Presentem el cas d'una pacient amb 60 anys d'edat, fumadora, diagnosticada d'hipotiroïdisme postablació tiroidal amb iode radioactiu i OG severa amb neuropatía òptica bilateral, classificant-se segons els criteris d'Activitat Clínica (CAS) amb una puntuació de 5 sobre 7: pseudofaquia en tots dos ulls, punctata inferior OD, edema palpebral, hiperèmia i quemosis conjuntival i hiperèmia i edema de carúncula. També es va mesurar l'Agudesa Visual (AV), malgrat no estar inclòs en els criteris CAS per a avaluar la capacitat del sistema visual, obtenint una AV de 0.4 en Ull Dret (OD) i AV de 0.5 en Ull Esquerre (OI). La AV normal és igual a 1. Va començar amb els símptomes oculars 1 any abans del diagnòstic.
L'objectiu del tractament va ser restablir el eutiroidismo, deixar l'hàbit tabàquic i controlar la malaltia mitjançant l'administració de corticoides a dosis altes via intravenosa intermitent (6 dosi de metilprednisolona 500 mg/setmana, seguit d'altres 6 dosis de metilprednisolona 250 mg/setmana). Malgrat això, es va obtenir escassa resposta, per la qual cosa va ser necessari realitzar descompressió orbitària bilateral a causa de l'empitjorament de l'AV.
No obstant això, la orbitopatía va continuar progressant fins a aconseguir una AV de compte dits en OD i AV menor a 0.05 en OI, sent necessari realitzar una segona descompressió orbitària.
En haver esgotat totes les possibilitats terapèutiques, es va sol·licitar a la Comissió de Farmàcia i Terapèutica del nostre hospital l'autorització per a l'ús de Tocilizumab "off-label" en aquesta pacient. Després d'obtenir l'autorització i el consentiment informat corresponent, es va iniciar tractament amb Tocilizumab intravenós a dosi de 8 mg/ Kg de pes corporal, una vegada cada 4 setmanes, administrant-se un total de 5 dosi.
Després de 2 setmanes des de l'inici del tractament, la pacient va començar a mostrar una millora en els signes i símptomes de la patologia, tant subjectius com objectius, sent la AV en el OI en aquest moment igual a 0.05. A les 9 setmanes va continuar la millora, mostrant una AV en el OI igual a 0.1, gairebé sense signes d'edema i eritema conjuntival i palpebral. A les 18 setmanes la AV en el OI va ser igual a 0.6 i després de 20 setmanes de tractament la AV en el OI va aconseguir el valor d'1 (AV normal). En el OD no va poder quantificar-se la millora en aquest moment degut a l'estrabisme present després de les descompressions realitzades, quedant arracada d'intervenció quirúrgica per a solucionar aquesta patologia.
Després de 5 sessions amb Tocilizumab, la pacient es troba sense activitat inflamatòria i amb una AV de 0,1 en OD i AV d'1 en OI sense presentar efectes adversos, amb una puntuació CAS de 0 sobre 7.