Un home de 32 anys acudeix al Servei d'Urgències per disminució recent de visió en OD coincidint amb l'aparició d'una lesió brunenca en aquest ull. Entre els antecedents oftalmològics destaca un traumatisme penetrant en OD tres anys abans que va ser suturat en el nostre centre. A l'exploració presenta una agudesa visual de 0,1 que millora a 0,5 amb estenopéico. La biomicroscopía del segment anterior mostra un quist d'iris que ocupa la meitat de la cambra anterior, la paret anterior de la qual contacta amb l'endoteli corneal, una cicatriu corneal lineal de 6 mm que respecta l'eix visual i un cristal·lí transparent. La pressió intraocular (PIO) és de 14 mmHg en tots dos ulls. El fons d'ull fins on permet explorar la lesió és normal, així com l'ecografia ocular en manera B del segment posterior. La imatge obtinguda mitjançant Stratus OCT mostra una paret anterior fina en contacte discontinu amb l'endoteli corneal i contingut clar del quist. La lesió va ser diagnosticada clínicament d'un quist epitelial d'iris. El pacient va ser intervingut mitjançant punció aspiració del quist amb agulla de 30g, viscodisección del quist per a separar-lo de l'endoteli corneal i reforma de la cambra anterior seguit de fotocoagulación ab extern en el mateix acte quirúrgic de les seves parets col·lapsades emprant impactes no confluentes, de potència elevada i temps llarg, fins a observar la retracció del teixit. No es van realitzar cremades intenses ni es va aplicar tractament confluente per a evitar l'atròfia extensa de l'iris subjacent. El postoperatori va cursar amb una inflamació intraocular moderada que va respondre als corticoides tòpics horaris i formació d'una sinequia posterior àmplia a les XII h sense desenvolupar cataracta i amb una important millora visual. Als sis mesos de la intervenció l'agudesa visual és de 0,8 i l'exploració biomicroscópica mostra una pupil·la ovalada en sentit vertical amb sinequia posterior de X a II h com a única seqüela. No hi ha signes de recidiva de la lesió.