Pacient dona de 32 anys, remesa a la consulta de la unitat del dolor pel servei d'oftalmologia, per un quadre dolorós secundari a l'afectació herpètica de la branca oftàlmica del V parell cranial esquerre, amb mala resposta al tractament amb tramadol (50 mg/8 h) prescrit pel servei d'oftalmologia.
Entre els seus antecedents destaquen episodis de queratitis i uveítis de repetició en els últims 2 anys, etiquetats com d'origen herpètic.
En la primera consulta (2001), la pacient refereix un quadre de dolor ocular esquerre d'uns 3 mesos d'evolució, amb episodis paroxismals que augmenten amb uns certs estímuls com el vent, el fred o la sequedat ocular. L'exploració física no evidencia dèficits neurològics. El dolor és qualificat per la pacient amb un valor en l'escala visual analògica (EVA) màxim de 7-8 (durant els paroxismes) i mínim de 2. El diagnòstic va ser de neuràlgia posqueratitis herpètica de la branca oftàlmica del V parell cranial esquerre.
S'inicia tractament amb gabapentina i tramadol en dosis progressives, sense aconseguir un bon control del dolor i aparició d'efectes secundaris en forma de vòmits i somnolència. Es va realitzar una sèrie de rotacions de fàrmacs (amitriptilina, topiramato) en diferents dosis que no van produir ni millora del dolor ni de les manifestacions adverses.
Prèvia acceptació de la pacient, es va iniciar tractament amb electroacupuntura (EA) de baixa freqüència (2-4 Hz/s), la intensitat usada va ser l'acceptada per la pacient com a tolerable. Es va aplicar en sessions quinzenals de 30 min de durada. Els punts triats van ser: yintai, taiyang bilateral, 18 ANEU bilateral, 4 IG bilateral, 3 H bilateral, combinant-ho inicialment amb gabapentina (300 mg/ 12 h).

Després de 6 sessions d'EA, la pacient va començar a referir un millor control analgèsic i una millor tolerància a fàrmacs, raó per la qual es va augmentar la gabapentina, (900 mg/24 h) i es va afegir tramadol solució (25 mg cada 6-8 h) només per a maneig de les crisis paroxismals. Les sessions d'EA es van fer de manera setmanal. Això es va seguir d'una millor qualitat analgèsica, però van persistir els vòmits. Es decideix la suspensió del tramadol i l'augment progressiu durant 2 mesos de gabapentina (2.400 mg/24 h).
Amb aquest nou pla terapèutic es va obtenir un control gradual de les crisis paroxismals, tant en intensitat com en freqüència i durada. Després de 3 mesos d'estabilitat clínica, la pacient a penes referia dolor continu, les crisis paroxismals havien disminuït en freqüència i intensitat, i presentava millor tolerància a la somnolència. Es va iniciar la disminució progressiva al llarg de 3 mesos de la gabapentina fins a la seva suspensió.
Al final d'aquest període, la pacient només referia crisis paroxismals d'una intensitat menor (EVA 4-5) i amb intervals intercrisis de 7-10 dies. Aquestes van ser manejades amb dosis baixes de tramadol solució (25 mg), que resultava eficaç per al control del dolor, però que s'acompanyava de sensació nauseosa, raó per la qual la pacient va deixar d'usar-la. Després d'un període de 6 mesos amb sessions setmanals d'EA i control acceptable del quadre es va iniciar un espaiat gradual d'aquestes.
Actualment, la pacient segueix tractament en la nostra unitat (última consulta gener de 2009), només amb sessions d'EA cada 30-45 dies, sense una altra mena de medicació, amb un adequat control del dolor. S'han intentat espaiar les sessions d'acupuntura cada 60 dies, però el control analgèsic és de pitjor qualitat.