Presentem el cas d'una pacient de 39 anys d'edat, 59 kg i talla 160 cm amb antecedents de quatre avortaments espontanis de set a deu setmanes amb embrió viu. Els estudis d'esterilitat que se li havien realitzat estaven dins de la normalitat, excepte un diagnòstic de Factor V Leiden heterocigótico6. Aquesta alteració dona lloc a una variant del factor V de la coagulació humana que amb freqüència causa un trastorn de hipercoagulabilidad hereditari, sent el més comú entre els euroasiàtics. En aquests casos la variant del factor V Leiden no pot ser inactivada per la proteïna C activada. En gestants amb aquesta anomalia es recomana l'administració profilàctica d'heparina de baix pes molecular (HPBM) a dosis terapèutiques ajustades per kg de pes, tan aviat com es diagnostiqui la gestació i fins a 6-8 setmanes postpart. Cal remarcar que en l'última gestació la pacient va experimentar un avortament malgrat estar en tractament amb HBPM, per la qual cosa es descarta l'origen hematològic d'aquests.
Amb els antecedents obstètrics anteriors (G4P0A4) la pacient inicia una nova gestació amb pauta terapèutica de HBPM enoxaparina 40 mg/ 24 h, des del seu coneixement. A les cinc setmanes es pràctica a la pacient un estudi immunològic. Els resultats mostren uns valors de cèl·lules NK per sobre de la normalitat, presentant un 18% de cèl·lules NK perifèriques i un 95% d'elles amb expressió CD56+CD16 (17% dels limfòcits). Segons l'algorisme proposat per Ramos-Medina3 i cols., per a l'edat de la pacient, aquests valors suposen un risc elevat de presentar una alteració immunològica associada a la fallada reproductiva. Sobre la base de l'estudi realitzat conclouen que: un percentatge de cèl·lules NK > 18% és la millor variable per a discriminar dones amb fracàs reproductiu, i per a dones majors de 35 anys uns valors de cèl·lules CD56+CD16 per sobre d'un 13% defineix un subgrup especial de pacients amb alt risc de pèrdua d'embarassos (100%).
Se sol·licita l'ús "off label" d'aquest fàrmac. Després de l'autorització per la direcció del centre i la signatura de la gestant del consentiment informat, es comença l'administració de la pauta de IGs recollida en la literatura. S'inicia amb IGs 400 mg/kg de pes, cada quatre setmanes, des del coneixement de la setmana 4 a la setmana 13, una vegada al mes; posteriorment, 200 mg/kg mensual fins a la setmana 36, ja que s'ha demostrat que les IGs travessen la placenta de manera més intensa després del tercer trimestre. Després de dues dosis de IGs se sol·licita un nou estudi immunològic en el qual s'observa una reducció de les cèl·lules NK a un 8% amb un 90% els marcadors CD56+CD16 (7,2% dels limfòcits). Figura 1.

Es va administrar el tractament segons programació sense incidències ni efectes adversos rellevants respecte al règim de IGs establert.
En la setmana 40 + 1 la gestant va tenir un nascut viu, mitjançant una cesària electiva. Es passa a pauta tromboprofiláctica de HBPM el dia anterior a la intervenció i se suspèn el mateix dia. La dosi terapèutica es reinicia a les 12-24 hores mantenint-se dos mesos.