Es presenta el cas d'una nena de set anys que acudeix al Servei d'Urgències per ptosis palpebral dreta i dolor periorbitario de 24 hores d'evolució, que no cedeix amb analgèsics habituals, trobant-se afebril, amb nauseas i vòmits esporàdics i sense procés infecciós intercurrente.
La pacient no presentava antecedents personals ni familiars d'interès, excepte un episodi similar al descrit en els dos anys previs, amb una durada de dues setmanes, que va cedir espontàniament sense medicació. En l'exploració física s'objectivava una paràlisi de la supraducción i de l'adducció de la mirada de l'ull dret, amb ptosis palpebral, sense afectació pupil·lar ni alteració d'altres parells cranials. Es va realitzar un hemograma i una bioquímica general, velocitat de sedimentació globular, proteïna C reactiva, hemoglobina glicosilada, anticossos anti-ADN, anticossos antinuclears (ANA), anticossos extraïbles del nucli (ENA), anticossos anticitoplasma de neutròfils (ANCA), i ressonància magnètica cranial, sent tots els resultats normals. Es va diagnosticar síndrome de Tolosa-Hunt i es pautó tractament oral amb prednisona 1 mg/kg/dia durant cinc dies. En les següents 48 hores es va reavaluar a la pacient, que va presentar una resolució completa de la oftalmoplejia i del dolor, amb persistència de ptosis palpebral lleu, que es va mantenir durant els següents sis mesos.