Home de 28 anys d'edat que ingressa en el servei d'urgències d'un hospital comarcal presentant, a conseqüència d'un accident d'automòbil, un politraumatisme amb fractura de 6° arc costal i contusió pulmonar dreta, laceració renal amb hematoma subcapsular i suprarenal drets, hematoma de paret abdominal, luxació de colze dret i lesió ligamentaria en genoll del mateix costat, ferides amb pèrdua de substància en totes dues extremitats inferiors, i sense signes de TCE.
El pacient va requerir intubació orotraqueal i ventilació assistida per insuficiència respiratòria, i transfusions sanguínies per anèmia aguda, ingressant en UCI. Extubado a les 48 hores sense incidències, passa a planta d'hospitalització 24 hores després, on roman deu dies, procedint-se a la col·locació d'un guix en l'extremitat inferior dreta.
Des de l'alta hospitalària, 13 dies després del traumatisme, el pacient presenta dolor a nivell dors-lumbar, atribuït en principi al traumatisme renal, que en els últims 7 dies s'associa a sensació subjectiva de pèrdua de força amb parestèsies-disestesias en totes dues extremitats inferiors, mes acusades en romandre ficat al llit, i en les ultimes 72 hores dificulteu per a iniciar la micció i restrenyiment. El pacient acudeix, un mes després del traumatisme, a l'hospital comarcal on es practica Rx de columna vertebral toràcica i lumbar en la qual s'aprecia un augment de la distància interespinosa en la projecció anteroposterior, i en la lateral un desplaçament anterior del cos vertebral de T11 sobre T12, amb una possible luxació de facetes articulars a aquest nivell, i una mínima fractura de la porció mes anterior del cos vertebral de T12. Es practica RM de la zona en la qual es descarta l'existència d'hematomes en el canal, confirmant-se les troballes de la Rx, i amb una dubtosa imatge de contusió medul·lar. Així mateix s'observa la presència de sang a nivell de lligament interespinós. El pacient és remès al nostre servei.
En el moment del seu ingrés el pacient presentava una lleu paraparesia (4+/5) de predomini proximal, sense dèficits sensitius, lleu hiperreflexia rotuliana bilateral simètrica, sense signes d'alliberament piramidal. Es practica TC, que en els talls axials posa de manifest l'existència d'una anormal disposició de les facetes T11-T12, amb una estenosi del canal a aquest nivell, l'existència d'un signe de la faceta nua, i en la reconstrucció sagital i tridimensional es confirma la luxació i bloqueig de les facetes articulars a nivell T11-T12 de manera bilateral.
El pacient va ser intervingut quirúrgicament mitjançant un abordatge posterior, procedint-se a l'extirpació d'un magma cicatricial a nivell de totes dues articulars, curetaje de les carillas de les FA superiors de T12, i reducció oberta de la luxació mitjançant maniobres de distracció-extensió, aconseguint-se una reducció gairebé completa després de practicar una laminectomía parcial bilateral, que va facilitar la reducció, seguida de fixació T11-T12 amb caragols pediculars, barres, i empelt autòleg. El pacient evoluciona favorablement desapareixent la seva simptomatologia neurològica en la primera setmana, sent donat d'alta sense dolor i deambulant normalment.