Pacient de 53 anys d'edat en el moment del diagnòstic i antecedents personals d'una cesària, hipertensió arterial i taquicàrdia en tractament amb Atenolol, que acudeix al Servei d'Urgències per un quadre de 5 mesos d'evolució de dolor sord en flanc esquerre de caràcter progressiu i microhematúria. Es realitzen ecografia i posteriorment tomografia axial automatitzada (TAC) abdómino-pelviana que evidencien una gran massa sòlida de 20x16x13 cm que sorgeix del pol renal esquerre, sense trombosi venosa associada. S'observen al seu torn adenopaties per a-aòrtiques. Tot això compatible amb tumor renal esquerre.

Davant aquesta troballa es realitza estudi d'extensió amb analítica general en la qual es detecta anèmia microcítica ferropènica i hiperuricemia lleus, una radiografia de tòrax que és normal, una gammagrafia òssia en la qual s'observa una imatge amb lleu augment de captació del traçador corresponent a parts toves, de morfologia arrodonida, localitzada en hipocondrio i buit esquerres depassant la línia mitjana i 3 focus de hipercaptación del traçador un en pala ilíaca esquerra, el 2° en hemivértebras esquerres L4 i L5 i el 3° a l'altura de hemivértebra dreta L2 que podrien correspondre's amb afectació òssia per contigüitat o ésser de caràcter metastásico i una ressonància magnètica abdominal que confirma les troballes de la TAC.
Amb el diagnòstic de presumpció de carcinoma de cèl·lules renals amb adenopaties retroperitoneales la pacient és sotmesa a nefrectomía radical esquerra, extirpació de tot el greix pararrenal i de la glàndula suprarenal esquerra i linfadenectomía paraaórtica i interaortocava des de l'artèria renal fins a 3 cm de la ilíaca comuna. L'extirpació de la massa va resultar dificultosa per infiltració de mesocolon transvers i cua de pàncrees que s'alliberen quedant respectat el mesocolon. El resultat anatomo-patològic (A.P.) va ser de: Tumor renal de col·lisió (Leiomiosarcoma (21 x15 cm) i Carcinoma renal tipus papil·lar grau nuclear 3 (7 x 3,5 cm)). El pes de la peça en el seu conjunt va ser de 2539 grams.. La tumoració contactava amb la vora quirúrgica en la majoria de les zones. El parènquima renal estava respectat microscòpicament i no s'observava infiltració tumoral. El fragment ureteral i l'hil renal es trobaven lliures d'infiltració tumoral. El perfil inmunofenotípico que presentava el tumor va ser el següent: Actina, Desmina, S-100, Sinaptofusina i CD 56 i c-kit negatius; Actina de múscul llis positiva en la zona sarcomatosa i còctel de queratina (E1, E3) positiu en la zona carcinomatosa. A nivell de la cadena per a-aòrtica es van aïllar 16 adenopaties, la major de 2,5 cm, presentant metàstasi 14 d'elles, 13 del carcinoma i 1 amb metàstasi mixta (sarcoma+carcinoma). En la cadena interaortocava es van aïllar 6 adenopaties, la major de 1,4 cm, sent metàstasi del carcinoma 3 d'elles. El llit mesocólico es trobava infiltrat per leiomiosarcoma. En el teixit adipós perisuprarrenal es van aïllar 4 adenopaties, 3 d'elles amb metàstasis del carcinoma i una altra amb metàstasi mixta (carcinoma+sarcoma). La glàndula suprarenal esquerra, el greix perirenal i la vesícula no presentaven elements tumorals.

Ens trobem doncs davant un tumor de col·lisió renal constituído per un càncer renal tipus papil·lar estadi IV (pT3-4pN2) segons la classificació TNM i un leiomiosarcoma renal estadi IV (pT2bpN1) segons la classificació de la AJCC no ressecat de manera radical i amb possibles metàstasis òssies per gammagrafia òssia.
El postoperatori cursa sense complicacions i la pacient és remesa al Servei d'Oncologia Mèdica. Es decideix proposar tractament complementari amb quimioteràpia segons esquema Ifosfamida 5 g/m² en infusió contínua de 24h x 1día + Adriamicina 60 mg/m² x 1 dia/21 dies enfront del component sarcomatós del tumor. Prèviament se sol·licita TAC en la qual s'observa petit augment de parts toves per darrere de la cua pancreàtica i llit renal que podria ser compatible amb malaltia present.
La pacient inicia tractament segons l'esquema previst 3 setmanes després de la cirurgia. Rep un total de 6 cicles amb bona tolerància clínica. Després del 4t cicle es realitza una TAC abdominal que és normal, i en finalitzar el 6è cicle es realitza gammagrafia òssia que no presenta troballes patològiques. La pacient passa a revisions periòdiques i 3 mesos més tard es realitza una radiografia de tòrax en la qual apareixen imatges suggeridores de metàstasis pulmonars bilaterals que es confirmen per TAC en la qual s'observen múltiples metàstasis pulmonars bilaterals mil·limètriques. Amb la finalitat de filiar l'origen d'aquestes metàstasis es consulta amb Cirurgia Toràcica i es decideix realitzar videotoracoscopia esquerra amb presa de biòpsies. El diagnòstic A.P. va ser de metàstasi de Carcinoma pobrament diferenciat amb component epitelial (renal). Davant aquest diagnòstic 6 mesos després de finalitzar el primer esquema de quimioteràpia es decideix iniciar una segona línia de tractament amb un esquema de quimioteràpia amb Gemzitabina i Fluoropirimidinas9 que s'ha mostrat útil en el carcinoma renal estadi IV: Gemcitabina 1000 mg/m² dies 1 i 8 + Capecitabina 1000 mg/m²/12h dies 1-14/21 dies, que la pacient accepta.

S'inicia tractament amb una reducció de dosi del 20% que es manté la resta del tractament donat l'estat general (ECOG: 1-2) de la pacient. Després del 2n cicle la pacient sofreix com a complicació un tromboembolisme pulmonar del qual es recupera però que provoca un retard de 4 setmanes en l'administració del 3r cicle. Després de 6 cicles de tractament que rep amb acceptable tolerància excepte anèmia grau 4 es realitza reavaluació amb TAC corporal en la qual s'evidencia persistència de les metàstasis pulmonars amb aparició de metàstasis hepàtiques, esplèniques i recaiguda local.
Davant aquesta progressió es proposa tractament amb IL-2 durant 6 setmanes (1 setmana d'inducció amb 18 Milions d'Unitats (MU) x 5 dies i 5 setmanes: 9 MU dies 1 i 2 i 18 MU dies 3 a 5)10. La pacient accepta el tractament que rep amb una toxicitat moderada amb quadre constitucional secundari grau 2, anèmia grau 3 i emesis grau 1, mantenint l'estat general.
En finalitzar el tractament es realitza nova reavaluació amb TAC que evidencia progressió de la malaltia amb gran massa en el llit quirúrgic de 19x10x5cm, que havia crescut respecte a la TAC anterior, i persistència de les metàstasis en la resta de les localitzacions prèvies. La pacient mostra empitjorament de l'estat general amb aparició de dolor abdominal i lumbar i en l'exploració física es palpa massa epigàstrica de 5 cm corresponent amb la massa subjacent.
Davant aquesta nova progressió es considera que el tumor és resistent a esquemes de quimio o immunoteràpia enfront del carcinoma renal i es proposa iniciar tractament pal·liatiu amb Adriamicina liposomial enfront del component sarcomatós del tumor. La pacient accepta la proposta i rep un primer cicle. No obstant això a la setmana acudeix a Urgències per quadre de xoc hipovolèmic amb acidosis metabòlica i insuficiència renal prerenal secundari a hiperemesis de 4 dies d'evolució i anèmia grau 4. La pacient es recupera d'aquest episodi però a la setmana comença amb vòmits fecaloideos de probable origen obstructiu per compressió de la massa retroperitoneal, produint-se deterioració progressiva de la pacient i la pacient mor per fracàs multiorgànic als 19 mesos del diagnòstic.