Presentem el cas d'un pacient de 45 anys d'edat ingressat en el Servei d'Hematologia per MM Ig G Kappa estadi III-A amb infiltració hepàtica. No presentava cap antecedent personal ni familiar d'interès.
El pacient va ser remès al Servei d'Oftalmologia per ull dret (OD) vermell de 24 hores d'evolució sense cap altre símptoma visual ni ocular.
L'agudesa visual era de la unitat en tots dos ulls i en el llum d'esquerda s'apreciava una massa indolora, vascularizada i subconjuntival nasal superior en OD. La resta de l'exploració incloent fons d'ull va ser normal.
La lesió va progressar en 48 hores infiltrant la parpella superior i produint oftalmoplejía del OD.
Es va realitzar una tomografia computada (TC) apreciant-se augment de parts toves sense lesions òssies. La biòpsia de la lesió va demostrar infiltració per cèl·lules plasmàtiques.
El pacient estava sent sotmès a QT mitjançant: Vincristina, Uracil, Ciclofosfamida, Melfalán i Prednisona seguits de Vincristina, Uracil, Adriamicina i Dexametasona. En confirmar la biòpsia es va afegir RT local.
Malgrat el tractament de QT i RT la infiltració va continuar progressant per parpelles i conjuntiva, desenvolupant-se un glaucoma agut postrabecular amb pressió intraocular (PIO) de 50 mm Hg que no va respondre al tractament via oral (inhibidors de la anhidrasa carbònica) i tòpic (beta bloqueantes i prostaglandines).
Es va suspendre la RT i es va substituir la QT per Ciclofosfamida, Dexametasona, Bortezomid i Adriamicina, seguits de Metotrexate, Citarabina i Metilprednisolana. Aquesta segona línia de QT va produir remissió de la infiltració en dues setmanes, normalitzant-se la PIO amb camps visuals normals, encara que amb ptosis i restricció de la motilitat ocular residuals. Malgrat la remissió del quadre ocular el pacient va morir als sis mesos.