Home de 50 anys i 79 Kg de pes amb cirrosi per VHC (genotip 1b/fibroscan 22,6 KPa) diagnosticat fa 20 anys, amb esplenomegàlia, hipertensió portal i leucotrombocitopenia. Antecedents d'addicció a drogues per via parenteral sense tractament substitutiu amb metadona en l'actualitat. En 2009 tractament amb interferó no efectiu. Resta d'antecedents mèdics i familiars sense rellevància.
Al juliol de 2015 inicia tractament amb Viekirax®, Exviera® i Rebetol®, 1.200 mg al dia durant 12 setmanes, sense cap tractament concomitant. Dues setmanes després acudeix a consulta mèdica referint bona tolerància. A la quarta setmana la càrrega viral ja és negativa però el pacient refereix lesions en la pell, canvi de caràcter, agressivitat i idees de suïcidi, per la qual cosa tant ell com la família sol·liciten suspendre el tractament i és derivat a Psiquiatria.
Al desembre de 2015 el pacient acudeix a consulta amb un informe de Psiquiatria en el qual s'indica que no se li ha prescrit cap psicofàrmac i que en aquest moment no existia contraindicació per a iniciar un altre tractament per a VHC. Al febrer de 2016 s'inicia tractament amb ledipasvir 90 mg/sofosbuvir 400 mg (Harvoni®) i Rebetol® 1.200 mg durant 12 setmanes. A la quarta setmana el pacient refereix bona tolerància i la càrrega viral ja és negativa. A la dotzena setmana el pacient acaba el tractament amb èxit.