Home de 57 anys, amb antecedents personals de EPOC, fumador de 15 paquets/any i bevedor moderat, que consulta per una tumoració de ràpid creixement, indolora, fermament adherida a plans profunds, d'un mes d'evolució, a la regió del manubrio esternal. La radiografia simple i la TAC amb contrast endovenós i reconstrucció tridimensional del tòrax, evidencien una tumoració de 5-6 cm. de diàmetre en el manubrio esternal amb destrucció cortical. Sense signes d'infiltració mediastínica ni de les clavícules. (Veure Figures 1 i 2).

En l'analítica general no s'observen alteracions significatives, sent l'estudi de les immunoglobulines (IgG, IgA, IgM i beta 2 microglobulina) normal.
Es va realitzar una PAAF i una biòpsia quirúrgica, trobant una citologia atípica no concloent del tipus histològic. Les proves d'Immunohistoquímica van resultar positives per als següents marcadors: CD 138; CD 68 (aïllat); LAMBDA (algunes cèl·lules); KAPPA (intensa positivitat en gairebé la totalitat de les cèl·lules). Es va sospitar un plasmocitoma. La gammagrafia òssia solament va mostrar un increment de la captació a la regió del tumor esternal i totes dues articulacions esternoclaviculars. La biòpsia de medul·la òssia no va evidenciar troballes patològiques i en l'estudi de l'orina es va constatar l'absència de les proteïnes de Bence-Jones.
Es va realitzar extirpació àmplia en bloc del manubrio esternal i resecció parcial de totes dues clavícules, de les dues primeres costelles i del cos de l'estèrnum, incloent la pell suprayacente al tumor. No es va apreciar infiltració mediastínica. Cobertura del defecte resultant amb una malla de polipropilè i sutura dels pectorals en la línia mitjana. No va haver-hi complicacions postoperatòries. La fixació i estabilitat de la paret toràcica van ser satisfactòries des del postoperatori immediat. L'estada hospitalària va ser de 7 dies. La descripció anátomo-patològica de la peça operatòria indicava abundants cèl·lules plasmàtiques mononucleadas entremesclades amb altres multinucleades amb positivitat immunohistoquímica per als anticossos antiCD138 i cadenes lambda i negativitat per als anticossos de cadenes kappa. Els marges de resecció estaven lliures de malaltia. Es va completar el tractament amb radioteràpia (50 Gy en 30 sessions durant 4 setmanes).
En la revisió de control als sis mesos de l'operació, no es van evidenciar signes clínics ni tomográficos de progressió de la malaltia ni de complicacions post-quirúrgiques tardanes.