Presentem el cas d'un home de 59 anys que consulta per un quadre de dèficit intel·lectual, convulsions, bradipsiquia, desorientació i estupor en els dies previs. La TAC sense contrast mostra una lesió frontal esquerra perifèrica i de 3'5 cms de diàmetre, amb una àmplia base i efecte massa, acompanyada d'hèrnia trans-subcifoidal, col·lapse del tercer ventricle i dilatació dels ventricles laterals. Aquestes troballes van ser interpretades com la presència d'un menigioma del lòbul frontal esquerre i es va efectuar una resecció al desembre del 2000. L'anatomia patològica va ser informada com a osteosarcoma meningi (Macroscopía: Massa de 5'2x4'5 cms parcialment calcificada. Microscòpia: Tumor osteogènic ben delimitat, sense infiltració del parènquima. Trabècules òssies irregulars contenint àrees atípiques, àrees ben diferenciades amb cèl·lules osteoclásticas, necrosis i hemorràgia).
La gammagrafia amb 99mTecnecio va ser positiva en el camp quirúrgic, les anàlisis de laboratori normals i la TAC corporal mostrava paràlisi del hemidiafragma esquerre i hidrotórax.
Derivat a la nostra unitat i descartada l'afectació metastásica, el pacient va iniciar un programa de QT adjuvant, però després d'un primer cicle de cisplatí i adriamicina, la ressonància nuclear magnètica va evidenciar la persistència d'una neoplàsia meníngia frontal envoltada d'una col·lecció de sang, amb efecte massa i col·lapse ventricular.
Es va realitzar una segona resecció amb marges amplis i el patòleg va informar en la peça la persistència d'un osteosarcoma de la meninge dural, amb infiltració del teixit cerebral i de l'os. Es va programar un règim de QT adjuvant amb ciclofosfamida 600 mg/m², bleomicina 15 mg/ m² i actinomicina-D 0'6 mg/ m² (dia 1/21 dies) i metotrexate setmanal, que el pacient va interrompre per voluntat pròpia després del primer cicle. Per aquest motiu se li va administrar RT adjuvant de Març a Maig del 2000, 50 + 14 Gy (5x2 Gy/setmanals) de 60Cobalto.
El pacient va continuar revisions fins a Maig del 2003, quan es va descobrir una recaiguda local mitjançant RNM, i va ser enviat al servei de Neurocirurgia de l'Hospital Carlos Haya de Màlaga. El 11-05-2003, referint dèficit intel·lectual i incontinència urinària, se li va realitzar una nova RNMC que mostrava un procés expansiu frontoparietal, estès al lòbul frontal dret i al cos callós, i una TAC toràcica que apreciava múltiples nòduls metastásicos en tots dos pulmons. Es va descartar tractament amb cirurgia, QT i RT, i es van administrar corticoides a altes dosis, aconseguint una millora inicial.
No obstant això, el 30 d'Agost del 2003, el pacient va acudir a les urgències del nostre centre, presentant una severa deterioració de consciència, amb un índex de Karnoffsky del 30%, dispnea i trombosi del sistema femoral esquerre, apreciant-se en la placa de tòraxs múltiples metàstasis pulmonars.
Aconseguida la seva estabilització, es va desestimar l'aplicació de tractament oncològic actiu i el pacient va ser remès a càrrec de la nostra Unitat de Cures Pal·liatives.