Home de 78 anys, fuster, exfumador des de fa 22 anys i amb antecedents d'hipertensió, dislipèmia i cardiopatia isquèmica per infart agut de miocardi que va precisar de doble bypass coronari. El pacient és intervingut de neoplàsia de còlon amb resultat anatomopatològic de adenocarcinoma estadi III (pT3pN2M0). Donats els antecedents patològics del pacient no és recomanable l'ús de fluoropirimidinas. Per aquest motiu s'inicia tractament quimioteràpic adjuvant segons esquema TOMOX a dosis ajustades (raltitrexed 2.5 mg/m² i oxaliplatino 100 mg/m² cada 3 setmanes). Es planifiquen un total de 8 cicles. La tolerància és correcta. En la visita de control prèvia al setè cicle, el pacient refereix haver rebut tractament antibiòtic els dies previs per infecció respiratòria de vies baixes diagnosticada pel seu metge de família. Es troba afebril, amb astènia grau II i deterioració lleu de la funció renal, per la qual cosa es decideix ajornar el cicle. En aquest moment, les dosis totals acumulades de raltitrexed i oxaliplatino són de 26 mg i 1.040 mg respectivament.
A les 48 hores d'aquesta última visita, el pacient acudeix a Urgències per presentar febre de 38.5oC i dispnea de mínims esforços. La gasometria arterial mostra paràmetres compatibles amb insuficiència respiratòria greu. La radiografia de tòrax evidencia infiltrats pulmonars bilaterals i dubtosa condensació en lòbul inferior dret. El pacient ingressa sota sospita de pneumònia greu, iniciant-se antibioticoterapia empírica d'ampli espectre i ventilació mecànica no invasiva. La ecocardiografía descarta tromboembolisme pulmonar. A les 48h, a causa d'empitjorament respiratori, el pacient és traslladat a la Unitat de Vigilància intensiva (UCI) requerint intubació endotraqueal. S'orienta com a insuficiència respiratòria greu secundària a pneumònia comunitària sense germen aïllat vs toxicitat pulmonar per citostàtics associada a síndrome de distrès respiratori de l'adult. Es descarten interaccions amb la medicació crònica del pacient. Els resultats dels estudis microbiològics (sang i esput), així com les serologies per a microorganismes atípics van ser tots negatius. La tomografia computada de tòrax mostra un component de neumonitis intersticial difusa. Davant aquests resultats, i donat el curs clínic del pacient, es decideix iniciar tractament corticoterápico a dosis altes (prednisona 1mg/kg/dia), sota sospita de toxicitat pulmonar a citostàtics. L'evolució del pacient va ser tòrpida, sent éxitus després de 17 dies d'ingrés en UCI.