Es presenta una pacient de gènere femení de 24 anys d'edat que consulta al Servei de Cirurgia Maxil·lofacial del Complex Hospitalari San José a l'octubre de 2006, derivat del Servei de Dermatologia del mateix centre amb diagnòstic de SMR per presentar augment de volum del llavi inferior que no ha presentat resposta al tractament amb corticoides intralesionales i orals.
La pacient relata que aquest augment de volum en el llavi inferior data de l'any 2004, el qual va ser biopsiado el mateix any sent diagnosticat histopatológicamente com una QG associada a un SMR. El tractament inicial va consistir en infiltracions intralesionales realitzades en el servei de dermatologia amb betametasona 4 mg i presa de prednisona 0,5 mg sense resultats positius.
En la seva anamnesi relata antecedents mòrbids d'epilèpsia en tractament, retard mental lleu, hipotiroïdisme, resistència a la insulina i al·lèrgia al iode. Els fàrmacs que utilitza en forma habitual són Levotiroxina 100 mg 1 comp/dia, Carbamazepina 200 mg 1,5 comp/dia, Metformina 850 mg 1 comp/dia.
En el seu examen físic s'observa un gran augment de volum del llavi inferior el qual està evertido, associada a una llengua depapilada i presència de solcs transversals en dors lingual compatible amb llengua fisurada així com una discreta macroglòssia.

El tractament va consistir en 3 infiltracions intralesionales en el llavi inferior d'1 ml de Kenacort®-A 40 mg (Triamcinolona acetónido) diluïda en 1 ml de lidocaína al 2% amb l'objectiu de controlar el dolor post infiltració, amb intervals d'una setmana. Es va controlar a la pacient durant tres mesos on s'evidencio una marcada reducció de la grandària del llavi inferior però sense aconseguir encara una grandària estètica, per tant es va realitzar una quarta infiltració sense observar-se millores. Després es programo una queiloplastía de reducció del llavi inferior sota anestèsia general per a millorar l'estètica labial de la pacient, amb bons resultats que van ser controlats al mes post operatori.