Pacient de 67 anys d'edat, hipertensa sense antecedents de ulcus gastroduodenal, ni ingesta de fàrmacs gastrolesivos, que va consultar en àrea d'urgències per cabelleres i cansament progressiu d'unes dues setmanes d'evolució. En l'analítica destacava la presència d'unes xifres de Hb de 9,8, amb pal·lidesa a l'exploració física, normotensa i acceptable estat general amb tacte rectal negatiu.
Se li va practicar una endoscòpia alta on es va evidenciar una lesió submucosa en fundus gàstric de gran grandària excavada en el seu centre per una ulceració de fons fibrinós sense signes de sagnat actiu actual ni recent. Es va interpretar com a lesió submucosa gàstrica ulcerada molt probablement leiomiomatosa responsable del sagnat digestiu.

Se li va aplicar una ecoendoscopia radial que va confirmar la naturalesa submucosa d'aquesta lesió, dependent de la quarta capa de la paret gàstrica (muscularis pròpia), hipoecogénica, homogènia, amb vores delimitades i de 4,6 x 3,4 cm de diàmetre màxim. La seva vora en la cara de la llum gàstrica presentava una excavació secundària a una úlcera d'uns 2 cm de grandària. No es van observar adenopaties perilesionales ni en tronc celíac. Es va fer el diagnòstic ecoendoscópico de tumor gàstric submucoso estromal (tumor GIST) de probable estirp muscular.
Amb aquest diagnòstic i a causa dels criteris ecoendoscópicos de grandària (major de 4 cm) i complicació hemorràgica es va sotmetre a tractament quirúrgic electiu mitjançant la resecció i enucleación de la lesió.
L'estudi histològic de la peça ressecada va donar com a resultat un schwannoma gàstric.