a cels que l an offendut. la .VI. branca de mia La .VI. branca de mina es aver pietat e com- passion de peccador. Ad aquels que son en greuges et en tribula- cions et en pauretat. Car l uns nembres deu confortar la malautia de l autre. Et ayso dizia sant paul. Qui es malautz. et yeu non suy malautz. E sant gregoris dis que aytant es hom plus perfietz cant mays sent las autruys dolos. La .VII. branca de mina La .VII. branca de miseri- cordia es pregar per los peccadors. neys per sos ene- emix. Car aysi o comanda dieus en l avangeli. Pre- gas per aquels que mal vos fan. e mal vos volon. e seres fils de dieu. Car d autra- mens non podes esser fils de dieu. Es si vos non est fils de dieu. non aures en son heretage part so es en sa gloria. Per que es mot grans profietz pregar per sos ene- mix. e per los peccadors. So son .VII. brancas a destre en l albre de misericordia. .VII. brancas ha atressi. a- quest albre a senestre. so son .VII. obras de misericordia que regardan al cors. la .Ia. branca de mina corporal. La premiera branca de misericordia corpo- ral. en payser los paures e los dezayratz. Aysi o amonesta la sancta es- criptura en mot de luox. Don thobias dizia as son filh. misericordia ton pan an los paures. e part lo als sofrachos que moron de fam. Salamons dis. si tos enemix a fam dona li a maniar. es si a set dona li a beure. Ihesu christ dis en l avan- geli. Cant faras gran convit apella los paures. los sex los ranx. e seras bunhuratz. Car ilh non to podon rendre. Mas dieus to rendra e to guizardonara en la resur- rection Tot ayso es contra los rix homes que fan los grans solasses e grans despensas per la vana lauzor del mont. e non an pietat dels pau- res. e deurian aver gran paor. Car aysi lur enpenra com fes al malvays ric gloton. de cuy dieus parla en l avan- geli. que maniava tot iorn e layset morir lo paure as sa porta. Mas a la mort de l un e de l autre si gamiron li hostal. Car lo lazer en porteron li angel en peradis. el ric avar e glot non fon sebelitz en terra benezeta. car escu- menegatz era de l auctoritat de dieu. per que el fon sebelitz el pregon d enfern pudent on ac sofracha d una sola gota d ayga per sa lenga re- freiar del ardor d enfern. Oy las que si tota l ayga del mar li corrria desus sa len- ga non si refreiaria en l ar- dor d aquel fuoc perdurable. que negun temps non si pot este- nher. Per so fa bon payser e nu- yrir los paures. Car per la pietat dels paures es hom quitis e desliures de las penas d enfern. et es segurs de gazanhar la gloria de peradis. Nostra carta es l avan- geli. Don dieus dira al iort del iuiament. Venes benezetz del mieu payre. recebes lo regne del cel. Cant yeu ac fam e set. e nos mi donest a maniar et a beure. so que vos fazias als mieus pau- res. en aquela gran o tenc con si o fezesses a ma persona. la .II. branca .de mina La .II. branca de misericordia corporal es vestir los paures nus. so es a dire. que aquelh que o podon far aiudon a vestir et a causar los paures. Tobias ensenha- va as so filh. viest e cue- bre los nus de tos draps. Yzayas le propheta dis Cant veyras lo pau- re nus. cuobre lo de tos draps. e non mesprezes ta carn ni ta natura. Per ay- tals obras troban els fatz dels apostols. que le santz esperitz mandet a sant peyre ressuscitar de mort .Ia. don- na que avia nom dorcas. o capida. Car vistia los paures sa dis la sancta es- criptura. Ad ayso val l eysemple de sant mar- tin. que avem dis desus. Lo vestir com dona al pau- re es con .I. memorial. que pregui dieu per aquel que fa a- quella almorna. la .III. branca de mina La .III. branca de misericordi- a es prestar als paures evaler et aiudar a lur sofra- chas. cant non trobaran autre couselh. E donar lur lo deute cant hom es sertz que non o pot tendre. Alcunas ves lo prestar val donar. E deu hom prestar puramens per dieu ses esperansa de guizardon. ni de montas. ni d autre logui- er. si non de dieu. Aysi o comanda dieus en l avan- geli de sat luc. Prestas l uns als autres en sa necessitat e non esperes negun guizardon mas aquel de dieu. O perdonar lo deu- te ad aquels que non lo podon pagar. Es mandament en la ley de dieu. Si .I. de tos frayres cay en pauretat. tu non endurziscas ton cors. ni retrayas ta man. tu man levaras al pau- re. e prestaras li so de que ha sofracha. Tot ayso es verayamet contra los huzuries que volon mays recobrar que non prestan. o en demes. o en servizis. o en autras cans. Contra aquels que non vo- lon perdonar pauza .I. eysem- ple nostre senher. en l avangeli. D un sers fellon a cuy sos se- nhers avia perdonat .I. gran deute. Et aquel non volc perdo- nar ad .I. de sos sers .I. pe- tit deute. Per que le senhers revo- quet sa gran. e demandet tot lo deute que li avia perdonat. E mes lo en gran carcer. Ay- tal fara dieus si nos non per- donam l un a l autre. la .IIII. branca de mina La .IIII. branca de misericordia es visitar los paures ma- lautes. Ayso es .Ia. obra que mot plas a dieu. mays que deiunar ni autre trebalh corporal corporal. En las vidas dels santz payres tro- bam que .I. simple frayre deman- det ad .I. sant payre cals es plus grans meritis de deiunar tota la semana. e gazanhar son pan an trebalh de sas mans. o en autra maniera. o servir als malautes. Respon- det le santz homs. que cel que deiu- nava e trebalhava. si si pendia per lo nas non si pot comparar amb aquel que servis als malau- tes. Aytal obra val mot ad esquinar peccatz. Ayso es aysi con .I. remedis contra peccat. Per que dizia iob. Vesita ta sem- blansa. so es lo malaute que es ta semblasa. e ta natura e non peccaras. Dieus ti gardara de peccat. Per aquesta tan pietoza obra. Sant iames dis. que ayso es .Ia. religion sancta e neta davant dieu. Vezitar los ma- lautes. e los enfans orfezes. e las femnas vezoas en lur tri- bulacions. Don hom recompta d un mot gran peccador que passet otra mar. e mes si en l esperital per servir los malau- tes. Et esdevenc li .I. iorn que ac abomination d un malau- te a cuy lavava son pietz. E bec tantost contra son cor d aquella ayga. E trobet la dousa e ben flayrant sobre totas las es- pecias d orient. Et aco fon se- nhals que tut sieu peccat li e- ran perdonat per aquella obra de tan gran pietat. Apres per aytals obras mena dieus home ad estament de perfec- cion. Don dis le santz esperitz per lo savi en l escriptura. Non ti enueges de vezitar los malautes. car per ay- so seras confermatz en l amor de dieu. Apres car dieus o guizardonara mot glo- riozamens. D ayso si recomp- ta .I. eysemble d una qui a- via nom madangiers. que fon mot valent donna. e converti son senhor marit que dezampa- rero totas lurs honors. et adoneron si a servir los me- zels. Per que vengron a mot gran perfection de vida. E fon revelat a la nobla donna maria. qui sos maritz seria sos compas en auta gloria. aysi con era a- gut sos compas en las obras d umilitat. D ayso me- zeys avem eysemple en l avan- geli de nostre veray salvador ihesu christ. que tocava ausas mans gloriozas e sanctas. los mereis. e los autres malautes. e los garia. Es si le reys de gloria venc del cel en terra per garir malautia de peccat. que es plus vils que neguna lebrosa. Per que non deurian li sers. ni las serventas de dieu aver vergonha. ni en dignacion de servir. ni de vi- zitar los malautes. la .V. branca de misericordia La .V. branca de mina es abergar los paures ni avans que non po- don logar hostal. Ayso es una de las .VII. obras de misericordia que plus plas a dieu. D ayso avem motz d ey- semples en la sancta escriptura. Premieramens d abraham cant receup los angels en semblansa de pellegrins. El pro- mezeron que sarra sa molher que era vielha ben de .IIII. ans. concebria et auria. filh que seria apellat yzaac patriarca. Lot que fon nep d abraham car recebia volontier los pau- res. e tenia ospitalitat. re- ceup los angels qui lo desliu- reron del pecat e del perilh de sodo- ma e de gomorra. Per so nos ensenha sant paul. non layses ospitalitat. Car per os- pitalitat an plagut a dieu motz homes. Et an receput los angels. e dieu el mezeys. en luoc dels paures. Non es pas meravilhas si aytals gens recebon los angels. car ilh recebon ihesu christ. sa dis el me- zeys en l avangeli. Qui vos recepit me recepit. Car so con fa ad .I. paure per dieu. dieus o pren en aytant. con si ad el era fag. en sa propria persona. D ay- so recompta sant gregoris. aytal esemple .I. noble home avia acostumat recebre et aber- gar los paures en son hostal. Et .I. iorn volc donar d ayga a las mans ad .I. paure mot dezayzat. Aysi com avia acos- tumat. Et aysi con le bons homs e nobles s aparelhava an gran humilitat. aquel que li sem- blavan paures e dezayrat. lo dezamparet. don el si merevilhet fort de so que li era esdevengut. La nueg apres li aparec nostre senher dieus ihesu christ. e dis li que los autres iorns l avia receu- put en sos nembres. mas aquel iorn l avia receuput en sa per- sona. Apres ospitalitat val mays que abstinencia. ni autre trebalh. Don si leg en la vida dels santz payres. Que en egypte fon .I. sant payre. qui recebia et abergava en son ostal. totz sels que n avian mes- tier. tant cant podia. Et esdevenc li .I. iorn que aberguet amb el .I. bons homs de gran abstinen- cia. E non volc maniar a la pre- guiera del sant payre que l avia abergat. Per que le sant payres li dis. annem bel frayre. o- rar. desotz aquel albre. E pre- guem nostre senhor que aquel albre s encline a la preguiera d aquel de cuy mays li playran sas obras. Et enclinet si al al- bre a la preguiera d aquel que aber- gava los paures. e non pas a la preguiera d aquel que era de tan gran abstinencia mot son escrig de bels eysemples d ospitali- tat. Mas trop seria lonc de comptar. La .VI. branca de mina. La .VIa. branca de misericordia es ve- zitar e confortar cels que son en las cardes. e desliurar qui pot. Ayso nos amonesta sant paul l apostols que dis. Re- nembri vos d aquels que son liatz et encarceratz. Aysi con si nos fosses liat amb els. so es a dire. Visitas e confortas. ay- si con volrias esser vizitatz. si vos sias en luoc d aquels encarceratz. Thobias complia aquesta obra de misericor- dia. et anava per las carces e partia lur tant cant podia de sos bens. e los confortava en sas paraulas. Salamons dis en son proverbi. desliura a- quels. que son liurat a mort. Daniels lo propheta desliuret suz amia. qui era condampnada a mort. E ihesu christ desliu- ret la femna que era sobrepreza en adulteri. e devia esser. la- pidada segon la ley. Non pas per so con non deia ben far iusticia dels mals fachos. Mas que nos volc. en aquel fag ensenhar. cals devon esser en si mezeys. aquilh que an los autres a iuiar. et en cal maniera los devon iuiar. En aquest eysemple nos ensenha ihesu christ .IIII. cans. la primiera es gran deslibe- ration e gran avertiment. e ferm conselh. D ayso si lauza- va iob. yeu escuzava la can que yeu non sabia. yeu l en sercava e l enqueria diligentmens. Et ayso volia dire ihesu christ. en so que el escrivia an lo det en la terra. En l escriptura del det entenden. deliberacion e discrecion. Car ihesu christ non donet pas tantost sa sen- tencia. La .II. can es drecha entencion que hom non si enclini de far dreg per preguiera. ni per don. ni per amor. ni per temor. m per affliction. Et ayso mos- tret ihesu christ en so que cant el a escrig el si dreyset et estet totz dretz. La .III. can es honesta vida. car aquel que iuia los autres deu esser tals en si mezeys con non lo puesca repenre de ren. so es de bons fatz. e de bonas costumas. e de bona e segura consciencia. Car non pot ben los autres azordenar sel que en si mezeys es dezaordenatz. D autramens deu aver paor de la sentencia que dieus donet en l avangeli. Aytal iuiament con nos fares. als autres. e dieus fara de vos. Sant paul dis. En so que tu mal iu- ias los autres. en aco tu me- zeys dampnas. Car tu fas aco de que tu los autres iuias. Ay- so mostret espressamens ihesu christ en so que dis. Qui es ses pecat. gieti la premiera peyra. E cant li iuzieus l entenderon ilh se fu- giron tut l un apres l autre. Car ilh eran plus pecayre que la femna que ilh dampnavan. La .IIII. can es pietat e compassion que le iuges deu aver d aquel cuy deu iuiar. E deu si plus enclinar a misericordia que a dureza de drechura. Car drechura ses misericordia es cruzaltat. E misericordia ses drechura es flaqueza. Aquestas .II. vertutz iusticia e mina son soven nomp- nadas ensemps en la sancta escrip- tura. Car mina vens drechu- ra. E sant iohan boca d aur pa- triarcha de constastinoble. Dis que mays val que dieus nos re- prenna de l ayga mina. que de dura drechura. E sant iacmes dis. que iuiament ses mina sera fag ad aquels que non faran miseri- cordia. Per que ihesu christ el fag d a- quella femna si retornet ves el- la. e desliuret la am gran mi- sericordia. Car iuges si deu enclinar per compassion ves aquel cuy ha a iuiar. E contra sa volon- tat deu iuiar e condampnar. Car si el iuia mal. el sera mal iuiatz al iorn del iuia- ment. Gran pietat es iu- zitar e rezemer. e desliurar los prozomes. E per so volc des- sendre ihesu christ en enfern. per des- liurar las armas dels santz payres. que mot de temps avian estat en tenebras en la car- ce del dyable. la .VII. branca de misericordia La .VII. branca de misericordia es sebelir los mortz. D ay- so es mot lauzatz en l escrip- tura thobias. que si levava de son maniar a grans festas per sebelir los mortz. Ihesu christ en lauza la magdalena en l avangeli. delenguent pre- cios que li gitet en son cap. et escuzet la. que a luy sebelir era fatz. Le santz ioseph d armancia demandet a pi- lat. lo cor de ihesu christ mort en la cros per nos. e sebeli lo mot diligentmens. et am gran reverencia. e lo oys de precios enguent. Li sant payrons. el vielh testament avian mot gran cura que fossan sepelitz en terra de pro- mession. Car entendian que aco era la sancta terra en que dieus devia venir e nayser. E morir e sufrir passion per re- zemer l uman linhage. Mas entencion sebelis hom los mortz el novel testa- ment. Pueys que ihesu christ fon resuscitatz. e fon publi- cada la fes catholica. Nos crezem fermamens que nos ressuscitatem en vida perdurabla al iorn del iuy- zi. E per aquesta fe nos. nos lavam los cosses mortz. e los vistem e los sebelem pietoza- mens am honor e los escon- den en luoc sert con .I. bel the- zaur que tornarem querre a luoc et a temps establit. Mas nos trobam de motz santz pay- res el novel testamet. Ay- si con eran plus esperital. que non ponhavan donrada soboutas. Mas que fos san en terra sancta. Car ayso es la fe de crestians. Car onrada soboutura non ten prom als dampnatz. ni pau- ra soboutas non ten dan als salvatz. Don nos trobam de motz martirs. qui moriron per ihesu christ. an corona de glori- os martyri. que lur corses fo- ron donatz a devorar a bestias et ad aucels. o gitatz purre en vallatz. on en laytz luox. o crematz o ventatz. o gitar el mar. e ges per so non son mens coronatz. Sebelir los mortz es obra de misericordia en temps de necessitat. cant non es autre que o fassa. Maiormens los pau- res de ihesu christ. E de sol ayso es lauzatz thobias. Mas sebe- lir an gran amor de la honor del segle. o per cobezycia de procu- rar las cans temporals. al luoc on es la soboutas. ren d ayso non es misericordia. ni obra esperital. ni plazer a dieu. Mas es grans enperfections. e grans perilhs de peccatz mortals. Natural compacion mou los sarrazins e los iuzieus. e los autres mescrezens sebelir los sarrazins mortz. En cant mays crestians que esperan. la re- surrection dels cors e la glori- fication eternal am las armas. Troba si que le dalfins del mar. cant troba dalfins mort si aiustan e l enportan soterrar ins el pregon del mar. En que natura nos ensenha que devem far. Mas en nos non es pietat ni merces si non aco que fazem puramens per dieu e per compassi- on de nostre pruesme. Con si deu hom far al- morna Motas ges fan motas obras que son bonas en ellas. Aysi con es do- nar almornas e motz autres bens. E car non o fan enaysi con deurian. perdon en lur meriti. Per que mi plas mostrar aysi breumens co si deu hom far al- morna asso que sia a dieu pla- zent. e profichabla ad aquels que las fan. et ad aques que las pre- non guizardonayres. Tres condicions deu hom gardar princi- palmens en far al morna qui en vol aver merce de dieu. de que la fa. A cuy la dona. En la ma- niera del donar. D aco que hom ha lialmens de iust afan. ses ne- guna nota de mal gazanh deu hom far almorna- non pas de l autruy. car dieus non a cura de malvays don. En figura d ayso mandet dieus con non fezes sacrifizi de neguna bes- tia on connogues neguna ta- ca. car dieus ha en gran abo- nimacion aytal sacrifizi. Le santz esperitz dis el libre de sa- viza. Qui ufre sacrifizi de la sub- stancia del paure. fa aytant gran offensa a dieu. con a- quel que aucis ad home son filh denant sos huelhs. Sant augustin dis enaysi. qui pot ni deu donar so que l uns pren alegramens. e l autres o pert en plorans. Per so que hom gar- di de que fa almorna. e de cuy la pren. Apres deu hom gardar a cuy la dona. D ayso dis le savis catons. Cui des videto. Garda a cuy dona- ras t almorna. Bonis benefacito. fay ben als bons so es ad aquels que tu crezes que sian bons. so es a dire non dones tas almornas ad aquels que conoyses en ma- la vida. Aysi con son iuglar hereges. ribautz. iugados. ypocritas. et homes a fa- chatz de paraulas. e de querre e lauzengies. e tut mal ho- me que per lur vida es blaste- matz le nom de ihesu christ en- tre las gens. Car qui aytal nuyre e sosten en lur ribau- darias. si fa passomes de lur peccatz. Empero que lur dona mays per compassion de lur dezay- re que per lur malvestat. O per entencion de trayre els a ben. O per autra bona razon. non es peccatz. mas pot esser pietat. Almorna deu esser dona- da als paures de cuy es obs per la necessitat de prezent o prop- danamens venent. En totas obras deu hom acorre a la ma- ger necessitat. E principal- mens ad aquels que son per ihesu christ paures. Car aquelh son de mays de profieg. per so car son amic de dieu. et ilh e tota lur vida. lur servizis e lur oracions son plazens a nostre senhor. E d a- quels pot hom comprar lo reg- ne del cel. E gran pietat es dels paures vergonhos que non son paures per lur col- pa. Et atressi de femnas vezo- as. o d enfans orfezes. e d aquels que son mels e despoderatz. Es si es hom tengut a totz per lo manda- ment de dieu. Mas mot es hom tengut plus als sieus. E so- bre que tot a payre et a mayre maiormens per la honor de dieu. que o comandat el primier man- dament de las .II. taulas. hon- ra ton payre e ta mayre. per so que longamens vivas en la terra dels vivens. Troba si de la ganta e del falcon que nuyron lur payres. cant son mels que non si podon per cassar. Don nos en- senha natura. con deu far ben as son payre et as sa mayre. e qui non o fa es desnaturatz. e peca contra natura e contra dieu. per que es dretz que li es devenga en aquest segle a breuiament de sa vida. e totz tre- bals. Apres deu hom aver ma- niera de far almorna segon .IIII. condicions que y pauza la sancta es- criptura. La primera es con la deu donar de bon cor e de clar. Car dieus garda plus lo cor que las mans. Don dis sant gregoris. que dieus garda en tot son sacrifizi. Non cant hom dona. mas de cal cor o dona. Et ayso nos dona ad entedre ihesu christ en l avangeli. Cant lauza la bona donna que ufri al temple .II. pogeas De que dis ihesu christ que mays avia aquilh ufert que tut li autre que ufrian grans thezaurs. Plus plas a dieu .Ia. pogeza que .I. pau- re home dona de clar cor am devocion. que si .I. ric homs donava .C. marx tristamens e ses de- vocion. E dis le santz esperitz per lo savi. fay bella cara en totz tos dons. E sant paul dis. que dieus ama alegre donador. Donador alegre ama dieu. Alcuns respondon als paures duramens et an vilanias que los apella layrons. et aytal mani- era non plas a dieu. E contra ayso nos ensenha le sant esperitz Per lo savi salamon. A la iustament dels paures ti fay benignes e cortes e fa- miliars. La II. proprietat d almorna es com non fassa trop esperar. Salamons nos ensenha. Non digas a ton amic so es al paure cuy ti tramet ihesu christ que es tos corals amix en luoc de si. Vay t en e torna de man. com tu li puescas far al morna de mantenent. E dis En autre luoc. Non perlongues ton don al sofrachos. so es a dire que non lo fassas aten- dre. si li podes tantost do- nar. Ayso es contra alcuns rix homes que fan los paures tant cridar apres els. que ben lur vendon l armorna que lur fan. Le savis seneca dis que neguna can non es plus car comprada que so con compra en pregant. Et ayso es le proverbis comuns. trop com- pra que espera. D aquesta espera deu hom aver paor. li ric avar. que esperan de far almorna tro a la fin. E cuian adonx satis- far de lur peccat. cant donan e laysan so que plus non podon tenir. Almorna facha en sa vida es la lanterna am lo lume com porta d enant si. O message de gran senhor que s en premayra per aparelhar bon hostal. Et almorna fa- cha apres es la lanterna an lo lume con porta apres. e messa- ge las e greniat. que ven tart apres son senhor a l ostal. per cuez sos senhers es mal servit. La .III. condicion d almorna es com doni e parta sas al- mornas segon lo poder d aquel que la dona. e segon la condicion d aquel a cuy la dona. e segon la necessitat. E d ayso dis .I. savi. Dona a dieu segon que el ti dona. Thobias di- zia as son filh. segon ton poder sias pietos e misericordios. Si dieus ti dona largamens de sos bens. dona en a dieu lar- gamens. E si as petit dona en liberalmes segon ton poder. La .IIII. condition d almorna es con las fassa humilmens. et an devocion. non pas am bufa- na ni per vana gloria. ni mespre- zant los paures. Mas far almorna secretamens. Car le sant esperit dis per lo savi. Escout l almorna el senh del paure. E sant gregoris dis. basta que aquel veia t almor- na e tos bens de cuy n esperas esser guizardonatz. Ihesu christ dis en l avangeli. Cant tu faras al- morna. non sapia la man se- nestra so que fara la drecha. Per la senestra es enteduda va- na gloria. o carnal affection. Per la drecha s entent entencion e profieg esperital. so es que si fas- sa puramens per dieu. Non entent pas a dire li sancta escrip- tura. con non deia far almornas et autras bonas obras aperta- mens davant la gent. mas per dieu onrar. e donar bon ey- semple de far ben a la gent. Car dieus o comada en autre luoc en l avangeli. Aysi resplandra vos- tre lunis davant los homes. que veian vostras bonas obras e glorificant dieu nostre que es els cels. Mas repren la sancta escriptura pecat d ypocrizia. que si fassa per entencion de mostrar si bons davant la gent. ni per vana lauzor. ni per lo plazer dels homes del mont. Tant so- lamens si deu far perdonar gloria et honor a dieu. e per plazer a dieu tant solamens. Non es lials servens que a vergonha de ser- vir son senhor davant la gent. Ayso es contra aquels que si laysan de far ben. o de parlar de dieu o de far penitencia e de mostrar alcuns bons eysemples. que poy- rian o sabrian mostrar. A la honor de dieu. et a la hedifica- tion de lur pruesme. E laysan s en per fada vergonha del par- lar de la gent. Per que dis sant gregoris. Non cures lo iuyzi de la gent que que fassas de ben. sol que ta entencions sia drecha de- dins. E david le propheta dis. Motas pas es ad aquels que coralmens aman dieu. Car en amar dieu. et en far bonas obras per dieu. non ha escandol. ni mal ey- semple. ni neguna vergonha. Mas sobeyrana honor. Servire don regnar en. Ser- vir a dieu es ufici d angel. Qui demandana al mager prin- ce de totz los angels. cal uficias tu. El respondria ser- vir a dieu. Grans honors es ad home. aver ufici d angel Aver vergona de far alcun ben per dieu es sobre gran follia. Alcus grans homes fan motas almornas. mas non an amor ni familiari- tat. a paura gent. ni si en- clinarian. mas los mespre- zan sol per aco car son pau- res. Aytal an pauc de ihesu christ. e pauc lur tenon de profieg lur almornas. Le santz homs iob que era reys e grans homs en terra. si glorificava del amor dels paures. e di- zia. Non mespreziey lo tras- passant per so car lo vezia nus ans li doniey que vestis. Mot prenon de dan li rich o- me. car non an familiaritat an los paures de ihesu christ. que an verayament esperit de sa- lut. e conselh de veritat. Aquel los enclinarian a motz amot de bens. e lur dezamonestari- an motz de mals. aque s esten- don es s alargan. Et ayso es per los consels. e per las companhi- as que an dels amix d aquest mont. E cuy es tota cobezicia e tota vanetatz es son lur ver afflatador. Alcunas personas son que fan motas al- mornas e motas bonas o- bras. mas car non laysan lur grans peccatz. ni si laysan de far motz de mals. Aytals sen- blan lo fol que bastia d una part sa mayzon. e d autra part d esbastia. Per que dis la sancta escriptura. si vols plazer a dieu. aias premie- ramens merce de tu mezeys e de t arma. Car qui assi mezeys es mals. a cuy sera bons. Aysi con si dizia la sancta escriptura. qui assi mezeys es malvays. non pot esser bons a negun D ayso dis sant augusti. Qui azordena- damens vol far almorna. as- si mezeys deu comensar. M- ays deu amar s arma. que tot cant es apres dieus. Neguns homs non diria. que aquel non auria pietat ni compassion de sa may- re paura e malauta. que fos pietos. ni agues compassion ni fos misericordios. per cant que fezes de pietatz als autres. Atressi pot hom dire. que aquel non ha pietat ni misericordia qui non a cura de s arma. E procura maiormens cant es malautz a la mort e d espulhada de totz bens. so es cant es en peccat mortal. Del fruc del albre de misericordia parla david el sauteri. Bunhurat es que entent sobre los dezay- zat sofrachos e paures. Car el mal iorn del iuyzi. cant la yra de dieu venra sobre pe- cados. los desliurara nostre senhers de tot mal. e de damp- nation eternal. E los conservara e los vivificara. e los fara bunhuratz en la terra dels vi- vens. Ayso sera al iorn del iuyzi que s apellara en la sancta escriptura. iorn d ira. iorn de caytivier e de miseria. iorn de gran amaror als dolens peccados. que non auran fag mi- sericordia. car ia non trobaran misericordia. Adonx dira le iuges. Annas malazetz el fuoc d enfern que vos es a- parelhatz an los dyables puces d enfern. et am totz sos angels dampnatz. Yeu ay agut fam e set entre vos. e non mi donest a maniar ni a beure. yeu suy agut ma- lautz. e non mi visitest. E di- ra aysi tot arrenc totas las .VII. obras de mina. Mas silh que las aura complidas. se- ran mes en possession del regne del cel. Aysi o dis el me- zeys ihesu christ en l avangeli. que se- ra iuges. Venes a mi bene- zet del mieu payre. prenes la possession del regne del cel. que vos es aparelhatz. deus lo comensament del mont. Car las obras de mina. qui vos aves complidas per la mi- eua amor. e per ma honor. en mos petitz pauretz. Tant caramens las vos grazisc e tant gloriozamens las vos guiardonaray. com si m a- guesset servit en ma propria per- sona. Gran honor fara dieus aquel iorn as sos amix que enaysi los logara. e tan autamens los guizardona- ra de las obras pietozas. e misericordiozas que auran complidas en sos pauretz. Et ayso es .Ia. razons. car ilh an alougat la vi- da als paures que non si po- dian aiudar en aquest segle. Dretz es que dieus lur allogui lur vida en la vida perdurabla. que ia- mays non aura fin. E car ilh an atressi agut pietat dels paures que son nembres de ihesu christ en terra. e los an con- fortatz e sostengutz en lur adversitatz. Dretz es que dieus aia dels pietat en la fin e los desliure de totz mals. e de totas adversitatz. e de tota miseria. Ayso fa dieus cant los coronara en la gloria perdurabla. que los vistra totz de gloria am sos angels en son regne. e los abergara sancta mi- sericordia. Aysi fenis le tractatz de mina. Deo gratias AMEN. Aysi comensa del don d entenment e de vertut e de castitat La sancta escriptura nos ensenha .II. vi- as per on hom pot venir a vida perdurabla. La primiera s apella activa. Per so car es en trebalh de bo- nas obras. et entent a perfi- eg de si e de son pruesme. La .II. es contemplativa per so car es en repaus de sa con- sciencia. e non entent si non en dieu conoyser. et amar e luenha si tant con pot dels ne- gocis temporals. E sembla oc- cioza et adurmida cant als .V. sens corporals per deforas. Mas ella es ben velhans d espe- rans dedins el cor et en l ar- ma et en l entendement a pen- sar de dieu et a conoyser et a- mar. et estar contuniamens am dieu e non dezira si non dieu. e totas autras cans dezampara per dieu. Et ancaras dezira esser partida dels cors mor- tals tant ardentmens dezira aquella vida eternal so es esser am ihesu christ. Aysi con dizia de si mezeys le glorios apos- tols sant paul. Gran ta- lent ay de morir. et esser am iheshu christ. La premiera via es en batalha el camp de bonas obras on si esproan li caval- lier de dieu. La .II. si repauza a dieu en la cambra de neta con- sciencia. la premiera si es bata- lhar con puesca plazer a dieu en sos nembres paures. La .II. entent que dieus la pasca e la s adolli de sas doussors. e de sanctas aspiracions de claras re- velacions. e de confortamens esperitals. La premiera es figurada en sancta martha. que era fort curoza de payser ihesu christ es sos discipols. aysi con es escrig en l avangeli. La .II. nos es figurada en sancta maria magdalena que sezia als pes de ihesu christ. es si s adolla- va en las dousors de sas pa- raulas. La premiera es la via d intrar en la .IIa. Car neguns homs non pot venir a vida contem- plativa. si non es premieramens ben esproatz e ben exercitatz en vida activa. Li dons e las vertutz de que avem parlat de sus apertenon a la vida activa. Li dons e las ver- tutz de que volem parlar aras am la gran del sant esperit. so es as saber del don d entendement e del don de saviza nos azordenan en la .II. vida. so es a la contemplati- va. Vida contemplativa. esta en .II. cans. aysi con nos a- vem parlat de sus. so es en veraya conoysensa de dieu. et en profie- cha amor de dieu. Lo don d entendement nos mena a per- fection de veraya conoysensa de dieu. Lo don de saviza nos mena a perfection d amor. Aysi parlarem premieramens del don d entendement. segon que le sant esperit nos en donara gran. Segon los sans doctors de la sancta escriptura. don d entende- ment non es autra can. mas .I. lum. et .Ia. clardat de gran. que lo sant esperit tramet en l arma per cuy l entendement d ome si le- va e ses clarzis en conoyser son creator. en las cans esperitals com non pot vezer an los huels corporals. E dona a vezer et a conoyser atressi. totas las cans que apertenon. a la salut de l arma com non pot vezer per razon natural. ni per entende- ment d ome non y pot hom ve- nir. Don d entendement s a- pella lum. car enlumena e purga l entendement natu- ral d ome. de las tenebras d ignorancia. e de las tacas de totz peccat. Car aysi con le lums materials esclarzis las tenebras e las escurzi- tatz de la nueg. e fa claramens vezer las cans corporals. Tot enaysi aquest lume esperital. so es lo don d entende- ment purga et esclarzis. et enlumena los huelhs. de l arma asso que cognosca cla- ramens e sertamens. tan sert cant hom pot conoyser en aques- ta vida mortal. son dieu. son creator. e las creaturas esperitals. so es los angels e las armas. Et aysi con son los mandamens de la ley. e los consels dels avangelis. E los articles de la fe de que avem desus parlat. Aquesta cono- ysensa non pot esser. si non en arma ben purgada e ben neta. Car aysi con huelhs malautz e cassidos. o laganhos non pot esgardar lo lum. mas s en eysorba plus e s en afle- gis on plus clar es lo lum. Tot atressi entendement d o- me cant es de si non pot ve- zer lo lum esperital. mas s en eysorba si non es ben netz e purgatz de tota taca d error e de tota lageza per lo lum de la fe que purga los corages sa dis la sancta escriptura. Mas lo don del sant esperit. don nos perlan. Aysi conplis e per fa aquesta pur- gacion. et aquesta neteza del ar- ma. porta aco per que sancta arma es enlumenada. d aquest clar lum d entendement. puesca co- noyser dieu e vezer tot cant mestier li fa a salvacion. Et ayso vol dire ihesu christ en l a- vangeli en so que dis. Bunhurat son aquelh que an net cor. car dieu veyran en la vida prezent per lo lum de la fe. confortada per lo don del sant esperit. que es verays entendement. Et en vida perdurabla lo veyran cara e cara. sa dis sant paul. Aquest don osta tota la geza del arma. e la nedeia perfiecha- mens de tota taca. Et especial- mens de tota taca de luxuria car qui d aquesta taca es tacatz. el es totz orbs. et a perdut los huelhs del cor. so es razon et entedement. e non pot conoyser ni entendre son creator. ni las cans que fan mestier a la salut de l arma. Enaysi con bestia que non ha sens ni razon. Per que dis david el sauteri. Homs a cuy di- eus a fag tan gran honor que l aia fag assa ymage. et as sa semblansa que podia e devia enten- dre e conoyser et aver am si lo creator. non o ha entendut. mas ha gitat purre son entendement et essi comperatz aiument. et es si fatz semblantz a las bestias. que non an negun entendement. Le peccatz que plus fa home bes- tial es peccat de luxuria. e que plus fa home compar a vils bes- tias so es a porx et a iumertas et a cans e gossas. Mas lo don d entendement. que enlumena los huelhs de l arma fa pur- gar del cor tota lageza. et es- pecialmens lageza de luxuria. E semena e planta el cor .I. dezirier clar e net. e de viu- re en puritat. et en neteza. et en beutat de clara vida. Don nays el cor .I. trop bel albre que porta mot de flos e de frux. so es vertut de castitat que mena home ad aquella bunhuransa que dieus promet en l avangeli. Bunhurat son aquelh que an net cor. car son digne de ve- zer dieu en sa magestat et en sa gloria cara e cara. per so car ilh auran los huelhs del cor ben purgat. e ben en- lumenat del don d entendement. Aquest albre de castitat creys e monta enaut per .VII. gras. Aysi con li autre de que avem parlat en las autras vertutz. Lo premier gra de castitat Neta e pura consciencia es lo premi- er gra de castitat. Ayso es la razis d aquest albre. Car ses puritat de consciencia ne- guna castitat non plas a dieu. Aquesta castitat. e aques- ta neteza requer que hom garde son cor de malvays pensamens. e que non cosenta avils plazers de malvays deziriers. Car qui recep en son cor mals pensa- mens e vils consentimens de mals plazers. e de fols deziriers non es castz denant dieu per cant que si gardi del fag. Car per sol lo consentiment seria hom dampnatz. si moria no pene- dens. Tres cans son que mot valon a conservar neteza de con- sciencia. La premiera es volon- tier auzir la paraula de dieu e los sermons. Don dis ihesu christ as sos descipols el sermon de la cena. Vos en aras tut net e tut purgat per lo sermon que yeu vos ay parlat. Car pa- raula de dieu es aysi con .I. bel miralh. enque hom pot remirar e vezer totz sos de- falhimens. e las tacas de sa consciencia. La .II. can es pura et entiera e veraya confessi- on que es lo lavador. on hom si deu soven lavar la sancta es- criptura dis el libre dels reys. que elizieus lo propheta dis ana aman prince de siria qui era totz lebros. que si laves .VII. ves el flum iurdan si volia esser pur- gatz de sa malautia. E cant si fon lavatz el si trobet totz sans e netz e purgatz e garitz. Flum iurdan vol dire en l es criptura torrent de iuiament. E significa confession on hom si deu iuiar am gran dolor et an repentiment de sos peccatz. Aysi que I. rius de lagremas nasca e corra per los huelhs sobre to- ta la cara. E tan tost tota la lebrozia d aquest mezel sera garida sol que aysi si lavi. per .VII. vegadas. So es a dire que si confessi entieramens de totz sos peccatz. Aquest nombre .VII. si pren universalmens en la sancta escriptura per totas vega- das. Don dis sant bernart ad .Ia. verge. Ama a cuy pla- zes so es a dieu. Ama asso per que plazes. Ama confession. Car per aquella yest amada. A- ma confession si deziras veraya beutat. L escriptura aiusta beutat an confession La .III. can es renembransa de la sancta pas- sion de ihesu christ. Car negun mal pensament non pot estar en cor que soven pensa e recorda la sancta mort de ihesu christ es sa doloy- roza passion. Car ayso son las armas que plus tem le dya- bles Car per aquella fon vencutz. e perdet son poder. Ayso nos es trop ben figurat en la sancta es- criptura. El serpent de leram que moyzen pendet el dezert. en .I. palm tan aut que tot lo pobol lo pogues vezer. E cant las serpens del dezert avian pong alcun del pobol. Tantost cant esgardavan ves lo serpent pen- dut eran garitz. Lo serpent del metalh pendut. el palm significa lo precios cors de ihesu christ pendut en la cros. Ayso es lo serpent ses verin don fon tra- cha la triacla de nostra salut per so que qui si sentria pong de las ponchuras del verinos ser- pent d enfern. esgardi am co- ral amor et an compassion lo serpent ses verin. So es ihesu christ sus el palm de la cros mort e crucifiat. E tantost sera garitz e desliures de las temptacions del dyable. AMEN. Lo .II. gra. Lo .II. gra per que aquest albre de castitat creys e profiecha. es gar- dar sa boca es sa lenga de va- nas paraulas que tornan aribaudarias et en dezo- nestatz. Car per lo vent de follas paraulas aviva so- ven et abraza le dyables fuoc de luxuria. Don dis la sancta escriptura que peraula de folla femna e de vil es ar- dens e cremans con fuocs. E sant pau dis. Corrompon per cert bo- nas costumas malas pa- raulas. E qui volontier las dis o las aus dire per cert mostra senhal que non ama castitat en son cor. Car so que es dedins lo vaysel. co- ven que venga al dozilh. e non pot iysir del sac mas so que es dedins. Pueys que las paraulas son orrezas e vanas erbaudas so es apert senhal. que la lageza e la vileza es dedins el cor. Car ihesu christ non pot mentir que dis en l avangeli. De la obediencia del cor parla la boca. Lo .III. gra. Lo .III. gra es ben gardar los .V. sens corporals. los huelhs de fol esgardar. las aure- lhas descoutar. follas pa- raulas las mans de fols to- camens. Lo nas de fols odo- ramens que a flaman soven lo cor a mals pensamens. E la gola sobre tot de salsas e d especias. e de sabors agu- das e caudas en viandas. En lectuaris et en fortz vins e saboros que escalfan totas las mezollas del cors. e los fan escumar en luxuria. Aysi cortezament o dis tot plan sant bernart. Le ventres engray- satz e s adollatz de viandas e de condutz. leugieramens e tost escuma en la vileza de luxuria. Los .V. sens son las .V. por- tas de la ciutat del cor. per on le dyables e la mort intra soven li propheta los apella las .V. fenestras de la mayzon. Per on la mort intra soven el cor. Mot homes sans e vertuos son cazug e mort e desceuput. car non gardavan ben aquestas portas. Es si voles eysemples. Qui fon anc plus fortz que sanson ni plus santz que david. ni plus savis que sa- lamons. Empero tut aquest .III. pecqueron greumens. e foron desceuputz per femnas. Per cert si els aguessan ben gardat aquestas portas ia l enemix non y fora intratz. ni agra pres ni derrocada lur forsa. Car sa dis sant iheronemes que la torre del cor non pot esser preza si las portas non son ubertas a la ost del dyable. Neys le fizolofes parlan per sol la fa- ma e la lauzor del mont s estu- diavan aver motas vertutz. E fugian els dezertz luenh de las habitacions dels homes per tal que non poguessan ni ve- zer. ni auzir. ni sentir. cans de- lichablas al cors per que la for- sa de lur cor si poguessa a mollegar. e sobre tot que non perdessan castitat. Li autre per so que la cura del mont non los enpaches a pensar et ad estu- diar contuniamens en lur fizo- lofia si fazian crebar los huelhs en la testa per so que non vissan cans que lur destorbes la con- templacion de lur estudi. Los .V. sens corporals son aysi con caval que corre ses fren. e fa soven cazer son senhor. Mas cor- net e pur et amic de castitat reten aquest fol caval. am lo fren de razon. lo .IIII. gra. Lo .IIII. gra d aquesta ver- tut es aspreza de vida. Metre los delietz de la carn desotz los pes. que no sia- rebella al esperit ni a la razon. Car qui vol amermar e del tot amorsa lo fuoc de luxuria. deu sostrayre la lenha. e las autras cans que azescan et afla- man lo fuoc. So son li delieg e li ayze del cors. que abrazan et escalfan et afflaman lo fuoc pudent de luxuria. Don dis sant bernart. Castitat peris en delietz. La sancta escriptura dis que le brayes de iheremias lo pro- pheta s apoyridet iusta lo fluvi de l ayga. Castitat que es significada per lo brayer peris en l ayga dels delietz corporals. Per que si vol gardar de cremar. deu lunhar de son cors aquellas cans que aflaman lo mal fuoc de luxuria per ver- tut d abstinencia e d aspreza de vida. Escrig es el libre de daniel. que li .III. enfans. Ana- nias. azarias. mizael foron salvatz del fornas de babilonia. per so car huzavan de grossas vi- andas. E car non volgron hu- zar de las viandas delicho- as de la taula del rey. per lo for- nas de babilonia es enten- dut escalfament de luxuria que afflama per glotonia de la gola. e per delichoas vian- das estenh per abstinecia e per aspra vida. Don dis .Ia. gloza sobre l avangeli de sant mathieu. En la bathalha de ihesu christ premiera- mens deu hom penre sas ar- mas contra la gola. Es si la gola non es premieramens vencuda e refrenada. per nient fan hom la batalha contra los autres vi- cis. E dis aqui mezeys .Ia. autra gloza. Que le dyables vencut en la batalha de la gola non tempta iamays de luxuria. lo .V. gra. Lo .V. gra d aquesta ver- tut es fugir malas companhos e las ayzinas de pecatz. Motas personas cazon en greus pecatz per malas companhias que s en fo- ran gardatz. Aysi con le le- vans corromp la pasta. e la tor- na as sa sabor. Tot atressi mal- vayas companhias corrompon bonas personas e lur tollon bon nom. Una poma poyrida entre las sanas corrompon las autras. si ella y esta longa- mens .I. sol carbon viu cremant abraza totz los autres car- bons que si tocan entorn luy. David dis el sauteri. Am los sans seras sans. et am los pervers setas per vers. Con si diyses si vols gardar ta neteza eta casti- tat. sec bonas companhas de personas castas e netas. Car si tu segues la companhia de malvayas personas corrompu- das. tu seras aytas con els son. Car coven con sia fols an- los fols. sa dis la sancta escrip- tura. Atressi fa mestier a fugir follas ayzinas de pec- catz. Aysi con es estar sol e sol en luoc sol. et en temps sospi- chos. et am personas sospicho- as. Nos trobam el libre dels reys. que amon que fon filhs de david corrompet ta mar sa sorre car estava. am bella sol e sol. La molher de phuti- far. cuiet corrompre ioseph en egypte. cant venc ioseph en la cambra on ella era sola. volgra peccar am luy. Mas el s en fugi con savis. e non volc dieu offendre per plazer ad .Ia. folla femna. Per que dieus ley sauset en aquel temps sobre tot egypte. Per ayso nos amo- nesta sant paul. fuges fornications. so es a dire. fuges las ayzinas e las hucayzons que nos podon moure a fornicacion. so es a luxuria. Non es tan bella victo- ria en aquesta batalha con fugir follas ayzinas. Don nos trobam en genezi. que es lo premi- er libre de la ley. que l angel dis a loth. que s en fugis de la ciutat de sodoma e de totas sas encontradas. Car non laysa pron laysar lo peccat que non fug las ayzinas e las hucayzons del peccat. Et ay- so es iysir de totas las en- contradas de sodoma. Proverbis es comuns que tant va le broquez a l ayga tro que la reman le brossons. E tant va le parpalhons entorn la fla- ma tro que si crema. Atressi si pot hom tant assegurar en las ayzinas de peccatz. tro que es cazutz els lasses del dyable. Donx qui ben si vol gardar de cremar luenhi si del fuoc. lo .V. gra. Lo .VI. gra es que hom non estia occios. que sia tostemps en alcu- nas obras bonas et hones- tas. Car l enemics que nos dona batalha non duerm negun temps. E cant troba ho- m occios e pigre e negligent a ben afar. el li dona fazennas e met lo en mals pensamens e pueys fa lo en aco delichar et apres consentir. Et adonx tem- lo en sos lasses e fa lo treba- lhar con complisca en obra lo peccat. Per que dis la sancta es- criptura. Occiozitat es maystra de motz mals Occiozitat vol dire negli- gencia o pereza de far ben. Contra ayso nos dona aytal doctrina sant paul. Non vuelhas do- nar luoc al dyable nostre ene- mic so es a dire. Non sias oc- cios per so que le dyables non aia luoc de tu temptar. Car qui esta occios de bonas obras el dona al enemic luoc de luy temptar. e de donar batalha. Per ayso dis sant iherone- me. Tostemps fay alcu- na can de ben per so que le dyables ton enemic ti trobi tostemps occupat en bonas obras. Car aquel que esta occios. non si pot tenir longamens de cazer en peccat. Don dis la pro- pheta que ayso fon le peccatz de sodoma e de gomorra. Ergu- elh et aondancia de pan e de vin so es a dire que bevian e mania van pron a tota sobre fluitat e non faziann autras obras. per que cazegron en tan vil peccat contra natura com non lauza nomp- nar. Aysi vivon motas gens que perdon lur temps. e lo despendon en vanetatz et en peccatz. et en sobre fluitat de beure e de maniar. Et en fols iuox. et en vils iugarias. per que cazon soven en vils peccatz. e dels peccatz el pos d enfern. Aysi o dis sant iob. Despendon lur iorns e lur temps els plazers et els deportz. et els solasses d aquest mont. et en .I. pong. ayssi con hom diria en .I. petit moment s en descendon el pos d en- fern. Ayso es al pong de la mort que lur ven soptamens cant non seu prenon garda. lo .VII. gra. Lo .VII. gra es devota oracion. Car motz mals ha a vencer en peca dor. e maiormens peccat de luxuria. Don dis sant abru- eys. Oracion es .I. bon escut contra totz los dartz ardens del dy- able. Sant yzidoris dis. que ayso es remedis contra totas teptacions de totz peccatz. E com corra ad oracion tantost con l enemix assalh lo cors. Car costumada oracion pot esperar totz los sautz dels e- nemix en totz peccatz. Oracion ha mot gran poder am dieu. et en sa cort ma- iormens cant es apilada. de .IIII. pilas. Lo premier pilar es lum de fe. Don dis ihesu christ en l avan- geli. Tot cant demandares en o- racion am ferma crezensa tot o acabares. So es a dire de tot cant demandares en vos- tras orations. aias ferma fe e ferma crezensa en dieu. et aures so que demandares. Sant iacme dis com deman- di a dieu am ferma fe ses tot dopte. Car qui dopta es semblans a las ondas del mar. qui le vens meria a totas partz. e non empetra ren am dieu. Lo .II. pilar es fer- ma esperansa d aver so que hom re- quer a dieu. Don dis d de el sauteri. Aias ta ferma esperansa en nostre senhor. et el fara so que demandaras. Et en autre luoc dis. Se- nher dieus aias merce de mi. Car en tu si confiza la mie- ua arma. Gran confizansa nos dona de luy pregar. e requerre en so que nos promet en l avangeli. Qui de- manda recep. e que demanda a- troba. Et ad aquel que sona a la porta sera ubert. Ayso s en- tet en aysi que demada savi- amens. e qui quer e serca diligent- mens. e que buta a la porta per severantmens. Car aquestas .III. cans devon esser en oracion sens e diligencia e perseveran- sia. Et aytal oration dieus eysauzis tantost. Sens es que demandes a dieu savi- amens. Mot pregador deman- dan e non son pas auzitz. car mal an formada lur pe- ticion. Don dis sant iacmes dis ad aquels que mal deman- dan. Vos de- mandas e ren non prenes per so car non sabes demandar. Al- cuns demandan trop. o plus que non lur tanh. Com feron li .II. apostols sant iohan e sant iacme. que feron pregar ihesu christ al lur mayre. que l uns segues a la drecha de dieu en son regne. e l autres a la senestra Gran prezoncion demanderon e per so ihesu christ lur respondet du- ramens. Non sabes que vos demandes. Qui vol dieu pregar savia- mens si deu grardar de prezomp- cion. que non estimi grans cans de si. Con fazia le fatizieus que si iactava de sos bens que cuia- va aver en sa oration. et el e- ra vueytz de totz bens. e mes- prezava l umil peccador. que era iustz que el. humilmens deu hom dieu pregar. es si mezeys iuiar et acuzar denant dieu. que ves nostre cor. e sap nostres de- falhimens e nostra malautia. E conoys miels que nos fa mestier. que nos mezeys. Pren eysemple si voles dieu pregar. Als truans ribautz a fachatz que mostran e prezentan denant la gent lur malautias per cant que sia laias et abomina- blas. e per enclinar ad els la compassion de la gent. Aytal de- ven nos far humilmens denant dieu mostrar e descubrir tot nostre cor. e nostras malautias. E non deven autra can a dieu de- mandar si non pietat e mina. E dieus enclinara si a nostra compassion. E non nos devem sentir dignes de negun de sos bens. si donx el non los nos dona per des- pensasion de sa sobeyrana bontat. Alcuns son que non demandan a dieu si non cans vils e petitas aysi con son bens teporals. Aytals semblan enfant que si ten per pagatz d una peti- ta poma. Dieus es totz po- deros e larx donayres e tanh ad el de donar grans cans e profichablas a salva- cion so es los bens esperitals et especialmens sa gratia e sa gloria. Qui demanda a dieu riquezas e honors tem- porals o mort de sos amix Ayso son vils preguieras e non plazon a dieu de donar. Don dis sant augustin. Non tengas per gran can a dieu si ti dona so que ben en cumenal als mals et als bons et ad enemix et ad amix. E vol dire sant augus- tin con non tenga per gran can aques- tos bens traspassans que dieus dona plus as sos enemix que a sos amix. Per so que li amic de dieu los aprenan a mesprezar. Sant ambrueys dis enaysi. si tu pregas dieu. Demanda los bens eternals. Car si demandas los bens traspassans. aquella ora- cion non ven tro a dieu. Per amor d ayso nostre bons avo- catz ihesu christ e nostre coral e veray maystre et amic nos en- forma nostra peticion fort ben- en so que dis en l avangeli. Tot so que demandares al mieu pay- re. el mieu nom vos dona- ra. Aquel que demanda el nom de ihesu christ. demanda la salut des arma. Car ihesu christ vol dire salvayre. Et el mezeys nos ensenha en l avangeli que devenm demandar. Premieramens que- res lo regne de dieu es sa drechura. e totas aquestas cans temporals nos hy seran aiustadas d avantage. Pro- verbis es comuns. A la mager necessitat deu hom premiera- mens recorre. A nos an mestier .III. cans de bens espe- ritals. e de bens temporals. e de bens naturals. Mas de bens esperitals aven mager necessi- tat. per que los devem querre premi- eramens. E dieus promet nos amb aquestz totz los au- tres bens d avantage. Non plas a dieu que nos fassan los bens temporals principals. so es que los estimen plus que los bens esperitals. Con fan li cobezes d aquest mont. que non cura d autra vida. ni d au- tres bens. si non d aquels que lur coven a perdre vuelhan o non. Mas lo regne de dieu on sera vida perdurabla. devem querre a dieu per sa gran e per sa mina. e lo merite de sa gran de- vem entendre en nostras bonas obras. Et aysso nos entent ensenhar ihesu christ en so que dis queres premieramens lo regne de dieu es sa drechura. e qui ayso li quer en sa oracion di- eus li fa avantage d aquestz bens temporals e naturals ay- tant cant lur fay mestier a lur salvation et aysi o dis l es- criptura. Ren non defalh als te- mens et als amans nostre se- nhor. Mas als cobezes del mont cant plus a demaynada plus li fay mestier de vianda e cant plus an cavals et autras bestias plus li fay mestier des- tables e de garsons. Sat iherone- mes dis que ad home avar de falh tot so que ha. e tot so que non ha. Pensa donx cant volras orar. e dieu pregar con lo pregues saviamens que sentas de dieu en tota bontat et en tota pietat. ves tu e ves totas sas creatu- ras. Reverentmens lo deves mot pregar. car el es dieu de magestat. tot poderos. tot glorios aut e grans enperayres. Confizament si vol pregar co- ma bons payres. qui pot auta- ment e perfiechament donar tot so que vol. e vol mays sos bels dous donar. que non penre. Hu- milmens lo deu hom pregar coma aquel que non avem ni aver non podem negun ben temporal. ni esperital. si dieus non lo nos do- na. universalmens per tot de- vem dieu pregar. so es per totz aquels que son adordenatz a salvation. Formada et a- sordenada deu esser nostra petici- on ayssi con ihesu christ la vos en- forma en motas pars en l avangeli. en la actoritat que avem desus dicha et el pater noster. que premieramens nos ensenha los bens esperitals que fan a la salut de l arma. e di- eus primet nos am aquo d a- vantage tot so que fay mestier al cors. Le ters pilars d o- racion es devotion e fervor de cor. fervenmens lavar son cor e tot aplicar a dieu e non az au- tra can. don dis ihesu christ en l avan- geli. Tu cant volras horar intra en ta colgua so es dedins lo repaus de ton cors e claus luys sobre tu so es que non re- cepias neguns autres pensamens en ton cors e sobre que tot osta en ton cor pensamens carals e mondans. e prega dieus lo pay- re secretamens et en rescost. Sans cyprians nos dis totz pensamens carnarls e seglars deu hostar de son cor qui si met pregar dieu. aysi que lo cor non pensi autra can. si non aquo que deu pregar. e dis plus. con cuias tu que dieu t avia ni ti entenda que tu mezeys non ti auzes ni ti entendas. Sans ysidores dis adonx pregam nos dieu verayament cant nostre cor non entent ves neguna autra part. E sant augustin dis que val moure las lavias e debatre la lenga cant lo cor esta nuit. Aytal diferencia con a lo gran del forment e la palha. es entre la pura flor de la farina del forment e lo bren es entre la pel e la bestia. es entre la fuelha e lo fruc. tot aytal differencia es en- tre lo son de las paraulas que passan per la boca e la oracion del cor. Dieus non es bes- tia que si vuelha payser de palha. ni de bren. ni de fue- lhas. Dieus maldis la figura on non trobet mas las fuelhas. Tot enay- si oration que es tota en fuel- has de paraulas o en mo- tas de cans. e desotz dissolutz e curiozes ses devocion de cor non plas a dieu. mas li des- plas e li fay tornar sas aurelhas que lauzis ni l ey- sauzis car non entent aytal lengagi. Qui prega dieu ses devocion de cor li parla en iargon. e non es per entedre. Am dieu parla la boca. mas lo cor que pensa a lons parla autre lengage. e qui enaysi prega dieu es semblant ad aquel que escarnis home sort. mon sas lavias e fa sem- blant que parli e ren non dis. Aytals peccators fay Dieu la sorda aurelha. Mas la oracion que ven de fer- vent cor e devot. eysauzis dieu. aysi com dis nostre bon maystre ihesu christ en l avange- li. Dieus es purs esperit e totz esperitals et a- quels que lo pregan e las o- ran si volon esser eysauzitz lo los coven pregar et adorar en esperit et en veritat. Da- vid nos ensenha orar el sauteri en so que dis. Senher dieus ma oracion sia endreysada davant vos. aysi coma en sens. En sens cant crema. els carbons ardens frayra suau e rent bona odor. Aysi fay o- racion que ven de cor ardent. d a- mor e de devocion flayra bon davant dieu e d autramens oration non ven davant dieu. si non flayra bon que venga de cor devot et ardent d amor. aysi com messages que non porta le- tras. o non a bona conoysen- sa non intra pas leugiera- mens davant lo rey. Ora- cion sens devocion es message sens letras. qui tal message tramet a cort non fay ben sa fazenna. e que fol tramet. fol espera. Don qui vol dieu pre- gar. del pregon del cor deu cri- dar aysi o dis de si mezeys david el sauteri. Del pregon de mon cor ay cridat a tu senher dieus eysauzys la vos de ma ora- cion. Lo crit del cor so dis sant augustin es la frevor d a- mor e de devocion. Aytal nos. aytal crit plazon a dieu. non lo son de las paraulas afacha- das amaystratas. Don dis sant gregoris que veramens pregar dieu es en amor gemens per compassion so es adire pregar am dolor et am compassion et an coral repentiment de nostres pec- catz. non pas multiplicar pa- raulas polidas. D aytal crit cassan los layrons. so son los demonis que nos agua- cham per nos raubar. per que deven aysi soven cridar a dieu. que nos gardi d aquels layrons. Et atressi deven soven cridar a dieu contra lo fuoc de cobezicia. d ira. e de luxuria que nos doni l ayga de lagremas per estenher aquel mal fuoc que non cremi en nostre cor. E deven cridar atres- si com las ondas de mals pen- samens que sobre ondan en nostre cor soven que non perilhi per mal consentiment. e per ayso cri- dava david. Salva mi dieu car las ondas son intradas entro a la mieua arma. totz mi soy abissas el pregon del limon per mal consentiment. e las tempes- tas de malas cogitacions mi ha tot sebelit. los desci- pols de ihesu christ. que navegavan el mar torbat el temps de la tempesta cridanan a ihesu christ. Senher dieus salva nos que nos em em perilh de perir. Atressi devem nos cridar per aquestz .III. perilhs que dieus nos gardi dels layrons d en- fern e de mal fuoc e de cobezi- cia e de luxuria de tempesta. de ma- las cogitations. e de mal consenti- ment en nostras greus temp- tacions. Totz luox son bons per dieu pregar. et en totz lu- ox et en tostemps lo deu hom pregar et especialmens en la gleya plus devotamens als dimenegues e a las festas aysi o dis lo propheta. En las gleyas benezeys lo se- nhor. et ad ayso son establi- das las festas e los dime- negues per dieu pregar. e lauzar. e servir et honrar. e per far obras esperitals e per esmendar las negligencias con fay en tota la semana conta dieu e contra son pruesme e contra s arma e las falhidas de sas penedensas con non complis per sas autras fazennas en tota la semana. E per ay- so deu hom cessar al dimene- gue e las grans festas d o- bras perservils que podon esser fa- chas els autres iorns feri- als. Dieus comandet en la ley vielha tant destre- chamens gardar lo dissap- ta quel o comandet a moysen et a tot lo pobol la bezar an peyras lo filh d una pau- ra femena estranha car a- iustava de lenha a far son sacrefizi lo dissapte que fara dieus d aquels que fan los grans peccatz vils et orreg als sant iorn del dimenegue. et a las bonas festas. e gastan lo sant temps en vanetat et en follia e fan pietz a las fes- tas que als autres iorns. per cert els serann plus punitz en l autre segle. que iuzieus de brizar lo sabbat. Las grans festas son establidas en sancta gleya per remembrar las bontatz e las grans que dieus a fag en aquest iorn a tot l uman linhage. aysi con acalemnas de la nativitat de christ. La sant iorn de pascha sa sancta resurrection. A l acen- tion cant s en montet el cel. a pandecosta. cant trames lo sant esperit sobre los apostols. Et atressi son establidas las fes- tas dels santz per lauzar e per honrar dieus e sos sans. per los miracles e per las vertutz que adechar far per els e per confer- mar nostra ley e per ayso devem nos gardar e tolre et honrar las festas dels sans. e pregar los sans. que nos sian bons avocatz davant nostre senhor. que tant los ha honratz et en cel et en terra. e pecca mot greumens que non las garda. car fay contra lo mandan- ment de dieu et es dezobediens a sancta gleya. Alcuns s es- cuzan e dizon que non pot hom ve- nir ni estar totas horas a la gleya. ni pregar dieu. e que al- cuna ves coven con si doni solas e cant hom si dona ayze o solas hom non pensa a negun mal. Ayso pot hom respondre leugi- eramens que tot lo temps com des- pent en fols iuox et en va- netat. o en obras que non son ad adordenadas en dieu. es per- dut. So dis .I. savi que lo temps non pensa a dieu lo deu hom comptar per perdut. so es a dire. que non pensa si non a va- netat. o an cans que en neguna maniera non son adordenadas a dieu. Seneca dis que qui pert son temps pert gran can. car el pert lo ben que degra aver fag. e tot aquel temps que ha des- pendut en vanetat et en fol- lias. e non agra fag aquellas vanetatz en que s en clauzon mot peccatz com non s en avertis. e de tot ayso covenra rendre razon davant dieu al iorn del iuiament so dis sant ancelm. Per so deuria hom ben esple- gar lo temps asson poder. car lo temps es breus segon que dis l escriptura. e negu non sap cant lo lia breviara dieus ni en cal maniera lo passa- ra. Don qui vol complir los mandamens de colre las fes- tas si deu gardar que no hi fassa can que sia desplazens a dieu. ni assos sans. e deu ben esplegar lo temps. et auzir sermons e messas e lo servizi de dieu e bonas o- bras. Atressi qui es en la gleya deu estar mot hones- tamens. e far honor e reve- rencia a dieu et as sos me- nistres. non pas trufar mi corteiar. ni chiflar. ni pa- raular occiozitatz. ni te- nir plassa d autres nego- cis. si non tant solament d o- rar e d auzir lo servizi e los sermons e bons conselhs. e parau- las de dieu. e los autres mandamens que si fan en sancta gleya de las festas colens e de deiunis e de vigilias. e d obras pietozas que si so- lon aminciar en sancta gleya. aysi con son pregar per aquels que son enteptacion. et en tribu- lacions temporals. o en esperi- tals. o corporals. o aiudar a las necessitatz comunas. Car ihesu christ dis en l avange- L a mieua mayzon es d oration. per que neguns homs non hy deu far si non aco aque es establida. Don dis sant augustin aquel que deu ve- nir davant lo rey en sa cambra per enpetrar al- cuna gran si garda mot de dire alcuna can que puesca desplazer al rey. Mot plus si deu gardar aquel que ven a la gleya que es cambra e mayzon de dieu. de fayre e de dire davant dieu. e davant sos angels can que lur decha desplazer. Di- eu non vol con fassa de sa may- zon mercat ni plassa. per que gi- tet del temple los vendens e los comprans. con si diyses non vuelh que tractes en ma gley- a neguna obra seglar. En la gleya deu hom dieu pregar e grazir e lauzar de totz sos benuficis. e deu hom reculhir son cor am si. et hostar de son cor tot negocis seglars. e totz mals pensamens. e pensar en son creator de tot son cor. e deu re- membrar sos peccatz esos de- falhimens. e si humiliat mot davant dieu. e requerre perdon e gran de si esmendar e de gardar d aysi avant de tot peccatz e de perseverar en tot ben tro a la fin. Et a la gleya deu hom los grans homes del mont. e las grans donnas oblidar. tota lur gloria e lur poder e lur dig- nitat e lur auteza. e devon pen- sar quelh son davant lur iuge. a cuy devon rendre razon de totz los bens que lur a coman- dat e de las dignitatz en que son pauzatz con n auran uzatz. E segon que rendran bos comp- te. dieu los enguizardona- ra. o de lur mals los puni- ra ayssi com dis la sancta escrip- tura. Los homes poderos poderozamens sufri- rans los tormens. so es a dire que segon que auran fag e mal uzat de lur gran poder lur covenra sufrir greus tor- mens. D aquest gran hu- miliament lur es eysemple lo rey david que si humiliava davant dieu. e dizia de si me- zeys. Yeu suy .I. verm. e non pas homs. enayso confessava sa vienteza e sa pauretat. e sa vileza car aysi con .I. verms es can vil e petita e mesperada enays tot nus de la terra tot enaysi totz homs es vils cant es de si emis e paures in- tra en leyselh d aquest mont. et aytant paure s en hyeys ren non sa aporta. ni ren non porta. Don sant ber- nart dizia. qui es home ni cals es sos comensamens. si non fortz vils et horra semensa. et a- pres .I. sac plen de vil fems et en la fin condug e vianda de verins. Vil semens en sa concepton .I. sac plen de fems. tot lo corns de sa vida. mandas de vermes e sa mort. Las noblas donnas d aquest mont plenas de totas vanetatz que van a la gley- a paradas d aur e d argent e de perlas e d autras peyras preciozas e de pretios draps deurian penre eysemple a la nobla regina sancta ster. que despulhava et ostavan de si totz sos precios pa- ramens cant annava dieu pregar et azorar e si hu- miliava tant com podia. e re- conoysia sa pauretat da- vant dieu e dizia. Se- nher dieu tu conoyses qui yeu azire la gloria dels pec- cadors plens d imquitat. et escumenegue los lietz dels homes camnals non e coni- scitz. Tu sabes senher ma frevoleza e ma necessicat qu yeu ay en gran abomi- nacion lo senhal d erguelh que es pauzat sobre mon cap. lo iorn que yeu mi dey mostrar en signe de ma gloria et escumenegui lo e lay en detestation. aysi co- ma la plus vil can compoy- ria nompnar. e non lo porti els iorns de mon silensi. so es a dire que lo iorn que enten- dia en dieu pregar et en o- ration non portava los pa- ramens que so fatz per la vanetat e per la gloria del mont. mas que los avia en gran abomina- cion et an sobre gran des- plazer los portava solament aquel iorn que la covenia mos- trar o prezentar davant lo rey. Per cert dieus ha en gran abominacion aquells et aquellas que si glorifican en aytals va- netatz. e si paran per si mostrar e per plazer als huelhs dels homes. Pura consciencia e clar cor e net es lo para- ment que plas a dieu. Sant paul ensenha con bona donna deu esser en gleya. en sa oron e dis que deu honesta- mens esser vestida segon son es- tament sens tot ceses. et aquel- la que mays sens humilia e mays gazanha davant dieu. E dis plus sant paul que donna deu estar en gleya lo cap cu- bert per so que non donon ucayzon de mal pensar ad aquels que las vezon. Lo parament de bona donna segon sant paul. deu esser obras vertuozas. e castitat et humilitat. Sans am- brozi dis di atressi. que qui vol esser eysauzit per dieu en sa oration deu hostar e lunhar de si tot senhal d erguelh e si deu enclinar ves dieu a misericordia. E dis plus que vestirs ergulhos non enpetran ren am dieu. e dona ucayzon de mal iuiar d aquel o d aquella que lo porta. fe et esperansa e devocion devon esser .III. pilars d oracion. Mas asso que ora- tion neguns davant dieu co- ven que aia doas a las que la por- ton al cel. so son deiunis et al- mornas. Don dis sant raphael al sant home tobi- as bona es oron cat ama si deiunis et almornas sens aquestas .II. a las oracion non pot volar entro a dieu. Car so dis sant ambroys bona vi- da fay oration volar entro a dieu. mas peccat la enpa- cha. Ysidors pauza .II. greus en pachamens d ora- cion o per aco car hom non laysa sos peccatz. o per so car non perdonan son mal talent. car aysi con lenguent non pot garir la plaga domentre que lo ferre del glazi es dedins. aysi no profiecha oron. do- mentre que la volontat del pec- cat es el cor. Le propheta manda levar las mans e lo cor a dieu. Aquel et aquella leva sas mans en son cor am dieu que leva e sosten sa o- ration a bonas obras. E l apostol comanda con le- ve puras mans en oron. Las puras mans son las netas obras fachas am pura consciencia. Dieu non a cura dorra consciencia. Per que nos dis per .I. propheta. Cant multi- plicares vostras orons non vos eysauzyray so dis nostre senhor. Car vostras mans son plenas de peccatz. Qui son aques que han las mans plenas de sanc e de pe- catz. si non aquellas que greu- ian e discipan e devoran la paura gent. don pagaran mot dur escvot en l autre segle. si l escriptura non men- tis. que lur menassa que dieus requerra lo sanc dels paures de lurs mans. Aytals o- rations non son dignas que dieus las deia auzir. Donx que vol esser eysauzit en sa oron non venga davant dieu irat. ni mans vueias. ni plenas de sanc so es a dire an volontat de peccat. ni vu- etz de bonas obras. ni ta- catz d maleas. Aysi o comanda dieus en l escrip- tura non apareyseras da- vant mi mans vueias. aquel ven mans vueias davant dieus que lo ven pregar ni re- querre sens far prezent de bo- nas obras. A quel troba clauza la porta. que dieu re- quer. e ren non porta. D ay- so avem eysemple en l avage- li. que la porta fon clauza a las verges que portavan las lampeas u veias e dis lur dieus. Non say qui vos sias. so es a dire que dieus non reconoys per sieu si non aquels que li servon lialmens. e que an lur lampeas plenas d oli coma savias verges. so es que an lur cor plen d oli de pietat e lo mostran defors per bonas obras. Oration que es apilada de fe e d esperansa e de devocion so es de coral amor e que ha bo- nas a las d almornas e de de- vinis que pot ben volar davant dieus. es mot poderoza d em- petrar so con demanda si a per lo cors e per l arma. don dis sant iacmes. Mot val preguiera d ome iust assi duoza. car pot garir totas malautias corporals o es- peritals. et a dig .I. pauc da- vant aco. Oration que ven de fe salvara lo malaute e dieu la leviara. essos pecatz ni seran perdonatz. L escrip- tura dis venquet tot a malec .I. gran rey. an tota sa gran ost. non pas amb armas. ni per batalha. mas fervor d ora- tion. Don dis .I. sans que plus val .I. homs iust e sans en pregant que .X. milia pecadors en comba- tens. Una paureta donna conquer plus del cel. en una hora en pregant dieu. que mil caval- liers non conquerian amb armas de la terra en tota lur vida. Per so fay bon pregar me senhor. e bon requerre las orations d bonas gens. don dis dieus el me- zeys en l avangeli. si dos. o .III. de nos s acordan a mi re- querre tot cant querran mos pay- res lur autreiara. Aysi profiecha per .VII. grans. l albre de castitat creys. e s espandis per .VII. mot bellas brancas. so son .VII. estamens de gens que son en sancta gleya en via de salva- tion. lo premier estament e la premiera branca de castitat Lo premier estament es d aquels que son entiers e cast. mas que non son liatz per votz que ben non puescan esser en matre- moni. En aquestz estament deu hom gardar castitat so es neteza de cor e de cors. per que los enfans dels rix homes devon aver lur gardas ho- nestas que los devon noyrir et ensenhar. et en bona dis- ciplina et en bonas costumas. car follas companhias aunis son et orrezan soven los enfans e los ensenhan malvays iu- ox. e follas parlarias. e vils ribaudarias. e fols tocamens dezonest per que cazon soven vil- mens en vils pecatz de luxuria. e neys contra natura que es gran vi- leza sol lo parlar e lo nompnar e corromp l ayre. mas le fatz es plus abominables. A perlar en coven per tal que sia castitat. per que deu hom castiar los enfans e tener pres en bons ensenhamens car so dis salamon so que apren L enfant en sa ioventut vol matenir en sa vilheza. la .II. branca Lo segon estament es d aquels que an lur castitat trenquada e si son corroput de cors e non son en vot ni en matremoni. mas que en son confes e repentens. En aquest estament deu hom ben gardar castitat. et aver ferm prepauzament que ia mays non sia horrezat de tal vile- za de peccat. e si o ensent en si bon conselh que del tot tenga casti- tat a la vertut et an la gracia de dieu e fassa tostemps pene- densa. Empero si sent tan gran sa frevoleza que non si puesca contenir plus segura can lies que si salvi en matremoni. aysi o a conselha sant pau Qui non si pot contenir prena mo- lher si es homs. o marit si es femna en ihesu christ. De castitat non si pot neguns homs escuzar sol que vuelha ben castiar son cors es sa carn en devinis en abstinencia. en disciplinas. en aspra vida. et en vertuozas penedensas. car dyable non temp- ta home de luxuria si non lo pot ven- cer de la gola. la .III. branca Lo ters estament es d aquels que son liatz en matremo- ni. Matremoni es estamens con deu gardar mot netamens per motas de razons. Premiera- mens car es de gran auctoritat dieus l establi en paradis en l estament de ignocencia enans que homs ni femna peccat agues negun temps. Per razo car dieu l establi lo deu hom sanctamens gar- dar. e per razon del luoc on fon esta- blit. Apres per sa gran digni- tat car dieus non volc nayser de femena si non fossa en esta- ment de matremoni. Nostra don- na fes son mantel de matremoni per celar sa vergenetat al dyable e lo secret e lo conselh de nostra re- demption e de nostra salut desotz aquest mantel volc esser. conceput le filh de dieu per que deu hom honrar e neta- ment gardar aquest sant estament de matrimoni. En apres per sa santetat. car es .I. dels .VII. sa- gramens de sancta gleya. e sacrifica l aiustament de ihesu christ am sancta gleya so dis sant paul. Ayso es .I. gran sagra- ment de ihesu christ. e de la gleya. Don l estament de matremoni es tan sant e tan dignes que l obra e lo fag. que de si es pecat mortal fora de matremoni en la honestat de matremoni e sens pecat e non tan solamens ses peccat. mas pot esser meriti de gazanhar gracia e vertut. e corona de gazanhar la vida perdurabla. En tres cans pot hom far l obra de ma- tremoni ses peccat e que en pot hom gazanhar meriti a l arma. Le premier cas es cant si fay en drecha e puta entencio de fruc aver al servizi de dieu en a- quest entendement fon establit p- mieramens maremoni et ayso es lo matremoni dels patriarchas. et aysso es voler perpetual lo servizi de dieu en ter- ra. Lo segon cas cant l un rent a l autre son deute. et ayso es drechura que deu rendre ad .I. cascun son dreg. es so que es sieus. don si l uns de nega a l autre son deute. cant lo requer per senhal o per paraula el pecca e fay tort car l uns a dreg el cor de l autre. et aquel que pla obedi- encia del sagrament rent son deute complis sa drechura. e gazanha meriti de dieu. car non lo mon autre plazer. et ayso si deu aysi entendre sia en son cor abituada volontat de viure castament si podia en aquesta entencion. ren non y pert mas hy gazanha. Le .III. cas es cant l un conoys ay- tals la frevoleza et enclinament de son par que leu s enclinaria a pecat de fornicacion ves au- tras partz. e per pura entenci- on de luy gartar de peccat e de la offensa de dieu. et aiu- dar a salvar s arma li rent son deute. o l en requer aytal fa pietat e ren non peca mas. gazanha meriti de dieu. En motas manieras peca hom en matremoni venial- mens e mortalmens. To- tas vegadas que molher e ma- tit s aiustan en l obra de ma- tremoni honestamens que non passon los termes de lur ho- nestat mas non adordenon lur entencion d autramens. si non al plazer de lur cors mas que lo delieg e lo plazer es aysi liatz am razon que per ren non faran aquella obra foras de matremoni peccan veni- alment e fora neys pecat mor- tal. si non fossa per la honestat del sagrament. Mas cant la volontat d aquel horre pla- zer es tant bestials. et ysso bra e aysi tota razon que si com- pliria en tota autra persona foras de matremoni enans que non si complis totas horas es peccat mortal. E di- eus es mot ytat contra aytals personas que aysi largament tenon lur matremoni que si cuian que totas cans lur sian legudas en totas lur priva- dezas. E dieus dona gran poder al dyable de nozer ad aytals personas. Aysi o troban el libre de thobias de sarra filha de raguelh que fon a- iustada et espozada an .VII. maritz l un apres l autre e totz los li aucizia lo dyable la pre- miera nueg que s aiustavan am- b ella. e pueys angel de dieu a- menet lo filh de thobias que fossa son espos. e cant el si donet paor que le dyables non l aucizes aysi con avia mort totz los autres. L angel li respondet yeu ti diray en cal gens a le dya- bles tant de poder que lur pues- ca aysi nozer e neys aucire. En a- quels que enaysi recebon lur ma- tremoni que dieus fors gietan de si e de lur cor. et enaysi en- tendon bestialmens a complir lur luxuria coma caval o mul que son bestias ses entendement dyables a poder sobr els per que lur enpacha soven lur fruc e lur mescla discordias et auta tribulations en motas de manieras. En autra guiza podon peccar plus mor- talmens. so es cant l un tracta l autre de son estament en contra na- tura d ayso non fay bon perlar si non per tal maniera que non o entenda qui non sap. Marit e molher son personas sagadas e devon esser sanctas et honestas to- tas lurs obras e lurs volon- tatz et en sancta entencion. e deuri- a l un far a l autre paor per so- bre gran reverentia que deurian portar l uns a l autre. e cant l un tracta dezonestamens els peccan aysi mortalmes o plus con autras personas que son foras de matremoni. ayso determena sant iheronemes. Neguns peccatz non es tan vils ni plus latz ni plus horre que tractar sa molher coma .Ia. vil ribauda. E dis en autre luoc. Non es neguna differencia fayre d essenamens e non esta can o en dezonesta. Non huzava aysi de son matremoni thobias que dizia as sa espoza. aquesta nueg e l autra preguen nostre senhor. et aiustem nostre cor am dieu. et alters iorn serem en nostre matremoni. ni en l orde dels sans patriarchas. nos em filhs de sans payres e non nos podem ni devem ay- si aiustar coma las autras gens que non conoyson dieu. et aytals vivon al plazer de dieus que s aiustari en la te- mor de dieu. e fa fruc a nostre senhor. atressi pot peccar mortalmens a sa molher qui non garda ni luoc ni temps. Las donnas an lur temps establit per natura. que lur venon alcunas secretas malautias. e deveda la ley de dieu que en aquel temps non ven- gan le maritz am las donnas e non nes ses can. car so dis sant ieronemes. que en aquel temps son conceuputz soven los contrafatz e los lebrozes. e los deffatz de lurs membres. e los arsisses don las donnas devon far alcuns senhals que los senhors conoscan aquel temps. es si la donna o cela scienmens o le senhor non l en vol crey- re cascun peca mortalmens. Atressi si deu gardar. e perdonar l uns al autre de matremoni als deiunis e a las festas per miels apli- car lur cor ad oration et a pe- nedensa. Matremoni non deu enpachar oration. ni penedensa. non pas per so que ad aquels iorns sia pecatz rendre son deute ad aquels que lo requer. Mas per ayso car ad aytal iorn non lo deuri- a negun requerre. so dis sant augustin. que los sans iorns son establit per empetrar am dieu so con demanda. sas grans e sos dons. e perdon de pec- catz. e deu si hom sufrir ad a- quels iorns de totz delietz car- nals per miels empetrar am dieu so con demanda. Le temps atressi que las donnas son emas- sinas devon cessar de laborar de matremoni. per honestat e per los perils que s en podon esdeve- nir et al temps atressi que son prop de lur aiasser. Homs que es razonables deuria si vals recemblar la castitat de las bestias. que non procuran lur aiustament pueys que an conceuput lur fruc. Empero per bona can e per honesta es en bona entencion pot hom rendre son deute e far l obra de matremo- ni en aquel temps. sens greu pecat aysi con es determenat desus. Per la condicion del luoc pot hom peccar greumens. aysi con son gleyas e monestiers e se- menteris e luox religios en aytal luoc non deu hom far l o- bra de mantremoni per la reve- rencia de dieu que deu esser aqui servitz. la .IIII. branca. Lo quart estament es d aquels que an estat en matremoni mas la mort los a departitz. et aquel que sobre vieu deu tenir castitat e ne- tament de veuzoetat. ayso es .I. estament que sant paul lauza mot. e dis als veuzols. Bon es que remangan en aytal estament. car dieus lur pro- met gran corona dos tans que non auran en matremoni. En pero si non si podon contenir podon tornar en matremoni e non pecan. Miels es esser en matremoni que si cremar. Aquel o aquella si crema que consent a pecat. car met son cor e sa vo- lontat per consentiment el fuoc de luxuria. e val mays esser ma- ridatz. que d aytal fuoc esser cre- mat. Qui donx non a fag vot que aia espozat ihesu christ an vot. o an ferm prepauzament. car ferm prepauzament es pres per not el for de consciencia. Nostres doctors fan aytal pertimet entre vot simple. e vot sollempne. Vot simple es cant si fa privadament e sens prelat. Not sollempne es cant si fa en religion o davant son prelat. Si homs o femena qui a fag simple vot de tener castitat. intra en matremo- ni pecca mortalmens mas le matremoni esta. Mas apres vot sollempne non si pot far matremoni. e fi si fazia neys en fassa de sancta gleya. non deu ni pot estar. que non es matremonis Empero ayso deu totz homs saber que aytant es obligatz cant a dieu que li dona sa cas- titat privadamens coma sol- lempnamens. e mot es grans en iuria tolre a dieu so que hom li a donat. e pueys do- nar o ad .I. peccador e non si deu ni si pot far per negun dreg. E la gleya pot esser desceupuda. mas dieus que tot o sap non es pas desceu- putz. Escarnir lo pot hom. non pas decebre. Mas sufre si en sa sancta gleya tren- camens devot simple car non es manifestatz que si pu- esca prozar. L eysemple de la tordera deu escomou- re los veuzes a gardar cas- titat. Leg si el libre de la natura de las bestias. que pueys que la tordre a per- dut son par iamays non sa iusta amb autre. e fug la companha de las autras et estay solitaria. Tres cans fan mestier a la veraya vezoa. La premiera es estar al plus secretamens que pot. e fugir sos pichozas compa- nhas. e d ayso a en eysemple iudit que fon mot bella donna e mot honrada. e non estet am son marit mas .III. ans e .III. mes. e visquet vezoa en pura castitat. plus de .IIII. ans. es estava totz iorns clauza am sas pieuzellas e plus aut luoc el plus secret de son palays. Don sant paul repren las follas vezoas que eran occiozas e curiozas d annar e de venir e parlie- tas. occupadas devon estar en lurs hostals. segon que sant paul lur ensenha. La .IIa. can que fa mestier a donnas vezoas es dieu pregar et estar mot en oration et en devo- cion et en plors. et en la- gremas et en compassion al ey- semple de sancta anna de cuy si leg en l avangeli de sant luc que conti- nuamens servia el temple a dieu de iorns e de nuetz. en deiunis et en oration. La .III. can es as- pra vida. car vezoa que vieu en delieg vivens es morta so dizon los sans. Sant bernart dis que castitat peris en delietz. Aquel peris enega que ten son cap sotz l ayga entro que pert l alenar. Atessi qui teu lo cap del arma so es lo cor en l ayga dels delietz del mont entro qui pert la len. so es la gran del sant esperit lo co- ven a negar et a morsa per peccat e periscaut a dieu. car dieus es tota la vida del ar- ma. Ad aquest estament de donnas vezoas val mot hu- mils vestirs al eysemple de iu- dit que dezamparet totz para- mens e vesti si vestirs de plors e de dolor. e deiunava a totz iorns fors las grans festas. et era mot ioves e nobla e rica e bella. mas bontatz de cor et amor de castitat la movi- a. et ardens amor de plazer a dieu. la .V. branca. La .V. branca d aquest al- bre es verginitat am vot sens corrruption de cor e de cors per sola amor de dieu. Ad aquest estament fa mot a lauzar per sa gran dignitat e per sa gran beutat. e per lo gran fruc que hy es. Mot es gran dignitat esser angel de dieu per natura. mas plus grans dignetat es conquerre per gran e per vertut dignitat d an- gel. Angel non a constrast en sa vergenetat car non ha cors ni carn. angels es purs esperit mas que garda vergene- tat en carn a victoria de sa carn es plus vertuos que angel en aquest gra. Grans vertut es ben gardar tan frevol cas- tel con es lo cors contra tant fort e tant poderos enemic con es lo dyable que fa plus de mils gienhs per penre aquest castel per sol raubar aquest glorios e noble thezaur de vergenetat. Ayso es lo trezaur de que ihesu christ parla en l avangeli que lo regne del cel es semblant a thezaur que es rescost el camp. aquest camp es lo cors con deu arar esemenar per fruc de pe- nedensa. Per so es dig sem- blant aquest thezaur al regne del cel. car la vida dels verges es semblant a la vida dels an- gels que son el cel. aysi o dis sant iheronemes. Viure en carn e non seguir ni sentir las passions de la carn. non es vida terrenal mas celesti- al. E ihesu christ dis en l avangeli. Aquels que non queron aiusta- ment de nossas so es que non volon per l amor de dieu esser en matremoni seran aysi con angels el paradis de di- eu. Estament de vergene- tat fay alauzar per sa beutat. non es tan bels ni tant clars estament. ni tan purs ni tant netz con es pira vergenetat fermada en amor de dieu. Don dis salamons en me- ravilhan. Oy dieus cant bella es casta generation so es vergenetat am caritat. Trop bel a- iustament fa salamon d amor am castitat so es vergenetat am catitat. car aysi con la clar- dat del solelh escalfant fay bel iorn e fay fructificar en la terra. tot atressi castitat am vergenetat clara e neta de si e fervens per amor de dieu. Flo- ris e fructifica graciozament davant dieu. don dis sant ihe- ronemes. que mot es bella e clara sobre totas autras vertutz. Vergenetat sens taca de peccat. Vergenetat requer entegretat de cor e de cors. car si le cors es corrom- putz la integritat del cors non ten pron. mas es ayssi co- ma sepulcres que es d albatz defors e dedins es plens dos- ses mortz e de pudors. Vergenetat es coma vestir blanc. en que par sobre fort una petita taca neys ben petit de pols. Aquest vestir deu hom gardar de tota ordura specialmens de brac e de sanc e de fuoc. Taca de brac es cobeeza que non deu neys esser nompnada en persona verge que vol plazer que vol a dieu dieus dis en l a- vangeli. Non pot ben neguns homs servir a dos senhors contratis so es a dieu et al dya- ble. So dis sant gregori aquel mostra que non es amic de dieu. que vol plazer al mont. car a- quest mont es enemic de dieu. Tot plan dis sant iacme. Qui volra esser amix d aquest segle. enemic de dieu s establis pa- ras e per ia. Non sabes que la mistat d a- quest mont es enemiga de di- eu. Sant iohan dis. Lui ama aquest mont. non es la caritat de dieu en luy. E sant panl dis Si hyeu vuelh pla- zer als homes del mont. non puesc servir a ihesu christ .I. grans senhals con vol plazer als homes d aquest mont es bella rauba. e curar dels ad- ornamens del cor. car negun non ha cura de portar sa bella rauba aqui hon non es vist. e tota persona que vol plazer bella defors als huelhs de la gent pert la beutat del ar- ma per que desplas a dieu l azor- nament defors. L azorna- ment de l arma plas a dieu per verges que vol plazer a dieu non quer adornames si non de- dins en l arma. aysi o dis d de. Sota la gloria de la filha del rey es per dedins en l arma que es to- ta ifiubriada e tot environ azornada de diversas vertutz so son humilitat. bontat. e pietat. fe. esperansa. e cari- tat. saviza. forsa. tempransa et abstinencia. paciencia. o- bediencia. e drechura. pu- ritat. castitat devocion. e ca- ritat. pas. e concordia e be- nignitat. d aytals peramens vol dieu trobar vestida sa espoza. per que dis sant ber- nart. las filhas de babelo- nia so son carnals femenas que portan per defors aur et argent. e per las enosclas. e fermals e draps preciozes. car dedins si senton vue- ias de tot ben e plenas de con- fuzion e d ordura. Taca de sanc es deziries carnals el cor en pensamens d aquesta taca deu gardar son vestir. sancta verge que vol plazer a dieu. Plus clar miltans ves dieus lo pensament del cor contuniamens que non fan los huelhs dels homes la ta- ca del vestir a bel mieg iorn. Per que sancta verges que vol esser ben bella davant dieu deu aver gran vergonha de dieu de pen- sar en son cor aco de que seria ver- gonha de dire o de far davant la gent. Santz iherone- mes dis que vergenetat que non es tacada el cor per mal pen- sament. ni en la carn per glo- tonia. es veray sacrifizi. e tar ha offeduda a ihesu christ. car ren non val vergenetat cor- rompuda el cor. e sembla fruc que par bel e san defors. e de- dins es poyrit. D aves lo fuc si deu gardar lo blanc vestir de castitat. Aquest fuoc que crema e taca la blancor del cor es dire et escoutar malas paraulas corrompu- das que corrompon bonas cos- tumas. don dis seneca. gar- da ti d acostumar follas paraulas. car que si abando- na nes deven d esvergonhat et en frontatz so es que per ver- gonha et en cas leugie- ramens en peccat. Ver- genetat entre las autras vertutz es comparada a lili per que dis el libre dels cans. Ay- si com lili entre las espinas. enaysi es la mieua amiga entre mas autras filhas. Las filhas de dieu son totas las vertutz que fan nostras armas afilhar a dieu. mas la vertut que dieus apella especialmens amiga entre las autras vertutz es sancta vergenitat. don sant iohan evangelista per la gran purretat de sa vergene- tat fon plus coralmens e plus tenramens amat per ihesu christ. enaysi o dis l avangeli. Et autres los au- tres mays amatz e plus fa- miliars. don sant iohan non si nompna en autra guiza mas lo descipol que dieu ama. So es aquel descipol cuy ihesu christ amava. Per so es comparada vergene- tat a lili. car aysi con lili gar- da sa flor es sa blancor entre las espinas. Vergenetat garda sa puritat entre los movemens e las corrupcions carnals. Nostre cor es aysi con .I. gran femoras vielhs et aterrit. qui en cant es de si non gieta si non ortigas e car dons et espinas so son mals movemens. e mals enclina- mens e vils e horres dezi- ries que ponhon l esperit. Mas la flor de vergenetat es segura entre aquestas spinas pueys que ha mes bona razis en l amor de ihesu christ que las de- fent en sas temptacions. Aques- ta flor deu aver coma lili .VII. fuelhas e tres grans d au- ratz per dedins. La premiera fuelha es entegritat de cors ses trencament e sens corrup- cion carnal. e de volontat. car que forsava .Ia. verge del tot o au- tra sa volontat. ella non auria perduda la corona. ni lo me- riti de sa vergenitat. don sancta lu- cia dis al tirant que la martiri- ava. Negun temps non es horrezatz lo cors davant dieu si non del consenti- ment del cor. Del consentiment e de la volontat iuia dieus. La .IIa. fuelha es puri- tat de cor. car so dis sant iheronemes que petit val integritat de cors sens la in- tegritat del cor. La .III. fuelha es humilitat. car verges ergulhoza non plas a dieu. per que dis sant bernart que mot es bella can humili- tat ensems am vergenetat humilitat lauza vergene- tat. e vergenetat enbellezys humilitat. hyeu au- zi ben diri so dis sant bernart que sens humilitat la verge- netat de nostra donna sancta ma- ria non agra plagut a dieu. La .IIII. fuelha es temor e reverencia de dieu. car aquels que son verayament verges. so- lon esser paorozas e vergo- nhozas e non es meravilhas car ellas portan mot precios thezaur. e trop frevol vay- celh don la verges maria es- tana totz temps enclau- za. e fon tota torbada a la iusta del angel cant li apa- rec en la cambra. Mas la temor de dieu es thezau- riaza que garda aquest thezaur Sancta vergenetat que le dya- ble no lo puesca emblar. car temor garda la porta del castel so es del cor on es vergenetat. Los .V. sens corporals son las por- tas d aquest castel. e pueys que temor de dieu ten las claus non la laysa intrar vana curiozetat de vezer ni d au- zir. ni de parlar. ni d annar follamens ni sospichozas com- panhias et especialmens non laysa vezer ni auzir las vanetatz del mont que son mot poderozas ad encli- nar lo cor a cosentir a pecat de luxuria. e d ayso es eysem- ple. d ina la filha de iacob patriarcha que volc anar per sa curiozetat vezer las do- nas de la terra. e forset la lo prince d aquella terra e retornet sen corrompuda. per que fay bon gar- dar aquest castel e retayre sos sens de tota curiozetat. et ay- so far trop ben sancta temor de dieu que ama dieu en tota re- verencia e tem lo mot offendre. Ayso vol dire la semblansa que dieus pauza en l avangeli que semblans es regne del cel a .X verges. don las .V. cran savias e las .V. follas. et apella aysi lo regne del cel sancta gleya on son aras ensemps. e los mals e fols e savis tug son membres de sancta gleya cels que crezon la sancta fe catholica. Las .V. savias verges sanctifican aquels que ben gar- dan los .V. ses corporals. e las .V. follas sacrifian aquels que mal los gardan. La .V. fuelha es aspra vida. qui vol perfiechamens gardar verge- netat. e tota castitat deu mot domptar et enmaygrezir sa carn e metre sos sos pes per vigilias. per deiunis o per oration et honestz trebals. Aspra vnida es aysi con una fort clauzura d aspres espinas ses per claure e per gardar lo bel iardin vergier del cor on es vergenetat per las ma- las bestias del dezert d aquest mont. que non hy puescan in- trar ni gastar la beutat d a- quest vergier. Aquest thezaur de vergenetat es mot perilhos a gardar car aytant pauc con lambeza pueys que es trenca- da pot retornar entiera. tot atressi vergenetat pueys que seria corrompuda non si pot restaurar. Totas cans pot dieus ben far. so dis sant iheronemes. mas feme- na corropuda non pot per ver- ge coronar. La .VI. fuelha es perseverancia so es ferm prepauzament de gardar son cor a ben promes a dieu. Don sant bernart dis estudias vos en ben perseverar. car sola perseve- rancia pocezis la corona de gloria. Aquestas .VI. fuelhas enbellezisson mot lili de verge- netat. mas que coven que per de- dins aian los tres granetz d auratz que significan. tres manieras de gens. amar di- eu. car sens coral amor de dieu vergenetat es aysi co- ma lampeza sens oli e sens lum don nos avem en l avan- geli que las follas verges que non porteron oli en lur lam- pezas non intreron a las nos- sas del espos del cel. mas las savias verges que porte- ron aquest oli s en intreron am tot l espos. Las .III. ma- nieras d amar dieu que son significadas en aquestz tres granetz d auratz de lili. Sans augustin las nos espon en l espozicion del avangeli. tu amaras ton dieu de tot ton cor so es am tot ton entendement sens er- ror. ayso es lo premier gra. Et amaras dieu de tota t ar- ma. so es am ferma volon- tat sens condicion. et ayso es lo .II. gra. Et amaras dieu de tota ta pensa sens obli- dar. et ayso es lo .III. gra. Enayso es perfiecha e compli- da la ymage de dieu en nos segon .II. dignitatz que son en l ar- ma. entendemens memo- ria e volontat. cant aquestas .III. partidas del arma son ben ad- ordenadas en l amor de di- eu. adoncs son ben dauratz los. tres granetz de lili. car l amor de dieu lur dona beu- tat. e bontat. e valor .e tota ver- tut. car sens aquesta dauradu- ra neguna vertut non es davant dieu bella ni plazens ni pre- cioza. ni deu aver de vertut nom. D autramens pauza sant bernart la ma- niera de dieu amar. e dis ayssi. Tu que y est cresti- ans apren con deves amar ihesu christ. apren dieus amar saviamens e dousamens. e co- ralmens de gran amor. Saviames vol dire que non sia deceuput per follia. dou- samens que non sias mogut per prosperitat. Coralment que non sias vencutz per la adversitat. La tersa razon per que vergene- tat deu esser mot lauzada es per sa preciozetat. car vergenetat es .I. thezaur de tan gran fruc. e de tan gran bontat. que per negu- na estimacion non si pot prezar. Per que dis la sancta escriptura. Non es can de tan pes. so es so es de tan gran pres con arma casta e contenent. e fay si ad entendre especialmens de vergene- tat. car vergenetat sobre totz autres estamens porta plus gran fruc. e plus glorios. Sels que son en matremoni trentesme de fruc. Sels que son verays contenens en vezoetat portan ses santesme fruc. Mas a- quels que son en sancta vergenetat portan centesme fruc. ayssi nos o dis ihesu christ en l avange- li que la semensa qui cas en bona terra fructifica d una part a trentesme. d autra part e cessantesme. e d autra part centesme. Aquesti tres nom- bres de .XXX. e de .LX. e de .C. per- tenon als .III. estamens davant ditz .XXX. vol dire. tres ves .X. per .III. entenden la fe de sancta tri- nitat. e per .X. los .X. mandamens de la ley. et ayso basta ad aquels que son en estament de matremo- ni. .LX. vol dire .VI. ves .X. per nombre de .VI. entendem las .VI. obras de misericordia a cuy son plus obligatz los vezos. que sels que son en matre- moni. mas als .X. mandamens son totz obligatz egalmens Nombre de .C. vol dire .X. ve- gadas .X. torna aqui don mov- a forma de selcle que es la plus profiecha forma e la plus compli- da que sia. e signfica la plus compli- da corona que es promessa e dona- da a las savias verges. iassia ay- so que en matremoni. es en ve- zoetat puesca hom ben gazanhar peradis. Vergenetat es sobre tot per so car los verges auran agut victoria sobre la carn. et an mesprezat nossas e totz aiusta- ment carnals. e los iozels. e totz los paramens mundans. et an elegit las nossas del anhel. per que los verays verges auran en paradis gloria e corona especial sobre la comuna corona que autan totz los sans en peradis los sans verges seran plus prop de dieu. et annaran en la com- panha del angel. en totz los luox on iran e cantaran .I. novel cant. que neguns autres non poyra cantar si non es ver- ges. Aquest novel cant signi- fica .I. novel gaug. especial que auran sol aquels que seran en l estament de vergenetat. et ay- so es la .Va. branca del bel al- bre de castitat. la .VI. bran ca. Lo .VI. estament on hom deu gardar castitat. es de clergues ad- ordenatz. subdiaques. dyaques capellans. e prelatz totz son obli- gatz a tenir castitat. per mo- tas de razons. Premie- ramens per la dignetat de lur orde que an receuput que requer tota sanctetat. don los sans ordes que recebon aquels que si vo- lon adordenar a dieu servir son tan sans e tan autz e de tan dignetat. que aquels que los recebon son obligat a tan gran puritat que els non s en podon retrayre que non sian obli- gatz a tenir castitat. ni le santz payre apostoli non hy despensaria. Apres per lurs officis els son propriamens assignatz al servizi de dieu en son temple. et en son autar. et en sa cambra. e tractan am lurs mans las cans sanctas e sagra- das. lo calice los corporals e los sagratz vestirs. e las toa- lhas del autar es so que es plus digne que tot cant es el cel. ni en la terra. els son menistres del sagrat cors de ihesu christ ren plus non o trobam de ihesu christ. en terra mas lo sancte sagrament del autar on es verayamens lo cors. so es la carn viva. e lo sanc vieu de ihesu christ. e los capellans lo tractan e l ami- nistran am nos autres los clergues lo servon en aquel sagrament. et en totz los au- tres sagramens de sancta gleya. Mot seria gran offensa a dieu. qui el calice del autar metia buzas. o .Ia. autra plus vil ordura. sens lavar e sens ne- deiar hom hy metia lo cors e lo sanc sagrat de ihesu christ. en cant mays pot esser plus grans offensa de dieu si le preyres que es adorde- natz a sagrar et a recebre en s ar- ma. et aministrar els autres et horrezatz et acatz de peccat. e de brac e de luxuria. et en cors et en arma. et enayssi o dis santz ambrozis. Qui non dignamens tractara ni recep lo cors de ihesu christ. et ay- si con si l avia mort e crucifiat. E sant augustin dis. Ihesu christ trepeia et enve- bezis sotz sos pes. que desliura- mens pecca et aquel atressi que sens paor participa non dignamens lo cors de ihesu christ. E los grans ho- mes del segle volon aver politz servidors en cant mays lo gran rey del cel e de la terra que dis as sos menistres. Sias sanctes e netz. car yeu suy sans. cal se- nhor cal maynada. Santz ieronimes dis. Tot clerc o eles es plus honestz que los autres. o el es faula et et esquern e derizion de tot lo pobol. E sant gregori dis. En tant cant als clers et als pre- latz es mays donat aver lo lum de sen e de sciencia e de bon eysem- ple enfan la lur transgressio e lur defalhimens son de plus greu colpa. Gran decepti- on es a tot lo mont cant aquels que son establit a far lo sacrifizi non enpetran gran per los pecca- dors. car so dis l escriptura e sant gregori o alega. Si aquel que es assig- nat a pregar dieu per tot lo po- bol es enemic de dieu. per lu- xuria. o per autre peccat mor- tals. le senhers que es contra luy itatz. en es mays provocatz a sostrayre sa gran. Sant bernart dis. Dampnacion es ad aquels que vivon segon la carn. car a dieu plazer non podon ni els ni ren que fassan an prezoncion que li deion pla- zer. So dis sant augustin Mays val lay- sar de tot en tot lo servize es- perital de dieu. que fayre lo nom purament. El me- zeys dis en autre luoc. Els officis de sancta gleya non lauza dieu lo soveneiar de motz mals. el lauza la devocion dels corages. Li ministres de sancta gleya s apellan angels de dieu en la sancta escriptura. o els son bons angels o mals angels. si son bons angels. els son ve- rays ministres de dieu. si son mals angels. els son verays dyables. car totz mals an- gels es dyables. El ters libre de la ley apella l escrip- tura dieus los ministres de sancta gleya. Non diras mal dels dieus. so es als ministres de dieu. e dis aqui la gloza. Ay dieus cant l a- ia can es que viva con porc. aquel que es aysi con dieus so es lo luoc e fazent las obras de dieu. Nos trobam que entre los pagans mescrezens aquels que servon en lurs tem- ples a lurs ydolas estavan a part sequestrat de tota la gent e tenian castitat en cant mays devon viure castz e purs e netz los sanctes servi- dors de la sancta gleya del rey celestial. Aquesta casti- tat nos sacrificada el segon libre de la ley. cant dieus o man- det ad aquels que sacrifiavan l angel paschal que s enchessan ben los nombels. so es que es- treysessan ben la corruption de la carn que es entenduda per nombels e per ronhons. Di- eus comandet ad aaron et as sos filhs que portessan albas blancas de luy sobre totz lurs vestirs. Aaron es sos fils que eran pestres et evesques de la ley significan los minestres de sancta gleya que devon esser totz ves- titz e cubertz de castitat que es significada per l olin blanc car ad aco que l olin sya blanc. Lo covev soven abatre e lavar et atressi a dessiplinar la carn a retrayre de totz malvays delietz. e de fols deziriers per ve- raya confession. e deu aver la sen- cha restrenhent totz move- mens carnals. Le vestir blanc del lin siginfica amor de castitat el cor. La sencha per desus que restrenh lo vestir significa la castitat del cors per ben restrencha e per ben disci- plinada per grans adversitatz. ayso mezeys nos signifion l alba e la sotz sencha de que si vieston los ministres de sancta gleya. cant devon servir al autar. car els devon esser totz castz et en cor et en cors. Los minis- tres de sancta gleya so son los hu- els del espoza. e devon endrey- sar e guizar tot lo cors e tot los autres nembres. et es mot laia la taca els huels et en la cara. atressi es plus laia e plus vils luxuria. els clergues. et es prelatz de sancta gle- ya que devon los autres gui- zar per via de vertut a vida per- durabla. Apres els de- von esser miralh et espelh en que totz los autres si devon remirar e conoyser per eysem- ple d els. e cant lo miralh es escur hom pot vezer la taca del miralh mas las sieuas tacas non pot hom vezer el mi- ralh. Atressi cant los clercs e los prelatz de sancta gleya son tacatz et horres per luxuria o per autre peccat. lo pobol ben conoys lurs tacas mas las sieuas negun non hy conoys ni hy esmen- da. Mas si els fossan netz e clars totz homs si pogra mi- rar e conoyser et esmendar per lur eysemple. Apres los ministres de sancta gleya devon sanctificar nos autres mas so dis sant gregori. En cal maniera las mans que son horras e laias poyran ne- deiar las tacas en los au- tres. E la sancta escriptura dis. Qui es latz horres en si non pot los autres nedeiar. vol dire que non es dignes cant es defi- ni per sos merites. Lenga d ome no poyria ben espremir los mals. ni los perils ni lo dan que es en sancta gleya per la corruption dels malvays regidors. e sant gregori dis lur oben en una breu parau- la que es escricha en .I. li- bre que es apellat pastoral. De tantas mors son dignes los mals regidors de sancta gleya car eysemples de mort tra- meton a vos autres gran error es lauzir. la .VII. branca. Lo .VII. gra o estament en com deu gardar castitat et es- tament de religion per motas razons. Premieramens per lo vot de castitat. es can que non si pot prezar ni compen- sar per negun pres. ni per ne- guna autra estimacion. e qui lo trenca es apostata. e sacri- legis rauba lo sanctuari que dieus mays ama e plus li plas. Sant gregori dis. Plus verayames es apostata cel que trenca vot de castitat. pu- eys que la promes que non es re- ligios cant desampara l abi- ti de sa religion. Los religios son las plus noblas parti- das de tot lo pobol de dieu. neys segon que esponon los sans el libre dels cans los nomp- na dieus la cara de sa espoza so es de tota sancta gleya en so que dis. Mostra mi la tieua cara. e tota persona religioza que si taca per luxuria pauza taca en la cara del espoza de ihesu christ. et ayso es mot gran offensa a dieu. e sobre grans vituperis. Qui vol del tot vituperar una persona li es- cupa en sa cara. aysi con fa- zian los iuzieus a ihesu christ. e ihesu christ volc abandonar la sie- ua plazent cara e reverent. als horres escupimens dels iuzieus per so que la cara de sa espoza fos- sa bella e neta e clara. per que es mortal offensa de ihesu christ. tota taca de luxuria en perso- na religioza. Apres car mot cas d aut. que d estament de religion cas enordura de luxuria et en cant plus mor- tals es sa plagua. Apres per vencer lo dyable mot en a gran plazer lo dyable. e mot hy met gran ponha. e neys tota sa cura que fassa ca- zer en luxuria personas re- ligiozas. Aysi con los an- gels del cel an gran gaug d un gran peccador cant si con- vertis e fa penedensa. Atressi tot lo gaug del dyable cant pot far cazer en vileza de pe- cat una auta persona d aut estament. aysi con .I. cassayre a plus gran gaug cant pren .I. cers que cant pren .I. conilh. et .I. pescayre cant pren .I. gran esturion que cant pren una sofi- a. Recompta s en aytal ey- semple en la vida dels sans payres .I. sans payres te- beus recomptava la manie- ra con sera convertit de paga- nisme et a estament de reli- gion. el era estat filh d un capellan. de las ydolas. e se- gui .I. ser son payre cant fa- zia son sacrifizi. e remas si el temple aquelia nueg. et a- parec aqui .I. gran demoni co- ronat coma rey. e los au- tres demonis venian da- vant luy tendre razon dels mals que avian fag. e venc en .I. que la oret. e dis que el venia d aytal regne on avia mesclat motas discordias e guerras e ba- talhas don motas personas eran mortas et en en- fern dampnadas e gran sanc escampat. et aquel prince de- mandet cant de temps hy avia ponhat. e respondet qui .XXX. iorns. e mandet lo duramens flagellar car tan petit a- va fach de mal en tant de temps. .I. autre lo venc adorar e dis que el venia de sobre mar. et avia mogut tempes- tat e fag aytantas naus- pir e tant de gent dampnar. e demandet aquel prince en cant de temps e respodet que en .XX. iorns. e fes lo flagellar car tant hy avia ponhat. Apres en venc .I. autre que lazoret e dis. yeu venc d aytal ciutat on ay estat .X. iorns et ay mesclat bre- ga e discordia a las nossas d un gran senhor. et ay fag aucire l espos e l espoza au- nir. e fes lo flagellar en tant de temps avia fach tant petit de mal. Apres luy en venc .I. autres et ado- ret. e dis yeu venc d aytal ermitori on ay demorat .XL. ans per temptar .I. mone- gue religios de fornicacion. et aytant fach que en esta nuech es cazug el peccat. tant o auzi aquel gran prince correc lo abrassar e bayzar e pauzet li una corona so- bre son cap. e fes lo sezer ius- ta si. e dis que gran can avia fag. cant o auzi aquest filh del capellan de las ydolas que tant gran can era monegue religios. layset son payre e fes si bateiar. e volc esser religios. Semblant eysem- ple enconta sant gregoris el libre de dyalogor. que .I. iuzi- eu annava son camin e sobre- pres lo nueg e mal temps. e non poc venir ad hostal. e remas en una gleya erma prop d una ciutat que s apella fonda- na don l esvesquez que avia nom andrieu. e los demonis tengron aquella nueg semblant concili en aquella gleya erma et auzi lo iuzieu que totz los demonis eran dorsatz e flagellatz per lo mal prince. sal d un que ben .XV. ans avia temptat andrieu l esvesque de fondana la ciutat. d una femena s adonada en .I. de sons estars. et avia lo tant temptat que aquella nueg li avia donat de la palma so- bre las ancas en dissolucion et esperava que l endeman faria complir lo peccat. cant o auzi lo prince dis que gran can avia acabada e lauzet lo fort e l onret. e mes li la corona en la testa. e trames lo a rey- re que lur fezessa complir lo pe- cat. e le iuzieu venc s en l en- deman matin al esvesque e contet li son fach. e bateiet si el esvues que fon salvatz del peccat. e de so que avia fag fes penedensa. En aquestz .II. eysemples pot hom conoyser tant gran gaug a dyables cant pot temptar e metre en pe- cat home religios. Tota persona que intre en religion es aysi con aquel que intra ar- mat en .I. camp contra son enemic so es le dyables on vencera o sera vencutz. e non sostenir la batalha et esser ven- cutz es perdre la corona de gloria et esser dampnatz en enfern. Tota religion s apella de- zert en l escriptura. donx cant ihesu christ volc esser temptatz per lo dyable el s en intret el de- zert devinar e far peneden- sa aysi con dezert es luoc aspres e secs. aysi religion deu esser tota en aspra vida e deu se dar tota la humor de luxuria. Qui vol mer- mar o del tot amorsar. lo fuoc deu sostrayre la lenha. atressi qui vol estenher en son cors loyre fuoc pudent de luxuria deu sostrayre e mermar los delietz de la carn e mermar las viandas. Qui vol comba- tre .I. casbel o una ciutat deu sostrayre las viandas e l ayga aysi deu far qui vol afamar lo noyriment de luxuria el paure castel de son cors. et especialmens del ven- tre que estorsa de la carn. acuy non pot contrastar l esperit si non per abstinencia. don dis .I. sans. En gray- sat demandas leugiera- mens escuma en luxuria. Estament de religion deu esser vida celestial. aysi o dis sant paul. Nostra conversacion es tota celestial. car si le cors es en terra per so la habitacion lo cor deu esser sus el cel per dezirier e per amor. et aytant cant le cels es luenh de la terra. deu esser luenh vida re- ligioza de vida carnal e lu- xurioza que es vida bestial. Sant paul dizia en persona de tot religios. So es a dire a mi es totz aquest montz crucifiat et yeu al mont con si disses aytant vils le mont a mi. e totz los plazers d a- quest mont con es al mont .I. homs pendut e iustiziat per sos forfatz. es si le montz mi mespreza e mi ten per vil. et yeu lo mesprezi ben mays. Mot horriblames punis dieu pecat de claustra. so es de persona religioza. Per lo peccat de lucifer que pecquet en la claustra del cel don dieus el mezeys. es abas lo meg nos es significat peccat de persona religioza. Et atressi per lo peccat d adam que pec- quet en la claustra de peradis. E per lo peccat dan aias e de saphira que pecqueron per pe- cat de proprientat en la premiera religion de sancta gleya. don sant peyre era abas. que los condamp- net de mort soptana davant sos huelhs. car mentian del pres de la possession que avian venduda e non o avian tot pauzat als pes dels apostols. Verays religios non ha ren propri en terra. ni parens carnals. ni possessions. ni en son cors neys non deu ren aver ni en sa volontat. tot son thezaur e tot son cor deu aver sus el cel. Aysi o a conselhat ihesu christ en l avangeli. Si voles esser perfietz vay vent tot cant as en aquest segle. e dona o tot als paures. et auras grans thez- aurs el cel. con si disses ren non deves aver d aysi enant en tot aquest mont. Aquest que ha fag aquest en prenement des- amparar tot lo mont per lo cel. e pueys torna son cors a rey- re per dezirar los bos vils pla- zers del mont s apella en l es- criptura apostata. don dis le sans esperit per lo savi. home apostata es homs ses tot profiech non ten pron ni val aysi ni ad autre. e ihesu christ en l avangeli dis aysi. Qui met sa man a la rayre et esguar- da de reyre si. non es aptes ni dignes d aver lo regne de dieu. Totz iorns deu hom aver los huelhs del cor. so es l entendement als bens eternals que nos son davant. non pas a las cans corporals del mont que devem aver laysadas de rey- re nos. Ayso es lo peccat de la molher de loth que lo re- membra ihesu christ as sos apostols en l avangeli. Remembri vos dis el de la molher de loth. so es adire non layses la via de perfection. ni retornes lo cor as so c aves laysat. con fes la molher de loth per que fon muda- da en hymage de sal. Sal vol dire discrecion e savieza et entendement per so con dis et assabora totas viandas. e discrecion azordenada. to- tas vertutz e totas obras. Pe so fon mudada la mo- lher de loth en hymage de sal. que nos hy aprenam discretion e saviza et enten- dement que non vengan en aquel peccat. En perilh o damp- nacion son totz aquels religios que los bens temporals meton avant. e los bens esperital a rey- re. Verays religios de- von annar avant per lo conselh de dieu que dis per lo propheta david. Annaran az enaut de vertut en vertut entro que ve- ian dieu en lauteza de sa gloria on els veyran dieu claramentz. e l amaran perfi- echamens. Et ayso es la gran benehuransa on le don d ententement mena aquels que gardan neteza de cor e de cors. per que dis ihesu christ. Benehu- rat so li net de cor. car els veyran dieus claramens per la gran e per lo don del sant esperit que es entendement per cuy hom entent e conoys son creator. e tot cant aperten a la salut de s arma. et ayso es la benehuransa dels angels e dels sans en pa- radis. Vezer dieu cara a cara so es conoyser dieu ay- si con es .I. dieu en tres per- sonas. aqui si miran clara- mens en aquel glorios mi- ralh en cuy totas cans res- plandon totas beutatz. totas dousors. totas amors e fon- tayna de vita perdurabla. e tot cant cor pot dezirar. Pauc es tot cant lenga d o- me pot dire ni cor pensar. ni aurelha auzir. segon que dis la sancta escriptura. Ni huelhs vezer. ni aurelhas auzir ni cor d ome si pot pensar so que dieu ha aparelhat as sos amix. Don sans ancelms dis arma leva tot ton entendement sus ves dieus. e pensa tant cant poy- ras pensar. can grans e tant delichables es aquel ben que compren totz los bens e totz los plazers que hom troba en creatu- ra. e dis apres le doctor sans ancelms. fols homs que vas fol- leiant per querre diverse bens a ton cors et a t arma. en tatas di- versetatz ama .I. ben en cuy son totz los bens. et aquel sol ti bas- tara. ayso es aquel ben que dieus estima a sos amix. so es di- eus el mezeys que es sobeyran beus don venon totz los au- tres bens coma los rius de la fontayna. e sans augustin dis per cert mot sera benehu- rat qui acara descuberta ses vivol e sens escurdat vey- ra la gloria de dieu. e sera transformatz en hymage de gloria. on veray dieus aysi con es aquel vezer es corona de gaug ses fin. e lo loguier de totz los sans. Ayso se- ran totz aquels bens don nos parla hugo de sant victor. so es vezer aquel home que a fach e reformat. car per sol ayso plac a dieu de venir home que fezessa tot home benehurat am si et en cors et en arma per so que totz homs lo vis am los huels cor- porals en sa humanitat. e l arma d ome lo vis en sa dignitat. et aysi que trobes dousor en dieu son creator. e dedins e defors. dedins en l ar- ma per la divinitat defors el cors per la humanitat. Ayso sera tot lo gaug d ome e son delieg. e sa gloria en vida perdurabla. so es la benehurada vizion de dieu. Ayso es aquela glorioza be- nehuransa que poceziran totz aquels que si sabon gardar en ve- raya neteza de cor e de cors. Amen. De tempransa de pecat de gola Lo beyran don del sant esperit e lo plus aut es don de saviza. Ayso es .Ia. gran quel sant esperit dona a cor enlumenat d entendement en contemplacion que lo fay tot ardent en l amor de dieu en tan que non quer ni dezirar autra can si non dieu vezer et auzir et en dieu delichar et am luy demorar. Ayso es la summa de perfection e la fian. e lo fruc de contemplacion. Le don d entendement de que avem desus parlat fay dieu conoyser e las cans esperitals en tota bontat et en tota sympleza. Mas le don de saviza fay dieu sentir e gostar per ve- ray sentiment. e per sa simpla esperiencia. Car saviza segon son nom non es autra can mas saboroza conoysen- sa que dona plazer e sabor e dousor e gran delieg en l ar- ma. En una manie- ra conoy lo bon vin aquel que lo tasta. en la saborar am la boca. et en autra a- quel que non aque sol lo vezer de la color el veyre. Mot fizolofes vengron ad alcuna conoysensa de dieu per las escripturas e per las creaturas per sol entende- ment et engienh natural ayssi con en .I. miralh remi- ravan sa bontat son poder e sa saviza per razon viva e natural. En so que vezian las escripturas grans e bel- las e bonas e ben adorde- nadas. et aysso cognogron ben per simpla razon e per simple entendement. mas anc ren non sentiron d amor. ni de de- vocion coral en dieu. Ay- tals son motz dels crestians clergues e layx. que ben conoy- son dieu. per so lo lum de la fe o per las escripturas. mas car el an lo sentiment de l arma corromput per peccat e mays dezaordenatz non podon sentir las dousors e las amors de dieu. mas ay- tant pauc con homs febros e malautes sent malas sa- bors e las odors de las vi- andas corporals. Le don de saviza que le sant esperit met en arma perfiechament purga- da e neta de tota ordura de pecat leva ayssi l esperit d ome ves dieu que ayssi lo ionher am di- eu per glut d amor que tot lo fay una can am dieu. De dieu si pays. e de dieu si noyris. de dieu s en graysa. et en dieu si deliecha. et en dieu si repau- za. et en dieu s adormis. et aqui oblida totz sos trebals totz deziriers carnals e terrenals. e si mezeys que de ren non li nem- brava si non de so que ama. ay- so es dieus tan solamens. Ayso es lo plus aut gra. en l escala de perfection que vezia lo patriarca iacob en vezion que tocava entro al cel. per hon montavan e descendian los an- gels. Aquesta escala ha .VII. grazas que son .VII. escalons. los .VII. dons del sant esperit don nos avem parlat desus. son .VII. escalons d aquesta escala. per aquestz .VII. escalons montan los angels so son aquels que fan vida d angel en terra per puritat de sancta vida que an lo cor el cel per dezirier e mon- tan per los gras d aquesta escala profichant de vertut en vertut entro que veian dieu clara- mens e que la mon perfiecha- mens. Em pero cant els son montatz al derrier escalon alcuna ves los coven a dey- sendre per veraya humilitat. car en tant cant homs es plus perfieg. en tant es plus humils e mens si prezan. d ayso si pren lo proverbi comun. qui plus val plus sumilia. Totz homs on plus perfiechtz es. e plus bons deu esser. aysi con bon al- bre. que cant es plus g cargatz de fruc en tant plus s enclina ves terra. Lo dessendre dels an- gels per aquesta glorioza es- cala si pot esponre en autra maniera. Sanctas personas que fan vida d angel en terra pu- eys que son montadas el sobeyran gran de contemplacion on los pauza lo don de saviza que los avista totz am dieu on sen- ton totz delietz e totas dou- sors. motas ves los coven- a deysendre a las obras de vida activa. so son obras de mina per lo profieg e per la necessitat dels autres so es de tot proyme. Autra razon hya per que coven mo- tas vegadas a deysendre de l auteza de contemplacion on mena l esperit de saviza car la corrupcion de la carn es tan grans que l esperit non poc en aquesta vida mortal longamens demorar en tan aut estament de contemplacion ni sentir aquella gran dousor que passa totz autres delietz que hom pot sentir en aquest mont. Ayso sabon aquels que o an esprovat. e lo contra pes de la carn es tant pezant que tras ayssi l esperit vuelha o non vuelha. per que tota la gran dousor. que arma contemplativa sen per lo don de saviza en a- questa vida mortal. non es mas .I. petit gostar. o .I. breu sentiment en que hom pot assaborar cant dous e cant suaus es dieus mas cant veyran sus a vida per- durabla. on dieus es tot plen d amor e de pas e de gaug sera abandonatz ad .I. cascun per si et a totz ensemps. aysi con dis david el sauteri. Senher dieus totz seran enubriatz de la gran azondansa de la gloria que es en la vostra may- zon e del flum de la vostra dousor vos los abeurares car am vos es la fontay- na de vida. Ayso es la font de vida perdurabla que tot iorn corre e tarir non pot ni secar so es dieus el mezeys que es font de vida que morir non pot don sort e descent sobre totz los sans que son e seran en paradis. .I. fluvi de gaug e totz aquels que en bevon en son enebriatz. per gazanhar e per conquerre deu hom viure temprada- mens. e per mezura en aquest segle. Salamon dis que saviza nays de mezura. Mezura que s apella en l escrip- tura sobrietat es .I. albre mot precios que garda la sanitant del arma e del cors per lo contrari de glotonia de gola e de sobrefluitat de beure e de maniar venon grans malau- tias e sovent la mort. car per trop beure e maniar moron motas gens. aysi con lo peyson soven cuia penre sa vianda que pren lo clavel de la mort. Aquesta vertut deu hom fortmens gardar per los grans bes que fay ad aquel que la garda. Pre- mieramens sobrietat. so es mezura garda a la razon et a l entendement sa franqueza que ybreessa li tol. car homs enu- briatz a perdut sa razon e son entendement. et es aysi coma negat. e tant cuia beure lo vin lo um lo beu. Lo segon ben que sobrietat fay ad home si es que desliura home de la ser- vitut del ventre que es mot vils servitut e mot greus. car homs carnals es glotz fay son di- eu de son ventre. aysi o dis sant paul. Dels cals lur ven- tre es lur dieus. parla d o- mes carnals. Mot s en velezis que siern a tan vil se- nhor con es son ventre. que ren non li rent mas pudor et or- dura e fems. Mas mez- ura garda home en sa senho- ria. car l esperit deu esser senher sobre lo cors. e lo cors deu ser- vir al esperit. aquest orde garda sobrietat. Le ters bens que mezura fay si es que garda la porta del castel del cor contra l ost del dyable so es la boca que es la mager porta del castel del cor per hon le dyable assalh. e fay batalha plus soven. mans mezura li defent ben aquesta intrada d aquesta porta. e cat aquesta porta es mal gar- dada. tota la ost del dyable s en intra per aquella. e deba- das son gardadas las autras portas. Donx qui ha a- questa vertut el ha de son cors se- nhoria e pot son cors reme- nar ayssi cant hom remena son caval am bon fien. Sobrietat far la premiera batalha en l ost de las ver- tutz. e gacha e defent las autras vertutz. La premie- ra teptacion que fes le dyables a ihesu christ. fon de la boca en so que li dis. Digas que aquestas peyras tornon pan. Atressi pres adam per la boca e fon tantost ven- cut cant li hubri aquella porta a la premiera temptaci- on. A gardar sobrietat so es mezura nos ensenha natura et escriptura e to- ta creatura. Natura car entre totas bestias home ha la plus petita boca segon son cors. e lo plus estrech trazidor. Et enayso nos es mostrat que natura d o- me pot sostenir sa vida de pauc de noyrement. L escriptura nos ensenha aver mezura e viure tem- pradamens en motas ma- nieras. o per motz eysemples e sabon o aquels que ligon et entendon las escripturas. et especialmens las vidas dels sans payres. Apres nos o ensenhan totas cre- aturas. car en cascuna cre- atura a dieus pauzat dre- cha mezura que ten totz iorns lo mieg luoc entre lo trop e lo pauc segon razon nos en- senha. Ayso es els bens temporals que so que es trop en l un es petit en l autre. es so que seria trop ad .I. pau- re home. seria petit motas ves ad .I. ric home. mas mezura o tempra tot. Atressi es els bens esperi- tals. en deiunis en vigili- as. et en disciplinas. et en totas autras obras vertu- ozas que son fachas per dieu e per lo profiech de l arma. temprament e mezura o met tot a razon. Aquesta vertut tempransa non tan so- lamen si fay a gardar en beure et en maniar. mas en totas obras vertuozas. Tulis .I. savis dis que tempran- sa met en la senhoria de dre- chura razon totz los pensa- mens. totz los movemens e tota la volontat del cor. e totz los .V. sens corporals. aysi que razon enlumenada per lo don de saviza ten en pas la senhoria del cors e del cor. e say es la fin e la entencion de tota vertut. que lo cor e lo cors sia ben adordenatz en dieu. aysi que dieus que es sobeyrans en sia senhers en tal mani- era que tot sia en sa obediencia so es a dire tot cant es. el reg- ne del cors e del arma. et ayso far corals amors de dieu que sosmet totas las volontatz del cor a dieu. Don sans angustin dis que la vertut de tem- pransa e de mezura. es una amors que si garda a dieu. en- tieramens sens corruption. e nos retraya de l amor d aquest mont. que torba lo cor e lo met a malayze. e li tol drecha conoysensa de dieu ed si me- zeys. Aysi con ayga tor- bada non rent bella semblan- sa. ni cor corbat non ha clara conoysensa. mas l amor de dieu que es purgada de tota a- mor terrenal. e de tota affec- cion carnal enlumena lo cor. e lo met en pas. e lo fay pauzar en son propri luoc so es en dieu. Aqui troba pauza. et aqui es en pas. e non a gaug ni pas. si non en dieu. don ihesu christ dis en l a- vangeli. Prezura e trebalh aures en aquest mont. mas en mi trobares et aures pas. E sans augustin dis. Senher dieus mon cors non pot esser en pas. si non si re- pauza en vos. Aytal flu- vi d amor non ven pas de las doziz de la tera ni del mar d a- quest mont. mas descent ben d aquella auta roca on es fondada la gran ciutat de paradis. e tota sancta gleya. ayso es ihesu christ. enque so mu- ratz e fermatz los fortz castels. so son los sans e las sanctas de paradis. que an tant estat conbatut per lo prince del mont. so es per lo dyable. et anc non poc in- trar el castel de lur cor. D a- questa auta roca. so es de ihesu christ. deyscent el cor purgat de la amor del mont. Lo rieu d aquesta font d amor esperital. e las aygas d aquesta font son tan claras e reluzens que tot lo cor e tota l arma si ves. et hy remira clar to- ta sa consciencia. aysi cant hom pot vezer clar las fay- sons de son cors en .Ia. cla- ra font. o en .I. clar mi- ralh. Sobre aquesta fon- tayna si refresca lo cor. Apres cant ha ben trebalhat en bonas obras al eysem- ple de ihesu christ. Que cant fon las de caminar si venc pauzar a la font de iacob on prediquet la samari- tana. totz bons cors que si vol salvar si deu pauzar e repauzar sobre la fontay- na de l amor de dieu. L ay- ga d aquesta font es ta dou- sa e tan saboroza que tota ar- ma que en beu oblida totas autras dousors e sabors et amors. Aquesta font non sap al fems ni a las me- nas de la terra sombroza e pu- dent. mala maror d aquest mar. amar daquest mont. Per que es sobre dousa e ben saboroza a beure. en tant que l ayga d la font sap mens la sabor de la terra tant es plus dousa e saboroza a beure. Ayso es la fontayna de sen e de saber. e qui en beu a conoy- sent et as sabora la gran dou- sor de dieu. et ayso es lo sobeyran sens que hom pues- ca aver. so es ben conoyser son creator et amar lo de tot son cor. car sens aquesta phi- lozophia totz autres sens es gran follia. Aytal s en dona lo sant esperit en son cors et en arma cant li dona lo don de savieza que pays l arma e la sadolla de gaug esperital. e la beura e le nebria de sancta a- mor. Al comensament del tractat de vertut avem dich per desus cal sens met le sant esperit en cor purgat. e ne de- iat de tot peccat. Le sens esperital que ven de perfiecha amor de dieu. fay lo cor so- bre temprat e sobre ben a mezurat en totas cans. en tant que cors que es en aytal estament es en pas et en gaug esperi- tal tant cant homs en pot aver en aquesta mortal vida non pot hom estar del tot en pas sens alcuna batalha d alcu- na temptacion que dieus o sufre per esprovar sos cavalhiers. e per so quels sapia temptar las armas de vertiment. d au- tramens non poyrian esser lau- zatz ni coronatz per valens cavalhers. Homs sol far los torneys en temps de pas per so que la costuma de las armas no s en vele- zisca. mas cant lo pros caval- lier avem tut lo torney el s en torna repauzar as son hostal e recrear e soiornar per .I. lonc temps. Aysi fay lo bons cavallies de dieus cant ses ben conbatut et a vencut lo torney de la temptation el re- tray ayssi son cor. es sa conscien- cia repauza si en dieu que lur conforta apes lo trebalh eysoblida e non li remenbra si non de dieu on troba tot so que dezira. Ayso es lo fruc que porta l albre de sobrietat que ven del don de saviza. lo .Ia. gra. Aysi con es mostrat desus sobrie- tat non es als mas drecha mezura en totas cans mas es- pecialmens hom deu gardar mezu- ra en .VII. manieras que son . VII. gras per on hom monta e profi- echa en aquesta vertut. Le pre- miers gras es con tenga mezu- ra e temprament en son entedement especialmens els articles et els puns de la fe. Aquel passa mezura que vol querre razon natural en so que es so- bre razon. e sobre tot enten- dement con fan los hereges. e los mescrezens que volon mezurar la fe segon lur en- tendement e de gran mezurar lur entendement e lur razon. a la mezura de la fe. et aysi o fan li fizel crestians don dis sant paul. Non deu hom plus saber que la fe catholica non requer mas sa- ber a sobrietat. so es a la mezura de la fe que dieus nos a donada. e le savis dis a son filh que meta mezura en son cor so es a dire que non sia tant de son propri. sen. que caia en presumpcion. so es que non vuelha creyre a plus sa- vi de si. et especialmens non deu hom querre la veritat dels articles de la fe per razon. nostra fe es sobre tota razon. e qui vol fizelmens entendre so que cres deu fondar sa ra- zon sobre la veritat de la fe. lo .II. gra Lo segon- to gra es merce mezura en son voler contra los deziriers carnals. e contra la co- beeza del mont. don dis le sa- vis en l escriptura. no vue- lhas seguir la cobeza de ton cor. munda ta volontat. e non la vuelhas complir et assig- na trop bona razon. car qui com- plis totz sos talens dona pas de si as sos enemix. so es als dyables aysi con aquel que fa gaug a son aversari contra cuy si deu combatre. cant si rent a luy vencut. Aquel si rent ven- cut al dyable que consent a totz sos malvayas deziriers contra ayso nos amonesta sant peyre. Cars frayres es coniuri vos que nos con estrans e pellegrins nos abstengas de deziri- ers carnals que cavalcan en contra l arma. Aquel que es romi- eus en estranh pays on ha motz de layrons e de raubadors que espian los camps e gachan los camins si gardan mot que non vengan en las mans de lurs enemix. e pensan e pecas- san con poguessan annar segu- ramens. Totz los amix de dieu en aquest segle son es- trans e pellegrins. estrans son car son fors de lur pays. so es de paradis que es pays et he- retage als amix de dieu. Romieus son e pellegrins car non pensan ad autra cauza si non a fayre lur iornada en- tre tant que ilh venon a lur here- tage so es a la ciutat de para- dis cuy queron los bons pelle- grins so dis sant paul. Non avem ayssi ciutat permanent ciutat de peradis per heretage. Aytal pellegrins que volon annaar seguramens si meton en bona conpanha et en segur guizage. la bona companha que mena drecha a la ciutat re- al so es fe et amor. fe mos- tra la via als pellegrins. mas amor los porta aysi que la via non los grevia de ren. Qui aytal companha no a garda dels lay- rons que gachan los camins que prenon e rauban totz aquels que non son ben acompanhatz. so son aquels que segon los deziriers de la carn. Vieure e per aquels a- complir. si meton de grat sens batalha en las mans et els lasses del dyable. Fe es amor de dieu retray lo cor de malvays pensamens. e de fols deziriers. aysi con hom reten l aus- tor o l esparvier am los no- zels que non s en vole si non a la voluntat de son senhor. Nostre cor es aysi con .I. auzels que volria volar a tota sa volon- tat. per que coven con los reten- ga. e que li meta nozels de fe e d amor de dieu. e qui lo laysa volar as sa volontat per vans deziriers l aucelleiayres d en- fern non vay ben plus querent mas conprenna aquest au- cell. Per que los savis que an sens devon refrenar lurs volontatz. co lurs pen- samens e lurs deziriers. per tempransa e per mezuran don dis seneca. si tu amas esser amezuratz e tempratz. reta- iha et estrenh totz deziries e met fren a tas cobeezas. et aysi con hom reten lo caval per lo fren que non s en anne as sa volontat deu hom son cor am lo fren de mezura que non corra as sa volontat per los vans deziriers d aquest mont. lo.III. gra. Lo .III. gra de sobrietat es metre mezura a las paraulas. don dis sa- lamons que le savis e la me- zurats tempra et amezura sas paraulas. E dis sant iheronimes al pes de sas paraulas. et esprovada la vida d ome. vol dire que as son parlar pot hom conoy- ser lo sens o la follia d ome. aysi con hom cerca los porcx als granetz de la lenga. I. savis dis en l escrip- tura. que las paraulas del savi son totas pezadas. Vol dire que homs savis deu pezar sas paraulas en la balansa de razon. e de discretion que non hy a que repen- re. Alcuns son tan volon- tos de parlar. que non gardan si es vers o messonega so que dizon. es son aysi com molin sens resclauza que si torneia am blat e ses blat segon lo cors de l ayga. Car els an aytant de paraulas. con le molins d ayga. mas sa- vis homs met as sa lenga desclauza de discrecion per te- nir lo vent de fol parlar. que non passe trop per lo mo- linet de sa boca. Per ayso dis le savis en l escriptura non layses annar tas ay- gas en autruy plassas. so es a dire reten tas parau- las en resclauza de discre- cion. car so dis salamon que laysa annar l ayga as son a- bandon el es can de platz e de ten- son car motz de mals venon de mala lenga. aysi con es mostrat de sus el tractat dels vicis. aqui on parla de .X. peccatz de la lenga Per so dis ben lo savis en l escriptura. met tas parau- las en balansa. e met fren en ta boca e pren ti garda que non caias per ta lenga davant tos enemix que respian. Qui non met sas paraulas en la balansa de discrecion e non reten sa lenga per lo fren de razon. Ven leu en las mans de sos enemix. so son los demonis. que per tot espri- an e nos gachan. cant li enemix que gachan lo castel troban la porta uberta. els s en intran de grat. aysi fan li demoni el castel del cor. cant troban la boca uberta. a vanament parlar. e contra ayso dis david. el sauteri. Hyeu pauzi garda a ma bo- ca e cant le peccayres sa testet contra mi. so es le dyables. La garda de la boca es razon e dis- crecion. qui examinan las perau- las davant que hy escan de la bo- ca. ayso es la balansa de que le savis ha parlat desus. en que devon esser pezadas las pa- raulas. avant que sia dichas. Veritat deu tenir la balan- sa drecha. car veritat acor- da l entencion del cor e de la boca. ay- si que la boca non dis mas aquo que es el cor. Aquesta balan- sa non deu pendre per ren. ni a destre ni a senestre. so es ni per amor privada. ni per bens tem- porals ni per mal volensa d au- truy. non deu hom laysar veri- tat a dire lay on hom deu. e cant fay mestier. ni messo- nega ni falsetat non deu hom dire en negun luoc per ne- gun home. lo .IIII. gra. Aysi con hom deu gardar mezura en parlar deu hom gardar mezura en au- zir. en escoutar car aysi pot hom peccar en mal auzir con en mal parlar. Aquel que aus mal dire d autruy es parsonier del peccat que aus dire. car neguns non diria mal d autruy maior- mens davant gran senhor. si non cuia que plagues ad aquels que o auzon. don .I. savis dis que negun maldi- zent. non qui volontiers auzir non lo volia. Los grans homes deurian mot gardar que auzon dire. ni cuy crezon. car petit troban qui lur diga veritat. mas de aflatarias e de messone- gas agran mercat en lurs parladors. La plus gran carestia que sia entorn els es de veritat e de lialeza. per que son soven deceuputz. car auzon volontier e crezon a- quo que lur plas. Le sa- vis seneca dis que ren tant non defalh als grans homes del segle con verdizens. car de messoneguiers de lau- zengiers e de flatadors. o an- sobre gran mercat. Homs deu aver las aurelhas u- bertas per auzir volontiers pa- raulas de salut. paraulas de dieu e de amor e de vertut e de bona hedificacion de si e de tot son pruesme. E deu hom aver clauzas las aurelhas a follas paraulas de mala hedificacion que podon nozer. e non ren profichar. et ayso aconselha le savis en la sancta escriptura. Stopona tas aurelhas e- nans d espinas. e non av- ias volontiers malas len- gas. Mala lenga es la lenga del serpent d enfern. que los maldizens portan per enverinar aquels que los escoutan. Contra ay- tals lengas deu hom stopar sas aurelhas despinas so es de la paor de dieu. o de las espinas am que ihesu christ fon coronat et espinat en renembransa de la sieua sancta passion. car qui pensa- va que per falsas suggescions fon accuzat a pons pilat ihesu christ e liuratz a mort. et es perinatz et escarnitz e flagel- latz hom non auziria volonties maldizens ni paraulas follas e dezonestas. En autra maniera pot hom espon- re aquesta actoritat. fay clauzuras a tas aurelhas d espinas que ponhon e significan ponhens paraulas e duras de que deu hom repenre los maldizens. e los deu far cal- lar e mostrar semblant que non li plas auzir .I. ser- pens es que es apellat en latin aspis. et es de tal natura que cant hom lo vol encantar. e clau l una de sas aurelhas en la terra e l autra am sa coha per so que non avia l encantador. Aquest serpent nos ensenha .I. mot gran sen. que non escou- tem l encantador. so es lau- zengier. ni los messongies ni los aflatadors que encan- tant soven los grans homes del segle. mas qui ad aquest eysemple d aquest serpent es copava sas aurelhas. la u- na de la terra e l autra de la coha el non agardaria d esser en cantatz. ni per dyables. ni per malvayas lengas. Aquel claus l una aurelha am la terra que pensa que el es de terra. et en terra tornara. e qui pensa sa pauretat e sa vileza e sas enfermetatz don el si deu hu- miliar e nient prezar. L au- cra aurelha claus am la coha que remembra sa mort am pa- or del iuyzi de dieu e de las penas eternals. Qui enaysi claus sas aurelhas. non aus pas volonties paraulas que devon a dieu desplazer. et enaysi es homs tempratz et a- mezuratz en auzir et en escou- tar. et ayso es lo .IIII. gra Lo .V.gra lo .V. gra es gardar mezura els vestirs. Et es de curi- ozes e preciozes vestirs es gran peccat en si. E ucayzon son de peccat als autres. Si curios e precios vestirs non fos peccat ihesu christ non o repreza aysi en l avangeli on par- la del malvays ric curios e gloton. De .II. cans lo repren ihesu christ. e le denuncia dampnat so es de vestirs preciozes. de polpra e de bis so es de bocaran. e de glotonia de venir cascun iorn a plena taula resplandentment. et o- tra ayso de un pietat car non fes almorna al lazer. Per mot es fols e que a sen d en- fant qui de sa rauba si er- gulhis. Ben setia tengut Per fol e per folla tota persona que portaria lo senhal de la vergonha de son payre e de la sieua mayre. aytal se- nhal es tota rauba que ia non fera mestier ad home si non fossa lo peccat de nostre pre- mier payre. per cubrir sa confuzion e la nostra. Cant hom ven .Ia. tauc perada de bels draps. senha es que aqui a .I. mort. tot aytal senhal es en aquellas perso- nas que si glorieran en bels vestirs que aqui a peccat mortal d erguelh. De vanetat de curiozetat. Si lo pahon s ergulhis de sa coha el egual de sa testa non es pas meravilhas car natura lur o dona. mas homs e femena que uzan de razon. e sap ben que natura non lur o a donat mas per cubrir lur miserias. lur o coven querre amb art et am trebalh e mendigar de las bestias e dels verms e de las herbas de la terra non s en deuri- a negun glorificar mas plus humiliar et honesta- ment uzar de vestirs sens exes e sens nota d erguelh. Sant iohan baptista es singularment lauzat per ihesu christ. car portava apres vestirs e fort humils. e non o fora si non fossa grans ver- tutz. Mot en seran laia- mens condampnat aquels et aquellas que fan a lurs cors azornar per pompans del segle tant de parels de rau- bas e pueys donan las als iuglars et arribaus et arribau- das. lo .VI. gra La .VI. branca de tempran- sa es con garde mezu- ra en sos portamens et en sa contenensa. Seneca dis si tu hyest tempratz et amezuratz. pren ti garda que los movemens de ton cors e los portamens de ton cors non sian latz ni deazordenatz. De dezaordenamemt del cor. ven lo dezaordenament del cors. Totz homs se- gon son estament e segon sa etat. e segon sa nobleza e sa dignetat deu confermar sas manieras e sos porta- mens. I. gran philozo- fes dis que enfant d etat. et enfant de sen e de costumas de non esser contatz per .I. E la sancta escriptura maldis en- fant de .C. ans vol dire que malditz es homs que es en conplida etat e deu aver sen e razon. e deu fayre fatz de baron. e fay obras d enfant e viu con enfant. per que sans pauls en escuza si mezeys. Cant hyeu era tozet. hyeu fazia coma tozet. et avia sen de tozet. mas aras aras cant suy fatz homs complit ay de- zamparat tot so que era de- tozet. vol dire que avia lauzat tot so qu efra denfant et avia fag e costumas e portamens d ome perfieg. car qui ten ho- me per enfant. lo ten per fol. Per que nos predica sant paul. Non vuelhas esser fatz tozetz de sen. mas en malicia sias petitz. Honors e profietz es a tota persona que garde me- zura e temprament en totz sos portamens et en totas sas manieras segon son estament Lo .VII. gra. lo .VII. gra es gardar mezura e temprament en beure et en maniar. car per superfluitat de beure e de maniar fay mot de mals al cors et a l arma per que nos en cau- ta fortment ihesu christ en l a- vangeli. Gardas nos sias en encautatz e savis que nostres cor ses non sian greu- iatz per cargamens deman- das. Sobrietat met tem- prament e mezura en beu- re et en maniar. e si garda de tota superfluitat. e de tot mal eysemple. et encar contra peccat de que es ben dich desus el tractat dels vicis per so non vuelh ayssi plus di- re. Dich es e declarat con aquest albre creys e pro- fiecha per aquest davantz ditz .VII. gras. e qui volra saber las brancas d aquest albre. regarde totas las vertutz per totz los tractatz per desus. e trobara que dis- cecion e mezura enforma totas las vertutz. donx totas Las autras vertutz son brancas e rams d aquesta vertut. per so non hy vuelh assignar au- tras brancas. Aquest albre porta motz de bels frux. e dous es saboros. Los frux d aquest albre son pas de cor e clardatz e segurtatz de consciencia. car tota persona a cuy dieus a donada aquesta vertut. a tot son cor partit. et es lonhat de l amor del mont. et es ioinch am dieu per a- mor. que totas autras cans a oblidadas per l amor de ihesu christ. si non tan solamens aquellas que pot adordenar en dieu. e pauza tot son cor en dieu que en autra can. non si pot deli- char ni trobar plazer. Aytal s adollament e tal con- fort met le sans esperitz en cor que es perfiech en tempran- sa et en mezura que ven del don de saviza. Mot es benehurat en aquest segle e sera plus en l autre qui aques- ta pas pot aver que pauze tot son cor en dieu que es la fin e lo fruc e la soma de totz bons deziriers. car a digna- ment gazanhat aquella ve- raya benehuransa que dieus promet en l avangeli ad aquels que aquesta part gardan. Benehuratz son los paibles car els seran apel- latz filhs de dieu. Aquels son pazibles so dis sant augus- tin que totz los movemens de lur cor azordenan e meton sotz la senhoria del esperit e de drecha razon. Aquels son per dreg apellatz filhs de dieu. que portan la semblansa e la ymagi de dieu. so es pas e caritatz so dis sant paul. donx pas et amor es la cauza que plus far home semblant a dieu. e lo contrari so es discordia e rancors fay home semblant a dyable que es enemix e con- traris a dieu. autra razon hy a per que homes pazibles son a- pellatz filhs de dieu car segon dieu de plus prop que los au- tres an pas et amor non laysan dieu partir d aqui- on son. Aqui on es pas. aqui es di- eus. Aqui on es cari- tat et amor dieus hy es. E per autra razon deu hom esser apellatz filhs de dieu. car an las obras de lur payre. aysi o dis dieus en l avangeli. D aquels es filhs de car fazes sas obras. pas et amor son las obras de di- eu. et es apellatz prince de pas e dieus de pas. e per aysso venc en aquest mont per metre pas entre dieus et home et angel. et entre home et home. so es am si mezeys que si fes home don la nueg de nadal en a- quella hora que ihesu christ fon natz e li angel canteron. Gloria sia a dieu en sas aute- zas e pas sia en terra als homes de bona voluntat. Per ayso es espe- cialmens son apellatz homes pacibles filhs de dieu car fan las obras de dieu sos es car per curan ran- con podon pas am dieu pas am lur pruesme. e pas d enfra si mezeys en lur consciencia. Per sol ay- so car els son filhs de dieu son els bunhuratz en aquest segle per especial gracia. Mas aquesta bunhuransa sera perfiecha e conplida cant els seran en pazibla possession del heretage de lur payre. so es del reg- ne de gloria. on totz lurs de- ziriers seran complitz. aqui on non poyran aver mal ni dolor ni adversitatz. ni nul defalhiment. mas azondansa de totz bens. e tot compliment. de gloria e gaug ses fin. Ayso sera pas onrabla. pas perdurabla. e pas que sobremonta tot sen so dis sant paul. La pas de dieu que sobre- monta tot sen. vos gar- de vostre cor e vostre enten- dement. Puey que aquesta pas sobremonta. tot sen ben pot sobre montar to- tas paraulas. car cor non pot pensar. ni lenga de- vizar cals es aquella pas que dieus estuia as sos a- mix. per que non diray aysi plus. car non puesc ni say dire can sufficiens. Aysi feniray ma materia a la gloria de nostre senhor que en sia lauzatz e servitz et honratz que nos conduga totz a vida perdurabla. AMEN Aquest libre fes .I. fray- re de l orde dels predi- cadors. a la requista del rey philip de fransa. en l an del en- carnation de nostre senhor .M. CC.LXXIX. deo gratias. En aquel temps que hom comen- set los mo- nestiers edi- ficar els monegues. els hermitans. e comenseron a creyser la renomada de la crestiandat fon luenh saupuda que venc tro en la tera d india. motz hy ac d omes que despamareron lurs possessions e torna- van a conversion. esdevenc si que en aquella terra ac .I. rey que avia nom Ave- nis aquel era de mot gran poder ed mot gran riqueza e gentil hom e poderos contra sos enemix. E de la riqueza d aquest mot ben azondos. Mays encar segon l arma era mot mal azornatz. Car el crezia las ydolas. E domens qu el vivia aysi dousament el ioy del delich d aquest mont que avia a- quo que si volia. veieyre li fon que una can tant solament li falhia que mot l agreuiava e mot li mermava sa gloria. So es assaber que non podia aver en- fant. Lo glorios linange dels crestians e las mayzos dels monegues e dels hermitans mes- prezavon lo coutivament del rey. e per menassas. ni per paor de mort non lay savan aprezicar la ley de Ihesu Crist ardidament e ses paor. Et aqo que a la ley s apte- nia estudiozament fazian e pre- zicavan lo nom de Ihesu Crist. Cant lo rey Avenis auzi aquesta pa- raula qu aytals gens s eran le- vadas que m esprezavan las ydo- las e prezicavan lo nom de Ihesu Crist. e que no doptavan morir. mot fon plen de gran yra e de gran tristor. E comanda per tota sa ter- ra assos baylons et assos se- nescals. que totz sels que poyrian trobar que creyrian el nom de Ihesu Crist que per diversas mortz los fezessan morir. e sertas li be- nehurat amic de nostre senhor s en anavan davant lo rey e reprenon li la soa fellonia e la soa mescrezensa. E cant lo rey o auzi de gran yra era plens e fazia los morir per diverses mar- tiris Cant la terra d india era en aytal er- ror .I. prebost del rey que mot era de gran poder e de gran gentileza e de gran pres en la cort del rey. Cant el auzi aytal fellon comanda- ment mesprezet la vanetat d a- quest mont tan fortmens que pre- zent si mezeys l abit de religi- on pres e mes si en .I. dezert. E la soa vida era en deiunis et en vigilias. Lo rey aveniuir amava lo mot e mot li por- tava d onor gran. E cant lo rey auzi aytal can de luy non vos pot hom dir lo gran dol que el ac en son cor. car aytal amic avia perdut. E de tot en tot crec adonx la soa yra contra los morgues. Adonx trames sos sir- vens per los puetz e per los dezertz e per motz luox quels quezessan amablamens e que li amenessan. E cant venc a cap de pessa aquil que l anavan querent serqueron tant que troberon lo. preron lo e meneron lo davant lo rey. Garda le rey e vi lo paura- mens vestit. Se luy que tant resplandens vestirs solia ves- tir e tant delicadamens solla viure. E vi lo lag e mesprezant e vestit aguiza d ermitan. De la tristor e de l ayra que avia lo rey parlava e dizia a seluy. Oy tu fol arma perduda per qual can tu as mudada ta gloria ni ta honor que solias aver en mon regne. car tu eras premiers en ma cort on- ratz davant totz los autres. en aytal dezonor. et en aytal viltat as mudada ta gloria. E que cuias gazanhar. Car tot nostres dieus e tot lo ioy d aquest mont as laysat per .I. home que es apellat ihesu christ per que as ayso fag. Cant le bons homs auzi ayso alegrament e sanament respondet e dis. Reys si tu vols de mi au- zir razon. gieta de ton palays tos enemix et adonx respon- dray ni d aquo que tu vol- ras demandar. Que tant con aquilh y seran neguna pa- raula tu non poyras rece- bre en pas que yeu ti diyses per razon vuelh que m aucias o fay de mi que ti volras. Lo rey respondet e dis. E qui son aquist enemix que man- das hostar. El benehurat li respont so es yra e cobeeza aquestas .II. cans tollon ad home que non pot entendre ra- zon. Mas si tu hostas aques- tas de sobre tu. e per aquestas .II. cas tu as en tu saviza e lialtat verayament tota can diray a tu. El rey respont hyeu ti autrey que yra e cobe- eza giete de mon cor e que y fassa aver saviza e lialtat. Digas m don tes venguda aytal error. que aquo que vezez et auzem aias laysat per nul- la esperansa. Respont l ermi- tans e dis. Reys si tu vols auzir lo comensament escou- ta. Els iorns de mon iovent cant eu era ioves auzi .Ia. paraula que mot es bona e de profiech e de gran salut e que mot mi in- tra el cor aytant fort que hanc pueys non parti. la paraula es aquesta so es a veieyre als fols que aquellas cans que son di- vinas que hom non pot vezer deu hom mesprezar atressi con si non eran. Et aquellas que son d aquest mont deu hom amar e car tener atressi con si eran durablas. Non conoyses per qual can hyeu ay dezamparat aquest mont. car la sobeyrana apellation m a apel- lat a vida durabla. E cant plac a la benignitat de nostre senhor ihesu christ que volc desliurar del poder del dyable. el mi fes mes- prezar la vanetat d aquest mont. et adonx yeu mi consiriey que aquest mont non era mays cant nieut e vanetatz. E per pensiey mi per que yeu era fatz. e qu en co- venia ad annar davant mon se- nhor per rendre razon. Et adonx dezampariey tot cant avia e segui lo. E fas li grans carl plac quen desliures del poder del dya- ble e de las tenebras d aquest se- gle. E car mi demostret via per on podia anar a luy. E dic ti que neguns autres bens ni neguna autra via non es bona mays cant aquella. don tu caytieus reys yest partutz e desesperatz per que nos em partitz de la toa companhia. Car nos ti vezem a dieu deza- gradable per so car ni mesprezas nostre senhor ihesu christ que es senher de tot cant es. et es egals a dieu lo payre quel sel e la terra esta- blit e de sas proprias mans for- met home el mes en paradis el dyable per sa enveia decep lo. Mas lo benigne senher que nos formet regardet si a las obras qu avia fachas de sas mans. E volc per nos sufertar mort e passion. per laqual nos desliu- ret de la poestat del dyable. E tu caytiu rey offendes en la cort de celuy que nos a fach dignes d aytals bens ad aver. E tu yest el delieg de ton cors totz enten- dutz e de las ydolas que yeu veg que apellas dieus. Oiest tu tant solament no tolles als cresti ans ben que abans o fas a totz aquels que als tieus coman- damens obeziyson. E sapias en ver que hyeu non ti creyray ni non consentiray als tieus comandamens d aquesta ma- niera. ni en contra dieu non faray fellonia. Ni mon bon faytor ni mon bon salvador non rene- garay. si tu a bestias salvages mi liuravas per devorar. o a glazi o a fuoc mi fazias morir Non de mi ni non am la prezent vida que plena es de vanetat o d enfermetat tant fortment que lon- ga can seria a dire. Mays per bo- na paraula ensenha mosenher sant iohan qui tot lo mont es pauzatz en malignitat e que non vuelha hom lo mont ni las cans que yson. Que tot cant es es- mont es cobeeza de la carn et en- veia dels huelhs e lo mont tras- passa en la cobeeza de luy. Et aquel que fera la volontat de di- eu permanra endurabletat. E per far la volontat de dieu ay- dezamparat totas cans. E de totz aquels que crezon dieu nostre senhor en ay fag mos amix e mos frayres e mos parens. E d aquels que la foro mieu a- mic e mieu frayre e yeu men soy lunhatz e permane en la so- leza et esperi nostre senhor qu en fassa venir salut. Totas aquis- tas paraulas e mays d autras gan ren dis le bons homs al rey. E cant lo rey lauzi fon mot sos mogutz en yra e volc lo ferir mays per honor e per reverencia de si mezeys et el sen retenc e comenset li a dire. Caytiu e don des moguda aytal perdicion. que tant as aguda ta lenga a re- contar aquesta fablazon. Ser- tas si al comensament de tas paraulas non ti agues promes que partis yra de mi a fuoc liurera ta carn. mas car al co- mensament de tas paraulas mi coniuriest e per l amor que solia aver an tu sufre ta vida. Leva ti e fug denant los mieus hu- elhs que iamays non ti veion e que non ti destruia. Adonx le bons homs s en tornet el desert mot corrossatz car lo martiri non avia suffert. Ans sertas cascun iorn suffertava martire et en sa consci- encia contra las temptacions del dyable. E cant le bons homs s en fon anatz lo rey fon mot yratz. e consiret si de diverses turmens en contra los mone- gues et honorava plus larga- mens que non solia sos dieus e sas Domens ydolas quel rey era en aytal er- ror et en aytal pensier .I. filhs li nasquet a meravilhas bels. e la gran beutat de luy figurava aquo que de luy era a esdevenir. e dizian que en tota la terra non era vist tant bel enfant ni tant agra- dable. le rey ac ameravilhas gran gaug de la nativitat de luy. et apelleron l enfant iozaphat. E lo rey si con autre fol annet s en al temple de sas ydolas far gra- cias e lauzor. E le caytiu non co- noysia aqual senhors aqui covenia rendre lauzor per lo gaug de la nativitat de son filh. E lo rey fes far festa et aiustet gan ren dels continadors de cels que azoravan las ydolas. E del autre pobol aiustet gan ren. Et a celebrar la festa el fes ausir gan ren de taurs al sacrifizi far e donava sos dons als grans et als paucz et als rix et als paures en la sol- lempnitat de la festa quel rey fazia. Et esdevenc si que aquel .V. barons que si fazian savis del art de la estrolomia aquels lo reys fazia es- tar e prop de si. E demandava a cascun d aquels que dizessan d aquel enfant cals devia esser. Et ac ni motz que dizian que l enfant seria de gran riqueza e de gran poder e sobre tot los autres reys que enans hy avian estat .I. dels estrolomiayres que fon plus sa- vi dels autres dis al rey. Si consels que m ensenheron d es- trolomia en tant con yeu pu- esc conoyser trobi que aquest enfant non sera en ton regne mas en autre regne melhor ses compte. Et es mi aveieyre que la religion dels crestians que tu persegues el recebra. E que el mezeys y aura sa esperansa. Cant le reys o auzi mot o re- ceup greu e tornet sa leticia en tristor. En aquella ciutat on el era bastit .I. palays ameravilhas bel. et en aquel fes cambras mot bellas e mot resplandens. E cant l enfant ac la etat d enfanteza el lo mes el palays. Et establi li servens e ministres. e aquilh eran ioves mot e de gran beutat. E coman- det ad aquels que negun home de lains non intres e que ne- guna can d aquesta vida que pogues engeurar yra non li manifes- tes hom. Ni mort ni vilheza ni enfermetat ni pauretat ni neguna autra can si non era ioyoza e delichabla non li apor- tet hom denant per so que non pogues consirar neguna can ades ve- nir. E comandet que neguna can pauca ni gran de ihesu christ non li deches hom. Et aquo que l estro lo miayre li avia dig manda- va que sobre totas cans fos celat E cant neguns dels ministres era malautes el rey lo coman- dava gitar foras. et autre digas mi cals es aquesta tristicia et yeu tornaray lati ivuassament en gaug. Et el li dis senher per que mi tenes dedins aquestz murs en- claus. e per que non ti laysas deforas iysir per mi deportar. E sos payres li dis. filh yeu vuelh que li tieu deziriers sian ad humplit. yeu fauc per aquo que tu non veias can que ti pu- esca contrastar. e que ti pues- cas en gaug tener. El filhs respondet li. Ben sapias senher que en aytal maniera non pu- esc estar en gaug. mas en tri- bulation et en greveza que neys le maniar el beure mi receble amar. Totas aquestas cans que son deforas aquestas por- tas dezire vezer. si tu vols que yeu non languisca de dolor. Comandas cant yeu volray iysir deforas per mi deportar que puesca iyser e veyray a- quellas cans que han non vi. Lo rey fon mot yratz et ac paor que si li o vedava qu en vengues en gran malautia. E dis li bels filhs yeu vuelh quel tieu dezirier sia adhum- plit. Adonx lo rey a fes amenar cavals e garnimens rials e co- mandet que hom noblamens lo menes on quel volgues annar. E comandet als menistres que nulla can l aia ni dezonesta non laysessan venir per la via. Mays tota bona can e tot ioy li demos- tressan. Corns e bouzinas e cans d auzels de diversas mani- eras de iocz li feron annar denant per so quel cor de luy s alegres. D ay- tal guiza lo filh del rey fazia sas professions soven. E cant venc .I. dia el en- contret .II. homes e l uns era secs e l autre lebros. e dis ad aquels que ab luy eron. Qui son aquil que tant lag vezer los fay. E per so car los avian encontratz non pogron celar. e diyseron li. Aques- tas passions son humanas que estevenon els cors dels homes. Lo filh del rey dis et esteven a totz homes aquesta malautia. Et ilh responderon li non esdeven a totz homes. Et el demanda si a totz homes non esdeven. aque pot hom conoyser sels a cuy a a es- devenir. Et il li respondon ne- guns homs non pot conoyser aquo que es a esdevenir mas tant solamens los dieus. lo filh del rey ac mot gran dolor en son cor d aquo que ac vist E cant venc .I. autre dia el en- contret .I. home mot vielh que hac la cara ruada e fon totz corbs el cap tot canut e las dens eran li cazuchas e balbe- iava e cant lo vi mot fon espa- vantatz e demandet que podia esser aquella can meravilha. E li sieu conpanhon li dizon. Se- nher aquest a vescut tant lon- gamens per que el es vengutz en aquesta miseria. Et el deman- da cals es sa fin. silh dizon la mort. Et el lur demanda en cans ans esdevenon enay- so. Et ilh dizon environs .DC. ans esdeven hom aytals. e pueys mor. car en autra guiza non pot esser. Cant auzi aquesta can lo iovencel. consiret coma savis e dis. Amara es aquesta vida e de dolor e de caytivier plena. Et annet sen lo ioven- sel totz consiros de la mort e di- zia assi mezeys. E donx pos la mort qui fara en apres renem- bransa de mi. es doncas au- tre mont ni autra vida. Ay- tals consiriers li fazian tota la color mudar. E cant son payre lo venia vezer el fazia bella cara si ioyoza que non vo- lia que son payre o connogues. Sobre totas cans dezirava home a trobar quel pogues certan son cor far e que bo- nas paraulas aportes a las soas aurelhas. Et al servent que vos ay dig. demandava mot soven. Si conoysia ne- gun home quel saupes conse- lhar nil pogues audar d aquo que dezirava auzir. Senher l autre dia ti dis que tos pay- res a castatz de sa terra totz los savis hermitans e quels que son d a- questa secta. si que en aquesta religion non na .I. remazut. Cant el auzi ayso fon de gran ma- niera iratz e fon semblat de celuy que a gran thezaur per- dut com puesca recobrar. En aytal corage per mania lo fil del rey. E totas las ioyozas cans d aquest mont mesprezava e tenia a nient. Et aquel senher que ves tot cant es cant vi son bon corage demostret li per cal via lo covenia ad annar en ay- tal maniera En aquel temps fon I. bons hons savis morgues e de gran ben e de gran religion azornat lo nom de luy si era barlam nom san nazar. Aquest bons homs era viels e per l esperi- tament de dieu el conoc lo co- rage del filh del rey. E yeys de son heretage e mes si en .Ia. nauf per venir en la terra d india e ves- tit si de draps seglars e sem- blet mercadier. et apropriet si de la ciutat on lo palays del filh del rey era. et aqui permas per motz dias per demandar de luy. e de sels que li servian. E cant hac espiat cals era lo ser- vent quel mays amava el pres lo en per se e trays lo ad una part e dis li. Senher conoy- ser ni vuelh car mercadier soy e suy vengutz de mot longa terra et ay an mi .Ia. peyra precioza que s apar non pot hom trobar. ni non lay demostrada ad home negun entro aoras. Mas per so que tu mi semblas homs savis e conoysens yeu ti prec que tu mi menes al fil del rey et a luy baylar ay la. Sa- pias que la peyra es de tot ben azor- nada. car ella rent als secs lo vezer. et als sors lur auzir. e als mutz lur parlar. et als en- ferms sanitat. e als fols saviza. e fay los dyables fugir. e tot autre ben a en se la peyra. Lo servent li dis motas peyras pre- ciozas ay vistas. mays hanc mays non auzi parlar de sa par. e prec ti que la mostres. e si es aytals con tu dizes tantost ti menaray al filh del rey. e gran honor e gran ben ti faray aver de luy. Mays ne- guna can tro que yeu l aia de mos huelhs vista non li auziria ma- nifestar. Barlam li respont a- mix sapias que aquesta pey- ra precioza ha aytal vertut ab las autras que tay dichas Neguns homs si non ha sana la vista e son cor cast e net non la pot esgardar. E si neguns homs la esgarda que aia negu- na d aquestas cans aquella vis- ta que a pert. Et ami es veiey- re que tu non as ges los huelhz sans. et ay paor que aquella vista mezesma perdessas auzit ay dire quel filh del rey viu cas- tamens et aquel a los huelhs bels e sans e per demostrar a luy aquest thezaur yeu suy vengutz e tu non demores mas vay tost al filh del rey e non sostragas tant rica cauza. Lo servent li respont si enaysi es garda ti que non mi mostres la peyra. car yeu ay motz peccatz fatz. e la vista non ay fort ben sana. mays yeu cre que sia vers si con tu o dizes. E vac tost dir a mon senhor lo filh del rey. Cant ac ayso dig vay s en alegrament al filh del rey e contet li o tot. E cant el o au- zi de gaug e de leticia senti son cor esperital E comandet que vivas sament lo fezes hom intrar. Cant barlam intret el palays saludet lo filh del rey. El filh del rey coman- det que s en iysessan et al ser- vent que ostes l ozofas. Lo filh del rey dis a barlam mostra mi la peyra precioza de laqual mi a dig meravilhas mos ser- ventz. Senher so dis barlam entro que yeu aia esproat la toa saviza non es pas covinhable que la ti mostre. Car so dis mieu senher que .I. prozom se menava sa semensa la una ca- zec iosta la via e vengron li au- zel e mangeron la. el autra cazec entre peyras e car non y avia terra non poc metre razis e sequet. L autra cazec entre espinas et o fegueron la. l autra cazec en bona terra e rendet fruc en .C. dobles. E si yeu trobi en ton cor bona terra tost y semenara divina semensa. Empero si era spinoza ni peyroza miles ven que non la semene que si la gitava a las bestias ni als aucels. Mays yeu crey et en- tent de cil que fassas fruc a .C. dobles sertas per tu suy de mot luoc vengutz et ay motz trebals suffert per so que ti po- gues mostrar aquo que hanc non vist. et ensenhar aquo que non auzist. Iozaphas li dis yeu dezire auzir paraulas novellas e bonas car lo mieu corage art dedins tant cobezegi a far necessarias questions. Sertas si atrobi home savi qu en diga parau- las de salut no cayran pas entre las peyras ni en espinas mas mot ioyozamet las re- cebray e saviamens las gar- daray. E si tu las sabes non las mi celar. Mas digas las mi. Empero cant yeu auzi que de longa terra eras vengutz mot si alegret lo mieu cora- ge e com audiey te ades venir an mi. Senher so dis barlam ben o fezist. Un rey fon de mot gran poder. e d omens que el annava una ves ab sa rial com- panhia encontret si an .II. hermitans. aquil foron malves- titz e foron maygre e caytiu et escoloritz. E cant lo rey los vi deyscendet tost e getet si en terra et adoret los. E cant si fon levatz bayzet los et ambrasset los tut li sieu baron que annavan ab luy cant o viron foron en mot en dignat. Empero non lo auzeron respondre publicament. Mays asson frayre german o mostreron que iamays non fezes aytal a- baysament a la corona. E cant lo frayre li o ac dig el rey li res- pondet en tal maniera que non ho entendet. Acostumada can era del rey que cant neguns homs avia deservida mort el rey tra- metia sa crida que cornes a la por- ta d aquel. E cant hon auzia a- quel corn corar a la mayzon de son frayre. E cant aquel auzi aquel corn de mort fon segurs. e tota nueg et el devezi sas cans. E cant venc al ben matin et el si vesti de lag draps e de negres e pren sa molher e sos enfans e vay s en al palays davant lo rey plorant e gaymentant. E cant lo rey lo vi si fort plorar el li dis. Oy tu fol non sennat pos tu ay tant fort temes e crezes la crida de ton frayre german e que neguna can non cuias aver falhit ves luy. per que mi repre- zist car yeu enhumilitat saludic e bayziey las cridas del mieu dieu. que tant clarament mi cornan e mi signifian la mort. Vay torna t en en ta mayzon que ayso ay fag per repenre la toa follia per que sapias que aquel que tramezeron a mi per repenre. yeu lur en rendray guizardon. E comandet que hom fezes .IIII. escrins de fust. e los .II. que fossan bels e ben dauratz. e los autres .II. que fossan vilmens garnitz. els .II. que eran bels e dauratz que om los humplis dosses de mortz pudens. e que hom lo serres an ricas serraduras. Els au- tres .II. que hom los humplis de peyras preciozas e de bons unguens e de bonas odors. E cant ayso fon fag el fes aios- tar sos barons aquels que l avian repres. e pauzet davant els los .IIII. escrius que azirmes- san aque serian bons ni aque serian digne. Lo coven feron si d aquels .II. dauratz car son plus bels e plus rix que la coro- narial y meta hom. en los autres .II. que son plus vils po- des metre que no vuelhas. El rey respont ben sapias yeu c aysi los iuiarias. car vos non gardas segon aquo que ha de- dins. mas segon aquo deforas. E comandet ubrir los .II. es- crins dauratz de la gran pu- dor que viron e que sentiron comenseron a fugir. El rey lur dis aytals pudors es e- n aquels homes que portan los precios vestirs e los bels que deforas son bels. e dedins son plens de malvays consiries e de malvayas obras. Enapres fes ubrir los .II. escrins que sem- blavan plus vils e la odor que ney si fon aytant grans e tant bona e tant dousa que totz los alegret. Sabes so dis lo rey aquals son semblans aquist. ad aquels .II. hermitans que e- ran vilmens vestit. E cant yeu mi gitey ad oration de- nant els e vos m en repre- zest. car vos no gardas mas l abit. e dizes que yeu ay fag gran outrage. Et hyeu consirey mi que si lur portava re- verencia que grans honors se- ria am et a mon regne. E- naysi aquels reys reprenia sos barons et ensenhava que non s atendes hom ad a- quo que pareys deforas mays ad aquo que es dedins. E segon aquel savi rey. e tu recep mi So dis barlam a iozaphas Sertas so dis iozaphas a barlam mot as ben dig mays ayso vuelh que digas qui es tos senhers a- quel de cuy semensa mi co- mensiest a parlar. Senher so dis barlam si vols conoy- ser lo mieu senhor so es ihesu christ filh de dieu que es rey dels reys. e sols es poderos lo qual an lo payre et an lo filh et an lo sant esperit deu esser azoratz. Non soy yeu pas d aquels que apellan motz di- eus e que azoran las ydolas que son sordas e mudas. Mas yeu crey .I. dieu et el sol azore en .III. personas lo payre el filh el sant esperit. D aytal guiza las .III. personas .I. dieu ses comen- sament e ses fin. So es aquel que fes tot cant es aquo que hom non pot vezer. et en apres el fes tot aquest mont. cel e terra e mar el solelh. e luna e las stelas. e las bestias els auzels. els pey- sons. En apres formet home de sas mans pres de la pols del sol e formet lo cors. l arma fes ra- zonabla et entendent as sa sem- blansa et a formazon. En apres el formet la femena del home e mes los en paradis. E fes lur comandament que de totz los frucz prezessan. mas tant so- lamens d un. E saupesson ben e quel iorn que penrian d aquel que de mort morrian. El dya- bles que era cazug del cel per son erguelh en terra engamet los e fes tant que a la femena en fes maniar. e la femena alome E per aquesta dezobediencia ey- siron de paradis. e vengron en aquesta caytiva de vida ple- na de miseria e de caytivier. E d aqui enant vi que crezian li home e lur ensenhet tot mal a far. E cant dieus o vi volc ostar lo peccat de terra. E trames es dulubi d ayga que aucizes tota arma vivent mas tant solamens no e que fon bons homs e iust. Et aquel salvent si en una archa an sa molher et an sos enfans. En apres cant lo mont comenset a creyser o- blideron dieu. E feron lurs dieus en diversas manieras e torneron en aytal error que non era qui entendes dieu. ni qui lo pregues. Et en aquella gene- racion fon atrobat abraham que hac bon sen e bon entendement. E consiret si que el que avia fag lo cel e la terra e las autras cans era vers dieus. E cant nostre senher o vi saup lengrat e ma- nifestet si ab luy en aytal ma- niera que s en drechurier et enten- dement mes en l arma de luy. Et en apres a la semensa de luy el si fes conoyser. E fes lur tant de ben e d onor que longa can seria a recomptar. Mas empero le dyables nen menava totz en enfern totz sels que morian E cant dieus lo payre omipo- tent oui pres l en pietat de so que avia fag de sas mans E trames en terra lo sieu be- nezete filh so es lo sant espe- rit que venc el ventre de la verge. D aqui nasquet lo filh de dieu ses autra semensa d o- me. Aquel senher es purs e misericordios. e volc sufer- tar mort per nos peccadors a rezemer. Mays premierament converset en terra .XXX. ans e pueys fon bateiatz. en apres fes miracles que resussitet los mors et enluminava los sex. els sors. els mutz. els le- bros el sanava. En apres el elec .XII. discipols et aquels trames per lo mont a convertir las gens en fazian los mira- cles que aves auzit al comen- sament. Le princes dels iuzi- eus foron mot en dignat. E prezeron ihesu christ e mezeron lo en cros. En apres descendet en en- fern e trays en totas las ar- mas dels iustz. En apres fon pauzat el sepulcre. e resuscitet al ters dia et aparec as sos discipols. En apres .XL. iorns puget sen el cel. e d aqui es a- venidors a la fin del mont iu- iar los mortz els vius. En a- pres la soa glorioza ascent on trames lo sant esperrit so- bre sos discipols en semblan- sa de fuoc. E comenseron a prezi- car la novella ley. E bateiar las gens. El nom del payre e del filh e del sant esperit. Ve ti que aquest senher que y- eu t ay dig es le mieu dieu el mieu salvayre. E si tu re- cemblas lo recebes en ton corage e fas ti sos sers bona fust hanc nat. Sant iozaphas auzi aquestas paraulas lo filh del rey si enluminet E de gran gaug que el hac annet embrassar barlam e dis li. Verament fort es aquest senher si con yeu crey. et aques- ta peyra pretioza non podon es- gardar tug. mas sil que son sa- vi de cor e de pensa. e sapias ben que las toas paraulas estan en mon cor que la cristicia que avia en mi si part e si osta de mi. Et aquestas paraulas re- cebi ben. E si sabes miels digas mo ades. Barlam li res- pont sertas senher rey ayso es grans mestiers que mo- tas prophetas diziron vezer e non o viron. Mas sel que sera bateiatz e creyra sera sals. e sel que non creyra sera dampnatz. Iozaphas li respont. yeu creses duptansa tot cant tu dizes. e glorifique aquel dieu que tu pre- zicas mays ensenha mi que coven a far. et ensenha mi con totz fizels si deu aprosmar al bap- tisme. Barlam li respont lo fondament e la razis de sancta fe de crestians es lo baptisme. Et enaysi lo sal- vayre ensenhet a bateiar. E nom del payre e del filh e del sant esperit. E d aqui enant habita la gratia del sant esperit en home. E ses baptisme neguns bens no profiecha ad home. car nostre senher dis que cel que non venaysera d ay- ga e de sant esperi.t non intram el regne de cel. E per ayso yeu ti prec denant totas cans que sens demora ta prosmes a baptisme an tot bon dezirier. Iozaphas li demandet man- tas demandas que serian logas a recomptar. Mays d ayso li demandet maiormens con podi- a hom resuscitar apres la mort. Dis barlam lo cors que de terra fo formatz torna en polvera. E l arma vay aqui on lo creayre co- manda e maiorment la on ella ha aparelhat ostal d omens que era el cors. car ella recebra aquo que ha servit. E d aqui en apres motz ans venra nostre senher ihesu christ iuiar los mortz els vius. Et adonx recebra cascuna arma son cors. car ben deu esser que cel que fes home al comensament de nient. Et adonx iran cels que ben feron en gaug durable. E sels que mal feron en fuoc durable. Iozaphas li dis sertas meravilhozas cans mi dizes que son de gran paor dig- nas. E d omens que el dizia ayso an grans lagremas et an gran compacion pregava a barlam que el l ensenhes con el pogues fugir las penas dels peccadors e de servir lo gaug perpetual. Barlam li respont. e cre- zetz que cant sant peyre ensenhava lo pobol an gran compacion si con tu fas li deman- davan que el lur ensenhes que farian. Et el lur dis peniten- cia aias e sias bateiatz cascun de vos en remission dels pec- catz. Et yeu ti dic que ta pros- me a celuy que t a apellat. E que dezampares las ydolas que non es contador la follia qu es en tot sels que las azoron. Car .I. eysemple ti d iray que auzi dire ad .I. mot sant ho- me e dizia enaysi. Totz aquels que azoran las ydolas son semblant ad .I. home que era arquiers. E cant venc una ves el pres .I. rocinhol e trays son coutel e volc lo aucire com per maniar. el rocinhol li dis home que cuias fayre petit auzel suy e non poyras de mi ton ventre humplir. Mas si tu mi laysas amar .III. cans ti dyray que si tu las gardas tostemps de ta vida ti sera profieg. Cant aquel auzi l auzel parlar es- tet totz esperdutz. E promes li que cant li auria dig las .III. cans iuvassament lo laysa- ria annar. El rocinhol li dis. Garda ti non prenas can que non pot esser perpreza. E non ti gay- mentes de can perduda que non pot recobrar. E paraula que non sem- ble vera non la crezas. Aquestz .III. mandamens garda e se- ra ti grans profieg. Aquel hom estet a meravilhat es- bays d aquo que auzi dir a l auzel. E layset l en annar volant. El rocinhol volc espro- ar fi l ome avia retengut aquo que avia dig. Hai hom malas- truc can mal consel as crezut. e cant gran averas perdut. Car en mon ventre a .I. peyra precioza magers que .I. huou des- truci. Cant lo sagitayre auzi ayso fon mot iratz e penedet si car l en avia laysat amar. et assaget s il pogra penre autra ves. E cant vi que nol podia pen- re dis li ven ten a ma mayzon et yeu noytiray ti onradament e pueys laysaray ti annar. Ser- tas so dis lo rocinhol aras co- nosc yeu ben que tu y est fols e que can que yeu t aia dicha non as retenguda. Car yeu ti dis non te gaymentes de can perduda que non potz recobrar. E que non as sagessas per penre aquo que non pot esser perpres. E tu mandavas mi tornar a tu. E dis ti que parau- la que non semble vera que non la crezessas e tu crezes que yeu agues .Ia. peyra precioza tan gran en mon ventre. En cal maniera y poyria caber .I. pey- ra precioza mager que .I. huou destruci que magers es que yeu totz non suy. Et enaysi so dis barlam son fols totz sels que s atendon en las ydolas. E tu leva sus. part ti d aquesta error. et a pros- ma te a seluy que t a apellat. E si tu lo crezes e fas ti bateiar tu seras sals. Empero si tu nol vols creyre tu seras dampnatz Iozaphas li respont sertas las tieuas paraulas son bonas et amigablas e sapias ben que yeu las crezi. Et avant que tu intressas am yeu azirava las ydolas de tot mon cor. E verament yeu dezire esser de dieu si empero el non mi refuda per los mieus peccatz. Mays em- pero totas ves yeu cre que el mi per- donara mos peccatz. car benig- nes es e misericordios si con tu en- senhas. E ve ti que yeu suy apare- lhatz de recebre lo baptisme. Barlam li dis avias que coven a far apres lo bap- tisme que hom si estenga de tot pe- cat e de tot vici de mal. E que hedi- fiques lo fondament de crezensa e las obras de vertut. Car fe ses obra mortal es. si con la obra sec la fe. E l apostoli dis que annen segon l esperit que non fassam los delietz de la carn. So es adulte- ri. fornication. orreeza. luxu- ria. La servetut de las ydolas. Enverinament. Enemistat. Contencions. Emulacions. Ira. Disctancions. Enveia. Homecide. Avaricia. Maledi- cions. Amor seglar. E brietat- Trop maniar. Et aquellas que son semblans d aquestas. E sil que aytals obras an en lur cor ia lo regne de dieu non segra. Lo fruc dels esperitz es ca- titatz. Gaug. Pas. Paciencia Perseveransa. Bonitatz. Benig- nitatz. Mansueza. Crezensa. Atempransa. Contmencia. Edificacion d arma e de cors. Humilitatz e conversacion de cor. Almornas. vigilas. Amar pe- nitencia. Per los peccatz traspas- satz. lagremas e plors u tant ben per los peccatz del pruesme con per los sieus. E totas aquestas cans nos comanda fortmens gardar per lo baptisme. Iozaphas li respont e dis que si enapres lo baptisme hom passava .I. o .II. d aquestz comandamens si auria hom perdut son autre ben ni sa espe- ransa Barlam li respont non o vuelhas enaysi en- tendre. car lo salvayre venc en terra per la sa salut del home. E sapias ben que la emferme- tat e la miseria d ome ora tant grans. E non volc en aquest mont laysar ses medicina. Mas aysi con savis meges. el nos preziquet ens fay prezicar que fassan penitencia en remissio de totz peccatz. Em- pero si neguns homs apres lo bap- tisme cazia en negun peccat per laor de penitencia e per adon- dancia de lagremas. e per tre- bals e per fuzor coven con sen munde d omens que hom viu en a- questa vida. E per negun pec- cat que sia non si deu hom dezes- perar. que magers es la mina de dieu que neguns homs non pot comptar. E diray ti .I. bell eysemple que dieus compta en l avangeli. Un pros hom ac .II. filhs e l uns demandet li sa sus- tancia el payre baylet la li. et annet s en en una region luenh e vivent luxuriozament despen- det sa sustancia e tot canc hac. Et esdevenc si que hac quares- tia en aquella terra. Et aquel fon aytan vengutz que annet payser los autruy porcs. En la derriera fon vengutz aytant que neys de las glans que li porc maniavan co- betava humplir son ventre que avia. consiret si e dis en son cor. E dieus cans mercennaris a en la mayzon de mon payre que son aondos de pan e de vin et yeu enaysi perisc de fam. tornaray m en a la mayzon de mon payre. E diray li payre peccat ay el cel e d avant tu. e non suy dignes des- cer tos fus. fay de mi si con d un de tos mercenayres. E leva si e vay s en as son payre. E cant lo payre lo vi venir de luenh fon de mina escomogutz. E corre e gie- ta si sobre son filh e bayza lo e torna lo en la honor en que solia estar. e per gaug que hac carlac trobat fes aucire .I. vedel pas- chal. Ve ti que aquesta parau- la nos compta dels peccadors que torna a penitencia. El bon pastre que avia las .C. fedas. cant n ac una perduda el layset las .XC.IX. et annet querre la una tro que la trobet. E can lac trobada aportet la as sas esperal- las. et iostet las an las autras. Et apellet sos amix e sos ve- zins es sos conpayres al man- iar de l atrobament de la feda. Et enaysi o dis lo salvayre se- re mager gaug el cel sobre .I. peccador penedent que sobre .XC.IX. vistz. que non an bezonh de peni- tencia. E per so neguns homs natz de mayre non si deu dezespe- tar de mina de dieu. que maiors es que non pot hom consirar. Senher so dis iozaphas qui si pot gardar de tot pe- cat. enans que pres bo baptisme. car a mi es veieyre que mot fa greu estar en labor on penitencia e per ayso en volgra mot trobar via per on gardes amablament los comandamens de dieu e que nomen partis. Barlam li dis senher rey mot as ben par- lat ayso valgra mot mays. Greus can es conversar iosta fuoc que hom non si fume. Grieus can es mot que els a fars seglars sia hom en lassatz e que puesca hom lo comanda- ment de dieu gardar sens tras- passar ni si mezeys puesca ne de grandar. e nostre senher mezeys. Neguns homs non pot a .II. senhors servir. non pot hom dieu servir ni las ma- nentias. E per ayso li bunhu- rat amix de nostre senhor dezam- paravian lurs possessions e lurs parens. e lurs amix neus els mezeys aytant fort que longa can seria a comp- tar. Car aquil ploravan nu- eg e iorn e velhavan deiuna- van et oravan. e la ora non fugian als peccatz et als vi- cis. E nostre senher fazia lur motz miracles e motz bens e motas honors. E sels que vo- lon recemblar los amix de dieu coven que mesprezon lo segle et aco ies car tot es vanetat. E tug sil que amar lo volran sapias que son semblant ad .I. home que fu- gia ad una bestia que a nom u- nicorn Cant aquel vi venir aquella bes- tia que a nom unicor comenset a fugir per paor quel devores. E domens que corria es devenc si que cazet en una fossa e do- mens que cazia pres si ad .I. al- bre. et en aquel tenc si fort- mens. Et en aquella fossa avia barra en que tenc sos pes. e regarda si e vi .II. ratz .I. blanc et autre negre que ades rozian la razis d aquel albre. et avian la tant roza que volia cazer. E consiret si la pre- gonneza de la fossa e vi al fons estar .I. dragon de ser esgarda- ment. e gitet fuec per la gola que tenia badada per devo- tar aquel. E regardet si e vi que de la barra en que tenia sos pes ey sian .IIII. caps de colobres. E leva sos huelhs e vi que del albre en que si tenia degotava .I. fil de mel. E per amor de la dousor del mel oblidava totz aquels mals que ten virona- van aquesta semblansa es en totz sels que aman aquest se- gle. La espozicion es aytals. Unicorn fi- gura la mort que tot iorn persec e dezira penre l uman linage. La fossa figura aquest mont que es plens de totz mals. l al- bre que era ros de .II. ratz figu- ra la vida de cascun home. que cascun dia se vay mermant per las oras del dya e de la nueg. Los .IIII. colobres figuran los .IIII. elemens dezacordans per los cors que non podon estar en pas. E lo dragon que era tant fers. e tant cruels figura. lo ventre d enfern que cobeyta devorar aquels que aman lo delieg d a- quest prezent mont. Lo fil del mel figura lo delieg d aquest prezenst mont. per que le dyable tol ad home e non li laysa aver sa- lut. Iozaphas receup la paraula mot alegrament e dis. E dieus con es vera a- questa paraula e certana. per dieu ti prec que non ti enveie pas de dir ami aytals eysemples per so que yeu cognosca ben aques- ta vida. Barlam li dis apres las amors d aquest mont son semblant ad .I. home que hac .III. amix. els .II. amix el amava mot. E gran amor lur portava. E per amor dels .II. a- mix que pogues tener ad ho- nor. el si trebalhet tro a la mort. Et en contra lo .III. amic non si re- gardava si petit non. Et esde- venc si que aquel home que avia los .III. amix al dia que dec venir denant son senhor per rendre razon d un deute de .X. milia bezans. E con sel que ac gran paor annet querre aiuto- ri que pron li pogues tener de- nant son senhor. Et annet s en as son amic ad aquel que el a- mava sobre totz los autres. e dis li. Amic ben sabes con yeu tay amat. Mas aora ti dic que mas mestier lo tieu aiutori e vuelh saber cal lo fa- ras. Et aquel li respont e dis sertas yeu non soy tos amix ni tos ben volens. ni say qui ti sias car yeu ay d autres a- mix am los quals mi coven alegrar. Mays empero ve ti .II. annas de canabas que aias en la via on annaras. e nulla autra esperansa en mi non aias. E quant aquel hac au- zit ayso ac mot gran dolor e fon desesperatz de luy e del sieu aiutori que esperava a ver. Et anet al .II. Amic e dis li amic recorda ti can grans honors e cant grans bens as a- gut de mi. Et yeu suy aras cazug en greugeza et en tribu- lacion et am mestier que tu m a- iudes. e digas mi de que poyras secorre. aquel li respont e dis. Sapias que yeu non ay en cor que ti socorra ad aquest bezonh. mays empero aytant faray entro a la porta yray an tu e pueys tor- naraymen. Cant aquel o auzi tornet sas mans vueydas. e plorant e gaymentant. Et annet Et annet s en al ters amic lo cal non avia car tengut ni a- mat si petit non e dis li. Cer- tas yeu non ay boca an que puesca parlar an tu. Car ben conosc que hanc non ti fis ben si pent non ni amablament non mi suy gardat ves tu aysi con degra. Mays per so cara veri- tatz mi costrenh. e car tut li mieu amic mi son falhit yeu venc a tu per saber si mi vol- ras aiudar. Aquel li respont alegramens e dis li. Certas amix car yeu ti tenc e ti co- nosc per mon bon amic et aquel petit de ben que tu mi as fag yeu non oblide pas que abans los ti rendray dobles. Garda ti que non aias paor que yeu annaray an tu denant lo rey. e razonaray ti. e non ti laysaray liurar a las mans de tos enemix. Alegra ti amix e non ti mariscas. E cay- tiu so dis l autres ben est ma- lastruc car aptant amatz a- quels aquels que aras mi son falhitz. Et ad aquest mieu german aruic non ay mostrat mays cant petit de ben e d amis- tat. Cant iozaphas auzi aquest eysemple mot ac gran meravilhas. e de- mandet la espozicion a barlam. Et el li dis lo premier amic son las riquezas e las possessions que hom ama tant per las cals sufferta hom motz caytivies. E sen gieta a motz perilhs. E cant venc al terme de la mort non pot Ho aver mays lo drap en que hom lo met. Lo segon amix es la mo- lher els enfans. lo cal hom ama tant que non es hom renembratz de s arma. e non y a hom autre pro- fieg. mas que van am home entro al monument. e pueys tor- na s en apertament. Lo ters amix lo cal hom non ama gayre ni mos- tra amor ni privadeza so es almor- na e las obras de drechura. Et aquestas van denant nos cant l arma si part del cors nos razo- na a nostre senhor e nos defent dels cruzels enemix que nos cobey- ton penre. Aquel es bons amix que nostre petit ben nos n rent per .I. .C. dobles. Iozaphas li dis. Oy sans homs bona ventura ti don di- eus. Car la mieua arma fas tant alegrar an las tieuas bonas pa- raulas. Prec ti si ti plas qu en des- ponas la figura de la vanetat d aquest mont. Et en cal maniera yeu puesca passar sens encombrier. Barlam pres a parlar e dis .Ia. ciutat ay auzit dir que fon. et era mot grans. E li ciu- tadan d aquella ciutat avian aytal costuma que previan .I. home estranh que non conoysian e qui non fos de la ciutat. e recebia la senho- ria de la ciutat entro .I. an. E s el cuiava si que tostemps li dires a- quella benanansa aytant si de- lichava el delieg d aquest reg- ne. E cant venia a cap del an li ciu- tadan de la ciutat si levavan contra luy. E gitavan lo de la ciutat e tot nus. e trametian lo luenh en una illa en la qual non troba- va maniar ni beure ni vestirs ni causar. ni res mays tant solament mar e peys. Et esde- venc si que una vegada fon ad- ordenat en aquella ciutat a rey .I. baron que fon savis e non fon deceuputz aysi con li autre que denant n eran passatz car sa- viament si consirava con fezes son afar. E domens que es- tava en ayso connoc per conselh d un savi home la costuma de la ciutat e con lo covenia an- nar en la illa. E cant aquel auzi que en breu de terme lo covenia annar a la illa. tot atressi con sel que vol annar pel- legrins e vol son regne lay- sar e prenia son thezaur. E de la riqueza aur et argent e pey- ras preciozas. e per fizels mes- sages el lo tramet en la illa on lo covenia annar. E cant venc al cap del an. e li ciutadan lo preron. e tot nus lo trame- zeron en la illa aysi con avian acostumat dels autres que da- vant eran passatz. Et aquel rey visquet lay alegres et aon- dos de tot ben. per so car denant sen era gardatz. E li autre fol rey temporal eran cruciat e mort de fam e de caytivier. La ciutat que yeu tay di- cha so es aquest van mont desceledor. Li ciutadan son li prin- ces li dyable li governador de las tenebras d aquest se- gle que nos decebon an la dolor et an la vanetat de las cans tem- porals. e nos fan consirar que tostemps nos duran. Et enay- si em deceuputz car non envi- am ni non trametem alcuna can en vida durabla. E cant nos vezem gardar e la mort nos ven. Que adonx lo maligne esperit aqui hon hom ha lonc temps despendut prenon ho- me e tot nus menan lo en terra caligiora et en tenebras et en terra hon non ha repaus ni autre ben. lo bon aconselhay- re que venc aconselhar lo sa- vi rey pot si entendre la mi- eua petita predicacion que ti suy vengutz demostrar et ensenar la via de veritat per on tu va- gas a vida durabla. E suy ti vengutz demostrar et en- senhar que lay trametas e fassas ton thezaur portar e que ti sostragas a la error d a- quest mont. Iozaphas li respont per di- eu ti prec que m ensenhes en cal maniera puesca lay trametre riquezas e thezaur que trobi a mon gran bezonh. Barlam li dis las riquezas per trametre a luoc dura- ble deu hom laysar en las mans dels sostachos. Si con dis la propheta daniel al rey de babilo- nia. Rey per aquo ti plassan los mieus consels. rezem tos pec- catz e las iniquitatz amb al- mornas que fassas als paures. Car lo salvayre dis fazes et aures amix de las malentias d iniquitatz que cant defalhires vos recipian endurabla ha- bitacion. Et enaysi coven que tu fassas. E que prengas ton cors e que segas aquel que t a apellat. Iozaphas li respont. Sertas totas cans vuelh laysar et aquesta tribulacion que tu m en- senhas vuelh segre. mays ay- so vuelh qu en digas. si aques- ta doctrina que m ensenhas es ansiana can. o li apostoli o trobe- ron o a tu es veieyre que sia melhor ad ops de salut. Barlam li respont yeu non ti ensenhe pas la ley entre dicha. iamays non o digas car nos l avem receupuda dels ancians. E nostre senher dis ad .I. ric home quel demandet que poyria far per que agues vi- da durabla. E glorifiquet si que so dis que aco que la ley comanda- va avia fag tota via. Vay so dis nostre senher vent tot cant as. e dona o als paures et auras thezaur el cel. e pren ta cros e sec mi. Cant aquel o auzi fon mot trist car mot era rix. Cant nostre senher lo vi trist. el li dis que plus leus can era .I. camel d intrar per .I. cas d una agulha petita. que ric home d intrar en la gloria de dieu. Aquest mandament d una agulha petita a passar. auziron ho li sant e prenian lurs riquezas e dezan paravan las obras per segre ihesu christ. So dis iozaphas a bar- lam. son autres prezica- dors mays tu que enaysi en- senhas a mesprezar aquesta pre- zent vida. Barlam respont sertas en vostra felloneza region non crey que n aia negun. Car ton pay- re an sa gran mescrezensa et an sa gran maleza los liura a mort per so que tu non avias par- lar de la divina predicacion. Et en las autras terras on los au- tres lengages son es tant glorificada aquesta glorioza predicacion que yeu ti suy vengutz mostrar que non es d a- zimador. Iosaphas li dis senber non ho ense- nhet anc neguns a mon payres si sotilment ni covenhabla. so dis barlam non volc ren a penre car sel que ten daut los huels de la pensa non pot nulla can en ben recebre. Ben volgra so dis iozaphas que mos payres aquestas parau- las a prezes mays que nulla ren. Amix so dis barlam. d ayso non son poderos li ho- me. lo poder es en nostre senhor. Que volrias tu dir si ton pay- re fazias salvar. Doncas non seria meravillas si tu eras en ienrayres d aquel que ten ienret. un rey ay auzit dire que saup son regne ben governar e son pobol amar e gardar. mays tant avia en las errors de las ydolas per ma- nia e non conoysia lo lum de la divina dilection. Et a- via .I. bon home que era son conselhier. et aquel era ador- denatz de pietat. e d aquo que a dieu sapertenria. Mays mot era dolens e marrit. car lo rey permania en aquella error. E alcuna vegada volia lo re- penre con lo pogues trayre a ben. una vegada lo rey li dis. Amix ven a mi annem per esta ciutat e veyrem si tro- barem neguna can de profieg. E domens que annavan per la ciutat viron en .I. sotol .Ia. gran clardat. et esgacheron per .I. pertus e viron layns estar .I. home paure e sofra- chos que mal era vistitz es sa molher estava denanc luy e tenia .I. copa de veyre e canta- va dousament es s alegrava de- nant son maritz. et alegravan si mot en aquella lauzor. Adonx aquels que eran am lo rey agron mot gran meravilhas d aquels que tant paures eran e tan gran sofracha sufrian car tan fort s alegravan. e tant lur plazia lur vida. El rey comenset a dir a cel que era son conselhier. Amix que a mi ni a tu con non plas nostra vida que em en ay- tal delieg. et en aytal delieg estam con fan aquist que tant si alegran e tant si deliechan en ayso que tant aspre es tant azira- ble semblan an. Cant auzi ay- so lo fizel amic del rey dis. Dieus penset cel atas ay yeu trobat temps covinhable. E dis al rey. Rey e que vos sembla de la vida d aquels. Sertas so dis le rey mot mi sembla aspra e caytiva e despichoza. Aras sapias ben so dis l amic del rey que mot plus caytiva e plus felloneza es la nostra. Mays li recomptador de la vida durabla an vida dou- sa et amoroza. E totz aquels plays dauratz. et aquels ves- timens precios. e tot atressi con es fems e caytivier denant l esgardament de las contencios per so car ilh atendon als sobey- rans gaugz que dieus ha apel- lat ad aquels que l amaran. Tot atressi son aquels que tu vezes a nos despichables ad els. per so car cuian aver abundancia de so que es en aquesta gloria en que nos em. Lo rey cant auzi ayso mot espavantet e dis e qui son aquel que melhor vida tenon que la nostra. Totz aquels que mesprezan las temporals cans per las du- rablas. Lo rey demanda cals son las durablas cans. el bons homs li dis lo regne celestial es durables. et aqui viu hom que ia non morra e sens tristicia perman hom en gaug perpetual. E quals son dignes so dis lo rey d esser en aquel regne. lo bons homs li respont. totz aquels que volon verament intrar an repaus. per calma so dis lo rey y pot hom intrar per dieu so dis le bons homs que hom co- nosca solamen dieu lo ver ihesu christ lo filh de luy el sant es- perit. Amix so dis lo rey e qui ti a mostrat que tu m ense- nhes aquestas paraulas. Car sertas a mi es veieyre que non son ges malvayas aquestas cans que tu m ensenhas si veran son. E pre ti que ser- quem tant entro que ver en sa- pian. Senher so dis le bons le homs gran temps ha que yeu to cuiava dir. mays cu- iava que greu tifos. E sapias verament que ayso es vers que yeu ti dic sens tota falhensa. E si tu mo comandas a la ven- guda yeu ti renembraray d ay- so per tal que miels ten sia. Vera- men so dis lo rey yeu to prec e to comande que per cascuna hora del iorn mi fassas renebrar d ayso que tu mi as dig Luzit avem so dis barlam a iozaphas que d aqui enant lo rey visquet piatoza- ment e gloriozament. e tot a- tressi pot esdevenir de ton pay- re que ven re que venra temps que conoy- sera los mals en que es. e tor- nara si a far ben. Mays aras es socs e non pot conoyser la lumniera tant con el sera en aquel- las tenebras. Iozaphas li dis de mon payre fassa nostre senher si con luy playra. Car el es po- deros si con tu mi as dig. d a- quo que li home non son poderos. E per las tieuas paraulas co- nosc la vanetat la vanetat d aquest mont. E consire mi con m en puesca annar an tu. per so que non perda las esperi- tals cans per las temporals. Adonx li dis barlam situ ay so fazias sem- blant seria ad .I. iovencel que fon mot savis. et aquel fon fils d um mot ric home. E sos payres espozet li la filha d un ric baron. aquella fon de gran meravilhas fon bel- la. Lo payre del iovensel dis as son filh que covenia que las nos- las fossan fachas. E cant aquels o auzi receup atressi conselh que non faria ren. e layset son pay- re e fugi sen. E domens que s en annava venc a la mayzon d un home vielh que era paures e per la calor que fazia volc si repauzar aqui. aquel homs viel. avia una filha que era verges e sezia si denant sa porta. et obrava de sas mans. e de sa boca lauzava aysi dousament nostre senhor e li fazia mot grans grans. Cant lo iovensels ac escou- tat aquellas lauzors. et el li dis. Femena tu yest paura per cal can rendes gans ni lauzors a dieu. Tot atressi con si recebias grans dons. La femena respont e dis. non sabes tu que la petita medici- na desliura home de grans lan- gors. Tot atressi per rendre grans a dieus. dels petitz dons dezira hom aver los maiors dons. yeu suy filha d un paure home vielh. Empero gran li fauc dels petitz dons car el los nos dona. e que maiors los nos pot donar. Empero aquo que mays e plus necessaris es. e que maior e plus rix es. yeu ay receuput de dieu. Car segon la sieua esmage en suy facha. et a la sieua conoysensa ay en mi. e razonabla can suy davant to- tas bestias. E de dieu suy con- vidada a vida durabla e la por- ta de paradis meg uberta si lay vuelh intrar. Aytals cans e per aytals dons yeu requere grans grans al donador de totz bens. Le iovencels estet ameravilhatz del entendement e de la saviza de la douzella. Vay s en a son pay- re e dis li. Dona mi ta filha que amada lay per l entendement e per la pietat que ha en si. Lo vielh li respont. Amix non coven de tu que de tant riquas gens yest que pregas la filha de tant paure home con yeu suy. sertas so dis lo iovencel mot volontier la penray si tu non mo tols. Una filha d un noble baron mi fon espozada. e per so car la refugiey suy men fugitz. mas la tieua filha vuelh per la pi- etat e per la crezensa que ha en dieu. Lo vielh li respont non la ti puesc donar que tu la menes a la mayzon de ton payre que non vuelh que ella parta de mi. car non ay mas ges d enfant. Et yeu so dis lo iovencel re- manray an vos e tenray vos- tre consolacion. Cant lo vielh ac assaiat lo iovensel en mo- tas manieras que non cobeytava sa filha per nozement. mays per la pietat e per las bonas costu- mas que avia crobat en ella. Et el lo pren per la man e met lo en sa cambra. Bels filhs so dis lo vielh veias cant gran riqueza e cant grans manentias. totas aquestas ti don per so car tu cauzist esser heres de la mieua sostancia. Sertas so dis iozaphas a barlam covenhabla- ment si aperten a mi aquest com- te. prec ti que mi fassas conoy- ser las riquezas de l autre segle Nostre senher dieu prec yeu e clam merce so dis barlam que el ti demostre e ti conselhe ayso que si totas las lengas dels homes que anc foron eran en una non poy- rian recomptar la gloria ni la ri- queza de dieu. Car so dis l avan- gelista que dieu non vi hanc neguns homs. Mays el ti pot demos- trar mays que tut li home que hanc foron. Ve ti so dis barlam que yeu ay estat el de- zerst .XLV. ans si con yeu crey et ay an mi d autres frayres qu esperan la gloria de dieu an mi. En cal maniera so dis iozaphas pot esser ay- so. Car a mi es veieyre que tu as ben .LXX. ans. e tu dizes .XLV. ans. si tu so dis barlam vols saber los ans de ma nativitat. yeu say ben los ans traspassatz que puesc aver LXX. ans. Mays los ans que yeu ay despendut en la vane- tat del mont. en neguna ma- niera non dech contar en vi- da. Can en vivia carnalmens mortz era car non vivia en christ. Mays de pueys que yeu laysiey los deziriers de la carn. e le mont fon e me crucifizat eet yeu el mont comenciey a viu- re. el filh de dieu. e d aqui en say recompte .XLV. ans. E tu cuiavas ti que yeu recomtes los ans de ma mort. Sapias ben que sels que vivon estant en peccat. mortz son. E sels que vi- von estant en bonas obras vivon en christ. Senher so dis io- zaphas la vida carnal no apel- las vida. ni la mort temporal doncas non deves apellar mort. Ses duptansa say ben so dis barlam que yeu no temi la mort temporal ni la apelli mort. car si mes deven domens que annaray per la via dels mandamens de dieu. aquo es traspassar de mort a vida. E potz enaysi apercebre que yeu non temi traspassar d aquesta vi- da. que per las menassas de ton payre non suy laysatz de venir a tu ensenhar la vida de salut. E say ben que si el o podia saber que el mi faria morir a vil mort si podia. Mas yeu temi mays aquel senher que yeu ti dic. Non vue- lhas temer aquels que aucizon los cors e que non podon aucire l arma. Mas aquel temias que pot l arma el cors aucire. Benehuratz so dis ioza- phas est vos autres que tant bar- nil corage aves. e tant bona vo- lontat. Mas prec ti que digas don aves vestir ni que manias en aquel dezert ni tu ni tos com- panhons. Barlam li dis nostra vianda es lon frucz dels albres que podem trobar. e las erbas que nayson el dezert per lo co- mandament del creator e per aquel- las mandas non se ten negun home ni si conte ab nos. E cant si esdevenc que alcun hom fizel per l esperitament de dieu nos ufre alcun drap. recebem lo per amor de dieu. et aco son draps de lana aspres d estamenha per destrenher la carn. et aquels nos portam invern et estieu. Et en neguna maniera non los auzam despulhar entro qu auleza los an romputz. Et enaysi an lo freg et an la calor nos desiraz con siam cubers dels vestirs non corrompables Senher so dis iozaphas donc es doncas aquel vestiment que vistes. Barlam li respont aquestz mi son pres- tatz d un fizel frayre per venir a tu. Non covenia pas que yeu say vengues an la mieua acostumada vestimenta et ay o fag enaysi confes .I. que avia .I. parent que mot amava. et era en cativetat et en autra ter- ra. E volc lo crayre d aqui. E per so con non lo conogues lay- set tot son abit e pres en au- tre e vay s en la on el era e des- liuret lo de caytivetat. Et eysament d aquella manie- ra et yeu o ay fag. car con- nogui las errors que eran en viron de. et hyeu vesti a- quest abit e vengui seme- nar la divina semensa de predicacion en ton corage. e desliurar de la servetut del dyable. E de la vertut que di- eus m a donat. yeu ti ay de- mostrat la veritat e la conoy- sensa de dieu ti ay annunciada. e la predication de las prophetas e dels apostols ti ay dig. Et ay ti fag conoyser las er- rors e la vanetat d aquest mont. e con aquest mont es plens de mal. E con lo dyable enganna aquels que li son obe- diens. E coven que yeu m en- torni lay don suy vengutz. E cant yeu seray lay penray autre abit e laysaray aquest. Prec ti so dis iozaphas a barlam que despue- lhes ton vestiment que portas sobeyran. E cant iozaphas lo vi mot li parec lag car la carn de luy era laia e negra de la ardor del solelh. els osses maygres e caytius. E fon ves- titz entro als ginols d un drap vielh de lana que fon as- pres de gran maniera. Et environ los muscles d un autre drap semblant ad aquel et si fon cubers. Cant iozaphas ni aquel mal trag d aquel aspre vestir mot fon mera- vilhos. E comenset si a plo- rar. e dis a barlam. pos tu mi yest vengutz desliurar de la dura et amara servitut del dyable gieta la mieua arma d aquesta carser. e me- na m en an tu per so que yeu puesca esser remazutz perfiecha- ment de la error d aquest mont e seray tos amables conpans. Ans rix homs so dis barlam noyria .Ia. una cabra salvaia e cant comenset a creyser et ella dezirava na- turalmens annar payser el de- zert. E cascun iorn cant annava payset a trobava .I. tropel de cabras salutias paysent et aiostava si amb ellas. et an- nava per los camps e per los pratz am las autras. E cant venc lo vespre la maynada del ric home apersep si de la cabra que paysia an las cabras sal- vaias e fon en mot luenh annada payser an las autras. E prenon si li sirvent del ric home e van apres ellas. e prezeron lur cabra viva e las autras et ilh auciron. Et eysement yeu teni que esdevenria de nos. si tu mi seguias. Mas nostre senher vol que sia enaysi ensenhar ti vuelh del signe del baptisme e reman- gas en aquella region e degas fermament pietat els comanda- mens de christ per obras. E cant aquest pas seria adreysatz en tot ben et adonx tu venras ab mi e layse- ras lo segle. De recaps iozaphas co- menset a plorar fort- mens e dis a barlam. enaysi con a dieu playra sia. Mas comen- sa ton a far e bateia mi e pren de mi vestirs e ton viure et ad ops de tos frayres e vay ten en ton er- mitage en pas et en la garda de dieu. e prec ti que non mi oblides en tas orations. mas prega dieu que non layse de ma esperansa e que yeu ti puesca ioyozamens segre. Barlam li respont del bap- tisme de christ de recebre ta parelha. Mas de l autra can que tu dizes que yeu prenga de tu aver a mos obs e de mos frayres. con poyria ayso esser que tu paures yest donessas almornas ad aysels que son rix. costuma es que sels que son rix devon ben fay- re als paures. e non pas los sofrachos als remanens. Ben sapias que los mieus frayres son mos plus manens que tu non yest. Aquestas paraulas so dis iozaphas prec qu en fassas entendent en cal guiza mi an sobrat de manen- cias li tieu conpanhon dels cals tu m as davant dig. quil vivon en sofrachas. et en gran pauretat ni en cal maniera tu mi as apellat paure. Barlam li respont sil que aiustan las manen- tias an las mavencias e que lur cobeytat non pot aver fin. Aquil son plus paures dels autres paures. E sil que mespre- zan las temporals cans per amor de nostre senhor ihesu christ. e pauzam sobre el la cura de maniar e de beure e de vestir. e si alegran en lur pauretat e cobeytant tant solament dieu el sieu reg- ne. aquels apelli plus rix e plus manens que tu non yest. ni neguns homs d aquest mont. E si yeu pre- nia de tu aver ni manencia per portar a mos frayres. ayso se- ria mot gran encombrier a lur obs et al mieu et enaysi en seria fag angil malignes. Mays dieus mi defenda que ia ayso non sia fag. Atressi entendas del vestiment. Mays aysellas manentias et aysels vestimens que tu mi vols donar. dona o als paures e fau de saber que a tos obs o donas en vida durabla. Et aparelhat con sias ben armatz de las armas del esperit. e senh bos nombas en veritat. E viest l alberc de drechura. et aias tos pes causatz a segre los sans evangelis. e porta en ta man l escut de crezensa. E tu sias ben armatz per so que puescas conbatre al prince d aquest mont. D aytal maniera e d ay- tals paraulas de sa- lut ensenhava barlam lo filh del rey. E mandet lo deiunar per aprosinar al baptisme et adorar. En apres breus dias barlam non oblidet ies mays vivassament tornet a luy to- ta la fe e la crezensa recontar. Et el li dis de las prophetas e dels apostols els evangelistas et el li recontet et endoctrinet lo si ben que mot fon afflamatz et enluminatz a nostre senhor conoy- ser. En aquel dia quant lo dec bateiar. et el li dis ve ti que deves christ recebre. et esser senhatz del lum de dieu e de- ves esser filhs de luy. e temples del sant esperit e de la sancta trinitat de luy en aytal maniera que dieus es trinitat. e tres en unitat. Orey- re deves quel filh de dieu venc en terra e deysendet per nostra salut e nasquet de la glorioza verges sancta maria. E non vielhas en sercar con lo filh de dieu s en gen- ret ni con fon fatz homs ses se- mensa d ome. ni con nasquet de sa mayre ses corrompement car d aquesta fe em ensenhatz que devem fermamens tener. E deves creyre quel filh de dieu hac fam e set. el aoret en las autras umannitatz que son en home ses tot peccat que non hac en si. En apres el sufri mort e pas- sion en la cros per nos pecadors a rezemer. e fon mes el sepulcre e resustitet al ters dia. enapres el s en puget el cel. e d aqui er es devenidor iugar los mors els vius e rendra a cascun se- gon sas obras. Aquestas paraulas e d autras motas que serian longas per recomptar. bar- lam dizia al filh del rey. E cant li ac tota la fe mostrada que devi atener el lo bateiet. En nom del payre e del filh e del sant es- perit. En una bella piscina d ay- ga que era en son palays. et aqui venc sobre lur la gratia del sant esperit. E barlam s en tornet as son ostal e cantet la messa en apres cumeneguet iozaphas. Benezete sia nostre senher ihesu christ so dis barlam car tu yest huey desliuratz dels pec- catz et yest fatz sers de dieu. A- mix so dis barlam la via de nostre senhor ti ay mostrada. et ay fag mon mestier per que yeu say era vengutz. E garda ti d aysi enant que sias bons et onest. E renem- bre ti d aquo que yeu t ay fag e dig. E maiorment denant los huels de la pensa aias la temor de dieu e dels espaventables iuyzi en ayso perman. per tos temps en la pas de nostre senhor que sia an tu e ti illumene e ti don entendement e ti mostre la vi- a de salut e de tota mala volun- tat garde lo tieu corage. E se- nhe la tieua arma del signe de la cros que neguns malignes esperitz non ti puesca dan te- nir. Et aytals gloriozas pa- raulas ensenhava e benezia lo filh del rey lo bunhurat bar- lam. E cant o ac fag annet s en intrar barlam el palays e meravilhet si mot. et hac ni un en que plus si fizava lo rey que avia nom sardan. et aquel dis al filh del rey. Se- nher no conoyses tu de ton payre cal amor mi porta e don el fi fiza en mi. E per la fizansa que ha en mi et el mi a co- mandat que yeu ti serva e ti gar- di. Aquest hom estram parla mot soven an tu. Et ay pa- or que el sia de la secta dels crestians. e si el o es yeu suy en paor de mort. E fay .I. can. o tu o fay saber al rey. o gar- da que mays non parles am luy. Si tu ayso non vols. os- ta mi desobre tu. et en luoc de mi quer en .I. autre a ton plazer. Lo filh del rey li dis. sardan yeu ti diray que fassas met ti detras la cortina et escouta que parlara an mi. E pueys diray ti que coven a far. Et esdevenc si que barlam venc e sardan mes si tras la cortina. Recorda mi so dis iozaphas la divina escriptu- ra per so que lo corage de mi yssia plus ardens. E barlam li dis de nostre senhor mot autamens. E cant hac mot parlat de la crezensa de dieu con el la devia gardar e tener et el fay sa o- racion a dieu nostre senhor que non layse tornar iozaphas a la premiera error. e quel fassa tener e gardar fermament las paraulas que el li avia mostradas de crestianesme. e cant hac facha sa oration et el s en torna asson ostal. Lo filh del rey apellet sardan son menistre per luy temp- tar. Et el li dis as tu auzit aquest semenador cals paraulas mi dis ni con mi vol decebre am sas bellas paraulas. E sardan li res- pont. Senher rey per que mi temp- tas car yeu conoyse ben que las paraulas d aquest baron son mot pregon descendudas en ton cors. car en autra maniera tu non parleras tant alegramens am luy. Nos autres no conoy- sem aquella prezicacion ni aquel- la secta dels crestians. Mas si a tu es veieyre que sia bona ni plas a tu ni podes suffrir las tribula- cions ni las conversacions la tieua voluntat sera adreysada en ben. Mas yeu caytieu so dis sardan que faray. car en tan gran trebola- cion es lo mieu cors que non say que responda al rey que mot malvayzamens ay gardatz los sieus mandamens car laysiey aquest baron intrar a tu. Lo filh del rey li dis. Sertas yeu ti mos- traray la via de ma salut. e faray ti conoyser ton creator ni per que yest fatz. Mays yeu vuelh car tu yest durs e fers e per ay fo non aias ies de doptansa en te. E si tu aquestas paraulas dizias a mon payre. yeu creze ben que non o faras. Mas si li o di- zes de dolor e de tristicia ad im- pliras lo sieu corage. Mas si tu vols tenir la sieva amor gar- da ti que non l en digas ren en- tro que venga temps covenhable. Tot atretant val con de se luy que semena en l ayga car el cora- ge del fol non pot intrar saviza. Cant venc l endeman e barlam tornet al filh del rey. E parlet li de son tornar Iozaphas fon mot dolent cant lo vi e cant s en volia tor- nar comenset si a plorar fort- mens. E barlam lo conselha- va e pregava lo que alegramens l en layses annar que non demora- ria lonctemps quels serian compa- nhons si a dieu venia a plazer sens de partir. Adonx lo filh del rey non pot plus tardar que pa- or avia de sardan son menis- tre que non manifestes la can al rey. e que barlam o compres. car Bel payre esperital so dis io- zaphas a barlam per que mi vols aysi dezamparar e la vanetat d aquest mont mi lay- saras conversar. e tu vols ten annar el repaus durable et esperital. et yeu non ti auzi tardar pos tu o vols. Mas vay ten en pas en la garda de dieu. E sias renembratz de mi que en las tieuas sanctas ora- cions. con yeu puesca venir ab te. e puesca vezer la tieua conversacion. Mays fay una can de que ti prec. pos tu non vols de mi aver ren pres ad ops de tos frayres. prec ti que a tos obs prenas alcuna petita can de que vivas e de que viestas barlam li dis. si yeu connogues que bonas fossan manentias a mos frayres ni am ben en receupra. Mas car say que non an mestier a mi ni ad els. non vuelh ies. Cant ioza- phas vi que non volia ren. et el li quer autre don que li layses son aspre vestir que portava apres la carn. per so que li nembres de luy. E que en lu- oc d aquels prezes .I. autre de luy per so que non lo oblides. Barlam li dis. non coven pas que yeu ti don mos viels vestirs e que pren- ga vestir non de tu. mays per so que yeu non ti tolla ta bona devocion. dona mi .I. vestir vielh et aquel recebray de tu. Mays per so que yeu non ti tol- la ta bona devocion vivassa- ment foron quist li vestirs viels e donet los a barlam. E iozaphas pren lo sieu e so- bre totz los autres vestirs pre- cios enals amana e tenia cars. E cant barlam s en volc annar et el li dis. Bels payre dous e bel amic renembre ti d aquo que yeu t ay dig que o gar- des et o tengas fermament que si tu o fas bunhuratz seras. Iozaphas si plorava e dizia. Bels payres senhor e bels amix on trobaray mays aytal pastor ni aytal enlume- nador de las armas con tu mi as estat. Car verayamens yeu era o veilha que errava. mas mi as aiostat amb aquellas que non eran. Cant barlam vi lo plor que iozaphas fazia. leva si sus e volc si tollre aquel gay- ment que menava. e leva sas mans al cel e fes sa oration a nostre se- nhor e dis. Senher dieus payres ihesu christ que enluminiest aquo que era pre- mierament escur e fezist de ni- ent aquesta tieua creatura e per la tieua gran la convertist a tu. prec- et apelli lo tieu sant esperit que re gardes sobre aquesta tieua cre- atura. e sanctifica l arma de luy de la ti- eua vertut e de la tieua gran e dona li far fruc en drechura e defent lo del dyable. et ensenha li a far la tieua voluntat el tieu aiutori. non luenhes de luy. e si ti plas fay lo passonier an mi en du- rabla vida dels bens esperitals car tu yest benezete e glorios in seculor secula. AMEN. Cant hac facha sa ora- cion giet si al filh del rey e bayzet lo e layset lo el co- mandamet de dieu. et eysi sen del palays e comensa sen ad annar alegres e gauzens e grans fazent a nostre se- nhor. E cant sen fon annatz e iozaphas an gran lagremas si mes ad oration. E dis. Senher dieus ihesu christ bel payre esperital si ti plas car a tu suy laysatz e coman- datz. tu sias lo mieu aiutori. Regarda ti senher ves mi et aias merce de mi. Senher con- forta mi con yeu puesca an- nar per la via del tieu coman- dament car yeu suy fiebla can er a ben a far non suy suffici- entz. Mas tu mi pos salvar si ti plas. prec ti si ti plas que non layses annar segon las malvayas volontatz de ma carn. Mays serva mi a la tie- ua benehurada vida. payre e filh el sant esperit .I. dieu et una trinitat ti apelle e ti adore e ti glorifize in secula. amen. D aqui avant iozaphas son cors e s arma gardet amablamens e per mania en vigilias et en orations et en abstinencias las nuetz els dias e maiormens las nuetz. Sardan e li sieu sir- vent si o sabian ben que el me- nava conversacion de crestians et era totz plens de dolor et de ius- ticia e non sabia cal conselh pre- zes. mas annet s en as sa may- zon e fes semblant que fos malau- tes. E cant lo rey o saup fes ve- nir .I. autre as son filh per luy servir en luoc d aquel sardan. El rey pueys trames salutz a sardan e fes querre meges e trames los a sardan. Vay lo mege del rey cant lac vist an- net s en e dis al rrey que neguna ma- lautia non li trobava. Mays ve- geyre li era que la sieua malautia es de tristicia. Lo rey cant o auzi cu- get si que son filh si fos irascut ab sardan e que l agues partit de si. E volc saber la can. E man- det a sardan que l en deman l anna- ria vezer. E cant sardan o auzi vesti si et annet s en al rey. E cant fon davant lo rey sopleguet li. El riey li dis per que yest tu ven- gutz a mi que yeu ti volia an- nar vezer e vezitar e demostrar l amor que yeu ti porte davant los autres Senher rey dis sardan la mieua malautia non es mas cant de dolor e de tristicia que ay environ mon cors e de- dins e defors. El rey li demanda per cal can. E sardan li respont. Ser- tas senher rey gran perilh mes a dire car en fuy dignes de la mort car negligentmens ay gardat los tieus comada- mens. El rey li demanda cals son las negligencias. Et el respont .I. maligne home es vengutz a mon senhor ton filh et a parlat amb el de la crezen- sa de christ. Et enapres comenset a contar sardan al rey tot enay- si con avia estat fag. e con son filh avia receuput alegramens et era totz fatz crestians. e que aquel traches que o avia fag avia nom barlam. Lo rey avia ben auzit parlar de barlam e de sas grans abstinencias. Mays cant el auzi ayso de son filh neguns homs non sap dir lo dol ni la yra que el hac en si. E vivassament fes si venir lo plus privat amic quel rey -a via et aquel avia nom arachim e sabia mot d estrolomia. E cant l ac fag venir mostret li sa gre- veza. Bey so dis arachim non sias iratz. Alegra ti car non dezes- peri pas d ayso. que yeu ay fian- sa que yeu li faray desnegar la doctrina d aquel engannador e faray consentir a la tieua volon- tat. Mas yeu ti dyray so dis arachim que lo maligne bar- lam fassam querre. es si pot esser trobatz nostre afar farem ben que farem li dire que aquellas pa- raulas que a dichas a mon se- nhor ton filh non son veras. que falsamens las ha dichas. Si far non o vol al marturiament liurarem lo cors de luy. Es si non pot esser trobatz eu conosc .I. autre hermitan vielh que sembla barlam. et aquel a nom nacor. et aquel es de la nostra sec- ta. e fon mon maystre que m en- senhet de letras et aquel farem desputar an nos autres gra- mages davant ton filh e fara semblant nacor que sia barlam e mantera la secta dels crestians. E cant auran gran pessa des- putat en acor si clamara ven- cutz e covertira si a nostra secta. E cant ton filh veyra que barlam sera vencutz vivassament fara ton plazer. Cant lo rey auzi ayso mot hac gran gaug e mot hac gran plazer del conselh que arachim li ac donat. E pres sir- vens et arquies e per motas ter- ras trames querre barlam. et aquel que avia donat lo conselh al rey so es assaber arachim el mezeys annet cercar barlam. e venc en la terra de sant nazar on estava barlam. E cant anna- van per l ermitage encontreron una companha d ermitans. et ac ni .I. que annava premier e semblet abbas. e portava .Ia. equirpa de lana plena de reliquias. cant arachim lo vi correc el es sos companhos si con fan cans a cassa e prenon los. Digas mi so dis arachim on es aquel sordeyre que ha deceuput lo filh del rey. aquel que portava l esquirpa e dis hanc si dieu plas aquel non fon entre nos non conoyses tu so dis ara- chim .I. sordeyre qui a nom bar- lam. Ben conosc so dis lo bons homs que dyables es sordeyre. et habita en vos. Mays si tu querres barlam. tu degras de- mandar on es aquel que ha des- liurat lo filh de gran error. Sapias que el es nostre frayre. mas grans dyas ha que non lo vim. Arachim li dis mos- tra nos la sieua habitacion. per dieu so dis le bons homs sel vos volgues vezer ben nos fora vengut en contra A nos non les que nos vos mos- trem sa sella. Arachim cant o auzi fon plens de gran ira. Sertas dis el agreu mort vos faray morir si tost non lo m ensenhas. Certas so dis lo bons homs nos non prezam la mort corporal neguna can. E per neguna can que tu nos pu- escas far non ti mostrarem nostre amable frayre barlam ni la soa sella. Cant arachim o auzi bateron e plagueron los malamens los cers de dieu. Cant ilh viron qu il non volian mostrar barlam vi sa cella fes los me- nar davant lo rey e porteron lur esquirpas en que portavan lur reliquias. E cant lo rey los vi mot lur fes laia cara e fes lur far mal crucificament E cant o ac fag et el demandet per que portavan aquellas os- sas de mortz que lor ossas fa- ria aiostar amb aquellas si non li ensenhavan barlam Uns dels hermitans li res- pont per so portam aquestas ossas car son sant. e de santz homes. et es nos memoria que las vias per on anneron ilh. devem nos annar e segre. E si tu aguessas huelhs espe- ritals. mas tu non as huelhs ni as en la cara. tu mesprezas la gloria honesta. e las ydolas que crezes. et azoras lo senhors que nos non crezem amb aytals falsas predicacions so dis lo rey e vos descebes lo pobol. mays pos ensenhar nol voles lo tra- chor barlam yeu vos faray a mala mort morir. e comanda vivassament que om lur tra- ga las lengas. et apres que hom lur trayses los huelhs e- n apres que hom lur tolgues los pes e las mans. E per ay- tals passions foron martiri- atz dels amix de nostre senhor .XVII. Cant ayso fon fag el rey dis ab a- rachim que era sos conselhies que fezer venir nacor que sem- blava barlam. Et arachim s en vay tost de nueg la on el habitava. e fes semblant qui an- nes querre barlam. E cant arachim ac fag tot ad enten- dre a nacor per que era vengutz. E con covennia que el si fezes bar- lam e comm an tengues la ley dels crestians. Et el lo a menet da- vant lo rey. Lo rey cant lo vi Auzent totz li dis. yest tu bar- lam l obrier dels demonis. Nacor li respont yeu suy obri- er de dieu e non pas dels de- monis. Non vuelhas mal di- re que ben m apellan hom barlam. E dieus mi a fag gran gran car yeu ay ton filh desliurat de tan gran error. e car li ay di- eu ensenhat e conoyser. Et an lo mot ben azornat de to- tas bonas vertutz. El rey res- pont que fon iratz drechura es que segon las paraulas tu sias iuiatz a mort. mas sufreray ti per la mieua franqueza entro a dia establit que auziray si con- sentras a la mieua volontat essi non o fas destruyray ti. E cant ayso ac dig lo rey co- mandet lo az arachim quel gardes. Cant venc lendeman la paraula venc al filh del des rey que barlam era pres E cant el o auzi mot ac gran do- lor en son cor et ab gran lagre- mas et an grans plors prega- va nostre senhor que li aiudes. E nostre senher que es pres a sels que apellan en veritat los con- forta la nueg de la sieva gratia e de la sieua vertut. Cant venc a cap de .II. dias el rey annet al palays es son filh venc ves luy. mas non lo bayzet ges aysi con solia mas con homs yratz et endignatz s en annet sezer en sa cambra. El rey lo apella bels filhs e quals es a- questa follia que yeu aug dire de tu. que tant fort mi tren- ca lo cor dedins lo ventre. Anc maior gaug non hac ne- guns homs que yeu hac en la tieua naysensa. ni neguns homs non fon pauzatz en maior tris- ticia que tu mi as pauzat et as mi tout la lumera el gaug que mon cor avia de tu. Malvays conselh e de mal ho- me e de trachor as crezut. car tu as dezamparat los conti- vamens de nostres dieus et yest ti tornatz als autres dieus servir filh per que as ayso fag car yeu esperava en tu que fossas mons bastons e mos sostenals que cant yeu fora vielhs qui governessas mon regne. E non conven E non covengra miels que obezisses a mi que ad .I. trachor vielh que t a ensenhat a laysar la via de delieg e que segas la via que es aspra e dura per que non doptiest nostres dieus que si yrayson ves tu e que fezes- san sorbir a la terra. Car els per las mieuas oracions ti feron nayser. e tu as los laysatz et yest ti tornatz a celuy que fon crucifiatz. Bels fils que que fag aias sias mi obediens e torna ta crezensa als mieus dieus que son pius e bons e mansuens. et yeu faray taurs aucir al perdon de la tieua con- fession. Motas d aytals vari- as paraulas el rey dizia as son filh per luy convertir. Cant lo sant iovencel lac pron escoutat conoc ben que non covenia que la lumniera estes sotz leminal mas que fos pauzatz sobre can de labre. e que enlumenes totz sels que serian environ luy et ab gran alegrier et an gran confortament comenset a parlar e dis enaysi. Payre aquo que fag es en mi non ti celaray pas. Verament sapias e crezas que a tenebras suy fugitz. Error ay laysada et ay consentit a la vertat los dyables ay lay- satz. et a ihesu christ que es filhs de dieu. et al payre et al sant es- perit mi suy donatz e fatz sos sers. car el fes tot cant es fag de beu. El formet home el mes el delieg de paradis e car traspas- set son comandament le dyable hac poder en luy. El fazeyre de tota creatura per sa benignitat volc lo tornar em paradis e deyscendet en terra. e nasquet de la glorioza verge e converset an los homes en terra. e per nostres for- fatz fon mes en cros e sufri mort e passion e fon mes el sepulcre E ressuscitet al ters dia. et en apres poiet en la nostra natura el cel. et aquel senher es fortz e poderos e reys dels reys. Et el nom d aquel senhor yeu suy ba- teiatz. En luy sol crey. et azore .I. dieu en tres personas. Et en aysi lo deu hom creyre ben. et adorar tut sil que salvar non poyran en tan bon senhor ni tant car non deu hom laysar per servir a de- monis soulas vostras ydolas sor- das e mudas. Ni yeu so dis io- zaphas non soy aquel que laysa tan bon senhor ni tant car ans li serviran li serviray totz los temps de ma vida per so que a luy plassa e que la mieua arma recipia en las sieuas mans. E cant yeu mi senti desliuratz de la er- ror en que era. agui mot gran dolor en mon cor. car tu que mon payre eras non eras parsonier an mi de tan gran ben. E per la gran dureza que es en tu non ti volgui d ayso amonestar. Mays laysi o sobre nostre senhor que ti atraya assi cant a luy pla- zera. E pos vos voles saber so que es esdevengut escou- tas mi. Sertanamens sapias que yeu non laysaray mon se- nhor que ma rezemut de son pre- cios sanc si sabia que mi coven- gues morir per luy. E dicto per ayso que non ti vuelhas treba- lhar en van que negun bon plag nomen poyrias par- lar. Mas si tu vols consentir al mieu conselh tu ti conselha- ras al mieu senhor e seren com- panhon el sieu regne dura- blament. Si far non ho vols sapias ben que yeu yssiray de bon filolaie e serviray mon dieu e mon senhor. Cant lo rey auzi ayso de tan gran fellonia fon plens que neguns homs non o poyria contar. et an gran fellonia comenset a par- lar e dis. E qui mi mer mal d ayso mas cant yeu mezeys car hanc fezi aiustar en la toa nativitat los estrolomi- adors. e dyseron de tu so que nes avengut. Mas si tu non vols creyre mon conselh sapias que so faray de tu que hanc mays non fon fag de negun home. Iozaphas li dis rey per que ti yrayses si yeu suy fag parsoniers de tan grans bens. Qui ni hanc mays payre que fos yratz degazanh de son filh aytal payre deu hom contar per son enemic. mas yeu ti dic que tu non apella- ray mon payre. an ti fugi- ray si con hom fug a serpent. pos veyray que tu non volras mays cre mon conselh senher rey et entent ab los huelhs de la pensa so que dieus far et osta ti d aquella error en que yest per so que ti puescas aper- sebre la lumniera de nostre senhor. car per aquest delieg en que tu estas non gazanha hom mays tant pena e turmens. Es si tu ti convertias dieus que es misericordios te perdonara tos falhimens. car el non vol l amor del peccador mays que si convertisca e viva. Lo rey estet tot espaventatz del en- tendement e de las paraulas que auzia dir a iozaphas. e non sabia que si fezes que pa- or avia on plus parlava am- b el. quel plus sia forta e mes- prezava sos dieus e sas ydo- las. E vay s en e part si d aqui am mala voluntat e dis li. Ia per la mieua volontat non foras natz si saupes que aytals fossas may si blasmessas nostres dieus. Mays per cert sapias que a disverses turmens ti faray morir si tu non yest obediens. Ambaytas yras et am- b aytals menassas son payre s en anet. E iozaphas s en intret en sa cambra e tornet s en a son oratori. e levet sos hu- elhs et oret. Senher dieu de pregon cor ti apel. tu yest dousa es- peransa e vera promission. tu yest lo mieu refug. prec ti que veias la contricion del mieu cor. e que non mi dezampares. Mas segon la toa promession socorre a mi peccador non digne. Senher te confet te conosc fazeyre e perseveyre de tota creatura. Si ti plas conforta mi con yeu pues- ca perseverar en aquesta bona confession. Regarda ti a mi et aias merce de mi. car la mieua arma es fortmens afflamada del dezirier de la toa amor car yest benezetes in secula amen. Domens que el orava enaysi et el senti deyscen- dre en son cor la divina conse- lhacion de nostre senhor e perseveret tota la nueg en oration. Lo rey contet ad arachim son conse- lhier de iozaphas son filh con lo trobava de dur corage e re- bel ad aver contra luy. et arachim li conselhet e dis que amablamens et am dousas paraulas assaies s il poyras convertir. E cant venc .I. autre dia el rey venc as son filh. et apromet si de luy e comenset lo ad abrassar e dis li tot pla- nament. bels filhs azora so que nostres ancessors an azorat. las mieuas preguieras nay profert als dieus sacrifizi e troba- ras los pietos al tieu perdon a far. Non saps tu que mot es grans ben e lauzor obezir as son payre. E cuias ti que si nos conno- guessem per melhor la via dels crestians que nos non la seguessen. e sapias que nos tenem la me- lhor. Et aquella dels crestians non es mays cant nent car ilh non ponhan en als mas en de- cebre lo pobol aysi con tu an deceuput. Bels fils sias a mi consent e seras heres de mas riquezas e de mon regne. Lo savi el noble ioven- selh ni ben e conoc con son payre lo cuiava en lassar an sas bellas paraulas. car nostre senher. dis non vengui pas metre en terra mas glazi vengui de partir lo payre del filh. e la filha de la mayre. Et en autre luoc que dis. sel que amara son payre e sa may- re plus que mi non es a mi dig- nes. e sel que desconoysera sera davant son payre que es el cel. E renembret li del pro- verbi que dis salamon. que temps ya d amar e temps d azi- rar. temps ya de pas e temps de trebalh. E cant hac facha sa oration. et el dis al rey. son payre deu hom amar et obezir en la caritat de dieu. Mays cant la mistat del del payre aporta ad home pe- rilh ni escandol partir deu de si e trancar e per aco non vue- lhas trebalhar en van. Mays adoba ti con amablamenes servam ensemps lo senhor de tota creatura. Si far non o vols fay de mi so que volras Sers suy de ihesu christ e non dopti mort ni turment. ni non lay- saray mon bon senhor per negun plag Cant lo rey vi la fermetat de son filh. e que en neguna guiza non consetia a luy per menassas ni per mort. mot s en meravilha- va. e dis li. Ayso filhs coven- gra ben que obezisses als mieus comandamens. mays per far non o vols yeu tenc barlam pres en ferres et aiam dya que yeu faray cri- dar per tota ma terta que ven- gan seguramens tug selhs que son dels crestians e totz nostres savis aiustaray et auzi- rem aqual dieu devem servir. Iozaphas li respont en la volontat de nostre senhor sia fag et el mezeys nos gar- de que nos non desviem de ve- ritat. El rey fes aiustar totz los continuados de las ydolas. E trames sas cridas es sas le- tras per tota sa terra que tug li crestians no dopton venir a la iost del rey per saber a cal dieu devem servir. o a ihesu christ. o a las y- dolas. Cant venc al iorn aios- teron si d aves la part del rey mot grans gens dels coutiva- dors de las ydolas els auguza- dors. els estrolomadors. E d a- ves la part del filh del rey non hac mays aquel que era fag barlam. e .I. autre bons homs que avia nom barachias et aquel era vengutz per la galhardia que avia en son cor que non doptava morir. Cant foron aiustatz d am- bas las partz lo rey es- tet sus aut en son cadafalc e comandet a son filh sezer iosta si. et el per amor e per reverencia de son payre non o volc far mas en terra prop de luy si sec. Ve vos nacor e fes semblant que fos barlam. et aquilh que eran am lo rey cuiavan so. Lo rey comenset a parlar e dis a cels que amb el si tenian. Gardas que fares vos autres. Ve vos aqui barlam e fatz lo conoyser as sa error cant quel si tenga per vencutz si non o fazes ben sapias que a mal tur- men liuraray los cors de vos si sias vencutz. Cant lo rey ac ayso dig es son filh dis a nacor tot atressi dic yeu a mon mays- tre barlam ben sabes con tu m as ensenhat et endoctrinat a mes- prezar los delietz d aquesta vi- da. et amenet a la vida durabla. E sabes ben con tu m as ensenhat a servir nostre senhor ihesu christ. E sa- bes ben con tu m as fag laysar mon payre els dies que el ad- ora. Garda ti que enaysi con tu mo as ensenhat fermament o mantengas que si apoderas aques- tos oradors ni lurs dieus tu seras amatz e prezatz et apellatz prezicayre de veritat. Es si eras vencutz ni sobratz non partri- as d aqui entro que yeu de mas mans t agues trag lo cor del ventre e la lenga de la boca. e daria o a cans. per devorar. per so per so que iamays non metas ne- gun home filh de ren en error. Cant nacor auzi ay- so mot fon trist e dolens e penset ben que dy- abbes lo y avian aportat. e non saup que si fezes mas consiret si que miels li era que mantengues la part del filh del rey e quel razon es enas que cazegues en la soa yra. A las paraulas vengron de totz los plus savis homes que eran d aves la part del rey si leva .I. home et aquel parlet e dis a nacor. yest tu barlam que tant fort dezonras nostres dieus. e que as mes lo filh del rey en aytal error. E li as ensenhat a servir lo cruci- ficat. Nacor li respont yeu soy barlam que los tieus dieus mesprezi mays que tu non dizes e despiechi. E sapias qui no ay- mes lo filh del rey en herror ans li ay ensenhat a servir lo veray dieu. el ay desliurat d error. Lo contrari li respont. Con yest tant arditz que au- zes ta boca ubrir ni aias len- ga a contar so que mays savis e mavis gra mages e nostres ancessors an crezut et et a- orat es son pins e mansuens dieus. ni con auzes dire que non es autre dieus mas ihesu christ. Nacor l acuelh e dis li sa- pias que non yest digne de recebre las mieuas paraulas. E torna s en al rey e dis li. Rey escouta mi aquel senher que fes home as sa semblansa. e fes lo cel e la terra el solelh e la lu- na e tot cant es. so es lo veray dieu que es durables e que es poderos. aqueles benignes e misericordios. aquel es font de bontat. En luy a tant de ben que non es res el mont que o pogues contar. aquel es di- eu dels autres dieus. et aquel es sens comensament e ses fin. E tug silh que azoran ni co- lon autres dieus erran ma- lamens. manifesta can es que tug sels que cuian que la terra sia dieus erran. E sil que cu- ian que lo vent sia dieus erran. E silh que cuian que lo solelh sia dieus erran. E silh que cuian que la luna sia dieus erran. Sapias que non son autres dieus mays aquel que deyscen- det en terra per salvar luman li- nhage. Aquel que nasquel de la glorioza verge. E que fon mes en la cros. e pauzatz el sepulcre. E ressuscitet al ters dia. Et en apres puget s en en cel errames lo sant esperit sobre los disci- pols. aquel senher venra iuiar los mors els vius e rendra a cas- cun segon sas obras. Rey so dis nacor. lo tieu amable filh a miels cauzit. e car el cres et ad- ora aquest bon senhor que yeu t ay parlat. e si tu mi crezes tu fa- ras a trestal e tug silh que salvar si volran. Mot seria longa can a dir so que nacor dis al rey. et a cels que ab luy eran. Que totz lurs dieus lur falset cascun per si. E par- let tant autamens e tant glori- ozamens de la far de dieu que non hy ac ren amelhurar. Cant lo rey vi que nacor avia tant ben parlat a pauc de layra que hac non perdet son sens. Li razo- nador del rey eran tug e bazit e non pogron ren ren dir en contra aquo que nacor avia dig. El filh del rey era alegres e gauzens e glorificava nostre senher en son corage. Lo rey era mot yratz contra nacor car el si cuiava que el si clames vencut enaysi con o avia acordat. Mays non li volia far mal car auzent de tot lo pobol aia comandat que razon es los crestians. cant hac durat entro al vespre. e lo rey los departi tro a lendeman. El filh del rey dis as son pay- re. Senher si con al comensa- ment mandiest far dreg iuia- ment a la derriera si ti plas fay atressi. Comanda que reman- ga a nueg mon maystre barlam an mi. et acordarem nos en- sems que respondrem lo matin. E tu senher rey en mena los tieus an tu. Lo rey consenti ad aquo que sos filhs ac dig. que nacor remazes la nueg an mi per se que esperansa a- via lo rey que nacor fezes aquo que avia promes. Lo rey s en annet as son hostal. el filh del rey en son palays. E menet an si nacor. e trays lo ad u- na part e dis li. Nacor cuias ti que yeu non ti connogues que tu non eras lo sante bar- lam. mas mot mn meravi- lhier con poguis far simu- lacion ni aytal ypocrizia que tu ti cuiessas que yeu receupes iop per feda. Sapias que mal- vays conselh as crezut. Mas per ayso deves aver gran ioy tu nacor. car yeu ti fauc gran gratias car tu yest fatz def- fendeyres huey de veritat. e car tu non as a la toa lenga laysat dir falsetat. yeu t ay a nueg amena ab mi per .III. cans. Per so car tu non as dig lo plazer de mon payre. et avia paor que non ti liures a grieus turmens. E per so qui renembres de la gran que tu as huey recontat. Mostrar ti vuelh que tu layses aquesta mala via per on tu sols annar e que annessas a la drecha vi- a. e per la via de salut si con tu as huey dig. Nacor cres mi de bon conselh huebre los hu- elhs de la pensa e dezira so- bre totas ves ihesu christ per so que el ti fassa parsonier de las so- as riquezas. Nacor cant auzi ayso que iozaphas ac dig. an gran conpunction que ac en son cor comenset a dire. senher rey mot as ben dig. ben conosc que motas escrip- turas que ayso es lo ver di- eu per lo cal son fachas totas cans. Mays las malvayas costumas e las vielhas er- rors de las ydolas ma en se- guat los huelhs del cor et es- curzida la pensa. Mays aras yssiray per las toas paraulas d aquella escurzitat e torna- ray mi ab lum de nostre senhor per so que el aia merce de mi et aia penitencia de mos pec- catz que ay fatz. sol la miese- ricordia de dieu mi deimie aculhir. Cant lo filh del rey au- zi ayso mot hac gran gaug e dis a nacor per so que non si dezesperes. Bels amix d ayso non aias tu nulla dop- tansa. car escrig es en l avan- geli que dieus es poderos que de las peyras pot far filh d al- bre. so es ad entendre que los dezesperatz els noyritz en pec- cat pot salvar e far passoniers de la soa gloria. Motas escrip- turas e motas auctoritatz de penitencia dis lo filh del rey a nacor per so que non si dezespe- res. E nacor li dis. e tu noble iovencel en arma et en cors ben en doctrinatz garda ti que non ten partas d aquesta glorioza crezensa mays fer- mamens y persevera entro a la fin de ta vida. Et yeu vi- vassament vac querre peni- tencia et a pagar am dieu dels falhimens que ay fag vas mi irat e si tu o vols iamays lo rey non mi veyra la mieua cara. Le fil del rey pres lo ad a- brassar et envia lo foras del palays e comanda lo a dieu. E nacor s en vay vivassament an gran conpunction e venc en .I. ermitage a la cella d un salu- tari hermitan que era preyre. e gieta si mot humilmens as sos pes et an grans lagremas ques penitencia e baptisme lo prey- re era plens de la gran de dieu. E conoc ben que l esperitament de dieu requeria so que deman- dava nacor. E penedenset lo et en apres breus dias el lo bateget el nom del payre e del filh e del sant esperit. E nacor remas amb aquel hermitan e glorificava e benezia. nostre senhor car non vol la mort del peccador mas lo convertiment agarda et espera. Cant venc lendeman el rey saup que nacor s en era annatz. e saup ben que foras era de la esperan- sa. e vi que li sieu savi e li sieu razonadors eran vencutz e mes- prezet los mot. E no lur por- tet honor ni reverencia ni a las ydolas si petit non an las fes- tas non amava si consolia per so car mot avia mens de crezensa en sos dieus que non solia. Lo savi filh del rey estava en son palays e serva dieu nueg e iorn e non avia cura de ca- valcar ni d annar cassar si con fan li autre filh del rey. Mas en deiunis et en orations et en las paraulas de dieu era la soa meditacions. E motas armas desliurava del poder del dyable. et entendia a nostre senhor. car motz ni avia que annavan pauzar las paraulas en luy de salut. E dizia mot soven en sa ora- cion. bels senher dieus en tu yeu crey. rent bon guizar- don al sancte barlam car el m a desliurat d error e m a mos- trat la via de veritat. e prec ti si ti plas que mi fassas vi- vassament vezer aquel an- gel. del cal lo mont es dignes. so es lo mieu maystre barlam en que puesca amb el conver- sar entro a la fin de ma vida. Esdevenc si que en a- quella ciutat fazia hom .I. festa de lurs ydolas el rey non y annava rendre sas confertas con avia acos- tumat. Li gardador del tem- ple e de las ydolas foron mot yratz cant o viron. e van s en ad .I. artayre que mot sabi- a de mala art et era de lur secta. et avia nom teodas el rey amava lo mot e lo hon- rava per so car sabia mot de gienh e d art. Cant foron de- nant li aquel fals prezicay- re conteron li con lo filh del tey o avia fag. e con nacor a- via lurs dieus falsatz. e que si el non annava penre conselh tota lur secta e totz lurs dieus annavan a perdicion. E cant teodas o auzi leva sus et an sas malas artz fes venir motz malignes esperitz que li aiudessan mal a far. Al rey fon dig que te- odas venia a luy. Cant teodas intret el palays aportet .Ia. verga d olivier en sa man. Cant lo rey lo vi venir le- va si contra luy e bayza lo. teo- das dis al rey. Rey tu viuras endurabletat. auzit ay dir que tu as tenson an los crestians. non aias temensa annem a la sollempnitat de la festa e celebren la alegrament et ufreras .C. taurs e d autras bestias motas e fassam en sacrifizi als dieus non mortals. et aurem los en a- iuda a far nostra victoria. El rey li respont bels amix ma- lamens em vencutz e sobratz que cels que cuiavam aver en aiutori vivassament foron fag contra nos. Mays si tu ti sen- tes forsa niart que puescam vencer digas mo. e tornaren a la desputacion. E teodas li respont. Rey non ti vuelhs espaventar per las vanas pa- raulas que auzes dir als cres- tians. E qui son aquilh que auran paraulas en contra ho- mes savis ni razonables car si si meton parlar denant mi los crestians yeu los faray fugir davant la mieua fassa aysi con fuion las fuelhas dels albres per la forsa del vent. Cant lo rey auzi ayso tra- mes sas letras per tota sa terra que venguessan tug a la festa celebrar. el rey mezeys annet sacrifizar al temple an lo trachor theodas. et ameneron al sacrifizi .C.C.XX. taurs. e d au- tras bestias motas. E cant la festa fon facha el rey s en tornet en son palays. e dis a teodas a- ras avem facha la festa si con tu comandiest. e coven que des- liures mon filh de la error dels crestians e quel reconsilies a nostres dieus. Car yeu mi soy fadias et am bellas parau- las et an menassas. et en totas guizas. E si tu lo podes conver- tir yeu ti faray onrar sobre totz cels de ma cort. et auzidor de mon regne tot so qu en volras. Theodas dis al rey si vols ton filh recobrar. una art ay troba- da a la qual non poyra contrastar Mays tot atressi si a mollezi- ra son corage con la syera fay davant lo fuoc. lo rey o cre- zet e demandet li cals era l art. Totz los minestres els ser- vidors que son environ ton filh fay ostar et aias las plus bellas douzellas e las plus covinens que poyrem trobar. et aquellas estian am luy. e servan lo dia e nueg. et yeu trametray .I. dels esperitz que son adordenatz d aquel mestier que y meta lo fuoc de luxuria e pueys que consentra ad .Ia. sola segurs sias de ton filh a cobrar. car en neguna ma- niera non son poderos li ioven- cel devant lo fuoc de las feme- nas. E per so que miels o crezas escouta .I. vertadier eysem- ple que yeu ti dyray. D un rey trobam que non podia aver enfant. et avia en mot gran pensa- ment en son cor. e domens que el estava en aytal aysa nasquet li .I. filh don el ac gran gaug. mays .II. estrolomiayres diy- seron al rey que si aquel en- fas vezia lo solelh ni fuoc en- tro que agues passat .X. ans la vista perdria. Cant lo rey o auzi fes lo metre en una bella balma de peyras an sas noyrissas entro que a- gues passatz los .X. ans. E cant los .X. ans foron pas- satz non ac vist ni connogut l enfant neguna can d aquest mont. Et adonx comandet lo rey que hom li mostres to- tas cans cascuna en per si. E mostret li hom homes e fe- menas e bestias aur et ar- gent e peyras preciozas e bellas armaduras. e totas aquellas cans que hom pu- esca trobar. E cant o ac tot vist et el demandet de cas- cuna can en per si a sel que li o mostrava. E cant venc al demandar lo nom de la fe- mena et el cobeytet mot as saber lo nom. et hom li dis que aco son los demonis que decebon los homes. E cant tot li o ac mostrat el rey lo fes venir davant si. e demandet li cal can li agra- dava mays ni amava. mays de tot aco que avia iust. Et el respont payre e cals cans mays que los demonis que decebon los homes. hanc non vi neguna can que tant mi in- tres al cor. E tu rey so dis the- odas podes vezer con es fort l amors de femena. e sapias que en autra guiza non podes ton filh apoderar. Al rey plac mot aques- tas paraulas e fes a- menar davant son filh las plus bellas douzellas quel poc atrobar. aquellas foron gent vistidas per so quel filh del rey s en agrades. totz los sir- vens els ministres del filh del rey gitet hom del palays. e mes li hom las douzeilais quel servian. Et ellas s esfor- savan con lo poguessan ve- zer an lor volontat. en tal maniera que abrazar non lo podian. e parlavan li d a- mors. Et el non avia autra persona an cuy parles ni an cuy sa solasses. mays cant las donzellas en tal guiza l a- via son payre enclaus. Te odas lo tracher que fazia ay- so far s en tornet en sa malig- na habitacion. e regardet sos libres. e fes venir .I. dels ma- lignes esperitz. e trames lo a conbatre lo filh del rey. e lo maligne esperit pres de peiors de se et annet al lieg del sers de christ. et enflamet lo et escal- set tant fort la carn de luy que mot fon temptatz de las beutatz de las femenas. Mays per sert aquels malvays consiriers que l environavan eran dya- bles. e recorda si de la promes- sion que avia facha el baptis- me. e de las penas que an suf- fertat li amadors d aquest mont. Et an grans lagremas e batent son pietz pregava nos- tre senhor que li tolgues aquel malvays consirier. E leva sus e dona dels ginols en terra. e leva sas mans al cel et an gran plor queria l aiutori de dieu e dizia. Senher omnipotent dieus misericordios aiuda mi en aquesta hora. e regarda los tieus bels huelhs ves mi e desliura la mieua arma del enemic e non layses cazer en las mans de mos ene- mix. Ni non layses escalfar mon cors que t ay promes gardar cast et honest. Se- nher yeu ti dezir en te ardor- aras e tostemps lo payre el filh el sant esperit. Cant ac dig amen et el senti venir sobre si la celestial consolacion. e vivassament s en parton de luy los malvays consiriers et estet tota la nueg en ora- tion tro a lendeman. e per am ta del dyable fes as son cors mays d afection. e de fam e de set e d autras contricions. E cant lo dyable vi que non lo podia apoderar. fon mot yratz. e mes si en la plus bella douzella que fos en totas las autras. Aquella fon filha del rey e fon ame- nada de son pays caytiva al rey avem nir. Et el avia la messa an son filh per la gran beutat que era en ella E cant lo dyable fon intrat en ella et ella s en vay en la cambra del filh del rey. comen- set a parlar de caritat. Se- nher ben sabes que yeu suy de gran gentileza. e suy filha de rey. prec ti quen desliures de las errors de las ydolas. e fay mi creyre lo tieu dieu. Mays so que ella diza dizia per luy decebre. Lo filh del rey non avia neguna volontat ni negun escomovement d ella. mays empero pietat e misericordia avia d ella per la perdicion del arma. e non cuiava pas que ayso diyses per amonestament del dyable. e comenset li a parlar e dis. femena non vuelhas esser de- ceupuda per las ydolas. Mays entent e cres nostre senhor ihesu christ que es senhers de totas cans e seras sa espoza. Cant lo ma- ligne esperit auzi ayso respon- det per la boca de la femena e dis. Senher si ti plas la mie- ua salut ni cobeytas la mie- ua arma ufrir al tieu dieu E vivassament renegaray totz los mieus dieus e creyray lo tieu dieu. e serviray li tro a la fin de ma vida. Iozaphas li demanda cals can es aco que demandas. Et ella li dis que mi prennas per molher et yeu obeziray al ti- eu dieu et als tieus comanda- mens d aqui enant. Et el res- pont e dis. femena trop mi que- res dura can per nient o fas. Ve- ritat es que yeu dezire la salut de m arma mas que mi coven- gues mon cor a corrompre et escalfar non pot esser. Et ella li dis. e tu que tant plens yest de sapiensa contradirias ayso. et yeu que non suy christana ia ay au- zit dire als crestians que es- crig es en lurs libres. que mot es bona can et onrada molheran- sa es so que dieus layset hom de parta. E donx non dis la escrip- tura que li bon home ancian e las prophetas agron molhers E peyre aquel que es apellatz princes dels apostols ia ac mo- lher. en cal auctoritat trobas tu que deias contrastar a mo- lheransa. femena so dis ioza- phas veritat es ben so que tu dizes. Ben es penre molher a cels que las volon. Mays non ies a cels que an promes vergenetat gardar. Que yeu fu lavatz en las fons del bap- tisme et yeu promis a ihesu christ que mi gardes mon cors net et o- nest. En cal razon aquo que ay promes a dieu poy- ria yeu franher. Et ella li res- pont. pos aquesta can non voles far. fay. una petita can que yeu ti diray si vols la mieua arma far salva. I ay an mi aquesta nueg solament e demostraras mi la toa leutat. et yeu proment te que vivasament seray cris- tiana e renegaray totas las y- dolas. e sera am leugier. non i es tant solament de perdon. mays gran guizardon que recebas per la salut de m arma. Car tu sabes ben que grans es lo gaug el cel sobre .I. peccador cant fay penitencia. et ayso non deves ies doptar. E mo- tas d aytals escripturas tro- baras per que tu o deves far. E segon veritat tu vols la mieua arma salvar ad hum- plir ti coven aquestz mieus petitz deziriers. E d aqui enant non ti demandaray autra can. Mays que faray la toa vo- lontat. E tu perseveraras en ton prepauzament d aqui e- nant tot lo temps de ta vida. Aytals paraulas et aytals assatz dizia aquella donzella per lo concelh del dyable per de- cebre lo cavallier de christ. E cant iozaphas o au- zi tot le corages de- dins li comenset a mudar el cors a levar. e tot son pre- pauzament a cambiar per la salut de la femena. Lo seme- nayre de maleza so es lo dy- able conoc ben quel cor li an- nava cabiant per las parau- las de la femena et ac mot gran gaug et apella a se los malignes esperitz que hac a- menat e dis lur. Veias d a- questa femena que tant fort ha escomogut aquel que nos non podiam vencer. Venes en et escalfem lo fort en ella Mays non trobem tam cove- nhable a conplir la volontat de cel que nos ha trames aysi. Aquestas paraulas parlava Lo dyable as sos malignes conpanhos. Et environeron lo si fortment que totas las vertutz de son corage li trebo- leron. et en l amor de la feme- na fortmens lo sosleveron. Et el si regarda en si mezeys e vi si mot afflamatz a pecat. E consiret si de la pietat que el avia de la femena salvat que aco era am se descatz de dyable an que lo volia pen- re. e gitet si ad oration et an grans meravilhas de lagre- mas que li yeyson per los hu- elhs el clamava merce a nostre senhor e dizia senher en tu ay esperansa que yeu non sia confon- dutz en durabletat ni le mieu enemix non mi escarniscan si tu mi vols prec ti senher que mi secorras en aquesta hora. segon la toa volontat endrey- sa la mieua via per so que yeu glorifie lo tieu sante nom. Per motas horas an grans lagremas onrava e fa- zia motas agilhonadas e tol- cava si el paviment e de la las- seza que avia adormi si .I. pauc e fon trasportat en.I. prat de gran meravilha bel e ben ador- natz. car aqui avia flors de di- versas manieras. E cant l aura tocava las fuelhas d aquels al- bres rendian son de dousor. La bona odor que era en aquel prat non nos sap hom contar los tis que yeran pauzatz eran de fin aur fabregatz an peyras preciozas que rendian mot gran clardat li lieg eran luzent e de precios garnimens azornatz. que las beutatz d els non vos pot hom re- contar. las aygas que passa- van per mieg lo prat e tan suaus el etificavan los huelhs. per a- quest ameravilhable prat era amenat iozaphas. Et intret en una ciutat que la resplandor d aquella ciutat non es contadoy- ra. car li mur eran tug de fin aur d entellat e de peyras precio- zas. e qui poyria recontar la gran beutat de la ciutat ni las grans meravilhas que layns e- ran. ni los cantz que hanc non au- ziron aurelhas mortals. Iozaphas auzi ben la vos que li dis ayso es repaus dels iustz. ayso es la leticia d aquels que son plazens a nostre senhor. E co- mensa l en a tornar cel que li a- via amenat. E iozaphas co- mensa a cridar. non mi tornes prec vos qu en suffertes me estar e conversar en .I. angle d a- questa ciutat. E cels li respont non pot esser que tu estias aysi. Mays an gran lavo et an gran suzor tu venras aysi si bar vilmens te combatz. e tant ac ayso au- zit et ac traspassat lo prat per on era vengutz. fon en .I. luoc menat tenebros e caliginos que era plens de tristicia e de dolor e de tribulacion e de pudor. et aqui escalfava .I. fornas an fuoc non mortal. et aquellas flamas eran de totas manie- ras plenas de vermes e de ser- pens que crucifiavan las armas. La vos li dis ayso es lo fuoc dels peccadors. En apres el fon tornatz aqui on fon pres. E vivassamens si re- garda iozaphas et estet a meravilhatz e tota la cara corria li de lagremas. to- ta la beutat de la donzella mes- prezet et aziret si que non o prezet mas nient. tant era grans la gloria que avia vista el gaug. E de la odor e de la paor que ac de las penas dels peccadors que ac vist fon tant malautes que no fi pot levar del lieg. Cant lo rey saup que son filh era malautes venc denant luy e demandet li que avia. et el li reconta tot per orde aquo que ac vist. per que aparelhes lasses als mieus pes. ni per que volguist la miella arma dampnar si nostre senher non m aiudes vivassament en enfern s en annava la mieua arma. Mas tant es dieus bons e pius a cels que an dreg cor que la soa misericordia men ha desliu- rat dels mals del enemic. E m a demostrat dels repaus dels iustz e de las penas dels peccadors. Payre pos tu non voles auzir mi de ta salut. si vals laysa mi .I. pauc an- nar per la via de drechura car yeu dezire sobre totas cans esser desliures de las temporals cans et annar lay on habi- ta barlam lo cers de christ e conver- sar an luy totz los temps de ma vida. E si tu mi voles ay- si tenir tu mi veyra morir de tristicia e non seras apellatz mon payre ni yeu ton filh. Lo rey cant o auzi fon mot trist e mot dolens. E tornet s en as son palays. A teodas s en torneron los ma- lignes esperitz que el avia trames a conbatre lo filh del rey. E con- tavan li que laysavan lo que non lo podian vencer. Theodas lur dis. E caytius d enfern con est amoderatz per .I. enfant. els ma- lignes esperitz diyseron. Non podem suffertar ni esgardar la vertut ni la forsa de la passion de ihesu christ. Que cant si fon ar- mat de la cros de ihesu christ. ni ac apel- lat lo sieu aiutori. anc pueys non nos auzem aprofinar de luy. Aquesta can aysi com avia estat fag recontavan li demonis a teodas. lo rey si con hom dezesperatz d aquo que cuiava far. apellet teodas e dis li. Amix aquo que tu as ense- nhat neguna can non nos ha pro- fichat. Encaras si tu sabias ne- gun art que nos pogues profichar dechessas nos ho. Teodas dis que parlar vol an son filh. E cant venc lendeman el rey lo li me- net. E cant si fon assetat lo rey comenset a repenre son filh et a reprochar per que li era tant dezo- bediens ni tant rebels. e teodas li dis. e tu iozaphas conogutz en los dieus no mortals ni per que tu yest partit dels. ni per que as mes ton payre en aytal tristor. Iozaphas li respont escouta tu pregonneza d error e font de pu- dor e de maleza vielh caytiu o- brayre d iniquitat digas mi a cal fa melhor servir. o a dieu omnipotent et et a ihesu christ lo filh de luy o al sant esperit que es uns dieus una trinitat et es non mortals et es fons de bontatz del cal lo sieu esperit non pot esser az esmat a demonis ni ad ydo- las sordas e mudas de las cals lur gloria es en tenebras et en es- curdatz. Caytiu non as vergonha d amar aquellas ydolas que mortals son e de peyra e de fust son fachas. Ni con podes apellar dieus aquellas que demans domes sian fachas. caytiu non as vergonha tu seras confondutz e tug cels que en aytals dieus an lur esperansa. Mas yeu ser- viray lo mieu benehuratz se- nhor aquel que creet home as sa semblansa. aquel que trames lo sieu glorios filh en e terra per demostrar la ma de salut aquel que fon mes en cros per nos peccador a rezemer. e fon pauzatz el sepulcre. e re- suscitet al ters dia. et en apres puget s en el cel. d aqui deu ve- nir iuiar los mors els vius. Sapias en veritat tu teo- das. benehurat seran tug li crestian que auran fag la vo- lontat de luy. Theodas li respont e dis manifesta can es que la nostra secta nos an liu- rada motz savis homes e que eran de gran poder e de gran vertut. e motz reys e motz princes an receupudas que han falsetat non y troberon. La secta dels crestians prezi- queron homes de petit a far so foron .XII. vilanetz que eran paures homes com poyria esser ayso que aquist vilanetz que petit foron d iysessan veritat. els nostres que motz foron e savis e nobles mentissan. Iozaphas li dis sapias theodas que tu yest sen- blant a lazer. car ti auzes e non entendes. fol per que non ti adreysas ad entendre sens e veritat. Ben es ures quels vostres dieus an azorat de mot savis homes. e de motz reys son lauzatz e defendutz. Mas la predicacion de l avan- geli dels petitz homes e dels paures es prezicada els nostres dieus a gardar et a mantenir an ben agut de fortz homes e poderos que la defendon. Empero si ilhi esto- nhon et amerman cascun iorn. e nostra secta creys e mul- tiplica cascun iorn. aysi con lo solehl espant sotz rays. atressi la sancta predicacion dels sans evangelis es auzida per tot lo mont. E nostre senhor dieus per maor miracles e per maior honor regardet si als peccadors et avils homes aquilh preziqueron e diyse- ron tant de ben quel seu e la vos e la paraula d aquels fon auzida et espandida per totas las terras. Et ayso po- des saber apertamens que los ti- eus dieus menton e li nostre di- zon ver. Teodas cant auzi aquestas paraulas e vi que iozaphas era plens de divina sapiensa estet totz espaventatz e non so- net motz. E cant venc lo ser li huelh del syeu cor tenebros comenseron si ad hubrir et a re- gardar la paraula de salut que hac auzida. E cobeytet mot tro- bar penitencia de la malvayza vida que avia menada. E leva si el miey del conselh e dis al rey. Rey ben sapias verament que l esperit de dieu habita en ton filh. Veramens nos em vencutz. e neguna responsion non avem ni contrastar non podens huey mays. Veramens es grans le dieus dels crestians. e grans es lur fe e lur crezensa. E regar- da si al filh del rey e dis li. O tu enlumenada arma digas mi si mi recebra christ si yeu mi parti del mal e mi convernsse a luy. Iozaphas li respont vera- mens el recebra totz cels que si convertiran a luy. Mas tu seras receuput en aytal mani- era con fon lo filh que venc de longas terras so es assaber que era luenh de dieu. E cant lo payre lo vi venir bayzet lo e fes li tolre lo vestir de pecat. e fes li vestir aquel de salut. Et enaysi enpenra a tu. E non aias duptansa que nostre senher dis. En cal que hora lo peccay- re si convertisca a mi. e si garda- ra de mal a far. Et obrara de drechura de vida viura e non morra. E per ayso aproma te vivassament del sante bap- tisme. E neys en l ayga tu sebe- liras tas malezas e totz pec- catz. E d aqui enant covenra ti a gardar net et honest per so que tu sias receuputz en vida durabla. Teodas cant fon endoctri- natz de las paraulas de iozaphas que ac auzida vivas- sament si ey si del palays. e pren totz los libres en que a- via longamens obrat lo mes- tier del demoni e cremet los totz et anet s en al bon home que avia bateiat nacor. El bons homs fes a tretal de teodas con avia fag de nacor. Lo rey cant vi ayso an pauc son sens non perdet et aiostet autra ves son conselh e demandet a sos savis que faria de son filh. arachim aquel que aves auzit de sus que annet querre barlam respondet e dis. Rey e que poden nos autres far que fag non aiam. veieyre mes que per nient nos trebalhan. E si tu lo vols liurar a mort ni a turment. ni lo vols cru- cifiar descovenhabla can e contra natura faras e non se- ras apellat sos payres. e fa- ras li son plazer que el cobeyta morir per l amor de christ. laysa ayso estar. mas dona li terra ad una part de ton regne. e laysa lo renhar. E si el ha cura seglar en la far del segle quel covenra a menar lo tor- nara a nostra secta. e tu auras ton filh gazanhat si el per- man en la secta dels crestians tota ma sera ton filh viu. E sera ti grans consolacions Arachim donet aquest con- selh al rey e totz los autres lauzeron lo e tengron lo per bon. E cant venc lendeman el rey annet an son filh. e dis li ayso es lo redier conselh de tu. lo cai si tu non lo voles auzir sapias que yeu non ti sufieray plus. Iozaphas volc saber cals can seria aco. Mon regne so dis lo rey ti vuelh partir. e coven que tu tengas la una part. Iozaphas co- noc ben que aquo eta azor- denament de dieu. e per so que el pogues escapar a las pe- nas de son payre. e pogues annar querre barlam. et el li consenti e dis al rey. yeu dezirava sobre totas res lay- sar las terrenals cans et an- nar conversar e viure amb a- quel glorios barlam que m a demostrat la via de salut. Mas pos tu non mi prometes annar enayso ti seray obe- diens en la cal can non es aperta perdicion. Lo rey cant auziay so fon plens de mot gran gaug e vivassament de parti li tota sa terra. et azordenet lo a rey e coronet lo. Et establi li pren- ces e ministres que estessan an luy. D una ciutat que era fort pobolada. et el li establi que fon caps de son regne. E donet li tot aquel azordenament que apertenia al rey. Adonx cant iozaphas ac receput la poetat del regne. E cant venc en la ciutat on lo covenia az annar estar. Et el fes metre en cascuna de las torres lo signe de la pas- sion de ihesu christ. lo temple de las ydolas fes tot destruyre. et el mezeys fazia las fundamen- tas del temple per so que non y remazes neguna falsa reli- quia. Et el meg luoc de la ciutat fes far temple bel e gran en la honor de ihesu christ. E coman- det as son pobol que aqui ven- guessan tut azorar dieu e la sancta cros. et el mezeys gitet si premiers az oracion. E co- mandet a totz cels que eran en sa poetat que partissan de la error de las ydolas e que si reconsiliessan a ihesu christ. E demos- tret lur la falsetat de las ydo- las. e preziquet lur lo sant evan- geli e l aveniment de ihesu christ. e la soa passion e la resurrection. e l acension el dia del iuiament E de las bonas costumas que vezian en luy per la humilitat e per la mansueza. Et en petit de temps ac convertit ac conver- tit tot lo pobol de la ciutat. E totz aquels crestians que eran fugitz per la paor de son payre los morgues els preveyres els esvesques venian a luy alegra- mens. Iozaphas cant o auzi dir que venian li crestian que motas passions avian suffer- tas de son payre. el annava en contra els e recebia los mot an gran honor e menava los en son pa- lays. e l avana lur el mezeys los pes. e fazia lur so mestier lur era. Et en sa gleyza que avia hedificada establi .I. evesque bon home que era de mot gran santitat e que motz mals avia suffertat de son payre per l amor de ihesu christ. Et apare- lhet vivassament las fons. E comencet a bateiar totz cels que a ihesu christ eran convertitz. e bateieron si totz los princes premieramens e cels que dig nitat avian. Apres los caval- lies e l autre pobol. e totz cels que malautes eran ni enfer- metat de cal que malautia que aguessan en las fons recebi- an sanetat. e mot gran gent venia al rey iozaphas per pen- re la pietat de luy. els bens que en luy eran. E fon ben to- ta aquella region aysi desliu- rada de las ydolas que non crezet hom. Mas en nostre senhor ihesu christ. E de la doctrina e dels bons eysemples que el fazia e de- mostrava as son pobol. non vos o poyria hom recontar. Mays recordet si de far lo the- zaur en aquel luoc on layrons non lenblaran ni vermes non lo maniaran. e pren aur et ar- gent e peyras pretiozas e ves- timens et autras riquezas. e donet o als paures. e negun sofrachos de son don non torna- van a fadia. car eles payres e per seveyres dels orfes e de las vezoas e dels caytius e de totz los bezonhos. Et era tan gran la renompnada de luy que cels que eran en subiection a luy. Et enaysi la mayzon del rey iozaphas creysia e multipli- cava. E la mayzo de son pay- re sa mermava trastotz tro atressi con l estoria recompte de david e de saul. Cant lo rey avemir auzi aquestas mera- vilhas de son filh et el comen- set a reconoyser la falsetat de sos dieus. E cant venc len- deman et el escris .Ia. pistola per trametre as son filh. e dis e- naysi. Lo rey avemir as son amable filh manda salutz. Filhs cars. motz consiriers son intratz en mon corage que fortmens mi conbaton ave- ieyre mes que la nostra secta defaylh e la secta dels crestians es veraya si con mi as dig tota via. Sapi- as que las tenebras en que nos avem estat noyritz nos en sega- van los huelhs que non podiam esgardar a la lumniera que dieus nos ha trames per tu bels filhs. motz mals ti ay demostrat a tort. Et yeu caytiu cans crestians ay fag ausir filhs amb aquellas neblas e pueysas en que yeu ay estat noyritz si comensan a departir de mos huelhs a la vegada apercep mi .I. pauc de la lus de veritat. Mas en aquella lus si mesclava nebla de dezespe- ration per los grans mals que yeu ay fag que ihesu christ non me digne recebre. Bels filhs que diras tu enayso manifesta et ense- nha ton payre que coven a far. Iozaphas receup la pistola e cant la legi lo gaug que el hac non vos sap hom recontar et intret tost en sa cambra. et an grans lagremas si gieta da- vant la ymage de nostre senhor. E fes li grans grans e grans lauzors e dis sel senher dieus glorios que as esgardat lo dur corage de mon payre. grans ti fac car a tu es vengut a plazer. Senher clame ti merce que tu fassas co- noyser a luy. e quel desliures de la error de las ydolas. e presta mi sens e poder con yeu li mostre la via de salut. e lo reconsilies a la toa merce. en aytal maniera. Ioza- phas onrava et apparelhava se mot honorablament ad an- nar as son payre. E cant son pay- re auzi dir que son filh venia eysi vivassament en contra luy et abrasset lo e bayzet lo fes li gran gaug e celebret la festa de la venguda de son filh. E dieus qui poyria dire la gran predica- cion ni la gran doctrina que ioza- phas dis as son payre. e con el li fes conoyser la falsetat de sos dieus. e que non era autre dieus mas cant lo payre el filh el sant esperit. E con el lo ordenet de bo- nas obras e de bonas vertutz. Cant l ac ben endoctrinat et el li dis que non agues duptansa car nostre senher es apparelhatz de recebre lo peccador en calque hora que si convertisca a luy. Lo rey cant ac auzit lo sermon que son filh li ac dig an gran conpassion et an grans lagremas confes- set si a dieu nostre senhor ihesu christ. e reneguet las ydolas e la serta que tenia davant. E io- zaphas cant auzi la bona con- fession que fazia. davant son payre comenset a cantar au- zent totz hymne esperital. Ve- ni creator spres mentes tuor visita et. E tot lo pobol res- pondet que grans era le dieus dels crestians. Et en apres lo rey avemir s en intret en son palays e pres las ydolas que eran d aur e d argent e gitet las fellonezament en terra. e fes las pesseiar e donar als paures. Et el mezeys an son filh annet destruyre lo temple en honor de dieu non ges tant solamens en aquella ciutat mas per tota la region corrian a la fe de ihesus christ recebre. E cant aquel santisme evesque ho sanpannet sen al rey avemir e bateiet lo el nom del payre e del filh e del sant esperit. E apres luy foron bateiatz totz los princes e l au- tre pobol. et adonx foron fagz filhs de dieu cels que premi- eramens eran fatz filhs del dy- able. e de totas malautias e de totas enfermetatz cant se foron bateiatz de qual que malautia aguessan. en las fons recebron sanetat per lo fermament de la crezensa. Lo rey avemir pres penitencia de tot cant avia falhit. e liuret tot son regne as son filh. Et el mezeys lo rey azorava e pre- gava nostre senhor an grans la- gremas et an grans plors. et an gran humilitat et an gran conpunction fes penitencia per .IIII. ans. e pueys cazec en malau- tia de que mori. E cant sa fin si aprosmet ac mot gran pa- or per los grans mals que avia fag. E iozaphas a conselhava e dizia li. payre per que yest trist ni per que conturbas tu me- zeys. sia tota ta esperansa en dieu que es esperansa de totz los bens. non aias paor payre non vuelhas doptar car magers es la misericordia de dieu que hom non pot consirar amb aytals pa- raulas bonas affermet son pay- re en bona esperansa lo benehu- rat iozaphas. El payre estendia sas mans e benezia lo dia que nasquet iozaphas. E dizia li bels filhs dous tu non yest mon filh mas filh del celestial pay- re. cals grans rendray per tu. Ene- mix de dieu era perdutz. Mays aras suy reconsiliatz a luy. Bels filhs per totas aquestas cans cal guizar don ti rendray. nostre senher dieu ti renda digne guiardon. Domens quel bons homs dizia aquestas paraulas mot soven bayzava son filh. E cant hac orat et el dis en las tieuas mans beneze- te senher comandi lo mieu esperit. El esperit s en vay a dieu. Adonx iozaphas an grans lagremas honoret son payre. e pauzet son cors en .I. monument entre santz homes e non li vesti vestimens reals. Mas estamenhas vestimens de penitencia. Et estet sobre lo monument e levet las mans al cel an mot gran obediencia de lagremas oret e dis. Senher dieus rey de gloria grans gratias ti fac car non as mesprezat las mieuas preguieras ni las pre- mievas lagremas. E car ti plas qe delunhiest lo mieu payre de la error de las ydolas el redon si li est a tu. Clame ti merce se- nher si ti plas que la luenhes en luoc on aia repaus e nol re- menbres de las iniquitatz. Mas perdona li segon la toa misericordia. e fay li pas an los tieus sayns los quals el fes aucir e tormentar. prec ti se- nher si ti plas que tu li fassas misericordia car tu yest poderos de totas afar. Amen. Aytals orations et aytals preguieras fazent per .VII. dias estet al moniment que non s en parti. ni per maniar ni per beure ni per repaus de dormir non li venc en memoria mays sol de pregar e d azorar sobre lo monument an lagremas. Cant venc a cap de .VII. dia et el s en tornet as son palays. e donet mot grans riquezas als paures. e per .XL. dias fes la memoria de son payre. Et aiustet totz sos barons e sos princes es son pobol. e dis lur ayso. senhors ben aves vist quel rey avemir es mortz si con .I. paure home. et hanc riqueza que mon payre agues ni regesme ni yeu que era son filh non li poguem aiudar que non moris. et es s en annatz al ver iuiament rendre razon de la contenensa de sa vida. e non na menat an si neguna can per aiutori. mas la obra cal que aia facha. e per so dic nozo que escoutes frayres mieus amix e pobol de nostre senhor los cals el a rezemut de son sanc pre- cios. Ben conoyses entre nos de cal conversasion yeu suy. E con yeu conoc ihesu christ. e con yeu suy son sers. E con ay ad- yrat totas cans e con cobeyti luy tant solamens e sapias que so- bre totas cans ay dezirat con pogues fugir la vanetat d a- quest mont. e don pogues en repaus et en silencia servir a nostre senhor. mays la dureza de mon payre mi en conbrava el comensament de honorar mon payre e la gratia de nostre senhor non ay receuput en van. car el ay reconciliat a dieu. e vos autres totz ay ensenhat a co- noyser dieu lo veray. non o ay yeu pas fag mas la gratia de dieu ab mi. Aras es ven- gutz lo temps que coven que renda a dieu aquo que yeu li ay promes que m en vauc amb el. Vos autres consiras nos de cal voles que sia nos- tre comandayre ni vostre rey. Mays la merce de dieu nos es perfieg en dieu que non vos cal grans conpanhias far. En ayso annas e non declines a la senestra mas a la drecha. e dieus sera an vos. Cant li baron els prin- ces e l autre pobol o au- ziron comensero a plorar et a gaymentar et a dire que ayso non seria fag si dieus plas que ilh consentissan aquesta parau- la e que el si partis dels. Cant el vi que tan greu lur era layset los estar et apellet as si .I. de sos princes cel que el amava mays et avia plus car dels autres. et avia nom arachim. ayso fon aquel que premierament annet querre na- cor. e per lo ordenament de dieu lo rey iozaphas dis li mot dou- sament que receupes lo regne. e que governes lo pobol en dieu. e que len layses annar. aquel li o deneguet mot fortment e dis li. Rey lo tieu emagynament non es ges dreg segon los tieus ense- nhamens car si tu amas los tieus pruesmes si con tu mezeys per que mi cargas lo fays de que tu ti vols descargar. Mays si bon- tes que sias reys ten aquo que te- nes Cant el auzi que enaysi li respondia ostet aquel parlament. e tant venc la nueg et el escuys .Ia. pistola al pobol con els devian grans lau- zors rendre a nostre senhor que non prezessan autre rey mas ara- chim. e layset la carta en que la pistola fon escricha en sa cam- bra e pueys annet s en. Mas vi- vassament fon sauput. el tol que fes lo pobol non nos poyria hom dire ni contar. E van s en per los camins e per los puetz e per los de- zertz per vezer si lo trobarian. E cerqueron tant que troberon lo iosta .Ia. via e tenia al cel sas mans levadas dizent son myey dia. Cant lo viron enaysi estar espan- diron motas lagremas. e prega- van lo que per amor de dieu non los layses. et el lur dis et aque vos trebalhas per nient. arfatz que non mi podes mays aver per rey. e prenon lo e torneron lo en son palays. et el aiustet autra ves son pobol e dis lur et afermet per sagrament que non remanria mas .I. iorn amb els. e que annar s en volia lay on dezirava annar mot avia gran temps. Cant auziron la ferme- tat de luy que per negu- na guiza non remanria. feron mot gran dol del sieu depar- timent. Adonx et el lur mos- tret que prezessam arachim per rey aquel que aves auzit desus. aquel cant o auzi mot fortmens comencet a iurar et a contrastar que non seria reys. El rey iozaphas lo pren et a- setet lo el rial seti. e pauzet li la corona el cap. e l anel el det. e giret si ves orient e fes a nostre senhor sa oration per el que lo fezes regir en la sieua volun- tat. e segon los sieus manda- mens. E cant hac sa oration facha et el li dis. Bels fayre si as entendut a governar lo pobol de nostre senhor a la volon- tat de dieu e de drechura. et en santetat e tu mezeys gardar netz et honest. car aysi con es del governalh de la nau cant es perdutz vivassament si pot perdre tota la nau. Tot atres- si es dels regismes. cant senhor de terra fay so que far non deu non fay ges mal assi tant sola- mens. mas a tot son pobol. e per so garda ti de vana gloria e non ti leves trop sobre lo pobol. mays sias misericordios e trobaras misericordia. Aquest mandament devon gardar tug silh maiormens que tenon poder ni baylia. E prec ti que sias ben fazeyres als sofrachos e que ubras tas aurelhas als paures. Et avias .I. coman- dament que es semblans a di- eu. Premier perdona volontiers si vols que dieus ti perdon. Cant ac fenit son sermon iozaphas el lur ac mot parlat de dieu donet dels ginolhs en terra et an lagremas liuret autra ves. E pueys tornet s en al rey arachim e bayzet lo. et en apres totz los autres princes et en aquel bayzament avia mesclat dol e lagremas. mays que non poyria hom recontar e tot lo pobol cridava que farem de nostre senhor que desliurat nos ha de perdicion. e batian lur pietz e menavan tal tol que non vos ho sap hom dir. Cant iozaphas eyssi del palays e comenset s en az annar el pobol lo sec apres. et avia ni motz que dizian que iamays non s entorna- rian en la ciutat. Et el lur dizia que sen tornessan. et ilh lo segnian alvenhas. e tant la nueg los so- brepres et el si parti d els. Iozaphas s en vay alegra- mens e ioyozamens e nesil. E las gens cant non lo troberon s en torneron en lur palays. e io- zaphas era vistitz dels vesti- mens que solia portar. dedins era vestitz de draps de lana que barlam li avia donat. E cant venc a la nueg el aberguet en la may- zoneta d un home paure. e donet li son vestiment que portava sobey- ran. et aquo fon la rediera al- morna que donet. E messi en la via del ermitage. e non portet an si pan ni ayga. ni neguna autra vianda ni autre vestiment mas aquel drap dur que barlam li avia donat. Lo corage de luy era tan fortz nafratz de la divi- na amor de nostre senhor que neguna can non dezirava ni cobeytava mays cant nostre senhor ihesu christ. E domens que el annava per la so- leza del ermitage clamant nostre senhor ihesu christ. E dizia senher di- eus defent que los mieus huelhs non veian los bens d aquest mont. per so que la mieua pensa non si leve en la vanetat d aquest mont. mas humple los mieus huelhs de lagremas esperitals e demostra mi lo tieu sirven barlam. Senher demostra mi aquel que mi reconsiliet a tu per so que yeu aprenna del vita ermital a menar. Senher dona mi a- trobar via per on venga a tu. car la mieua arma es nafrada de la toa amor e de tu asseguir que yest fons de viva de salut. Am- b aytals oracions et amb aytals deziriers annava per los dezertz et esforsava si de trobar barlaz. e maniava de las erbas que nay- sian el boscage. car neguna can non y avia portat an si. mays tant solamens son cors el drap de que era cubers. Sapias que de las erbas prenia mot pe- tit. que ben en maniera ganren mays. mas de l ayga suferta gran caytivier. que l ermitaie era en luoc non ayguos et en luoc sec. E per le fors d annar que fazia e per la gran calor que cazia suffertava gran pena de cet. Mays apoderaca aquel cet per l autre gran ascedament que avia de vezer nostre senhor. El dyable que es tot iorn enve- ios car vezia lo iovencel en- vironat de tan gran ben non podia suffertar en pas. et a- portava li diversas temptacions e metia li en memoria lo re- gisme e la gloria que avia lay- sat els precios vestimens e sos amix e sos parens. E pueys renembrava li las aspras e las durezas e las suzors els trebals que suffertava. e mo- tas autras temptacions li apor- tava en son corage. Cant lo dy- able ni que totas aquellas cans non prezava ren tant e- ra ferm en dieu ac vergonha e layset l estar d aquella temp- tacion. et aporta l en d autras. alcuna ves venia sobre luy coutel trag e dizia li que auciria lo fi vivassament non s en torna- na. Autra vegadas en diversas formas de bestias venia sobre el. e fazia semblant qu el volgues devorar. una ves venia en luoc de dragon. autra en semblant de serpent e de colobre. el bene- hurat el fort cavallier de christ e- ra non paoros de corage. e pau- zava son regiment en nostre se nhor. e dizia al dyable. O tu sordeyre que sempre as conba- tut l uman linhage e que totz languisses ben ti coven aytal vestiment que tu habites en las bestias salvaias. E cay- tiu per que desforsas d aquo que non pot esser. e pueys que yeu con- nogui lo tieu engan non a- gui cura de tu. Nostre senher es lo mieu aiutori per que yeu mesprezi los mieus enemix. E domens que dizia aquestas paraulas e se fon ar- matz del signe de la cros. el a- poderet totas aquellas cans. adonx totas aquellas serpens et aquellas malas bestias ava- liron si con fay lo fum davant la forsa del vent. e tot atressi pe- riron. E iozaphas annava gau- zentz et alegres per la forest grans fazent a nostre senhor. E cant hac annat per motz dyas en aytal a fan et en aytal miseria es devenc al de- zert de sant nazar on habitava barlam e no lo trobava en aquel dezert. trobet ayga et esteys lo gran set que avia. Iozaphas es- tet .II. ans en aquel dezert ser- cant barlam e non lo trobava. E nostre senher o sufri per esprovar lo syeu corage. Ar nos podem ben dir de ioza- phas que motas temptacions ha suffert e batalhas de malig- nes esperitz. E motz d autres tre- balhs e sofrachas que avia de las erbas que maniava per la se- queza del ermitage non y troba- va gayre. Mas per l amor de nostre senhor et el suffertava tot lo tre- balh alegramens. En aquels .II. ans domens que annava per l ermitage pregant e clamant nostre senhor an grans lagremas et an grans plors que li demos- tres barlam. Cant ac complit los .II. ans per la gran de dieu. tro- bet .I. salutari ermitan per lo cal fon mot abrassat e bayzat. e pre- guet li que li demostres l abitaci- on de barlam. et amb aquel hermi- tan trobet lo luoc que queria. et am las entresenhas que li ac dig annet s en alegramens si con l en- fant que de lonc temps cobeyra son payre vezer car l amor de dieu que es abergada en home plus fervens e plus fors. e que la naturals amors. Iozaphas venc davant la porta de l abitacion de barlam et a comen- cet a cridar et a dire. Benezete payre benezete. E cant barlam auzi aquella vos eysi foras e connoc per l esperit aquo que non po- dia conoyser per l esgardament dels huelhs per lo meravilhable mundament e per lo transfigurament que iozaphas avia en si. car la soa bella cara ioveneta e la soa bella persona avia lo solelh en negrizi- da. et avia grans comas e grans pels. e li huelh foron s en pregon in- tratz en la testa. el riu de las la- gremas que ac en la cara. Mas iozaphas conoc ben son espe- rital payre. e barlam estet contra orient et oret e fes grans a dieu. en apres la oracion que ac dig amen. prenon si a bayzar et a brassar l un l autre tant fort- mens e tant ardidamens que non s en podian s adollar. mas cant si viron es si reconogron per lurs propris noms si saluderon et assetoron si e comenseron a parlar. Barlam comenset a dir ben sias tu vengutz filhs de di- eu et heres del celestial payre. per l amor de nostre senhor ihesu christ lo cal tu as amat sobre totas las cans teporals aysi con savi mer- cadier as vendut tot cant avias e comprat la precioza peyra margarida. Nostre senher dyeu ti don per las temporals cans- las durablas. e per las corrompa- blas aquellas que non si corrompon ni que non envelhiysson. Digas mi amable filh en cal manie- ra yest vengutt aysi. Ni con es pueys annat de tu pos que yeu men parti. e de ton payre si co- noc dieu o si permas en las er domens quen len menavan con luy am grans clardatz et an grans lumieras e porta- van en lurs mans coronas resplandens de tan gran ver- tut que hanc huelhs humans non las viron. Iozaphas de- mandet cuy son aytant res- plandens coronas. Et aquels que las portavan respondon la una es tieua per las armas que as salvadas e per l ermital vida que tu tenes e sera encar plus onrada si barnilmens perseveras tro a la fin. l autra sera eysamens toa. mays baylar la ti coven a ton pay- re car per tu ses reconsiliet a nostre senhor e fes veraya pene- densa. Iozaphas cant auzi ay- so mot greu o recep. e deman- det en cal maniera podia esser ayso que mon payre per la pene- densa que fes sia pars am mi que tant ay suffertat. Domens que dizia ayso li fon a veiay- re que vis barlam quel re- pres d aco que avia dig en ay- tal guiza. Iozapha ayso son las paraulas que yeu ti dizia a la vegada. que cant tu serias rix non sovenria dels autres car yeu ti veg contristar d aquo de que tu deves esser mot alegres de ton payre si es onratz ni es cazatz per ta oracion. Iozaphas li crida payre senher perdona mi e mostra mi en cal luoc per- mas. en aquella glorioza ciu- tat habitava barlam. e respon- dia ay iozaphas que non era encara temps quel pogues rema- ner aqui. Mays si perseveras tro a la fin tu seras en aquest gaug e serem conpanhons ensemps perdurablamens. E iozaphas ses velhet e fes grans a nostre se- nhor d aquella vezion que ac vista. E permas en evangeli al vida entro a la fin. et en mot dura conversion apres la mort de barlam. E cant layset son regne era de .XX. ans. e visquet en l ermitage .XXXV. ans en ay- tal glorioza vida con neguns homs poyria recontar. En apres lo .XXXV. ans acabatz plac a nostre senhor quel rendes son lo- guier es sa corona. E fes lo tras- passar en pas. El sante hermitan que l avia ensenhat barlam cant l anava querent. nostre senher li revelet lo traspassament de ioza- phas. e vay s en tost a luy e tro- bet lo fenit. e pres lo sieu precios cors. et an lauzor et an lagremas pauzet lo el sepulcre iosta bar- lam. car ben covenia que li cors fossan aiustat ensemps pos las armas eran aiostadas el cel. Lo sante hermitan que lac sebe- lit ac comandament qui annes annun- ciar en e yndia al rey arachim aco que era esdevengut de iozaphas. Lo rey cant o auzi non fon pas negli- gentz. mays an grans companhas annet al monument e ploret mot desus. Et ubri lo monument. e vi barlam e iozaphas que eran ensemps totz entiers. e la color de la cara dels era aytant fresca con lo iorn que y foron mes. la odor que ey sia d els era de dousor e de suaveza. Lo rey arachim pres los am dos. et an gran reverencia portet los en son palays. Cant lo pobol o auzi de totas las ciutatz de tota la region ve- nian en contra azorar e vezer los cors dels barons an cans et ab hymnes esperitals et an lampezas et an cires ar- dens. ab aytals precessions foron pauzatz los cors en la gleya que iozaphas avia hedificada. Motas vertutz e motz miracles fes nostre senher adonx en la honor dels .II. ba- rons. E per los miracles que dieus fazia aqui on ilh ias- sian que sabian de iozaphas. mot ni avia que de lurs mescrezensas si convertian a dieu. e glorificavan lo nom d dieu e benezian car d enaysi obravan de fielh amix. A dieu queram per sa merce quel legis el escoutas nos tenga pron per sa vertut que per l amor de barlam e de ioza- phas eysament nos gart de mal per son plazer el nos fassa am dos vezer el gaug perpetual e nos tenga ses mal. AMEN.