Nena de set anys nascuda a Espanya i sense patologia prèvia que és remesa a la Unitat de Infectología Pediàtrica per adenopaties doloroses submandibulares esquerres d'un mes d'evolució, sense resposta al tractament amb amoxicilina-àcid clavulánico i antiinflamatori oral.
La pacient no havia presentat febre, sudoració nocturna ni pèrdua de pes. No estava vacunada de BCG. Durant un mes a l'any visita el Marroc, on té contacte amb animals (ovelles, xais) i consumeix lactis sense pasteuritzar.
En l'exploració física presenta un conglomerat submandibular esquerre d'adenopaties, dolorós a la palpació, duro, no rodadero ni adherit, la major de les adenopaties de 2 × 2 cm. La resta de l'exploració física i anamnesi per aparells no presentava troballes patològiques.
Donada la falta resposta al tractament i tenint en compte les dades epidemiològiques, es va realitzar la prova de tuberculina, que va ser positiva, amb una induració de 10 mm amb patró vesicular a les 72 hores. La radiografia de tòrax i l'ecografia abdominal van ser normals.

Les serologies de Brucella, virus de Epstein-Barr (VEB) i citomegalovirus (CMV) van ser negatives. L'analítica va mostrar hemograma normal, velocitat de sedimentació globular (VSG) de 47 mm/hora i el interferon-gamma release assays (IGRA) (QuantiFERON(r)) va ser positiu, amb un valor de 10,15 (rang normal: 0-0,35).
Es va realitzar una punció aspiració amb agulla fina (PAAF) de l'adenopatia, que mostrava un material espès de coloració blanquinosa. El cultiu i l'estudi citològic van revelar un patró de linfadenitis granulomatosa necrosant.
Donada l'escassa afectació de la pacient i la sospita de adenitis tuberculosa, es pautó un tractament domiciliari inicial amb isoniacida, rifampicina i pirazinamida, a l'espera del cultiu de la mostra obtinguda mitjançant PAAF. El cultiu va ser positiu per a M. bovis, presentant un antibiograma amb resistència a pirazinamida i sensibilitat a estreptomicina, etambutol, isoniacida i rifampicina. Per aquest motiu es va substituir la pirazinamida per etambutol durant dos mesos, continuant posteriorment amb isoniacida i rifampicina fins a finalitzar sis mesos. Els cultius de micobacterias en sucs gàstrics van ser negatius. Durant aquest temps la pacient va acudir a revisions periòdiques en el Servei de Infectología Pediàtrica, en les quals es va constatar una bona evolució clínica i la resolució completa del procés infecciós.