Home de 64 anys que referia pèrdua de visió bilateral, progressiva i indolora, que afectava a ull esquerre (OI) des de feia 7 dies i que en les últimes 48 hores havia començat a afectar també l'ull dret (OD). Com a antecedents destacaven ser un fumador important i la defunció d'un germà per neoplàsia pulmonar. En l'exploració oftalmològica trobem una agudesa visual corregida de 0,4 en OD i moviment de mans en OI. La pressió intraocular i el segment anterior eren normals, apreciant-se en la funduscopia una vitritis moderada en tots dos ulls, amb lleugera hiperèmia de la papil·la de OD, i pal·lidesa papil·lar en OI. Es va decidir ingrés per a estudi, amb el diagnòstic inicial de papilitis amb vitritis bilateral.

L'exploració neurològica, així com l'hemograma i la bioquímica van ser normals. En la radiografia de tòrax s'observava un lleu engruiximent de l'hil pulmonar dret, sent el TAC cranial normal. La punció lumbar únicament va mostrar una discreta elevació de les proteïnes. Amb aquestes dades es va decidir iniciar tractament amb bitlles de corticoides i antiagregació.

En la angiofluoresceingrafía apareixia hipercaptación en papil·la sense signes de vasculitis. Els potencials evocats van ser normals en OD i compatibles amb una neuropatía axonal en OI. El electrorretinograma i la ressonància magnètica cerebral van ser normals. La serologia, immunologia i marcadors tumorals habituals van ser negatius.
Amb les proves obtingudes, es va descartar una etiologia infecciosa, vascular o desmielizante, per la qual cosa es va valorar una etiologia infiltrativa, o bé una síndrome paraneoplásico. Es va sol·licitar un TAC tóraco-abdominal que mostrava una imatge de 3 cm en hil dret, compatible amb adenopatia. La broncoscòpia va informar d'un eixamplament de la carina, sent la citologia negativa per a malignitat. Es va plantejar realitzar un estudi PET per a valorar millor l'adenopatia i remetre a Cirurgia Toràcica per a practicar una mediastinoscopia. A més, es van extreure mostres de líquid cefalorraquidi, plasma i humor aquós per a estudiar l'autoanticòs CRMP-5-IgG, que va resultar positiu en les dues primeres. La positivitat al CRMP-5-IgG i la presència de neuritis s'associa en un 62,5% dels casos amb l'existència d'un carcinoma microcítico de pulmó (2,3).

Amb aquestes dades es va decidir anul·lar l'estudi PET i realitzar mediastinoscopia que es va informar com a carcinoma microcítico de pulmó. El Servei d'Oncologia el va classificar com a carcinoma microcítico en estadío limitat, iniciant tractament amb quimio i radioteràpia.
La resposta inicial al tractament corticoideo va ser bona, millorant la visió a 0,7-0,3 als 15 dies i aconseguint una agudesa visual final als sis mesos, quan considerem tancat l'estudi, de 0,8 en OD i 0,6 en OI, amb una restitució ad integrum de la imatge funduscópica.