El cas que presentem correspon a una dona de 30 anys. sense antecedents personals rellevants, que va consultar per un quadre inicial de cefalea hemicraneal dreta pulsativa de dos mesos de durada que va progressar fins a convertir-se en holocraneal. Aquesta cefalea presentava característiques d'organicitat i era resistent al tractament convencional (antiinflamatoris no esteroidals i triptanos). A més, s'acompanyava de visió borrosa, més acusada en ull esquerre, dos episodis de diplopia autolimitada i episodis ocasionals de ptosis palpebral esquerra. En l'exploració neurològica destacava un defecte pupil·lar aferent en l'ull esquerre amb disminució de l'agudesa visual de 0.1 i de 0.25 en l'ull dret. La resta dels parells cranials no presentaven alteracions a l'exploració. L'estudi hormonal no va revelar cap alteració funcional. En la tomografia computada (TC) cranial realitzada es va trobar una lesió quística, no calcificada, que erosionava el si esfenoidal i les parets laterals de la cadira turca. La ressonància magnètica (RM) cerebral va confirmar l'existència d'una tumoració de 4 x 3 x 3 cm. a la regió del si esferoidal, que destruïa, erosionava i expandia les parets del si i el propi clivus. La lesió produïa compressió i desplaçament cranial de la glàndula hipofisaria i del quiasma. Es mostrava isointensa en les seqüències potenciades en T1 i hiperintensa en seqüències T2, amb nivells líquid-líquid en el seu interior, aspecte paredat i realç perifèric en les seqüències post-contrasti. A més, existia esclerosi de l'os esfenoidal circumdant.

Baix anestèsia general es va realitzar un abordatge sublabial transesfenoidal, ressecant-se parcialment la lesió en la seva part central, amb intenció de descomprimir el quiasma òptic.
En l'anàlisi anatomopatològica es va confirmar la presència d'un teixit d'aspecte benigne parcialment mineralizado, amb presència de osteoblastos i de trabècules irregulars formant grans llacs venosos, compatible amb quist ossi aneurismático.
En la RM de control postquirúrgica, s'aprecia una adequada descompressió del quiasma òptic amb lesió residual en totes dues regions laterals i cel·les etmoidals.
L'exploració neuroftalmológica realitzada als tres mesos confirma que l'agudesa visual de la pacient era pràcticament normal (O.D.: 1 i O.I.: 0.9).