Presentem el cas d'un pacient home de 21 anys, sense al·lèrgies conegudes ni altres antecedents, que acudeix a urgències per un quadre clínic de 6 mesos d'astènia, augment de la fatiga amb l'exercici moderat i acompanyat de síndrome general amb disminució de pes en aquests mesos d'uns 10 quilos. A causa d'episodis de dolor abdominal en aquest període va acudir en dues ocasions un Servei d'Urgències i va ser sotmès a la realització d'una gastroscòpia informada com de mínima hèrnia de hiat amb esofagitis grau I i reflux biliar duodè-gàstric. En els últims 5 dies s'exacerba la clínica, presentant a més vòmits, dolor abdominal difús més intens i deposicions líquides sense augment del número d'aquestes.
A l'exploració física presenta una tensió arterial de 120/60 mmHg, freqüència cardíaca de 110 pm, afebril, conscient i orientat, sense focalidad neurològica, eupneico, l'auscultació cardíaca és rítmica, taquicàrdica, sense soplos, l'abdomen és tou i depresible, dolorós de manera difusa, sense defensa a la palpació, no es palpen masses ni megalias. Destaca la hiperpigmentación cutània generalitzada, accentuada en mugrons, àrea genital i amb taques melánicas en paladar i vores gingivals.
L'analítica al seu ingrés mostra una glucèmia de 59 mg/dl, creatinina 4,32 mg/dl, urea 214 mg/dl, Na 123 mg/dl, K 8,0 mg/dl, Ca 8,2 mg/dl, una gasometria arterial amb un pH 7,24, pCO2 35,6 mmHg, pO2 107 mmHg (amb O2 a 4 litres/minut), bicarbonat 14,4 mmol/L, EB - 11,3 mmol/L i SatO2 del 97,2%. L'hemograma presenta una hemoglobina de 13,4 g/dl, hematòcrit 39,5%, VCM 83 fL, leucòcits 12.800 (45% neutròfils, 32% limfòcits, 12% monòcits i 10,5% eosinofilos). Coagulació sense alteracions.
L'electrocardiograma presenta una taquicàrdia sinusal a 110 lpm amb configuració RSR' i prolongació de QT (487 ms). La radiografia de tòrax és normal.
Durant la seva estada en urgències s'inicien mesures per a la correcció de la hiperpotassèmia però el pacient progressivament es troba més suós, taquicàrdic i hipotenso (TA 85/46 mmHg) pel que, amb la sospita de crisi adisoniana es decideix el seu ingrés en l'UCI i s'inicia la reposició de volum amb sèrum salí ( 4.500 cc en les primeres 24 hores), aportació de glucosa, actocortina (100 mg i.v. en bitlla seguits de 400 mg en perfusió intravenosa contínua en les següents 24 hores); precisant inicialment perfusió d'amines vasopresoras (dopamina a 10 mcg/kg/min), podent ser retirades en 36 hores.
Les mostres sanguínies preses prèvies a l'inici del tractament corticoideo per a determinació de la funció suprarenal mostraven un cortisol basal 4,0 mg/dl i una ACTH en plasma 264 pg/ml.
La determinació d'anticossos anti-càpsules suprarenals en sèrum per imnufluorescencia indirecta va ser positiva amb un títol de 1/80.
La determinació de tirotropina, tiroxina lliure, FSH i LH, asi com a anticossos antitiroglobulina i antiperoxidasa microsomial van resultar dins de rangs normals.
TAC abdominal: presència de glàndules suprarenals morfològicament normals.
El pacient va ser donat d'alta de la Unitat de Vigilància intensiva als 3 dies del seu ingrés i de l'hospital als 7 dies amb paràmetres analítics de funció renal i ions dins de la normalitat i amb tractament amb hidroaltresona 20 mg vo/8 h.