Pacient home de 28 anys d'edat que sofreix un traumatisme contuso en el seu ull esquerre durant una agressió. En l'exploració inicial d'urgència s'aprecia en aquest ull una important reducció de AV a causa d'un hifema, la PIO era 8 mmHg i en el fons d'ull s'apreciava un edema de Berlin. El pacient és tractat amb repòs relatiu, cicloplejía, corticoides tòpics i sistèmics. Després de la reabsorció del hifema, la AV va millorar a 1, però la PIO era de 4 mmHg, per la qual cosa es continua tractament amb restricció d'esforços físics, atropina 1% i corticoides tòpics, malgrat la qual cosa la hipotonia ocular persisteix (4-6 mmHg), la AV es redueix arribant a 0,4 i es van desenvolupant plecs retinocoroideos i edema de papil·la. La supressió dels corticoides tòpics tampoc va millorar el quadre clínic.
L'estudi gonioscópico mostra un angle obert grau IV sense altres alteracions. Deu mesos després del traumatisme se li realitza una biomicroscopía ultrasònica (BMU) que objectiva un esquinçament de l'arrel d'iris en la zona nasal amb despreniment ciliocoroideo de 360°. La tomografia de coherència òptica (OCT) mostra un engruiximent foveal (326 micres).

Donada l'absència de resposta al tractament conservador es decideix practicar una ciclopexia transescleral amb làser díode de contacte utilitzant la sonda G del làser díode Oculight SLx (Iris Medical Instruments, Mountain View, Califòrnia), El procediment va ser realitzat baix anestèsia retrobulbar i es van aplicar 2 fileres de 10 impactes cadascuna (potència 3 watios, temps d'exposició 3 segons) sobre l'àrea de ciclodiálisis descrita amb la BMU.
En les primeres 24 hores no es van observar canvis en la AV ni en la PIO, però a partir de la setmana es va observar un ascens gradual de la PIO, sent al 6° mes de 12 mmHg, la qual cosa es va acompanyar de millora de AV i reducció progressiva de l'edema de papil·la, plecs coriorretinianos i del gruix foveal. Mitjançant BMU es va comprovar el tancament de la ciclodiálisis mitjançant una sinequia anterior perifèrica i la desaparició del despreniment coroidal, que justifiquen la normalització de la PIO. A l'any de seguiment la AV era d'1 i la PIO de 14 mmHg.