Es presenta el cas d'una dona de 67 anys que acudeix a Urgències per edema conjuntival bilateral de 3 setmanes d'evolució, després d'haver-se tractat amb llàgrimes artificials i pomada antibiòtic-corticoidea tòpica durant aquest període de temps sense millora. Com a antecedents personals destacava una hipertensió arterial en tractament farmacològic, diabetis mellitus de difícil control i candidiasis oral de recent diagnòstic.
A l'exploració oftalmològica es va objectivar una quemosis conjuntival bilateral amb llagrimeig intens, sent la resta de l'exploració oftalmològica normal. La pacient va referir haver perdut 5 kg en les 2 últimes setmanes, una sensació d'inflor generalitzada sobretot en la cara juntament amb astènia i pruïja generalitzada.

Després d'una exploració sistèmica se li diagnostica de sospita de síndrome de Cushing. Les anàlisis hormonals van revelar una ACTH de 3 pg/ml (normal 10-55), cortisol plasmàtic basal de 35,3 mcg/dl i cortisol lliure urinari (CLU) de 632 mcg/24h (normal < 180). La radiografia i la tomografia axial informatitzada (TAC) de tòrax van ser normals. En la TAC abdominal se li va objectivar una massa adrenal esquerra de 8,2×5,4cm, suggestiva de carcinoma adrenal, sense adenopaties locorregionales.

Donada l'evolució clínica, es va decidir iniciar tractament amb ketoconazol 400mg/dia previ a la cirurgia amb l'objectiu d'inhibir la secreció de cortisol suprarenal, realitzant-se l'exèresi de la tumoració adrenal juntament amb dissecció del greix circumdant, presentant una resolució completa de la quemosis.

La histologia de la tumoració adrenal es va informar com a «carcinoma de l'escorça suprarenal amb extensa zona de necrosi amb activitat proliferativa, que infiltra la càpsula que l'envolta envaint els vasos limfàtics pericapsulares». Després d'una primera pauta de quimioteràpia amb cisplatí-etopósido, se li va diagnosticar, 3 mesos després, mitjançant una TAC toraco-abdomino-pelviana múltiples metàstasis pulmonars bilaterals en tots dos hemitórax i una recidiva local a nivell suprarenal esquerre, per la qual cosa va rebre tres cicles quimioteràpics amb ciclofosfamida, adriamicina i vincristina, sense millora, amb progressió de la insuficiència respiratòria i cardíaca, iniciant-se tractament amb taxol setmanal durant 2 mesos (quimioteràpic antineoplàsic), morint a causa de la insuficiència respiratòria progressiva que presentava.