Presentem el cas d'un pacient home de 50 anys amb crisis de sudoració profusa, pèrdua del 10% del pes corporal i dolor en genoll esquerre, sense febre, de sis mesos d'evolució, que consulta per dolor i augment de grandària en la cuixa esquerra. En la seva analítica (incloent LDH) no es van apreciar valors anormals i, clínicament, va ser diagnosticat de osteomielitis del trocànter esquerre. La radiologia de pelvis va mostrar una única lesió lítica al cap femoral esquerra confirmada per TAC, 99Tc i 67Ga gammagrafia. La biòpsia òssia va ser informada com a afectació limfoproliferativa òssia amb possibilitat de tractar-se d'un LH.
Un mes després, remès a la nostra Unitat d'Oncologia, l'examen físic va revelar una massa adenopática de 7 cms de diàmetre en l'axil·la esquerra i adenopaties bilaterals inguinals de mesos d'evolució. La simptomatologia prèvia va ser interpretada com a símptomes B i noves dades de laboratori mostraven una b2µglobulina de 5 mg/l, LDH 670 i serologia de VIH i hepatovirus negativa.
Es va realitzar biòpsia de la massa axil·lar, informada com LH tipus esclerosi nodular. L'arquitectura del gangli estava distorsionada per tractes fibrosos entre nòduls de limfòcits, cèl·lules plasmàtiques, neutròfils, histiòcits i cèl·lules CD-30 +, amb citoplasma clar i nuclis lobulats. Existia una positivitat focal per a CD-15 i EMA i gairebé totes les cèl·lules tumorals eren Ki-67 +. La biòpsia de medul·la òssia va ser informada com a fibrosi associada a infiltració per LH. La TAC mostrava adenopaties en l'axil·la esquerra, supraclaviculars, mediastí, retroperitoneo, pelvis i engonals.
Del 24-2-2000 al 29-9-2000, el pacient va rebre set cicles de QT en règim ABVD. Al segon cicle, els símptomes B i les adenopaties perifèriques havien desaparegut. Al quart, els valors de ß2µglobulina (1'7 mg/l) i LDH (398) eren normals, i, al sisè, la TAC només mostrava esclerosi de la pala ilíaca esquerra, la biòpsia de medul·la òssia no presentava infiltració per LH i la gammagrafia amb 67Galio va ser negativa. El 15-1-2001, es va consolidar la resposta amb 3 cicles de QT en règim MOPP i amb RT (36 Gy) sobre el fèmur esquerre. Fins al dia d'avui el pacient es troba lliure de recaiguda.
Règims de QT empleats en el tractament
ABVD (cada 2 setmanes): Doxorubicina 25 mg/m² + Bleomicina 10 mg/m² + Vinblastina 6 mg/m² + Dacarbazina 375 mg/m².
COPP (cada 4 setmanes): Dia 1: Ciclofosfamida 650 mg/m² + Vincristina 1'4 mg/m² + Procarbazina 100 mg/m². Dia 8: Ciclofosfamida 650 mg/m² + Vincristina 1'4 mg/m². Dies 1-14: Prednisona 40 mg/m².