Dona de 45 anys que és remesa des del servei de neurocirurgia per pèrdua de visió sobtada bilateral després de cirurgia de derivació ventrículoperitoneal d'un higroma subdural temporal i abscés occipital cranial. Tot això resultat d'una complicació postquirúrgica subaguda. Quinze dies abans havia estat intervinguda de descompressió preventiva medul·lar per Malformació d'Arnold-Chiari I.
La pacient comptava amb una clínica de 16 anys d'evolució, amb cefalees d'intensitat lleu, inestabilitat, marejos rotatoris, vòmits autolimitats de durada variable i nistagmus vertical lleu des de feia un any. Aquest últim va ajudar a la sospita i diagnòstic de la malformació congènita, ja que la resta de la seva simptomatologia la relacionava amb la colitis ulcerosa que sofria feia anys.
L'agudesa visual (AV) en la primera exploració va ser de moviment de mans en tots dos ulls. Les reaccions pupil·lars van ser de 2+ sense defecte pupil·lar aferent relatiu. Presentava un nistagmus en sacsejada cap avall de freqüència alta i amplitud mitjana. El fons d'ull va mostrar hemorràgia retrohialoidea premacular i vítria bilateral, confirmada amb tomografia òptica de coherència (OCT) i ecografia ocular. Tots aquests fets van ser compatibles amb ST.

Se li va realitzar una hialoidectomía posterior en el seu ull dret (OD) prèvia instil·lació de col·liri anestèsic i ús de làser Nd:YAG 15 polsos (rang de 4-7 mJ/pols) en la part més inferior de l'hematoma. La hialoides posterior es va trencar i va drenar immediatament sang a la cavitat vítria. S'opta per una actitud expectant en el seu ull esquerre (OI).
La AV a l'any, després de diverses revisions amb notable millora, era de 0,6 en el OD i 0,1 en el OI. La OCT va revelar una membrana epirretiniana premacular de recent aparició en la seva OI. La freqüència del nistagmus va baixar i l'amplitud va passar a ser lleu. El hemovítreo bilateral seguia en reabsorció de manera lenta i progressiva.
La malalta va rebutjar cap cirurgia ocular, estant satisfeta amb el resultat visual aconseguit.