Un home de 42 anys d'edat acudeix a Urgències per disminució bilateral i progressiva de visió de diverses setmanes d'evolució.
Com a antecedents personals destacava l'existència d'una hepatopatía crònica per virus C i una síndrome autoimmune d'Evans (porpra trombocitopénica autoimmune amb anèmia) de llarga evolució, que havia requerit esplenectomía feia 20 anys. El tractament de manteniment era de 30 mg de prednisona oral en dies alterns.
En l'exploració oftalmològica, l'agudesa visual més ben corregida era en OD 0,3 i en US 0,2. Biomicroscópicamente presentava una cataracta subcapsular posterior 1+ en OD i de 2 + en US. Mitjançant funduscopia es van observar múltiples àrees de despreniment neurosensorial i d'epiteli pigmentari de la retina (EPR) en el pol posterior de tots dos ulls, així com unes petites lesions blanquinoses, arrodonides, discretes i escasses en la retina equatorial de tots dos ulls. A més, en US hi havia altres lesions perifèriques cicatriciales amb pigmentació. La tomografia òptica de coherència (OCT) va posar de manifest els despreniments que afectaven la màcula de tots dos ulls.

Se li va indicar una angiofluoresceingrafia, que no es va arribar a realitzar perquè als 2 dies el pacient va ser ingressat per un quadre de febre alta, adenopaties laterocervicales i diarrea persistent. Va ser tractat de manera empírica amb cefotaxima i corticoterapia, però va evolucionar desfavorablement presentant dificultat respiratòria amb progressiva deterioració del seu estat general. Mitjançant TAC es va comprovar l'existència d'un gran eixamplament mediastínic, i la biòpsia de les adenopaties cervicals va evidenciar un limfoma B difús de cèl·lula gran amb marcador CD20 +. Amb el diagnòstic de limfoma no Hodgkin B difús de cèl·lula gran en estadi II E, se li van administrar 6 cicles de quimioteràpia CHOP i rituximab. Al llarg del tractament quimioteràpic (sobretot a partir del 3.er cicle), el pacient ja va experimentar una franca millora visual, objectivant-se la reaplicació progressiva de tots els focus de despreniment sensorial i de EPR, quedant cicatrius retinocoroideas amb redistribució de pigment. Als 6 mesos d'evolució després de la quimioteràpia, es va confirmar la remissió completa del limfoma per TAC i gammagrafia, i les retines estaven aplicades i les antigues lesions exudativas tenien un aspecte cicatricial i inactiu. Mitjançant OCT es va corroborar la resolució dels despreniments. La AV era de 0,7 en OD i de 0,6 en US i el pacient està pendent d'intervenció de cataracta.