Pacient pediàtrica de nou anys d'edat, sense antecedents clínics d'interès, que és remesa a la Unitat de Cirurgia Maxil·lofacial Infantil per presentar inclusió dentària. L'estudi radiològic va mostrar inclusió de caní inferior esquerre, amb una àrea radiolúcida al voltant del 33, ingressant per a correcció quirúrgica, amb un diagnostico preoperatori de quist fol·licular. El tractament quirúrgic dut a terme va consistir en l'extirpació del "quist fol·licular" amb raspament de la cavitat òssia i extracció del caní inclòs, amb posterior farcit amb os "Bio-oss", sent l'evolució postquirúrgica satisfactòria.
La peça quirúrgica obtinguda a través del raspament comprenia diversos fragments irregulars de coloració grisenca i baixa consistència que agrupats medien 0,8 x 0,7 cms i un caní (0,9 x 0,5 cms) producte de la exodoncia. L'estudi histològic va mostrar una estructura dentària sense alteracions, acompanyada per fragments de teixit fibrós en l'interior del qual s'apreciaven nombrosos nius sòlids d'elements epitelials odontogénicos disposats en formacions micronodulars compactes amb una disposició cel·lular arremolinada. Els elements que conformaven aquestes estructures eren de morfologia basaloide, amb nuclis monomorfos, ovals o fusiformes, alguna cosa hipercromaticos, encara que sense evidència d'activitat divisional. Barrejats amb aquestes estructures apareixien formacions glanduliformes, a vegades d'aspecte tubular, amb un revestiment de cèl·lules cilíndriques, homogènies i de nuclis sovint polaritzats cap a la seva base. A nivell intercel·lular i de manera dispersa apareixien petites esferulas basofílicas calcificades així com àrees de contorn irregular de dipòsit amorf i hialino, de caràcter PAS + diastasa resistent, positius al Vermell Congo encara que sense observar-se refringencia verd enfront de la llum polaritzada. Davant aquestes dades es va emetre el diagnostico de tumor odontogénico adenomatoide de tipus fol·licular associat a retenció d'estructura dental canina.

A partir del material de parts toves ressecat es duc a terme un estudi immunohistoquímic que va mostrar en primer lloc una reactivitat dels elements proliferants, tant en les àrees nodulars com adenomatoides, enfront del cocktail de queratines AE1-3. Així mateix es va observar una positivitat nuclear per a la proteïna p63 (marcador de cèl·lules basa'ls o progenitores) estant aquesta reactivitat nuclear present tant en les àrees glanduliformes com en els nius arremolinats de cèl·lules fusiformes.

El marcador de proliferació Ki-67 marc tan sols el 2-3% de les cèl·lules constituents de la lesió tumoral, apareixent sovint la positivitat agrupada a alguns nòduls de cèl·lules fusiformes. La detecció dels marcadors de diferenciació melánica HMB45 i Melan-A va ser negativa igual que la dels receptors hormonals d'estrògens (RE) i progesterona (RPg) i la de la beta-2-microglobulina.