Es tracta d'una dona de 35 anys, amb antecedents familiars de malaltia de Crohn i sense antecedents patològics d'interès ni hàbits tòxics que va començar amb clínica de dolor abdominal en FID més pèrdua de pes. La hi va estudiar de manera ambulatòria arribant al diagnòstic de malaltia de Crohn amb afectació ileal i de la vàlvula ileocecal (A1L1B2, Viena 1998), segons criteris clínics, endoscòpics i histològics.
Es va iniciar tractament amb mesalazina i esteroides amb bona resposta. A causa de la corticodependencia, es va iniciar tractament amb azatioprina, mantenint-se lliure d'esteroides i en completa remissió clínica, tornant a presentar simptomatologia dos anys despúes. Es va indicar l'administració de infliximab, arribant-se a administrar 2 dosi. Els anticossos antinuclears, radiografia de tòrax i serologia viral van ser negatius.
A les 2 setmanes, va ingressar per quadre de febre de 39 °C, dolor i dificultat per a mobilitzar el coll. La setmana prèvia havia presentat afectació de l'estat general i febre, realitzant durant tres dies tractament ambulatori amb azitromicina. A l'exploració física destacava la primesa (IMC 17), temperatura 37 °C, tensió arterial 105/60, es trobava conscient i orientada, amb exploració neurològica completa normal, muguet oral i exploració cardiorespiratòria i abdominal normals. En les proves realitzades destacava una anèmia normocítica (9,9 g/dl de Hb), leucòcits 6.700 amb 84% de segmentats, plaquetes 363.000. La velocitat de sedimentació era de 68. Els paràmetres bioquímics en sang eren normals excepte la GOT 87, GPT 51, gamma-GT 67 i les proteïnes totals que eren de 5,8 g/dl amb albúmina de 1.400 mg/dl. L'elemental d'orina i sediment eren normals, així com les radiografies de tòraxs i abdomen a l'ingrés. Es va realitzar punció lumbar, detectant en l'examen del líquid una glucorràquia normal, proteinorraquia de 102 mg/dl, 960 cèl·lules/mm3 un 90% de les quals es corresponien a polinuclears, tinció de Gram en la qual no es van observar gèrmens i cultiu positiu a Listeria monocytogenes, per la qual cosa es va arribar al diagnòstic de meningitis per Listeria, iniciant tractament antibiòtic i suspenent tota medicació inmunosupresora.
Als 5 dies de la seva hospitalització va presentar un quadre d'abdomen agut objectivant-se peritonitis intestinal secundària a perforació d'ili preterminal i estenosi ileal, resta d'intestí prim i còlon normals. Es va realitzar resecció ili-cecal i ileostomia terminal amb fístula mucosa de còlon ascendent. Es va confirmar per anatomia patològica inflamació granulomatosa compatible amb malaltia de Crohn.
L'evolució va ser favorable, completant la antibioterapia amb ampicil·lina i gentamicina durant tres setmanes, amb LCR negatiu a l'alta. Es va restablir azatioprina una vegada estable i superat el quadre infecciós, sent donada d'alta als 21 dies del seu ingrés.