Dona de 34 anys, embarassada de 18 setmanes, que va acudir a urgències perquè durant un episodi de hiperémesis gravídica amb vòmits projectius va presentar de manera sobtada tumefacció supraorbitaria dreta amb proptosis ocular i alteracions visuals de l'ull dret. La pacient no presentava antecedents personals d'interès, no prenia cap medicació habitual ni havia sofert cap traumatisme prèviament.
A l'exploració oftalmològica destacava la presència de exoftalmos amb hipoftalmos de l'ull dret, midriasis dreta de 7 mm amb disminució de la reactivitat pupil·lar, limitació de la supraducción i supraversión amb diplopia, miodesopsias i edema palpebral superior dolorós a la palpació. L'exploració del fons d'ull va ser normal amb pressió intraocular de 24 mmHg. No es va observar edema ni anomalies vasculars en la conjuntiva.

Pel fet que la pacient estava embarassada, es va sol·licitar una ressonància magnètica nuclear (RMN) orbitària urgent les troballes de la qual van ser compatibles amb el diagnòstic d'hematoma intraorbitari extraconal dret. Una anàlisi sanguínia basada en hemograma, bioquímica i coagulació de rutina no va mostrar cap alteració que pogués haver precipitat el quadre.
Donada la repercussió clínica i les alteracions, cada vegada més evidents en la visió de la pacient, es va decidir intervenir quirúrgicament de manera urgent per a evacuar l'hematoma i descomprimir l'òrbita baix anestèsia general. Es va realitzar una abordatge de blefaroplastia superior dret, dissecant el múscul orbicular de l'ull i el periosti, fins a aconseguir el vorell ossi súpero-extern orbitari. En incidir el periosti a nivell de la cara orbitària de l'os frontal, es va produir la sortida a pressió de coàguls i sang procedents de l'hematoma extraconal. Després de l'evacuació de l'hematoma no es van objectivar punts sagnants de cap got de la regió. Es va col·locar un drenatge fi tipus Penrose i es va instaurar tractament per a la hiperémesis gravídica amb piridoxina 10 mg/8 h iv+tiamina 100 mg/24 h iv + metoclopramida 10 mg/8 h iv.

La pacient va evolucionar favorablement després de la cirurgia, desapareixent la midriasis i les alteracions visuals en les primeres hores postoperatòries, retirant-se el drenatge a les 48 h, actualment, 3 mesos després de la cirurgia, la pacient es troba asimptomàtica i sense seqüeles.