Home de 62 anys amb diabetis mellitus tipus 2 de llarga evolució secundària a pancreatitis crònica calcificada amb tendència a hipoglucèmies degudes a l'administració d'insulina ràpida, múltiples ingressos per quadres infecciosos urinaris i deterioració funcional.
A l'ingrés patia d'abandó de la higiene personal amb descontrol dels hàbits d'eliminació, malnutrició, insuficiència renal crònica, cetoacidosis diabètica i una úlcera sacra grau III.
El cultiu de l'exsudat de l'úlcera va mostrar que era positiu per a PAMR i Staphylococcus aureus resistent a meticilina (SARM) i el antibiograma va mostrar que la PAMR era sensible únicament a colistina (CMI < 2) i intermedi a amikacina (CMI = 16). El SARM era sensible a cotrimoxazol (CMI < 1/19) i intermedi a clindamicina (CMI = 1,9).
Es va iniciar tractament amb crema de colistina 0,1% amb una aplicació diària en la cura i es va administrar cotrimoxazol 800/160 mg oral cada dotze hores per al tractament del SARM. Després d'un mes de tractament, es va observar una evolució clínica favorable de l'úlcera, amb creixement de vores i teixit de granulació, la qual cosa no s'havia observat prèviament al tractament tòpic.
El pacient va morir a causa d'insuficiència renal crònica aguditzada per sèpsia urinària, motiu pel qual no es va poder disposar d'un cultiu posterior al tractament.