Un pacient home de 64 anys va ser remès a urgències d'Oftalmologia per visió doble i marejos, sense aparentment altres símptomes destacables; no obstant això es va observar una inestabilitat en bipedestació no justificable només per la diplopía.
Com a únic antecedent d'interès el pacient referia haver estat vacunat contra la grip feia cinc dies.
L'agudesa visual era 0,7 en tots dos ulls (AO), i presentava totes dues pupil·les dilatades i arrefléxicas, sense que hi hagués contacte previ amb midriàtics. Presentava una limitació en l'abducció de AO, major en ull esquerre (OI), en la supraducción de AO, i dificultat per a la resta dels moviments oculars, referint diplopia horitzontal. La resta de l'exploració oftalmològica era normal.

Davant la sospita diagnòstica d'una síndrome de Miller Fisher es remet al servei de Neurologia, que detecta una marxa atàxica, hiporreflexia, i descarta feblesa de membres, decidint l'ingrés per a seguiment i estudi complet. Els resultats de les anàlisis de sang i de la tomografia axial informatitzada (TAC) realitzada d'urgències van ser normals.
A les 24 hores de l'ingrés va aparèixer una dificultat respiratòria que va requerir oxigen i fisioteràpia, i en les setmanes següents va anar desenvolupant nous símptomes neurològics: paràlisi facial, disfonia i disfàgia.
Durant l'ingrés es va realitzar una punció lumbar en la qual es va detectar una dissociació albúmino-citològica, i una ressonància magnètica nuclear (RMN) que va descartar definitivament lesió ocupant d'espai o desmielinización. L'estudi electromiográfico no va aportar informació addicional.
L'estudi immunològic va ser positiu per a l'anticòs anti GQ-1b, confirmant definitivament el diagnòstic inicial.
El pacient va millorar dels seus símptomes a les dues setmanes de l'ingrés, havent rebut dos cicles d'immunoglobulines. L'evolució clínica va ser lenta i polisintomática, persistint la diplopía amb limitació de l'abducció bilateral de forma prolongada.