Home de 79 anys, al·lèrgic a betalactámicos amb antecedents personals de EPOC corticodependiente amb diverses reaguditzacions anuals i en tractament amb oxigeno domiciliari i broncodilatadores a dosis plenes (situació funcional III-IV de NYHA). Acudeix a l'hospital per un quadre de 3 dies d'evolució de tos amb expectoració purulenta, major dificultat respiratòria i empitjorament del nivell de consciència. En l'exploració física va destacar febre de 38 °C, cianosi central i perifèrica, augment de la pressió venosa jugular, taquicàrdia a 120 lpm, allargament del temps expiratori, sibilancias i roncus expiratoris en tots dos camps pulmonars, sobretot en el dret. En l'abdomen hepatomegàlia dolorosa i edemes en totes dues cames. La radiografia de tòrax va mostrar un augment de densitat en lòbul inferior dret, de vores mal definides. En l'hemograma es van objectivar 22.970 leucòcits/mm3 (93N, 3,4L), Hb 13 g/dl, HCT 37%, VCM 90 fl, PLQ 235.000/mm3. Els resultats de la gasometria van ser pH 7.45, pO257, pCO2 36.4, HCO3 25,9, SatO2 90%. Es van practicar cultius de sang i esput en mitjans generals (agar sagni i xocolata, Biomerieux®) i per a l'estudi de micobacterias [Bactec 960 MGIT (Mycobacterial Growth Indicator Tube) i Lowenstein (Becton Dickinson®)}. Les tincions de Gram i Ziehl de l'esput no van oferir orientació diagnòstica. En el cultiu d'esput a les 24 hores (qualitat intermèdia, > 25 leucòcits 10-25 cèl·lules epitelials) tan sols es va objectivar flora habitual del tracte respiratori. Es va iniciar tractament empíric amb Levofloxacino e.v. (500 mg/dia), Vancomicina e.v. (1 g/12 h) i Tobramicina e.v. (200 mg/12 h). El pacient va desenvolupar un empitjorament progressiu clínic (hipotensió, dispnea i febre) i analític (l'hemograma llavors va mostrar 40.000 leucòcits/mm3), morint al quart dia de l'ingrés.

El mateix dia de la defunció es va observar positivitat tant en el hemocultivo com en el cultiu d'esput, tots dos al mig especifico per a micobacterias (MGIT). La tinció de Ziehl d'ambdues va mostrar embulls de bacils Ziehl positius ramificats. De la passada del brou de MGIT a mitjà de Mueller-Hinton (Biomerieux®) i Lowenstein, van créixer a les 24 hores unes colònies seques, inicialment blanquinoses, que a les 48 hores, viraven a asalmonadas, amb textura similar al guix. Es va enviar el cep problema al Centre Nacional de Microbiologia de Majadahonda. Allí es va amplificar per PCR la seqüència 16S rDNA del microorganisme i, amb un 100% d'homologies, es va identificar com Nocardia otitidiscaviarum.