Es presenta el cas d'una nena de 30 mesos que va acudir al servei d'urgències per presentar en els últims dos dies una lleugera inestabilitat en la marxa i tremolor intencional. Els pares referien que tres setmanes abans havia aparegut un exantema generalitzat lleu sense febre que es va resoldre espontàniament en pocs dies. Entre els seus antecedents personals no existien al·lèrgies conegudes ni traumatismes previs i el seu calendari vacunal estava actualitzat, inclosa la varicel·la. El seu desenvolupament psicomotor seguia un curs normal. Va ser reavaluada 48 hores després, destacant un empitjorament de l'atàxia que impedia bipedestació, associant irritabilitat severa i somni irregular. En l'exploració física a l'ingrés la pacient presentava un bon estat nutricional i no es van constatar signes meningis, signes externs de traumatismes ni altres troballes patològiques. En l'exploració neurològica destacava una parla escandida però intel·ligible i adequada al context, atàxia de característiques cerebel·loses, i tremolor intencional intens i generalitzat. Els parells cranials, força, to muscular i reflexos osteotendinosos eren normals i simètrics.
A l'ingrés es va realitzar electroencefalograma (EEG) i tomografia (TC) cerebral amb contrast iodado, que no van revelar anomalies electroencefalográficas ni estructurals. Els tòxics en orina van resultar negatius. La punció lumbar va mostrar una linforraquia lleu amb bioquímica i cultius negatius, inclosos grup Herpes, virus neurotropos i Borrelia. Les serologies per a virus Herpes simple, Epstein-Barr, Varicel·la-zòster, enterovirus, Salmonel·la sp., Streptococcus pyogenes i Borrelia burgdoferi no van aportar troballes patològiques.
Al cinquè dia després d'iniciar els símptomes presentava tremolor intencional i atàxia de predomini troncal severa que li dificultava la sedestació. El tremolor estava agreujat per probables mioclonias de reforç intencional i la irritabilitat era extrema. Van aparèixer llavors moviments oculars ràpids, sacàdics, multidireccionals, caòtics encara que conjugats, que s'apreciaven també amb els ulls tancats, i que disminuïen en aconseguir fixar la mirada. Davant el diagnòstic clínic de opsoclono (SOMA) es va iniciar la cerca d'un possible tumor. Es va sol·licitar una ecografia abdominal, amb resultat normal, i una radiografia simple de tòrax en la qual es va observar una massa toràcica paraesternal esquerra. Es va realitzar una TC toràcica que va mostrar una massa intratoràcica paravertebral esquerra, compatible amb TCN, confirmat després de la cirurgia com ganglioneuroblastoma localitzat. Es va sol·licitar a més enolasa neuronal específica en sang i catecolaminas en orina de 24 hores, que van ser normals.

El opsoclono va disminuir després de l'inici de prednisona oral a dosis altes (2 mg/kg/dia), i quinze dies després de la cirurgia ja no s'observava. L'atàxia i la irritabilitat van millorar notablement, però un any després encara precisa tractament amb prednisona oral a dosis mínimes diàries per recaigudes de lleu inestabilitat de la marxa i irritabilitat, sense evidències de recidiva tumoral fins a l'actualitat. El seu desenvolupament psicomotor continua progressant dins de la normalitat.