Home de 79 anys, que presenta obesitat, hipertensió arterial (HTA), diabetis mellitus tipus 2, cardiopatia isquèmica, FA, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) i síndrome d'apnea del son. Acudeix a consulta d'Atenció Primària per presentar mareig amb sensació de gir d'objectes, sobretot quan camina, que cedeix en repòs. Refereix augment de la seva dispnea habitual. No ha presentat pèrdua de consciència, ni dolor toràcic, ni vòmits ni sudoració freda. Realitza tractament habitualment amb amlodipino, repaglinida, nitroglicerina (pegats), acenocumarol, atorvastatina, atenolol, àcid acetilsalicílic, espironolactona, insulina isofánica protamina, paracetamol-tramadol i omeprazol, amb bon compliment d'aquest.
En l'exploració física, destaca la presència d'arrítmia en l'auscultació cardíaca, amb tons lents, apagats, sense soplos. Els polsos radials són presents i són simètrics. En l'auscultació pulmonar s'aprecia hipoventilació generalitzada, sense sorolls sobreañadidos. L'exploració neurològica és rigorosament normal. Presenta edemes amb fòvea fins als genolls i signes d'insuficiència venosa crònica en membres inferiors. Amb pulsioxímetro detectem una freqüència cardíaca de 30 batecs per minut (lpm) i una saturació d'oxigen del 90%.
Davant la clínica del pacient (mareig amb sensació de gir d'objectes, sense una altra simptomatologia afegida) i la freqüència cardíaca detectada es decideix realitzar ECG.

Després de valorar el ECG, i donats els antecedents personals del pacient (HTA, cardiopatia isquèmica), comparem el registre obtingut amb un ECG anterior, realitzat tres anys enrere durant un ingrés per un episodi d'agudització de EPOC.

Comparant tots dos registres electrocardiográficos es comprova que no apareixia bradicàrdia i que els complexos QRS ara semblen rítmics, però no s'aprecien ones P, per la qual cosa davant el ECG obtingut i la clínica es decideix derivar al pacient al Servei Hospitalari d'Urgències.
Amb la sospita diagnòstica de FA lenta, es retira el tractament cronotropo negatiu, sense millora. Donada la falta de resposta a aquesta mesura, es decideix ingrés en Cardiologia. Després d'estudi complet, s'arriba al diagnòstic definitiu de FA amb bloqueig aurículo-ventricular avançat i bloqueig de branca dreta grau III, simptomàtic, per la qual cosa es decideix implant de marcapassos permanent. El pacient evoluciona favorablement: desapareix la clínica i es controla la freqüència cardíaca.