Dona de 46 anys d'edat sotmesa a mastectomia radical esquerra amb linfadenectomía axil·lar a l'octubre del 2005 a causa d'un carcinoma ductal infiltrante en quadrant súpero-extern amb receptors hormonals positius i metàstasi ganglionar limfàtica en 1 de 13 ganglis aïllats.
En el mateix acte quirúrgic es va realitzar reconstrucció immediata mitjançant col·locació d'una pròtesi expansora (Becker anatòmic) amb capa de gel de silicona texturizada de 300 cc. de volum, començant l'expansió 2 setmanes després de la cirurgia i aconseguint el volum màxim d'expansió 1 mes més tard.
Com a tractament complementari es va instaurar quimioteràpia segons esquema seqüencial de adriamicinaciclofosfamida i taxano, rebent un total de 24 sessions durant el període comprès entre novembre del 2005 i maig del 2007, seguit de trastuzumab. El tractament hormonal complementari amb letrozol es manté durant un període aproximat de 3 anys.
El segon temps de la reconstrucció es va realitzar al juliol del 2006, mitjançant el recanvi de la pròtesi expansora per un implant mamari de gel de silicona texturizada de 320 cc. de grandària en la mateixa ubicació subpectoral.
En els controls clínics de seguiment es va evidenciar una depressió a nivell de la vora medial de la cicatriu de mastectomia, en forma de destralada, que disgustava tant a la pacient com al propi equip quirúrgic, per la qual cosa es va decidir realitzar al març del 2007 un remodelat del mateix mitjançant empelt gras de teixit adipós obtingut de zona abdominal i processament mitjançant la tècnica de Coleman, prèvia infiltració de la cicatriu amb 3 cc. d'anestèsic local (lidocaína 1% amb adrenalina); va ser realitzat sense incidències infiltrant-se un total de 5 cc. de teixit gras en la zona del defecte.
La pacient va continuar el seu seguiment pel Servei de Gíneco-Oncologia, realitzant-se proves d'imatge de control segons la guia de diagnòstic i tractament de tumors malignes del nostre hospital. Concretament es van realitzar 4 mamografies anuals i 2 ecografies mamàries entre maig del 2006 i abril del 2009, sense evidència d'alteracions que suggerissin mal en la integritat de la pròtesi.
Al març del 2010 es va practicar una nova ecografia mamària en la qual es va visualitzar en la superfície anterior de l'interior de la pròtesi mamària una imatge ovoidea quística no informada prèviament, per la qual cosa el radiòleg va decidir practicar una RM. Aquest procediment va ser dut a terme un mes més tard i es va observar en la pròtesi una imatge nodular, localitzada en la zona de intercuadrantes interns, d'uns 2,5cm de diàmetre, que impressionava com a imatge de contingut líquid, sense signes inflamatoris ni signes de trencament protètic. En diferents talls semblava com si una estructura allargada, en forma de ganxo, s'introduís a l'interior de la pròtesi, de manera semblant a com s'introdueix un dit en un globus a mitjà inflar. La pacient no referia cap simptomatologia.

Davant tals dades en les imatges, decidim efectuar exploració quirúrgica tenint en compte la possibilitat de veure'ns obligats a retirar la pròtesi mamària. En principi es va pensar que potser l'infiltrat de grassa podria haver-se introduït a l'interior de la càpsula protètica i haver empès la pròtesi, sense trencar-la, creant una concavitat profunda en el seu interior, a manera de túnel.
En l'acte operatori es va comprovar que la pròtesi semblava estar íntegra, i que dins de la càpsula no hi havia cap mena de teixit que pogués alterar la forma de l'implant. En la zona de la càpsula que estava en contacte amb el lloc on es va produir l'infiltrat del greix no hi havia alteracions, però decidim no obstant això prendre biòpsia de l'àrea de teixit gras injectat; aquesta biòpsia va correspondre en l'estudi histològic amb teixit fibrós sense signes de malignitat.
En retirar la pròtesi per a examinar-la, ens va cridar l'atenció que en el seu interior apareguessin diverses taques opaques disseminades en diferents llocs, sense distribució lineal, que podrien fer-nos pensar que es tractava de puncions per agulla. No obstant això, en un punt pròxim a la major d'elles, després de realitzar forta compressió en la pròtesi, vam veure que es herniaba lleugerament la silicona cohesiva de l'implant. Decidim llavors, una vegada retirat el mateix, obrir-lo i enviar mostres del material que estava en el seu interior. La substitució de l'implant retirat es va fer amb un altre de les mateixes característiques.

L'estudi anatomopatològic va informar la mostra analitzada de l'interior de la pròtesi com a material hemàtic.