Dona de 36 anys sense antecedents mèdics o epidemiològics d'interès que és ingressada en la Unitat de Vigilància intensiva per sèpsia i meningitis per meningococ tipus B aïllat en cultius sanguinis i de líquid cefalorraquidi. Va rebre suport fluidoterápico, ceftriaxona i vancomicina durant 10 dies amb desaparició de paràmetres clínics i analítics de sèpsies encara que amb persistència de febre diària de 38o vespertina ben tolerada, sense una altra focalidad infecciosa en les proves complementàries que incloïen: hemocultivos seriats, urinocultiu, radiografia de tòrax, ecografia abdominal i TAC de crani.
Ingressa en planta de medicina interna per a completar estudi i evolució; roman en estabilitat hemodinàmica i bon estat general, febre de fins a 38,5oC ben tolerada, accés venós central subclavi dret sense dades d'infecció, escasses petèquies en extremitats inferiors en fase de regressió sent la resta de l'exploració general i neurològica normal.
L'hemograma, l'hemostàsia, el perfil renal, hepàtic, tiroidal i lipídic van ser normals, destacant un valor de ferritina de 775 µg/dl, VSG 90 mm1a hora, la PCR en 23,8 mg/dl (VN <0,3 mg/dl) i procalcitonina en 0,22 ng/ml. La serologia a virus de l'hepatitis B i C, VIH, VEB, CMV, VHS tipus 1 i 2, Coxiella burnetti i Rickettsias va ser negativa; autoimmunitat amb ANA, ANCA, factor reumatoide, immunoglobulines i complements van ser normals o negatius. Reacció de Mantoux negativa; hemocultivos a través de catèter central, sang perifèrica i urinocultius van ser reiteradament negatius; el líquid cefalorraquidi de control era de característiques normals excepte una proteinorraquia de 65 mg/dl amb baciloscopia i cultiu també negatius. El fons d'ull, electrocardiograma, ecocardiografía i la TAC tóraco-abdominal amb contrast també van resultar normals.
Es va sol·licitar una RMN cranial amb contrast on s'apreciava una discreta captació meníngia generalitzada i múltiples lesions d'entre 7-10 mm, hipointensas en T1 i hiperintensas en T2 i Flair, en substància blanca temporal, en càpsula externa esquerra, periventricular dreta, frontal i parietal anterior bilateral amb marcada captació perifèrica de contrast en anell i edema perilesional associat. Davant les troballes compatibles amb abscessos cerebrals múltiples secundaris a la meningococemia, es va realitzar una extensa cerca bibliogràfica (guies pràctica clínica, revisions sistemàtiques, bases de dades bibliogràfiques, metacercadors i revistes no indexades relacionades) que va confirmar les escasses dades reportades respecte a aquesta complicació. En aquest punt es va decidir la realització d'un PET-TAC amb l'objectiu de descartar altres possibles troballes/focus que justifiquessin la persistència del quadre febril, corroborant aquesta prova la captació hipermetabólica de les lesions cerebrals descrites, i absència de captació a un altre nivell corporal.

Descartant-se un altre focus infecciós/inflamatori, es va mantenir el tractament amb ceftriaxona parenteral durant 8 setmanes, amb desaparició lenta però progressiva de la febre, descens gradual fins a la normalització de PCR i VSG, així com desaparició d'abscessos cerebrals en control de RMN després de finalitzar tractament, sense presentar complicacions ni recidiva del quadre en el seguiment ambulatori posterior.