Pacient home de 52 anys que va acudir a urgències per pèrdua de visió en el seu ull dret d'una setmana d'evolució. Com a antecedents presentava: nefrectomía dreta per carcinoma renal set anys abans i pneumonectomia dreta per metàstasi pulmonar tres mesos abans. En aquest moment no seguia cap tractament.
En l'exploració oftalmològica la seva agudesa visual era de 0,1 en el seu ull dret i d'unitat en el seu ull esquerre; el pol anterior i la pressió intraocular eren normals. En la funduscopia de l'ull dret s'observava una massa coroidal uniforme de color blanquinós a nivell de l'arcada temporal inferior d'aproximadament quatre diàmetres papil·lars, amb despreniment de retina (DR) associat que afectava la màcula, sense signes d'inflamació intraocular. L'ull esquerre era normal. Es va realitzar una ecografia manera B que mostrava una massa coroidal cupuliforme de 3x6 mm de reflectivitat mitjana-alta, sense excavació coroidal. En la angiografía s'observava una massa amb hipofluorescencia en fases precoces, hiperfluorescencia tardana i patró lleugerament clapejat.
Donats els antecedents del pacient es va sol·licitar consulta al servei d'oncologia mèdica que va realitzar les proves oportunes per a descartar progressió del procés. En aquest temps va augmentar la grandària de la lesió i del DR associat, afectant la màcula. Al principi es va plantejar al pacient el tractament radioteràpic, però aquest el va rebutjar i va optar per l'opció quirúrgica. La enucleación es va dur a terme un mes després del diagnòstic. L'examen anatomopatològic va confirmar el diagnòstic de metàstasi de carcinoma renal, sense sobrepassar coroides i sense infiltrar nervi òptic. Durant un any de seguiment, a càrrec del servei d'Oncologia Mèdica, no es va observar progressió del procés i el pacient només va rebre immunoteràpia amb interferó. Al cap d'un any del diagnòstic de la metàstasi coroidal han aparegut signes de progressió i el pacient ha rebut també hormonoterapia i quimioteràpia, sense clara millora.