Home de 70 anys que ingressa per deterioració de l'estat general, astènia, anorèxia i pèrdua de pes d'1 mes d'evolució. Intervingut de adenocarcinoma de pròstata, va rebre posteriorment diverses sessions de radioteràpia (dosi total 70 Gy), l'última d'elles 12 mesos abans del seu ingrés, en tractament amb hormonoterapia. Des que va començar tractament radioteràpic el pacient refereix canvi del ritme intestinal, amb alternança de diarrea i restrenyiment i dolors còlics freqüents, acompanyats d'urgència i tenesme defecatorio. De l'exploració física únicament cal ressenyar un abdomen tou, depresible, no dolorós, amb sorolls molt augmentats no patològics, sense signes obstructius, masses ni megalias. No adenopaties, febre ni altres troballes ressenyables. En l'analítica es van evidenciar leucocitosis de 21.720 /mm3 (17,2% neutròfils, 4,1% limfòcits, 2,4% monòcits i 75,3% eosinòfils), VSG 60 mm en la primera hora, PCR 38,80 mg/L, ferritina 481 ng/ml, factor reumatoide 800 com a reactants de fase aguda, hipoalbuminemia de 2,2 g/dl sense alteració d'altres marcadors de malabsorció. Transaminasas i enzims de colèstasis dins de la normalitat. Els anticossos anti-nuclears, anti-mitocondrials i anti-múscul llis van ser negatius i el PSA de 0 ng/ml. L'estudi parasitològic en femta en 3 mostres convenientment recollides també va resultar negatiu. La radiografia de tòrax no va mostrar alteracions significatives. Es va realitzar colonoscòpia evidenciant-se la mucosa dels 30 cm explorats d'aspecte fibròtic tubular amb puntejat eritematós, amb estenosi regular fibròtica a aquest nivell que va impedir la progressió. Es van prendre múltiples biòpsies que van mostrar inflamació aguda i crònica inespecífica, sense evidenciar-se la presència d'eosinòfils a cap nivell, sent el diagnòstic de presumpció el de colitis actínica.

La TC abdominopélvica amb contrast intravenós va mostrar un engruiximent difús d'anses d'intestí prim a nivell de jejú distal i ili, sense altres alteracions. No es van evidenciar adenopaties a cap nivell ni masses abdominals, amb prostatectomía radical i engruiximent del greix perirrectal, paret vesical i de recte en probable relació amb radioteràpia prèvia.
Per les alteracions en les anses es va realitzar un trànsit intestinal que va objectivar un discret engruiximent de les vàlvules conniventes a nivell de jejú, amb anses d'ili pelvià de calibre disminuït, amb separació de les mateixes tant del jejú com de la resta de l'ili per engruiximent parietal, tot això compatible com a primera possibilitat amb enteritis actínica, i sent l'última ansa ileal de calibre normal amb plecs conservats.

Atès que les exploracions realitzades orientaven cap a la radioteràpia com a origen del quadre abdominal, i havent-se descartat raonablement altres causes d'eosinofília perifèrica secundària, de manera empírica es pautó tractament amb corticoides (metilprednisolona 1 mg/kg/dia, durant 1 setmana, amb posterior pauta descendent durant 3 mesos) i nutrició parenteral, donat la deterioració progressiva de l'estat general del pacient. Aquest tractament va resoldre de manera total tant el quadre clínic com les alteracions analítiques, la qual cosa va descartar l'origen central de l'eosinofília.
Una setmana després de l'inici del tractament, el pacient va ser donat d'alta amb una analítica que va mostrar 5.280 leucòcits/mm3 amb 1% d'eosinòfils, VSG 27 mm en la primera hora i PCR 0,76 mg/L, amb el diagnòstic per exclusió d'enteritis actínica i eosinofília perifèrica secundària. Roman asimptomàtic i amb controls analítics normals.