Dona de 80 anys que referia la presència d'una tumoració en la mama esquerra des de feia setze anys de la qual no havia volgut consultar per por del diagnòstic i als possibles tractaments. Encara que referia que al principi el creixement havia estat lent i indolent, en els dos últims anys havia progressat fins al punt arribar a autoamputar la mama. Havia acudit finalment a la Consulta animada pels seus familiars després de presentar dolor dorsal i dispnea progressiva, més evidents en les setmanes prèvies. Presentava en aquest moment adenopaties axil·lars i supraclaviculars ipsilaterales. En la radiografia de tòrax es van trobar signes de vessament pleural i una probable linfangitis carcinomatosa. La gammagrafia òssia mostrava captacions múltiples. El diagnòstic clínic es va confirmar mitjançant punció d'un nòdul que sobresortia sobre el llit mamari; la citologia va ser compatible amb carcinoma ductal infiltrante. La pacient va començar tractament amb tamoxifeno. L'endemà passat va presentar de manera sobtada un empitjorament important dels dolors dorsals pel que va caldre augmentar l'analgèsia. En les dues setmanes següents la pròpia pacient va anar retirant els analgèsics fins a arribar a suspendre'ls. Després d'una elevació transitòria, tant el CA153 com la fosfatasa alcalina van anar disminuint fins a aconseguir nivells normals. Al cap de sis mesos s'havia obtingut una resposta completa de les adenopaties si bé persistia una petita resta en el llit mamari; la gammagrafia mostrava una certa atenuació de les zones hipercaptantes i s'apreciava una clara millora de l'afectació pulmonar. La pacient va mantenir la resposta durant 22 mesos. Després de la progressió va rebre diverses línies de tractament hormonal. Va morir al cap de 56 mesos del diagnòstic.