Lactant dona de 12 mesos d'edat que acudia a consulta per plor persistent, tos escassa i dificultat respiratòria d'unes 10 hores d'evolució. Associava dos vòmits, rebuig parcial de l'alimentació i rinorrea. Entre els seus antecedents personals destacaven tres episodis previs de broncoespasme. Com a antecedent familiar a destacar, la mare patia asma.
En l'exploració clínica s'apreciava: pes de 8,1 kg (P3), talla de 72 cm (P25), temperatura de 37,4 °C, pressió arterial de 101/85 mm Hg, freqüència cardíaca de 148 batecs per minut, freqüència respiratòria de 68 respiracions per minut i saturació d'oxigen de 90%. Tenia un bon aspecte general, estava irritable i no es calmava en braços de la mare. Presentava una respiració entretallada, amb tiraje subcostal i intercostal. En l'auscultació respiratòria s'objectivava una bona entrada d'aire amb sibilancias expiratòries bilaterals i espiració allargada. L'auscultació cardíaca era normal. La orofaringe estava hiperèmica, amb abundant moc en cavum. En la otoscopia s'observava una hiperèmia timpànica bilateral amb reflex lluminós conservat. La resta de l'exploració era normal.
Se li van realitzar radiografies de tòrax anteroposterior i lateral en les quals es va objectivar atrapament aeri amb presència d'aire anterocardíaco, signe del diafragma continu i un mínim emfisema subcutani en coll. Es va arribar amb això al diagnòstic de neumomediastino associat a broncoespasme i es va ingressar a l'hospital. Se li va administrar tractament amb oxigen mitjançant ulleres nasals segons necessitats, salbutamol inhalat i prednisolona per via oral. L'evolució clínica va ser bona, al tercer dia no hi havia signes ni símptomes de dificultat respiratòria, i en la radiografia de tòrax de control s'apreciava una disminució de la grandària de l'aire en mediastí, per la qual cosa va ser donada d'alta. La prova de clorurs en suor va ser normal.