Dona de 84 anys amb diagnòstic de depressió; diverticulosis colónica severa; aixafaments vertebrals D8-D10; dèficit de vitamina D; hipertensió arterial i pulmonar; flúter auricular i insuficiència mitral, tricuspídea i aòrtica, en tractament amb sertralina (50 mg/dia v.o.), furosemida (40 mg/dia v.o.), bisoprolol (5 mg/dia v.o.), acenocumarol segons pauta d'hematologia, omeprazol (20 mg/dia v.o.), simvastatina (20 mg/dia v.o.), lormetazepam (1 mg/dia v.o.), vitamina D (1 butllofa v.o./mes), domperidona (10 ml/8 hores v.o.) i oxigenoteràpia domiciliària.
Al gener de 2016 acudeix a la urgència hospitalària per un episodi de hematoquecia, on se li diagnostica una patologia pulmonar bilateral. Es realitza una tomografia axial informatitzada (TAC) de tòrax que revela la presència d'amplis infiltrats pulmonars parenquimàtics bilaterals, un granuloma calcificat en el lòbul mig pulmonar i una adenopatia subcarínica (15x20 mm). Davant la sospita d'una pneumònia multi-lobular bilateral adquirida en la comunitat es pauta claritromicina (500 mg/dia v.o.) i rep l'alta hospitalària.
Al febrer de 2016 la pacient ingressa en el servei de medicina interna per un quadre de dispnea i per a l'estudi dels infiltrats pulmonars que no havien remès des de l'alta hospitalària malgrat el tractament antibiòtic. Durant l'ingrés se li realitza la prova de Mantoux i una broncoscòpia, totes dues amb resultat negatiu, a més d'una TAC que reflecteix la condensació de l'espai aeri bilateral, una adenopatia interlobular (15 mm) de possible origen maligne, diversos nòduls irregulars i un nòdul calcificat (6,2 mm).
Es decideix retirar el tractament amb sertralina i claritromicina i es repeteixen les proves a les dues setmanes, obtenint-se uns resultats que evidencien la disminució dels infiltrats pulmonars i una menor condensació aèria. La pacient experimenta una millora clínica tant objectiva com subjectiva, per la qual cosa rep l'alta mèdica.
Als cinc dies de l'alta la pacient reinicia el tractament amb sertralina per indicació del seu metge d'atenció primària davant una possible reaparició del quadre depressiu.
La pacient acudeix novament a urgències al març de 2016 per dispnea de petits esforços i dolor centrotorácico opressiu que augmenta amb la inspiració profunda. Mitjançant auscultació pulmonar es detecta un murmuri vesicular amb crepitantes en la base dreta.
Reingressa en medicina interna, on es realitza una radiografia de tòrax que revela la presència d'uns infiltrats pulmonars més petits que en l'anterior ingrés. Es decideix retirar per segona vegada la sertralina, amb el que la pacient recupera la seva capacitat autònoma, desapareixen la dispnea i el dolor toràcic, augmentant la saturació d'oxigen fins al 93%.
Després de dues setmanes d'interrupció del tractament amb sertralina es realitza una radiografia de tòrax de control que confirma la disminució en l'extensió dels infiltrats pulmonars.
Cal destacar que durant tot el període la pacient va presentar nivells d'eosinòfils dins del rang de normalitat.
L'evolució clínica de la pacient va permetre suspendre definitivament el tractament de sertralina, simvastatina, omeprazol, domperidona i vitamina D, mantenint la resta de la medicació.