Home de 50 anys amb antecedents d'hipertensió arterial en tractament i apendicectomía als 25 anys, consulta per epigastralgia, cabelleres i astènia des de feia quinze dies. No referia disfàgia, pirosis ni alteració de l'hàbit intestinal.
L'exploració física va ser normal, no es palpaven masses ni visceromegalias en abdomen, ni existien signes de desnutrició.
En l'analítica destacava la presència d'anèmia microcítica hipocroma amb Hgb de 10 gr/dl i Hto del 33%. Les radiografies de tòraxs i abdomen no van mostrar alteracions d'interès. En l'endoscòpia digestiva alta es va apreciar un esòfag normal, una cavitat gàstrica sense restes hemàtiques amb una mucosa normal i erosions sobre una mucosa edematosa en bulb duodenal, es va realitzar presa de biòpsies en antre i cos informant-se les biòpsies com gastritis crònica sense activitat no detectant-se helicobacter pylori. En l'ecografia abdominal el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees eren de característiques normals.
Amb el diagnòstic d'hemorràgia digestiva alta per duodenitis erosiva i anèmia secundària a perdudes digestives és donat d'alta per a control ambulatori amb tractament amb antisecretors. El pacient reingressa a les tres setmanes per nou episodi de cabelleres, es realitza una nova endoscòpia digestiva alta apreciant un esòfag, mucosa de cavitat gàstrica i bulb duodenal normal, amb restes hemàtiques aïllades a nivell de la segona porció de duodè, per la qual cosa es decideix la realització de enteroscopia de pulsió apreciant en jejú proximal una tumoració, friable i ulcerada que estenosa parcialment la llum de jejú i no permet el pas de l'endoscopi, però si la presa de múltiples biòpsies en les vores del tumor. Es va procedir a la realització d'un trànsit intestinal en el qual es va evidenciar en jejú proximal una estenosi curta, que permetia el pas del contrast.

Es completa l'estudi d'extensió realitzant un TAC abdominal en el qual es va posar de manifest la presència d'una massa en jejú proximal sense objectivar-se adenopaties locoregionales ni retroperitoneales de grandària significativa, no es van observar lesions focals hepàtiques suggeridores de metàstasis, ni altres alteracions radiològiques valorables. Amb el diagnòstic de leiomiosarcoma de baix grau d'intestí prim i després de descartar extensió tumoral a distància o invasió local en els estudis d'imatge, es decideix tractament quirúrgic amb resecció del tumor i posterior anastomosis duodè-yeyunal. L'evolució de la pacient va ser satisfactòria no requerint tractament coadjuvant.