Home de 58 anys, que acudeix per pèrdua de visió sobtada en la seva OI. El pacient es trobava en seguiment per Medicina Interna i Dermatologia des de fa 12 anys per PXE.
El seu MAVC en el OD era de 0,6 i en el OI de 0,4. No es van trobar alteracions en la PIO ni en la BMC de pol anterior.
En l'exploració del FO es van evidenciar EA bilaterals. En el OD, destacava una lesió gliótica groguenc-grisenca elevada i, en el OI, una imatge trirradiada pigmentada vorejada de zones ataronjades en l'àrea macular, juntament amb una petita lesió yuxtafoveal, una mica grisenca i discretament sobreelevada, envoltada d'abundants hemorràgies subretinianas, sobretot nasals. La sospita de membrana NVC en el si d'una distròfia retiniana «en patró reticular» ens va portar a realitzar-li una AFG, on s'observava una escara gliótica en el OD i, en el OI, una imatge hipofluorescente a manera de reticle, en la zona superior del qual apareixia una lesió hiperfluorescente amb vores en encaix que augmentava en intensitat i grandària en els temps tardans, amb la qual cosa es va confirmar la sospita anterior. La OCT corroborava el diagnòstic, perquè posava de manifest una discreta elevació de la banda EPR-coriocapilar.

La FA del OI revelava una imatge curiosa, perquè la distròfia en patró apareixia com el negatiu de la imatge angiográfica; és a dir, el reticle, que angiográficamente es presentava hipofluorescente, en la FA es mostrava intensament hiper-FA per l'alteració del EPR a aquest nivell.
En aquest cas, es va instaurar el mateix tractament que en la pacient anterior segons el protocol ja descrit. Es va aconseguir una major AV, arribant a 0,7. En les OCT evolutives es va observar una disminució progressiva del gruix macular i la AFG de control va posar de manifest la millora del quadre.