Home de 64 anys que és traslladat al Servei de Medicina Interna procedent del Servei de Cardiologia, per quadre de febre superior a 38,3 °C, de més de 3 setmanes d'evolució sense focus d'origen després de 5 setmanes d'estudis.
El pacient a l'ingrés, es trobava a tractament amb gliclazida (1-1-1) i acarbosa (1-1-1) per a control de diabetis mellitus tipus 2, Atorvastatina (0-0-20 mg) per a control d'hipercolesterolèmia, quinaprilo (5 mg-0-5 mg) per a control d'hipertensió arterial i, finalment, àcid acetilsalicílic (0-150 mg-0) com a profilaxi d'accidents vasculars. A més d'aquestes patologies, el pacient presentava una estenosi de vàlvula aòrtica severa juntament amb insuficiència aòrtica moderada, que va requerir recanvi valvular amb bioprótesis Mitroflow n° 23 al març de l'any d'ingrés.
En la recepció del pacient en el Servei de Cardiologia, es realitzo despistaje de quadre febril de cinc setmanes d'evolucionin pacient amb vàlvula protesica; una ecocardiografia transesofágica descarta la presència de endocarditis ni alteracions funcionals valvulars, es procedio a tractament intravenós empíric amb Vancomicina (davant l'existència de vàlvula protesica malgrat no demostrar clarament vegetació) millorant fins a estar asimptomàtic i afebril a l'alta de Cardiologia una setmana després. Durant l'alta el pacient realitza controls periòdics de temperatura corporal, detectant-se 4 setmanes després una nova elevació, amb la qual cosa acudeix al nostre hospital sent ingressat per segona vegada en el Servei de Cardiologia, on es descarta novament endocarditis per ecocardiografía transesofágica, per la qual cosa és traslladat al Servei de Medicina Interna, amb diagnòstic de febre d'origen desconegut Clàssica a estudi.
Després de l'ingrés, es confirma la presència de febre superior a 38,3 °C, aconseguit pics de fins a 39 °C, una tensió arterial de 150/70 mm de mercuri, i una freqüència cardíaca de 104 batecs per minut. En l'exploració fisica el pacient es troba normocoloreado i normoperfundido, auscultació cardíaca no evidencia soplos, auscultació pulmonar amb murmuri vesicular conservat sense dades de roncus, crepitantes ni sibilants; abdomen no dolorós, ni evidència d'esplenomegàlies; l'exploració otorrinolaringológica no evidencia focus infecciosos; exploració neurològica no evidencia meningismo, ni dèficit de força ni sensibilitat, ni alteració de parells cranials ni reflexos osteotendinosos; l'exploració tampoc evidencia adenopaties.
Es realitzen les proves complementàries corresponents a l'estudi de febre d'origen desconegut segons protocolo7 amb un hemograma que presenta 14.000 leucòcits (70% neutròfils i 5% gaiatos) i 1371 g/dl d'hemoglobina. La bioquímica mostra una funció renal i hepàtica dins de la normalitat amb glucèmia en valors normals. Es realitza un frotis de sang perifèrica que confirma les dades de l'hemograma sense altres troballes patològiques. La radiografia de tòrax no mostra dades patològiques ni canvis respecte a radiografias corresponents a ingressos previs. Es realitza una radiografia de sins paranasals que mostra una hipoplàsia de si frontal esquerre. El ecocardiograma transesofágico no mostra dades de endocarditis, abscessos ni fistulas, juntament amb una pròtesi aòrtica normofuncionante. Posteriorment, es realitza una gammagrafia amb Ga67 sense observar-se dipòsits de traçador a la regió tóracoabdominal. Per a completar estudi de febre d'origen desconegut es fan determinacions de marcadors tumorals (alfafetoproteína, CEA-II, Ca 19,9n Ca 125II, BR 27,29, PSA total, Ca 15,3, enolasa neutròfila específica, Ca 72.4) que són normals i estudi de marcadors immunològics (Anticossos antinuclears ENA, factor reumatoide, proteïna C reactiva, ASLO, anticossos anti-DNA, ANCA, anticossos anticardiolipina, anticossos antimúscul llis, anticossos antimitocondrials, ANA i LKM) que són negatius.
Des de l'ingrés es prenen hemocultivos després de preses de temperatura corporal superior a 37,5 °C, sent positiu en les quatre que es realitzen per a Leuconostoc spp., i antibiograma que mostra sensibilitat per a amoxicilina-clavulánico i tobramicina, antibioterapia que s'instaura des d'aquest moment.
A causa de l'existència de bioprótesis el pacient és tractat durant 8 setmanes com si es tractés d'una endocarditis malgrat no haver-hi lesions evidenciables amb la ecocardiografía transesofágica.
Es realitzen controls periòdics durant 1 any des de l'alta sense que s'evidenciï cap dada febril ni clínica que faci sospitar novament alguna complicació, ni complicacions valvulars.