Presentem el cas d'un home de 30 anys de procedència subsahariana i amb antecedents de angiodema, no presentava cirurgia prèvia ni prenia tractaments crònics. Consulta per diarrea amb moc i sang de diverses setmanes d'evolució. En l'exploració física destacava una esplenomegàlia i hepatomegàlia no dolorosa.
L'hemograma va posar de manifest una hemoglobina de 10,3 g, 53.000 plaquetes, 3.460 leucòcits, amb una fórmula normal. En la funció hepàtica s'observa una elevació dels enzims hepàtics (GOT de 48, GPT de 63) i una activitat de protrombina del 53%. En la inmunoquímica la IgE total era de 960 mg (VN < 100).
L'estudi d'extensió de sang perifèrica mostrava una anisocitosis moderada amb polisegmentación de neutròfils, no apreciant cèl·lules atípiques. La serologia per a virus hepatotropos, VIH, Toxoplasma, citomegalovirus, Salmonel·la, Brucella, hidatidosis, leishmaniosis, fasciolosis i amebiasis va resultar negativa, a excepció de la serologia per a Schistosoma que va ser positiva a un títol 1/512 (IgG). Els cultius de femta, orina i l'estudi de paràsits en femta van resultar negatius.
En l'ecografia abdominal s'aprecien signes indirectes de hepatopatía crònica i una esplenomegàlia homogènia de 16 cm, amb varices en hil esplènic. L'endoscòpia digestiva alta mostra l'existència de varices en esòfag grau II/IV i en estómac una mucosa gàstrica molt congestiva sobretot en antre i cos gàstric i varices en cardias gàstric d'aspecte pseudotumoral. Es realitza una colonoscòpia apreciant una rectitis petequial amb petit pòlip de 0,6 cm que s'extirpa. L'estudi anatomopatològic de les biòpsies rectals evidencien un infiltrat inflamatori mixt amb formació focal d'abscessos i presència moderada d'eosinòfils, sense apreciar-se una depleció cridanera de cèl·lules caliciformes. Després de realitzar múltiples corts de la formació polipoide, s'observa en submucosa unes estructures ovals de cutícula refringente que mesuren 150 micres de diàmetre màxim amb calcificació massiva interna.

Amb el diagnòstic de esquistosomiasis amb afectació rectal i hepàtica s'inicia tractament amb praziquantel a dosi de 50 mg/kg de pes en tres dosis. El pacient millora clínica i analíticament, normalitzant-se els paràmetres de funció hepàtica i l'hemograma. L'endoscòpia digestiva alta i l'ecografia abdominal als sis mesos del tractament demostren la desaparició de les varices esofagogátricas i els signes ecogràfics de hepatopatía crònica.