Es tracta d'una dona de 21 anys d'edat, sense antecedents previs d'interès, que va consultar inicialment al Servei d'Urgències del seu Centre de Salut per un quadre de odinofagia i febre, se li va diagnosticar una faringitis aguda, pautándosele un tractament amb amoxicilina oral durant una setmana. Finalitzat el tractament, la pacient va acudir al seu metge d'Atenció Primària, referint una remissió de la febre però amb la persistència de la odinofagia, que relacionava amb una lesió que presentava en la vora lateral esquerra de la llengua. En l'exploració es va objectivar una lesió ulcerada, de coloració blanquinosa, d'aproximadament 1 cm de diàmetre, en la vora lateral de la llengua, a uns 3,4 cm de la punta. No es van trobar adenopaties, ni altres lesions a nivell orofaríngeo. Es va etiquetar la lesió com una afta lingual, en el context d'un quadre postinfecciós, indicant-se-li un tractament simptomàtic per a alleujar les molèsties. Després de 15 dies, la lesió no va experimentar cap millora, i en el reinterrogatori de la pacient es va constatar que la lesió podia haver precedit a la del quadre infecciós, amb aquestes dades es va remetre a la pacient per a realitzar una biòpsia de la lesió. En la biòpsia intraoperatòria es diagnostica de carcinoma epidermoide que aconsegueix la vora quirúrgica. En la descripció microscòpica es reconeix una neoformació ulcerada que infiltra en profunditat fins a les proximitats de la vora de resecció profunda sense aconseguir-li. La neoformació aquesta constituïda per cèl·lules epitelials que es disposen en nius o cordons. Aquestes cèl·lules tenen un baix índex mitósico i tenen tendència a formar globus córneos. El diagnòstic és de carcinoma epidermoide ben diferenciat que infiltra fins a les proximitats de la vora de resecció quirúrgica. Posteriorment es va realitzar una biòpsia de fragment fibroadiposo cervical que contenia 25 ganglis limfàtics, sent els 25 negatius per a cèl·lules tumorals. La pacient va ser sotmesa a una intervenció quirúrgica on es va realitzar una dissecció funcional del coll i una hemiglosectomía esquerra mitjançant làser de CO₂. L'evolució va ser satisfactòria, trobant-se asimptomàtica fins al moment actual i sense signes de recidiva.