Es presenta el cas d'una pacient de vuit mesos d'edat ingressada per un quadre de set dies d'evolució consistent en febre fins de 40oC, rebuig de la ingesta i vòmits. No tenia antecedents familiars ni personals patològics d'interès, ni al·lèrgies conegudes. En l'exploració física només destacaven petites adenopaties laterocervicales rodaderas i hiperèmia faríngia.
En l'estudi complementari sol·licitat, tenia un hemograma amb velocitat de sedimentació globular normal; proteïna C reactiva, 4,48 mg/dl; i sodi, potassi, clor, magnesi, calci (Ca), fòsfor (P), bilirubina, proteïnes i gasometria normals. Els cultius de sang, orina i femta van ser negatius i en el frotis faringi es va aïllar Parainfuenzavirus 3.
Una troballa analítica que va cridar l'atenció va ser una xifra de FA de 5252 UI/l. Es va preguntar novament als pares a la recerca d'alguna causa d'aquesta elevació de FA, amb especial insistència en el consum de fàrmacs, antecedents de fractures o malalties prèvies, tant en la pacient com en els seus familiars, sense obtenir noves dades.
Es va sol·licitar novament una determinació de FA per a comprovar que no fos un error de laboratori, així com de GGT, vitamina D, hormona paratiroidal (PTH) i isoenzimas de FA. En aquesta analítica es va confirmar l'elevació de FA (6070 UI/l), resultant la resta de paràmetres sol·licitats (GGT, isoenzimas de FA, vitamina D i PTH) normals.
Al setè dia d'ingrés, una vegada solucionat el procés febril, es va procedir a l'alta amb el diagnòstic d'infecció per Parainfuenzavirus 3 i hiperfosfatasemia en estudi. Es va controlar clínicament i amb determinacions periòdiques de FA en consultes externes.
En els controls posteriors va presentar un descens progressiu de FA, va romandre asimptomàtica i amb exploració física rigorosament normal, per la qual cosa es va procedir a l'alta definitiva als sis mesos, després de presentar dues determinacions de FA dins dels valors normals per a la seva edat, amb el diagnòstic de hiperfosfatasemia benigna transitòria de la infància (HTBI).